1,720,959 research outputs found
Non-stationary dynamic bayesian networks for predictive maintenance: theoretical foundation and application scenarios
No full textNon-stationary dynamic bayesian networks for predictive maintenance: theoretical foundation and application scenarios
No full textOperació, control i simulació d’un sistema fotovoltaic
No full textEl present Treball Final de Grau es basa principalment en la modelització i simulació d’un panell fotovoltaic connectat a la xarxa elèctrica. En el model s’inclou una placa fotovoltaica i un convertidor de corrent continu. Aquests dos elements citats juntament amb un inversor DC/AC són els components d’un sistema fotovoltaic connectat a la xarxa.
Per poder modelitzar aquests components, primer és necessari realitzar un estudi teòric del funcionament global del sistema i citar les característiques principals de cada element. S’han de cercar els circuits elèctrics equivalents i els models matemàtics capaços de definir el seu comportament. Per això, cal trobar les equacions que regeixen una placa fotovoltaica i un convertidor.
El comportament de la placa fotovoltaica s’ha definit amb la unitat més simple d’aquesta, una cèl·lula fotovoltaica. Per tant, per analitzar el comportament estàtic i dinàmic s’ha modelitzat i simulat una sola cèl·lula fotovoltaica. Aquesta simplificació ha permès veure els canvis en la corba − en diferents condicions mediambientals. Posteriorment, s’ha modelitzat una placa fotovoltaica sencera per obtenir resultats més pròxims a la realitat, ja que la potència resultant d’una sola cèl·lula és molt petita i per això no té sentit subministrar-la a la xarxa elèctrica.
El llenguatge escollit per la modelització de la cèl·lula és Modelica. Aquest llenguatge, tot i ser obert i gratuït, és força desconegut. En conseqüència, es fa un recull de la sintaxi bàsica i les propietats fonamentals del llenguatge Modelica. A més, el programa utilitzat per modelitzar i simular el comportament de la cèl·lula és el software OpenModelica. També es fa una breu descripció de la interfície i les característiques que aquest ofereix.
Pel que fa al model del convertidor DC/DC, s’ha modelitzat i simulat amb el software Matlab. En aquesta modelització s’inclouen els sistemes de control propis d’un sistema fotovoltaic; un controlador de tensió PID i un algoritme MPPT. S’explica amb detall perquè són necessaris i es modelitzen amb el convertidor per veure com es relacionen.
Finalment, se simula en Matlab el comportament global d’un sistema cèl·lula i convertidor. En aquest punt s’analitzen les interconnexions entre els elements i es verifica el seu funcionament. Com s’ha comentat, es realitzen modificacions al model de la cèl·lula per obtenir una placa i simular, per tant, el conjunt d’una placa fotovoltaica i un convertidor DC/DC
Non-stationary dynamic bayesian networks for predictive maintenance: theoretical foundation and application scenarios
No full textOperació, control i simulació d’un sistema fotovoltaic
No full textEl present Treball Final de Grau es basa principalment en la modelització i simulació d’un panell fotovoltaic connectat a la xarxa elèctrica. En el model s’inclou una placa fotovoltaica i un convertidor de corrent continu. Aquests dos elements citats juntament amb un inversor DC/AC són els components d’un sistema fotovoltaic connectat a la xarxa.
Per poder modelitzar aquests components, primer és necessari realitzar un estudi teòric del funcionament global del sistema i citar les característiques principals de cada element. S’han de cercar els circuits elèctrics equivalents i els models matemàtics capaços de definir el seu comportament. Per això, cal trobar les equacions que regeixen una placa fotovoltaica i un convertidor.
El comportament de la placa fotovoltaica s’ha definit amb la unitat més simple d’aquesta, una cèl·lula fotovoltaica. Per tant, per analitzar el comportament estàtic i dinàmic s’ha modelitzat i simulat una sola cèl·lula fotovoltaica. Aquesta simplificació ha permès veure els canvis en la corba − en diferents condicions mediambientals. Posteriorment, s’ha modelitzat una placa fotovoltaica sencera per obtenir resultats més pròxims a la realitat, ja que la potència resultant d’una sola cèl·lula és molt petita i per això no té sentit subministrar-la a la xarxa elèctrica.
El llenguatge escollit per la modelització de la cèl·lula és Modelica. Aquest llenguatge, tot i ser obert i gratuït, és força desconegut. En conseqüència, es fa un recull de la sintaxi bàsica i les propietats fonamentals del llenguatge Modelica. A més, el programa utilitzat per modelitzar i simular el comportament de la cèl·lula és el software OpenModelica. També es fa una breu descripció de la interfície i les característiques que aquest ofereix.
Pel que fa al model del convertidor DC/DC, s’ha modelitzat i simulat amb el software Matlab. En aquesta modelització s’inclouen els sistemes de control propis d’un sistema fotovoltaic; un controlador de tensió PID i un algoritme MPPT. S’explica amb detall perquè són necessaris i es modelitzen amb el convertidor per veure com es relacionen.
Finalment, se simula en Matlab el comportament global d’un sistema cèl·lula i convertidor. En aquest punt s’analitzen les interconnexions entre els elements i es verifica el seu funcionament. Com s’ha comentat, es realitzen modificacions al model de la cèl·lula per obtenir una placa i simular, per tant, el conjunt d’una placa fotovoltaica i un convertidor DC/DC
Operació, control i simulació d’un sistema fotovoltaic
No full textEl present Treball Final de Grau es basa principalment en la modelització i simulació d’un panell fotovoltaic connectat a la xarxa elèctrica. En el model s’inclou una placa fotovoltaica i un convertidor de corrent continu. Aquests dos elements citats juntament amb un inversor DC/AC són els components d’un sistema fotovoltaic connectat a la xarxa.
Per poder modelitzar aquests components, primer és necessari realitzar un estudi teòric del funcionament global del sistema i citar les característiques principals de cada element. S’han de cercar els circuits elèctrics equivalents i els models matemàtics capaços de definir el seu comportament. Per això, cal trobar les equacions que regeixen una placa fotovoltaica i un convertidor.
El comportament de la placa fotovoltaica s’ha definit amb la unitat més simple d’aquesta, una cèl·lula fotovoltaica. Per tant, per analitzar el comportament estàtic i dinàmic s’ha modelitzat i simulat una sola cèl·lula fotovoltaica. Aquesta simplificació ha permès veure els canvis en la corba − en diferents condicions mediambientals. Posteriorment, s’ha modelitzat una placa fotovoltaica sencera per obtenir resultats més pròxims a la realitat, ja que la potència resultant d’una sola cèl·lula és molt petita i per això no té sentit subministrar-la a la xarxa elèctrica.
El llenguatge escollit per la modelització de la cèl·lula és Modelica. Aquest llenguatge, tot i ser obert i gratuït, és força desconegut. En conseqüència, es fa un recull de la sintaxi bàsica i les propietats fonamentals del llenguatge Modelica. A més, el programa utilitzat per modelitzar i simular el comportament de la cèl·lula és el software OpenModelica. També es fa una breu descripció de la interfície i les característiques que aquest ofereix.
Pel que fa al model del convertidor DC/DC, s’ha modelitzat i simulat amb el software Matlab. En aquesta modelització s’inclouen els sistemes de control propis d’un sistema fotovoltaic; un controlador de tensió PID i un algoritme MPPT. S’explica amb detall perquè són necessaris i es modelitzen amb el convertidor per veure com es relacionen.
Finalment, se simula en Matlab el comportament global d’un sistema cèl·lula i convertidor. En aquest punt s’analitzen les interconnexions entre els elements i es verifica el seu funcionament. Com s’ha comentat, es realitzen modificacions al model de la cèl·lula per obtenir una placa i simular, per tant, el conjunt d’una placa fotovoltaica i un convertidor DC/DC
Going Beyond Counting First Authors in Author Co-citation Analysis
Full text linkThe present study examines one of the fundamental aspects of author co-citation analysis (ACA) - the way co-citation
counts are defined. Co-citation counting provides the data on which all subsequent statistical analyses and mappings
are based, and we compare ACA results based on two different types of co-citation counting - the traditional type that
only counts the first one among a cited work's authors on the one hand and a non-traditional type that takes into
account the first 5 authors of a cited work on the other hand. Results indicate that the picture produced through this non-traditional author co-citation counting contains more coherent author groups and is therefore considerably clearer. However, this picture represents fewer specialties in the research field being studied than that produced through the traditional first-author co-citation counting when the same number of top-ranked authors is selected and analyzed. Reasons for these effects are discussed
Variations on the Author
Full text link“Variations on the Author” discusses two of Eduardo Coutinho’s recent films (Um Dia na Vida, from 2010, and Últimas Conversas, posthumously released in 2015) and their contribution to the general question of documentary authorship. The director’s filmography is characterized by a consistent yet self-effacing form of authorial self-inscription: Coutinho often features as an interviewer that rather than express opinions propels discourses; an interviewer that is good at listening. This mode of self-inscription characterizes him as an author who is not expressive but who is nonetheless markedly present on the screen. In Um Dia na Vida, however, Coutinho is completely absent form the image, while Últimas Conversas, on the contrary, includes a confessional prologue that moves the director from the margins to the center of his films. This article examines the ways in which these works stand out in the filmography of a director who offers new insights into the notion of cinematic authorship
Appropriate Similarity Measures for Author Cocitation Analysis
Full text linkWe provide a number of new insights into the methodological discussion about author cocitation analysis. We first argue that the use of the Pearson correlation for measuring the similarity between authors’ cocitation profiles is not very satisfactory. We then discuss what kind of similarity measures may be used as an alternative to the Pearson correlation. We consider three similarity measures in particular. One is the well-known cosine. The other two similarity measures have not been used before in the bibliometric literature. Finally, we show by means of an example that our findings have a high practical relevance.information science;Pearson correlation;cosine;similarity measure;author cocitation analysis
- …
