50 research outputs found
doi:10.1155/2012/564381 Review Article Epigenetic Regulation of B Lymphocyte Differentiation, Transdifferentiation, and Reprogramming
No full textCopyright © 2012 Bruna Barneda-Zahonero et al. This is an open access article distributed under the Creative Commons Attribution License, which permits unrestricted use, distribution, and reproduction in any medium, provided the original work is properly cited. B cell development is a multistep process that is tightly regulated at the transcriptional level. In recent years, investigators have shed light on the transcription factor networks involved in all the differentiation steps comprising B lymphopoiesis. The interplay between transcription factors and the epigenetic machinery involved in establishing the correct genomic landscape characteristic of each cellular state is beginning to be dissected. The participation of “epigenetic regulator-transcription factor ” complexes is also crucial for directing cells during reprogramming into pluripotency or lineage conversion. In this context, greater knowledge of epigenetic regulation during B cell development, transdifferentiation, and reprogramming will enable us to understand better how epigenetics can control cell lineage commitment and identity. Herein, we review the current knowledge about the epigenetic events that contribute to B cell development and reprogramming. 1
Precision tolerance: antigen-specific phosphatidylserine-liposome based platform for autoimmune diseases
No full textLa pèrdua de la tolerància immunològica és un factor clau en el desenvolupament de les malalties autoimmunes, la prevalença de les quals continua en augment i afecta actualment al 5–10 % de la població mundial. Les estratègies terapèutiques convencionals se centren en l'alleujament simptomàtic, teràpies substitutives o la immunosupressió d'ampli espectre. No obstant això, aquests enfocaments no aborden la disfunció immunològica subjacent i s'associen a greus efectes adversos. A pesar que els recents avanços han donat lloc a estratègies prometedores, persisteix una necessitat de desenvolupar teràpies segures i específiques enfront d'autoantígens capaços de restablir una tolerància immunològica duradora. Aquest treball explora una plataforma inmunoterapèutica basada en la biomimètica del mecanisme d'eliminació de cèl·lules apoptòtiques. Es van dissenyar liposomes enriquits en fosfatidilserina (PS) que encapsulen autoantígens rellevants per a la malaltia, amb l'objectiu d'induir tolerància específica enfront de l'antigen i restablir l'homeòstasi immunològica. Estudis previs han demostrat l'adaptabilitat d'aquest enfocament a diferents respostes autoimmunitàries, contribuint a la reinducció de la tolerància en models murins de diabetis tipus 1 (T1D) i esclerosi múltiple. A més, cèl·lules dendrítiques (DCs) derivades de pacients amb T1D van mostrar un fenotip tolerogènic i una modulació funcional després del tractament.
La hipòtesi d'aquest treball és que la immunoteràpia basada en PS-liposomes pot restablir de manera segura i eficaç la tolerància específica enfront d'antígens en diverses malalties autoimmunitàries, mitjançant la inducció d'un perfil tolerogènic en les cèl·lules immunitàries. L'objectiu principal va ser aprofundir en la comprensió del mecanisme d'acció d'aquesta immunoteràpia, amb la finalitat de dissenyar l'enfocament més adequat que garanteixi la seva eficàcia i seguretat. Per a això, es van encapsular amb èxit diferents autoantígens en els PS-liposomes. Els estudis de biodistribució realitzats en models murins, van identificar la via intravenosa (i.v.) com la més rellevant des del punt de vista clínic, per la seva ràpida distribució sistèmica i la seva acumulació específica en òrgans immunològicament rellevants. Amb la finalitat de demostrar una modulació antigen-específica, es van tractar ratolins transgènics BDC2.5mi amb PS-liposomes encapsulant el pèptid 2.5mi. Als quatre dies de tractament, es va observar una expansió significativa de cèl·lules T reguladores convencionals i no convencionals específiques de l'antigen, així com de subconjunts de cèl·lules B reguladores. Per a avaluar la rellevància translacional, es van utilitzar cèl·lules mononuclears de sang perifèrica de pacients amb Miastènia greu i Artritis Reumatoide per a diferenciar monòcits en cèl·lules dendrítiques. Així mateix, es van aïllar i van diferenciar monòcits del líquid sinovial. Aquestes DCs humanes van internalitzar eficaçment els PS-liposomes i, després de la seva captació, van adquirir un fenotip tolerogènic. Així mateix, la captació de liposomes i el seu processament va conduir a la presentació d'antigen encapsulat a través de molècules del MHC de classe II. En coherència amb això, les DCs toleritzades van mostrar una funcionalitat tolerogènica específica de l'antigen, inhibint la proliferació autòloga de limfòcits T CD4⁺ i CD8⁺. D'altra banda, cèl·lules B humanes també van demostrar la capacitat d'internalitzar PS-liposomes fluorescents. Després de la captació, aquestes cèl·lules van produir majors nivells de les citocines antiinflamatòries IL-10 i TGF-β en comparació amb les cèl·lules B incapaces d'interactuar. Finalment, per a abordar la seguretat de l'administració i.v. en humans, es van realitzar assajos de hemocompatibilitat i anàlisis de citocines associades a la síndrome d'alliberament de citocines, obtenint-se resultats favorables. A més, es va desenvolupar un assaig de potència robust i reproduïble capaç d'avaluar l'activitat biològica de cada lot de PS-liposomes. En conjunt, aquests resultats recolzen la viabilitat clínica de la plataforma, destacant la seva capacitat per a induir tolerància específica enfront d'antígens, modular respostes immunitàries tant en models murins com en humans, i mantenir un perfil de seguretat favorable.La pérdida de la tolerancia inmunológica es un factor clave en el desarrollo de las enfermedades autoinmunes, cuya prevalencia continúa en aumento y afecta actualmente al 5–10 % de la población mundial. Las estrategias terapéuticas convencionales se centran en el alivio sintomático, terapias sustitutivas o la inmunosupresión de amplio espectro. Sin embargo, estos enfoques no abordan la disfunción inmunológica subyacente y se asocian a graves efectos adversos. A pesar de que los recientes avances han dado lugar a estrategias prometedoras, persiste una necesidad de desarrollar terapias seguras y específicas frente a autoantígenos capaces de restablecer una tolerancia inmunológica duradera. Este trabajo explora una plataforma inmunoterapéutica basada en la biomimética del mecanismo de eliminación de células apoptóticas. Se diseñaron liposomas enriquecidos en fosfatidilserina (PS) que encapsulan autoantígenos relevantes para la enfermedad, con el objetivo de inducir tolerancia específica frente al antígeno y restablecer la homeostasis inmunológica. Estudios previos han demostrado la adaptabilidad de este enfoque a distintas respuestas autoinmunitarias, contribuyendo a la reinducción de la tolerancia en modelos murinos de diabetes tipo 1 (T1D) y esclerosis múltiple (EM). Además, células dendríticas (DCs) derivadas de pacientes con T1D mostraron un fenotipo tolerogénico y una modulación funcional tras el tratamiento.
La hipótesis de este trabajo es que la inmunoterapia basada en PS-liposomas puede restablecer de manera segura y eficaz la tolerancia específica frente a antígenos en diversas enfermedades autoinmunitarias, mediante la inducción de un perfil tolerogénico en las células inmunitarias. El objetivo principal fue profundizar en la comprensión del mecanismo de acción de esta inmunoterapia, con el fin de diseñar el enfoque más adecuado que garantice su eficacia y seguridad. Para ello, se encapsularon con éxito diferentes autoantígenos en los PS-liposomas. Los estudios de biodistribución realizados en modelos murinos, identificaron la vía intravenosa (i.v.) como la más relevante desde el punto de vista clínico, por su rápida distribución sistémica y su acumulación específica en órganos inmunológicamente relevantes. Con el fin de demostrar una modulación antígeno-específica, se trataron ratones transgénicos BDC2.5mi con PS-liposomas encapsulando el péptido 2.5mi. A los cuatro días de tratamiento, se observó una expansión significativa de células T reguladoras convencionales y no convencionales específicas del antígeno, así como de subconjuntos de células B reguladoras. Para evaluar la relevancia traslacional, se utilizaron células mononucleares de sangre periférica (PBMCs) de pacientes con Miastenia Gravis (MG) y Artritis Reumatoide (AR) para diferenciar monocitos en células dendríticas. Asimismo, se aislaron y diferenciaron monocitos del líquido sinovial. Estas DCs humanas internalizaron eficazmente los PS-liposomas y, tras su captación, adquirieron un fenotipo tolerogénico. Así mismo, la captación de liposomas y su procesamiento condujo a la presentación de antígeno encapsulado a través de moléculas del MHC de clase II. En coherencia con ello, las DCs tolerizadas mostraron una funcionalidad tolerogénica específica del antígeno, inhibiendo la proliferación autóloga de linfocitos T CD4⁺ y CD8⁺. Por otro lado, células B humanas también demostraron la capacidad de internalizar PS-liposomas marcados fluorescentemente. Tras la captación, estas células produjeron mayores niveles de las citoquinas antiinflamatorias IL-10 y TGF-β en comparación con las células B incapaces de interactuar. Finalmente, para abordar la seguridad de la administración i.v. en humanos, se realizaron ensayos de hemocompatibilidad y análisis de citoquinas asociadas al síndrome de liberación de citoquinas, obteniéndose resultados favorables. Además, se desarrolló un ensayo de potencia robusto y reproducible capaz de evaluar la actividad biológica de cada lote de PS-liposomas. En conjunto, estos resultados respaldan la viabilidad clínica de la plataforma, destacando su capacidad para inducir tolerancia específica frente a antígenos, modular respuestas inmunitarias tanto en modelos murinos como en humanos, y mantener un perfil de seguridad favorable.The breakdown of the immune tolerance drives the development of autoimmune diseases, the prevalence of which is steadily rising and currently affects an estimated 5–10% of the global population. Conventional therapeutic strategies predominantly focus on symptomatic relief, replacement therapies, or broad-spectrum immunosuppression. These approaches fail to address the underlying immunological dysregulation and are often associated with significant adverse effects. While recent advances in immunotherapy have yielded promising strategies to modulate autoimmune responses, a critical need remains for safe antigen-specific approaches capable of restoring long-lasting immune tolerance. This doctoral work explores an innovative immunotherapeutic platform based on the biomimicry of apoptotic cell clearance mechanism. Specifically, phosphatidylserine (PS)-enriched liposomes encapsulating disease-relevant autoantigens were engineered to induce antigen-specific immune tolerance and restore homeostasis in autoimmune settings. Previous studies have demonstrated the adaptability of this approach to different autoimmune responses contributing to the safe long-tern re-establishment of tolerance in the T1D and MS murine models. Furthermore, human dendritic cells (DCs) derived from T1D patients exhibited a tolerogenic phenotype and functional modulation following uptake of insulin-loaded PS-liposomes.
The central hypothesis of this work is that PS-liposome-based immunotherapy can safely and effectively restore antigen-specific tolerance in several antigen-driven autoimmune disorders by modulating interacting immune cells toward a tolerogenic state. The main objective was to gain an in-depth understanding of how the immunotherapy works to design the best approach to ensure efficacy and safety in the future clinical trial. To this end, different autoantigens were successfully encapsulated within PS-liposomes. Biodistribution studies in murine models using various administration routes identified intravenous (i.v.) delivery as the most clinically relevant, owing to its rapid systemic distribution and targeted accumulation in immunologically significant organs such as the liver and spleen, where professional phagocytes efficiently internalized the liposomes. To demonstrate antigen-specific immune modulation, transgenic BDC2.5mi mice were treated with PS-liposomes encapsulating the 2.5mi peptide. After four days, there was a notable expansion of antigen-specific conventional and non-conventional regulatory T cells, as well as regulatory B cell subsets. By day thirteen, the therapy also induced antigen-specific exhausted and anergic T cells, suggesting its potential to promote long-term immune tolerance. To assess translational relevance, peripheral blood mononuclear cells (PBMCs) from patients with Myasthenia Gravis (MG) and Rheumatoid Arthritis (RA) were used to differentiate monocytes into DCs. Additionally, putative monocytes from the synovial fluid were also isolated and differentiated. These human DCs effectively internalized PS-liposomes and, upon uptake, exhibited a tolerogenic phenotype characterized by upregulation of PS receptors, HLA-DR, chemokine receptors, and key tolerogenic markers such as DC-SIGN and PD-L1, alongside a downregulation of costimulatory molecules such as CD86 and CD54. Notably, PS-liposome uptake also led to antigen processing and presentation via MHC class II molecules. In line with this, tolerised DCs presented antigen-specific tolerogenic functionality impairing the autologous CD4+ and CD8+ T cell. Moreover, human B cells also demonstrated the ability to internalize fluorescently labelled PS-liposomes. These cells subsequently produced elevated levels of the anti-inflammatory cytokines IL-10 and TGF-β compared to non-interacting B cells, further supporting the tolerogenic potential of the platform. Finally, to address the safety of the i.v. administration into humans, hemocompatibility assays and cytokine release syndrome (CRS)-associated cytokine profiling were performed yielding favourable safety outcomes. Additionally, a robust and reproducible potency assay was developed to evaluate the biological activity of each PS-liposome batch, providing a critical quality control tool for translational development. Collectively, these findings support the clinical translation of PS-liposome platform, highlighting its capacity to induce antigen-specific tolerance, modulate immune responses in both murine and human systems, and maintain a favourable safety profile.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Immunologia Avançad
Precision tolerance : antigen-specific phosphatidylserine-liposome based platform for autoimmune diseases
No full textLa pèrdua de la tolerància immunològica és un factor clau en el desenvolupament de les malalties autoimmunes, la prevalença de les quals continua en augment i afecta actualment al 5-10 % de la població mundial. Les estratègies terapèutiques convencionals se centren en l'alleujament simptomàtic, teràpies substitutives o la immunosupressió d'ampli espectre. No obstant això, aquests enfocaments no aborden la disfunció immunològica subjacent i s'associen a greus efectes adversos. A pesar que els recents avanços han donat lloc a estratègies prometedores, persisteix una necessitat de desenvolupar teràpies segures i específiques enfront d'autoantígens capaços de restablir una tolerància immunològica duradora. Aquest treball explora una plataforma inmunoterapèutica basada en la biomimètica del mecanisme d'eliminació de cèl·lules apoptòtiques. Es van dissenyar liposomes enriquits en fosfatidilserina (PS) que encapsulen autoantígens rellevants per a la malaltia, amb l'objectiu d'induir tolerància específica enfront de l'antigen i restablir l'homeòstasi immunològica. Estudis previs han demostrat l'adaptabilitat d'aquest enfocament a diferents respostes autoimmunitàries, contribuint a la reinducció de la tolerància en models murins de diabetis tipus 1 (T1D) i esclerosi múltiple. A més, cèl·lules dendrítiques (DCs) derivades de pacients amb T1D van mostrar un fenotip tolerogènic i una modulació funcional després del tractament. La hipòtesi d'aquest treball és que la immunoteràpia basada en PS-liposomes pot restablir de manera segura i eficaç la tolerància específica enfront d'antígens en diverses malalties autoimmunitàries, mitjançant la inducció d'un perfil tolerogènic en les cèl·lules immunitàries. L'objectiu principal va ser aprofundir en la comprensió del mecanisme d'acció d'aquesta immunoteràpia, amb la finalitat de dissenyar l'enfocament més adequat que garanteixi la seva eficàcia i seguretat. Per a això, es van encapsular amb èxit diferents autoantígens en els PS-liposomes. Els estudis de biodistribució realitzats en models murins, van identificar la via intravenosa (i.v.) com la més rellevant des del punt de vista clínic, per la seva ràpida distribució sistèmica i la seva acumulació específica en òrgans immunològicament rellevants. Amb la finalitat de demostrar una modulació antigen-específica, es van tractar ratolins transgènics BDC2.5mi amb PS-liposomes encapsulant el pèptid 2.5mi. Als quatre dies de tractament, es va observar una expansió significativa de cèl·lules T reguladores convencionals i no convencionals específiques de l'antigen, així com de subconjunts de cèl·lules B reguladores. Per a avaluar la rellevància translacional, es van utilitzar cèl·lules mononuclears de sang perifèrica de pacients amb Miastènia greu i Artritis Reumatoide per a diferenciar monòcits en cèl·lules dendrítiques. Així mateix, es van aïllar i van diferenciar monòcits del líquid sinovial. Aquestes DCs humanes van internalitzar eficaçment els PS-liposomes i, després de la seva captació, van adquirir un fenotip tolerogènic. Així mateix, la captació de liposomes i el seu processament va conduir a la presentació d'antigen encapsulat a través de molècules del MHC de classe II. En coherència amb això, les DCs toleritzades van mostrar una funcionalitat tolerogènica específica de l'antigen, inhibint la proliferació autòloga de limfòcits T CD4⁺ i CD8⁺. D'altra banda, cèl·lules B humanes també van demostrar la capacitat d'internalitzar PS-liposomes fluorescents. Després de la captació, aquestes cèl·lules van produir majors nivells de les citocines antiinflamatòries IL-10 i TGF-β en comparació amb les cèl·lules B incapaces d'interactuar. Finalment, per a abordar la seguretat de l'administració i.v. en humans, es van realitzar assajos de hemocompatibilitat i anàlisis de citocines associades a la síndrome d'alliberament de citocines, obtenint-se resultats favorables. A més, es va desenvolupar un assaig de potència robust i reproduïble capaç d'avaluar l'activitat biològica de cada lot de PS-liposomes. En conjunt, aquests resultats recolzen la viabilitat clínica de la plataforma, destacant la seva capacitat per a induir tolerància específica enfront d'antígens, modular respostes immunitàries tant en models murins com en humans, i mantenir un perfil de seguretat favorable.La pérdida de la tolerancia inmunológica es un factor clave en el desarrollo de las enfermedades autoinmunes, cuya prevalencia continúa en aumento y afecta actualmente al 5-10 % de la población mundial. Las estrategias terapéuticas convencionales se centran en el alivio sintomático, terapias sustitutivas o la inmunosupresión de amplio espectro. Sin embargo, estos enfoques no abordan la disfunción inmunológica subyacente y se asocian a graves efectos adversos. A pesar de que los recientes avances han dado lugar a estrategias prometedoras, persiste una necesidad de desarrollar terapias seguras y específicas frente a autoantígenos capaces de restablecer una tolerancia inmunológica duradera. Este trabajo explora una plataforma inmunoterapéutica basada en la biomimética del mecanismo de eliminación de células apoptóticas. Se diseñaron liposomas enriquecidos en fosfatidilserina (PS) que encapsulan autoantígenos relevantes para la enfermedad, con el objetivo de inducir tolerancia específica frente al antígeno y restablecer la homeostasis inmunológica. Estudios previos han demostrado la adaptabilidad de este enfoque a distintas respuestas autoinmunitarias, contribuyendo a la reinducción de la tolerancia en modelos murinos de diabetes tipo 1 (T1D) y esclerosis múltiple (EM). Además, células dendríticas (DCs) derivadas de pacientes con T1D mostraron un fenotipo tolerogénico y una modulación funcional tras el tratamiento. La hipótesis de este trabajo es que la inmunoterapia basada en PS-liposomas puede restablecer de manera segura y eficaz la tolerancia específica frente a antígenos en diversas enfermedades autoinmunitarias, mediante la inducción de un perfil tolerogénico en las células inmunitarias. El objetivo principal fue profundizar en la comprensión del mecanismo de acción de esta inmunoterapia, con el fin de diseñar el enfoque más adecuado que garantice su eficacia y seguridad. Para ello, se encapsularon con éxito diferentes autoantígenos en los PS-liposomas. Los estudios de biodistribución realizados en modelos murinos, identificaron la vía intravenosa (i.v.) como la más relevante desde el punto de vista clínico, por su rápida distribución sistémica y su acumulación específica en órganos inmunológicamente relevantes. Con el fin de demostrar una modulación antígeno-específica, se trataron ratones transgénicos BDC2.5mi con PS-liposomas encapsulando el péptido 2.5mi. A los cuatro días de tratamiento, se observó una expansión significativa de células T reguladoras convencionales y no convencionales específicas del antígeno, así como de subconjuntos de células B reguladoras. Para evaluar la relevancia traslacional, se utilizaron células mononucleares de sangre periférica (PBMCs) de pacientes con Miastenia Gravis (MG) y Artritis Reumatoide (AR) para diferenciar monocitos en células dendríticas. Asimismo, se aislaron y diferenciaron monocitos del líquido sinovial. Estas DCs humanas internalizaron eficazmente los PS-liposomas y, tras su captación, adquirieron un fenotipo tolerogénico. Así mismo, la captación de liposomas y su procesamiento condujo a la presentación de antígeno encapsulado a través de moléculas del MHC de clase II. En coherencia con ello, las DCs tolerizadas mostraron una funcionalidad tolerogénica específica del antígeno, inhibiendo la proliferación autóloga de linfocitos T CD4⁺ y CD8⁺. Por otro lado, células B humanas también demostraron la capacidad de internalizar PS-liposomas marcados fluorescentemente. Tras la captación, estas células produjeron mayores niveles de las citoquinas antiinflamatorias IL-10 y TGF-β en comparación con las células B incapaces de interactuar. Finalmente, para abordar la seguridad de la administración i.v. en humanos, se realizaron ensayos de hemocompatibilidad y análisis de citoquinas asociadas al síndrome de liberación de citoquinas, obteniéndose resultados favorables. Además, se desarrolló un ensayo de potencia robusto y reproducible capaz de evaluar la actividad biológica de cada lote de PS-liposomas. En conjunto, estos resultados respaldan la viabilidad clínica de la plataforma, destacando su capacidad para inducir tolerancia específica frente a antígenos, modular respuestas inmunitarias tanto en modelos murinos como en humanos, y mantener un perfil de seguridad favorable.The breakdown of the immune tolerance drives the development of autoimmune diseases, the prevalence of which is steadily rising and currently affects an estimated 5-10% of the global population. Conventional therapeutic strategies predominantly focus on symptomatic relief, replacement therapies, or broad-spectrum immunosuppression. These approaches fail to address the underlying immunological dysregulation and are often associated with significant adverse effects. While recent advances in immunotherapy have yielded promising strategies to modulate autoimmune responses, a critical need remains for safe antigen-specific approaches capable of restoring long-lasting immune tolerance. This doctoral work explores an innovative immunotherapeutic platform based on the biomimicry of apoptotic cell clearance mechanism. Specifically, phosphatidylserine (PS)-enriched liposomes encapsulating disease-relevant autoantigens were engineered to induce antigen-specific immune tolerance and restore homeostasis in autoimmune settings. Previous studies have demonstrated the adaptability of this approach to different autoimmune responses contributing to the safe long-tern re-establishment of tolerance in the T1D and MS murine models. Furthermore, human dendritic cells (DCs) derived from T1D patients exhibited a tolerogenic phenotype and functional modulation following uptake of insulin-loaded PS-liposomes. The central hypothesis of this work is that PS-liposome-based immunotherapy can safely and effectively restore antigen-specific tolerance in several antigen-driven autoimmune disorders by modulating interacting immune cells toward a tolerogenic state. The main objective was to gain an in-depth understanding of how the immunotherapy works to design the best approach to ensure efficacy and safety in the future clinical trial. To this end, different autoantigens were successfully encapsulated within PS-liposomes. Biodistribution studies in murine models using various administration routes identified intravenous (i.v.) delivery as the most clinically relevant, owing to its rapid systemic distribution and targeted accumulation in immunologically significant organs such as the liver and spleen, where professional phagocytes efficiently internalized the liposomes. To demonstrate antigen-specific immune modulation, transgenic BDC2.5mi mice were treated with PS-liposomes encapsulating the 2.5mi peptide. After four days, there was a notable expansion of antigen-specific conventional and non-conventional regulatory T cells, as well as regulatory B cell subsets. By day thirteen, the therapy also induced antigen-specific exhausted and anergic T cells, suggesting its potential to promote long-term immune tolerance. To assess translational relevance, peripheral blood mononuclear cells (PBMCs) from patients with Myasthenia Gravis (MG) and Rheumatoid Arthritis (RA) were used to differentiate monocytes into DCs. Additionally, putative monocytes from the synovial fluid were also isolated and differentiated. These human DCs effectively internalized PS-liposomes and, upon uptake, exhibited a tolerogenic phenotype characterized by upregulation of PS receptors, HLA-DR, chemokine receptors, and key tolerogenic markers such as DC-SIGN and PD-L1, alongside a downregulation of costimulatory molecules such as CD86 and CD54. Notably, PS-liposome uptake also led to antigen processing and presentation via MHC class II molecules. In line with this, tolerised DCs presented antigen-specific tolerogenic functionality impairing the autologous CD4+ and CD8+ T cell. Moreover, human B cells also demonstrated the ability to internalize fluorescently labelled PS-liposomes. These cells subsequently produced elevated levels of the anti-inflammatory cytokines IL-10 and TGF-β compared to non-interacting B cells, further supporting the tolerogenic potential of the platform. Finally, to address the safety of the i.v. administration into humans, hemocompatibility assays and cytokine release syndrome (CRS)-associated cytokine profiling were performed yielding favourable safety outcomes. Additionally, a robust and reproducible potency assay was developed to evaluate the biological activity of each PS-liposome batch, providing a critical quality control tool for translational development. Collectively, these findings support the clinical translation of PS-liposome platform, highlighting its capacity to induce antigen-specific tolerance, modulate immune responses in both murine and human systems, and maintain a favourable safety profile
BMP-6 i NMDA com a moduladors de la supervivència de les neurones granulars de cerebel : mecanismes implicats
No full textDescripció del recurs: el 02 de novembre de 2010Les neurones granulars de cerebel es generen a la capa granular externa i es diferencien i migren a traves de la capa molecular per donar lloc a la capa granular interna durant el desenvolupament postnatal del cerebel. Durant aquest procés de maduració,aquestes neurones necessiten l'aportació constant d'estímuls tròfics. Si no és el cas, moren per apoptosi. Aquesta situació que es dóna in vivo és mimetitzable en un cultiu de CGCs. Aquestes neurones són sensibles a les concentracions extracel·lulars de potassi i moren per apoptosi quan són exposades a 5mM de KCl (K5). Per contra, si s'addiciona al medi factors que s'han descrit que participen del seu manteniment in vivo com IGF-1, BDNF, PACAP, l'estimulació amb l'agonista glutamatèrgic NMDA o KCl 25 mM (K25) aquestes es desenvolupen i sobreviuen durant el cultiu. Les BMPs tenen un paper important en la regulació de la diferenciació de les CGCs i se'ls hi ha atribuït efectes anti-apoptòtics en diferents sistemes. En aquest treball ens varem plantejar l'estudi de les BMPs com a possibles factors tròfics per les CGCs. BMP-6 protegeix les CGCs en front de K5 en estadis madurs del cultiu, mentre que BMP-2 i BMP-7 no. Les BMPs senyalitzen a traves de tetràmers de receptors tipus I i II i l'activació d'aquests promou l'activació i translocació al nucli de les proteïnes Smads. La maquinària de resposta a les BMPs s'expressa en les CGCs in vitro. Tot i així, no detectarem diferències en l'estat d'activació de les Smads en les diferents condicions testades. La supervivència d'aquestes neurones s'ha relacionat principalment a l'activació de tres vies de cinases com són la PI3K-Akt, la via de MEK/ERK i la de JNK. Varem estudiar el grau d'activació d'aquestes en K5 i la possible modulació pel tractament amb BMP-6. Mentre que el tractament amb BMP-6 no produeix diferències en l'activació de les vies PI3K-Akt i JNK, sí que indueix una forta activació a temps curts de la via MEK/ERK quan es compara amb K5. Mitjançant l'ús d'inhibidors de la via hem observat com aquesta és la principal mediadora de l'efecte de BMP-6. En aprofundir en la senyalització que es desencadena per sota l'activació de MEK/ERK hem identificat a CREB com a factor de transcripció involucrat en l'efecte. La seva activació resulta en la regulació a l'alça dels nivells de la proteïna anti-apoptòtica Bcl-2 que resulta en la inhibició de l'activació de la caspasa-3 per K5 i la reducció dels nuclis apoptótics. Per altre banda, en la recerca del nexe d'unió entre l'activació del receptor i l'activació de la via MEK/ERK també hem descrit com BMP-6 és capaç d'activar a Rap-1 deixant la porta oberta a la participació d'aquesta proteïna G monomèrica en l'efecte de BMP-6. Així doncs, les nostres dades suggereixen un paper nou de BMP-6 com a factor tròfic en el desenvolupament de les CGCs i que realitzaria aquesta funció a través de l'activació de la via MEK/ERK/CREB. El tractament amb NMDA promou la supervivència de les CGCs en cultiu. Estudis previs en el nostre laboratori i en altres han relacionat l'activació de la via de PI3K-Akt i la inhibició de JNK amb l'efecte protector del NMDA. L'activació o inhibició de vies de cinases cursa en la modulació de l'activitat de factors de transcripció que resulta en canvis en el transcriptoma. Així, varem estudiar els canvis en l'expressió gènica induïts pel tractament amb NMDA.. Varem observar una inducció de gens corresponents a programes de desenvolupament neuronal, neurogènesi i anti-apoptosi. Mitjançant estudi comparatiu amb el treball de Zhang i cols. obtinguérem una llista de candidats a mediar l'efecte del NMDA: atf3, bdnf, cdp, Crem, Fos, Homer1, Nfil3, Pcsk1, Plagl1, Rem2, Snf1lk, vgf i NR4A1-3(Nur77, Nurr1 i NOR-1). Tot i que tots ells presentaven funcions relacionables amb supervivència cel·lular, ens varem centrar en l'estudi dels membres de la família de NR4a pel seu paper desconegut en el desenvolupament del cerebel. Encara que l'expressió dels missatgers de Nur77, Nurr1 i NOR-1 es correspon amb les dades del array, a nivell proteic només Nurr1 presenta una pujada en els seus nivells després del tractament amb NMDA. La reducció dels nivells de Nurr1 mitjançant shRNA resulta en una reducció de l'efecte de NMDA. Tanmateix, hem descrit que CREB és el responsable de la inducció de Nurr1 en resposta a NMDA i que la reducció en l'efecte del NMDA en presència del shRNA de Nurr1 ve acompanyat per una reducció en els nivells de BDNF. A més a més, Nurr1 i BDNF presenten un patró d'expressió correlatiu en el cerebel durant els dies postnatals que s'atribueixen a la migració de les CGCs des de la EGL a la IGL. Donant força a Nurr1 com a mediador de l'efecte supervivència de l'estimulació del NMDAR durant el desenvolupament del cerebel.Cerebellar granule neurons (CGCs) are generated in the external granule layer (EGL) and they differentiate and migrate trough the molecular layer to form the internal granule layer (IGL) during the postnatal development of the cerebellum. During its maturation they need trophic support to survive. Otherwise, they die by apoptosis. That situation that occurs in vivo can be mimicked in a culture of CGCs. These neurons are sensitive to extracellular potassium concentrations and they die by apoptosis when they are exposed to low potassium concentrations (5 mM KCl, K5). In contrast, the presence in the media of molecules that have been described to participate in hte maintenance of these neurons in vivo like IGF-1, BDNF, PACAP, glutamatergic stimulation with the agonist NMDA or depolarizing concentrations of potassium promote the survival of CGCs during the days in vitro. BMPs have an important role in the regulation of CGCs differentiation and they have been described to promote survival against some pro-apoptotic paradigms. In these work we planned to study the eventual effect of BMPs on CGCs survival. BMP-6 protects from K5 induced apoptosis while BMP-2 and -7 do not. We analyzed the presence of the cannonical signaling machinery associated to BMPs in the CGCs in vitro and we observed that all the elements where expressed. However, they do not participate in BMP-6 effect as we do not observe an increase in the nuclear localization of smads in presence of BMP-6. The survival of CGCs have been closely related with the activation status of some signaling pathways like JNK, PI3K/Akt and MEK/ERK. In order to see if they where involved in BMP-6 effect we analyzed their activation. We didn't detect any difference in the JNK and PI3K/Akt pathways in presence or absence of BMP-6. By contrast MEK/ERK pathway was activated in BMP-6 treated cells. We Took in advance of inhibitors to determine the participation in BMP-6 effect and we observed that BMP-6 was mediate by MEK/ERK pathway. We went further in the study of the signaling involved in BMP-6 effect and we have described that CREB is downstream of MEK/ERK pathway activation and that its activation promotes an increase in Bcl-2 levels that results in the inhibition of caspase-3 induced activation of K5 and the reduction of apoptotic nuclei. Moreover, we show that Rap-1 can be a good candidate to be mediating MEK/ERK activation after BMP-6 treatment. Taking together, our data suggest that BMP-6 could be participating in CGCs maintenance during their development in vivo an that this function would be performed by the activation of MEK/ERK/CREB pathway
Epigenetic Regulation of B Lymphocyte Differentiation, Transdifferentiation, and Reprogramming
No full textB cell development is a multistep process that is tightly regulated at the transcriptional level. In recent years, investigators have shed light on the transcription factor networks involved in all the differentiation steps comprising B lymphopoiesis. The interplay between transcription factors and the epigenetic machinery involved in establishing the correct genomic landscape characteristic of each cellular state is beginning to be dissected. The participation of "epigenetic regulator-transcription factor" complexes is also crucial for directing cells during reprogramming into pluripotency or lineage conversion. In this context, greater knowledge of epigenetic regulation during B cell development, transdifferentiation, and reprogramming will enable us to understand better how epigenetics can control cell lineage commitment and identity. Herein, we review the current knowledge about the epigenetic events that contribute to B cell development and reprogramming
A century later, still fighting back: antigen‐specific immunotherapies for type 1 diabetes
No full textEpigenetic Regulation of B Lymphocyte Differentiation, Transdifferentiation, and Reprogramming
No full textB cell development is a multistep process that is tightly regulated at the transcriptional level. In recent years, investigators have shed light on the transcription factor networks involved in all the differentiation steps comprising B lymphopoiesis. The interplay between transcription factors and the epigenetic machinery involved in establishing the correct genomic landscape characteristic of each cellular state is beginning to be dissected. The participation of "epigenetic regulator-transcription factor" complexes is also crucial for directing cells during reprogramming into pluripotency or lineage conversion. In this context, greater knowledge of epigenetic regulation during B cell development, transdifferentiation, and reprogramming will enable us to understand better how epigenetics can control cell lineage commitment and identity. Herein, we review the current knowledge about the epigenetic events that contribute to B cell development and reprogramming
FAIM-L regulation of XIAP degradation modulates synaptic long-term depression and axon degeneration
No full textCaspases have recently emerged as key regulators of axonal pruning and degeneration and of long-term depression (LTD), a long-lasting form of synaptic plasticity. However, the mechanism underlying these functions remains unclear. In this context, XIAP has been shown to modulate these processes. The neuron-specific form of FAIM protein (FAIM-L) is a death receptor antagonist that stabilizes XIAP protein levels, thus preventing death receptor-induced neuronal apoptosis. Here we show that FAIM-L modulates synaptic transmission, prevents chemical-LTD induction in hippocampal neurons, and thwarts axon degeneration after nerve growth factor (NGF) withdrawal. Additionally, we demonstrate that the participation of FAIM-L in these two processes is dependent on its capacity to stabilize XIAP protein levels. Our data reveal FAIM-L as a regulator of axonal degeneration and synaptic plasticity
Bone morphogenetic protein-6 promotes cerebellar granule neurons survival by activation of the MEK/ERK/CREB pathway
No full textBone Morphogenetic Protein-6 Promotes Cerebellar Granule Neurons Survival by Activation of the MEK/ERK/CREB Pathway
No full text
