205 research outputs found
Minangkabau women: Change in a matrilineal society
No full textSchrijvers Joke, Postel-Coster Els. Minangkabau women: Change in a matrilineal society. In: Archipel, volume 13, 1977. pp. 79-103
Towards a relational ethics in pandemic times and beyond: Limited accountability, collective performativity and new subjectivity
No full textIt is often said that desperate times call for desperate measures. Yet, in the contemporary pandemic crisis, desperate organizational measures seem all but present. Instead, for most of us it is 'business as usual' while we are at the same time required to take care of our kids. The situation makes us highly uncomfortable and overwhelms many of us with feelings of stress - when trying to keep on going with the flow - or feelings of guilt - when just not being able to juggle all the different things. In this short piece, I draw on a personal vignette to first theorize how the pandemic crisis leverages the constitution of a masculine subjectivity and, so doing, further increases the ontological struggle in the constitution of a female subjectivity under neoliberal governance. In a second instance, I turn to an email sent by my PhD supervisor to illustrate how a relational ethics, recognizing the openness and generosity in the relation, and collective performativity can lower the ethical burden we face. I conclude by arguing that such an alternative script and the subjectivity fostered through it is urgently needed, not only today in pandemic times, but also in times beyond.Fonds Wetenschappelijk Onderzoek, Grant/Award Number: G.0630.14N; Flemish Fund for Scientific Research, Belgium, Grant/Award Number: G.0630.14 NDe Coster, M (corresponding author), Hasselt Univ, Martelarenlaan 42, B-3500 Hasselt, Belgium.
[email protected]
Développement rural et marginalisation des femmes au Mali du Sud
No full textLa transition d’une économie d’autosuffisance à une économie de marché et en particulier la commercialisation de l’agriculture est un processus où souvent les femmes perdent leur indépendance économique. Cette perte peut dans certains cas entraîner la dénutrition de toute la population rurale d’une région (voir par exemple Muntemba 1982 pour la Zambie). Ces processus sont fréquemment à l’ouvre dans des projets à grande échelle, réalisés dans le cadre de l’aide aux pays en voie de développemen..
Estructura i contingut de nutrients a les capçades de "Quercus ilex" L. del bosc de les muntanyes de Prades: influència de les condicions naturals de creixement i efecte de manipulacions experimentals
No full text[cat] L'objectiu general d'aquesta tesi queda emmarcat dins del coneixement del bosc mediterrani i en concret de l'alzinar. El que s'ha pretés és analitzar en el cas de l'alzina (Quercus ilex L.). 1) Com la disponibilitat d'aigua i nutrients es relacionen amb les característiques estructurals i el contingut de nutrients que composen la capçada. 2) Quins patrons temporals de variació presenten. 3) Com aquests patrons temporals es poden relacionar amb la utilització dels nutrients, la seva reabsorció o retranslocament i l'eficiència en el seu ús. Aquestes análisis s'han fet sota diferents situacions de dísponibilitat d'aigua i nutrients. 1r. cas. Seguiment a la part alta (coster) i baixa (vall) de la conca de L'Avic Entre aquests dos extrems es troba un gradient de disponibilitat dins del qual la vall reb menys radiació, té sols més profimds i, a més de la pluja, reb aports laterals d'aigua per drenatge de les parts més altes de la conca. També s'han analitzat quines diferències apareixen en el perfil vertical de les capçades i s'ha seguit en diferents moments de l'any. La massa de nutrient per unitat de superfície de fulla és diferent entre el coster i la vall reflectint les diferéncies de disponibilitat entre la part alta o coster i la baixa o vall. A la vall s'ha trobat més massa de nitrògen i de magnesi per unitat de superfície de fulla. Això es pot associar a una més alta capacitat fotosintètica en aquest lloc, que estimula un bosc menys dens i més alt quan es compara amb el coster. En canvi, s'ha trobat més massa i concentració de potassi al coster que a la vall, fet que pot estar relacionat amb un major control estomatic al coster que a la vall. El contingut de nutrients a les fulles al llarg del perfil vertical a la capçada aixi com la seva reabsorció decreixent des de la part alta a la part baixa de la capçada. Les fulles de la part inferior de la capçada tenen més restringit el magatzem de nutrients que poden ser reutilitzats. Les variacions en la massa de nitrogen i fòsfor per unitat de superfície de fulla posen en evidència processos de descarrega de nitrogen i fòsfor abans de l'estiu, i nova càrrega d'aquests nutrients en els períodes de menys producció. Les variacions de massa de nitrogen i fòsfor a les fulles vives van ser més grans a la vall. La reabsorció de nutrients de la fullaraca va ser lleugerament més alta pel nitrogen i més baixa pel fòsfor al coster. La reabsorció de fòsfor va ser sempre més alta a la vall. Un major creixement a la vall estimula la reabsorció de nutrients per l'efecte conegut per "source-sink". 2n. cas: Manipulació experimental a partir de la irrigació i la fertilització. L'alzinar manipulat és relativament homogeni i se situa a uns 900 m d'altitud i en el vessant d'orientació E-SE del Barranc dels Torners; amb alzines d'uns 6 m d'alçada i una densitat mitjana de 18.500 peus/ha. Es va dissenyar un experiment factorial que ens permetés analitzar el paper de l'aigua, el nitrogen i el fòsfor, i les seves interaccions, per la qual cosa es van delimitar 24 parcel.les de 5 x 8 m., agrupades en blocs de vuit parcel.les. El fertilitzant es va aplicar de forma sòlida el març del 1989 i en una sola dosi, que consistia a 250 kg de N/ha en forma de nitrat amonic en els tractaments amb nitrogen i 125 kg de P/ha en forma de superfosfato calcic en els tractaments amb fòsfor. L'aigua es va proporcionar amb reg per goteig, amb un aport setmanal de 20-30 mm durant les èpoques més càlides de 1989, 1990 i 1991. El període d'estudi que presentem va des de la tardor de 1988 (abans de la manipulació) fins l'estiu de 1990. Diferències interannuals de les condicions ambientals en l'experiment de fertilització i d'irrigació han influenciat les característiques estructurals de la capçada a part dels canvis induits per l'experiment, de manera que fulles i branquillons produïts en anys secs (1989) són més petits que els produïts en anys més humits (1988). Aquestes diferències ja es van observar abans del tractament (comparant 1987 amb 1988). Malgrat això, la producción de 1990 reflecteix més clarament els efectes de l'expriment, atès que la irrigació es va poder començar a principis de primavera i no ja iniciat l'estiu (mitjans de juliol) com va succeir l'any 1989. L'aigua i el nitrogen son els principals factors que limiten el creixement de l'alzina. Malgrat això l'efecte negatiu del fosfor aplicat en forma de superfosfat càlcic no és clar. Els efectes negatius dels tractaments amb fòsfor possiblement es deuen a la interacció del calci amb el potassi en reduir l'absorció de potassi i per tant afectant el creixement de la capçada. L'efecte de l'aigua queda clarament reflectit en les característiques estructurals dels elements que composen la capçada: més pes i longitud dels brots així com de l'àrea de fulles. En canvi, contràriament al que esperariem, el pes especific de les fulles no és més baix en els tractaments amb aigua. Atès que la irrigació aplicada no ha modificat la radiació que arriba a les capçades, però en canvi la pluja sí que l'hagués modificat (degut als núvols), creiem que altres variables com la radiació incident semblen la causa més important que determina el pes específic. L'efecte de l'aigua en la concentració de nutrients ha estat en general una concentració més baixa en els tractaments amb aigua. Aquesta es pot explicar per una major producció en els tractaments amb aigua que ha donat com a resultat una dilució dels nutrients inclosos en una matèria orgànica més estructural. L'efecte del nitrogen també ha quedat reflectit en un major creixement dels elements que composen la capçada. S'ha obtingut més per mitja i longitud dels branquillons en aquest tractament. A més les fulles produïdes a la primavera de 1990 (menors d'un any) han presentat menys pes específic, i més pes i àrea mitjana. L'efecte del nitrogen en la concentració de nutrients ha quedat recollit en una major concentració a les fulles produïdes a la primavera de 1990 amb els tractaments de nitrogen. L'aigua i el nitrogen han augmentat l'àrea nova de fulles i l'índex foliar; aquests efectes a la capçada s'han produït abans i de forma més accentuada en els tractaments amb nitrogen que en els tractaments amb aigua, però aquests últims a més han incrementat el diàmetre dels arbres. Per tant la distribució de la producció en la fertilització amb nitrógeno sembla que s'ha dirigit més a les capçades que en el cas de la irrigació. Els tractaments amb nitrogen han augmentat la reabsorció de nitrogen i fòsfor en les fulles produïdes a la primavera de 1987 abans de la seva caiguda. Això es pot relacionar amb la major producció de fulles noves i per tant amb l'augment de la demanda de nutrients (efecte "source-sink"). Els tractaments amb aigua han augmentat la massa de fosfor reabsorbida però no el seu percentatge. Els tractaments amb fosfor han reduït l'àrea i pes mitjà de les fulles i la longitud mitjana dels branquillons. Això possiblement es pot explicar per la més baixa concentració de potassi en aquests elements i el seu paper en els processos d'expansió d'àrea foliar i de creixement en longitud dels branquillons. El tractament amb fòsfor no ha modificat la concentració d'aquest element. 3r cas: Manipulació experimental a partir de pertorbacions: efecte del foc i la tallada arreu. En una zona d'alzinar, relativament homogènia, a finals de l'estiu del 1988 es va fer una tallada arreu en dues superficies (una al costat de l'altra) de 40m x 20m d'alzinar. D'aquestes es van treure els troncs de més de 2 cm de diàmetre i s'hi va deixar la resta. Les restes es van distribuir homogèniament, deixant al voltant d'una d'elles una zona totalment neta per controlar el foc que a la tardor de 1988 se li va practicar. S'han analitzat tres situacions: (1) Tallada arreu deixant les branques; (2) Tallada arreu sense deixar-hi res (tallafocs); i (3) després del foc. La regeneració de l'alzina ha estat un element comé en totes les pertorbacions practicades. Característiques comunes entre la parcel.la cremada, la parcel.la tallada arreu deixant les branques i la parcel.la tallada arreu i neta (tallafocs) han estat fulles de mida més gran en els rebrots que a les alzines no pertorbades. Les diferències han estat a les fulles de l'eix de creixement principal. A mesura que han anat apareixent nous eixos de creixement, les característiques estructurals de les fulles i branquillons dels rebrots s'han acostat més a les del bosc no pertorbat. Així, les diferències amb el bosc no pertorbat han desaparegut a les fraccions produïdes durant el segon any després de la pertorbació. Fraccions distribuïdes bàsicament en els eixos de creixement d'ordre més gran (quart i cinquè eix de creixement). Els rebrots de la parcel.la tallada amb branques han presentat diferències estructurals a les etapes inicials del seu creixement degut a la intercepció de la llum produïda per les branques tallades i deixades. Això s'ha reflectit en un creixement inicial més gran en l'eix principal i un menor desenvolupament lateral de la capçada, així com també un menor pes espectlic. Aquestes diferències han desaparegut un cop s'han superat les branques deixades a la parcel.la. La parcel.la tallada i neta (tallafocs) ha presentat un menor creixement com reflecteixen una menor àrea de fulla i àrea basal i un menor pes mitjà de l'eix principal dels rebrots. Les concentracions de nitrogen, fòsfor i sofre tendeixen a ser més baixes als estius i més altes a la tardor i la primavera, períodes en què el creixement és mes baix. Les variacions temporals de la massa de nitrogen i fòsfor per unitat de superfície de fulla posen en evidència la importància de la reabsorció de nitrogen i fòsfor en aquestes etapes inicials de creixement que poden alimentar les noves estructure:s produïdes. Podem afirmar que l'alzina presenta una gran plasticitat pel que fa als elements que composen la seva capçada en relació a les disponibilitats d'aigua i nutnents. Aquesta plasticitat que queda recollida en mesures com el pes mitjà de les fulles i la seva àrea mitjana així com el pes mitjà i la longitud dels branquillons. El contingut de nutrients també recull les diferències de disponibilitat d'aquests elements. En general s'observen a les fulles d'alzina, valors més baixos de nitrogen i fòsfor als estius i valors més alts a la tardor i la primavera. Això corrobora l'existència de la reabsorció d'aquests elements al llarg de la vida de les fulles i per tant un cert paper d'aquests processos en el subministre de nutrients en els moments de creixement a la primavera.[eng] Canopy structure and nutrient content in a "Quercus ilex" L. forest in NE Spain were analysed in three conditions. 1. Seasonal and spatial variation within a catchment. Two locations (ridge-top - RT-, at 975 m and valley bottom -VB-, al 700 m were compared. N, P and Mg concentration (% dry weight) and N and Mg mass (micrograms/cm2) in leaves were higher al the VB site. K concentration and mass in leaves was higher at the RT site. N resorption increased from top to bottom of the canopy. Higher N and lower P resorption at the RT site was found. Seasonal changes of P and N concentration on a leaf area basis suggested P and N replenishment during lower growth activity. These variations were larger at the VB site. 2. Fertilization with Nitrogen and/or phosphorus and irrigation effects. Water and nitrogen treatments had a positive effect on growth. Increased mean weight of leaves and stems, stem length, leaf turnover and leaf area index were found. Nitrogen produced the increase in mean leaf area. Mean leaf area and stem length of current leaves after treatments were smaller m phosphorus treatments. Nitrogen treatments increased the N concentration in young leaves. The increased N and P resorptions in nitrogen treatments were probably stimulated by increased new leaf growth. 3. Effects of clearcutting and fire. It was analysed how "Quercus ilex" responds after (1) burning, (2) clearcutting and leaving the slash and (3) clearcutting and removing the slash (firebreak area). Large leaves on the main axis resprouts were produced. The largest stem elongation occurred the first year. During the second year new leaves and stems tended to show similar structural characteristics than those from the undisturbed forest. The slash presence reduced lateral biomass expansion and the initial specific leaf weight. The firebreak area showed initial lower production. Minimum N, P, and S concentrations were found in summers. N and P mass variations showed the importance of resorption. Differences between treatments were a lower N concentration in the burned plot, lower initial importance of N mass resorption in the clearcut plot and lower K concentration in firebreak area
The paintings by Angelo de Coster in Piran
No full textThis paper will attempt to shed some light on the current state of knowledge concerning Angelo de Coster, a Venetian painter of Dutch origin, who is known to the art-historian community only as the author of two large canvases - The Miracle of St. George and The Mass of Bolsena from the parish church of St. George in Piran. At the same time the author of this paper wishes to discuss new archive sources and to emphasize the iconographic problems, concerning primarily the rather uncommon depiction of The Mass of Bolsena. Until recently, the known facts about the life of Angelo de Coster were relatively scarce. He came from a Duch family of painters. His father, Pietro de Coster, is well known in comparison to his son and was educated in Amsterdam in the circle of painters like Jan Cossiers and Abraham van Diepenbeeck. Angelo de Coster was born in Venice on the 22nd of November 1680. At present we do not have any information concerning the beginnings of his education. It is likely that his first education as a painter took place in the workshop of his father Pietro. Further on in his career he worked in the workshop of Johann Carl Loth, who was the head of one of the biggest workshops in Venice in the middle of the 17th century, where painters like Daniel Seiter and Johann Michael Rottmayr were educated. At the start of the 18th century Angelo de Coster ventured to Rome to the Accademia di San Luca, where he competed in several competitions, which provided an opportunity for the artists - painters and sculptors - to combine their theoretical knowledge with practical work, In the year 1704 he was commissioned to paint both paintings in Piran. Antonio Alisi postulates that both paintings were commissioned by the members of the fraternity of St. George from Piran. On the basis of archive sources the author of this paper establishes, that the painting The Miracle of St. George was in fact commissioned by the members of the brotherhood of St. George, while The Mass of Bolsena was commissioned by the members of the fraternity of Corpus Christi. The Miracle of St. George depicts a scene from the 21st of July 1343, when this saint saved the city of Piran from the dangerous tempest. The Mass of Bolsena is dated and signed on the base of the capital: MDCCVI / PIN. ANG° DE COSTER VENE. The Mass of Bolsena depicts fatherPeter of Prague as he gives holly mass in the town Bolsena in the church of St. Christina. The painting from Piran depicts the moment of miracle of the eucharisty during the holly mass as blood starts to flow out of the consecrated host and floods the altar cloth. This miracle was a consequence of the priest\u27s doubts concerning the transubstantiation, the moment when bread and vine turn to the body and blood of Christ. Most likely Coster became familiar with this scene during his stay in Rome, when he competed in two competitions at Accademie di San Luca. The Mass of Bolsena is not a commonly depicted motif. The most famous depiction of this scene is probably Rafaelćs depiction on a fresco in the Pope\u27s Palace (1511-1514). The author lists some other examples: frescoes in the cathedral of Orvieto, the paintings by Francesco Trevisiani and the painting by Francesco Robbia. The data regarding the last years of Coster\u27s life are scarce and it is not clear what he did during that time. The question of his opus remains open as wel
Living and dying with cancer
No full textLiving and Dying with Cancer is a powerful and moving account of the experiences of those affected by one of the most common causes of death in the Western world. Through a series of individual narratives based on extensive interviews carried out by the author, the book explores the impact of being diagnosed with cancer on those with the disease and the people around them. It follows the different trajectories of the disease from the very first symptoms, through treatment to death and shows how the experience of the disease and even the way it develops is affected by the social context of the people involved, as well as their own physical and psychological characteristics. This book will be an invaluable resource not only for social scientists and health professionals but also for those coming to terms with the impact of cancer on their own lives
Mòdul de socorrisme coster
No full textAquest projecte consisteix en el disseny d’un mòdul de socorrisme coster
per introduir-lo en diferents platges de les costes catalanes i cantàbriques.
La intencionalitat d’aquest és aconseguir un mòdul molt funcional, que faciliti
el servei dels socorristes a la platja. Per aconseguir-ho s’han fixat un seguit
d’objectius com: construir una estructura fàcil de muntar i desmuntar cada
temporada d’estiu, ja que la normativa actual prohibeix cimentar a les platges,
dissenyar el mòdul tenint en compte que s’ha de guardar en un espai habilitat
fora de temporada, que es pugui adaptar al major nombre d’usuaris i proporcioni
la màxima comoditat a aquests, proporcionar un disseny atractiu però que no
trenqui amb l’estètica de la platja i finalment, escollir materials resistents ja que
el mòdul ha d’estar en contacte continu amb el terra humit.
Per poder aconseguir els objectius marcats s’han realitzat un seguit d’estudis
previs a la fase de disseny. S’han realitzat estudis de mercat per ser conscient
dels mòduls existents, també s’ha entrevistat a socorristes en el seu camp de
treball, s’han realitzat enquestes als usuaris de la platja de diferents poblacions,
s’ha contactat amb empreses de formació de socorristes, amb una de les quals
s’ha arribat a un acord de col•laboració per poder fer un servei de lloguer de
mòduls de socorrisme a les poblacions on treballen. També s’ha parlat amb
professionals com arquitectes i fusters, com també professorat especialitzat en
resistència d’estructures.
Com a resultat de tots els estudis que s’han dut a terme, s’ha aconseguit un
mòdul de socorrisme totalment factible, amb la seguretat de que és suficientment
resistent, fàcil de muntar i guardar, ja que està pensat per poder ser apilat en
tots els seus components per ocupar menys espai, tenint sempre en compte la
comoditat dels socorristes, havent realitzat un estudi ergonòmic de la població
espanyola i utilitzant la fusta adequada amb un tractament per les condicions
on ha d’estar exposat
Mòdul de socorrisme coster
No full textAquest projecte consisteix en el disseny d’un mòdul de socorrisme coster
per introduir-lo en diferents platges de les costes catalanes i cantàbriques.
La intencionalitat d’aquest és aconseguir un mòdul molt funcional, que faciliti
el servei dels socorristes a la platja. Per aconseguir-ho s’han fixat un seguit
d’objectius com: construir una estructura fàcil de muntar i desmuntar cada
temporada d’estiu, ja que la normativa actual prohibeix cimentar a les platges,
dissenyar el mòdul tenint en compte que s’ha de guardar en un espai habilitat
fora de temporada, que es pugui adaptar al major nombre d’usuaris i proporcioni
la màxima comoditat a aquests, proporcionar un disseny atractiu però que no
trenqui amb l’estètica de la platja i finalment, escollir materials resistents ja que
el mòdul ha d’estar en contacte continu amb el terra humit.
Per poder aconseguir els objectius marcats s’han realitzat un seguit d’estudis
previs a la fase de disseny. S’han realitzat estudis de mercat per ser conscient
dels mòduls existents, també s’ha entrevistat a socorristes en el seu camp de
treball, s’han realitzat enquestes als usuaris de la platja de diferents poblacions,
s’ha contactat amb empreses de formació de socorristes, amb una de les quals
s’ha arribat a un acord de col•laboració per poder fer un servei de lloguer de
mòduls de socorrisme a les poblacions on treballen. També s’ha parlat amb
professionals com arquitectes i fusters, com també professorat especialitzat en
resistència d’estructures.
Com a resultat de tots els estudis que s’han dut a terme, s’ha aconseguit un
mòdul de socorrisme totalment factible, amb la seguretat de que és suficientment
resistent, fàcil de muntar i guardar, ja que està pensat per poder ser apilat en
tots els seus components per ocupar menys espai, tenint sempre en compte la
comoditat dels socorristes, havent realitzat un estudi ergonòmic de la població
espanyola i utilitzant la fusta adequada amb un tractament per les condicions
on ha d’estar exposat
- …
