Scipedia
Not a member yet
33380 research outputs found
Sort by
Quin serà el paper de les Comunitats Energètiques a la Transició Energètica?
No full textJustificació: Amb el RD 244/2019 de 5 d’abril es va obrir la porta a poder compartir energia autogenerada entre punts de generació i de consum que complissin determinades condicions, i popularment es va començar a parlar de Comunitats Energètiques, tot i que aquesta figura no existís a l’ordenament jurídic espanyol. Des d’aquella data i fins ara s’han desenvolupat moltes experiències reals amb diferents tipus de lideratge i de governança, mentre s’està a l’espera de la transposició de les dos Directives que les regulen. Diverses entitats, generalment ajuntaments quan la iniciativa és pública i cooperatives de consum quan la iniciativa és privada, han espremut el RDL 244/2019 per fer aproximacions al que seran les futures Comunitats d’Energies Renovables o Comunitats Ciutadanes d’Energia.
Interès: Les Comunitats Energètiques o les figures que les substitueixin, que apareixen a dos Directives Europees que havien de ser transposades abans del 31 de desembre de 2020, son un element molt important de la transició energètica, però també del canvi social que requereixen a nivell d’implicació ciutadana. La Transició Energètica necessita els volums que han de proporcionar grans parcs solars i eòlics, també de petits per adaptar-se a les peculiaritats de l’orografia de Catalunya, i també necessita teulades que facilitin nivells d’inversió assolibles per la ciutadania per tal que sigui protagonista o, com demana la Comissió Europea, que situïn la ciutadania al centre de la Transició Energètica.
Objectius: Recopilar les lliçons apreses des d’abril del 2019, tant a nivell tècnic i legal com sociològic, i projectar-les a les figures de la Comunitat d’Energies Renovables, i a la Comunitat Ciutadana d’Energia, o a la integració de totes dues, segons es reflectia a l’esborrany de RD que el MITECO va posar a informació pública al mes d’abril de 2023 i del que no hi ha hagut més notícies. Un cop superades les dificultats del dos primers anys, on la lentitud de les distribuïdores elèctriques i el seu desinterès van provocar una situació de bloqueig que només es va solucionar amb denúncies a la CNMC. Superats aquests entrebancs, la nova frontera és la motivació de la ciutadania i de l’empresariat per participar en aquestes noves entitats.
Resultats i conclusions: Aprofitant l’experiència acumulada els darrers anys, es vol projectar cap al futur tenint en compte la redacció de les diverses figures jurídiques contingudes a la Directiva de Normes Comuns del Mercat Elèctric Intern (2019/944) i la Directiva d’Energies Renovables (2018/2001) i entendre els canvis socials necessaris per garantir l’empoderament de la ciutadania a l’hora de liderar un nou paradigma energètic, basat en canvis a nivell social i digital. No és suficient oferir la possibilitat de participar, sinó que cal buscar el lideratge per tal que el canvi sigui sostingut en el temps
Innovació sostenible: casos d’èxit en models de negoci d’economia circular
No full textAquest document examina l’economia circular, destacant el seu potencial per a transformar models de negoci i fomentar la innovació en diverses indústries. A través d’exemples reals d’empreses mitjanes com Biogründl i Sant Aniol, s’il·lustra com aquest negocis poden implementar pràctiques sostenibles que no sols milloren la seva competitivitat, sinó que també contribueixen a la reducció de residus i l’optimització de recursos. Aquest document ofereix una guia pràctica per a l’adopció de models circulars, abordant estratègies clau i beneficis econòmics i ambientals.
En la introducció, es defineix l’economia circular i la seva rellevància en el context actual, emfatitzant la necessitat d’adoptar aquest enfocament degut als desafiaments ambientals i econòmics. S’explica com els principis de reduir, reutilitzar, reciclar i renovar poden substituir el model lineal tradicional, proposant un sistema més sostenible i eficient.
La secció sobre el potencial innovador de l’economia circular descriu com aquest model no sols redueix l’impacte ambiental, sinó que també obre oportunitats per a nous productes, serveis i processos més eficients. S’inclouen exemples de sectors on l’economia circular ha generat canvis significatius, demostrant la seva capacitat per a impulsar la innovació.
El cas d’estudi de Biogründl se centra en com aquesta empresa utilitza ingredients naturals i sostenibles destinats a l’elaboració de productes cosmètics i dermatològics.
En el cas d’estudi de Sant Aniol, es presenta la posada en marxa del projecte Asterix per a potenciar l’economia circular i les pràctiques sostenibles.
Les estratègies clau per a implementar models circulars s’aborden en una secció dedicada. Es destaquen tàctiques com el disseny per a la reutilització i reciclatge, l’ús eficient dels recursos, la implementació de tecnologies netes i la col·laboració amb socis estratègics. S’inclouen exemples i gràfics que il·lustren el flux circular de materials i recursos, proporcionant un enfocament estructurat per a l’adopció d’aquestes pràctiques.
Els beneficis dels models de negoci circulars es detallen, incloent-hi avantatges econòmics com la reducció de costos i la generació de nous ingressos, així com beneficis ambientals i millores en la competitivitat i reputació de l’empresa.
Finalment, s’ofereix una guia pràctica per a la implementació, que inclou passos inicials per a la transició a un model circular, eines i recursos disponibles, i estudis de cas d’empreses que han iniciat amb èxit aquesta transició.
La conclusió resumeix els punts clau i crida a l’acció perquè més empreses considerin aquest enfocament, destacant les oportunitats d’innovació i creixement sostenible que ofereix l’economia circular.
Aquest document pretén ser una guia comprensiva per a les empreses mitjanes interessades a adoptar pràctiques circulars i beneficiar-se dels seus múltiples avantatges
Ascens i responsabilitats de la professió d'economista
No full textJustificació
L'ascens de la professió d'Economista va tenir una fita fa dos segles, amb la consagració de la denominació de “Economia Política” en els clàssics. Posteriorment la creació de les Associacions professionals d'Economistes com la British Economic Association (1885) i una titulació universitària específica de Economics en la universitat de Cambridge (1903) van ser altres fites en la consolidació social i professional dels Economistes, que va avançar en reconeixement amb la inclusió de l'Economia entre les disciplines amb Premi Nobel (1968-1969). Fa un segle, en 1924, Keynes va dedicar un llarg article amb motiu de la defunció del seu mestre Alfred Marshall, en què contenia la famosa descripció de la singularment “rara combinació de dons” que havia de reunir un economista. Què podem aprendre d'aquesta trajectòria d'interaccions entre realitats i idees de la nostra professió?
Objectius
En el moment d'eclosió de la professió, a principis del segle XIX, alguns problemes tenien cridaneres similituds amb els actuals: una època de ràpid canvi tecnològic que estava alterant les formes de treball, de vida i de relacions socials, generant el que avui diríem “nous models de negoci”. L'aprofitament dels guanys de productivitat de la Revolució Industrial va permetre als països occidentals accedir a una hegemonia econòmica i política, desbancant a la Xina i l'Índia…que en l'actualitat pretenen recuperar aquest lideratge. Els primers economistes van afrontar els problemes de distribució de la renda que es veia profundament alterada pels canvis tecnològics i les seves implicacions sociopolítiques. Un dels debats més presents era el paper de la liberalització comercial secundada, com la globalització, per uns mentre que uns altres expressaven les seves reticències davant els eventuals problemes en l'accés a “subministraments estratègics”. Moltes d'aquestes qüestions de fons tornen avui a ser presents de forma accentuada: impactes del canvi tecnològic, especialment la intel·ligència artificial, amb formulacions de Ricardo que anticipen desenvolupaments recents de Acemoglu, debats sobre fragmentacions i sobre pugnes geoestratègiques i les seves implicacions, així com la distribució dels “dividends” de la globalització i del canvi tecnològic. Els temes demogràfics i els factors limitatius del creixement – ara amb les preocupacions mediambientals – tenen així mateix arrels i tradició. Gestionar “trade off”, avaluar cursos d'actuació alternatius, adaptar-se de manera creativa a noves i complexes realitats…alguns dels trets que singularitzen als economistes tornen a estar en primer pla
Resultats/Conclusions a treballar
Les responsabilitats creixents dels economistes com a professió, davant el conjunt de la societat, adquireixen especial rellevància en moments de complexitats i perplexitats. Les experiències acumulades així com la capacitat d'adaptació a noves realitats i a la conformació de potencials escenaris de futur són actius importants perquè els economistes siguin un “pont sobre aigües turbulentes” en aquests delicats moments, en què aquests ponts són singularment rellevants quan més turbulentes siguin les aigües&hellip
Determination of Geotechnical Parameters of a Heterogeneous Tropical Soil Deposit Through Different Penetration Rate CPTu Data
Get PDFAssessing soil properties through geotechnical tests is a crucial activity to understand its behaviour. Field tests serve as a good approach to characterize the geotechnical behaviour of materials according to their in-situ condition. However, the interpretation of these tests often relies on empirical correlations, which can become complex when dealing with soils with notable heterogeneity. This paper objective is to determine the strength parameters and discuss the consolidation effects for a heterogeneous tropical soil deposit using data from field tests with different rates of penetration and laboratory tests. A layer identified as low-strength soil classified as silty-sand to silty-clay exhibited partial drainage during a standard-rate cone penetration. The approach proposed by Randolph and DeJong (2012) was used to determine the penetration rate necessary to mobilize an undrained behaviour of the material, since the cone penetration results shown that the material is mostly contractive and clay-like. CPTu tests were also conducted with penetration rates of 60 mm/s and 100 mm/s, to proper estimate the undrained shear strength (Su). These tests reinforced the presence of a preconsolidated upper layer, enabling the estimation for the overconsolidation ratio (OCR). For the normally consolidated portion of the residual soil, rapid tests that achieved a normalized velocity (V) associated with distinctly undrained penetration were used to derive the undrained shear strength (Su), with a cone factor (Nkt) estimated from standard-rate tests available. The geotechnical parameters estimated were then compared to the laboratory data results showing a convergence with the parameters estimated by the field tests
Interpretation of CPTu in Sensitive Fine-Grained Soils and Prediction of Residual Excess Pore Pressures in Consolidating Soils
Get PDFRobertson (1986) soil classification on Sensitive Fine Grained Soils using CPTu is of interest since the variation of these soils include those of Consolidating Soils. However, the classification does not include into detail such as the influence of the existence of excess pore pressure prior to penetration testing or what is the contribution of the excess pore pressure to the total penetration resistance. Rahardjo et al (2008) studied this phenomena by extrapolation of the dissipation test data to determine the residual excess pore pressure which play an important role in CPTu testing. Further, Rahardjo et al (2016) continued investigation of the CPTu in Consolidating Soils using Bq, Bq* and Effective Stress Concept (Rahardjo et al. 2017). These findings have been very useful when using CPTu in very soft soils and ultrasoft soils where the undrained shear strength of the soils is very low. This paper is the results of several studies of CPTu testing in marine clays, lacustrine, ultrasoft soils or even peats. The author found that there is significant value of Bq and Bq*, hence are parameters of importance when dealing with soft soils and discussed in more detail. Recent applications are in very soft soils and peats in Sumatera and East Java mud eruption which are are also included
Research on thyroid nodule segmentation using an improved U-Net network
No full textTo develop a precise neural network model designed for segmenting ultrasound images of thyroid nodules. The deep learning U-Net network model was utilized as the main backbone, with improvements made to the convolutional operations and the implementation of multilayer perceptron modeling at the lower levels, using the more effective BCEDice loss function. The modified network achieved enhanced segmentation precision and robust generalization capabilities, with a Dice coefficient of 0.9062, precision of 0.9153, recall of 0.9023, and an F1 score of 0.9062, indicating improvements over the U-Net and Swin-Unet to various extents. The U-Net network enhancement presented in this study outperforms the original U-Net across all performance indicators. This advancement could help physicians make more precise and efficient diagnoses, thereby minimizing medical errors
Classification of an Exposed Mixed-Sediment Tidal Flat Using Synthetic Aperture Radar
Get PDFEstuarine tidal flats represent a critical environment for maintaining healthy ecosystems. The geotechnical characterization of such environments is often challenging due to their soft nature and remote locations. Thus, the goal of this study is to explore the use of remotely sensed, high resolution (pixel resolution of ~0.5 m) synthetic aperture radar (SAR) data for characterizing these sediments. Towards this goal, the variability of sediment properties (median gain size, moisture content, fines content, and classification following the Unified Soil Classification System (USCS) were documented for a mixed tidal flat located on the Great Bay Esturay in New Hampshire, USA. A sediment classification scheme based on SAR, originally proposed by Gade et al. (2008), which utilizes the correlation length to characterize sediments based on the percentage of particle
In-Situ Cyclic Direct Shear Tests on Volcanic Soil in the Site of Landslide Due to Earthquake
Get PDFVolcanic pumice soils are widely distributed in many countries. Mechanical properties of those need to be characterized since seismic ground motions can cause serious hazards such as large-scale slope failures and long-distance debris flows. Since volcanic pumice generally retains extremely high porosity and has a sensitive structure, the natural soil structure is easily broken during sampling or transportation. Therefore, it is preferable to conduct in-situ tests without disturbing the original structure of the soil. In this study, an in-situ direct shear test device was developed, and in-situ cyclic direct shear tests were performed on volcanic pumice (Ta-d). This pumice soil is considered to be the main cause of slope failure in Atsuma, Hokkaido, Japan, due to Easten Iburi earthquake in 2018. Laboratory direct shear tests were also conducted using undisturbed sample taken from the site. The results revealed that soil structure significantly affects shear strength. To evaluate the mechanical behavior of such sensitive soils, it is crucial to use specimens with as less disturbed specimens as possible. The newly developed in-situ direct shear test device was used to determine the cyclic shear strength of sensitive volcanic pumice soils