1,720,956 research outputs found
Les masculinitats dins d'una aula de CFGS de mecànica. Proposta d'acció tutorial per a construir masculinitats més sanes i conciliadores.
No full textCom a educadors i educadores una de les nostres principals fites és proporcionar eines per a ajudar a crear persones amb esperit crític i en constant revisió. Conceptes com la identitat de gènere o l'expressió de gènere, a remolc de la tercera onada feminista, estan més presents que mai en l'imaginari col·lectiu dels i de les nostres joves estudiants. La revisió i desconstrucció d'aquests dogmes en l'entorn educatiu es fa més que necessària per a poder acompanyar de la millor de les maneres als i les nostres alumnes en aquesta etapa vital de formació. Comprendre el funcionament de la socialització del gènere masculí i proporcionar eines a aquests, és fonamental, doncs, no aconseguirem assolir mai un futur més equitatiu i socialment just si els homes no són actors d'aquesta transformació social. La masculinitat hegemònica és el mecanisme de socialització i expressió del gènere masculí, socialment més acceptada i la més normativa. Aquesta masculinitat fa referència al conjunt de rols i actituds que generalment desenvolupen els homes a l' expressar-se i relacionar-se amb el seu entorn o cap ells mateixos És a través d'aquesta idea d'home masculí que es teixeixen gran part de les identitats personal i la forma de relacionar-nos cap a les altres persones o cap al nostre propi cos. Alguns dels estereotips més clàssics relacionats amb els homes com, fortalesa, seguretat, domini, competitivitat o hipersexualització conformen una part d'aquest concepte anomenat masculinitat heg
Les masculinitats dins d'una aula de CFGS de mecànica. Proposta d'acció tutorial per a construir masculinitats més sanes i conciliadores.
No full textCom a educadors i educadores una de les nostres principals fites és proporcionar eines per a ajudar a crear persones amb esperit crític i en constant revisió. Conceptes com la identitat de gènere o l'expressió de gènere, a remolc de la tercera onada feminista, estan més presents que mai en l'imaginari col·lectiu dels i de les nostres joves estudiants. La revisió i desconstrucció d'aquests dogmes en l'entorn educatiu es fa més que necessària per a poder acompanyar de la millor de les maneres als i les nostres alumnes en aquesta etapa vital de formació. Comprendre el funcionament de la socialització del gènere masculí i proporcionar eines a aquests, és fonamental, doncs, no aconseguirem assolir mai un futur més equitatiu i socialment just si els homes no són actors d'aquesta transformació social. La masculinitat hegemònica és el mecanisme de socialització i expressió del gènere masculí, socialment més acceptada i la més normativa. Aquesta masculinitat fa referència al conjunt de rols i actituds que generalment desenvolupen els homes a l' expressar-se i relacionar-se amb el seu entorn o cap ells mateixos És a través d'aquesta idea d'home masculí que es teixeixen gran part de les identitats personal i la forma de relacionar-nos cap a les altres persones o cap al nostre propi cos. Alguns dels estereotips més clàssics relacionats amb els homes com, fortalesa, seguretat, domini, competitivitat o hipersexualització conformen una part d'aquest concepte anomenat masculinitat heg
Un pati fet a mida
No full text[CATALÀ] El nostre projecte té la finalitat de transformar els patis escolars. Per a fer-ho s’ha dissenyat un mòdul que adapta l’espai de lleure ja existent i el transforma en un entorn participatiu, dinàmic, i modulable.
Per a poder realitzar aquest projecte s’ha donat especial importància als models pedagògics que treballen la participació infantil, el joc dels infants en els espais de lleure, i a l’organització dels espais de lleure i com aquesta afecta el desenvolupament de les habilitats i l’aprenentatge de relacions socials que estableixen els infants durant el temps de lleure.
El principal repte al que el nostre projecte vol donar resposta és a l’actual necessitat dels centres educatius de reestructurar els patis escolars.
Inicialment s’ha fet una recerca exhaustiva dels models de competència; s’ha analitzat molt acuradament el nostre usuari fent un ampli camp de treball, on la comunitat educativa i els infants n’han sigut el centre.
Un cop estudiades les premisses inicials, s’ ha realitzat un disseny basat en adaptar l’espai de les estructures fixes com tobogans o construccions ja existents a molts patis.
La proposta final és una zona de joc on s’hi construeix de manera personalitzada el que els infants desitgen. Gracies a un conjunt de perfils d’alumini que es poden distribuir per l’espai i a un gran ventall de mòduls o plaques els infants seran capaços de crear el seu propi disseny únic amb una visió similar a un Lego gegant.
Així doncs amb aquesta proposta volem fomentar que els infants decideixin sobre el seu espai de lleure, trencar barreres entre l’espai de l’aula i el del pati, donar eines als educadors/es i millorar la situació actual dels patis amb un espai modulable i únic per a cada centre.[ANGLÈS] Our project searches to achieve the transformation of school yards. To get this done, it has been designed a module that adapts the existing leisure space and transforms it into participative, dynamic and modulable space. It has an special focus on the pedagogical models that's focused on the childs participation, the playtime of childs o leisure spaces, and the organization of them and how this affects the development of abilities and the learning of social relations that the childs set while they are playing. The principal challenge thats our project faces is to give an answer to the current need of educational centers of restructuring the school yards. Initially, it has done an exhaustive research of models of competence; it has analysed very carefully our user doing, where the educational community and the girls have been the centre. Once studied the initial premises, has realised a design based at adapting the room of the fixed structures like toboggans or buildings already existent at a lot of yards. The final proposal is a zone of game where constructs of the way customised what the girls desire. The design is a profiles of aluminum distribute on room and a big fan of modules the girls will be able to create his own design like as giant Lego. Like this then with this proposal want to foster that the girls decide on his room of leisure, smash barriers among the room of the classroom and the yard, give tools at the educators/and improve the ongoing situation of the yards with a room changing and only for each centre
Un pati fet a mida
No full text[CATALÀ] El nostre projecte té la finalitat de transformar els patis escolars. Per a fer-ho s’ha dissenyat un mòdul que adapta l’espai de lleure ja existent i el transforma en un entorn participatiu, dinàmic, i modulable.
Per a poder realitzar aquest projecte s’ha donat especial importància als models pedagògics que treballen la participació infantil, el joc dels infants en els espais de lleure, i a l’organització dels espais de lleure i com aquesta afecta el desenvolupament de les habilitats i l’aprenentatge de relacions socials que estableixen els infants durant el temps de lleure.
El principal repte al que el nostre projecte vol donar resposta és a l’actual necessitat dels centres educatius de reestructurar els patis escolars.
Inicialment s’ha fet una recerca exhaustiva dels models de competència; s’ha analitzat molt acuradament el nostre usuari fent un ampli camp de treball, on la comunitat educativa i els infants n’han sigut el centre.
Un cop estudiades les premisses inicials, s’ ha realitzat un disseny basat en adaptar l’espai de les estructures fixes com tobogans o construccions ja existents a molts patis.
La proposta final és una zona de joc on s’hi construeix de manera personalitzada el que els infants desitgen. Gracies a un conjunt de perfils d’alumini que es poden distribuir per l’espai i a un gran ventall de mòduls o plaques els infants seran capaços de crear el seu propi disseny únic amb una visió similar a un Lego gegant.
Així doncs amb aquesta proposta volem fomentar que els infants decideixin sobre el seu espai de lleure, trencar barreres entre l’espai de l’aula i el del pati, donar eines als educadors/es i millorar la situació actual dels patis amb un espai modulable i únic per a cada centre.[ANGLÈS] Our project searches to achieve the transformation of school yards. To get this done, it has been designed a module that adapts the existing leisure space and transforms it into participative, dynamic and modulable space. It has an special focus on the pedagogical models that's focused on the childs participation, the playtime of childs o leisure spaces, and the organization of them and how this affects the development of abilities and the learning of social relations that the childs set while they are playing. The principal challenge thats our project faces is to give an answer to the current need of educational centers of restructuring the school yards. Initially, it has done an exhaustive research of models of competence; it has analysed very carefully our user doing, where the educational community and the girls have been the centre. Once studied the initial premises, has realised a design based at adapting the room of the fixed structures like toboggans or buildings already existent at a lot of yards. The final proposal is a zone of game where constructs of the way customised what the girls desire. The design is a profiles of aluminum distribute on room and a big fan of modules the girls will be able to create his own design like as giant Lego. Like this then with this proposal want to foster that the girls decide on his room of leisure, smash barriers among the room of the classroom and the yard, give tools at the educators/and improve the ongoing situation of the yards with a room changing and only for each centre
Going Beyond Counting First Authors in Author Co-citation Analysis
Get PDFThe present study examines one of the fundamental aspects of author co-citation analysis (ACA) - the way co-citation
counts are defined. Co-citation counting provides the data on which all subsequent statistical analyses and mappings
are based, and we compare ACA results based on two different types of co-citation counting - the traditional type that
only counts the first one among a cited work's authors on the one hand and a non-traditional type that takes into
account the first 5 authors of a cited work on the other hand. Results indicate that the picture produced through this non-traditional author co-citation counting contains more coherent author groups and is therefore considerably clearer. However, this picture represents fewer specialties in the research field being studied than that produced through the traditional first-author co-citation counting when the same number of top-ranked authors is selected and analyzed. Reasons for these effects are discussed
Variations on the Author
Get PDF“Variations on the Author” discusses two of Eduardo Coutinho’s recent films (Um Dia na Vida, from 2010, and Últimas Conversas, posthumously released in 2015) and their contribution to the general question of documentary authorship. The director’s filmography is characterized by a consistent yet self-effacing form of authorial self-inscription: Coutinho often features as an interviewer that rather than express opinions propels discourses; an interviewer that is good at listening. This mode of self-inscription characterizes him as an author who is not expressive but who is nonetheless markedly present on the screen. In Um Dia na Vida, however, Coutinho is completely absent form the image, while Últimas Conversas, on the contrary, includes a confessional prologue that moves the director from the margins to the center of his films. This article examines the ways in which these works stand out in the filmography of a director who offers new insights into the notion of cinematic authorship
Appropriate Similarity Measures for Author Cocitation Analysis
Get PDFWe provide a number of new insights into the methodological discussion about author cocitation analysis. We first argue that the use of the Pearson correlation for measuring the similarity between authors’ cocitation profiles is not very satisfactory. We then discuss what kind of similarity measures may be used as an alternative to the Pearson correlation. We consider three similarity measures in particular. One is the well-known cosine. The other two similarity measures have not been used before in the bibliometric literature. Finally, we show by means of an example that our findings have a high practical relevance.information science;Pearson correlation;cosine;similarity measure;author cocitation analysis
Dispelling the Myths Behind First-author Citation Counts
Get PDFWe conducted a full-scale evaluative citation analysis study of scholars in the XML research field to explore just how different from each other author rankings resulting from different citation counting methods actually are, and to demonstrate the capability of emerging data and tools on the Web in supporting more realistic citation counting methods. Our results contest some common arguments for the continued
use of first-author citation counts in the evaluation of scholars, such as high correlations between author rankings by first-author citation counts and other citation
counting methods, and high costs of using more realistic citation counting methods that are not well-supported by the ISI databases. It is argued that increasingly available digital full text research papers make it possible for citation analysis studies to go beyond what the ISI databases have directly supported and to employ more
sophisticated methods
- …
