1,720,969 research outputs found
Going Beyond Counting First Authors in Author Co-citation Analysis
Full text linkThe present study examines one of the fundamental aspects of author co-citation analysis (ACA) - the way co-citation
counts are defined. Co-citation counting provides the data on which all subsequent statistical analyses and mappings
are based, and we compare ACA results based on two different types of co-citation counting - the traditional type that
only counts the first one among a cited work's authors on the one hand and a non-traditional type that takes into
account the first 5 authors of a cited work on the other hand. Results indicate that the picture produced through this non-traditional author co-citation counting contains more coherent author groups and is therefore considerably clearer. However, this picture represents fewer specialties in the research field being studied than that produced through the traditional first-author co-citation counting when the same number of top-ranked authors is selected and analyzed. Reasons for these effects are discussed
Ressenyes
No full textObra ressenyada: Graeme HAYES y John KARAMICHAS (eds.), Olympic Games, Mega-Events and Civil Societies : Globalization, Environment, Resistance. Houndmills : Palgrave Macmillan, 2011
Del sueño olímpico al proyecto Porto Maravilha: el ‘eventismo’ como catalizador de la regeneración a través de grandes proyectos urbanos
Full text linkEl ‘eventismo’, o la promoción de grandes eventos, se ha venido aplicando como estrategia privilegiada al alcance de las administraciones locales con el fin de desarrollar operaciones de marketing urbano, ganar proyección internacional y como medio para justificar grandes proyectos de reforma. Este parece ser el caso de Rio de Janeiro que tomando como principal referente la ciudad de Barcelona, planea servirse de las Olimpiadas como elemento catalizador para revitalizar su zona portuaria a través de un proyecto de grandes dimensiones denominado Porto Maravilha, aprobado de forma excepcional un mes después del anuncio de la ciudad como sede olímpica. Pese a que este proyecto ha sido ampliamente elogiado entre los principales agentes económicos y públicos defendiendo el legado que éste supondrá para la ciudad, consideramos necesario realizar un análisis crítico respecto a los posibles impactos de su aplicación dada la naturaleza de las estrategias a través de las cuales se está llevando a cabo. A partir del proyecto Porto Maravilha como exponente de lo que en la literatura se conoce como grandes proyectos urbanos, resaltaremos algunas de las tensiones y problemáticas asociadas a estas intervenciones de gran escala y los desafíos para la democracia urbana provocados por la adopción de modelos de gestión basados en la gobernanza urbana de carácter empresarial
Neoliberalismo y comunes urbanos en procesos de regeneración de frentes marítimos-portuarios
Full text linkLa tesi analitza com les polítiques neoliberals han determinat en les últimes dècades la configuració de les ciutats del Sud d'Europa i Amèrica Llatina (Barcelona, Rio de Janeiro i Atenes), molt especialment en unes àrees urbanes concretes i subjectes a intensos processos de regeneració urbana com són els fronts marítim-portuaris. De forma més específica, la tesi plantege els objectius següents. D'una banda, analitzar el procés de neoliberalización de les polítiques urbanes en ciutats perifèriques i en un context de crisi, per destacar com els patrons de canvi difereixen en diferents països i regions, i reconèixer les lògiques canviants del neoliberalisme en ciutats del Sud d'Europa i d'Amèrica Llatina. En segon lloc, avaluar les conseqüències de l'actual crisi econòmica mundial per a les polítiques i la governança urbana per veure en quina mesura aquest context ha reforçat els discursos neoliberals, quines respostes alternatives a la crisi estan sorgint, amb quins continguts i amb quines conseqüències. Finalment, aprofundir en l'estudi de les formes de resistència i els moviments urbans de protesta que des de la societat civil es confronten amb la urbanització neoliberal i en quina mesura aquests poden tenir conseqüències transformadores. En aquest sentit, s'ha pretès aportar una nova comprensió sobre els processos d'oposició a l'urbanisme neoliberal a partir de l'emergent marc teòric dels “comuns urbans” i els “nous encerclaments”.La tesis analiza como las políticas neoliberales han determinado en las últimas décadas la configuración de las ciudades del Sur de Europa y América Latina (Barcelona, Rio de Janeiro y Atenas), muy especialmente en unas áreas urbanas concretas y sujetas a intensos procesos de regeneración urbana como son los frentes marítimo-portuarios. De forma más específica, la tesis plantean los objetivos siguientes. Por un lado, analizar el proceso de neoliberalización de las políticas urbanas en ciudades periféricas y en un contexto de crisis, para destacar cómo los patrones de cambio difieren en distintos países y regiones, y reconocer las lógicas cambiantes del neoliberalismo en ciudades del Sur de Europa y de América Latina. En segundo lugar, evaluar las consecuencias de la actual crisis económica mundial para las políticas y la gobernanza urbana para ver en qué medida este contexto ha reforzado los discursos neoliberales, qué respuestas alternativas a la crisis están surgiendo, con qué contenidos y con qué consecuencias. Por último, profundizar en el estudio de las formas de resistencia y los movimientos urbanos de protesta que desde la sociedad civil se confrontan con la urbanización neoliberal y en qué medida éstos pueden tener consecuencias transformadoras. En este sentido, se ha pretendido aportar una nueva comprensión sobre los procesos de oposición al urbanismo neoliberal a partir del emergente marco teórico de los “comunes urbanos” y los “nuevos cercamientos”.The thesis examines how neo-liberal policies have determined in recent decades the configuration of the cities of southern Europe and Latin America (Barcelona, Rio de Janeiro and Athens), very especially in some specific urban áreas subject to intense urban regeneration such as waterfronts. More specifically, the thesis posed the following objectives. On the one hand, to analyze the process of neo-liberal urban policies in periphery cities in a context of crisis, to highlight how the patterns of change differed in different countries and regions, and to recognize the changing logic of neoliberalism in cities of southern Europe and Latin America. Secondly, assess the consequences of the current global economic crisis to policies and urban governance to see to what extent this context has reinforced the neoliberal discourse, what alternatives and answers are emerging to the crisis, with content and with what consequences. Finally, deepen the study of the forms of resistance and urban protest that from civil society movements are confronting with neoliberal urbanization and to what extent these can have transformative consequences. In this sense, we have tried to provide a new understanding of the processes of opposition to neoliberal urbanism from the emerging theoretical framework of the " urban commons " and the "new enclosures"
Variations on the Author
Full text link“Variations on the Author” discusses two of Eduardo Coutinho’s recent films (Um Dia na Vida, from 2010, and Últimas Conversas, posthumously released in 2015) and their contribution to the general question of documentary authorship. The director’s filmography is characterized by a consistent yet self-effacing form of authorial self-inscription: Coutinho often features as an interviewer that rather than express opinions propels discourses; an interviewer that is good at listening. This mode of self-inscription characterizes him as an author who is not expressive but who is nonetheless markedly present on the screen. In Um Dia na Vida, however, Coutinho is completely absent form the image, while Últimas Conversas, on the contrary, includes a confessional prologue that moves the director from the margins to the center of his films. This article examines the ways in which these works stand out in the filmography of a director who offers new insights into the notion of cinematic authorship
Appropriate Similarity Measures for Author Cocitation Analysis
Full text linkWe provide a number of new insights into the methodological discussion about author cocitation analysis. We first argue that the use of the Pearson correlation for measuring the similarity between authors’ cocitation profiles is not very satisfactory. We then discuss what kind of similarity measures may be used as an alternative to the Pearson correlation. We consider three similarity measures in particular. One is the well-known cosine. The other two similarity measures have not been used before in the bibliometric literature. Finally, we show by means of an example that our findings have a high practical relevance.information science;Pearson correlation;cosine;similarity measure;author cocitation analysis
Les Cooperatives d’habitatge en cessió d’ús
Full text linkAquest TFG té com objectiu analitzar la problemàtica plantejada per la dificultat d’accés a l’habitatge, tot examinant algunes iniciatives socials i públiques recents que busquen la superació d’aquella dificultat. Per a fer aquest examen del tema, s’ha comptat amb els instruments analítics proporcionats per la formació rebuda durant els estudis de Grau i, en especial, els corresponents a les matèries d’estadística, economia, tecnologies del medi ambient i projecte II.
És sabut que el problema de l’accés a l’habitatge afecta a una gran part de la població dels països avançats, especialment a la gent jove i en particular en les grans aglomeracions urbanes. Aquest problema s’ha anat agreujant en èpoques recents com a resultat de la greu crisis econòmica de 2008 i les seves conseqüències socials, tan directes com indirectes.
Com a resposta al problema, s’han dissenyat models alternatius al règim de propietat privada de l’habitatge que predomina en els països capitalistes. Entre aquests models alternatius inspirats per criteris d’economia social i col·laborativa, comptem amb l’experiència dels Andels a Dinamarca. Per la seva part, alguns governs municipals com el de Barcelona han intentat promoure la posta en marxa d’iniciatives socials en aquesta matèria, basades en la cessió del dret d’ús.
Aquest TFG s’ha proposat d’examinar les característiques del model danès ja esmentat, per una part i les característiques dels projectes presentats en un concurs convocat per l’Ajuntament de Barcelona com a forma d’estimular iniciatives en aquesta matèria. Es conclouen els avantatges comparatius que presenten les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús des d’una perspectiva econòmica, mediambiental i social respecte els models de propietat i lloguer.
Aquest treball pretén respondre a les preguntes, són les cooperatives de cessió d’ús un model que facilita adquirir un habitatge? Són aquestes econòmicament rentables pels seus residents? Quines externalitats positives socials i mediambientals existeixen en aquests tipus de projectes?
Tot i que pot ser prematur valorar projectes que encara no s’han posat en marxa, ha semblat interessant estudiar aquestes poques iniciatives que pretenen resoldre un mateix problema social.
En termes sintètics, es pot afirmar que les propostes de Barcelona sense el marc fiscal danès es veuen limitades a rendes mitjanes-altes i no poden ser catalogades com a vivenda social però presenten externalitats que les fan mereixedores d’un interès especial.
En tot cas, l’interès d’aquests models rau en neutralitzar l’habitatge usat com a mercaderia, per tant, en objecte d’especulació, facilitant el seu accés a persones socies que poden contribuir econòmicament amb una quota mensual o periòdica a la seva amortització i manteniment. Al mateix temps, aquest tipus d’iniciativa comunitària estimula l’associacionisme i amb ell l’esperit de cooperació que pot traslladar-se a altres relacions socials. Des d’un punt de vista ambiental, pot reduir els costos i l’impacte negatiu sobre els recursos disponibles. Finalment, des de la perspectiva de la innovació, fomenta l’aplicació de tecnologies que l’enginyeria va posant en marxa en matèria de construcció i equipament de la llar i que el sector comercial és reticent a utilitzar perquè no tenen rendiment econòmic directe.
Per arribar a conclusions més definitives, crec que seria necessari examinar més endavant els resultats de les experiències de Barcelona per tal de confirmar si els resultats s’han produït efectivament i si el seu impacte sobre el conjunt ha estat més o menys beneficiós
Modelització de la presa de decisions en una empresa pública d?aigua de Barcelona
No full textDonar resposta a la demanda de participació ciutadana en la governança d?un servei públic -com seria la gestió pública de l?aigua a Barcelona- definint el model de presa de decisions de l?empresa Identificar el conjunt de les decisions que es prenen en empreses d?aigua de diferents municipis Modelitzar la presa de decisions d?una empresa pública d?aigua de Barcelona Fer una proposta de modelització de les decisions d?una empresa pública d?aigua a Barcelon
Modelització de la presa de decisions en una empresa pública d?aigua de Barcelona
No full textDonar resposta a la demanda de participació ciutadana en la governança d?un servei públic -com seria la gestió pública de l?aigua a Barcelona- definint el model de presa de decisions de l?empresa Identificar el conjunt de les decisions que es prenen en empreses d?aigua de diferents municipis Modelitzar la presa de decisions d?una empresa pública d?aigua de Barcelona Fer una proposta de modelització de les decisions d?una empresa pública d?aigua a Barcelon
- …
