Scipedia
Not a member yet
33380 research outputs found
Sort by
AI as a tool to help finding a job
No full text4TH CONGRESS OF ECONOMICS AND BUSINESS OF CATALONIA: TOWARDS A MORE DIGITAL AND SUSTAINABLE ECONOMY (2024)
THEMATIC AXIS: 4. HUMAN CAPITAL AND THE FUTURE OF WORK/The future of work in a world governed by artificial intelligence.
COMMUNICATION TITLE: "AI as a tool to help finding a job".
AUTHORS: Javier M. Asenjo Fernández (UOC), Manuel Murillo Rosado (UB)
JUSTIFICATION: AI is at the center of many debates. However, approaches are needed to take advantage of the opportunities and assess the risks of applying it to solve specific problems, in this case job search.
OBJECTIVES:
- Describe an overview of the process and a methodology for applying AI to job search and assess its risks and opportunities.
- To share various practical experiences carried out in this context (Porta 22 of Barcelona Activa, public institute, private university, professional college).
ABSTRACT
INTRODUCTION
AI is a set of computer programs that simulate human intelligence through statistical predictions and other techniques. Its origin dates back to the 50's with the work of Alan Turing (among others) and in November 2022, the open launch of the GPT Chat by the company Open AI is a catalyst for all previous contributions, opening a world of new opportunities and challenges at a global level.
This paper proposes the use of this technology as an aid to find a job, with all the pros and cons that this entails. A global vision of the process and an applied methodology based on conversational chatbots, note takers, multimedia generators (images, videos and audio) is described.
AREAS OF APPLICATION OF IA TO JOB SEARCH
There are three areas where AI can bring value to job search. Firstly, improving knowledge: one's own (personal SWOT) and others' (market, sector, company, job position). Secondly, the sharpening of tools: CV, presentation communication (letter, mail, LinkedIn post, Whatsapp), portfolio (web, blog, social networks...), interview, tests and group dynamics. Finally it can be applied to continuous improvement through reflection on the preparation and execution of the process (feedback).
PRACTICAL EXPERIENCES
The authors have conducted several practical workshops in the context of this proposal. They have focused on training for the recruitment interview. Three phases have been worked on: script preparation (using chatbots), interview practice (with note takers for videoconferencing) and continuous improvement (chatbots and images). The aspects verified may be interesting for this area and extrapolated to others.
The workshops have been carried out mainly for Barcelona Activa (in Porta 22) both face-to-face and virtual. Also for educational centers: Palau Ausit Public Institute (Ripollet) and Mediterrani University School (Barcelona). Finally, two conferences for the Association of Economists of Catalonia.
CONCLUSIONS
In the first place, the initial balance is positive, it has generated interest and participation. However, potential risks must be monitored: data protection, hallucinations, ethical aspects. Finally, this model is potentially transferable to other contexts and scalable to improve its impact on society
Claus per a la millora dels aprenentatges de l’alumnat català: polítiques d’equitat al servei de la qualitat
No full textEls resultats del darrer informe PISA ofereixen un diagnòstic preocupant sobre l’estat i l’evolució dels nivells d’aprenentatge de l’alumnat català. Catalunya ha empitjorat les seves puntuacions mitjanes en matemàtiques, lectura i ciència i, sobretot, s’han incrementat les desigualtats entre els resultats que obtenen els alumnes en millor posició socioeconòmica i els alumnes desafavorits.
Aquests mals resultats de Catalunya en les proves PISA es troben en sintonia amb els obtinguts pels alumnes de 6è de primària i 4t d’ESO en les proves de competències bàsiques, on observem:
Les mancances en matemàtiques s’arrosseguen i s’incrementen al llarg de l’ESO. D’una banda, nou de cada deu alumnes que a les proves de 6è van tenir un rendiment baix en matemàtiques continuen tenint-lo a les proves de 4t d’ESO. D’altra banda, més del 60% de l’alumnat amb rendiment mitjà i alt en numeració i càlcul a les proves de 6è, baixa el seu nivell a les de 4t.
L’aprenentatge del català es recupera en el pas de la primària a la secundària, si bé es manté en un nivell de suficiència que no ha millorat en els darrers deu anys.
Es cronifiquen, quan no augmenten, les desigualtats educatives entre centres socialment desafavorits i no desafavorits, un llast per a la millora de resultats en el conjunt del sistema.
És necessari un pla de recuperació dels aprenentatges a Catalunya que focalitzi l’atenció en l’alumnat i els centres més vulnerables i prioritzi aquelles actuacions que l’evidència assenyala com a més efectives per la millora d’unes i altres competències. Des d’una perspectiva comparada internacional, aquesta contribució ofereix un diagnòstic de l’estat dels aprenentatges a Catalunya, dels principals factors que n’obstaculitzen la millora, i finalment repassa les actuacions informades en la recerca que poden contribuir a neutralitzar-los (com ara programes de suport, reduccions estratègiques de ràtio o beques a l’estudi)
Les estratègies de desenvolupament econòmic local als municipis catalans (1988-2023)
No full textLa planificació estratègica urbana i territorial és una metodologia central del desenvolupament econòmic local a Catalunya. Ho demostra el fet que, des de l’any 1988, s’han realitzat gairebé 200 plans que es distribueixen per tota la geografia. En aquesta contribució, es presenten 35 anys d’estratègies locals sorgides de la planificació a ciutats, pobles, comarques, etc.
L’objectiu central del treball és conèixer les estratègies dels territoris per mitjà d’una anàlisi de contingut dels plans. Aquest objectiu central es descompon amb els objectius secundaris següents: 1) conèixer l’evolució, motivacions i geografia de la planificació estratègica local; 2) analitzar les propostes dels territoris (línies estratègiques, projectes, missions, actuacions, etc.); 3) estudiar els canvis al llarg del temps i les diferències entre territoris, i 4) valorar el paper de l’escala local en els grans desafiaments de l’economia del país.
L’inventari i estudi exhaustiu d’aquests plans romania pendent. Així, s’aporta una òptica rellevant per comprendre quines són les grans opcions de la política econòmica local per mitjà de l’extracció i anàlisi de 7.000 unitats de contingut.
Pel que fa als resultats en conjunt, la principal prioritat dels agents locals és la regeneració urbana, l’espai públic, l’habitatge i els equipaments, és a dir, majoritàriament l’ODS 11. En segon lloc, destaquen les apostes pels sectors econòmics: turisme, cultura i creativitat, comerç i indústria que formen part dels ODS 8 i 9. El tercer lloc l’ocupa la modernització de l’administració, això és, l’ODS 16 d’institucions sòlides. I, en quart lloc, s’hi situa la formació (ODS 4) en els seus diferents vessants de professional, obligatòria, superior, etc.
Si mirem els temes emergents, sobresurt els darrers anys la modernització de l’administració. Així mateix, augmenta l’accent en la infraestructura verda, la innovació, l’economia social, l’energia i les cures.
Les solucions estratègiques canvien en funció de les diferents situacions territorials. A les ciutats metropolitanes i intermèdies s’aposta de manera clara per la indústria i el coneixement, per la proximitat entre empreses i recerca i per la inversió en equipaments de formació universitària i professional.
Als entorns suburbans, sobresurt la reflexió sobre el model de territori així com la importància que s’atorga als reptes del comerç, la cultura i la identitat locals.
Al món rural es posa l’accent en les activitats de turisme, alimentació, fusta i salut i cures. Aquí, la infraestructura verda i els serveix ecosistèmics hi tenen un pes distintiu.
A mode de conclusió, en un país d’administracions mal finançades els plans estratègics han funcionat raonablement bé com a instruments de concertació; com a espais de reflexió sobre el futur dels territoris, i per formular estratègies sensibles al lloc. Tanmateix, es detecta una certa incapacitat per fer apostes selectives, identificar els patrons econòmics de llarg termini i coordinar les diferents escales involucrades en el desenvolupament
AI as a factor of social progress
No full text4TH CONGRESS OF ECONOMICS AND BUSINESS OF CATALONIA: TOWARDS A MORE DIGITAL AND SUSTAINABLE ECONOMY (2024)
THEMATIC AXIS: 6. THE SCIENCE AND INNOVATION SYSTEM AND THE CHALLENGE OF DIGITAL TRANSFORMATION Artificial intelligence and other emerging technologies
TITLE OF THE COMMUNICATION: AI as a factor of social progress
AUTHORS: Javier M. Asenjo Fernández (UOC), Manuel Murillo Rosado (UB) (both founding partners of the Conscienzia.org Association)
JUSTIFICATION: AI is at the center of numerous debates due to its potential risks. However, it can also be a source of economic and social opportunities.
OBJECTIVES
- To reflect on the impact of AI on the economy, business and society.
- To address the requirements for AI to become a factor of social progress.
ABSTRACT
INTRODUCTION
AI is a set of programs that simulate human intelligence using massive data analysis and statistical prediction among other techniques. Its origin dates back to the 1950s with the work of Alan Turing (and others), although the real explosion came when the Chat GPT tool developed by the American company Open AI was presented in the open. A world of new possibilities and potential risks opened up globally.
SOME KEY VARIABLES AFFECTED BY THE IRRUPTION OF THE IA
- PRODUCTIVITY: there is talk of an increase of 15% per year on a sustainable basis. Many tasks can be done in half the time.
- EMPLOYMENT: companies could consider doing without part of their workforce. Some jobs could disappear and new ones could emerge.
- TIME: a surplus of time can be generated that can be devoted to other things, giving rise to new opportunities in emerging sectors.
- EQUALITY: it can increase the GDP of the most developed countries (Macro) and of the most qualified companies and people (Micro).
AI AS A FACTOR OF SOCIAL PROGRESS
For this to happen, great progress would have to be made in order to meet a series of preconditions:
- Governments and companies would prioritize ethical values when configuring algorithms, and people would be given primacy over machines.
- Society would enhance the opportunities and minimize the risks of its use in strategic sectors: health, education, business, employment, ...
- All social levels would be involved: political, business, trade union, ... in the search for a sustainable balance between jobs destroyed and those generated.
- Critical thinking, verification of sources and reflection on the proper use of the application of AI would be promoted in education and citizenship.
- Machines would pay taxes and social security contributions to compensate for the undesirable effects of their scalability.
AI can make a difference as a factor of social progress in areas such as:
- By sustainably increasing productivity, GDP can be improved and that differential could be devoted to improving services to the public
- Improving individualized attention: to patients (health), to the customer (companies), to students (education), ...
- With more quality time available (Kairos in Greek), people could devote it to areas they cannot now: taking care of people, enjoying the environment, art, leisure, learning, having a healthier life, creating, ..
El finançament públic al sistema de recerca defineix l’èxit d’un país. Criteris per al seu repartiment.
No full textCatalunya és un país que compta amb una xarxa de centres de recerca públics excel·lents, de reconegut prestigi internacional, vertebrats al voltant d’I-CERCA, fundació que els empara i coordina.
Aquests 42 centres, anomenats centres CERCA, es troben classificats en 6 àrees temàtiques: Ciències de la vida, Ciencies i matemàtiques, Ciències mèdiques i de la Salut, Ciències socials, Enginyeries i Humanitats. Els centres estan vinculats tant a la pròpia administració de la Generalitat de Catalunya com a alguna de les universitats catalanes.
L’activitat al voltant d’aquests centres és en sí un motor econòmic. Empleen més de 16.500 persones, de les quals, 9.000 són personal investigador. Mouen un pressupost anual de més de 800 milions d’euros i han creat més de 200 empreses spin-off.
Els resultats d’aquests centres són més que notoris a nivell europeu. En el Programa de recerca H2020, els centres CERCA van participar en més de 1.100 projectes de recerca i van guanyar 211 ajuts atorgats pel Consell Europeu de Recerca (ERC), el qual només finança els projectes més disruptius i innovadors, d’entre aquells que són excel·lents. La participació en el programa H2020 va significar un retorn de 550 milions d’euros pel sistema.
Els centres CERCA també estan aconseguint uns resultats fantàstics en el vigent programa europeu de recerca Horizon Europe. En el període 2021-2023, els centres de recerca i les universitats catalanes han captat al voltant de 630 milions d’euros, el qual representa el 3,5% del total dels fons disponibles, amb només un 1,8% de la població. Catalunya és la tercera regió europea en captació de fons i els centres CERCA els tercers a Europa en volum de participació, per darrera dels instituts Helmholtz a Alemanya i els CNRS de França. Els instituts alemanys Fraunhofer i Max Plank queden per darrera els centres CERCA.
Però els centres de recerca públics no poden sobreviure únicament en base al finançament competitiu que els aporten aquests i d’altres programes de recerca. És més, l’administració hauria de ser la primera interessada en dotar aquests organismes d’un finançament basal suficient per garantir que els centres puguin abordar nous reptes i línies i mantenir sempre la recerca del país a un nivell d’excel·lència.
Sembla evident que el finançament basal dels centres de recerca, donat el seu impacte en el present i en el futur, hauria de distribuir-se utilitzant certs criteris. Podrien ser criteris objectius basats en indicadors del passat, que premiessin aquells centres que millors resultats haguessin aconseguit. O podrien ser criteris subjectius, basats en interessos de país, finançant certs àmbits de recerca per sobre d’altres. Però els criteris han d’existir i han de ser coneguts per tots els actors: els centres i la ciutadania. I s’han de poder explicar. Actualment, el finançament dels centres no respon a cap criteri conegut i evidencia un biaix cap a certs àmbits i un abandonament evident de l’àmbit de les enginyeries, tot i ser Catalunya un país clarament industrialitzat i amb necessitats d’inversió continuada en el sector.
Aquest article vol aprofundir en el finançament dels centres públics catalans, demostrant una falta de planificació en l’assignació del finançament basal que, de ben segur, té i tindrà un impacte en el benestar de la nostra societat
Application of Swedish Weight Sounding Test for the Geotechnical Assessment of Solar Power Plant
Get PDFAs part of the global efforts to mitigate climate change and foster sustainable development, the construction of solar power plants has experienced significant growth in the Philippines over the past few years. This constitutes an increasing contribution to the renewable energy sector. This paper presents the applications of the Swedish Weight Sounding Test in the geotechnical assessment for solar power plant facilities. Utilizing SWST is a more portable and cost-effective way to evaluate the soil conditions crucial to establishing the solar panel arrays' foundation system and the project's overall feasibility. The penetration resistance data of SWST was employed to establish the soil stratification, soil strength, and consequently the foundation type and allowable bearing capacity. Moreover, the results were also used to assess the susceptibility of the project site to geohazards, such as liquefaction. Theoretical capacities of the helical and screw piles, the widely used foundation system for solar panels, can be derived and correlated with the results of the SWST. This paper shall present the utilization of SWST, as a supplement to SPT, primarily on the geohazard and foundation assessment for solar power plants. This study is expected to provide a reliable reference on the advantages of SWST and the selection of foundation type based on the results obtained from this cost-effective geotechnical investigation method
Event detection system for monitoring the cliff retreat and undermining of Castellfollit de la Roca village
Get PDFCastellfollit de la Roca village (Catalonia, NE of Spain) stands on top of a basaltic cliff affected by rockfalls that are causing the retreat of the slope and the risk of undermining the buildings. So far, remote sensing techniques have been applied. They have detected centimetric precursory movements of toppling in basaltic columns, and unnoticed rockfalls of tiny volume as well. However, rockfalls of remarkable magnitude caused by other mechanisms have occurred at the foundation level of some houses, without any precursor movement detected by remote sensing techniques. In order to gather information from these events, a priority sector has been instrumented with a geotechnical network of crackmeters, tiltmeters and thermistors to monitor the thermo-mechanical behavior of the rock mass. Readings from the sensors have been automated through a wireless network based on Loadsensing nodes and gateway connected by LoRa technology. Tiltmeters are all-in-one devices of sensor and logger operating in dynamic mode. This system enables the detection of events and sending alert messages in real time. To receive reliable alerts for risk management, suitable thresholds have to be defined, based on the knowledge of the studied phenomena at the particular scenario. This paper presents the system set up and the threshold analysis through the observation of the cliff behavior on the daily and seasonal cycles registered during the first year of operation
A Cylindrical Cavity Expansion Test on Sand
Get PDFCylindrical cavity expansion is one of the fundamental boundary value problems in geotechnical engineering used as a simplified analogue to the pressuremeter test, pile driving and the Cone Penetration Test. Much of the popularity of cavity expansion comes from the simplicity of modelling it numerically. All numerical models require verification and validation, but doing so for cavity expansion has been limited due the relatively small amount of physical modelling of the problem. Past cavity expansion tests in calibration chambers have often been limited in range of strains, diameter to length ratio, and the amount and type of measurements made. This paper describes a calibration chamber set up used to perform cylindrical cavity expansion tests in a dry fine sand. Instead of attempting to replicate a specific application (e.g., pressuremeter test), the goal was to create a near-perfect cylindrical cavity expansion model, with in-soil measurement of stresses and strains, to serve as baseline data for validation of numerical models. The experimental set up is described, the material properties are summarized, and results of a cavity expansion tests are presented and discussed
