Scipedia
Not a member yet
33380 research outputs found
Sort by
Inversión Indexada: ¿Una estrategia óptima de inversión o una estrategia desaconsejable?
No full textEl artículo explora la estrategia de inversión indexada, evaluando su eficacia y relevancia en el contexto financiero actual. La inversión indexada ha ganado una popularidad significativa en las últimas décadas, en parte debido a su enfoque de bajo costo y su capacidad para superar consistentemente a la gestión activa a largo plazo. A pesar de su éxito aparente, la estrategia enfrenta críticas y comparaciones con burbujas económicas históricas, como la japonesa de 1989, lo que plantea preguntas sobre su sostenibilidad futura. Este análisis detallado proporciona una visión crítica sobre cómo la percepción del riesgo y las políticas de tasas de interés negativas han moldeado el mercado, impulsando a los inversores hacia la indexación. A través de un enfoque empírico y una revisión de tendencias históricas, discutimos si la continua prevalencia de los fondos indexados es una señal de eficiencia del mercado o una potencial sobrevaloración que podría llevar a correcciones significativas. En última instancia, este documento busca discernir si la inversión indexada es una estrategia óptima para el futuro o una moda pasajera con implicaciones riesgosas para los inversores globales
FINANCES PER UNA TRANSICIÓ SOSTENIBLE
No full textLa intensitat del canvi demogràfic dels propers anys amb l'envelliment de la població i l'arribada a edats avançades de les àmplies cohorts poblacionals dels baby boomers pronostiquen un impacte demogràfic sense precedents. El nou escenari requereix replantejar aspectes d' atenció assistencial, sanitària i social, entre d' altres i evidentment generar noves estructures econòmiques per fer front a aquest gran repte. La bona notícia de la millora de l'esperança de vida també comporta que l'esperança de vida en bona salut no abasti la totalitat del cicle vital. Ja actualment l' esperança de vida als 65 anys se situa, de mitjana, en 21,11 anys, mentre que l' esperança de vida en bona salut queda limitada a uns 10,5 anys, amb una especial problemàtica en l’ultima etapa en què la dependència es fa present i el suport per a les activitats quotidianes requereix de cuidadors professionals en el domicili o bé d' un ingrés en un centre residencial. Afrontar els aspectes financers d’aquesta situació porta a la problemàtica d'haver de desemborsar despeses molt superiors als ingressos procedents de les pensions. Actualment, sense considerar que les pensions de viduïtat són molt inferiors, les pensions mitjanes dels majors de 80 anys se situen en 980€ mensuals, mentre que els costos d'una plaça residencial a Catalunya s'estimen en uns 2.260€ mensuals, amb un cost encara superior si s'opta per una àmplia cobertura de cuidadors al domicili. Davant d' aquesta problemàtica és destacable que, d'acord amb l' indicador de riquesa neta de les famílies espanyoles, els actius reals constitueixen el 79,2% dels actius totals de les llars, sent l' habitatge l' actiu real més important i que prop del 90% dels majors de 65 anys disposen d' un habitatge en propietat. Per tant, l’habitatge és l'autèntic patrimoni que amb una apropiada monetització pot servir per cobrir els costos d'una adequada atenció en l'etapa de la dependència. Davant les formules de finançament més tradicionals, com la venda de la nua propietat o la hipoteca inversa, la nova formula d’avançament de lloguers ideada per Pensium permet disposar dels recursos necessaris mantenint la propietat de l'immoble. Mitjançant aquest disruptiu mecanisme es faciliten els recursos financers necessaris alhora que també s'incorpora l'habitatge al mercat de lloguers afavorint l’entrada de noves llars actualitzades en aquest mercat mancat d’oferta
Sticks in the wheels: The Mediterranean Corridor in Spain, or when investment does not prioritize meeting demand
No full textMOTIVATION:
Economic rationality dictates that investment in the supply of transport should be prioritized where there is demand, but the policies followed by Spanish governments over the past decades do not seem to respond to this logic. The case of the Mediterranean Corridor as it passes through Spain is paradigmatic. The coastal axis from the Pyrenees to Algeciras is the origin or destination of 62% of long-distance traffic in Spain (that is, for distances of 300 km or more, which are essentially those for which the railway can be a means of transport competitive). For this reason, the FERRMED association estimates that investments in the Mediterranean Corridor would contribute 94% of the total economic benefits that European corridors would bring to Spain. It therefore seems that these investments should have a higher priority than others comparable to regions with less demand for transport such as those in the north-west of the Iberian Peninsula. This, however, is not what is happening, and the Mediterranean Corridor is being harmed not only by very long delays but also by a comparatively lower "low-cost" design than is being applied to regions with much less demand in the interior of the Peninsula. By now we can already predict that this design, as it is conceived, will not provide the benefits that would justify this colossal pan-European investment.
GOAL:
The aim of this work is to analyze the recent history and design of the Mediterranean Corridor as it passes through Spain.
It combines data from various sources, among which it is worth highlighting two very recent studies in which the author of this communication (Eduard Gracia) took part, specifically:
Gracia, Eduard (2022): Sticks on wheels: the Mediterranean Corridor and the logic of power in Spain. Vincle Foundation ((Bastons-a-les-rodes-al-Corredor-Mediterrani-Eduard-Gracia-Fundacio-Vincle.pdf (fundaciovincle.com))
FERRMED (2023): Study of traffic and modal shift optimization in the EU (llibre FERRMED-separata.indd) (Eduard Gracia is responsible for the economic analysis section of this study).
MAIN RESULTS AND CONCLUSIONS:
1. The design of the European railway corridors as they pass through Spain does not seem to respond to the basic economic logic according to which it is necessary to invest in additional transport supply as a priority where there is demand, given that the axes with the most traffic (basically on the Mediterranean coast ) rather more limited technical solutions are being implemented than on lines with much less traffic demand.
2. Therefore, and beyond the worrying delays in its implementation, the design of the Mediterranean corridor as currently planned cannot offer the capacity and services necessary to achieve the objectives that justify this colossal work - in particularly the European objective of transporting by rail/combined transport 30% of the goods that travel by land (today in Spain it is 5%) towards the year 2030
Colaboración empresarial público-privada en la transformación urbana: el distrito de Ciutat Vella en Barcelona (1986-2002)
No full textTítulo: Colaboración empresarial público-privada en la transformación urbana: el distrito de Ciutat Vella en Barcelona (1986-2002)
Autor: Pablo Algarrada Vera ([email protected]) [1]
Eje: Número 8. Infraestructuras y gestión sostenible del territorio (“Los procesos de urbanización”)
[1] Investigación en el marco de la realización de la tesis doctoral de Pablo Algarrada Vera en el programa de doctorado de Historia Económica de la Universidad de Barcelona, bajo la dirección de Paloma Fernández Pérez (ORCID 0000-0001-5295-9465; [email protected]).
La década de los años setenta representó una profunda redefinición de las barreras delimitantes en las actuaciones del sector público y privado. El contexto económico internacional se vio marcado por las convulsiones del mercado energético, las fuertes restricciones presupuestarias y el incremento de la inflación y el desempleo, obligando una reformulación de la gestión estatal. El histórico modelo estatal burocrático-weberiano de provisión directa de bienes y servicios se hallaba inmerso en duras críticas por su ineficiencia, rigidez y sobredimensionamiento.
Las urbes industriales europeas se encontraban sumidas en una incesante espiral de degradación socioeconómica, surgiendo así la necesidad de una reestructuración que frenara la obsolescencia de sus áreas urbanas centrales. Las administraciones, motivadas a desarrollar una creatividad organizacional, adoptaron nuevos entornos institucionales favorables en la compleja coyuntura económica. La canalización de estas ideas se desarrolló mediante la cooperación estructurada entre actores públicos y privados, aplicándose en la construcción de infraestructuras, la gestión sanitaria o la provisión de suministros, entre otros.
Siguiendo una metodología cualitativa y adoptando marcos teóricos propios de la Historia Económica Empresarial, este artículo analiza, mediante el estudio de caso, la trayectoria de los acuerdos de colaboración mixta en el ámbito de la transformación urbana. El estudio de caso se centra en la sociedad mixta PROCIVESA (Promoció Ciutat Vella S.A), encargada de la revitalización del distrito de Ciutat Vella, centro histórico de Barcelona. PROCIVESA fue una compañía pionera en la revitalización urbanística, económica y social de áreas urbanas deterioradas.
La experiencia transformadora del distrito central se integra dentro del reconocido “modelo Barcelona”, que convirtió una ciudad industrial en crisis en una urbe de reconocido prestigio internacional. No obstante, los análisis centrados en el rol de los órganos gestores encargados de la transformación han sido poco explorados. Este estudio contribuye, desde un ámbito local, a los debates sobre la aplicación de figuras organizacionales creativas e innovadoras para la toma de decisiones en la gobernanza urbana.
Los ODS han reafirmado la necesidad de cooperación entre actores públicos y privados. El complejo contexto socioeconómico actual contiene elementos coincidentes con los años ochenta: restricciones presupuestarias, efectos adversos derivados de los conflictos internacionales, problemas de cohesión social en los territorios… Revisar el papel de la colaboración mixta se vislumbra esencial para complementar la transformación de las ciudades europeas y mantener su competitividad.
PROCIVESA se destaca como un ejemplo pionero de coparticipación entre la esfera pública y mercantil para el cumplimiento de objetivos propios de una agenda sociopolítica históricamente de exclusividad estatal. El diseño organizativo empleado en la constitución de la sociedad, el consenso entre los representantes políticos y empresariales, la transferencia de un “know-how” entre sus miembros o la capacidad de adaptación de PROCIVESA a un entorno social y económico cambiante, destacan como algunos de los mecanismos que definen el devenir de la compañía. Sin embargo, la trayectoria de PROCIVESA también pone de manifiesto las dificultades y retos propios de las sociedades mixtas, las necesidades de estrictos controles internos, y la aparición de conflictos al trabajar sobre un tejido urbano vivo.
 
Social impact of the ZBE (Low Emission Zone) of Barcelona Ring. A cost-benefit analysis
No full textIn the European Union there are more than 200 experiences of cities that have a Low Emission Zone, as a mechanism to reduce pollution caused by traffic in urban areas. This instrument adopts different names, "clean air zones", "environmental zones", "limited traffic zones", etc., but they all have in common the establishment of restrictions on urban transit.
Specifically, the Spanish regulations foresee that ZBEs are established in cities with more than 50,000 inhabitants, and therefore it will become a widely generalized tool.
At the same time, a broad consensus is gradually being consolidated on the need to assess the social impact of the actions that are carried out, especially in the field of public management, where decisions have been to justify based on the interests of the citizens.
This presentation presents an analysis of this impact based on the application of a Cost Benefit Analysis (CBA), a microeconomic approach that is contextualized within the welfare economy and that aims to reproduce, on a social scale, the behavior of a rational agent when comparing the advantages and disadvantages of an economic action
This approach integrates all the impacts that the project has on society, in the form of benefits and social costs, valued monetarily, to estimate the resulting effect or the net social benefit of its development. This monetization is the basis of ACB methods, as it is the unit of account that allows heterogeneous benefits and costs to be compared. It is, therefore, a criterion for making collective decisions considering the aggregated individual preferences, expressed economically, either by the willingness to pay or by the costs avoided due to the differential effects that will predictably occur.
This methodology will be applied to the Low Emissions Zone of the Rondes de Barcelona. A double result is intended. On the one hand, explain how this methodology can be applied to the analysis of a ZBE and its limitations. On the other hand, to obtain results to quantify the net impact of its implementation on the well-being of the population. In other words, comparing the benefits it generates with the costs derived from its establishment.
The conclusions of the work show that it is a positive action, in the sense that the environmental benefits it generates compensate, in sufficiently significant figures, the costs of carrying it out. Therefore, they generate a net positive impact on well-being.
But the fact that the global balance is positive does not mean that it is positive for all the agents involved. Therefore, although it is not part of the scope of this work, it must be taken into account, in order to develop complementary actions that can limit the opposition of groups directly affected
Quina és la solució més sostenible des del punt de vista ambiental per fer front a la sequera?
No full textEls anys 2023 i 2024 han marcat una pluviometria fora del que era habitual a Catalunya. Aquesta situació ha empès al govern a aplicar el Pla de Sequera que assenyala quina ha de ser pel que fa al consum segons els diferents usos de l’aigua. De tota manera, el pla no introdueix com s’hauria de donar resposta a la situació de sequera tret de racionar el consum de recurs. En aquest context, algunes de les respostes, sigui des de la vessant de l’oferta o de la demanda, no estaven previstes encara que estaven disponibles algunes tecnologies com la desolació o la regeneració per produir aigua. També han aparegut altres possibilitats com la utilització de la part no consumida de la concessió del mini-transvassament o la portada d’aigua en vaixells. Tot i que el cost econòmic és rellevant, inclourem el cost de les externalitats ambientals provocades i presentarem els resultats del cost ambiental (en emissions de CO2 i petjada hídrica) de les diferents solucions tecnològiques que s’han anat incorporant. Tot i que no s’acostumen a tenir en compte, cal incloure el cost ambiental de les diferents solucions per tal de dur a terme una presa de decisions informada.Els anys 2023 i 2024 han marcat una pluviometria fora del que era habitual a Catalunya. Aquesta situació ha empès al govern a aplicar el Pla de Sequera que assenyala quina ha de ser pel que fa al consum segons els diferents usos de l’aigua. De tota manera, el pla no introdueix com s’hauria de donar resposta a la situació de sequera tret de racionar el consum de recurs. En aquest context, algunes de les respostes, sigui des de la vessant de l’oferta o de la demanda, no estaven previstes encara que estaven disponibles algunes tecnologies com la desolació o la regeneració per produir aigua. També han aparegut altres possibilitats com la utilització de la part no consumida de la concessió del mini-transvassament o la portada d’aigua en vaixells. Tot i que el cost econòmic és rellevant, inclourem el cost de les externalitats ambientals provocades i presentarem els resultats del cost ambiental (en emissions de CO2 i petjada hídrica) de les diferents solucions tecnològiques que s’han anat incorporant. Tot i que no s’acostumen a tenir en compte, cal incloure el cost ambiental de les diferents solucions per tal de dur a terme una presa de decisions informada.Els anys 2023 i 2024 han marcat una pluviometria fora del que era habitual a Catalunya. Aquesta situació ha empès al govern a aplicar el Pla de Sequera que assenyala quina ha de ser pel que fa al consum segons els diferents usos de l’aigua. De tota manera, el pla no introdueix com s’hauria de donar resposta a la situació de sequera tret de racionar el consum de recurs. En aquest context, algunes de les respostes, sigui des de la vessant de l’oferta o de la demanda, no estaven previstes encara que estaven disponibles algunes tecnologies com la desolació o la regeneració per produir aigua. També han aparegut altres possibilitats com la utilització de la part no consumida de la concessió del mini-transvassament o la portada d’aigua en vaixells. Tot i que el cost econòmic és rellevant, inclourem el cost de les externalitats ambientals provocades i presentarem els resultats del cost ambiental (en emissions de CO2 i petjada hídrica) de les diferents solucions tecnològiques que s’han anat incorporant. Tot i que no s’acostumen a tenir en compte, cal incloure el cost ambiental de les diferents solucions per tal de dur a terme una presa de decisions informada.Montserrat Terme
A BIBLIOMETRIC ANALYSIS ABOUT THE RELATION OF INNOVATION AND TRUST
No full text
During the first decades of 21st century, the world economy has been suffering a sequence of global crisis also including the Twin Towers attack, the Lehman Brothers collapse, the Covid-19 pandemic, the wars in Ukraine and in Israel, and the climate change.
In this context, the European Strategy and Policy Analysis System (2024 ESPAS) identified the 10 most challenging global trends for the next decade, highlighting a general lack of stability, together with the expectation of further fast-paced and disruptive changes.
It is acknowledged that fast-paced changes and international crisis increase inequality gaps in the economy (2023 United Nations) as well as the feelings of uncertainty and discomfort, with a strong and negative impact on Trust.
At the same time, it is implicit in the concept of crisis that the status quo is challenged; what was working to date, suddenly does not work anymore, or works in a different way.
Therefore, Innovation should represent a logical reaction to crisis and disruptive changes, and over time it should restore the discomfort and lack of confidence generated by fast-paced changes.
Within existing Literature, Bar Am, et al. (2020 Bar Am et al.) affirm that, particularly in times of crisis, it is urgent to adapt, innovate or transform the business model.
However, observing the different decisions taken by companies, they also note that “during or after crisis […] many companies are deprioritizing innovation to concentrate on: shoring up their core business, pursuing known opportunity spaces, conserving cash or minimizing risk and waiting until there is more clarity.”
In other words, in the very moment when there is a lack of trust - representing a barrier to Innovation - it is also vital for enterprises to innovate more.
Despite of it, we did not find enough investigations supporting the capacity of innovation to restore Trust after crisis.
Therefore, the purpose of this upcoming work is to do a systematic analysis of the literature identifying articles and investigations treating the connection between Innovation and Trust, and more specifically, what is the role of Innovation during crisis and fast-paced changes in the economy.
Eventually, the lack of knowledge in this specific area might represent an opportunity for further investigation, generating a deeper and relevant understanding of the topic. 
Economical and financial aspects inthe water service supply services
No full text4rt Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya
CAP A UNA ECONOMIA MÉS DIGITAL I SOSTENIBLE
Proposta per a l’eix de SOSTENIBILITAT MEDIAMBIENTAL
Aspectes econòmics i financers del servei d’abastament urbà d'aigua
La crisi hídrica que vivim ha posat en qüestió molts dels aspectes de la política d’aigua i les garanties exigibles en una societat desenvolupada.
Un dels aspectes destacats és l’abastament urbà d’aigua, la seva eficiència i la seva economia. La comunicació que es proposa analitza l’estructura econòmica i regulatòria del servei i planteja alternatives de futur en base a l’experiència professional de l’autor.
Abstract
En la seva configuració actual, el servei d’abastament d’aigua te el seu origen en l’Estatuto Municipal promulgat l’any 1924. En relació a l’aigua, establia la competència municipal en abastament d’aigua -que era declarada servei públic-, aigües residuals, safareigs, abeuradors i serveis anàlegs.
Així es van configurar els aspectes urbanístics que van permetre la generalització de l’abastament domiciliari de l’aigua i la regulació dels seus aspectes econòmics i financers.
L’economia de l’abastament d’aigua ha estat molt protegida. En la seva qualitat de servei d’higiene urbana fins fa ben poc s’ha estimulat el consum d’aigua amb polítiques d’oferta i abundants ajuts públics. Així s’ha observat que tot i tenir un valor molt superior al seu cost, el preu al que s’ha subministrat ha estat inferior al cost.
Avui tenim la consciència de que l’aigua és un recurs escàs i vivim la situació com una contradicció. El funcionament d’una societat moderna requereix la garantia dels subministraments essencials com ho són l’aigua i l’energia, que és un component d’importància creixent en el cost de l’aigua.
La necessitat d’un ajust econòmic d’aquest servei afecta també a l’estructura de costos i ingressos, amb importants asimetries entre els fixes i els variables, que ens han dut a la paradoxa de l’estalvi, és a dir a la inevitable conseqüència de que el resultat d’estalviar aigua és que s’han d’augmentar les tarifes per equilibrar l’economia del servei. En conseqüència cal un replantejament de l’estructura tarifària del servei que garanteixi aquest equilibri i millori la comprensibilitat de la factura per als usuaris.
Altres aspectes regulatoris a revisar afecten a la corresponsabilització dels concessionaris en les polítiques de reducció de pèrdues d’aigua del servei, l’encaix econòmic de les polítiques de protecció social que garanteixin el dret d’accés universal a l’aigua o l’adopció de sistemes tarifaris equitatius per a municipis turístics
El valor estratégico de la biodiversidad
No full textLa presente comunicación reflexionará sobre los riesgos y oportunidades de la dependencia empresarial de la biodiversidad y del valor de una estrategia empresarial asociadas a la biodiversidad en el sector vitivinícola