196,424 research outputs found
Els Salvador i la Bleda
No full textComunicación presentada en la V Trobada d'Estudiosos del Foix, 22 junio 2024[ES] Entre el siglo xvii y mediados del siglo xix la estirpe Salvador, boticarios y naturalistas de Barcelona, reunieron un gabinete de historia natural que incluye libros, herbarios, minerales, fósiles, conchas, especímenes naturales, vestigios arqueológicos, piezas de anticuario y cartas. Este gabinete lo inició el naturalista y farmacéutico Joan Salvador Boscà en el siglo xvii, y fue conservado y enriquecido por sus descendientes hasta bien entrado el siglo xix. El conjunto se encontraba en la botica Salvador de la calle Ample de Barcelona, pero hacia 1876 o 1877, se llevó al castillo (o masía) de la Bleda (hoy en el término de Castellet i la Gornal) donde permaneció hasta su traslado al Instituto Botánico de Barcelona en 1938, completado en 2013. A partir de esta recuperación se han catalogado el herbario y la biblioteca, se ha restaurado el mobiliario y se ha revisado y restaurado la mayor parte de las colecciones y parte de los documentos. La vinculación de los Salvador con la Bleda se remonta como mínimo a 1694, el año que Jaume Salvador i Pedrol, hijo de Joan Salvador Boscà adquirió la baronía y con ella la potestad jurisdiccional del territorio en torno al castillo y la iglesia de la Bleda al conde de Torralva, que la remitió más tarde a sus herederos y sucesores.[EN] Between the 17th century and the middle of the 19th century the Salvadors, a family of apo thecaries and naturalists from Barcelona, assembled a natural history archive that includes books, herbariums, minerals, fossils, shells, natural specimens, archaeological remains, antiques and letters. This archive was started by the naturalist and pharmacist Joan Salvador i Boscà in the 17th century, and was preserved and enriched by his descendants well into the 19th century. The collection was housed in the Salvador apothecary on Carrer Ample in Barcelona but, around 1876 or 1877, it was taken to the castle (or farmhouse) of Bleda (today in the district of Castellet i la Gornal) where it remained until its transfer to the Botanical Institute of Barcelona in 1938, completed in 2013. From this recovery, the herbarium and the library have been catalogued, the furniture restored and most of the collections and some of the documents reviewed and restored. The connection of the Salvadors with the Bleda dates back to at least 1694, the year that Jaume Salvador i Pedrol, son of Joan Salvador i Boscà, acquired the barony from the count of Torralva and with it the jurisdictional power of the region around the castle and the Bleda church, and who later passed it on to his heirs and successors
Atoms in Highly Symmetric Environments: H in Rhodium and Cobalt Cages, H in an Octahedral Hole in MgO, and Metal Atoms Ca-Zn in C-20 Fullerenes
No full textAn atom trapped in a crystal vacancy, a metal cage, or a fullerene might have many immediate neighbors. Then, the familiar concept of valency or even coordination number seems inadequate to describe the environment of that atom. This difficulty in terminology is illustrated here by four systems: H atoms in tetragonal-pyramidal rhodium cages, H atom in an octahedral cobalt cage, H atom in a MgO octahedral hole, and metal atoms in C-20 fullerenes. Density functional theory defines structure and energetics for the systems. Interactions of the atom with its container are characterized by the quantum theory of atoms in molecules (QTAIM) and the theory of non-covalent interactions (NCI). We establish that H atoms in H2Rh13(CO)(24)(3-) trianion cannot be considered pentavalent, H atom in HCo6(CO)(15)(1-) anion cannot be considered hexavalent, and H atom in MgO cannot be considered hexavalent. Instead, one should consider the H atom to be set in an environmental field defined by its 5, 6, and 6 neighbors; with interactions described by QTAIM. This point is further illustrated by the electronic structures and QTAIM parameters of M@C-20, M=Ca to Zn. The analysis describes the systematic deformation and restoration of the symmetric fullerene in that series
Dr. Duane M. Jackson, Morehouse College, July 2011
No full textThis video is a conversation with Dr. Duane M. Jackson. Dr. Jackson talks about his paper, "Recall and the Serial Position Effect: The Role of Primacy and Recency on Accounting Students' Performance." Jackie Daniel, AUC Woodruff Library, is the interviewer
Montero2K: Hate Speech Against Women Politicians [Dataset]
No full textIf you use this dataset, please cite the following paper:
Iranzo-Cabrera, Maria; Castro-Bleda, Maria Jose; Simon-Astudillo, Iris; Hurtado, Lluis-F (2024). Journalists’ Ethical Responsibility: Tackling Hate Speech Against Women Politicians in Social Media Through Natural Language Processing Techniques. Social Science Computer Review 0(0), 1-28. DOI: 10.1177/08944393241269417The "Montero2K" dataset is composed by 2,239 tweets, selected on the specific criteria that each message had garnered more than 50 likes or retweets during the specified period. Human experts manually labeled these tweets with “hate” and “improper language” categories.Iranzo Cabrera, M.; Castro Bleda, MJ.; Simon Astudillo, I.; Hurtado Oliver, LF. (2024). Montero2K: Hate Speech Against Women Politicians [Dataset]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Dataset/10251/21333
"Reflections on the subject of Emigration from Europe with a view to Settlement in the United States" By M. Carey.
No full text"Reflections on the subject of Emigration from Europe with a view to Settlement in the United States: containing bried sketches of the moral and political character of those states.
By M. Carey, member of the American philosophical, and of the American Antiquarian Society, and author of The Olive Branch, Cindiciae Hibernicae, essays on banking, on political economy, and on internal improvement.
To which are now added the English editor's comments on the subject; together with Important Advice to Emigrants, and Cautions Against Impositions Practiced in the Outports
Dispelling the Myths Behind First-author Citation Counts
No full textWe conducted a full-scale evaluative citation analysis study of scholars in the XML research field to explore just how different from each other author rankings resulting from different citation counting methods actually are, and to demonstrate the capability of emerging data and tools on the Web in supporting more realistic citation counting methods. Our results contest some common arguments for the continued
use of first-author citation counts in the evaluation of scholars, such as high correlations between author rankings by first-author citation counts and other citation
counting methods, and high costs of using more realistic citation counting methods that are not well-supported by the ISI databases. It is argued that increasingly available digital full text research papers make it possible for citation analysis studies to go beyond what the ISI databases have directly supported and to employ more
sophisticated methods
Dr. Glendon Swarthout
No full textHosted by Roger M. Busfield, MSU Assistant Professor of Speech and Theater, Meet the Author is designed to introduce a general audience to a contemporary author and their work through in-depth interviews. This episode features a conversation between Dr. Glendon Swarthout, prolific author and English professor at MSU, and assistant professors Sam S. Baskett and Theodore B. Strandness
Efectes del tipus d'adobat en les propietats de sòl en una rotació hortícola i en la composició i qualitat de tres cultius: Bleda, Coliflor verda i Carbassó
No full textAquest projecte forma part dels projecte de recerca “Aplicación de Compost de
Fracción Orgánica de Residuos Sólidos Municipales en la fertilización de cultivos
hortícolas en la comarca del Maresme”, subvencionat pel “Ministerio de Medio
Ambiente” que realitzen conjuntament l’Institut de Recerca de Tecnologia
Agroalimentària (IRTA), l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (ESAB) i la
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) des del 2006 al 2009. L’assaig de camp es
va fer en una parcel.la hortícola del municipi de Santa Susanna a la comarca del
Maresme (zona vulnerable) on usualment es practica una horticultura intensiva amb
fertirrigació. En aquest context, és interessant estudiar la possibilitat de substituir
totalment o parcial la fertilització mineral per una fertilització orgànica amb compost i
estudiar els efectes sobre les propietats del sòl i la producció i la qualitat dels cultius.
A l’inici de la rotació (cultiu de bleda) es van establir 3 tractaments de fertilització
en un disseny experimental de blocs no a l’atzar amb quatre repeticions: fertilització
completament orgànica, mitjançant l’aplicació de compost de Fracció Orgànica de
Residus Municipal (FORM) amb dues dosis, la primera de 78,4 t/ha a l’inici de la
rotació, i la segona de 50 t/ha el dia 573 de la rotació; fertilització mineral amb un
programa de fertirrigació usual a la zona per els diferents cultius estudiats (M); i
fertilització mixta orgànica+fertirrigació (CM), aplicant de 78,4 t/ha a l’inici de la
rotació, i la 50 t/ha el dia 573 de la rotació més un complement de fertirrigació per
igualar la dosi de nitrogen prevista pel cultiu.
Aquest treballs es centra en l’estudi dels cultius de bleda (Beta vulgaris L. Var.
cicla L.), coliflor verda (Brassica oleracea var. botrytis L.) i carbassó (condensa de
Cucurbita), pepo L., analitzant els efectes dels tractaments de fertilització sobre quatre
aspectes diferents: a) les propietats del sòl, b) la producció dels cultius i les seves
biomasses, c) les extraccions d’elements minerals; i d) la composició mineral dels
cultius.
L’aplicació de compost de FORM a l’inici de la rotació hortícola estudiada ha
comportat un increment significatiu del contingut en Matèria Orgànica (MO) i en
Nitrogen Orgànic (Norg) del sòl dels tractaments C i CM, especialment en la capa superficial ( 0-20 cm), després de 8 dies de fer l’aplicació. L’augment del contingut en
MO en els sòls als que se’ls va aplicar compost va augmentar lleugerament la seva
capacitat de retenció hídrica, sent significativa al final del període de la primera
aplicació.
En els tres cultius s’observen diferencies de producció i biomassa seca que arriben
a ser significatives en bleda i carbassó, sent el tractament C el que presenta un menor
valor absolut i CM (bleda) i M (coliflor i carbassó), els màxims. Diferencies que
condicionen la composició mineral en alguns dels paràmetres analitzats
Les diferències de biomassa seca i la composició mineral, segons el cultiu, van
condicionar les extraccions (Kg/ha) en diversos nutrients calculats, evidenciant les
diferències entre tractaments, en alguns casos significatives.
Atenent els resultats globals d’aquest treball final de carrera es pot concloure que
la fertilització totalment orgànica a base de compost de FORM dels cultiu de bleda,
coliflor verda i carbassó, situats en el context de la rotació de cultius hortícoles
estudiada (bleda, coliflor són cultius d’hivern i carbassó d’estiu), presenten diferencies
de producció quantitatives i qualitatives, ja siguin en valors absoluts o significatives
segons el cultiu, a la obtinguda emprant el tractament de fertirrigació usual al Maresme
per a aquests cultius
Efectes del tipus d'adobat en les propietats de sòl en una rotació hortícola i en la composició i qualitat de tres cultius: Bleda, Coliflor verda i Carbassó
No full textAquest projecte forma part dels projecte de recerca “Aplicación de Compost de
Fracción Orgánica de Residuos Sólidos Municipales en la fertilización de cultivos
hortícolas en la comarca del Maresme”, subvencionat pel “Ministerio de Medio
Ambiente” que realitzen conjuntament l’Institut de Recerca de Tecnologia
Agroalimentària (IRTA), l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (ESAB) i la
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) des del 2006 al 2009. L’assaig de camp es
va fer en una parcel.la hortícola del municipi de Santa Susanna a la comarca del
Maresme (zona vulnerable) on usualment es practica una horticultura intensiva amb
fertirrigació. En aquest context, és interessant estudiar la possibilitat de substituir
totalment o parcial la fertilització mineral per una fertilització orgànica amb compost i
estudiar els efectes sobre les propietats del sòl i la producció i la qualitat dels cultius.
A l’inici de la rotació (cultiu de bleda) es van establir 3 tractaments de fertilització
en un disseny experimental de blocs no a l’atzar amb quatre repeticions: fertilització
completament orgànica, mitjançant l’aplicació de compost de Fracció Orgànica de
Residus Municipal (FORM) amb dues dosis, la primera de 78,4 t/ha a l’inici de la
rotació, i la segona de 50 t/ha el dia 573 de la rotació; fertilització mineral amb un
programa de fertirrigació usual a la zona per els diferents cultius estudiats (M); i
fertilització mixta orgànica+fertirrigació (CM), aplicant de 78,4 t/ha a l’inici de la
rotació, i la 50 t/ha el dia 573 de la rotació més un complement de fertirrigació per
igualar la dosi de nitrogen prevista pel cultiu.
Aquest treballs es centra en l’estudi dels cultius de bleda (Beta vulgaris L. Var.
cicla L.), coliflor verda (Brassica oleracea var. botrytis L.) i carbassó (condensa de
Cucurbita), pepo L., analitzant els efectes dels tractaments de fertilització sobre quatre
aspectes diferents: a) les propietats del sòl, b) la producció dels cultius i les seves
biomasses, c) les extraccions d’elements minerals; i d) la composició mineral dels
cultius.
L’aplicació de compost de FORM a l’inici de la rotació hortícola estudiada ha
comportat un increment significatiu del contingut en Matèria Orgànica (MO) i en
Nitrogen Orgànic (Norg) del sòl dels tractaments C i CM, especialment en la capa superficial ( 0-20 cm), després de 8 dies de fer l’aplicació. L’augment del contingut en
MO en els sòls als que se’ls va aplicar compost va augmentar lleugerament la seva
capacitat de retenció hídrica, sent significativa al final del període de la primera
aplicació.
En els tres cultius s’observen diferencies de producció i biomassa seca que arriben
a ser significatives en bleda i carbassó, sent el tractament C el que presenta un menor
valor absolut i CM (bleda) i M (coliflor i carbassó), els màxims. Diferencies que
condicionen la composició mineral en alguns dels paràmetres analitzats
Les diferències de biomassa seca i la composició mineral, segons el cultiu, van
condicionar les extraccions (Kg/ha) en diversos nutrients calculats, evidenciant les
diferències entre tractaments, en alguns casos significatives.
Atenent els resultats globals d’aquest treball final de carrera es pot concloure que
la fertilització totalment orgànica a base de compost de FORM dels cultiu de bleda,
coliflor verda i carbassó, situats en el context de la rotació de cultius hortícoles
estudiada (bleda, coliflor són cultius d’hivern i carbassó d’estiu), presenten diferencies
de producció quantitatives i qualitatives, ja siguin en valors absoluts o significatives
segons el cultiu, a la obtinguda emprant el tractament de fertirrigació usual al Maresme
per a aquests cultius
Efectes del tipus d'adobat en les propietats de sòl en una rotació hortícola i en la composició i qualitat de tres cultius: Bleda, Coliflor verda i Carbassó
No full textAquest projecte forma part dels projecte de recerca “Aplicación de Compost de
Fracción Orgánica de Residuos Sólidos Municipales en la fertilización de cultivos
hortícolas en la comarca del Maresme”, subvencionat pel “Ministerio de Medio
Ambiente” que realitzen conjuntament l’Institut de Recerca de Tecnologia
Agroalimentària (IRTA), l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (ESAB) i la
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) des del 2006 al 2009. L’assaig de camp es
va fer en una parcel.la hortícola del municipi de Santa Susanna a la comarca del
Maresme (zona vulnerable) on usualment es practica una horticultura intensiva amb
fertirrigació. En aquest context, és interessant estudiar la possibilitat de substituir
totalment o parcial la fertilització mineral per una fertilització orgànica amb compost i
estudiar els efectes sobre les propietats del sòl i la producció i la qualitat dels cultius.
A l’inici de la rotació (cultiu de bleda) es van establir 3 tractaments de fertilització
en un disseny experimental de blocs no a l’atzar amb quatre repeticions: fertilització
completament orgànica, mitjançant l’aplicació de compost de Fracció Orgànica de
Residus Municipal (FORM) amb dues dosis, la primera de 78,4 t/ha a l’inici de la
rotació, i la segona de 50 t/ha el dia 573 de la rotació; fertilització mineral amb un
programa de fertirrigació usual a la zona per els diferents cultius estudiats (M); i
fertilització mixta orgànica+fertirrigació (CM), aplicant de 78,4 t/ha a l’inici de la
rotació, i la 50 t/ha el dia 573 de la rotació més un complement de fertirrigació per
igualar la dosi de nitrogen prevista pel cultiu.
Aquest treballs es centra en l’estudi dels cultius de bleda (Beta vulgaris L. Var.
cicla L.), coliflor verda (Brassica oleracea var. botrytis L.) i carbassó (condensa de
Cucurbita), pepo L., analitzant els efectes dels tractaments de fertilització sobre quatre
aspectes diferents: a) les propietats del sòl, b) la producció dels cultius i les seves
biomasses, c) les extraccions d’elements minerals; i d) la composició mineral dels
cultius.
L’aplicació de compost de FORM a l’inici de la rotació hortícola estudiada ha
comportat un increment significatiu del contingut en Matèria Orgànica (MO) i en
Nitrogen Orgànic (Norg) del sòl dels tractaments C i CM, especialment en la capa superficial ( 0-20 cm), després de 8 dies de fer l’aplicació. L’augment del contingut en
MO en els sòls als que se’ls va aplicar compost va augmentar lleugerament la seva
capacitat de retenció hídrica, sent significativa al final del període de la primera
aplicació.
En els tres cultius s’observen diferencies de producció i biomassa seca que arriben
a ser significatives en bleda i carbassó, sent el tractament C el que presenta un menor
valor absolut i CM (bleda) i M (coliflor i carbassó), els màxims. Diferencies que
condicionen la composició mineral en alguns dels paràmetres analitzats
Les diferències de biomassa seca i la composició mineral, segons el cultiu, van
condicionar les extraccions (Kg/ha) en diversos nutrients calculats, evidenciant les
diferències entre tractaments, en alguns casos significatives.
Atenent els resultats globals d’aquest treball final de carrera es pot concloure que
la fertilització totalment orgànica a base de compost de FORM dels cultiu de bleda,
coliflor verda i carbassó, situats en el context de la rotació de cultius hortícoles
estudiada (bleda, coliflor són cultius d’hivern i carbassó d’estiu), presenten diferencies
de producció quantitatives i qualitatives, ja siguin en valors absoluts o significatives
segons el cultiu, a la obtinguda emprant el tractament de fertirrigació usual al Maresme
per a aquests cultius
- …
