1,720,962 research outputs found
Factores moleculares que influyen en la fluorescencia intraoperatoria del ácido 5-aminolevulínico en gliomas malignos y su significado diagnóstico
No full text[spa] Introducción: El glioma maligno es el tumor cerebral primario maligno más frecuente. La esperanza de vida es de 14 meses. Para lograr una resección total se emplean la fluorescencia intraoperatoria por el ácido 5-aminolevulínico (5-ALA). La fluorescencia presenta una gran variabilidad en el tejido tumoral, postulándose diferentes razones para ello.
Contenido de la investigación: Comparamos la intensidad de fluorescencia en cultivos de líneas de glioma. Se emplearon dos presentaciones de 5-ALA para comparar la intensidad de fluorescencia de cada una. Se analizó la fluorescencia producida en muestras tumorales de pacientes. Para cuantificar la fluorescencia se empleó microscopia de fluorescencia invertida. En las muestras tumorales se analizaron factores moleculares por medio de inmunohistoquímica, siendo estos la mutación de IDH-1, la expresión de ATRX y p53, índice de proliferación celular Ki67. Se analizó la presencia de hipermetilación del promotor del gen MGMT por medio de pirosecuenciación. Se comparó la intensidad de la fluorescencia con cada una de las características moleculares analizadas. Se realizó un análisis de sobrevida en relación con la intensidad de fluorescencia y los factores moleculares analizados.
Para comprobar los resultados obtenidos se realizó un análisis de reducción de dimensionalidad empleando la base de datos sobre la expresión génica en gliomas malignos del “Cancer Genome Atlas”. Se incluyeron 23 genes identificados en la literatura como responsables de favorecer o impedir la fluorescencia emitida por 5-ALA. Se investigó la probabilidad de presentar o no fluorescencia según la presencia de mutación de IDH-1 y la metilación del promotor del gen del MGMT, y por grupos moleculares de glioma de alto grado (clásico, mesenquimal y proneural). Con la información de la base de datos se comparó la sobrevida en las poblaciones de alta y baja probabilidad de fluorescencia.
La comparación de la fluorescencia emitida tras administrar la sustancia comercial y la sustancia producida en el hospital mostró que ambas sustancias producen una fluorescencia equivalente. En las líneas celulares se observó una diferencia de intensidad de la fluorescencia, siendo mayor en las líneas U87MG y T98G, y menor en la línea LN229. La fluorescencia no fue diferente entre las muestras con y sin mutación de IDH-1, TP53, ATRX, tampoco en aquellas con y sin hipermetilación del promotor del MGMT. No hubo diferencias en muestras con mayor o menor índice de proliferación celular. En el análisis de reducción de dimensionalidad el subtipo proneural presentó una menor probabilidad de fluorescencia por el perfil genético. En el análisis de sobrevida no hubo diferencia significativa entre los pacientes con mayor y menor fluorescencia. Este resultado se corroboró al hacer el análisis de la base del “Glioblastoma Atlas Project".
Estudios previos han buscado factores moleculares asociados a la intensidad de fluorescencia. La mutación de IDH-1 en gliomas grado III y un elevado índice de proliferación celular en tumores de grado II y III se han asociado a mayor fluorescencia, siendo estos estudios de tipo cualitativos. En este estudio no se observó diferencia en la cuantificación de la fluorescencia con relación a estos factores ni con la presencia de mutación de ATRX, TP53 o el estado de metilación del MGTM. No hay estudios previos de sobrevida según la fluorescencia con 5-ALA en gliomas de alto grado. En este estudio no se observó una diferencia en la sobrevida según la intensidad de fluorescencia, teniendo un tiempo medio de sobrevida mayor aquellos con mayor fluorescencia.
Conclusión: La intensidad de la fluorescencia está condicionada por diversos factores tanto intrínsecos como extrínsecos al tumor. Aquellos factores que afectan el estado metabólico tumoral y que pueden intervenir en el metabolismo de las porfirinas tienen una mayor importancia sin que parezca condicionada por las mutaciones analizadas.[cat] Introducció: El glioma maligne és el tumor maligne cerebral primari més freqüent. L´esperança de vida és de 14 mesos. La resecció quirúrgica total afavoreix un millor pronòstic, per la qual cosa s'utilitzen adjuvants quirúrgic, entre els quals hi ha la fluorescència intraoperatòria amb l'àcid 5-aminolevulínic. La fluorescència produïda és variable en el teixit tumoral, raó per la qual es postulen diferents motius de la variabilitat. Contingut de la investigació: En aquest estudi observem diferències en la intensitat de fluorescència en cultius cel·lulars emprant dues presentacions de 5-ALA amb fluorescència comparable, fent posteriorment l'anàlisi de la fluorescència en mostres tumorals de pacients. Per a l'anàlisi de fluorescència es va emprar microscopia de fluorescència invertida, quantificant la fluorescència a la mostra. Es van analitzar factors moleculars de les mostres per immunohistoquímica, i aquests són la mutació IDH-1, l'expressió e ATRX i p53, així com l'índex de proliferació cel·lular Ki67. Per piroseqüenciació es va analitzar la hipermetilació del promotor de MGMT. S'hi va comparar la presència d'aquestes mutacions amb intensitat de fluorescència. Es va fer l'anàlisi de sobrevida amb relació a la intensitat de fluorescència i als factors moleculars analitzats. Per a comprovar els resultats es va fer una anàlisi de reducció de dimensionalitat usant la base de dades d'expressió gènica en gliomes malignes del “Cancer Genome Atlas”, incloent-hi 23 gens que s'han identificat com a responsables de la fluorescència per 5-ALA afavorint o disminuint la seva intensitat. S'ha analitzat la probabilitat de presentar alta o baixa fluorescència segons la presència de mutació d'IDH i la metilació del MGMT, i per a grups moleculars de glioma d'alt grau (clàssic, mesenquimal i proneural). Es va comparar la sobrevida a les poblacions d'alta i baixa probabilitat de fluorescència. La comparació inicial de la fluorescència emesa després d'administrar la substància comercial i la substància produïda a l'hospital va mostrar l'equivalència d'ambdues substàncies, observant una diferència d'intensitat entre les línies cel·lulars emprades, sent més gran a les línies U87MG i T98G, i de menor intensitat a la línia LN229. En l'anàlisi de fluorescència en mostres de pacients la intensitat de fluorescència no va ser diferent entre les mostres amb i sense mutació d'IDH-1, TP53, ATRX, tampoc en aquelles amb i sense hipermetilació del promotor del MGMT. No hi va haver diferències en intensitat de fluorescència en mostres amb més o menys índex de proliferació cel·lular. A l'anàlisi de reducció de dimensionalitat el subtipus proneural va presentar una menor probabilitat de fluorescència pel perfil genètic. A l'anàlisi de supervivència dels pacients inclosos no va ser diferent entre els pacients amb major i menor intensitat de fluorescència, observant el mateix resultat en analitzar la base del “Glioblastoma Atlas Project". Estudis previs han buscat factors moleculars associats a la intensitat de fluorescència, trobant en els gliomes de grau III la mutació d'IDH-1 i en els de grau II i III un elevat índex de proliferació cel·lular com a factors associats a la fluorescència, sent aquests estudis només qualitatius . En aquest estudi no es va observar cap diferència en fluorescència amb relació a aquests factors ni amb la presència de mutació d'ATRX, TP53 o l'estat de metilació del MGTM. No hi ha estudis previs de supervivència segons la fluorescència amb 5-ALA en gliomes d'alt grau. En aquest estudi no es va observar una diferència en la sobrevida segons la intensitat de fluorescència, tenint un temps mitjà de sobrevida més gran aquells amb més fluorescència. Conclusio: La diferència en la fluorescència està condicionada per diversos factors, i és més important l'afectació en el metabolisme tumoral que modifiqui el metabolisme de les porfirines, sense que sembli condicionat per les mutacions analitzades.[eng] Introduction: Malignant glioma is the most common primary malignant brain tumor. Life expectancy with current treatment is 14 months. Total surgical resection favors a better prognosis. Surgical adjuvants, such as intraoperative fluorescence produced by 5-aminolevulinic acid (5-ALA), are used to achieve a total resection. The fluorescence produced by 5-ALA shows great variability in tumor tissue, and different reasons for this have been postulated. Content of the investigation: In this study we compared the fluorescence intensity in cultures of different glioma lines. Two presentations of 5-ALA were used to compare the fluorescence intensity of each. In a second phase of the study, the fluorescence produced in tumor samples from patients was analyzed. Inverted fluorescence microscopy was used to quantify the fluorescence. Molecular factors in tumor samples were analyzed by immunohistochemistry, including IDH-1 mutation, ATRX and p53 expression, as well as the Ki67 cell proliferation index. The presence of MGMT gene promoter hypermethylation was analyzed by pyrosequencing. Fluorescence intensity was compared with each of the molecular characteristics analyzed. Survival analysis was performed in relation to fluorescence intensity and the molecular factors analyzed. To verify the results obtained, a dimensionality reduction analysis was performed using the ‘Cancer Genome Atlas’ database on gene expression in malignant gliomas. Twenty-three genes identified in the literature as being responsible for promoting or impeding the fluorescence emitted by 5-ALA were included. By means of this analysis, the probability of presenting or not fluorescence was investigated according to the presence of IDH-1 mutation and MGMT gene promoter methylation, and by molecular groups of high-grade glioma (classical, mesenchymal and proneural). Using information from the database, survival was compared in the high- and low-fluorescence populations. Comparison of the fluorescence emitted after administration of the commercial substance and the substance produced in the 5-ALA hospital showed that both substances produce equivalent fluorescence. A difference in fluorescence intensity was observed in the cell lines, being higher in the U87MG and T98G lines, and lower in the LN229 line. In the fluorescence analysis in malignant glioma patients, the fluorescence intensity was not different between samples with and without mutation of IDH-1, TP53, ATRX, nor in those with and without hypermethylation of the MGMT promoter. There was no difference in fluorescence intensity in samples with higher or lower cell proliferation index. In the dimensionality reduction analysis, the proneural subtype showed a lower probability of fluorescence by genetic profiling. In the survival analysis there was no significant difference between patients with higher and lower fluorescence. This result was corroborated by analysis of the “Glioblastoma Atlas Project” database. Previous studies have looked for molecular factors associated with fluorescence intensity. The presence of IDH-1 mutation in grade III gliomas and a high cell proliferation index in grade II and III tumors have been associated with increased fluorescence, these studies being qualitative. In this study, no difference in fluorescence quantification was observed in relation to these factors or to the presence of ATRX mutation, TP53 or MGTM methylation status. There are no previous studies of survival based on 5-ALA fluorescence in high-grade gliomas. In this study, no difference in survival was observed according to fluorescence intensity, with those with higher fluorescence having a longer median survival time. Conclusion: The intensity of 5-ALA fluorescence is conditioned by several factors both intrinsic and extrinsic to the tumor. Those factors that affect the metabolic state of the tumor and that may intervene in the metabolism of porphyrins are of greater importance without appearing to be conditioned by the mutations analyzed.Doctorat en Neurocièncie
Experiencia con el uso de la resonancia magnética intraoperatoria de bajo campo en neurocirugía para el tratamiento de neoplasias cerebrales
No full textLa evolución de la cirugía guiada por imágenes, constituye el ejemplo notorio del desarrollo mostrado por la Neurocirugía en las últimas décadas. Tras la introducción del microscopio quirúrgico a la cirugía, pocos han sido los avances tan rentables para la salud del paciente neuroquirúrgico en términos de grados de resección tumoral y morbilidad postquirúrgica. La neuronavegación solventó, en parte, los inconvenientes inherentes a la cirugía convencional y permitió la planificación de unas craneotomías más precisas minimizando las potenciales complicaciones de la cirugía. Sin embargo, los cambios en la anatomía producidos por el desplazamiento de las estructuras cerebrales al comunicarse el compartimento intracraneal con el extracraneal, y al resecar tejido patológico, conocido como "brain shift" seguían siendo una gran punto negro en la cirugía neurológica. La apuesta por tecnologías de vanguardia como es el equipo de la resonancia magnética intraoperatoria de bajo campo, ofrece la posibilidad de un gran avance en el planteamiento terapéutico de muchas de las patologías neurológicas. El empleo de esta técnica de imagen durante las intervenciones quirúrgicas de Neurocirugía, resulta fundamental, sobre todo, como método de guía en las intervenciones de resección tumoral cerebral. De esta manera se superaran los inconvenientes relacionados con el brain shift. Por otra parte, los grados de resección tumoral, en ciertos casos considerados como el factor pronóstico más relevante en neurocirugía, pueden ser evaluados intraoperatoriamente, de la misma manera puedes evaluar la existencia de restos tumorales para proseguir con la resección si el cirujano lo considera oportuno.
Consideramos una prioridad evidenciar la experiencia con este tipo de sistema tan novedoso y valorar exhaustivamente su utilidad, ventajas e inconvenientes, a fin de mejorar la calidad asistencial del paciente quirúrgico.
Se diseña un estudio con tres grupos de tratamiento. El grupo EXPERIMENTAL, son aquellos pacientes intervenidos mediante RMi de bajo campo PoleStar N20, Medtronic. El grupo CONTROL 1, son aquellos pacientes intervenidos mediante asistencia mediante neuronavegación convencional (Stealth Station S7, Medtronic). Los pacientes del grupo CONTROL 2 son aquellos en los que no se utilizó asistencia de neuronavegación y se desarrolló la intervención de forma convencional. Las intervenciones quirúrgicas fueron llevadas a cabo empleando los asistentes convenientes en cada caso junto al instrumental quirúrgico convencional. Los pacientes se dividen en dos procedimientos bien diferenciados: craneotomía de neoplasias cerebrales (gliomas de bajo grado, gliomas de alto grado y otras neoplasias), o abordaje transesfenoidal endoscópico (neoplasias de la región selar-adenomas de hipófisis). Son asignados a uno de los tres grupos de tratamiento Experimental, Control 1 y Control 2 de forma no aleatoria, sino que dependía exclusivamente del criterio del cirujano encargado quién recibe los casos a través de las urgencias hospitalarias o las consultas externas.
Nuestra casuística consta de 167 pacientes intervenidos de las neoplasias cerebrales mencionadas anteriormente, en el Hospital Universitario Son Espases, de Palma de Mallorca, durante el periodo comprendido desde Octubre del año 2010 hasta Mayo del 2014.
Las conclusiones obtenidas de nuestro trabajo se resumen a continuación:
* El uso de RMi mejora el grado de resección y volumen tumoral residual en comparación con el empleo de técnicas convencionales previas, en los tres grupos HGG, LGG y patología hipofisaria. Su utilización permite alcanzar los objetivos quirúrgicos con mayor frecuencia, sin dañar áreas elocuentes.
* El uso de RMi reduce el riesgo de morbilidad postoperatoria, en comparación con el empleo de técnicas convencionales previas, en los tres grupos HGG, LGG y patología hipofisaria.
* El uso de RMi repercute de forma positiva en el pronóstico de los pacientes intervenidos de resección tumoral (tumores gliales de alto y bajo grado y tumores hipofisarios) en términos de supervivencia global y libre de progresión.
* La calidad de las imágenes obtenidas mediante RMi de bajo campo es inferior a las conseguidas a partir de RM de alto campo, las imágenes intraoperatorias mostraron una menor sensibilidad y especificidad en la detección de enfermedad residual que los controles de alto campo.
* No se ha podido demostrar que la RMi influya positivamente en la estancia media de los pacientes intervenidos aunque existe una tendencia a una menor hospitalización en los pacientes intervenidos por medios de neuroimágen.
* El tiempo quirúrgico fue significativamente mayor en los casos en los que se emplea la RMi, en comparación con los procedimientos asistidos únicamente con neuronavegación convencional o en las intervenciones efectuadas sin asistencia.
* El tiempo quirúrgico, de colocación de RMi y el flujo de trabajo mejora conforme aumenta la experiencia de uso de la tecnología, siendo sensiblemente menor en las cirugías más recientes. Existe una curva de aprendizaje comparable a la incorporación de cualquier nueva tecnología.The evolution of image-guided surgery, is the obvious example of the development shown by Neurosurgery in recent decades. Following the introduction of the surgical microscope for surgery, few have been as profitable advances to the health of neurosurgical patients in terms of degree of tumor resection and postoperative morbidity. The neuronavigation solved, in part, the drawbacks inherent in conventional surgery and allowed more accurate planning craniotomy minimizing potential complications of surgery. However, changes in the anatomy produced by the displacement of brain intracranial compartment communicating with extracranial structures and the removal of pathological tissue, known as "brain shift" remained a black point in neurological surgery. The commitment to cutting-edge technologies such as intraoperative low field MRI offers the possibility of a breakthrough in the therapeutic approach of many neurological diseases. The use of this imaging technique during Neurosurgery, is essential, especially as a method of guidance for brain tumor resection. Thus the drawbacks associated with the brain shift is exceeded. Moreover, the degree of tumor resection, in certain cases considered as the most important prognostic factor in neurosurgery, can be evaluated intraoperatively, in the same way you can evaluate the existence of residual tumor resection to continue if the surgeon deems it appropriate .
We consider a priority to demonstrate the experience with this type of system so new and thoroughly evaluate its usefulness, advantages and disadvantages, to improve the quality of care of the surgical patient.
A study with three treatment groups were designed. The experimental group are those patients undergoing low-field RMi PoleStar N20, Medtronic. The control 1 group are those patients undergoing conventional neuronavigation assistance through (Stealth Station S7, Medtronic). Patients in the control group 2 are those where intervention was performed conventionally. Surgical interventions were performed using suitable assistants in each case by the conventional surgical instruments. Patients were divided into two distinct procedures: craniotomy for brain tumors (low-grade and high-grade gliomas and other tumors), or endoscopic approach (sellar region neoplasms-pituitary adenomas). They are assigned to one of three treatment groups, Experimental, Control 1 and Control 2 not randomly but depended solely on the discretion of the surgeon in charge who receives cases through hospital emergency or outpatient.
Our series consists of 167 patients who underwent brain tumors mentioned above, in the Son Espases University Hospital, Palma de Mallorca, during the period from October 2010 to May 2014.
The conclusions of our work are summarized below:
* Using RMi improves the degree of resection and residual tumor volume compared with the use of previous conventional techniques in the three HGG, LGG and pituitary pathology groups. Their use allows to achieve surgical goals more often without damaging eloquent areas.
* Using RMi reduces the risk of postoperative morbidity, compared to the previous use of conventional techniques, in the three HGG, LGG and pituitary pathology groups.
* Using RMi has a positive effect on the prognosis of patients who underwent tumor resection (glial tumors of high and low grade and pituitary tumors) in terms of progression-free and overall survival.
* The quality of the images obtained by low-field RMi is lower than those obtained from high-field MRI, intraoperative images showed lower sensitivity and specificity in detecting residual disease than high-field controls.
* It has not been able to show that RMi positively influence the average stay of patients undergoing surgery although there is a trend toward lower hospitalization in patients operated by means of neuroimaging.
* The operating time was significantly higher in cases where MRI is used, compared to conventional procedures only neuronavigation assisted or unassisted interventions made.
* Operative time, RMi placement and work flow improves with increasing experience of using technology, being significantly lower in the most recent surgeries. There is a learning curve comparable to the addition of any new technology
Factores pronósticos en astrocitomas anaplásicos
Get PDF[spa] Los gliomas anaplásicos (grado III de la OMS) son gliomas infiltrativos y malignos que afectan fundamentalmente a pacientes adultos, y cuyo comportamiento y evolución clínica son especialmente heterogéneos. El avance en el conocimiento de la biología molecular acontecido en los últimos años, ha permitido demostrar que muchas de las variables clínicas, radiológicas o histológicas clásicas pierden su valor pronóstico si se analizan conjuntamente con los nuevos factores moleculares.
En la primera parte de la presente tesis se analizó el valor pronóstico de la expresión inmunohistoquímica de la proteína O6-Metilguanina ADN-metiltransferasa (MGMT) y de la metilación del promotor del gen (MGMT) en una serie homogénea de pacientes con diagnóstico de glioma anaplásico, tratados de acuerdo a un protocolo preestablecido común. La ausencia de inmunoexpresión de MGMT resultó factor pronóstico independiente de supervivencia global en aquellos pacientes que recibieron tratamiento quimioterápico. Sin embargo, el estado de metilación del promotor determinado mediante PCR específica de metilación (MSP) no demostró influencia pronóstica. Contrariamente a lo esperado, los resultados de la serie estudiada no corroboraron la existencia de una buena correlación entre los datos de la inmunohistoquímica y los de la MSP, es decir, no se halló una asociación firme entre la presencia de metilación del promotor del gen y la ausencia de expresión de la proteína.
Por ello, en la segunda parte de la tesis se realizó una Revisión Sistemática y un Meta-análisis sobre la precisión diagnóstica de la inmunohistoquímica como técnica de estudio y valoración de MGMT. Los resultados del mismo parecen confirmar la hipótesis de que el grado de expresión de MGMT no siempre refleja el estado de metilación del promotor y a la inversa. Por ello ambos métodos diagnósticos no deben considerarse como intercambiables, ni emplearse indistintamente en la práctica clínica diaria ya que no seleccionan el mismo subgrupo de pacientes.
La tercera parte de la tesis se centró en el subgrupo de gliomas anaplásicos con componente oligodendroglial (oligodendrogliomas anaplásicos y oligoastrocitomas anaplásicos). En ella se analizó la heterogeneidad regional de los parámetros moleculares valorando la asociación entre el perfil genético de los tumores y determinadas características radiológicas. La pérdida de heterocigosidad de 1p, 19q y 1p19q se hallaron fuertemente asociadas a la localización frontal de los tumores. Aunque las pruebas de neuroimagen nunca reemplazarán al análisis histológico, la identificación de aspectos clínicos o características radiológicas que se asocien a determinados aspectos moleculares puede resultar de enorme utilidad en la práctica clínica diaria.
El objetivo fundamental de clasificar los gliomas es definir subgrupos de pacientes con un pronóstico similar. Para alcanzar este objetivo además del análisis histológico e inmunohistoquímico convencionales, el estudio genético-molecular proporciona información muy valiosa. Los esfuerzos deben por tanto dirigirse hacia la utilización combinada de todos los recursos disponibles en nuestro entorno.[eng] The general term for the activities of donor screening, retrieval, processing, storage and distribution of bone allografts is “Bone Banking". The Hospital Clínic of Barcelona Bone Bank was instituted in 1987.
From December 1987 to December 1992 a total of 475 bone allografts were obtained of 270 bones; they belonged to 53 donors, all of them multi-organic or tissular donors. The grafts were obtained under strictly aseptic conditions and bacteriological cultures were performed of each bone. The grafts were packed in two sterile plastic bags and then stored by freezing in electrical freezers (-40°C / -80°C). The parameters studied have been: age and sex of the donor, cause of death, hospital of extraction, number of persons of the bone procurement team, previous organ procurements from the same donor, type of bone, culture of the bone, fragmentation, type of fragment, culture of the fragment, time of storage, hospital of implantation, diagnostic of the recipient, culture of the allograft, culture of the recipient bed, and clinical and radiographic results of the allograft.
The aim of this thesis is to optimize the results of a Regional Bone Bank.
The conclusions are: (1) Number of contaminated bones has been significantly higher in extractions outside of the main hospital, and in the procurements with more than 4 team members. (2) The age and sex of the donor, the cause of death, the number of previous organ procurements from the same donor and the type of bone weren't determinative factors contributing to bacterial contamination of the bones. (3) We justify fragmentation of the obtained bones. (4) The chronological evolution has been a determinative factor of the different distribution of the allogratts of the Hospital Clínic Bone Bank. (5) Cancellous allograft is the type of fragment more implant. (6) Lang time of storage is a determinative factor to decrease de number of complications of the allografts. (7) Addition osteotomies have shown the best results of the bone allografts, and exposed fractures and lumbar arthrodeses the worst. (8) Age and sex of the donor, type of fragment, cultures of the allograft and the recipient bed aren’t determinative factors in the clinical and radiographic results of the bone allografts.[cat] Un Banc d'Ossos és la organització encarregada de la selecció de donants, obtención, processament, emmagatzemament i distribució d'al.loempelts d'aparell locomotor per a la seva posterior utilització mèdica. El principi bàsic és obtenir teixit segur i eficaç per als pacients. Un al.loempelt és aquell empelt realitzat entre individus de la mateixa espècie. però amb genotip diferent.
La difusió dels al.loempelts ossis es va iniciar amb Inclan (1942), qui publicà la primera gran sèrie utilitzant ossos conservats per a un període de fins dos mesos. A França, Andrè Sicard estableix al 1946 una "reserva d'empelts" a l'Hospital de Beaujon. El centre més important d'utilització dels al.loempelts, però, ha estat als Estats Units de l'Amèrica del Nord. Mankin inicia l'any 1971, a l'Hospital General de Massachussets, una llarga sèrie de resseccions tumorals amb substitució per empelts massius obtinguts de cadàvers i congelats a -80º. També als Estats Units, Malinin (1976), a la Universitat de Miami, inicia una llarga sèrie de més de 900 al.loempelts massius, obtinguts de cadàvers i conservats en nitrògen líquid, a -150°. A fi d'unificar criteris i crear unes normes, el Consell Musculoesquelètic de la Societat Americana de Bancs de Teixits (AATB) publica la primera guia el 1979 per als bancs de teixits musculoesquelètics. Als Estats Units hi ha actualment 220.000 receptors anuals d'al.loempelts ossis o de parts toves, que provénen de 5000 donants/any. A Europa, de manera semblant a l'AATB dels Estats Units apareixen la Societat Europea de Bancs de Teixits (EATB) l'any 1991 i la Societat Europea de Transplantament Musculo-esquelètic (EAMST) l'any 1992.
L'any 1951 es crea el primer banc d'ossos d'Espanya a l'Hospital Provincial de Madrid (Sanchis Olmos, 1953). Poc després, l'any 1953, es constitueix per Ordre Ministerial el Banco Nacional de Huesos (González Sánchez 1956). Els primers Bancs d'ossos que segueixen la metodologia establerta per l' AATB i els grans bancs americans sorgeixen en la dècada dels vuitanta. L'any 1992 L'Organización Nacional de Trasplantes (ONT) publica unes recananacions per unificar els criteris de funcionament dels bancs d'ossos a Espanya.
Per a la realització d’aquesta tesi doctoral s'han valorat els 53 donants multiorganics generats per l'Hospital Clínic de Barcelona i per altres centres coordinats amb aquest, des del desembre de 1987 fins al desembre de 1992, dels quals s'ha practicat l'extracció de teixit esquelètic. El nombre total d'ossos obtinguts ha estat 270, i el d' al.loempelts 475. Els paràmetres estudiats han estat els següents: edat i sexe del donant, causa de mort, hospital d’extracció, equips extractors d'altres òrgans i teixits previs, nombre de membres de l'equip extractor de teixit esquelètic, tipus d’os, cultiu de l’os a l'extracció, fragmentació, tipus de fragment, cultiu del fragment, temps d'emmagatzemament, centre d'implantació, diagnòstic del receptor, cultiu del al.loempelt i del llit receptor, i resultat clínic i radiològic de l' empelt.
L’objectiu general d’aquesta tesi és optimitzar el funcionament, el rendiment i els resultats d'un Banc d’Ossos que anomenem "Regional", és a dir, que obté els al.loempelts esquelètics de donants multiorgànics i tissulars, en contraposició als Bancs d’Ossos quirúrgics, que es nodreixen bàsicament de caps de fèmur. Per obtenir aquest objectiu general hem establert els següents objectius particulars: (1) Avaluació dels factors que poden ser significatius en el resultat dels cultius realitzats en els ossos després de la seva obtenció: I’hospital d'extracció, les extraccions prèvies d'òrgans I eixits, el nombre d'equips extractors previs, el nombre de membres de l'equip extractor de teixit esquelètic, la causa de mort, l'edat i el sexe del donant, i el tipus d'os obtingut. (2) Valoració de les possibles causes de contaminació dels al.loempelts obtinguts després de la fragmentació dels ossos, analitzant l’os d'origen i el tipus de fragment. (3) Anàlisi de la distribució geogràfica dels centres en els quals s'implanten els empelts generats pel Banc d'Ossos de l'Hospital Clínic, i el nivell d'utilització dels diversos tipus de fragments. (4) Examen dels diferents paràmetres que poden determinar el comportament dels al.loempelts: edat i sexe del donant, tipus d'os d'origen, tipus de fragment, temps d'emmagatzemament, cultiu de l'al.loempelt, cultiu del llit receptor, i tipus d'intervenció.
Les conclusions són: (1) Els factors que s'han mostrat determinants en la contaminació dels ossos obtinguts de donants multiorgànics són: l'hospital d’extracció (menys mltius positius en els ossos obtinguts a l'hospital on està ubicat el Banc amb relació als explantats en un altre centre), i el nombre de membres de l'equip extractor d’aparell locomotor (més contaminació quan hi ha 4 o més membres). (2) Les extraccions prèvies dels diferents òrgans i teixits, el nombre d'equips extractors previs a l'obtenció del teixit esquelètic, la causa de mort, l'edat i el sexe del donant, i el tipus d’os, no han presentat diferències significatives en la contaminació dels ossos obtinguts de donants multiorgànics. (3) Justifiquem la fragmentació dels ossos obtinguts, realitzada en condicions adequades, pel baix percentatge de contaminació dels segments, amb relació al benefici que aporta, ja que permet que més receptors puguin gaudir dels avantatges dels al.loempelts. (4) L'evolució cronclògica ha estat un factor determinant en la diferent distribució geogràfica de la utilització dels al.loempelts generats pel Banc d'Ossos de l'Hospital Clínic, i s'ha convertit en la pròpia d'un Banc regional. (5) El tipus d'al.loempelt més sol.licitat i utilitzat és el fragment esponjós. (6) El temps d' emnagatzernament, amb un mètode de conservació i d'embalatge idonis, no és un factor determinant en la contaminació dels al.loempelts, i quant més prolongat és, menors són les complicacions dels implants. (7) El millor resultat de les osteotomies metafisàries d‘addició per un costat i l'augment de les complicacions en les fractures obertes i les artrodesis lumbars per l’altra, indiquen que la qualitat del llit receptor i les condiciones biomecàniques són altres determinants en el comportament dels al.loempelts. (8) L'edat i el sexe del donant (amb una adequada selecció), el tipus d'os i de fragment (amb una correcta indicació), els cultius de l'al.loempelt i del receptor, i la resta d’indicacions analitzades no són determinants en l'aparició de complicacions del comportament dels al.loempelts
Going Beyond Counting First Authors in Author Co-citation Analysis
Get PDFThe present study examines one of the fundamental aspects of author co-citation analysis (ACA) - the way co-citation
counts are defined. Co-citation counting provides the data on which all subsequent statistical analyses and mappings
are based, and we compare ACA results based on two different types of co-citation counting - the traditional type that
only counts the first one among a cited work's authors on the one hand and a non-traditional type that takes into
account the first 5 authors of a cited work on the other hand. Results indicate that the picture produced through this non-traditional author co-citation counting contains more coherent author groups and is therefore considerably clearer. However, this picture represents fewer specialties in the research field being studied than that produced through the traditional first-author co-citation counting when the same number of top-ranked authors is selected and analyzed. Reasons for these effects are discussed
Variations on the Author
Get PDF“Variations on the Author” discusses two of Eduardo Coutinho’s recent films (Um Dia na Vida, from 2010, and Últimas Conversas, posthumously released in 2015) and their contribution to the general question of documentary authorship. The director’s filmography is characterized by a consistent yet self-effacing form of authorial self-inscription: Coutinho often features as an interviewer that rather than express opinions propels discourses; an interviewer that is good at listening. This mode of self-inscription characterizes him as an author who is not expressive but who is nonetheless markedly present on the screen. In Um Dia na Vida, however, Coutinho is completely absent form the image, while Últimas Conversas, on the contrary, includes a confessional prologue that moves the director from the margins to the center of his films. This article examines the ways in which these works stand out in the filmography of a director who offers new insights into the notion of cinematic authorship
Appropriate Similarity Measures for Author Cocitation Analysis
Get PDFWe provide a number of new insights into the methodological discussion about author cocitation analysis. We first argue that the use of the Pearson correlation for measuring the similarity between authors’ cocitation profiles is not very satisfactory. We then discuss what kind of similarity measures may be used as an alternative to the Pearson correlation. We consider three similarity measures in particular. One is the well-known cosine. The other two similarity measures have not been used before in the bibliometric literature. Finally, we show by means of an example that our findings have a high practical relevance.information science;Pearson correlation;cosine;similarity measure;author cocitation analysis
Dispelling the Myths Behind First-author Citation Counts
Get PDFWe conducted a full-scale evaluative citation analysis study of scholars in the XML research field to explore just how different from each other author rankings resulting from different citation counting methods actually are, and to demonstrate the capability of emerging data and tools on the Web in supporting more realistic citation counting methods. Our results contest some common arguments for the continued
use of first-author citation counts in the evaluation of scholars, such as high correlations between author rankings by first-author citation counts and other citation
counting methods, and high costs of using more realistic citation counting methods that are not well-supported by the ISI databases. It is argued that increasingly available digital full text research papers make it possible for citation analysis studies to go beyond what the ISI databases have directly supported and to employ more
sophisticated methods
koamabayili/VECTRON-author-checklist: VECTRON author checklist
No full textWe have done our best to complete the author checklist relating to the use of animals in the hut study. Note that the objective for the hut study was to evaluate the IRS treatment applications for residual efficacy against Anopheles mosquitoes, including the local An. coluzzii mosquito population. Cows were only used to attract mosquitoes into the huts and no tests were carried out directly on the cows. The author checklist is intended for use with studies where experiments are carried out on animals, which is why we have had such difficulty in completing this for the hut study, as many of the questions do not relate to how the cows were used
- …
