Scipedia
Not a member yet
33380 research outputs found
Sort by
Salari mínim, productivitat i mercat de treball - Comunicació breu
Autora: Montserrat Cerqueda Serrando, degana del l’Il·lustríssim Col·legi de Graduats Socials de Barcelona, Girona i Lleida.
Eix: 4. El capital humà i el futur del treball. Salari mínim
Justificació paper: El salari mínim interprofessional (SMI) ha augmentat un 54% en els darrers sis anys. Ha passat de 736 € l’any 2018 als 1.134 € l’any 2024. Una mesura que, segons els registres, afectarà a més de 2,5 milions de persones d’arreu del territori.
Un increment com aquest ens hauria de fer pensar en si s’han fet bé les coses durant la darrera dècada i si aquestes pujades actuals són proporcionals a l’augment productiu que estan tenint les empreses. Augmentar l’SMI no vol dir, automàticament, que es redueixin els problemes i les incerteses. Aquest increment tan dràstic en tan poc temps pot suposar un greu inconvenient per les empreses i pel mercat de treball.
Com a graduats i graduades socials, i com experts en Dret del Treball i la Seguretat Social, veiem diàriament els problemes als quals s’estan enfrontant les empreses. Tenir una persona treballadora implica uns costos, així que una pujada tan abrupta de l’SMI en un espai tan curt de temps fa que les empreses pateixin i els seus comptes d’explotació es puguin ressentir.
L’objectiu d’aquest paper és poder analitzar l’evolució que ha patit el salari mínim interprofessional a Espanya, a l’hora que es pugui veure com això està afectant el mercat de treball. Com a professional del dret del treball i la seguretat social, aquesta és una matèria que ens afecta directament i necessitem entendre l’evolució i saber què està passant per poder assessorar correctament a les empreses i a les persones treballadores. L’anàlisi també incorporarà la importància de la negociació col·lectiva per arribar a un consens en matèria d’SMI. A tall d’exemple, a la darrera pujada del salari mínim, el Govern central va arribar a un acord amb els sindicats i va deixar de banda la patronal perquè aquesta no acceptava un augment més enllà d’un 3%. Amb aquesta situació es posa de manifest un fracàs de la negociació col·lectiva que s’hauria d’evitar per no implantar una gestió en base a imposicions d’una de les parts.
Resultats i conclusions: El Premi Nobel d’Economia 2021, David Card, ha arribat a afirmar que augmentar el Salari Mínim Interprofessional no afecta pràcticament l’ocupació. El destacat economista canadenc, durant una de les seves conferències, va posar de manifest com el model alemany, d’incrementar l’SMI, no va tenir repercussió directa sobre l’ocupació, ja que el mercat de treball va continuar amb el seu habitual funcionament.
D’altra banda, augmentar l’SMI està molt bé, però s’ha d’acompanyar amb unes condicions i uns llocs de treball que siguin de qualitat, que permetin crear un teixit empresarial productiu i responsable. Només d’aquesta manera les persones treballadores podran tenir un lloc de feina estable i de qualitat, el que acabarà repercutint en una millor productivitat i, per tant, un millor funcionament de les empreses. A més, incrementar el salari mínim té una correlació directa amb un augment del consum i, per tant, una activació de l’economia
PLA ESTRATÈCIG DE LA FAMÍLIA EMPRESÀRIA
Les empreses familiars són la base de l’economia. Tenen voluntat de continuïtat. Conjuguen dues realitats contradictòries: empresa i família.
El Pla Estratègic de la Família Empresària és el procés mitjançant aquesta documenta d’on ve, on està, on va, perquè i com farà el camí. El realitza la mateixa família; la tasca de l’extern és com la de la llevadora. La base és la comunicació empàtica. S’analitza el DAFO de la família i empresa; si el millor és continuar, vendre o tancar; si es vol ser empresa familiar o família empresària; quines són la missió, visió i valors; que s’espera de l’empresa i que s’està disposat a fer per ella; com afectar i formar als continuadors; professionalitzar els sistemes i estructures; planificar la continuïtat i regular les relacions entre empresa i família.
Existeix una metodologia per la seva elaboració i execució
Perspectivas de reforma de la arquitectura financiera internacional
¿Es posible reformar la gobernanza multilateral en el actual contexto de rivalidad geopolítica? Este documento tiene como objetivo analizar las perspectivas de reforma de la arquitectura financiera internacional en el marco de la Cumbre del Futuro que tuvo lugar en septiembre de 2024. Este texto pone de relieve las diferencias entre las propuestas presentadas por las Naciones Unidas y la posición de las potencias sobre los principales temas de debate. Las propuestas de la Naciones Unidas son ambiciosas, pero muchas de ellas difícilmente conseguirán el consenso necesario en un contexto de rivalidad entre potencias y competición estratégica. Avanzar en las reformas estructurales es difícil cuando las preferencias de los países no están alineadas, pero sí parecen alcanzables acuerdos para mejorar los mecanismos de gestión de deuda pública y la financiación al desarrollo. Finalmente, para fomentar futuras investigaciones este documento discute brevemente algunas ideas sobre cómo revitalizar la gobernanza multilateral
Nous camins del Patrimoni Industrial de Catalunya: Passat, present i futur
El treball presenta la importància de la industria i de la industrialització primerenca en la creació de la Catalunya contemporània, i els esforços realitzats per mantenir aquest llegat, al llarg del temps, amb l’aparició de la Arqueologia Industrial i del Patrimoni Industrial (Industrial Legacy) en el context internacional, com a part rellevant del Patrimoni Cultural.
Planteja la necessitat de reconstruir la industria al país, una industria nova, neta, i arrelada, per assegurar el creixement futur de Catalunya, i la millora de les condicions de vida dels ciutadans. A la vegada que albira els problemes, o oportunitats, de la transformació digital progressivament accelerada, per la preservació futura del Patrimoni Industrial com a recurs bàsic per entendre i explicar el país, i per ajudar a construir una societat més equilibrada i respectuosa amb les seves pròpies arrels
Tunnel Collapse: Case Studies and Key Failure Mechanisms
Tunnel collapse is a critical issue in geotechnical engineering, affecting the safety, functionality, and economic viability of underground structures. This study examines the primary failure mechanisms of tunnels, including roof instability, shear failure of sidewalls, base heave, wedge failure, and progressive collapse, with a particular focus on hydropower tunnels. The role of principal stress directions and stress redistribution in failure processes is analyzed, highlighting the effects of excavation-induced unloading, in situ stress concentration, and external influences such as groundwater infiltration and seismic activity. Special attention is given to hydropower tunnels, where transient hydrostatic pressure variations, mineralogical degradation, and high in situ stresses increase the likelihood of collapse. The study integrates limit analysis and fracture mechanics to model tunnel failure mechanisms, emphasizing how plastic deformation and crack propagation contribute to instability. Numerical simulations and real-world case studies illustrate the interaction between stress conditions and structural response. The findings suggest that tunnel stability is rarely governed by a single factor but rather by a combination of geological, structural, and environmental influences that evolve over time. Future research should focus on the development of real-time monitoring systems using artificia
Ductile-Fragile Transition: A Novel Comparison Between Fracture Mechanics of Materials and Framed Structures
This paper deals with the issue of structural collapse considering an analogy between ductilebrittle transition of materials, taking into account the current literature which also considers the number of fragility and the stress intensification factor in the presence of crack, with extension on a larger scale involving framed structures subjected to increasing vertical loads. It is evaluated the ductile-fragile transition in relation to concrete frames with different structural hierarchy (2x2, 5x5, 11x11)
Bastons a les rodes: el Corredor Mediterrani a Espanya, o quan la inversió no prioritza satisfer la demanda[[#fn-1|<sup>1</sup>]]
La racionalitat econòmica prescriu que la inversió en oferta de transport es faci prioritàriament allà on hi ha demanda, però les polítiques que han seguit els governs espanyols durant les darreres dècades no semblen respondre a aquesta lògica. El cas del Corredor Mediterrani al seu pas per Espanya és paradigmàtic. L’eix litoral del Pirineu a Algesires és origen o destinació del 62% del tràfic a Espanya de llarga distància (és a dir, per distàncies de 300 km o més, que són essencialment aquelles per les que el ferrocarril pot ser un mitjà de transport competitiu). Per això, l’associació FERRMED estima que les inversions al Corredor Mediterrani aportarien un 94% del total de beneficis econòmics que aportarien els corredors europeus a Espanya. Sembla doncs que aquestes inversions haurien de tenir una prioritat superior a d’altres comparables a regions amb menys demanda de transport com ara les del nord-oest de la península Ibèrica. Això, tanmateix, no és el que està passant, i el Corredor Mediterrani s’està veient perjudicat no només per llarguíssims endarreriments sinó també per un disseny “low-cost” comparativament inferior al que s’està aplicant a regions de molta menys demanda a l’interior de la Península. A hores d’ara ja podem predir que aquest disseny, tal com està concebut, no proporcionarà les prestacions que justificarien aquesta colossal inversió pan-europea