773 research outputs found
Heretgies, revoltes i (alguns) sermons. La producció de Joan Fuster (1945-1992): una proposta de periodització
No full textNúmero monogràfic dedicat al centenari del naixement de Joan Fuster, amb col·laboracions de Xavier Pla, Antoni Furió, Gustau Muñoz, Joan Ramon Resina, Toni Mollà, Enric Iborra, Francesc Viadel, Salvador Vendrell, Teresa Muñoz Lloret, Ernest Belenguer, Ferran Archilés, Pau Viciano, Antoni Rico, Josep L. Gómez Mompart, Jan Brugueras, Joan F. Mira, Martí Domínguez, Juli Capilla, Xavier Antich, Enric Balaguer, Enric Bou, Margarida Castellano, Antoni Defez, Anna Esteve, Maria Àngels Francès, Tobies Grimaltos, Pere Antoni Pons, Joan Ramon Resina, Mercè Rius, Quim Torra, Joan Manuel Tresserras i Josep Ballester
Una posteritat llibresca i de paper: quasi trenta anys d’estudis al voltant de l’obra i la figura de Joan Fuster. Selecció bibliogràfica (1992-2021)
No full textNúmero monogràfic dedicat al centenari del naixement de Joan Fuster, amb col·laboracions de Xavier Pla, Antoni Furió, Gustau Muñoz, Joan Ramon Resina, Toni Mollà, Enric Iborra, Francesc Viadel, Salvador Vendrell, Teresa Muñoz Lloret, Ernest Belenguer, Ferran Archilés, Pau Viciano, Antoni Rico, Josep L. Gómez Mompart, Jan Brugueras, Joan F. Mira, Martí Domínguez, Juli Capilla, Xavier Antich, Enric Balaguer, Enric Bou, Margarida Castellano, Antoni Defez, Anna Esteve, Maria Àngels Francès, Tobies Grimaltos, Pere Antoni Pons, Joan Ramon Resina, Mercè Rius, Quim Torra, Joan Manuel Tresserras i Josep Ballester
La estructura narrativa del Don Juan de Torrente Ballester
No full textLa voz narrativa de Don Juan caracterizada por su pasividad, permite que Leporello sea un
personaje narrador indirecto que estructura la novela. Torrente Ballester adoptó este punto
de vista narrativo, con sus ventajas y desventajas, para lograr verosimilitud tanto frente a la
identidad de Leporello como a las experiencias del narrador pasivo. Todo ello da pie a un
juego literario en el que el autor ofrece su propia versión del mito de Don Juan.The narrative voice of Don Juan is characterized by its passivity, and this allows Leporello
to be an indirect narrator and organize the novel. Torrente Ballester adopted this style of
narration, with its advantages and disadvantages, to achieve the credibility of, for example,
the nature of Leporello or the experiences of the passive narrator. All this gives rise to a
literary game in which the author offers his own version of the myth of Don Jua
Albada dels estudis folklòrics valencians: a propòsit de la relació entre Francesc Martínez i Martínez i Adolf Salvà i Ballester
No full textSi l’obra de Francesc Martínez i Martínez va ser el primer treball “veritablement folklòric” en l’àmbit cultural valencià, la relació entre aquest autor i Adolf Salvà i Ballester constitueix l’origen d’una primera tradició en els estudis folklòrics valencians, amb interaccions, correccions, ampliacions, discussions, propostes i col·laboracions. Així ho demostren els documents que l’autor dona a conéixer i estudia en aquest article.Francesc Martínez i Martínez is the first researcher “really folkloric” in Valencian culture. The relationship between this author and Adolf Salvà i Ballester constitutes the first tradition in Valencian folk studies: with interactions, corrections, extensions, discussions, proposals and collaborations. The documents that the author discloses and studies in this paper demonstrate this
1558, abril 24. . Anglès
No full textSalvi Espinós, ballester d'Anglès, i la seva néta Violant Espinosa reconeixen a Ferran Dot, àlies Roura, pagès de Sant Llorenç de Maçanet, que n'han rebut 200 ll. del dot que havia promès pagar al seu fill i marit de Violant (?)
Albada dels estudis folklòrics valencians: a propòsit de la relació entre Francesc Martínez i Martínez i Adolf Salvà i Ballester
No full textSi l’obra de Francesc Martínez i Martínez va ser el primer treball “veritablement folklòric” en l’àmbit cultural valencià, la relació entre aquest autor i Adolf Salvà i Ballester constitueix l’origen d’una primera tradició en els estudis folklòrics valencians, amb interaccions, correccions, ampliacions, discussions, propostes i col·laboracions. Així ho demostren els documents que l’autor dona a conéixer i estudia en aquest article.Francesc Martínez i Martínez is the first researcher “really folkloric” in Valencian culture. The relationship between this author and Adolf Salvà i Ballester constitutes the first tradition in Valencian folk studies: with interactions, corrections, extensions, discussions, proposals and collaborations. The documents that the author discloses and studies in this paper demonstrate this.Aquest article s’emmarca en una línia d’investigació que ha rebut finançament del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats a través del projecte PGC2018-093993-B-I00 (MCIU/AEI/FEDER, UE)
Gonzalo Torrente Ballester entre las aulas y el periódico
No full textThis article analyzes the vision in educational matters of Gonzalo Torrente Ballester, one of whose main occupations and vocations was that of teaching. To do this, the focus will be on a series of articles that this author wrote in the newspaper Faro de Vigo between 1965 and 1966. It is intended to study, on the one hand, his journalistic facet, and on the other, his teaching spirit. The aspects treated will include from the pedagogical method that, according to these texts, guided the teaching of the writer, to its position about the curricula of the time, the formation and the conditions of the teacher or the concept of education aimed at their ideals.Este artículo analiza la visión en materia educativa de Gonzalo Torrente Ballester, una de cuyas principales ocupaciones y vocaciones fue la de la docencia. Para ello, se pondrá el foco en una serie de columnas que este autor escribió en el diario Faro de Vigo entre los años 1965 y 1966. Se pretende con ello estudiar,
por un lado, su faceta periodística, y por otro, su espíritu docente. Los aspectos tratados comprenderán desde el método pedagógico que, según se puede intuir a la luz de estos textos, guiaba la docencia del escritor, hasta su posición respecto a los planes de estudio de la época, la formación y las condiciones del profesorado o el concepto general de educación al que apuntaban sus ideales
Emancipació dels joves extutelats: situació actual i reptes de futur
No full textAl llarg de 2012 es va crear una xarxa estatal de col·laboració, denominada Jóvenes e Inclusión (JEI). El seu repte era facilitar la inclusió dels infants i joves en situació de risc o di cultat social. La xarxa es va constituir a partir d'una sèrie d'entitats socials del tercer sector (Igaxes3 i Fundación Trébol, Galícia; Opción 3 i Fundación ISOS, Madrid; Servei Solidari, Catalunya, i la Fundació Natzaret), juntament amb cinc universitats (USC, Santiago; UdC, la Corunya; UNED, Madrid; UdG, Girona, i UIB, Balears). Entre els diversos projectes que s'han desenvolupat, cal destacar la recerca realitzada al llarg de 2014 i 2015. Es tracta d'una recerca feta amb el suport dels fons EEAGRANTS 2009-2014 (Projecte PI-218). La investigació se centrava en l'anàlisi, avaluació i millora dels processos d'intervenció per a l'emancipació de joves en di cultat i/o risc. La direcció tècnica va ser desenvolupada per quatre investigadors, un per cada universitat participant: José Antonio Caride (USC), Carmen Monserrat (UdG), Miguel Melendro (UNED) i Lluís Ballester (UIB), però els equips foren molt amplis, comptant a Santiago amb Belén Caballo, Rita Gradaille i Ángela de Valenzuela; a Madrid amb José Quintanak i Ángela Cabrera; a Girona amb Ferran Casas i Mireia Baena; a Balears amb Josep Lluís Oliver i Marta Jaume. Com és evident, tota la recerca va comptar amb la col·laboració dels equips de les entitats participants.També cal destacar la col·laboració dels Serveis d'Infància de les quatre comunitats implicades, els quals van donar facilitats per a l'estudi. La investigació va ser presentada a un congrés celebrat a Santiago de Compostel·la el mes de setembre de 2015 i a un altre celebrat a Palma el mes de febrer de 2016. Actualment ja es disposa de la publicació sobre els diversos informes generats (Ballester, Caride, Melendro, Montserrat, 2016)
Llibre en homenatge al professor Eduardo Rojo Torrecilla, amb motiu de la seva jubilació, per la seva trajectòria acadèmica a la Universitat de Girona (1992-2007) = Libro en homenaje al profesor Eduardo Rojo Torrecilla, con motivo de su jubilación, por su trayectoria académica en la Universitat de Girona (1992-2007)
No full textAquest llibre deriva de la Jornada d’Homenatge al professor Eduardo Rojo Torrecilla que es va portar a terme a la Facultat de Dret de la Universitat de Girona el 9 de novembre de 2023, en la que es varen presentar i debatre temes d’actualitat en matèria de Dret del Treball, Seguretat Social i Immigració. En tot cas, en aquesta publicació s’inclouen algunes ponències que no es varen presentar en aquella jornada.
A més de la ponència inicial del professor Eduardo Rojo Torrecilla en la que reflexiona sobre la seva estada a la Universitat de Girona (1992-2007) i sobre la branca jurídica a la qual ha dedicat la seva vida professional, aquesta obra col·lectiva està dividida en quatre grans blocs temàtics: el primer té per objecte l’anàlisi a través de diversos estudis de les noves i velles qüestions de Dret del Treball i de la Seguretat Social que segueixen estant en ple debat; el segon correspon a les polítiques d’ocupació; el tercer inclou ponències sobre immigració i qüestions d’interès laboral en matèria d’estrangeria; i el quart i últim bloc, incorpora dos estudis sobre l’ocupació en el sector de cures o assistencial, en funció de l’obtenció per l’Àrea de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de Girona d’un Projecte de recerca Horizon Europe (2023-2025) Care4Care, Cuidem a les persones que cuiden, dirigit pel professor Ferran Camas Roda.
Aquesta obra ha estat prologada per Ferran Camas Roda, catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social a la Universitat de Girona, i per Francesc Castellana, president del Consell Econòmic i Social de Barcelona. En tot cas, com a autors que aporten els seus estudis a aquesta publicació, s’inclouen professora
- …
