1,720,970 research outputs found
Estudi de cas : Hospital Sant Jaume d'Olot, febrer 2011
No full textMaterial docent de la Universitat Oberta de Catalunya.Material docente de la "Universitat Oberta de Catalunya".Learning material of the "Universitat Oberta de Catalunya"
Linguistic Neoliberalism in the European Union : Politics and Policies of the EU’s Approach to Multilingualism
Get PDFMultilingualism: A matter of national concern? Assessing Spain’s language policy through the concept of language availability
Get PDFAquest article analitza la política lingüística de l’Estat respecte a les llengües territorials espanyoles diferents del castellà. Es proposa el concepte disponibilitat lingüística — entès com la possibilitat de la ciutadania d’utilitzar una llengua territorial en els serveis públics estatals— per avaluar en quina mesura l’Estat (in)compleix les disposicions normatives nacionals i els compromisos polítics internacionals jurídicament vinculants de desplegar una política lingüística relativa a les llengües de l’Estat. L’aplicació del concepte disponibilitat lingüística per analitzar la política lingüística de l’Estat — entesa com a política pública— ens permetrà obtenir una radiografia del compromís real i efectiu de l’Estat envers el multilingüisme propi.This article analyses the language policy in Spain vis-à-vis its territorial languages other than Spanish, often referred to as regional or minority languages (RMLs). We use the concept of language availability – understood as the possibility of using any official language in the State’s public services – to assess Spain’s degree of (in)compliance of the country’s legal requirements and the legally-binding international commitments on language policy. The application of the concept of language availability to analyse Spain’s language policy – conceived as a public policy – will provide an accurate overview of the current state of affairs regarding the country’s language policy and its commitment to multilingualism
Estudi de cas : Hospital Sant Jaume d'Olot, febrer 2011
No full textMaterial docent de la Universitat Oberta de Catalunya.Material docente de la "Universitat Oberta de Catalunya".Learning material of the "Universitat Oberta de Catalunya"
Los debates lingüísticos sobre la integración de los inmigrantes en Francia: ¿integración inmigratoria o control inmigratorio?
No full textAquest treball presenta una anàlisi crítica del discurs de les polítiques lingüístiques de França relatives a la integració d’immigrants. Segueix l’evolució dels debats de política lingüística i analitza com aquests han mutat progressivament des de la integració dels immigrants al control dels immigrants, convertint-se en la ideologia dominant en l’actualitat i creant un lligam entre aquests dos camps anteriorment separats. Aquest treball analitza empíricament els requisits lingüístics obligatoris adoptats pels immigrants que pretenen entrar a França, residir-hi, reunir-s’hi amb la família, o naturalitzar-s’hi. També analitza de forma empírica el discurs i els dispositius narratius emprats per a invocar els mites i les convencions, identitats i valors nacionals, destinats a legitimar aquest enfocament lingüístic utilitari. Conclou que aquest nou instrument –la llengua– revela un pensament estratègic per part de les elits polítiques de França consistent a utilitzar un discurs políticament acceptat -el de la integració, la participació i la inclusió– per a assolir resultats potencialment criticables i discriminatoris de l’exclusió i del control.This paper presents a critical discourse analysis of French language policies regarding the integration of immigrants. It traces the evolution of policy debates on language and analyzes how these have progressively mutated from immigrant integration to immigrant control, becoming the current dominant ideology and creating a linkage between these two previously separate domains. The paper empirically analyzes the compulsory language requirements adopted for immigrants seeking to enter France, or reside, be reunited with family or become naturalized there. It also conducts an empirical analysis of the rhetoric and narrative devices employed to invoke national myths, conventions, identities and values aimed at legitimizing this utilitarian approach to language. It concludes that this new instrument -language- reveals strategic thinking by the French political elites to use a politically accepted discourse -that of integration, participation and inclusion- to achieve the potentially objectionable and discriminatory outcomes of exclusion and control.Este trabajo presenta un análisis crítico del discurso de las políticas lingüísticas de Francia relativas a la integración de inmigrantes. Sigue la evolución de los debates de política lingüística y analiza cómo éstos han mutado progresivamente desde la integración de los inmigrantes al control de los inmigrantes, convirtiéndose en la ideología dominante en la actualidad y creando un vínculo entre estos dos campos anteriormente separados. Este trabajo analiza empíricamente los requisitos lingüísticos obligatorios adoptados por los inmigrantes que pretenden entrar en Francia, residir, reunirse con la familia, o naturalizarse. También analiza de forma empírica el discurso y los dispositivos narrativos utilizados para invocar los mitos y las convenciones, identidades y valores nacionales, destinados a legitimar este enfoque lingüístico utilitario. Concluye que este nuevo instrumento -la lengua- revela un pensamiento estratégico por parte de las élites políticas de Francia consistente en utilizar un discurso políticamente aceptado -el de la integración, la participación y la inclusión- para alcanzar resultados potencialmente criticables y discriminatorios de la exclusión y del control
Estudi de cas : Hospital Sant Jaume d'Olot, febrer 2011
No full textMaterial docent de la Universitat Oberta de Catalunya.Material docente de la "Universitat Oberta de Catalunya".Learning material of the "Universitat Oberta de Catalunya"
FROM LANGUAGE POLICY TO LANGUAGE GOVERNANCE:
Get PDFEste artigo oferece algumas reflexões preliminares sobre a necessidade de reconhecer as cidades como intervenientes relevantes na política linguística para além da implementação de políticas linguísticas governamentais, que são de natureza mais ideológica. O artigo começa por fornecer uma visão sucinta de como os Estados contemporâneos estão a impor medidas linguísticas aos migrantes, continua com uma visão geral de como as regiões com línguas minoritárias são "apanhadas no meio", tentando implementar medidas políticas para revitalizar a sua língua enquanto a sua diversidade cada vez mais complexa deriva da mobilidade e migração e, finalmente, propõe a necessidade de incluir o nível local numa "abordagem a vários níveis" da política linguística. Em última análise, o artigo afirma que as abordagens existentes ao estudo da política linguística devem ser alargadas e incluir reflexões do campo da "governação linguística", uma vez que esta abordagem capta a multiplicidade de actores e níveis na elaboração de políticas linguísticas. Em suma, apela à incorporação de reflexões de "governação das línguas" no estudo da política linguística
El neoliberalismo lingüístico en la Unión Europea. El enfoque de la política lingüística y las acciones políticas de la UE en materia de multilingüismo
No full textThe European Union has always placed linguistic diversity at the core of Europe’s DNA. The EU’s motto “United in Diversity” is recurrently mentioned when referring to the multiplicity of languages in the continent, which are discursively portrayed as one of Europe’s greatest assets. This EU political rhetoric on multilingualism, however, does not match the policy actions undertaken by the European Union, which point at a decreasing interest in multilingualism. This article seeks to analyze the evolution of the EU’s multilingualism policy over the period 2005-2016 from a Discourse Analysis perspective, which shows an increasing commodification of languages and a utilitarian approach on the EU’s language policy. It argues that while the idea of promotion, protection and respect of linguistic diversity remains in the current EU political rhetoric on languages, the actual policies adopt a market-oriented approach, which considers languages as mere commodities for economic growth, mobility and jobs. The article ultimately argues that the EU has fully embraced linguistic neoliberalism as its policy on multilingualism –defined as the exclusive focus on language skills for market-oriented purposes.La Unió Europea sempre ha posat la diversitat lingüística com a element principal del seu ADN. El lema de la UE “Units en la diversitat” es fa servir recurrentment per parlar de la multiplicitat de llengües del continent, que sovint es tracten discursivament com un dels valors més importants d’Europa. No obstant això, aquesta retòrica política de la UE sobre multilingüisme no va lligada a les accions polítiques dutes a terme per la Unió Europea, que mostren un interès decreixent en multilingüisme. L’objectiu d’aquest article és analitzar l’evolució de la política de multilingüisme de la UE durant el període 2005-2016 des de l’òptica de l’anàlisi del discurs. L’anàlisi mostra la mercantilització creixent de les llengües i l’enfocament utilitarista de la política lingüística de la UE. L’article argumenta, a més, que mentre que la idea de promoció, protecció i respecte a la diversitat lingüística continua sent la retòrica dominant en la política actual sobre llengües de la UE, les accions polítiques reals adopten un enfocament mercantilista, en què les llengües són considerades béns comercials per al creixement econòmic, la mobilitat i l’ocupació. L’article demostra, en definitiva, com la UE ha adoptat de manera plena el neoliberalisme lingüístic en la seva política de multilingüisme –definit com l’enfocament exclusiu de les competències lingüístiques amb finalitats purament mercantilistes. La Unión Europea siempre ha puesto la diversidad lingüística como elemento principal de su ADN. El lema de la UE “Unidos en la diversidad” se usa recurrentemente para hablar de la multiplicidad de lenguas del continente, que a menudo se tratan discursivamente como uno de los valores más importantes de Europa. No obstante, esta retórica política de la UE sobre multilingüismo no se vincula a las acciones políticas llevadas a cabo por la UE, que muestran un interés decreciente en multilingüismo. El objetivo de este artículo es analizar la evolución de la política de multilingüismo de la UE durante el período 2005-2016 des de la óptica del análisis del discurso. El análisis muestra la mercantilización creciente de las lenguas y el enfoque utilitarista de la política lingüística de la UE. El artículo argumenta, además, que mientras que la idea de promoción, protección y respeto a la diversidad lingüística continúa siendo la retórica dominante en la política actual sobre lenguas de la UE, las acciones políticas reales adoptan un enfoque mercantilista, en que las lenguas son consideradas bienes comerciales para el crecimiento económico, la movilidad y la ocupación. El artículo demuestra, en definitiva, cómo la UE ha adoptado de manera plena el neoliberalismo lingüístico en su política de multilingüismo –definido como el enfoque exclusivo de las competencias lingüísticas con fines puramente mercantilistas
- …
