2,748 research outputs found
Actitudes de los estudiantes de medicina de la Universitat Jaume I frente a la eutanasia y el suicidio médicamente asistido.
No full textTreball Final de Grau en Medicina. Codi: MD1158. Curs acadèmic: 2018/2019.·Introduction. The progressive aging of the population, the deficient development of an
adequate palliative care network and the recurrent attempts to decriminalize euthanasia (E) and
physician-assisted suicide (PAS), keep alive in Spain the social demand of measures that
guarantee respect for the patient’s autonomy in decisión-making at the end of the life. It is
interesting in this context to explore the positioning of a group closely linked to health care such
as medical students.
·Materials and methods. Transversal descriptive study by means of a survey to know the
attitudes of the medical students of the University Jaume I about the E, the PAS and related
questions, trying in addition, to detect the posible implication that sociodemographic variables
– such as age, sex, political posture and religious identity-, and contextual – as the personal
experience of accompaniment- could have in ther positioning.
Results. A total of 292 students were surveyed, the majority of whom were in favor of the
regulación of both, E and PAS, in the cases that were posed (terminal illness and chronic
degenerative pathology), with E being more supported in almost all groups front the PAS and
not reaching majority in favor between Catholics, students between 37 and 48 years old and
those declared related to the Partido Popular.
Conclusion. Both practices are perceived differently by the students, finding some disparity in
the support for each of them, but detecting, in general, an important determination in favor of
its regulation.·Introducción. El progresivo envejecimiento poblacional, el deficiente desarrollo de una
adecuada red de cuidados paliativos (CP) y los recurrentes intentos de despenalización de la
eutanasia (E) y del suicidio médicamente asistido (SMA), mantienen vivo en España el reclamo
social de medidas que garanticen el respeto a la autonomía del paciente en la toma de
decisiones al final de la vida. Es interesante en este contexto explorar el posicionamiento de un
colectivo estrechamente vinculado con el cuidado de la salud como son los estudiantes de
medicina.
·Material y métodos. Estudio descriptivo transversal por medio de encuesta para conocer las
actitudes de los estudiantes de medicina de la Universitat Jaume I frente a la E, el SMA y
cuestiones relacionadas, tratando, además, de detectar la posible implicación que variables
sociodemográficas - como la edad, sexo, postura política e identidad religiosa-, y contextuales -
como la experiencia personal de acompañamiento- pudieran tener en su posicionamiento.
·Resultados. Se encuestó a un total de 292 alumnos, la mayoría de los cuales se manifestaba a
favor de la regulación tanto de la E como del SMA en los supuestos que se planteaban
(enfermedad terminal y patología crónica degenerativa), siendo la E más apoyada en casi todos
los grupos frente al SMA, y no alcanzando este una mayoría a favor entre católicos, alumnos
entre 37 y 48 años y aquellos declarados afines al Partido Popular (PP).
·Conclusiones. Ambas prácticas son percibidas de manera diferente por los estudiantes,
encontrando cierta disparidad en el apoyo a cada una de ellas, pero detectándose, en general,
una importante determinación a favor de su regulación
Sant Jaume de Frontanyà, tot pujant cap al coll de Sant Jaume
No full textBoExcursió del 8 al 9 de desembre de 1979. Itinerari: Castell de l'Areny (954 m.) - Casa de les Canals - Can Camprubi - Sant Julià de Cosp o de Palomera - Coll de les Lliteres (1.123 m.) - Santuari dels Oms (1.125 m.) - Sant Jaume de Frontanyà (1.072 m.) - Coll de Sant Jaume - Santa Eugènia de les Soïlls - Can Montclús - Tossa de Montclús (1.456 m.) - Coll de Llevat (1.227 m.) - Riera de Junyent - Sant Miquel i Monestir de Sta. Mª de Lillet - La Pobla de Lillet (843 m.
Com senten i llegeixen els poetes d'avui la poesia d'Anglada i de Fages
No full textEl joves poetes, traductors i professors de Filologia Clàssica, Eloi Creus i Adrià Targà, amb la participació com a moderador de Jaume Coll, ens parlen en aquesta darrera conferència del XV Fòrum del Patrimoni Literari de l'aportació de Carles Fages de Climent a la seva poesia, el model de llengua en el cas de Fages de Climent; també es ressalten els epigrames de l'autor empordanès.
Els joves poetes llegeixen en veu alta alguns poemes de Fages de Climent i d'Anglada.
Comenten la rima virtuosa i exagerada dels poemes de Fages de Climent, poeta una mica barroc i gongorí, comenta Adrià Targa. Fages de Climent recorda a Ovidi per la gràcia del joc i la retòrica, però ningú tracta la tradició clàssica de Fages de Climent, filòleg clàssic de formació.
No es parla tant de Maria Àngels Anglada com a poeta, perquè aquests autors han llegit més la seva prosa. Destaca Eloi Creus la traducció de les poetes gregues feta per Maria Àngels Anglada en l'obra Les germanes de Safo, aquest llibre comporta que es pot traduir poesia clàssica en la llengua literària de l'època i és un referent per a ell i per a les noves generacions i li va servir per a la seva traducció de la poetessa Safo.
Aquests dos joves poetes comenten que no saben dir quins serien els hereus d'Anglada i de Fages de Climent en la poesia actual8175.mp4
8175.mp3
Otto Gerhard Oexle. — L'historisme en débat. De Nietzsche à Kantorowicz. Paris, Aubier, 2001 (Coll. historique)
No full textAurell Jaume. Otto Gerhard Oexle. — L'historisme en débat. De Nietzsche à Kantorowicz. Paris, Aubier, 2001 (Coll. historique). In: Cahiers de civilisation médiévale, 47e année (n°188), Octobre-décembre 2004. pp. 418-420
Financial transparency in the local governments
No full textTreball final de Grau en Finances i Comptabilitat. Codi: FC1049. Curs acadèmic 2015-2016This project has been proposed with the intention to analyse in detail the Public Entities’ Transparency. In this, we are going to tackle all the matters related to the corruption which is one of the most current and perplexed problems. We will see that the public administration’s functions and characteristics are more transparent than years ago. Moreover, the determinants which impede the achievement of a higher grade of transparency will be dealt with. Furthermore, how corruption can be detected and which measures have been taken in that regard will also be discussed. Finally, we will detect which indicators the public sector has to control the public information, the organisations and indexes which have appeared as a consequence of the current crisis. It is a project that studies a present issue and makes us to pose again so many questions regarding the real and correct function of the institutions and if they are respecting or not the transparency rules and, therefore, the citizens
L’Espill de Jaume Roig: una lectura mèdica
No full textEn moltes ocasions els estudis de l’Espill de Jaume Roig s’han centrat exclusivament en els aspectes misògins de l’obra, la qual cosa ha impedit aprofundir en altres aspectes que, en certa mesura, poden fins i tot alleugerir aquesta càrrega. És per això que ens proposem, en primer lloc, situar l’autor valencià en el nou paradigma teòric de la formació escolàstica, i, en segon lloc, comprovar en quin grau els coneixement teòrics d’aquesta formació, molt presents en l’Espill, contribueixen o no a una relectura menys connotada de l’obra. In many cases, studies on the Espill of Jaume Roig focused exclusively on the misogynist aspects of the work, which has prevented further other aspects that, maybe, may alleviate this burden. That is why we propose, first, to locate the Valencian author on the new theoretical paradigm of scholastic education, and secondly, check the extent to which knowledge of the theoretical training, present in the Espill: that will contribute or not to rreading the work less connoted
La Realidad del arquitecto [Sessió tarda]
No full textSessió tarda amb les intervencions de: LaCol, Blanca Lora-Tamayo, Jaume Prat, Lucía Ferrater, Pablo Ros, Jaime Coll i Silvia Martínez-Palou, amb un testimoni de Josep Lluis Canosa. Ponent i moderador: Félix Arranz, arquitecte i edito
La Realidad del arquitecto [Sessió tarda]
No full textSessió tarda amb les intervencions de: LaCol, Blanca Lora-Tamayo, Jaume Prat, Lucía Ferrater, Pablo Ros, Jaime Coll i Silvia Martínez-Palou, amb un testimoni de Josep Lluis Canosa. Ponent i moderador: Félix Arranz, arquitecte i edito
Jaume Sabaté Alentorn, Onomàstica del poble i terme de La Vitella Alta (coll. Trebaìlsde l'Oficina d'Onomàstica, V), 2000
No full textBilly Pierre-Henri. Jaume Sabaté Alentorn, Onomàstica del poble i terme de La Vitella Alta (coll. Trebaìlsde l'Oficina d'Onomàstica, V), 2000. In: Nouvelle revue d'onomastique, n°37-38, 2001. pp. 350-351
“Quatre poemes xinesos", de Josep Carner. Apunts per a una edició crítica de lluna i llanterna
No full textTreballs Finals de Grau de Filologia Catalana, Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona, Curs: 2018-2019, Tutor: Jaume Coll i Llinàs[eng] The aim of this paper is to do a critical edition of “Quatre poemes xinesos” (La
Publicitat, 1932), the first released collection of Josep Carner's chinese poems.
Particularly, this study centers on the comparison of the variant lessons regarding
of Lluna i llanterna, the Poesia's section »Lluna i llanterna« and the autographs of
the Fons Carner, located in the Biblioteca de Catalunya. The critical edition is
accompanied by an introduction that follows the translational tradition of Chinese
poetry in Catalonia until 1967 and by an emptying of the intermediaries sources
that the poet would have used as an inspiration for his verses.[cat] L’objectiu d’aquest treball és el de fer una proposta d’edició crítica de “Quatre
poemes xinesos” (La Publicitat, 1932), el primer recull conegut de poesia xinesa
de Josep Carner. Concretament, l’estudi se centra en la comparació de les lliçons
variants del text respecte de les formes posteriors de Lluna i llanterna, de la secció
»Lluna i llanterna« de Poesia i dels autògrafs del Ms. 4731/12 del Fons Carner de
la Biblioteca de Catalunya. L’edició crítica s’acompanya d’una introducció que
ressegueix la tradició traductològica de poesia xinesa a Catalunya fins l’any 1967 i
d’un buidatge de les fonts mitjanceres que el poeta hauria fet servir com a inspiració
dels seus versos. Tot plegat, uns breus apunts per a una futura edició crítica de Lluna
i llanterna més extensa i detallada
- …
