74 research outputs found
Automatic modular static safety checking for C programs
No full textIn this PhD thesis, we present automatic and modular solutions to the three main problems that come up when applying deductive verification techniques to C programs, in order to prove the absence of security flaws that exploit memory corruption. These problems are the generation of logical annotations, memory separation and the treatment of unions and casts. Deductive verification relies on the presence of logical annotations in programs. In practice, it is not possible to add all annotations manually. We propose a technique to generate such annotations based on abstract interpretation, weakest precondition calculus and quantifier elimination. When programs contain pointers, deductive verification is precise enough only if memory regions pointed-to are disjoint. We propose a technique to separate memory regions based on a contextual version of Steensgaard's alias analysis, whose correction is guaranteed by generating additional preconditions. When programs contain unions and casts, the usual hypothesis made in deductive verification that fields of structures are separated is not valid anymore. We propose a classification of unions and casts, as well as a combination of typed memory model and byte-level memory model, that validates the usual hypothesis of field separation. We have implemented these techniques in Frama-C and Why platforms. By applying them to the verification of existing libraries for strings, we both managed to find memory safety bugs in the original versions and to check the safety of corrected versions of the same libraries.ORSAY-PARIS 11-BU Sciences (914712101) / SudocSudocFranceF
Apport des Caprinae et Antilopinae (Mammalia, Bovidae) à la biostratigraphie du Pliocène terminal et du Pléistocène d’Europe
No full textLe présent travail traite des Caprinae et Antilopinae européens de 254 sites datant du Pliocène terminal, du Pléistocène et de l’Holocène. Il fournit de nouvelles informations sur leur répartition chronologique et géographique et dégage la succession des apparitions et disparitions des 18 genres et des 42 espèces connues. Leur répartition par biozone est variable : MNQ 16 : Gazella borbonica, Pliotragus ardeus, Gazellospira torticornis, Parastrepsiceros sokolovi. MNQ 17 : G. borbonica, G. bouvrainae, G. aegeae, Gazella sp. 1, Gazella sp. 2, P. ardeus, Gazellospira sp., G. torticornis, Procamptoceras brivatense, Gallogoral meneghinii, Euthyceros thessalicus, Megalovis latifrons, Soergelia sp., Hemitragus orientalis. MNQ 18 : G. bouvrainae, P. ardeus, G. torticornis, Antilope koufosae, P. brivatense, Gallogoral meneghinii, Ovis ammon ssp., O. ammon antiqua, H. orientalis. Pléistocène inférieur (MNQ 19 et première partie de la MNQ 20) : G. bouvrainae, G. torticornis, G. meneghinii, P. brivatense, Pontoceros ambiguus, Caprovis savini, M. balcanicus, S. brigittae, S. minor, S. intermedia, Soergelia sp. 1, Soergelia sp. 2, Praeovibos mediterraneus, Ovis sp., O. ammon antiqua, H. cf. orientalis, H. albus, Capra dalii, Rupicapra sp. Pléistocène moyen (de la deuxième partie de la MNQ 20 à la MNQ 24) : P. macedonicus, P. priscus, S. aff. intermedia, S. elisabethae, Ovibos pallantis, Ovis sp. , O. ammon antiqua, H. cf. orientalis, H. bonali, H. cedrensis, Capra sp., C. ibex, C. caucasica, R. rupicapra, R. pyrenaica . Pléistocène supérieur (MNQ 25 et MNQ 26) : O. pallantis, H. cedrensis, C. ibex, C. caucasica, C. pyrenaica, O. argaloides, R. rupicapra, R. pyrenaica. Holocène : C. ibex, C. caucasica, C. pyrenaica, R. rupicapra, R. pyrenaica. Les phénomènes d’apparition et de disparition des taxons ne sont pas synchrones : quelques uns apparaissent beaucoup plus tôt à l’Est (Caucase, Balkans : Megalovis, Capra, Rupicapra), d’autres subsistent plus longtemps dans les culs‑de‑sac de l’Europe méridionale (Péninsule ibérique, Italie, Grèce : Gazella, Gazellospira, Pliotragus, Gallogoral, Ovis) et dans le Caucase (Gallogoral). La durée de vie de plusieurs genres pliocènes s’étend au‑delà de cette période : trois persistent jusqu’au début du Pléistocène inférieur (Gazellospira, Gallogoral, Procamptoceras), un s’observe jusqu’à la fin du Pléistocène inférieur (Megalovis) ; deux jusqu’au Pléistocène moyen (Pliotragus et Soergelia). Enfin cinq vont perdurer jusqu’à aujourd’hui (Gazella, Antilope, Hemitragus, Ovis et Capra). Au moins deux genres plongent leurs racines dans le Miocène : Gazella et Pliotragus. La rupture entre Pliocène terminal et Pléistocène telle qu’elle est définie jusqu’à présent n’est pas marquée chez les Caprinae et les Antilopinae par un renouvellement faunique majeur mais par un enrichissement et des transformations en relation avec les modifications de l’environnement. Ce résultat est compatible avec la proposition de considérer : ‑ Le Quaternaire comme une période débutant à –2.6 Ma (base du Gélasien), ‑ Le Pléistocène comme une époque débutant elle aussi à –2.6 Ma, ‑ Le Gélasien comme équivalent à l’actuel Pliocène terminal.This paper provides new insights on the geographical and the chronological distribution of the European Caprinae and Antilopinae from the Late Pliocene, the Pleistocene and the Holocene. From 254 localities, 18 genera and 42 species were identified. Their occurrence in the biozonation of the Pliocene and the Pleistocene is considered : MNQ 16 : Gazella borbonica, Pliotragus ardeus, Gazellospira torticornis, Parastrepsiceros sokolovi. MNQ 17 : G. borbonica, G. bouvrainae, G. aegeae, Gazella sp. 1, Gazella sp. 2, P. ardeus, Gazellospira sp., G. torticornis, Procamptoceras brivatense, Gallogoral meneghinii, Euthyceros thessalicus, Megalovis latifrons, Soergelia sp., Hemitragus orientalis. MNQ 18 : G. bouvrainae, P. ardeus, G. torticornis, Antilope koufosae, P. brivatense, Gallogoral meneghinii, Ovis ammon ssp., O. ammon antiqua, H. orientalis. Early Pleistocene (MNQ 19 and first part of MNQ 20) : G. bouvrainae, G. torticornis, G. meneghinii, P. brivatense, Pontoceros ambiguus, Caprovis savini, M. balcanicus, Soergelia sp. 1, Soergelia sp. 2, S. brigittae, S. minor, S. intermedia, Praeovibos mediterraneus, Ovis sp., Ovis ammon antiqua, H. cf. orientalis, H. albus, Capra dalii, Rupicapra sp. Middle Pleistocene (from the second part of MNQ 20 to MNQ 24) : P. macedonicus, P. priscus, S. aff. intermedia, S. elisabethae, Ovibos pallantis, Ovis sp. , O. ammon antiqua, H. cf. orientalis, H. bonali, H. cedrensis, Capra sp., C. ibex, C. caucasica, R. rupicapra, R. pyrenaica. Late Pleistocene (MNQ 25 and MNQ 26) : O. pallantis, H. cedrensis, C. ibex, C. caucasica, C. pyrenaica, O. argaloides, R. rupicapra, R. pyrenaica. Holocene : C. ibex, C. caucasica, C. pyrenaica, R. rupicapra, R. pyrenaica. Asynchrony exists comparing appearance and disappearance of some taxa : certain species penetrate earlier in East (Caucasus, Balkans : Megalovis, Capra, Rupicapra) ; some stay longer after their disappearance in the “cul‑de‑sac” of the Mediterranean area (Iberic peninsula, Italy, Greece : Gazella, Gazellospira, Pliotragus, Gallogoral, Ovis) and the Caucasus (Gallogoral). Some genera do not disappear at the end of the Pliocene : three are present to the beginning of the Lower Pleistocene (Gazellospira, Gallogoral, Procamptoceras), one (Megalovis) exists until the end of the Lower Pleistocene, and two (Pliotragus and Soergelia) until the Middle Pleistocene ; five (Gazella, Antilope, Hemitragus, Ovis and Capra) are present until now. At least two genera are present during the Miocene : Gazella and Pliotragus. The boundary between the Late Pliocene and the Pleistocene as defined today, does not correspond to a major structural change in the Caprinae and Antilopinae but to transformations connected to environmental modifications. This result is in accordance with the proposition to consider : 1.The Quaternary as a Period with the base at –2.6 Ma (base of the Gelasian), ‑ The Pleistocene as an Epoch with the base at –2.6 Ma, 2.The Gelasian as a stage corresponding to the Late Pliocene
Honoraires d'avocat. Il faut distinguer les prestations accomplies antérieurement au jugement d'ouverture de celles accomplies postérieurement
No full textInternational audience(Com. 19 juin 2007, pourvoi n° 05-17.074, arrêt n° 893 FS-P+B, Piec c/ SCP Belot, Akhoun, Cregut et Hameroux, D. 2007. AJ. 1878, obs. A. Lienhard
Rotonda a la carretera C-66 PK.26+690
No full textPer realitzar el meu TFC he cregut convenient centrar el meu projecte en una zona
que conec i desenvolupar-hi una petita obra que em sembla que és necessària per a la
població. Es tracta de la millora d’una cruïlla en “T”, per una intersecció regulada amb
una rotonda, que permeti de manera adequada i segura tots els moviments d’entrada i
sortida de la intersecció.
La carretera C-66 pertany a la xarxa bàsica de la Generalitat de Catalunya. i té el seu
origen a la intersecció amb la C-31 a les rodalies de Palafrugell mentre que el seu final
se situa en la intersecció amb la N-260 al terme municipal de Besalú, amb una longitud
total d’uns 60,3 quilometres.
La secció on situo aquest projecte és la situada al PK 26+690, entre el casc urbà de
Bordils i el de Celrà, just a la intersecció amb la carretera local d’accés a Juià.
D’acord amb les dades de trànsit facilitades per la Direcció General de Carreteres,
aquesta secció suporta una IMD superior als 15.000 vehicles / dia, amb un percentatge
de pesats del 5,15 %.
La intersecció actual entre les dues carreteres presenta la configuració que es grafia
en el plànol núm. 03A1. Planta situació actual, amb un disseny de cruïlla en “T” sense
carrils de canvi de velocitat.
L’objecte d’aquest projecte és el de definir i valorar les obres que són necessàries per
a la correcta construcció de la rotonda
Rotonda a la carretera C-66 PK.26+690
No full textPer realitzar el meu TFC he cregut convenient centrar el meu projecte en una zona
que conec i desenvolupar-hi una petita obra que em sembla que és necessària per a la
població. Es tracta de la millora d’una cruïlla en “T”, per una intersecció regulada amb
una rotonda, que permeti de manera adequada i segura tots els moviments d’entrada i
sortida de la intersecció.
La carretera C-66 pertany a la xarxa bàsica de la Generalitat de Catalunya. i té el seu
origen a la intersecció amb la C-31 a les rodalies de Palafrugell mentre que el seu final
se situa en la intersecció amb la N-260 al terme municipal de Besalú, amb una longitud
total d’uns 60,3 quilometres.
La secció on situo aquest projecte és la situada al PK 26+690, entre el casc urbà de
Bordils i el de Celrà, just a la intersecció amb la carretera local d’accés a Juià.
D’acord amb les dades de trànsit facilitades per la Direcció General de Carreteres,
aquesta secció suporta una IMD superior als 15.000 vehicles / dia, amb un percentatge
de pesats del 5,15 %.
La intersecció actual entre les dues carreteres presenta la configuració que es grafia
en el plànol núm. 03A1. Planta situació actual, amb un disseny de cruïlla en “T” sense
carrils de canvi de velocitat.
L’objecte d’aquest projecte és el de definir i valorar les obres que són necessàries per
a la correcta construcció de la rotonda
Rotonda a la carretera C-66 PK.26+690
No full textPer realitzar el meu TFC he cregut convenient centrar el meu projecte en una zona
que conec i desenvolupar-hi una petita obra que em sembla que és necessària per a la
població. Es tracta de la millora d’una cruïlla en “T”, per una intersecció regulada amb
una rotonda, que permeti de manera adequada i segura tots els moviments d’entrada i
sortida de la intersecció.
La carretera C-66 pertany a la xarxa bàsica de la Generalitat de Catalunya. i té el seu
origen a la intersecció amb la C-31 a les rodalies de Palafrugell mentre que el seu final
se situa en la intersecció amb la N-260 al terme municipal de Besalú, amb una longitud
total d’uns 60,3 quilometres.
La secció on situo aquest projecte és la situada al PK 26+690, entre el casc urbà de
Bordils i el de Celrà, just a la intersecció amb la carretera local d’accés a Juià.
D’acord amb les dades de trànsit facilitades per la Direcció General de Carreteres,
aquesta secció suporta una IMD superior als 15.000 vehicles / dia, amb un percentatge
de pesats del 5,15 %.
La intersecció actual entre les dues carreteres presenta la configuració que es grafia
en el plànol núm. 03A1. Planta situació actual, amb un disseny de cruïlla en “T” sense
carrils de canvi de velocitat.
L’objecte d’aquest projecte és el de definir i valorar les obres que són necessàries per
a la correcta construcció de la rotonda
Models for pre-layout inductance estimation including frequency effects on current return path in advanced digital circuits
No full text
Croissance crânienne et éruption dentaire d'Ursus arctos (Mammalia, Carnivora) (application aux sites du Mont Ventoux (Brantes, Vaucluse))
No full textL'étude d'abondants restes crâniens et dentaires d'Ursus arctos découverts dans 4 cavités holocènes du Mont Ventoux (brantes, Vaucluse, France) a permis d'évaluer le nombre d'individus, de leur attribuer un âge, ou un sexe pour les adultes. 76 oursons, 8 juvéniles et 24 adultes, plus de femelles que de mâles, ont été identifiés. Les différences et l'évolution des os crâniens lors de la croissance ont été étudiés. Le développement entre 4 moi et le stade adulte n'est pas uniforme. Le crâne s'allonge, plus particulièrement au niveau de la face et ne s'élargit que très peu, la largeur du neurocrâne s'effectuant rapidement . C'est à partir du stade juvénile que se développent le museau et l'arrière crâne. L'examen des dents et de leurs alvéoles a permis de préciser le nombre de générations des prémolaires antérieures à la P4 et d'établir la formule dentaire suivante :I1 I2 I3 C d1 (P2) P3 M1 M2 et I1 I2 I3 C d1 (P2) (P3) M1 M2 M3. La comparaison des Ours bruns du Mont Ventoux avec les populations fossiles et actuelles montre qu'ils étaient nettement plus grands que ceux des Pyrénées et de l'Italie mais plus petits que les Ours bruns du Pléistocène ou de l'Europe centrale.AIX-MARSEILLE2-BU Méd/Odontol. (130552103) / SudocPARIS-BIUP (751062107) / SudocSudocFranceF
- …
