Scipedia
Not a member yet
33380 research outputs found
Sort by
Impacto económico de la sequía en Catalunya. Impacto sobre los resultados empresariales
No full textEste documento analiza el impacto de la coyuntura de desabastecimiento de agua desde mayo de 2023 en Catalunya. Como factor determinante para la economía, no solo del sector primario, sino que de cada uno de los sectores que la integran. La actual conyuntura de debastecimiento hidrico que atraviesa Catalunya ya se contabiliza en cientos de millones de euros, inicialmente ha afectado al sector agroalimentario, pero con el paso del tiempo se ha extendido al resto de los sectores del tejido empresarial catalán. Al punto de que actualmente es la principal factor de decrecimiento de las proyecciones del PIB de la comunidad, su no resolución supone un grave problema cuando se acerca el verano, y el debastecimiento de agua puede generar grandes perdidas en el sector de la hostelería en su momento de mayor ocupación del año, sector vital no solo para Catalunya, sino que también para España. Sumado a las afectaciones energéticas producto del estado de los embalses a un 15% de su capacidad, las cuales repercuten en todos los sectorees económicos de la comunidad, al igual, que en las economías domésticas.
En el siguiente paper se realizará un estudio sobre el impacto del debastecimiento de agua calculándo el índice de productividad, coste ponderado de capital, y existencias producidas de una muestra representativa de 20 compañías de los sectores más damnificados, salvo por la hostelería . A partir de la cual se calculará una media de cada una de las tres ratios, evidenciando la perdida de productivad, incremento del coste capital, y la producción de existencias totales aproximándose a una cuantificación ponderada de la crisis hídrica mediante a una comparativa con los resultados encontrados con los del ejercicio económico correspondiente a 2022, antes de la coyuntura. Las empresas que integran el pool sobre el cual se realizará el análisis son: Henkell Freixenet, Raventos Codorníu, Grupo Bonpreu, Casa Taradellas, Damm S.A, Segura Viudas, Frit Ravich, Corporación Alimentaría de Guissona, Grupo Agora, Agroalimen, Costa Food Meat, Europastry, Valls Company, Grupo Agbar, Borges S.A, Nestlé España, Costa Brava Mediterranean Foods, Cobega S.A, Lipsa
A fully distributed algorithm for dynamic economic dispatch of cross regional power systems based on alternating direction multiplier method
No full textIn the present study, a novel approach to dynamic economic dispatch for power systems spanning multiple regions is introduced, utilizing the alternating direction multiplier method (ADMM) as its computational foundation. The proposed economic scheduling model is designed to optimize the operational costs of the system comprehensively, while adhering to a spectrum of operational constraints. Employing the ADMM, the study achieves a distributed resolution of the model by severing the inter-regional interconnections, thereby partitioning the overarching optimization challenge into manageable sub-problems specific to each region. This methodology facilitates the attainment of the system’s global optimum through the iterative resolution of these regional sub-problems. Furthermore, the algorithm obviates the necessity for a centralized data repository for multiplier updates, thereby endorsing a fully distributed scheduling paradigm. Concurrently, the study incorporates a multi-period optimization technique within the economic scheduling model to accommodate the inherent temporal dependencies of the power system. The culmination of this research is the empirical analysis of a tri-regional interconnected system, predicated on the IEEE standard test system, which substantiates the efficacy of the proposed economic dispatch strategy
Análisis del Green Premium de la deuda pública en un entorno inflacionario
No full textEl estudio del Green Premium es un campo de investigación que se está extendiendo a medida que crece la financiación para proyectos verdes y una transición hacia una economía sostenible. Se trata de evaluar las características específicas en la valoración de los bonos verdes y su comparación con la valoración de bonos simples, también denominados convencionales, con similares características de vencimiento y mismo emisor. Con el análisis de la denominada Green Premium o Greenium, se examinan las posibles diferencias de precio y rentabilidad entre dos bonos del mismo emisor, uno denominado verde y otro sin tal definición o con características diferentes de las que se aplican para los bonos verdes y vencimientos similares o iguales.
Para este análisis es conveniente diferenciar en el momento de la emisión, mercado primario, y cuando ya se negocia la emisión en el mercado secundario y si estas diferencias se deben a aspectos de liquidez u otras. Determinar, si se establece diferencia significativa de precio y rentabilidad y si esta divergencia beneficia al emisor, consiguiendo unos costes de financiación menores en el mercado primario que en condiciones de emisión de un bono simple o convencional o, por el contrario, favorece al inversor, pagando menos precio y obteniendo más rentabilidad en la emisión.
Una vez emitido el bono, en el mercado secundario, si se diferencian rentabilidades significativas entre un bono verde y uno convencional, en este caso, afectando directamente a los inversores e indirectamente al emisor.
Los modelos de valoración basado en primas de riesgo expresan la rentabilidad esperada de un activo con riesgo como la suma del tipo de interés sin riesgo y una o varias primas de riesgo que compensan a los inversores por la exposición del activo a fuentes de riesgo. Estos componentes diferenciados para activos de renta fija son el activo libre de riesgo, la prima por plazo del activo, la prima por riesgo de crédito y la prima por liquidez. En consecuencia, si se comparan las rentabilidades de un bono convencional y un bono verde y considerando un modelo de prima de riesgo para los activos de renta fija, el presente estudio del Green Premium se centra básicamente, en la prima de liquidez y la dificultad de separarla entre liquidez y Green Premium; las causas de las diferencias, que se puedan dar tanto en el mercado primario como secundario en activos de deuda pública europea que han emitido, hasta el momento, bonos verdes y/o que están constituyendo, de forma paralela, estructuras de tipos de interés, convencional y verde (i.e. Alemania y sus twin bonds). Entre las causas que se analizan están las relacionadas con las normativas en sostenibilidad, costes de emisión y/o verificación, programa de recompras de activos por parte del Banco Central, distribución de inversores, sectores elegibles para el destino de los recursos, etc.
Igualmente se pretende discernir la Green Premium, en dos regímenes diferenciados en el entorno de tipos de interés en las economías europeas, desde tipos de interés negativos o bajos y/o deflación, hasta la “normalización” de tipos de interés y aparición de altas tasas de inflación y si se observan diferencias significativas en estos dos periodos.
La emisión, reciente, de un bono verde por parte de Japón y su disyuntiva durante 25 años con tipos de interés de referencia negativos o menores al 0,5%, también es valioso analizar para una mejor comprensión de la Green Premium y posible extensión en otros países asiáticos
Dynamics of Catalan International Trade a Gravity Approach
No full textSince the Middle Ages, Catalonia has been an open nation, keen to trade internationally. In recent decades, the region's commitment to commerce has yielded remarkable growth, with data from the early 1990s revealing a dramatic surge in Catalan international trade. Notably, in 2023 alone, Catalan exports increased by over 6% compared to the previous year.
Over the past 15 years, Catalonia has consistently maintained a positive trade balance, often exceeding 10% of its Gross Domestic Product (GDP). Impressively, exports have emerged as being one of the most important Catalan economic activities, accounting for nearly a third of the nation's GDP in 2023. Such figures clearly outstand, especially when compared with neighboring countries like Spain, France, and the broader European Union.
This paper embarks on a comprehensive examination of the evolution of Catalan trade, focusing on both its primary trading partners and leading sectors in the international market. Utilizing cutting-edge network analysis techniques, the study aims not only to compute informative metrics such as density and connectedness but also to offer clear visualizations of Catalan trade dynamics.
Furthermore, the paper will dive into the determinants of Catalan imports and exports, employing a Structural Gravity approach. This analytical framework deconstructs Catalan trade into three distinct components: Catalan-sector specific, “foreign country”-sector specific, and a bilateral Catalan-“foreign country”. While the former components can be easily retrieved using fixed effects in regression models, the latter, bilateral, component is explained through traditional gravity controls such as distance, Preferential Trade Agreements (PTAs), Bilateral Investment Treaties (BITs), among others. This bilateral component will shed light on how Catalonia leverages trade and investment agreements to foster international trade.
Moreover, given the interest in the Catalan side, the study will try to unpack the Catalan-sector specific fixed effect by leveraging on firm-level data sourced from Bureau van Dijk’s ORBIS dataset. By aggregating this data to match sector-level specifications, the analysis seeks to explain sector characteristics such as investment intensity, specificity, and competition, and their impact on Catalan trade flows.
Overall, this study aims to, first, provide a detailed description of the evolution of Catalan international trade and, second, explain its main determinants both at a bilateral and at a Catalan level. The research aims to offer valuable insights into the driving forces behind Catalonia's trade performance, thereby informing policymakers, researchers, and stakeholders alike
Spain, Split and Talk: Quantifying Regional Independence
No full textThe Spanish central and regional Catalan governments recently started a dialogue negotiating Catalan independence. A potential independence of Catalonia from Spain would impose a new border on Catalonia, which would have implications for its international trade. Traded goods between Catalonia and Spain would cross national borders. Catalan trade with EU countries might need to cross thicker non-EU borders, depending on whether or not Catalonia would become an EU member state. Within an international trade framework, this study quantifies the economic impact of a potential secession of Catalonia from Spain, taking into account the associated political uncertainty, for example regarding EU or WTO membership.
First, we investigate the border effect of international trade, that is, the observed difference in international trade compared to domestic trade within a country. We construct a novel dataset including trade flows between all 17 Spanish Autonomous Communities and 142 countries worldwide from 2001 to 2017. The data structure allows us to dissect trade borders into different levels (regional, national, EU). Estimating the different border effects using state-of-the-art gravity estimation methods reveals substantial heterogeneity in trade borders. Our results suggest that Catalonia has intensified its trade integration with the rest of the world to the detriment of trade with the other Spanish regions in the past years.
Second, we quantify the potential economic impact of a hypothetical Catalan secession using a general equilibrium analysis. Specifically, we use the structural gravity model of inter- and intra-national trade to investigate how Catalan secession and the implied change in its trade border would affect trade flows, consumer prices, producer prices, and welfare for Catalonia, for the remaining Spanish regions, as well as for the countries worldwide. In several counterfactual scenarios, we study the trade and welfare effects for the various political possibilities regarding, for instance, Catalan EU and WTO membership. Our findings suggest, on the one hand, increasing losses for Catalonia in scenarios of declining integration. On the other hand, the results indicate a decrease over time in Catalonia’s welfare loss associated with independence due to weaker integration with the remaining Spanish regions. The losses associated with Catalan independence for the remaining Spanish Autonomous Communities are lower and very similar in all scenarios, as well as over time. The other countries worldwide only face minimal welfare changes following Catalan independence.
A prevailing view among Catalan independence supporters is that the economically vibrant Catalonia contributes more to the Spanish state than it receives in return. To account for fiscal contributions, we add fiscal transfers between the Spanish Autonomous Communities into our model. This allows us to quantify the effects of Catalan independence net of the transfers in our counterfactual scenarios. In further extensions, we add social connectedness between the Spanish Autonomous Communities and countries worldwide to assess to what extent social ties affect trade flows. Further counterfactual scenarios quantify the impact of changes in these social ties following a hypothetical Catalan secession, in addition to changes in the Catalan border
JOCS DE RESILIÈNCIA ECONÒMICA EN UN MÓN GEOPOLÍTICAMENT FRAGMENTAT
No full textLa globalització sembla sofrir la derivada econòmica del primer principi de la termodinàmica, que sosté que no es destrueix pas sinó que es transforma en quelcom diferent. I, tal i com passa amb l’energia, aquesta mutació pot convertir el procés en quelcom que sigui més o menys eficient o profitós.
Els successius episodis de crisis i conflictes han fet evident que la globalització no és un resultat inevitable ni tampoc un fet que es pugui donar per garantit. L’escassetat de components considerats essencials o les disrupcions en el seu subministrament han convidat els sistemes productius a reconsiderar els seus socis estratègics i els governs a impulsar polítiques industrials basades en subsidis generosos i en instruments característics de polítiques comercials proteccionistes.
La voluntat de reconfigurar les cadenes de subministrament ha afavorit l’emergència de nous conceptes (reshoring, nearshoring, friendshoring, slowbalisation, deglobalisation...) que tracten de predir les tendències de futur, al temps que arreu van creixent els temors sobre els costos econòmics reals d’un procés de fragmentació geopolítica.
Una anàlisi detallada dels fluxos recents dels intercanvis comercials i financers internacionals ens posa de manifest una nova realitat, caracteritzada per alguns trets distintius. Primer, uns indicis primerencs de fragmentació econòmica, estretament relacionats amb l’orientació de les inversions directes exteriors. Segon, una dissociació dels fluxos comercials entre els Estats Units i la Xina causada per la brega proteccionista, que deriva en desviació de comerç en favor de països tercers però que no evita la influència de l’economia asiàtica per via indirecta. Tercer, un procés de reassignació de l’activitat econòmica (reallocation), amb un menor protagonisme de les importacions de productes intermedis, una conseqüència de la menor demanda de les economies més avançades i de l’automatizació induïda per les tecnologies emergents. Quart, un protagonisme creixent dels serveis comercials en la reconfiguració de les cadenes globals de valor i, per extensió, la seva major participació en el comerç internacional. Cinquè, una distribució geogràficament molt asimètrica de la producció dels recursos que són considerats estratègics per a l’èxit de la digitalització i la transició verda, també entre blocs políticament considerats afins. I sisè, l’evidència que els costos de la fragmentació econòmica no serien menyspreables.
En aquest context, l’economia catalana presenta un grau d’obertura exterior considerable i un nivell de dependència significatiu del comerç internacional de productes intermedis, el que posa de manifest la seva orientació preferent als mercats internacionals i la seva plena inserció a les cadenes de valor globals. L’estudi minuciós dels seus intercanvis amb l’exterior, de les relaciones existents entre les diferents activitats productives localitzades a Catalunya i dels indicadors de dependència exterior mostren com el pas del temps ha reforçat aquestes dues tendències.
Però els canvis en la generació i distribució de valor a les activitats que generen més valor afegit i ocupació i les transformacions en les cadenes de subministrament de les principals economies mundials també posen de manifest que la capacitat de l’economia catalana per afrontar amb èxit una situació de risc o per adaptar-se i desenvolupar-se positivament en circumstàncies adverses inevitablement requerirà d’una major intervenció
La confiança en les institucions
No full textLa confiança és un sentiment que es defineix com la seguretat de que una persona actuarà com esperes. És un sentiment força persistent (Putman et al. 1993). Diversos estudis han demostrar que la confiança afecta positivament al creixement econòmic (Algan i Cahuc, 2010) i al benestar individual (Helliwell y Huang; 2010). També hi ha evidència que la confiança afecta a la interacció entre les persones i condiciona el compliment de les normes (Bargain y Aminjonov, 2020). Donat els importants efectes que la confiança pot arribar a tenir, és important ampliar el coneixement dels seus determinants per poder determinar les reformes i canvis necessaris per augmentar aquest sentiment. Entre els seu determinants estan, per una banda, les característiques personals, com l’edat, el gènere, l’educació, la renda o la religió dels individus. Per altra banda estan les característiques de les institucions i de l’entorn, que de fet són les característiques que expliquen la part més substancial de les diferències observades en els nivells de confiança (Alesina y la Ferrara, 2000, 2002). Existeix evidència de que hi ha una forta correlació positiva entre la confiança i la qualitat de les institucions (Rothstein y Uslaner, 2005). Un dels factors que determina la qualitat de les institucions és la corrupció, que ha estat un problema important a Espanya. Les actuacions i polítiques que poden implementar les institucions depenen, principalment, del seu pressupost. Per tant, és important conèixer si la confiança afecta a la seva grandària, a través del seu efecte sobre la voluntat de pagar impostos.
En aquest treball, en primer lloc, s’aportarà evidència descriptiva de com ha evolucionat el nivell de confiança en les institucions a Espanya i a Catalunya, fent una comparativa amb altres països de la Unió Europea. En segon lloc, s’aportarà evidència de la relació entre la qualitat de les institucions i la confiança estudiant com la corrupció afecta negativament a la confiança en els polítics. En tercer lloc, s’analitzarà com la confiança afecta a la voluntat de pagar impostos per part dels ciutadans
L’accessibilitat de l’habitatge a Catalunya la darrera dècada: una mirada al segment del lloguer
No full textAbstract per al ”IV Congrés d’Economia i Empresa: Eix 5. Sostenibilitat de les polítiques públiques”
Ermengol Bertran i Carles Badenes
Generalitat de Catalunya, Departament d’Economia i Hisenda,
Direcció General d’Anàlisi i Prospectiva Econòmica
La preocupació per l’accessibilitat de l’habitatge ha adquirit una forta centralitat en l’agenda política, mediàtica i legislativa dels darrers anys a Catalunya. Les condicions d’accés a l’habitatge s’han endurit en la darrera dècada, tant pel que fa a la tinença en propietat com la de lloguer. Això té impactes significatius en els pressupostos de les llars i en la seva capacitat per estalviar i acumular riquesa, així com en fenòmens d’exclusió residencial. La problemàtica actual està condicionada, en gran part, per fenòmens que són herència de la darrera crisi immobiliària: com la insuficient oferta d’habitatge nou, els criteris més exigents per a la concessió d’hipoteques o els efectes del llarg període d’atur i estancament salarial posterior a la crisi.
En aquest treball abordem la qüestió de l’accessibilitat i els seus efectes en les economies familiars, centrant-nos en el segment de lloguer: aquell que ha registrat tensions més importants i un creixement més gran.
Per fer-ho, partim de les microdades de l’Enquesta de Condicions de Vida per al període 2013-2023 per calcular la taxa de sobrecàrrega. Aquest indicador es defineix, seguint els criteris de l’Eurostat, com el percentatge de població que viu en llars que destinen més d’un 40% dels seus ingressos al pagament de les despeses de l’habitatge, inclosos els pagaments de l’habitatge i dels subministraments i descomptades les ajudes a l’habitatge.
Actualment, fins a un 32,6 % dels llogaters es troben en aquesta situació, cosa que dona com a resultat una taxa de sobrecàrrega lleugerament superior a l’espanyola (30,6 %) i encara molt per damunt de la mitjana europea (20,8 %) i de la majoria de països del nostre entorn.
L’evolució de la taxa de sobrecàrrega en el temps indica una disminució des dels màxims registrats el 2014, quan el 47,1% de les persones que vivien de lloguer a preu de mercat es trobaven en una situació de sobreesforç, vint punts percentuals per sobre de la UE (27,1%). Des d’aleshores, la seva incidència s’ha reduït prop de 15 punts percentuals. Tanmateix, aquest procés, que respon sobretot a la millora dels indicadors laborals i salarials, s’hauria estancat i fins i tot revertit a partir del 2018 (si bé exhibeix novament un descens el 2023).
La incidència sistemàticament més alta de la sobrecàrrega entre el quintil inferior de renda, en les zones urbanes i entre les persones que viuen en habitatges de lloguer a preu de mercat permet acotar més la problemàtica i connectar-la tant amb indicadors complementaris de pobresa i exclusió residencial, com amb transformacions de caràcter estructural en el mercat d’habitatge