2,079 research outputs found
La negociació col·lectiva com a eina per a escurçar la bretxa salarial entre dones i homes
No full textAmb motiu del Dia Europeu de la Igualtat Salarial, UGT de Catalunya ha celebrat el 22 de febrer de 2023 una jornada sobre la Bretxa Salarial: "Del principi jurídic de la bretxa salarial de gènere a la realitat del mercat de treball a Catalunya". La intervenció de la Pilar Carrasquer Oto s'ha centrat en la importància de la negociació col·lectiva com a eina per escurçar la bretxa salarial entre dones i homes
La divisió sexual del treball i els usos del temps
No full textEn el marc del Cicle de Debats que organitza CCOO de Catalunya sobre els temps de treball i de vida amb el títol "Treballar menys, repartir els treballs i viure millor", la ponència de la Pilar Carrasquer situa el debat en els treballs en plural, i des d'uma perspectiva de gènere
Los usos del tiempo y género en Brasil: un análisis a la luz de la experiencia española. Una crítica a las encuestas oficiales de usos del tiempo en Brasil, desde la perspectiva de género y de la vida cotidiana
No full textMàster d'Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania, Universitat de Barcelona, Facultat de Geografia i Història, any: 2012-2013, Tutora: Pilar Carrasquer[spa] Las transformaciones sociales plantean a los Institutos Nacionales de Estadística la necesidad de implementar nuevas herramientas de recolecta de datos sobre la realidad. Los estudios de los usos del tiempo de la población, más allá de recoger información sobre la duración de las actividades realizadas a lo largo del día, han puesto de manifiesto la carga total de trabajo desarrollado por las mujeres dentro de los hogares. El presente trabajo presenta un análisis crítico de las encuestas oficiales de usos del tiempo en Brasil. La experiencia española ha aportado las críticas feministas a
la discusión, con destaque a la importancia de los estudios cualitativos de usos del tiempo. Se defiende por fin, que los estudios sobre el tiempo pueden volverse en un instrumento de medida de la calidad de vida de la población, mejorando así la elaboración de políticas públicas desde la perspectiva del bienestar de la vida cotidiana de hombres y mujeres.[eng] Social changes faced by National Statistical Institutes demands the implementation of new data collection tools. Studies on time use of population, more than collect information about the duration of activities throughout the day, have shown the total burden of work done by women within households. This paper presents a critical analysis of the official surveys of time use in Brazil. The Spanish experience has provided feminist critiques of the discussion, highlighting the importance of qualitative studies of time use. It argues finally that time studies can become an instrument for measuring the quality of life of population, thereby improving public policy from the
perspective of the welfare of the daily lives of men and women
Ivo Pilar and Progressivism
No full textAutor se u članku bavi ranijim razdobljem Pilarove karijere u namjeri da pokaže kako je njegov životni put višeslojan i ne može se jednostrano ocijeniti kao što je to slučaj u mnogim dosadaπnjim radovima. U početnom dijelu rada osvrnuo se na njegovo obiteljsko okruženje i intelektualno oblikovanje tijekom studija u Beču, kada je pripadao modernistički usmjerenoj mladeži koja se uglavnom
priklonila naprednjačkoj ideologiji. Premda se do odlaska u Bosnu i Hercegovinu samo rubno osvrtao na politička pitanja, očito je da se Pilar u tom razdoblju kritički odnosio prema držanju hrvatske političke elite, držeći da ona zbog svog tradicionalizma ne razumije suvremene probleme društva. U tom smislu odbacivao je i političku doktrinu Stranke prava kao besplodni nacionalizam. Na temelju slabo korištenih i novootkrivenih dokumenata jasno je da je Pilar s
nekim drugim pripadnicima pokreta moderne i tijekom boravka u Sarajevu nastavio promišljati u naprednjačkom duhu. Prekretnicu označavaju duboke promjene na hrvatskoj političkoj sceni, kad se osniva Hrvatska pučka napredna stranka, koja je iz taktičkih razloga vezanih uz suradnju sa srpskim političarima zanemarila raspravu o Bosni i Hercegovini, što je po Pilaru bilo neprihvatljivo jer se time išlo u prilog srpskom nacionalizmu. Na kraju članka uvršteni su
izvorni prilozi.In the paper the author deals with an earlier period of Pilar’s career in
order to show the multifarious character of his life’s journey which cannot be judged from a single perspective as was the case in numerous works to date. In the first part of the paper the author dwells on Pilar’s family life and intellectual evolution in the course of his studies in Vienna, where he joined a group of young people advocating modernism and mostly inclined toward a progressive ideology. Although until his departure for Bosnia and Herzegovina he only marginally dealt with political issues, it is evident that at that time Pilar had a critical view of the Croatian politic elite, convinced that due to its conservatism it did not understand contemporary societal problems. In that sense he discarded the political doctrine of the Party of Right as fruitless nationalism. On the basis of some rarely used and newly discovered documents it has become evident that Pilar, along with some other followers of the Modernist movement, continued to deliberate in the spirit of Progressivism during his stay in Sarajevo. The turning point was marked by the deep changes that took place on Croatia’s political scene with the establishment of the Croatian Popular Progressive Party, which for tactical reasons that were linked to cooperation with Serbian politicians, neglected the discourse on Bosnia and Herzegovina, something that was unacceptable to Pilar because in that way support was given to Serbian nationalism. The concluding part of the article contains original contributions
Usos dels temps en el mercat de treball, 10 objectius pendents per a la negociació col·lectiva. Una visió de context
No full textPonència experta dins del marc de la jornada: Usos dels temps, 10 objectius per a la negociació col·lectiva organitzada pel Consell de Relacions Laborals el 5 de maig del 2022 a la seu del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, CTESC, amb el triple objectiu de reflexionar sobre els usos dels temps en el context actual; presentar el monogràfic sobre l'impacte de la COVID-19 en aquests usos dels temps i difondre les orientacions de l'acord del Consell "10 objectius per a la negociació col·lectiva"
Dr. Ivo Pilar — A Lawyer in Tuzla (1905-1920)
No full textNa temelju arhivskoga gradiva kotarskog suda u Tuzli i dostupne literature,
autor opisuje i analizira Pilarovu odvjetničku djelatnost u Tuzli. Svega par
godina nakon otvaranja ureda u Tuzli (1905.) Pilar je uspio organizirati najveći
odvjetnički ured u tom gradu, koji se u prvom redu bavi građanskim i
trgovačkim pravom. Dostupni podatci pokazuju da od sredine Prvoga svjetskog
rata dolazi po postupnog smanjenja djelatnosti njegova ureda, što ukazuje na to,
da Pilara sve intenzivnije zaokuplja druga problematika. Također se pokazuje da
je njegov ured u Tuzli konačno utrnuo tek 1921., nekoliko mjeseci nakon
njegova preseljenja u Zagreb.The author analyses the law practice of Dr. Ivo Pilar in Tuzla (1905-1920)
and bases his analysis upon accessible archive material, contemporary
journalism and published materials. The archive material reveals that —
according to the number of documents as well as the number, i. e. the
structure of Pilar's collaborators — Pilar's law office was the most
developed in Tuzla after only several years. In Tuzla Pilar practised law
until 1920, but certain documents show that even in the first half of 1921
his office was not entirely closed. During those fifteen years, Pilar
predominantly dealt with civil and commercial law, representing numerous
physical and legal persons from both Tuzla and its surrounding area as well
as from other parts of the Austro-Hungarian Monarchy. While doing so, he
also earned considerable income. Owing to that income and numeous
collaborators, Pilar could devote significant time to his intellectual work,
and, in part, to the direct participation in the political struggle. Since the
middle of World War I a standstill — even a decrease in the intensity of his
law practice — could be noticed. This could be partly ascribed to the war,
while, in part, it must have been due to his intensive work on treatises and
books that represent the central part of his oeuvre. For Pilar, the demise of
the Austro-Hungarian Monarchy and the establishment of the Kingdom of
Serbs, Croats and Slovenes meant the breakdown of his political plans and
visions. He was severely stricken by those events also in terms of his
profession. Having become most disliked by the regime, Pilar lost the best
part of his property and feared for his own life. Thus, during 1920 he made
preparations for moving his office to Zagreb
Brecha Salarial de Género : ¿también en las universidades?
No full textCrue Universitats Espanyoles i la Universitat Jaume I organitzen els dies 17 i 18 de juny, a Benicàssim, el curs d'estiu «La igualtat de gènere en la Universitat: avanços i propostes». En aquesta trobada amb la comunitat universitària i les institucions educatives, es debatrà sobre els principals reptes de gènere que afronta el sistema universitari espanyol, així com sobre les polítiques que es requereixen per a impulsar la igualtat i les bones pràctiques que són necessàries per a la seua promoció
Políticas de Igualdad y Mercado Laboral: límites y potencialidades de los planes de igualdad empresariales en Brasil y España
No full textMàster d'Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania, Universitat de Barcelona, Facultat de Geografia i Història, any: 2012-2013, Tutora: Pilar Carrasquer Oto[por] O objetivo geral deste estudo foi identificar os limites e as potencialidades dos planos de igualdade empresariais no Brasil e na Espanha, impulsionados por políticas públicas de igualdade. Tivemos como referência o Programa Pró-Equidade de Gênero e Raça no Brasil e a Lei Orgânica da Igualdade 03/2007 na Espanha. A pesquisa esteve especialmente atenta às ações que permitem a reorganização do tempo de trabalho e a redistribuição da carga total de trabalho entre homens e mulheres, por entender que podem ter um impacto positivo sobre a redução das desigualdades de gênero no mercado de trabalho. As empresas selecionadas para este estudo são dos setores energético e bancário, pelo seu protagonismo no desenvolvimento de ações empresariais de igualdade no contexto brasileiro. Como objetivos específicos, este estudo contrastou a estruturação de políticas públicas para a promoção da igualdade de gênero em ambos os países; identificou e discutiu as principais leis, políticas públicas e outros marcos nacionais e internacionais que orientam o debate e o desenvolvimento de ações de promoção da igualdade no mercado de trabalho em cada país, com especial atenção para as que contemplam a divisão sexual do trabalho; e analisamos discursos de representantes sindicais envolvidas na negociação dos planos de igualdade na Espanha, para melhor identificar obstáculos e potencialidades no desenvolvimento e implementação dos planos nas empresas. A comparação entre esses dois contextos permitiu identificar semelhanças e diferenças na estruturação das políticas de igualdade em ambos os países, além das principais estratégias e âmbitos de atuação das ações empresariais para combater as desigualdades de gênero. Esta análise possibilitou ainda uma melhor compreensão sobre os elementos das políticas públicas que favorecem ou limitam a promoção da igualdade de gênero no mercado de trabalho, as potencialidades dos planos de igualdade e as oportunidades de aperfeiçoamento no desenvolvimento de políticas públicas. Como resultados, identificamos que os planos são uma boa estratégia para colocar em evidencia o debate sobre a igualdade nas empresas, para fortalecer a participação das mulheres na negociação coletiva e melhorar as condições de trabalho nas empresas. Entretanto, a existência de barreiras comuns em determinados âmbitos e estratégias, especialmente a dificuldade de aplicar ações afirmativas, indica que a igualdade de gênero ainda é um grande desafio para as políticas públicas, e que devemos seguir atuando e buscando estratégias mais incisivas para o seu alcance.[eng] The main objective of this study was to identify the limits and the potential of corporate equality plans in Brazil and in Spain, driven by public equality policies. We had as reference the Gender and Race Pro-Equality Program in Brazil and the equality organic law of 03/2007 in Spain. The research was especially attentive to the actions that allow the reorganization of working time and the redistribution of total work load between men and women, which may have a positive impact on the reduction of gender inequalities in the labour market. Companies selected for this study are from the energy and banking sectors, for their leading role in the development of business equality actions within the Brazilian context. As specific objectives, this study contrasted the structure of public policies for gender equality promotion in both countries; identified and discussed the main laws, public policies and other national and international landmarks that guide the debate and the development of actions to promote equality in the labour market in each country, with particular attention to those that come with the sexual division of work; and we analyzed speeches by trade union representatives involved in the negotiation of equality plans in Spain, to better identify obstacles and potentialities in the development and implementation of equality actions in companies. The comparison between these two contexts allowed to identify similarities and differences in the structuring of equality policies in both countries, in addition to the main strategies and areas of action of business actions to combat gender inequality. This analysis enabled a better understanding of the elements of the public policies that favor or limit gender equality promotion in the labour market, the potential of equality plans and opportunities for improvement in the development of public policies. As a result, we identified that the plans are a good strategy to highlight the debate on equality in companies, to strengthen the participation of women in collective bargaining and improve working conditions in companies. However, the existence of common barriers in certain areas and strategies, especially the difficulty of applying affirmative actions, indicates that gender equality is still a major challenge for public policies, and that we have to continue working and seeking more forceful strategies to achieve it.[spa] El objetivo general de este estudio es identificar los límites y potencialidades de los planes de igualdad empresariales en Brasil y España, impulsados por políticas públicas. Tuvimos como referencias el Programa Pro-Equidad de Género y Raza en Brasil y la Ley Orgánica de Igualdad 03/2007 en España. La investigación centra su atención en las acciones que permitan la reorganización del tiempo de trabajo y la redistribución de la carga total de trabajo entre hombres y mujeres, por entenderse que son estas las que pueden tener un impacto positivo en la reducción de las desigualdades de género en el ámbito laboral. Las empresas seleccionadas para este estudio pertenecen a los sectores energético y bancario, por su protagonismo en el desarrollo de acciones de igualdad en Brasil. Como objetivos específicos, contrastamos la estructuración de las políticas públicas de promoción de la igualdad de género en ambos países; identificamos y discutimos las principales leyes, políticas públicas y otros marcos nacionales e internacionales que impulsan el debate y el desarrollo de acciones de promoción de la igualdad de género en el mercado laboral en cada país, con especial atención a las que actúan sobre la división sexual del trabajo; y analizamos discursos de representantes sindicales implicadas en la negociación de los planes de igualdad en España, para identificar límites y potencialidades en la elaboración y ejecución de estos planes en las empresas. La comparación entre estos contextos nos ha permitido identificar similitudes y diferencias en la estructuración de las políticas de igualdad en ambos países, además de las principales estrategias y ámbitos de actuación para afrontar las desigualdades de género en las empresas. Este análisis permite una mejor comprensión sobre los aspectos de las políticas públicas que favorecen o limitan la promoción de la igualdad de género en el ámbito empresarial, las potencialidades de los planes de igualdad y las oportunidades de mejoras en el desarrollo de las políticas públicas. Como resultados, identificamos que los planes son una buena estrategia para abrir espacio para la igualdad en el ambiente empresarial, potenciar la participación femenina en las negociaciones colectivas, y mejorar las condiciones de trabajo en las empresas. Pero la existencia de barreras comunes en determinados ámbitos y estrategias, especialmente la dificultad en desarrollar acciones positivas, indican que la igualdad de género es todavía un reto muy grande para las políticas de igualdad en ambos países, y que hay que seguir actuando y buscando estrategias más adecuadas para alcanzarla.[cat] L'objectiu general d'aquest estudi és identificar els límits i potencialitats dels plans d'igualtat empresarials a Brasil i Espanya, impulsats per polítiques públiques. Vam tenir com a referències el Programa Pro-Equitat de Gènere i Raça al Brasil i la Llei Orgànica d'Igualtat 03/2007 a Espanya. La recerca se centra en les accions que permetin la reorganització del temps de treball i la redistribució de la càrrega total de treball entre homes i dones, per entendre que son aquests que pot tenir un impacte positiu en la reducció de les desigualtats de gènere en l'àmbit laboral . Les empreses seleccionades per a aquest estudi són dels sectors energètic i bancari, pel seu protagonisme en el desenvolupament d'accions d'igualtat al Brasil. Com a objectius específics, contrastem l'estructuració de les polítiques públiques de promoció de la igualtat de gènere en tots dos països; identifiquem i discutim les principals lleis, polítiques públiques i altres marcs nacionals i internacionals que impulsen el debat i el desenvolupament d'accions de promoció de la igualtat de gènere en el mercat laboral a cada país, amb especial atenció a les que actuen sobre la divisió sexual del treball, i analitzem discursos de representants sindicals implicades en la negociació dels plans d'igualtat a Espanya, per identificar entrabes i potencialitats en la elaboració i execució d'aquests plans en les empreses. La comparació entre aquests context ens va permetre identificar similituds i diferències en l'estructuració de les polítiques d'igualtat en els dos països, a més de les principals estratègies i àmbits d'actuació per a l'enfrontament de les desigualtats de gènere en les empreses. Aquesta anàlisi va possibilitar una millor comprensió dels elements de les polítiques públiques que afavoreixen o limiten la promoció de la igualtat de gènere en l'àmbit empresarial, els potencials dels plans d'igualtat i les oportunitats de millores en el desenvolupament de les polítiques públiques. Com a resultats, identifiquem que els plans són una bona estratègia per obrir espai per a la igualtat en l'ambient empresarial, potenciar la participació femenina en les negociacions col·lectives, i millorar les condicions de treball en les empreses. Però l'existència de barreres comuns en determinats àmbits i estratègies, especialment la dificultat en el desenvolupament d'accions positives, indiquen que la igualtat de gènere és encara un repte molt gran per les polítiques d'igualtat en els dos països, i que cal seguir actuant i buscant estratègies més determinades a aconseguir-la
La problemàtica dels plans d'igualtat a les PIMES
No full textL'objectiu d'aquest projecte és l'exploració dels plans d'igualtat en les PIMES. La llei d'igualtat 03/2007 és precisa per les "grans empreses" però la problemàtica sorgeix en el terreny de les PIMES, ja que la normativa en aquests supòsits és caracteritzà per ser confusa i poc clara. Aquest fet s'accentua perquè el nostra teixit productiu té una clara predomina d'aquesta tipologia d'empreses. A partir de la lectura acadèmica sobre el tema i d'entrevistes a les dues parts contraposades en relació laboral, com són la part sindical i la patronal, s'analitza quines són les possibles vies d'implantació dels Plans d'igualtat (PI), com s'està actuant vers els plans en aquestes empreses i el punt de vista dels actors.El objetivo de este proyecto es la exploración de los planes de igualdad en las PYMES. La ley de igualdad 03/2007 es precisa para las "grandes empresas" pero la problemática surge en el terreno de las PYMES, ya que la normativa en estos supuestos es caracteriza por ser confusa y poco clara. Este hecho se acentúa porque el nuestro tejido productivo tiene una clara predomina de esta tipología de empresas. A partir de la lectura académica sobre el tema y de entrevistas a las dos partes contrapuestas en relación laboral, como son la parte sindical y la patronal, se analiza cuáles son las posibles vías de implantación de los Planes de igualdad (PI) , como se está actuando hacia los planes en estas empresas y el punto de vista de los actores.The aim of this project is the exploration of equality plans in SMEs. The equality law 03/2007 is required for the "big business" but the problem arises in the field of SMEs, as the rules in these cases are characterized for being confusing and unclear. This is accentuated because our productive sector is clearly dominated by this type of company. From the academic reading on the subject and interviews with the two opposing sides in the employment sector, such as the union and the employer, we analyze what the possible ways of implementation of equality plans (PI) are, the way in which these companies are acting towards the plans and the view of the actors
Per què no hi ha Bomberes a Catalunya?
No full textFins al dia d'avui no hi ha cap estudi sociològic que doni una resposta concreta al reduït nombre de bomberes a Catalunya, que és inferior a l'1%. Les barreres d'entrada no-formals com els estereotips de gènere i el poder físic dels homes els ha proporcionat l'avantatge tecnològic i sociopolític que ha provocat que un 61% dels treballadors a Espanya es trobi a ocupacions masculinitzades o feminitzades. Per tant tractarem d'explicar per què la tipologia de les polítiques d'inclusió de gènere preses fins ara ha sigut errònia i insuficient donada l'alta masculinització inherent a l'ofici de bomber/era. Aquest treball pretén donar un marc teòric inicial de les causes polítiques de l'escàs nombre de bomberes de cara a ampliar l'objecte d'estudi a futures investigacions dels Cossos de Bombers/eres de Catalunya.Hasta día de hoy no hay ningún estudio sociológico que dé una respuesta concreta al reducido número de bomberas en Cataluña, que es inferior al 1%. Las barreras de entrada no-formales como los estereotipos de género y el poder físico de los hombres les ha proporcionado la ventaja tecnológica y sociopolítica que ha provocado que un 61% de los trabajadores en España se encuentre en ocupaciones masculinizadas o feminizadas. Por lo tanto, trataremos de explicar por qué la tipología de las políticas de inclusión de género llevadas a cabo hasta ahora han sido erróneas e insuficientes dada la alta masculinización inherente al oficio de bombero/era. Este trabajo pretende dar un marco teórico inicial de las causas políticas del escaso número de bomberas de cara a ampliar el objeto de estudio en futuras investigaciones de los Cuerpos de Bomberos/as de Cataluña.To date there is no sociological study that gives an explicit answer to the low number of firewomen in Catalonia, which is less than 1%. Non-formal entry barriers such as gender stereotypes and men's physical power have provided them with the technological and sociopolitical advantage that has caused 61% of workers in Spain to be in masculinized or feminized occupations. Therefore, we will try to explain why the typology of gender inclusion policies carried out so far have been erroneous and insufficient given the high masculinization inherent in the firefighter trade. This work aims to provide an initial theoretical framework of the political causes of the low number of firewomen in order to expand the object of study in future investigations of the Fire Brigades of Catalonia
- …
