Scipedia
Not a member yet
33380 research outputs found
Sort by
Innovar a Catalunya per enfortir l'autonomia estratègica i la sobirania tecnològica d'Europa.
No full textL'informe Draghi destaca la necessitat de tancar la bretxa d'innovació amb els EUA i la Xina, afirmant que sense innovació no hi ha increment de productivitat ni sobirania tecnològica. Catalunya ha millorat com a innovador fort, però encara presenta reptes com la manca de col·laboració entre els agents del seu ecosistema d'innovació i la baixa inversió en R+D. Els centres tecnològics juguen un paper crucial com a pont entre la ciència i el mercat, facilitant la transferència de tecnologia i la millora de la competitivitat empresarial. Incrementar la inversió i fomentar la col·laboració és clau per assolir l'autonomia estratègica i sobirania tecnològica
L'articulació de la IA com factor d'innovació transversal a Catalunya
Get PDFEs pot afirmar que la Intel·ligència Artificial (IA) és la tecnologia de naturalesa digital que ha assolit un impacte i grau de penetració social dels més importants, seguint en els darrers anys una evolució de caràcter exponencial. Malgrat aquesta recent explosió la IA té una història gaire bé centenària, que es remunta al treball de científics i tecnòlegs que en van posar els fonaments a partir de la segona meitat del segle passat. La IA també té una llarga trajectòria a Catalunya que s'inicia, entre altres, amb la figura del Professor Emèrit Ramon López de Mántaras i la creació de l'Institut d'Investigació d'IA del CSIC (IIIA-CSIC). Aquest article fa un recorregut de la IA a Catalunya, començant pels principals agents que conformen l'ecosistema de la recerca i la innovació en IA al nostre país.
Es presenta l'estat actual de la IA a Catalunya a partir de l'informe sectorial publicat per ACCIO el maig de 2024 i tot seguit, es descriu l'estratègia CATALONIA.AI impulsada pel Govern de Catalunya i desplegada a partir de 2020. Es detalla l’eix d'innovació empresarial que s'impulsa des d'aquesta estratègia i que es materialitza en el Centre d'Innovació en tecnologies de Dades i Intel·ligència Artificial (CIDAI), descrivint tant qualitativament com quantitativament les activitats més significatives que impulsa.
L'article aborda també el potencial transformador de la IA en l’empresa des de dos punts de vista. El primer aborda les aplicacions de negoci de la IA analítica en conjunció amb altres tecnologies en el context de la Indústria 4.0. El segon es focalitza en la IA Generativa, il·lustrant els principis bàsics dels models fundacionals i desenvolupant les oportunitats multisectorials i multimodals i l'impacte que aquesta variant de la IA provocarà en els diferents sectors productius i de negocis.
Tot seguit s'analitzen les barreres recurrents per a una implantació multisectorial de la IA i que, entre altres, fan referència a qüestions com disponibilitat de dades o manca de talent qualificat.
En paral·lel a aquestes qüestions de caire estrictament tecnològic l'article també s'endinsa en les principals conseqüències de les regulacions en IA que Europa ha aprovat i com s'hi hauran d'adaptar les empreses de productes o serveis basats en sistemes d'IA.
Per últim, l'article dona una visió de l’impacte de la IA en la sostenibilitat i possibles vies de solució
El sistema portuari català: per un model de gestió més autònom
No full textAquest estudi analitza el sistema portuari de Catalunya, destacant els seus principals reptes i oportunitats. Els ports del Mediterrani, tot i el seu avantatge geogràfic, competeixen amb els ports del nord d’Europa, que presenten millors connexions terrestres i ferroviàries. A Catalunya, els ports de Barcelona i Tarragona són claus per a l'economia, mentre que els ports gestionats per la Generalitat tenen un paper important en el desenvolupament local. El sistema portuari espanyol, tot i les reformes cap a una major descentralització, es continua caracteritzant per un model centralitzat. La dualitat en la gestió dels ports catalans presenta reptes importants, com la limitació d’autonomia i recursos financers. Aquest estudi proposa dos escenaris de gestió alternatius: un sistema integrat gestionat per Ports de la Generalitat i una gestió municipalitzada dels ports de Barcelona i Tarragona. Ambdues alternatives podrien millorar l'eficiència operativa, l'adaptació a les necessitats locals i globals, i la capacitat d'atraure inversions privades, consolidant Catalunya com un referent logístic al sud d’Europa
Digitalització i cura de persones
No full textLa finalitat d’aquest treball és presentar els resultats obtinguts en el marc del projecte europeu: Digital Missions for Care Social Economy's Resilience (DIMCARE :SMP-COSME-2021-RESILIENCE 101074115-DIMCARE). L’objectiu del projecte, entre d’altres, era analitzar i concloure sobre el nivell de digitalització desenvolupat per les organització socials que centren la seva activitat en el sector de la cura de persones. L’anàlisis es va fer a tres països: Croacia (Varazdin), Espanya (Mataró) e Italia (Prato). En el projecte hi va participar: La Universitat Pompeu Fabra que juntament amb Barcelona Social Business City, va liderar el projecte. La Universitat Politècnica de Catalunya, l’Ajuntament de Mataró, Polo Universitaria di Prato, Ajuntament de Prato, Universitat de Zagreb (Faculty of Organisation and Informatics) i el Varazdin County. En aquest treball ens centrarem en analitzar els resultats obtinguts a Mataró.
La metodologia utilitzada per l’anàlisi va estar tant qualitativa (entrevistes en profunditat) con quantitativa (qüestionaris enviats per correu). Els resultats obtinguts permeten concloure que tot i que les empreses mostren interès en el procés de digitalització encara hi ha molt camí per recórrer. En aquest camí és molt important el desenvolupament de polítiques públiques que fomentin la digitalització de les empreses de l’economia social.
L’estudi (el projecte) és una contribució a la promoció del procés de digitalització en les organitzacions socials que es dediquen a la cura de les persones i les avantatges de la seva implementació. Des de el punt de vista de la l’organització, la digitalització incrementa l'eficiència dels processos i dels serveis. Des de el punt de vista dels usuaris, la digitalització té una funció de prevenció, incrementa l'accés dels serveis a les persones i per tant incrementa la qualitat de vida dels usuaris. En resum, la digitalització contribueix a fer més igualitària i inclusiva a la societat; per tant han de ser objecte del desenvolupament de polítiques públiques
Tarifes d’aigua urbana: reptes en el context de renovació de les xarxes municipals
No full textEl repte dels serveis de l’aigua per a moltes zones urbanes a escala mundial és alhora complex i semblant: assolir més graus d’eficiència tant de la producció com del consum del recurs; millorar la qualitat en si del servei; i, en conseqüència, millorar la qualitat ambiental del medi hídric. Els obstacles per assolir aquests objectius, també compartits i coneguts, són de caràcter polític, tècnic i financer (Whittington et al., 2024)
Sistemes i ecosistemes a Catalunya. Una visió des de la complexitat
No full textL’article presenta les característiques de l’economia de la complexitat, s’endinsa en el tractament que aquest enfocament fa dels ecosistemes i de les polítiques públiques d’innovació i amb ell analitza el cas concret d’una de les regions europees, Catalunya. La mirada des de la complexitat pot promoure la cultura innovadora i industrial dins de l’ecosistema i fer avançar en la fabricació de productes tecnològicament sofisticats
Microcredencials transformatives: requalificació professional i productivitat
Get PDFLa productivitat és un factor fonamental de la bretxa de renda que l’estat espanyol manté amb les economies més avançades d’Europa. Per millorar la productivitat cal preocupar-se i ocupar-se de la innovació i de la formació del capital humà. La requalificació de la població adulta és tan essencial per la prosperitat de la societat com ho és la formació de la gent jove. Alhora, esdevé un repte crític pel futur immediat considerant l’impacte dels factors demogràfics relatius a l’estructura de la piràmide de població i a l’augment de l’esperança de vida. Partint d’aquestes premisses, la comunicació aprofundeix en com les microcredencials poden ser una oportunitat de millora de la governança del sistema per bastir quelcom nou i diferent, orientat a mercat i a la demanda de treball, superar les inèrcies i propiciar aliances entre tots els actors clau, recosir la relació entre universitat i empresa, amb capacitat per a transferir coneixement i ajudar a transformar les universitats en espais de formació per a totes les edats, de formació al llarg de la vida i de requalificació de la població adulta
L’envelliment de la població, la flexibilitat de la pensió de jubilació i l’impacte en la sostenibilitat del sistema de pensions
No full textAntecedents
Les projeccions demogràfiques mostren un important augment de la proporció de persones grans (de 65 anys i més) en les properes tres dècades. La taxa de dependència, calculada com la ràtio de població de 65 anys i més envers la població entre 16 i 64 anys, augmentarà del 31% observat en 2021 fins al 54% en 2050 aquest canvi pot tenir un impacte important, tant en la taxa d’ocupació, com en els ingressos de les cotitzacions socials i, en definitiva, en el finançament de les pensions.
Diversos estudis mostren la necessitat de polítiques destinades a mantenir la taxa d’activitat dels treballadors de més de 54 anys, i especialment dels de més de 65 anys, per tal d’augmentar la taxa d’activitat de l’economia, que vindrà afectada per la disminució de la taxa d’ocupació de les persones més joves.
La recent reforma de les pensions entre 2021 y 2023inclou mesures per augmentar l’edat legal de jubilació —67 anys a partir de 2027—, incentivar la jubilació demorada i penalitzar la jubilació anticipada, amb l’objectiu d’allargar la sortida efectiva del mercat laboral i reduir la durada de la jubilació. Però, queda pendent la reforma de la jubilació parcial així com la reforma de la jubilació activa en les seves diverses modalitats.
Objectiu de la comunicació
Descriure la situació actual de la pensió de jubilació -des de la jubilació parcial a la jubilació activa-, les seves limitacions i repercussió econòmiques, així, com els avantatges i desavantatges per a les persones i per a les empreses, i el seu impacte en la sostenibilitat del sistema públic de pensions.
Resultats
Una major flexibilitat de la jubilació parcial en el trànsit a la jubilació definitiva pot beneficiar, tant a les persones —augment de la seva pensió, ser útil en la transmissió de coneixement, entre d’altres—, com per a l’empresa i la societat —augmentar la taxa d’activitat i, en definitiva, la riquesa del país. D’altra banda, la major compatibilitat entre pensió de jubilació activa i ingressos del treball permetrà un major benestar per a la persona i uns majors ingressos fiscals. Aquestes accions junt amb altres per allargar la vida laboral dels treballadors asseguraran en major grau la sostenibilitat del sistema de pensions