1,720,958 research outputs found
Abundance and spatial distribution of coastal floating plastic marine debris in the Balearic Islands
Get PDF[eng] Coastal ecosystems are continuously affected by anthropogenic threats such as
urbanization, maritime activities, recreational and commercial activities, all of which have
been prominent sources of plastic marine litter. During summer of July 2017, the spatial
distribution of floating plastics at seven locations across the island using nearshore sea
cleaning boats was assessed. One-hundred percent of the samples contained plastic
items of varying sizes, ranging from macro- (> 25 mm), meso- (5-25 mm) and microplastics (< 5 mm), composed principally of fragments, films and filaments. Significant
differences were found for the abundance and size differences of items between the
sampling locations. All samples were collected within one kilometre of the coastline and
both the abundance and weight was found to significantly increase closer to the
coastline. Plastics smaller than 5 mm were the dominant size class and fragments
composed of almost 60% of the items with the main colors being transparent and white.
Low variability of polymers were found with polyethylene being the primary plastic
polymer type. These preliminary results indicate there is high small scale variability of
coastal marine plastic concentrations surrounding the Balearic Island
Quantification, ingestion and threat of plastic pollution on marine diversity
No full text[eng] Plastic debris in the marine environment is an increasing global threat to marine ecosystems. The Mediterranean
Sea basin has been widely recognized as one of the most polluted seas with marine litter. The present work
encompassed within this doctoral thesis focuses on a multi-disciplinary approach to identifying, quantifying and
evaluating the potential risk of marine debris, specifically plastic, on marine ecosystems. The first step was to
identify the spatial distribution of sea-surface debris. The next step was to detect its direct implications with
marine species. Finally, building on these previous results, the potential risk on marine diversity was quantified
at both a regional and local scale.
Floating marine debris collected by sea-cleaning boats was analysed to determine the spatio-temporal patterns of
plastic debris (items >5 mm) on the sea surface in the Balearic Islands' coastal waters (Chapter 2). Plastic marine
debris was the most common item (54%) with abundance increasing with summer months. Additionally, low
wave height and wind conditions favoured the effectiveness of marine debris removal.
The spatio-temporal micro-plastic fraction was assessed in the coastal regions to determine the characterization,
abundance, and polymer type; in an effort to identify and model their potential sources (Chapter 3). Therefore,
micro-plastics (items < 5 mm) dominated the size class and hotspot areas with high coastal fragmentation was
found in the southern area of the island of Mallorca. Furthermore, backtracking current models indicated the
majority of debris circulating in the nearshore areas originated from the Balearic Islands.
The ingestion of anthropogenic particles in commercial fish species (the European anchovy and the European
sardine) was assessed along the Spanish Mediterranean continental shelf (Chapter 4). Overall, a 14-15% ingestion
occurrence was found with items of both synthetic and natural materials, primarily fibres from the textile industry.
Net tows were collected in the maximum zooplankton aggregation layer and the stomach content analyses of
selective and filter feeding fish from fishing hauls in the same region were analysed (Chapter 5). Anthropogenic
particles were found in all net tows and 96% of the items were fibres. Filter feeding fish mainly ingested fibres
while the selective and more predatory species ingested primarily fragments.
Seeing the high concentrations of plastic debris and its interactions with marine biota, the following study
quantified this threat across marine diversity the entire Mediterranean Sea through a modelling approach. By
integrating species-level life-history traits into the model, distribution maps were developed for each species
(Chapter 6). Overall, results highlighted marine diversity in coastal areas and demersal species were at high risk
of exposure to plastic marine debris.
Considering coastal species were at the highest risk in the previous study, marine diversity within a nearshore
coastal area was quantified through exposure, vulnerability, and hazard using empirical data of plastic marine
debris combined with each species' ecological traits (Chapter 7). The results identified the heterogeneous threat
of ingestion throughout the Balearic Islands and species with higher trophic levels are more at risk.
The outcomes from this thesis highlights the current threat of plastic pollution on ecosystems locally and
regionally within the Mediterranean Sea to identify the current implications plastic pollution has on marine
diversity, especially in coastal regions, which can serve as essential areas for management and conservation of
marine diversity.[cat] La contaminació plàstica en el medi marí són una amenaça global creixent per als ecosistemes marins. S'ha
reconegut àmpliament la conca de la Mar Mediterrània com una de les mars més contaminades per residus marins.
El present treball, comprès en aquesta tesi doctoral, se centra en un enfocament multidisciplinari per a identificar,
quantificar i avaluar el possible risc dels residus marins, específicament els plàstics, en els ecosistemes marins.
El primer pas ha estat identificar la distribució espacial dels residus de la superfície de la mar. El següent pas va
ser detectar les seves conseqüències directes sobre les espècies marines. Finalment, sobre els resultats anteriors,
es va quantificar el possible risc per a la diversitat marina tant a escala regional com local.
En primer lloc, els residus marins flotants recollits per les embarcacions de neteja van ser analitzats per a
determinar patrons d'acumulació espacial i temporal de residus plàstics (elements >5 mm) en la superfície de la
mar de les aigües costaneres de les Illes Balears (Capítol 2). Així, els residus marines plàstics van ser identificats
com l'element més comú (54%) i la seva abundància va augmentar durant els mesos d'estiu. A més, la baixa altura
de les ones i les condicions del vent van afavorir l'eficàcia de la recollida dels residus marins.
Posteriorment, es va avaluar espacial i temporal la fracció de microplàstics en regions costaneres determinant la
caracterització, l'abundància i el tipus de polímer; en un esforç per identificar i modelitzar les seves fonts
potencials (Capítol 3). Precisament, els microplàstics (elements < 5 mm) van dominar la classe de grandària en
aquesta anàlisi i es van identificar zones d'alta fragmentació costanera en la zona sud de l'illa de Mallorca. A més,
els models sobre corrents marines utilitzats van indicar que la major part dels residus que circulaven en les zones
pròximes a la costa procedien de les Illes Balears.
A continuació, es va avaluar la ingestió de partícules antropogèniques en espècies comercials de peixos (anxova
europea i sardina europea) al llarg de la plataforma continental del Mediterrani espanyol (Capítol 4). En general,
es va trobar que un 14-15% dels individus havien ingerit materials tant sintètics com naturals. Aquests materials
ingerits van ser identificats principalment com a fibres de la indústria tèxtil.
A fi d'aprofundir en els resultats anteriors, es van recollir mostres en la capa de màxima agregació de zooplàncton
al mateix temps que es va analitzar el contingut estomacal d'espècies filtradores i selectives capturades per
embarcacions de pesca en la mateixa regió (Capítol 5). En l'anàlisi es van trobar partícules antropogèniques en
totes les mostres, sent el 96% dels elements trobats fibres en la capa de màxima agregació de zooplàncton. Admès,
es va observar que les espècies filtradores van ser principalment consumidores de fibres, mentre que per contra
les espècies selectives i més depredadores ingereixen principalment fragments.
En conseqüència a les altes concentracions de residus plàstics i les seves interaccions amb la biota marina
observada en els anteriors estudis, l'objectiu de la següent anàlisi va ser quantificar aquesta amenaça mitjançant
modelització sobre la diversitat marina de tota la Mar Mediterrània. A través de la integració en el model dels
trets de la història de la vida a escala d'espècie, es van elaborar mapes de distribució per a cada espècie (Capítol
6). En general, els resultats van posar en relleu que tant la diversitat marina en les zones costaneres com les
espècies demersals presentaven un alt risc d'exposició als residus marins de plàstic.
Per a finalitzar i tenint en compte els resultats en l'estudi anterior en què les espècies costaneres corrien un major
risc, es va quantificar la diversitat marina en una zona costanera pròxima a la costa mitjançant l'exposició, la
vulnerabilitat i el risc d'ingesta utilitzant dades empíriques de residus marins de plàstic combinades amb les dades
ecològiques de cada espècie (Capítol 7). Aquests resultats van identificar una amenaça heterogènia de risc en
totes les Illes Balears i les espècies amb nivells tròfics més alts van presentar major risc.
Els resultats d'aquesta tesi posen en relleu l'amenaça actual de la contaminació plàstica en els ecosistemes a escala
local i regional dins de la Mar Mediterrània i identifica les implicacions actuals que la contaminació plàstica té
en la diversitat marina, especialment a les regions costaneres, que poden servir com a àrees essencials per a la
gestió i conservació de la diversitat marina.[spa] Los desechos plásticos en el medio marino son una creciente amenaza global para los ecosistemas marinos. Se
ha reconocido ampliamente la cuenca del Mar Mediterráneo como uno de los mares más contaminados por
desechos marinos. El presente trabajo en esta tesis doctoral, se centra en un enfoque multidisciplinar para
identificar, cuantificar y evaluar el posible riesgo de los desechos marinos, específicamente los plásticos, en los
ecosistemas marinos. El primer paso ha sido identificar la distribución espacial de los desechos de la superficie
del mar. El siguiente paso fue detectar sus consecuencias directas sobre las especies marinas. Por último, sobre
los resultados anteriores, se cuantificó el posible riesgo para la diversidad marina tanto a escala regional como
local.
En primer lugar, los desechos marinos flotantes recogidos por las embarcaciones de limpieza fueron analizados
para determinar patrones de acúmulo espacio-temporal de desechos plásticos (elementos >5 mm) en la superficie
del mar de las aguas costeras de las Islas Baleares (Capítulo 2). Así, los desechos marinos de plástico fueron
identificados como el elemento más común (54%) y su abundancia aumentó durante los meses de verano.
Además, la baja altura de las olas y las condiciones del viento favorecieron la eficacia de la recogida de los
desechos marinos.
Posteriormente, se realizó una evaluación espacio-temporal sobre la fracción microplástica en regiones costeras
determinando la caracterización, la abundancia y el tipo de polímero; en un esfuerzo por identificar y modelizar
sus fuentes potenciales (Capítulo 3). Precisamente, los microplásticos (elementos < 5 mm) dominaron la clase de
tamaño en este análisis y se identificaron zonas de alta fragmentación costera en la zona sur de la isla de Mallorca.
Además, los modelos sobre corrientes marinas utilizados indicaron que la mayor parte de los desechos que
circulaban en las zonas cercanas a la costa procedían de las Islas Baleares.
A continuación, se evaluó la ingestión de partículas antropogénicas en especies comerciales de peces (anchoa
europea y sardina europea) a lo largo de la plataforma continental del Mediterráneo español (Capítulo 4). En
general, se halló que un 14-15% de los individuos habían ingerido materiales tanto sintéticos como naturales.
Estos materiales ingeridos fueron identificados principalmente como fibras de la industria textil.
A fin de profundizar en los resultados anteriores, se recogieron muestras en la capa de máxima agregación de
zooplancton al tiempo que se analizó el contenido estomacal de especies filtradoras y selectivas capturadas por
embarcaciones de pesca en la misma región (Capítulo 5). En el análisis se encontraron partículas antropogénicas
en todas las muestras, siendo el 96% de los elementos encontrados fibras en la capa de máxima agregación de
zooplancton. Se observó que las especies filtradoras fueron principalmente consumidoras de fibras, mientras que
las especies selectivas y más depredadoras ingieren principalmente fragmentos.
En consecuencia a las altas concentraciones de desechos plásticos y sus interacciones con la biota marina
observados en los anteriores estudios, el objetivo del siguiente análisis fue cuantificar esta amenaza mediante
modelización sobre la diversidad marina de todo el Mar Mediterráneo. A través de la integración en el modelo
de los rasgos de la historia de la vida a nivel de especie, se elaboraron mapas de distribución para cada especie
(Capítulo 6). En general, los resultados pusieron de relieve que tanto la diversidad marina en las zonas costeras
como las especies demersales presentaban un alto riesgo de exposición a los desechos marinos de plástico.
Para finalizar y teniendo en cuenta los resultados en el estudio anterior en que las especies costeras corrían un
mayor riesgo, se cuantificó la diversidad marina en una zona costera cercana a la costa mediante la exposición,
la vulnerabilidad y el riesgo de ingesta utilizando datos empíricos de desechos marinos de plástico combinados
con la ecología de cada especie (Capítulo 7). Estos resultados identificaron una amenaza heterogénea de riesgo
en todas las Islas Baleares y las especies con niveles tróficos más altos como las que presentaron mayor riesgo.
Los resultados de esta tesis ponen de relieve la amenaza actual de la contaminación plástica en los ecosistemas a
nivel local y regional dentro del Mar Mediterráneo e identifica las implicaciones actuales que la contaminación
plástica tiene en la diversidad marina, especialmente en las regiones costeras, que pueden servir como áreas
esenciales para la gestión y conservación de la diversidad marina
Going Beyond Counting First Authors in Author Co-citation Analysis
Get PDFThe present study examines one of the fundamental aspects of author co-citation analysis (ACA) - the way co-citation
counts are defined. Co-citation counting provides the data on which all subsequent statistical analyses and mappings
are based, and we compare ACA results based on two different types of co-citation counting - the traditional type that
only counts the first one among a cited work's authors on the one hand and a non-traditional type that takes into
account the first 5 authors of a cited work on the other hand. Results indicate that the picture produced through this non-traditional author co-citation counting contains more coherent author groups and is therefore considerably clearer. However, this picture represents fewer specialties in the research field being studied than that produced through the traditional first-author co-citation counting when the same number of top-ranked authors is selected and analyzed. Reasons for these effects are discussed
Variations on the Author
Get PDF“Variations on the Author” discusses two of Eduardo Coutinho’s recent films (Um Dia na Vida, from 2010, and Últimas Conversas, posthumously released in 2015) and their contribution to the general question of documentary authorship. The director’s filmography is characterized by a consistent yet self-effacing form of authorial self-inscription: Coutinho often features as an interviewer that rather than express opinions propels discourses; an interviewer that is good at listening. This mode of self-inscription characterizes him as an author who is not expressive but who is nonetheless markedly present on the screen. In Um Dia na Vida, however, Coutinho is completely absent form the image, while Últimas Conversas, on the contrary, includes a confessional prologue that moves the director from the margins to the center of his films. This article examines the ways in which these works stand out in the filmography of a director who offers new insights into the notion of cinematic authorship
Appropriate Similarity Measures for Author Cocitation Analysis
Get PDFWe provide a number of new insights into the methodological discussion about author cocitation analysis. We first argue that the use of the Pearson correlation for measuring the similarity between authors’ cocitation profiles is not very satisfactory. We then discuss what kind of similarity measures may be used as an alternative to the Pearson correlation. We consider three similarity measures in particular. One is the well-known cosine. The other two similarity measures have not been used before in the bibliometric literature. Finally, we show by means of an example that our findings have a high practical relevance.information science;Pearson correlation;cosine;similarity measure;author cocitation analysis
Dispelling the Myths Behind First-author Citation Counts
Get PDFWe conducted a full-scale evaluative citation analysis study of scholars in the XML research field to explore just how different from each other author rankings resulting from different citation counting methods actually are, and to demonstrate the capability of emerging data and tools on the Web in supporting more realistic citation counting methods. Our results contest some common arguments for the continued
use of first-author citation counts in the evaluation of scholars, such as high correlations between author rankings by first-author citation counts and other citation
counting methods, and high costs of using more realistic citation counting methods that are not well-supported by the ISI databases. It is argued that increasingly available digital full text research papers make it possible for citation analysis studies to go beyond what the ISI databases have directly supported and to employ more
sophisticated methods
koamabayili/VECTRON-author-checklist: VECTRON author checklist
No full textWe have done our best to complete the author checklist relating to the use of animals in the hut study. Note that the objective for the hut study was to evaluate the IRS treatment applications for residual efficacy against Anopheles mosquitoes, including the local An. coluzzii mosquito population. Cows were only used to attract mosquitoes into the huts and no tests were carried out directly on the cows. The author checklist is intended for use with studies where experiments are carried out on animals, which is why we have had such difficulty in completing this for the hut study, as many of the questions do not relate to how the cows were used
Author-wise bibliometric analysis based on entropy.
No full textAuthor-wise bibliometric analysis based on entropy.</p
- …
