Scipedia
Not a member yet
33380 research outputs found
Sort by
MODELO DE COLABORACIÓN PUBLICO-PRIVADA PARA ABORDAR EL RETO DE DESCARBONIZACIÓN DEL SECTOR DE LA CONSTRUCCION NAVAL EN ESPAÑA
Get PDFLos compromisos de la Unión Europea en materia de emisiones suponen un desafío para la competitividad global de las empresas europeas.
La industria naval no es ajena a ello. La reducción de la huella de carbono afecta a todas las empresas de la cadena de valor que acompañan al ciclo de vida del buque y de artefactos flotantes que se diseñan, construyen y reparan en España.
En ese sentido, las empresas de la cadena de valor de la industria naval necesitan abordar una profunda transformación en sus procesos y productos, de manera alineada con las nuevas tecnologías. Para que esta transformación sea efectiva, es necesaria la colaboración entre las empresas de la cadena de valor bajo un mismo marco de actuación.
PYMAR es la sociedad que integra a los principales astilleros privados españoles. A lo largo de cerca de cuatro décadas, PYMAR ha realizado una labor de promoción y coordinación de iniciativas para la defensa de los intereses de la industria naval y de sus instrumentos clave, colaborando en la consecución y buen fin de las operaciones de construcción, transformación y reparación naval de los astilleros privados españoles.
La sociedad es una pieza fundamental en la colaboración público-privada de la industria naval. A través de herramientas como el Fondo de Garantías Navales (FGN), se han otorgado garantías para la construcción, reparación y transformación naval para más de 800 buques por un importe de más de 14.000 millones de euros.
Adicionalmente, PYMAR ha ampliado el ámbito de utilización de su Fondo de Garantías Navales, un instrumento clave de financiación para el ámbito naval, que se extiende a empresas de toda la cadena de valor para proyectos de construcción tanto de buques como de artefactos flotantes relacionados con la eólica marina.
PYMAR apoya el futuro de la industria naval desde la diversificación hacia nuevos segmentos de negocio como las energías renovables marinas, la digitalización, la sostenibilidad y la capacitación y formación de los profesionales.En particular, ha venido trabajando durante los últimos años en identificar los desafíos a los que se enfrenta la industria naval en materia de descarbonización, y en ampliar instrumentos de financiación para las empresas del sector.
Bajo este objetivo, PYMAR ha colaborado con diversos agentes de la industria naval y tecnológica para conceptualizar y estructurar proyectos encaminados a abordar la transformación de la cadena de valor. Fruto de todo ello, se han promovido 17 proyectos primarios integrados en el proyecto tractor INNCODIS, financiado con fondos NextGen a través del PERTE Naval, que se han estructurado en proyectos de digitalización, sostenibilidad y diversificación hacia las energías renovables marinas.
La sostenibilidad de la industria naval privada en España requiere de una acción coordinada de la cadena de valor que permita establecer proyectos en colaboración para la transformación de procesos y productos, así como de instrumentos de financiación eficientes que permitan a las empresas mejorar su competitividad y cumplir con las políticas europeas en materia de sostenibilidad medioambiental
La temporalitat al mercat laboral a Catalunya després de la reforma laboral de 2021 (paper)
No full textEmpreses, institucions, geopolítica.
No full textL’objectiu d’aquesta comunicació és doble: (1) connectar la dimensió empresarial amb la eficiència del conjunt del sistema empresarial; i (2) relacionar la política industrial que s'intenta obrir pas a escala europea amb la capacitat competitiva del conjunt d'empreses grans i petites. La situació de Catalunya i Espanya es presenta en termes comparatius internacionals.
S'observa que la distribució de freqüències de dimensions empresarials, des de les microempreses i solo-emprenedors fins les empreses molt grans i multinacionals, influeix significativament en la eficiència econòmica d'un país. D'altre banda, s'argumenta que la absència d'una política industrial racional estratègica (Callejón, 1987) a la Unió Europea (UE) i països membres, i la manca de mesures orientades a incentivar dimensions òptimes de les empreses en mercats globals, no ha ajudat a impulsar la eficiència productiva de la UE front Estats Units (EUA) i Xina, malgrat la raonable posició socioeconòmica europea fins quasi l'inici del segle actual.
Entenem que l'objectiu de la política industrial es tractar de configurar una estructura productiva internacionalment competitiva; tan directament com mitjançant la constitució d'un conjunt de institucions i regulacions que influeixin en les decisions empresarials en la mateixa direcció.
De forma molt sintètica el text que segueix incorpora els apartats següents: introducció, empreses grans i petites, productivitat, innovació, formació educativa, inversió, política industrial i oportunitats.
Paraules clau: empreses, microempreses, productivitat, política industrial
El “gap de expectativas” en la auditoría de cuentas - Full Paper
No full textThis article provides a current overview of the so-called “audit expectation gap” or simply the “expectation gap”. Previously begins with an explanation of this concept, clarifying the essence of financial audit, the responsibilities assumed by the auditor, as well as those assumed by the managers of the audited entities topics that often cause confusion among users of audit reports and constitute one of the components of the expectation gap known as the “knowledge gap”. The gap is divided into three components, and each is explained, with an evaluation of possible responses to address them and the timing of these responses. Furthermore, the article describes the current debates aimed at reducing or mitigating both the existing performance gap and the development gap, including issues such as fraud, going concern assessment, and risk determination.
Finally, the article concludes that the expectation gap is a recurring issue raised by users of financial audits, and auditors have a duty to narrow this gap. This obligation arises both from their role in serving the public interest by responding to societal demands and from the need to preserve their reputation and ensure their credibility. However, it is made clear that some user demands are impossible to meet, and others cannot be fulfilled solely by auditors; many other economic agents related to corporate information are also involved, such as Directors and managers, regulators, supervisors, legislators, social agents or the financial media
El teixit empresarial com a factor de cohesió a Catalunya: hi ha evolucions divergents?
Get PDFLa realitat empresarial catalana té trets comuns a tot Catalunya, però territorialment el teixit econòmic és ben divers. La diversitat empresarial requereix una major anàlisi per detectar evolucions divergents entre comarques i demarcacions. S’analitza l’evolució del teixit empresarial pel període 2008-2023. Es dedueix una tendència a l’especialització per comarques i una major concentració del desenvolupament econòmic a l’entorn de les ciutats. La major centralitat econòmica a Catalunya marca la diferència respecte les comarques d’interior i, sobretot, deixa enrere les comarques de Pirineus. L’evidència no dona suport al discurs mediàtic de que l’economia catalana tendeix massa cap al turisme. En canvi, sí que es constata la pèrdua de competitivitat d’una part de la indústria metal·lúrgica, maquinària, material elèctric i de transport, així com la fortalesa de la indústria d’alimentació i química localitzades en algunes comarques. En síntesi, les divergències observades determinen que calen polítiques específiques per obrir noves oportunitats a comarques. Paraules clau: economia, Catalunya, desenvolupament, desigualtats, comarques
El finançament públic al sistema de recerca defineix l’èxit d’un país. Criteris per al seu repartiment
Get PDFEines econòmiques per accelerar la transformació cap a una economia circular_
No full textL’aplicació del cànon d’abocament i incineració a Catalunya (ara impost), així com la implantació a alguns municipis catalans de models de recollida selectiva eficients individualitzats que permeten establir mesures en funció del comportament, com ara les taxes justes, ha demostrat que s’aconsegueixen canvis de comportament efectius i perdurables amb l’aplicació d’instruments econòmics.
The application of the landfilland incineration tax in Catalonia as well as the implementation in some Catalan municipalities of individualized efficient selective collection models that allow the establishment of measures based on behavior, such as pay-as-you-throw, has shown that it is possible to achieve effective and lasting behavioral changes with the application of economic instruments.
 
Comportament de l’inversor privat segons la conjuntura econòmica. Criptomonedes, especulació o inversió?
No full textEn aquest article es busca identificar una relació entre la conjuntura econòmica a nivell nacional i les inversions en les monedes digitals, considerades d’alt risc per la seva alta volatilitat, i per que es tracta d’un producte en creixement que encara no ha arribat a la maduresa. Es vol donar resposta a la pregunta:
Quins són els factors que produeixen una major predisposició a la inversió en criptomonedes?
Amb la finalitat de mantenir una visió més global, s’ha procedit a analitzar els principals indicadors de la conjuntura econòmica d’aquest segle, buscant una possible relació amb les inversions en monedes digitals utilitzant el Bitcoin com a criptomoneda de referència.
També es vol identificar el perill que poden comportar aquestes inversions en l’economia real, així com, el seu impacte en el medi ambient degut a la gran quantitat d’energia elèctrica que requereix la mineria de dades, sorgint dues noves preguntes:
Són sostenibles, des del punt de vista de l’objectiu d’emissions zero, les inversions en criptomonedes?
La inversió en criptomonedes és el futur o una moda passatgera que contribuirà a una major distribució desigual de la riquesa?
 
Artificial Intelligence as a Factor of Social Progress: Opportunities and Challenges
Get PDFArtificial Intelligence (AI) has rapidly evolved into one of the most influential forces driving social, economic, and cultural transformations globally. From its conceptual origins with Alan Turing’s work on computational machines in the 1950s, AI has progressed to being an essential aspect of modern life (Turing, 1950). AI's advancements in machine learning, natural language processing, and data analytics have expanded its applications, influencing various sectors, including healthcare, education, labour markets, and governance.
The public unveiling of powerful AI models like OpenAI’s ChatGPT exemplifies the extent of AI's capabilities, shifting its relevance from theoretical development to tangible impact on society. Although the discourse on AI often emphasizes concerns about job displacement, privacy, and ethical bias, it is equally critical to examine how AI can serve as a positive driver of social progress. This paper discusses AI's potential to enhance productivity, restructure labour markets, create surplus time, and contribute to social equality. It also delves into the ethical governance and educational reforms required to ensure that AI fosters social progress equitably and inclusively