615 research outputs found
B55α/PP2A Limits Endothelial Cell Apoptosis During Vascular Remodeling A Complementary Approach To Disrupt Pathological Vessels?
No full textRATIONALE: How endothelial cells (ECs) migrate and form an immature vascular plexus has been extensively studied. Yet, mechanisms underlying vascular remodeling remain poorly established. A better understanding of these processes may lead to the design of novel therapeutic strategies complementary to current angiogenesis inhibitors. OBJECTIVE: Starting from our previous observations that PP2A (protein phosphatase 2) regulates the HIF (hypoxia-inducible factor)/PHD-2 (prolyl hydroxylase 2)-constituted oxygen machinery, we hypothesized that this axis could play an important role during blood vessel formation, tissue perfusion, and oxygen restoration. METHODS AND RESULTS: We show that the PP2A regulatory subunit B55α is at the crossroad between vessel pruning and vessel maturation. Blood vessels with high B55α counter cell stress conditions and thrive for stabilization and maturation. When B55α is inhibited, ECs cannot cope with cell stress and undergo apoptosis, leading to massive pruning of nascent blood vessels. Mechanistically, we found that the B55α/PP2A complex restrains PHD-2 activity, promoting EC survival in a HIF-dependent manner, and furthermore dephosphorylates p38, altogether protecting ECs against cell stress occurring, for example, during the onset of blood flow. In tumors, EC-specific B55α deficiency induces pruning of immature-like tumor blood vessels resulting in delayed tumor growth and metastasis, without affecting nonpathological vessels. Consistently, systemic administration of a pan-PP2A inhibitor disrupts vascular network formation and tumor progression in vivo without additional effects on B55α-deficient vessels. CONCLUSIONS: Our data underline a unique role of the B55α/PP2A phosphatase complex in vessel remodeling and suggest the use of PP2A-inhibitors as potent antiangiogenic drugs targeting specifically nascent blood vessels with a mode-of-action complementary to VEGF-R (vascular endothelial growth factor receptor)-targeted therapies. Graphical Abstract: A graphical abstract is available for this article.sponsorship: M. Ehling was supported by the Deutsche Forschungsgemeinschaft (EH 472/1-1), and by Kom op Tegen Kanker (Stand up to Cancer) the Flemish cancer society (2016/10538/2453), W. Celus by an FWO-Strategic Basis Research (SB) doctoral fellowship (1S26917N), R. Martin-Perez by by FWO (12N4915N), R. Alba-Rovira by FPI associated to SAF 2017/88275-R, E.A.V. Jones by FWO (G091018N) and KU Leuven (IDN/19/031, C14-19_095) and G.D. Conza by a Pegasus FWO-Marie Curie fellowship (12114113N). M. Mazzone received an ERC consolidator grant (773208) and FWO grant (G0D1717N). (Deutsche Forschungsgemeinschaft|EH 472/1-1, Kom op Tegen Kanker (Stand up to Cancer) the Flemish cancer society|2016/10538/2453, FWO|G091018N, FWO|1S26917N, FWO|12N4915N, FWO|G0D1717N, FPI|SAF 2017/88275-R, KU Leuven|IDN/19/031, KU Leuven|C14-19_095, Pegasus FWO-Marie Curie fellowship|12114113N, ERC|773208, European Research Council (ERC)|773208)status: Publishe
Converses amb Roser Juanola
No full textRoser Juanola Terradellas és catedràtica d’Art i Educació a la Universitat de Girona. Compta amb una llarga experiència en la formació de mestres, en l’àmbit de l’educació visual i plàstica. S’ha ocupat de la formació inicial i permanent tant a la universitat com en infinitat de cursos, seminaris, tallers i conferències. És autora de nombroses publicacions sobre art i educació, didàctica de les arts visuals i didàctica del patrimoni artístic. Ha dirigit també la col·lecció “Arte y Educación” de l’editorial Paidós. És investigadora principal del grup interuniversitari de recerca “Patrimoni i Educació” considerat com a Grup Consolidat per la Generalitat de Catalunya. En aquests moments és la coordinadora del doctorat interuniversitari amb menció de qualitat “Arts visuals i educació, un enfocament construccionista”, del Departament de Didàctiques Específiques de la Universitat de Girona
Impacte dels sistemes de resposta personal (SRP) en la docència del grau d'infermeria: beneficis per als docents i discents
No full textIncorporar metodologies actives en l’ensenyament d’infermeria és fàcil quan es tracta de laboratoris o seminaris. El repte es planteja en les classes magistrals amb un nombre elevat d’estudiants, en les quals, en general, l’alumne adopta una actitud més passiva.
Considerem que una eina molt útil per millorar el procés d’ensenyament-aprenentatge és utilitzar un recurs, el sistema de resposta personal (SRP), més conegut com a clickers. Aquest sistema consisteix en un programari que permet que els estudiants, mitjançant uns dispositius individuals que tenen un teclat numèric, responguin a les preguntes que el professorat introdueix en les seves presentacions del Power Point, i s’obtingui una retroacció immediata de les respostes, que orienten del nivell de comprensió dels continguts que s’han exposat a classe, en temps real, tant a l’alumnat com al professorat.
En aquest estudi hem volgut valorar l’impacte que l’ús d’aquesta eina té en els nostres estudiants i professors, així com copsar-ne l’opinió i el grau de satisfacció que han experimentat en utilitzar-lo.
S’ha dut a terme un estudi descriptiu i transversal amb estudiants i professors del grau d’Infermeria de la Universitat Rovira i Virgili durant els cursos 2013-2014 i 2014-2015.
La utilització de l’SRP ha permès, al professorat, introduir una gran varietat d’elements de controvèrsia i reflexió, ha contribuït al debat per l’aprenentatge significatiu i ha ajudat a desenvolupar el pensament crític.
La valoració dels estudiants ha estat molt positiva, i prova d’això és que volen que el seu ús es generalitzi per tot l’ensenyament.Incorporar metodologías activas en la enseñanza de enfermería es fácil cuando se trata de laboratorios o seminarios. El reto se plantea en las clases magistrales con un número elevado de estudiantes, en las que, en general, el alumno adopta una actitud más pasiva.
Consideramos que una herramienta muy útil para mejorar el proceso de enseñanza-aprendizaje es utilizar un recurso, el sistema de respuesta personal (SRP), más conocido como clickers. Este sistema consiste en un software que permite que los estudiantes, mediante unos dispositivos individuales que tienen un teclado numérico, respondan a las preguntas que el profesorado introduce en sus presentaciones del Power Point, y se obtenga una retroacción inmediata de las respuestas, que orientan el nivel de comprensión de los contenidos que se han expuesto en clase, en tiempo real, tanto al alumnado como al profesorado.
En este estudio hemos querido valorar el impacto que el uso de esta herramienta tiene en nuestros estudiantes y profesores, así como captar la opinión y el grado de satisfacción que han experimentado en utilizarlo.
Se ha realizado un estudio descriptivo y transversal con estudiantes y profesores del grado de Enfermería de la Universidad Rovira i Virgili durante los cursos 2013-2014 y desde 2014 hasta 2.015.
La utilización de la SRP ha permitido, al profesorado, introducir una gran variedad de elementos de controversia y reflexión, ha contribuido al debate por el aprendizaje significativo y ha ayudado a desarrollar el pensamiento crítico.
La valoración de los estudiantes ha sido muy positiva, y prueba de ello es que quieren que su uso se generalice por toda la enseñanza
Landscape genetics in populations of Prosopis alba of the province of Santiago del Estero
No full textFil: Roser, Leandro Gabriel. Universidad de Buenos Aires. Facultad de Ciencias Exactas y Naturales; Argentina
Landscape genetics in populations of Prosopis alba of the province of Santiago del Estero
No full textFil: Roser, Leandro Gabriel. Universidad de Buenos Aires. Facultad de Ciencias Exactas y Naturales; Argentina
Design and Analysis of Rotary Positive Displacement Mechanism for Oil-Less Compression
No full textAuthor(s): Holger Roser University of Technology Sydney, Sydney, NSW, Australia In this paper, a simple positive displacement mechanism is investigated, which comprises two counter-rotating meshing rotors within a casing. Although considered for various applications more than a century ago, the basic geometry of this mechanism has not been further explored or adapted to modern gas compressor technology
Reinventing the library: The resource center for learning and research (crai) at Universitat Rovira i Virgili
No full textLibraries need change to adapt to new times. In recent years, academic libraries have been introducing the "resource center for learning and research" model, implemented in various ways. This thinkepi note explains the "centre de recursos per a l'aprenentatge i la investigació" (crai) at the Universitat Rovira i Virgili in Tarragona, a model inspired by cooperation and finding synergies with other university services. This new model has involved a thorough restructuring of the traditional library services to integrate into the crai
Afinidad de los profesionales de enfermería hacia la docencia virtual de posgrado
No full textLa societat del coneixement, juntament les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, han generat un canvi en el paradigma educacional.
La dificultat per compatibilitzar estudis, treball i família dels infermers és un obstacle per a la formació contínua; fet que pot incidir en l'atracció d'estudiants i professionals titulats per les formacions online.
Es pretén conèixer l'afinitat dels estudiants de l'últim curs del grau i dels professionals d'infermeria de Catalunya, respecte a la docència online dels estudis de postgrau, a partir del coneixement sociodemogràfic d'estudiants i infermers catalans, de les dificultats dels professionals per a la formació presencial i la descripció de les seves actituds cap a l'aprenentatge en línia.
Es dissenya un estudi descriptiu, transversal i quantitatiu. Es diferencien dos grans blocs:
1) es revisa la literatura relacionada amb la formació online en infermeria. Es recull la situació actual en diferents països mitjançant l'exploració de diferents màsters universitaris per a infermeria.
2) s'elabora una enquesta ad hoc, que és distribuïda online entre infermers i estudiants del quart curs del grau en infermeria.
La participació dels infermers catalans és del 4,0%, i la dels estudiants del 19,0%. Del total de participants, el 67,1% són professionals i el 32,9%, estudiants. El 47,2% dels professionals no estudia actualment, però pensen que la formació contínua és necessària en un 97,2%. El 94,3% opina que la formació online és més accessible, i consideren que no presenta diferències amb la formació presencial en un 72,0%. Més del 80,0% manifesta que la formació online els facilita l'elecció del temps i lloc d'estudi. El 62,8% dels professionals infermers prefereix l'educació online.
Aquest treball és un punt de partida per a futures investigacions relacionades amb les ofertes formatives online dels estudis de postgrau infermers.La sociedad del conocimiento, junto las Tecnologías de la Información y la Comunicación, han generado un cambio en el paradigma educacional.
La dificultad para compatibilizar estudios, trabajo y familia de los enfermeros es un obstáculo para la formación continua; hecho que puede incidir en la atracción de estudiantes y profesionales titulados por las formaciones online.
Se pretende conocer la afinidad de los estudiantes del último curso del grado y de los profesionales de enfermería de Cataluña, respecto a la docencia online de los estudios de posgrado, a partir del conocimiento sociodemográfico de estudiantes y enfermeros catalanes, de las dificultades de los profesionales para la formación presencial y la descripción de sus actitudes hacia el aprendizaje online.
Se diseña un estudio descriptivo, transversal y cuantitativo. Se diferencian dos grandes bloques:
1) se revisa la literatura relacionada con la formación online en enfermería. Se recoge la situación actual en diferentes países mediante la exploración de diferentes másteres universitarios para enfermería.
2) se elabora una encuesta ad hoc, que es distribuida online entre enfermeros y estudiantes del cuarto curso del grado en enfermería.
La participación de los enfermeros catalanes es del 4,0%, y la de los estudiantes del 19,0%. Del total de participantes, el 67,1% son profesionales y el 32,9%, estudiantes. El 47,2% de los profesionales no estudia actualmente, pero piensan que la formación continua es necesaria en un 97,2%. El 94,3% opina que la formación online es más accesible, y consideran que no presenta diferencias con la formación presencial en un 72,0%. Más del 80,0% manifiestan que la formación online les facilita la elección del tiempo y lugar de estudio. El 62,8% de los profesionales enfermeros prefiere la educación online.
Este trabajo es un punto de partida para futuras investigaciones relacionadas con las ofertas formativas online de los estudios de posgrado enfermeros.The knowledge society, together with Information and Communication Technologies, have generated a change in the educational paradigm.
The difficulty for the nurses to reconcile studies, work and family is an obstacle to continuing education. This fact can affect how students which are close to finish their studies and qualified professionals are attracted to online training.
This paper aims to know the affinity of students and the nursing professionals of Catalonia for postgraduate online teaching studies. For this purpose, three specific challenges are posed: to identify the socio-demographic profile of professionals and students in their last year of the degree in nursing in Catalonia; to determine the difficulties for professionals to receive classroom training; and to describe the attitudes of professionals and students towards online learning.
A descriptive, cross-sectional and quantitative study was designed. There are two big blocks:
1) we review the literature related to online nursing training. The current situation in different countries is included through the exploration of different university masters in nursing.
2) an ad hoc survey is produced and distributed online to qualified professionals and students in their fourth year of the grade in nursing.
The participation of Catalan nurses is 4.0%, and that of students of 19.0%. Of the total number of participants, 67.1% were professionals and 32.9% were students. 47.2% of the professionals are not currently studying, although 97.2% of them believe that continuing education is necessary. 94.3% believe that online training is more accessible, and 72.0% consider that it does not present significant differences with classroom training. More than 80% of the respondents stated that online training facilitates the choice of time and place of study. 62.8% of nursing professionals prefer online education.
This work is a starting point for future research related on the online training offered after obtaining the degree in nursing
Contribution of hypoxia inducible factor, HIF1α, to vascular inflammation and remodeling in giant cell arteritis (GCA). Effects of GM-CSF receptor blockade on HIF1α stabilization
No full text[eng] Giant Cell Arteritis (GCA) is an immune-mediated disease affecting large and medium sized arteries. Its pathophysiology is not fully understood and its present treatment relies on glucocorticoids, which have important side effects. Therefore, studying the disease and finding new treatments is an unmet medical need. GCA lesions undergo several changes during the development of the disease. Thickening and remodeling of the vascular wall are due to the aberrant inflammatory infiltrate. These changes promote angiogenesis. Angiogenesis is one of the main consequences of hypoxia, through stabilization and induction of Hypoxia Inducible Factor 1 alpha (HIF1α). Several inflammatory molecules such as IL6, IL1β, TNFα and IFNγ, present in GCA lesions, have been demonstrated to be able to stabilize HIF1α. Moreover, several HIF1α target genes like IL6 and other proinflammatory molecules are present in GCA lesions. Moreover, vascular smooth muscle cells (VSMC) are able to express HIF1α under certain conditions. GM-CSF is an important inflammatory mediator expressed by several inflammatory and vascular resident cells. It downstream pathway includes JAK/STAT activation. Regarding GCA, GM-CSF can be affecting several important points of its pathogenesis, from initial dendritic cells activation to leucocyte recruitment and giant cell formation.
Considering all these together, our hypothesis for the present thesis is as follows: HIF1⍺ and GM-CSF play an important role in vascular inflammation and remodeling in GCA, through independent or inter-related mechanisms. The objectives are to determine the presence/absence of HIF1α in GCA lesions as well as triggers and consequences of it. To analyze the effect of anti-cytokine targeted therapies in this pathway. To investigate GM-CSF pathway in GCA and the effect of its blockade with mavrilimumab.
In the present thesis we demonstrate the presence of hypoxia in the GCA lesions as well as the presence of HIF1α in the media layer of GCA temporal arteries. We validate that VSMC, the cells present in the media layer of the artery, are able to stabilize HIF1α under an inflammatory microenvironment with an in-vitro model of the disease. Under this inflammatory microenvironment VSMC also increase the expression of GLUT1 and PHD3 transcripts, which are well-described HIF1α target genes indicating HIF1α functional activity in these cells. VSMC modify its transcriptome when HIF1α is stabilized affecting important pathways in GCA pathogenesis. In these cells the migratory capacity is reduced, angiogenic factors are increased (VEGFA, IL6, CXCL8), chemokine expression is imbalanced (CCL2 and CCL5 decreased and CXCL8 increased) and inflammation-relation transcripts were increased (IL6, IL1B, TNFA and CSF2). Inhibiting TNFα, IL1 and GM-CSF in an inflammatory microenvironment was able to reduce HIF1α protein levels in VSMC.
GM-CSF and its receptor (GM-CSFRα) are present in GCA lesions, and its downstream pathway (JAK2/STAT5) is activated. Inhibiting GM-CSF effects with mavrilimumab, a monoclonal antibody against GM-CSF receptor alpha chain , in an ex-vivo model of the disease induced the following effects: reduction of lymphocyte and myeloid cell markers; reduction in T cell activation related molecules and Th1 differentiation pathway; decrease of pro-inflammatory cytokines; decrease of mediators of vascular injury; and reduction in tissue angiogenesis. Blocking GM-CSF receptor with mavrilimumab reduces some HIF1α targets (IL6, IL1β, and TNFα) which, including IFNγ, are also identified as stimuli for HIF1α that accumulated in VSMC, supporting the relationship between HIF1α and GM-CSF pathways in the pathogenesis of GCA.[cat] La fisiopatologia de l’arteritis de cèl·lules gegants (ACG) no es coneix amb profunditat i el tractament actual està basat en glucocorticoides amb els seus afectes adversos pel que és necessari seguir estudiant la malaltia i trobar millors teràpies. Les artèries dels pacients amb ACG experimenten un engruiximent i remodelat de la paret degut a un infiltrat inflamatori aberrant. Aquests canvis promouen angiogènesi, una de les principals conseqüències de la hipòxia, mitjançant l’HIF1α. Hi ha diverses molècules inflamatòries presents en les lesions descrites com estabilitzadores de l’HIF1α. A més a més, diverses molècules diana d’aquest factor es troben presents en les lesions. Uns del tipus cel·lulars importants en la fisiopatologia, les cèl·lules muscular llises (VSMC) poden expressar l’HIF1α i durant el desenvolupament de l’ACG adquireixen un fenotip pro-inflamatori.
Tot això, fa que una hipòtesi raonable sigui que l’HIF1α té un rol important en la fisiopatologia de l’ACG i en el desenvolupament i manteniment de la inflamació en les lesions.
En aquesta tesi es demostra hipòxia i la presencia d’HIF1α en les lesions d’ACG. L’HIF1α es troba principalment en la capa mitja de la paret vascular on es troben les VSMC. També es demostra que les VSMC són capaces d’estabilitzar l’HIF1α quan es troben en un microambient inflamatori; i en aquestes condicions també augmenta l’expressió dels gens diana de HIF1α. Quan estabilitzen in-vitro l’HIF1α en les VSMC aquestes canvien la seva expressió de diversos gens i proteïnes implicats en el remodelat vascular, l’angiogènesi i la quimiotaxi. Sota el microambient inflamatori, quan certes molècules pro-inflamatòries (GM-CSF, IL1β i TNFα) es troben inhibides els nivells d’HIF1α disminueixen. En concret, la inhibició del receptor del GM-CSF mitjançant l’ús del mavrilimumab, disminueix diverses molècules inflamatòries, angiogèniques i de dany vascular. Algunes d’aquestes molècules estan descrites com a inductores i alhora gens diana de l’HIF1α.
En resum, es demostra que l’HIF1α juga un paper important en la fisiopatologia de l’ACG, així com el GM-CSF i que ambdós factors es troben estretament relacionats en aquesta malaltia
Propietat immobiliària i accés a la vivenda en una ciutat en plena expansió demogràfica i econòmica. Reus a la segona meitat del segle XVIII
No full textEn el segle XVIII Reus participa de forma activa amb el creixement demogràfic, econòmic i urbanístic de Catalunya, i esdevé la segona ciutat del Principat, quan passa d'uns 4.000 a més de 16.000 habitants el 1802. Expansió iniciada el segle anterior, amb el desenvolupament de les activitats manufactureres de la indústria de la llana, de la pell, de l'espart i la terrissa; i en el XVIII amb una aposta decisiva per la seda (que pren el lloc a la llana) i l'aiguardent, el comerç català del qual té com a port exportador el de Salou.Reus esdevé la capital comercial i econòmica del sud de Catalunya, amb un hinterland que abarca bona part del Camp de Tarragona, el Priorat, la Conca de Barberà, i s'allarga cap a la Ribera d'Ebre, Urgell i les Garrigues. És un centre generador de riquesa, que permet a un conjunt de comerciants acumular capitals i esdevenir nobles, i és focus d'atracció de l'excedent de mà d'obra rural.La classe dirigent local és també la més poderosa econòmicament i té un objectiu clar: fer la ciutat gran i moderna, i a la vegada beneficiar-se'n. Una de les vies d'assolir-ho, serà invertint en obra pública; un altre, exercint un control de les competències pròpies (tot el que afecta el sòl públic); i la que ens ha ocupat, afavorir la construcció d'habitatge, perquè els nouvinguts puguin sumar les xifres de veïns de Reus. Hem estudiat l'accés a l'habitatge a través de tres fonts documentals: la notarial (compravendes), la municipal (llibres d'acords, cadastres) i la parroquial (llibretes de combregants, sagramentals), sense descuidar els fons patrimonials.L'oferta de vivendes arriba de la mà de la iniciativa privada, previ permís o trabes governamentals. Reus creix horitzontalment, ampliant abastament l'ocupació de l'espai urbà, i de forma radial, a l'entorn del centre neuràlgic, la plaça del Mercadal, on el dilluns arriben milers de persones del rerepaís per a comprar i vendre. Es posa sòl a disposició de la construcció mitjançant la creació de censals sobre el seu preu, amb una mena d'establiment.Des de principis de segle el creixement és evident, seguint una dinàmica iniciada en el segle anterior, que s'accelera a partir del 1750, i que continuarà en el posterior. La particularitat és l'oferta, que respon a la demanda d'habitatge popular, cases unifamiliars, d'uns 40 metres quadrats de planta, amb façanes de 3 o 4 metres, que reparteixen l'espai en alçada, amb tres o quatre pisos. Espai reduït, però aprofitat i desitjat pels reusencs, que aspiren a accedir a la plena propietat de la seva llar. L'interès del censal, al 3% des del 1750, en serà una de les claus. La forma de pagament de les cases a finals de segle es formalitza davant de notari en un 50% en censal, un 25% en debitori i un 25% en metàl·lic. La segona forma d'accedir a l'habitatge és l'arrendament, que només afecta a un 30% dels immobles, que permet una gran mobilitat individual i presenta una estabilitat al llarg del segle, tant d'oferta com de preus, en no haver-hi pressió de demanda, excepte en les cases-botiga del Mercadal i carrers adjacents.Les expectatives del creixement de l'activitat constructora fan atractives les inversions i que aquesta vagi agafant una autonomia. En el negoci de la construcció podem parlar de tres agents: els urbanitzadors, els promotors i els intermediaris. Entre els primers distingim els antics propietaris dels horts, els especuladors i les institucions. Els qui tenen gairebé l'exclusivitat són els segons, molts d'ells pertanyents a l'elit governant. N'estudiem un exemple, els Freixa. Els promotors són els qui construeixen el pati per a vendre'l: alguns mestres de cases actuen d'empresaris, però no són menys els particulars (comerciants i mestres artesans) que fan de la promoció una forma d'inversió. Finalment, els intermediaris o agents immobiliaris són els qui n'obtenen més guanys, amb comissions de l'ordre del 33,33%.A principis del segle següent, el mercat es professionalitza més i s'aprecien petits canvis: una lenta concentració de la propietat, un increment dels arrendaments urbans i l'aparició de les cases de pisos.In the 18th century, Reus played an active role in Catalonia's demographic, economic and urban growth, becoming the Principality's second city, growing from some 4,000 to 16,000 inhabitants by 1802. The expansion began in the previous century, with the development of industrial manufacturing activities for wool, leather, esparto and pottery; and in the 18th century with a decisive switch to silk (which took the place of wool) and spirits, Catalan trade that used Salou as its port for exports.Reus became the commercial and economic capital of southern Catalonia, with a hinterland that included a good part of Camp de Tarragona, Priorat and Conca de Barberà areas and reached as far as Ribera d'Ebre, Urgell and Garrigues areas. It was a wealth-generating centre, which allowed a group of tradesmen to accumulate capital and become nobility, and it was a magnet for the surplus rural workforce.The local governing class was also the most powerful economically and had one clear objective: to make the city bigger and more modern, whilst also benefiting themselves. One of the ways to achieve this was to invest in public works; another was to control the areas they were responsible for (all that affecting public land), and that which we have looked at here, encouraging the construction of housing, so that the newcomers could add to Reus's population statistics. We have studied the access to housing via three documentary sources: notary (purchases), municipal (agreement ledgers, cadastres) and parish (records of church-goers), alongside records of assets.The housing put on sale came from private initiatives, following governmental paperwork or permits. Reus grew horizontally, with an important spread of occupation of urban land, and radially, around the nerve centre, Mercadal Square, where thousands of people from the surrounding area came each Monday to buy and sell. Land was made available for construction with the creation of annuities on the price, with a form of taxation.The growth was obvious from the start of the century, following on from the trend set in the previous century, and accelerating from 1750 onwards and continuing on into the next century. A unique factor was the supply, which responded to the demand for affordable housing; family homes, with 40 square metres per floor, facades 3 or 4 metres across, spreading the space on different levels, over three or four stories. Small spaces, but spaces that the people wanted and made the most of. They represented the homes that they wanted to own. Annuity interest, 3% from 1750, played an important part. The method of payment for these houses at the end of the century was formalised before a notary with 50% as an annuity, 25% as a loan and 25% in cash. The second way of accessing housing was via a lease, only the case for 30% of properties, which allowed for a high level of individual mobility. It remained stable throughout the century, both in terms of the supply and the prices, as there was no pressure in terms of the demand, apart from the house-shops on Mercadal Square and the nearby streets.The growth forecasts for construction activities meant that investments were attractive and that they could achieve a degree of independence. There were three agents in the construction business: urban developers, property developers and intermediaries. In the first group, we can distinguish between former owners of farmland, speculators and the institutions. Those who had an almost exclusive hold on matters were the second, many of whom belonged to the governing elite. We shall study one example, the Freixa family. The property developers were those who prepared the land to then sell: some of the developers were businesspeople, but there was an equal number of private individuals (tradesmen and craftsmen) who developed land as a form of investment. Finally, the intermediaries or property agents were those who made the most profit, with commissions of around 33.33%.At the start of the following century, the market became more professional and small changes became noticeable: a slow concentration of the property, an increase in urban leases and the appearance of apartment buildings
- …
