15 research outputs found
El gran Teatre del Liceu en la ficció literària del vuit-cents
No full textTreballs Finals de Grau de Filologia Catalana, Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona, Curs: 2015-2016, Tutors: Josep Maria Domingo Clua i Glòria Casals NoguésEn aquest treball analitzem obres poètiques, teatrals i narratives en què el Liceu ha tingut una significació especial, en un registre que va des del marc de la Renaixença, el realisme i el naturalisme, fins al modernisme. Això ens permet tenir també una visió dels diferents tipus de literatura que es dugueren a terme a Catalunya durant la segona meitat del segle XIX, que alhora reflecteixen també el context polític, social i cultural de l’època, especialment de la ciutat de Barcelona. Per a les citacions de les obres a què fem referència al llarg del treball, hem transcrit els textos segons la lliçó que n’ofereixen les fonts usades
La dona als contes de guerra de Companya
No full textTreballs Finals de Grau de Filologia Catalana, Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona, Curs: 2019-2020, Tutor: Josep M. Domingo Clua[cat] El present treball vol ser una aproximació als models literaris de dona reflectits a sis contes
de guerra escrits per Mercè Rodoreda, Anna Murià, Maria Lluïsa Algarra i Marina Sanfeliu, i
publicats l’any 1937 a la revista Companya. L’estudi comença amb una exposició de les
característiques generals i el plantejament ideològic de la publicació tenint en compte el
panorama periodístic, literari i feminista del moment. Aquesta primera part resulta
imprescindible per a la següent, l’anàlisi dels contes, que se centra sobretot en aquells
aspectes literaris bàsics que permeten determinar el perfil ficcional de dona que s’hi
representa[eng] This project aims to be an approach to the female literary models reflected in six war short
stories written by Mercè Rodoreda, Anna Murià, Maria Lluïsa Algarra and Marina Sanfeliu
and published in the magazine Companya in 1937. The study starts with an exposition on the
general features and the ideological nature of this publication considering the journalistic,
literary and feminist outlook. This part of the project is indispensable for the next one, the
short story analysis, mainly focused on those basic aspects that help to determine the female
literary profile suggested
La dona als contes de guerra de Companya
No full textTreballs Finals de Grau de Filologia Catalana, Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona, Curs: 2019-2020, Tutor: Josep M. Domingo Clua[cat] El present treball vol ser una aproximació als models literaris de dona reflectits a sis contes
de guerra escrits per Mercè Rodoreda, Anna Murià, Maria Lluïsa Algarra i Marina Sanfeliu, i
publicats l’any 1937 a la revista Companya. L’estudi comença amb una exposició de les
característiques generals i el plantejament ideològic de la publicació tenint en compte el
panorama periodístic, literari i feminista del moment. Aquesta primera part resulta
imprescindible per a la següent, l’anàlisi dels contes, que se centra sobretot en aquells
aspectes literaris bàsics que permeten determinar el perfil ficcional de dona que s’hi
representa[eng] This project aims to be an approach to the female literary models reflected in six war short
stories written by Mercè Rodoreda, Anna Murià, Maria Lluïsa Algarra and Marina Sanfeliu
and published in the magazine Companya in 1937. The study starts with an exposition on the
general features and the ideological nature of this publication considering the journalistic,
literary and feminist outlook. This part of the project is indispensable for the next one, the
short story analysis, mainly focused on those basic aspects that help to determine the female
literary profile suggested
Jacint Verdaguer i Guerau de Liost en la construcció literària de l’univers simbòlic del Montseny
No full textTreballs Finals de Grau de Filologia Catalana, Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona, Curs: 2021-2022, Tutor: Josep Maria Domingo Clua[cat] El Montseny és una de les muntanyes més reivindicades de la geografia dels Països Catalans, de manera que ha esdevingut una de les fites literàries més comunes en els poetes de parla catalana, fins al punt que ha acabat adquirint un univers simbòlic particular que el vincula a tota la tradició literària i vital d’una comunitat que el reclama com a propi. Verdaguer i Guerau de Liost són els màxims exponents de la tradició geoliterària al voltant d’aquesta muntanya, de manera que amb el present estudi hi ha la voluntat de discernir quines són les aportacions que n’han fet i com s’ha creat aquest univers simbòlic des de poètiques del tot diferenciades, però amb una objecte en comú.[eng] Montseny is one of the most claimed mountains of the geography of Catalan Countries, so it has become one of the most common literaries milestone in the catalan-speaking poets, to the point that it has ended up acquiring a particular symbolic universe that binds him to the whole literary and vital traditions from a comunity that proclaim it as own. Verdaguer and Guerau de Liost are two of the maximum exponents of the geoliterary tradition around this mountain, so the aim of this work is to discern which are the contributions that they have made and how this symbolic universe has been created from entirely diferent poètics, but with a common object
Incerta glòria, una aproximació a la gènesi textual de la novel·la de Joan Sales
No full textTreballs Finals de Grau de Filologia Catalana, Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona, Curs: 2019-2020, Tutor: Josep Maria Domingo[cat] Aquest treball vol ser una primera aproximació al procés d’escriptura d’Incerta glòria.
D’entrada, s’ha intentat reconstruir la gènesi històrica de la novel·la a partir d’un estudi
bibliogràfic sobre la qüestió. A continuació, s’ha volgut assajar si la crítica genètica podria ser
una via útil i viable per esclarir la gènesi textual de l’obra. La prova ha consistit en
l’elaboració i posterior anàlsi de l’edició crítica de tres fragments d’Incerta glòria.[eng] This project wants to be the first approach to the writing process of Incerta glòria. Firstly, we
have try to reconstruct the historical genesis of the novel from a bibliographic study on the
subject. Next, we wanted to try if genetic criticism could be a useful and viable way to clarify
the textual genesis of the work. The test consisted in the elaboration and later analysis of the
critical edition of three fragments of Incerta glòria
Josep M. Comelles : una vida transitant per una antropologia en transformació
No full textEl febrer de 2019 el Projecte Entrevistes va poder conversar llargament amb Josep Maria Comelles, un dels antropòlegs pioners en l'antropologia mèdica a Espanya i referent internacional pels seus estudis sobre les institucions psiquiàtriques. En l'entrevista Comelles ens descriu la seva infància i adolescència, per entendre el camí que el va portar de la medicina a l'antropologia. Però també ofereix la seva mirada antropològica a temes com l'homeopatia, el tractament de la salut mental o la situació de l'antropologia espanyola en el context global. Tot un recorregut per la vida i pensament d'un autor que expressa allò que pensa sempre amb llibertat.In February 2019, the Projecte Entrevistes had a large conversation with Josep Maria Comelles, pioneering anthropologist in Medical Anthropology in Spain and an international reference for his studies on psychiatric institutions. In the interview, Comelles describes their childhood and adolescence, which is fundamental to understand the path that will bring him from medicine to anthropology. He also offers his anthropological view on issues such as homeopathy, treatment of mental health or the situation of Spanish Anthropology in the global context. A whole journey through the life and thought of an author that always express freely his opinion
«Per què cal ensenyar literatura?», Segona Jornada sobre Literatura i Ensenyament (Lleida, març de 2006)
No full textLiteratura catalana del s. XIX, setembre 2017
No full textRecurs d'aprenentatge de la Universitat Oberta de Catalunya.Recurso de aprendizaje de la Universitat Oberta de Catalunya.Learning material of the Universitat Oberta de Catalunya
Apel·les Mestres, il·lustrador dels Episodios Nacionales de Benito Pérez Galdós (1882-1885)
No full textTreballs Finals de Grau de Llengües i Literatures Modernes. Facultat de Filologia. Universitat de Barcelona, Curs: 2019-2020, Tutor: Josep Maria Domingo i Clua[cat] Aquest treball té conferida la missió de demostrar i testimoniar la rellevància artisticocultural d’Apel·les Mestres com a il·lustrador de llibres dins el panorama literari de la segona meitat del segle XIX i del primer decenni del segle XX, tot analitzant la correspondència que el gran geni Mestres i l’escriptor Benito Pérez Galdós varen mantenir al llarg de més de dues dècades d’amistat i tracte professional. A través de les cartes estudiades, Mestres es manifesta com un forjador d’imatges privilegiat que, per mitjà dels seus dibuixos, és capaç d’atorgar l’alè de la vida als textos novel·lístics de Galdós.
Immers en un món industrialitzat, en què els avenços tecnològics i un grau més elevat d’exigència educativa per part del públic han fet possible que la premsa i les editorials assumeixin una concepció més productiva i consumista de la cultura i, al mateix temps, en què els intel·lectuals descobreixen que el llenguatge per si sol ja no és suficient per expressar la complexitat de la natura humana i del funcionament de la societat, Mestres esdevé un orfebre d’imatges dotades del poder de transformar la ficció en realitat.[eng] This work has been given the mission of demonstrating and testifying to the artistic and cultural relevance of Apel·les Mestres as a book illustrator in the literary scene of the second half of the 19th century and the first decade of the 20th century, analyzing the correspondence that the great genius Mestres and the writer Benito Pérez Galdós maintained throughout more than two decades of friendship and professional treatment. Through the letters studied, Mestres manifests himself as a privileged forger of images who, through his drawings, is able to give the breath of life to Galdós’s novel texts. Immersed in an industrialized world, in which technological advances and a higher degree of educational demand on the part of the public have made it possible for the press and publishers to assume a more productive and consumerist conception of culture and, at the same time, in what intellectuals discover that language alone is no longer enough to express the complexity of human nature and the functioning of society, Mestres becomes a goldsmith of images endowed with the power to transform fiction into reality
