1,720,956 research outputs found
Estudi dels aspectes tècnics en el disseny de les muntanyes russes
No full textEn aquest treball es mostren tots els aspectes que giren al voltant de les
muntanyes russes tant des de un aspecte general, com en un aspecte més
tècnic orientat a la enginyeria.
Primerament es presenta una explicació teòrica sobre el origen de les
muntanyes russes, els elements que les caracteritzen i el seu procés de disseny
construcció i manteniment.
A continuació es procedeix a estudiar un element típic de les muntanyes russes,
partint de una idea fins a acabar tenint un l’element perfectament definit. Per
aconseguir-ho s’observaran i analitzaran tots els aspectes tècnics que es tenen
en compte alhora de crear el recorregut de una muntanya russa i per tant servirà
de exemple del procediment de disseny d’aquestes atraccions.
El estudi acabarà exposant les conclusions obtingudes del procés que s’ha dut a
terme per a realitzar i definir l’element
Estudi de les condicions de confort en aules d’edificis docents
No full textAquest treball consisteix en l’anàlisi dels paràmetres i els diferents mètode existents per determinar les condicions de confort en edificis docents. S’utilitzarà el model PMV (Fanger)i el model adaptatiu establerts a l’ASHRAE Standard 55 i a la EN 302 15251 per determinar el grau de confort dels usuaris. Aquests resultats es contrastaran amb la percepció que els usuaris tenen de la sensació tèrmica d’aquestes zones. S’utilitzaran diferents aules del Campus Terrassa (UPC) amb diferents característiques tant d’ubicació com d’activitat que s’hi desenvolupa i s’establiran comparatives entre totes elles.Les aules docents són llocs on els alumnes passen moltes hores, realitzant assignatures, treballs,
presentacions i exàmens. Per tant les aules són zones on la gent acostuma a necessitar
concentració per a poder completar les tasques que està realitzant. És per aquesta raó que és
necessari que les aules dels centres estiguin ben climatitzades i puguin oferir un bon confort
tèrmic a aquells que les utilitzen i així evitar que una sensació tèrmica adversa, com podria ser
notar fred o calor, dificulti el procés d’aprenentatge i concentració dels alumnes.
Els estudis realitzats sobre el confort tèrmic demostren que els mètodes tradicionals de càlcul
del confort tèrmic, no són totalment acurats a l’hora d’analitzar les condicions ideals de confort
tèrmic a les aules, considerant com a fredes, situacions que resulten ser agradables per als
ocupants. Elsresultats dels models de càlcul també són erronis en preveure el nivell d’acceptació
i adaptabilitat que tenen els alumnes a l’hora d’aconseguir el seu nivell òptim de confort. Segons
estudis realitzats anteriorment, situacions no acceptables per la normativa existent perquè
l’ocupant té una sensació tèrmica d'una mica de fred o una mica de calor, en el cas dels
estudiants les continuen qualificant de confortables. S’observa en concret que els alumnes
tendeixen a considerar un ambient una mica calent com l'opció de confort òptim. Un altre
modificador de la sensació tèrmica dels alumnes és la tendència a treure’s roba a l'entrar a
classe, quedant-se només vestint una samarreta de màniga curta i uns pantalons.
En aquest estudi s’ha analitzat quins paràmetres són els més influents en la sensació percebuda
pels alumnes, analitzant les dades de les aules 3.2 i 3.6 de l’edifici TR5 del Campus Terrassa. Els
resultats han indicat que el factor més destacat és la temperatura interior mitjana de les aules,
que en superar els 25 graus, ha fet que els ocupants de les aules indiquessin a les enquestes
realitzades la sensació tèrmica de calor. Respecte a les humitats relatives, la humitat relativa
exterior no té cap efecte en la sensació tèrmica mentre que la humitat relativa mitja de les aules
tampoc és un factor determinant si es manté al voltant del 45% però pot generar sensació de
xafogor si supera el 50%
Estudi de les condicions de confort en aules d’edificis docents
No full textAquest treball consisteix en l’anàlisi dels paràmetres i els diferents mètode existents per determinar les condicions de confort en edificis docents. S’utilitzarà el model PMV (Fanger)i el model adaptatiu establerts a l’ASHRAE Standard 55 i a la EN 302 15251 per determinar el grau de confort dels usuaris. Aquests resultats es contrastaran amb la percepció que els usuaris tenen de la sensació tèrmica d’aquestes zones. S’utilitzaran diferents aules del Campus Terrassa (UPC) amb diferents característiques tant d’ubicació com d’activitat que s’hi desenvolupa i s’establiran comparatives entre totes elles.Les aules docents són llocs on els alumnes passen moltes hores, realitzant assignatures, treballs,
presentacions i exàmens. Per tant les aules són zones on la gent acostuma a necessitar
concentració per a poder completar les tasques que està realitzant. És per aquesta raó que és
necessari que les aules dels centres estiguin ben climatitzades i puguin oferir un bon confort
tèrmic a aquells que les utilitzen i així evitar que una sensació tèrmica adversa, com podria ser
notar fred o calor, dificulti el procés d’aprenentatge i concentració dels alumnes.
Els estudis realitzats sobre el confort tèrmic demostren que els mètodes tradicionals de càlcul
del confort tèrmic, no són totalment acurats a l’hora d’analitzar les condicions ideals de confort
tèrmic a les aules, considerant com a fredes, situacions que resulten ser agradables per als
ocupants. Elsresultats dels models de càlcul també són erronis en preveure el nivell d’acceptació
i adaptabilitat que tenen els alumnes a l’hora d’aconseguir el seu nivell òptim de confort. Segons
estudis realitzats anteriorment, situacions no acceptables per la normativa existent perquè
l’ocupant té una sensació tèrmica d'una mica de fred o una mica de calor, en el cas dels
estudiants les continuen qualificant de confortables. S’observa en concret que els alumnes
tendeixen a considerar un ambient una mica calent com l'opció de confort òptim. Un altre
modificador de la sensació tèrmica dels alumnes és la tendència a treure’s roba a l'entrar a
classe, quedant-se només vestint una samarreta de màniga curta i uns pantalons.
En aquest estudi s’ha analitzat quins paràmetres són els més influents en la sensació percebuda
pels alumnes, analitzant les dades de les aules 3.2 i 3.6 de l’edifici TR5 del Campus Terrassa. Els
resultats han indicat que el factor més destacat és la temperatura interior mitjana de les aules,
que en superar els 25 graus, ha fet que els ocupants de les aules indiquessin a les enquestes
realitzades la sensació tèrmica de calor. Respecte a les humitats relatives, la humitat relativa
exterior no té cap efecte en la sensació tèrmica mentre que la humitat relativa mitja de les aules
tampoc és un factor determinant si es manté al voltant del 45% però pot generar sensació de
xafogor si supera el 50%
Estudi dels aspectes tècnics en el disseny de les muntanyes russes
No full textEn aquest treball es mostren tots els aspectes que giren al voltant de les
muntanyes russes tant des de un aspecte general, com en un aspecte més
tècnic orientat a la enginyeria.
Primerament es presenta una explicació teòrica sobre el origen de les
muntanyes russes, els elements que les caracteritzen i el seu procés de disseny
construcció i manteniment.
A continuació es procedeix a estudiar un element típic de les muntanyes russes,
partint de una idea fins a acabar tenint un l’element perfectament definit. Per
aconseguir-ho s’observaran i analitzaran tots els aspectes tècnics que es tenen
en compte alhora de crear el recorregut de una muntanya russa i per tant servirà
de exemple del procediment de disseny d’aquestes atraccions.
El estudi acabarà exposant les conclusions obtingudes del procés que s’ha dut a
terme per a realitzar i definir l’element
Going Beyond Counting First Authors in Author Co-citation Analysis
Get PDFThe present study examines one of the fundamental aspects of author co-citation analysis (ACA) - the way co-citation
counts are defined. Co-citation counting provides the data on which all subsequent statistical analyses and mappings
are based, and we compare ACA results based on two different types of co-citation counting - the traditional type that
only counts the first one among a cited work's authors on the one hand and a non-traditional type that takes into
account the first 5 authors of a cited work on the other hand. Results indicate that the picture produced through this non-traditional author co-citation counting contains more coherent author groups and is therefore considerably clearer. However, this picture represents fewer specialties in the research field being studied than that produced through the traditional first-author co-citation counting when the same number of top-ranked authors is selected and analyzed. Reasons for these effects are discussed
Variations on the Author
Get PDF“Variations on the Author” discusses two of Eduardo Coutinho’s recent films (Um Dia na Vida, from 2010, and Últimas Conversas, posthumously released in 2015) and their contribution to the general question of documentary authorship. The director’s filmography is characterized by a consistent yet self-effacing form of authorial self-inscription: Coutinho often features as an interviewer that rather than express opinions propels discourses; an interviewer that is good at listening. This mode of self-inscription characterizes him as an author who is not expressive but who is nonetheless markedly present on the screen. In Um Dia na Vida, however, Coutinho is completely absent form the image, while Últimas Conversas, on the contrary, includes a confessional prologue that moves the director from the margins to the center of his films. This article examines the ways in which these works stand out in the filmography of a director who offers new insights into the notion of cinematic authorship
Appropriate Similarity Measures for Author Cocitation Analysis
Get PDFWe provide a number of new insights into the methodological discussion about author cocitation analysis. We first argue that the use of the Pearson correlation for measuring the similarity between authors’ cocitation profiles is not very satisfactory. We then discuss what kind of similarity measures may be used as an alternative to the Pearson correlation. We consider three similarity measures in particular. One is the well-known cosine. The other two similarity measures have not been used before in the bibliometric literature. Finally, we show by means of an example that our findings have a high practical relevance.information science;Pearson correlation;cosine;similarity measure;author cocitation analysis
Dispelling the Myths Behind First-author Citation Counts
Get PDFWe conducted a full-scale evaluative citation analysis study of scholars in the XML research field to explore just how different from each other author rankings resulting from different citation counting methods actually are, and to demonstrate the capability of emerging data and tools on the Web in supporting more realistic citation counting methods. Our results contest some common arguments for the continued
use of first-author citation counts in the evaluation of scholars, such as high correlations between author rankings by first-author citation counts and other citation
counting methods, and high costs of using more realistic citation counting methods that are not well-supported by the ISI databases. It is argued that increasingly available digital full text research papers make it possible for citation analysis studies to go beyond what the ISI databases have directly supported and to employ more
sophisticated methods
- …
