Revistes CientÃfiques de la Universitat de Barcelona
Not a member yet
28494 research outputs found
Sort by
Historias de amor, locura y muerte: el mito de Medea en A través del bosque, de Laura Alcoba
No full textAquest article es proposa analitzar les funcions que compleix el mite de Medea a la novel·la A través del bosque de Laura Alcoba. L’obra d’Alcoba es caracteritza per presentar, amb un to autobiogràfic, les experiències dels argentins que es van veure obligats a exiliar-se durant la dictadura militar. En aquesta novel·la, la història de la Griselda, una dona exiliada a París que pateix una crisi psicològica i ofega els seus dos fills, s’entrellaça amb el mite de Medea. A través de l’anàlisi del personatge de la Griselda, s’examinen els rols associats a Medea, com ara l’estrangera o la dona menyspreada, i com aquests es veuen reflectits i resignificats en la narrativa d’Alcoba. S’utilitzarà l’enfocament teòric-metodològic dels estudis de recepció clàssica i la narratologia per investigar com el mite de Medea és transmès, interpretat i reescrit en la novel·la, així com la seva funció en la construcció de sentit dels personatges i en la reflexió sobre l’experiència de l’exili.The aim of this article is to analyze the functions of the myth of Medea in Laura Alcoba's novel A través del bosque. Alcoba's work is characterized by its autobiographical presentation of the experiences of Argentines who were forced into exile during the military dictatorship. In this novel, Griselda's story, a woman exiled in Paris who suffers a psychological crisis and drowns her two children, is intertwined with the myth of Medea. Through the analysis of Griselda's character, we examine the roles associated with Medea, such as the foreigner and the scorned woman, and how these are reflected and re-signified in Alcoba's narrative. The theoretical and methodological approach of classical reception studies and narratology will be used to investigate how the myth of Medea is transmitted, interpreted and rewritten in the novel, as well as its function in the construction of meaning for the characters and in the reflection on the experience of exile.El presente artículo se propone analizar las funciones que cumple el mito de Medea en la novela A través del bosque de Laura Alcoba. La obra de Alcoba se caracteriza por presentar, con un tono autobiográfico, las experiencias de los argentinos que debieron exiliarse durante la dictadura militar. En esta novela, la historia de Griselda, una mujer exiliada en París que sufre una crisis psicológica y ahoga a sus dos hijos, se entrelaza con el mito de Medea. A través del análisis del personaje de Griselda, se examinan los roles asociados a Medea, como la extranjera o la mujer despechada, y cómo estos se ven reflejados y resignificados en la narrativa de Alcoba. Se utilizará el enfoque teórico-metodológico de los estudios de recepción clásica y la narratología para investigar cómo el mito de Medea es transmitido, interpretado y reescrito en la novela, así como su función en la construcción de sentido de los personajes y en la reflexión sobre la experiencia del exilio
Presentación. Repensar la literatura del VIH y sida: nuevas miradas a una crisis geopolítica
No full textPresentación del monográfico: "Repensar la literatura del VIH y sida: nuevas miradas a una crisis geopolítica
La Historia del arte quieta como una estatua..., e pur si muove!
No full textAlgunes de les posicions assignades avui dia a la Història de l’art son qüestionables. Convé repensar a fons una llarga sèrie de factors que s’han contraposat fictíciament als seus objectius inicials i a la seva ontologia i autonomia. Cal reaccionar davant d’alguns aparents discursos sobre el mètode i determinades tècniques i possibilitats de suplantació que empenten i estimulen diverses conductes actuals de manera impetuosa i preconcebuda. Per tant, no és superflu centrar els temes de discussió que han de fonamentar la continuïtat i l’interès de les recerques d’aquest àmbit disciplinar sedimentat en diferents moments i amb amplia trajectòria. Per entendre la conjuntura creada s’analitzen qüestions relatives a la avaluació de la Història de l’art, a la internacionalització i a l’abast dels projectes de recerca, concomitants a les ambicions que s’hi descriuen. No es defuig ni l’orientació que imposen algunes de les temàtiques de moda ni alguns dels criteris aplicables per obtenir finançament. S’interroga també sobre tòpics teòrics i aplicacions abusives de certes formes de conceptualització en el terreny de las anomenades «ciències humanístiques». Es desaprova la tendència actual a engarjolar i subordinar dins del calaix digital la Historia de l’art i altres ciències afins. Some of the positions granted nowadays to the Art History are questionable. It is necessary to rethink thoroughly a long series of factors fictitiously opposed at their initial objectives and at their ontology and autonomy. It is necessary to react to fictional arguments about the method and certain techniques and possibilities of replacement that push toward existing behaviours in a way impetuous and preconceived. Therefore, it’s not needless to focus the topics of discussion that must substantiate the continuity and the interest of investigation on this disciplinary field sedimented in different moments and with a wide trajectory. To understand the created conjecture this essay analyzes problems relating to the evaluation of Art History, at the internationalization and scope of the research projects, tangents of the ambitions described in them. The orientation of some fashion topics is addressed as well as the applicable criteria to obtain financing. It also questions theoretical thesis and abusive applications of certain forms of conceptualization in the field of the so called «humanistic sciences». The current tendency of imprisoning and subordinating within the digital drawer of the Art History and other related sciences is refused.Algunas de las posiciones asignadas hoy día en la Historia del arte son cuestionables. Conviene repensar a fondo una larga serie de factores que se han contrapuesto ficticiamente a sus objetivos iniciales y a su ontología y autonomía. Es necesario reaccionar ante algunos aparentes discursos sobre el método y determinadas técnicas y posibilidades que suplantación que empujan y estimulan diversas conductas actuales de manera impetuosa y preconcebida. Por lo tanto, no es superfluo centrar los temas de discusión que deben fundamentar la continuidad y el interés de las investigaciones de este ámbito disciplinar sedimentado en diferentes momentos y con amplia trayectoria. Para entender la coyuntura creada se analizan cuestiones relativas a la evaluación de la Historia del arte, a la internacionalización y al alcance de los proyectos de investigación, concomitantes a las ambiciones que se describen. No se rehúyen ni la orientación que imponen algunas de las temáticas de moda ni algunos de los criterios aplicables para obtener financiación. Se interroga también sobre tópicos teóricos y aplicaciones abusivas de ciertas formas de conceptualización en el terreno de las denominadas «ciencias humanísticas». Se desaprueba la tendencia actual a encarcelar y subordinar en el cajón digital la Historia del arte y otras ciencias afines
«Parir en tu territorio»: Percepciones y experiencias de mujeres que tuvieron su parto en casa planificado en Chile
No full textObjectiu. Explorar les percepcions i experiències de dones que van optar per un part domiciliari a Xile durant el període 2018-2022. Material I Mètode. Estudi qualitatiu exploratori amb enfocament fenomenològic transcendental. Es van realitzar entrevistes en profunditat a 12 dones xilenes (28-37 anys) que van tenir un part domiciliari planificat i assistit per llevadores. El reclutament es va fer mitjançant llevadores que atenen parts domiciliaris. L’anàlisi de dades va incloure codificació temàtica i organització de categories, assegurant rigor metodològic mitjançant saturació d’informació i triangulació. Resultats. Els resultats es van organitzar en quatre categories: 1) Preparació del treball de part i part, on va destacar el rebuig a l’atenció hospitalària i la cerca de coneixement; 2) Aspectes que van comandar el part a casa, evidenciant la importància de l’espai físic, la continuïtat de la vida quotidiana i elements esotèrics; 3) Sensacions després del part, caracteritzades per empoderament i resignificació del dolor; i 4) Elements transversals, destacant el rol fonamental d’acompanyants i llevadores. Les dones van reportar experiències positives, major autonomia i capacitat decisional. Conclusions. El part domiciliari proporciona experiències significativament positives, establint una interrelació entre educació prenatal, empoderament i autonomia. Es posa en relleu la necessitat de desenvolupar polítiques públiques alineades amb els drets sexuals i reproductius que garanteixin un accés equitatiu a diverses modalitats d’atenció del part independentment del nivell socioeconòmic, promovent entorns que facilitin l’autonomia femenina.Objective. To explore the perceptions and experiences of women who chose home birth in Chile during the period 2018-2022. Materials and methods. Qualitative exploratory study with a transcendental phenomenological approach. In-depth interviews were conducted with 12 Chilean women (aged 28-37) who had planned home births assisted by midwives. Recruitment was carried out through midwives who attend home births. Data analysis included thematic coding and category organization, ensuring methodological rigor through information saturation and triangulation. Results. The findings were organized into four categories: 1) Preparation for labor and birth, highlighting rejection of hospital care and the search for knowledge; 2) Aspects that guided home birth, demonstrating the importance of physical space, continuity of daily life, and esoteric elements; 3) Sensations after birth, characterized by empowerment and reframing of pain; and 4) Transversal elements, emphasizing the fundamental role of companions and midwives. Women reported positive experiences, greater autonomy, and decision-making capacity. Conclusions. Home birth provides significantly positive experiences, establishing an interrelationship between prenatal education, empowerment, and autonomy. There is a clear need to develop public policies aligned with sexual and reproductive rights that guarantee equitable access to various modalities of childbirth care regardless of socioeconomic status, promoting environments that facilitate female autonomy.Objetivo. Explorar las percepciones y experiencias de mujeres que optaron por un parto domiciliario en Chile durante el período 2018-2022. Material y método. Estudio cualitativo exploratorio con enfoque fenomenológico trascendental. Se realizaron entrevistas en profundidad a 12 mujeres chilenas (28-37 años) que tuvieron un parto domiciliario planificado y asistido por matronas. El reclutamiento se realizó mediante matronas que atienden partos domiciliarios. El análisis de datos incluyó codificación temática y organización de categorías, asegurando rigor metodológico mediante saturación de información y triangulación. Resultados. Los hallazgos se organizaron en cuatro categorías: 1) Preparación del trabajo de parto y parto, donde destacó el rechazo a la atención hospitalaria y la búsqueda de conocimiento; 2) Aspectos que comandaron el parto en casa, evidenciando la importancia del espacio físico, la continuidad de la vida cotidiana y elementos esotéricos; 3) Sensaciones tras el parto, caracterizadas por empoderamiento y resignificación del dolor; y 4) Elementos transversales, destacando el rol fundamental de acompañantes y matronas. Las mujeres reportaron experiencias positivas, mayor autonomía y capacidad decisional. Conclusiones. El parto domiciliario proporciona experiencias significativamente positivas, estableciendo una interrelación entre educación prenatal, empoderamiento y autonomía. Se evidencia la necesidad de desarrollar políticas públicas alineadas con derechos sexuales y reproductivos que garanticen acceso equitativo a diversas modalidades de atención del parto independientemente del nivel socioeconómico, promoviendo entornos que faciliten la autonomía femenina
Garantizar los derechos sexuales y reproductivos: un pilar esencial para erradicar la violencia contra las mujeres
No full textLa violència contra les dones adopta formes subtils que no sempre es reconeixen de manera immediata, podent-se presentar en forma de circuits assistencials laberíntics, demores injustificades o informació transmesa des d’un enfocament paternalista sense evidència científica. Aquesta violència pot manifestar-se en l’àmbit dels drets sexuals i reproductius, incidint negativament en l’autonomia, la salut i el benestar de les dones. Tot i que la legislació reconeix com a violència obstètrica qualsevol obstacle per accedir a informació veraç, mètodes anticonceptius segurs o decisions autònomes, la seva aplicació pràctica continua sent insuficient. En els serveis de salut sexual i reproductiva persisteixen itineraris innecessàriament llargs. Es tracta d’agendes saturades, circuits interns poc eficients o dependència de determinats perfils professionals. L’OMS recorda que obstaculitzar l’accés als serveis reproductius constitueix violència, cosa que qüestiona l’organització interna dels serveis i la distribució de competències. Les llevadores exerceixen un paper fonamental al llarg del cicle vital: educació sexual, assessorament anticonceptiu, detecció de violències i acompanyament en processos reproductius. La seva formació especialitzada les situa en una posició clau per garantir accessibilitat i equitat. Tanmateix, la pràctica quotidiana no sempre reflecteix aquesta capacitat resolutiva. Organismes internacionals coincideixen que ampliar l’autonomia professional de les llevadores millora l’accés, redueix complicacions, incrementa la satisfacció i afavoreix un model d’atenció centrat en la dona. Per avançar cap a un model d’atenció lliure de violències és imprescindible reforçar els serveis amb recursos adequats, reconèixer les competències de les llevadores i redissenyar circuits que permetin l’accés universal a la contracepció.Violence against women takes subtle forms that are not always immediately recognized, appearing as labyrinthine care pathways, unjustified delays, or information conveyed from a paternalistic perspective without scientific evidence. This violence can manifest in the realm of sexual and reproductive rights, negatively impacting women’s autonomy, health, and well-being. Although legislation recognizes as obstetric violence any obstacle to accessing truthful information, safe contraceptive methods, or autonomous decisions, its practical implementation remains insufficient. In sexual and reproductive health services, unnecessarily long itineraries persist. These include overloaded schedules, inefficient internal circuits, or dependence on specific professional profiles. The WHO reminds us that hindering access to reproductive services constitutes violence, which calls into question the internal organization of services and the distribution of responsibilities. Midwives play a fundamental role throughout the life cycle: sexual education, contraceptive counseling, violence detection, and support in reproductive processes. Their specialized training places them in a key position to ensure accessibility and equity. However, everyday practice does not always reflect this problem-solving capacity. International bodies agree that expanding midwives’ professional autonomy improves access, reduces complications, increases satisfaction, and promotes a woman-centered care model. To move toward a care model free of violence, it is essential to strengthen services with adequate resources, recognize midwives’ competencies, and redesign pathways that enable universal access to contraception.La violencia contra las mujeres adopta formas sutiles que no siempre se reconocen de inmediato, pudiéndose presentar en forma de circuitos asistenciales laberinticos, demoras injustificadas o información transmitida desde un enfoque paternalista sin evidencia científica. Esta violencia puede manifestarse en el ámbito de los derechos sexuales y reproductivos, incidiendo negativamente en la autonomía, la salud y el bienestar de las mujeres. Aunque la legislación reconoce como violencia obstétrica cualquier obstáculo para acceder a información veraz, métodos anticonceptivos seguros o decisiones autónomas, su aplicación práctica continúa siendo insuficiente. En los servicios de salud sexual y reproductiva persisten itinerarios innecesariamente largos. Se trata de agendas saturadas, circuitos internos poco eficientes o dependencia de determinados perfiles profesionales. La OMS recuerda que obstaculizar el acceso a servicios reproductivos constituye violencia, lo que cuestiona la organización interna de los servicios y la distribución de competencias. Las matronas ejercen un papel fundamental a lo largo del ciclo vital: educación sexual, asesoramiento anticonceptivo, detección de violencias y acompañamiento en procesos reproductivos. Su formación especializada las sitúa en una posición clave para garantizar accesibilidad y equidad. Sin embargo, la práctica cotidiana no siempre refleja esta capacidad resolutiva. Organismos internacionales coinciden en que ampliar la autonomía profesional de las matronas mejora el acceso, reduce complicaciones, incrementa la satisfacción y favorece un modelo de atención centrado en la mujer. Para avanzar hacia un modelo de atención libre de violencias es imprescindible fortalecer los servicios con recursos adecuados, reconocer las competencias de las matronas y rediseñar circuitos que permitan el acceso universal a la contracepció
Percepciones del profesorado de ELE en formación en torno a la observación durante las prácticas docentes:
No full textAquest estudi té com a objectiu analitzar les percepcions dels professors d'ELE en formació al voltant de l'observació de classes durant les seves pràctiques curriculars, tant quan observen ells com quan són observats per professors experts. La investigació adopta un enfocament qualitatiu a través d'un qüestionari amb preguntes obertes administrat a 20 estudiants de màster i llicenciatura o grau en ensenyament d'ELE. Les dades recollides revelen una percepció positiva, en general, de les pràctiques; en concret, els resultats mostren que els informants majoritàriament esmenten experiències que giren al voltant de la retroalimentació constructiva rebuda, la possibilitat de posar en pràctica els coneixements adquirits i la millora de les seves habilitats docents. Tanmateix, també expressen preocupacions relacionades amb la pressió de ser avaluats, la seva manca d'experiència professional i la importància d'una bona relació i comunicació amb el tutor de pràctiques. Aquestes percepcions poden tenir implicacions significatives en la formació i el desenvolupament professional dels futurs docents d'ELE. Per tant, és important que els programes de formació abordin aquestes qüestions i brindin el suport necessari per millorar l'experiència d' observació de classes i la reflexió sobre aquesta.The present study aims to analyse trainee teachers' perceptions of classroom observation during their curricular practicum, both when they observe lessons and when they are observed by expert teachers. Our research follows a qualitative approach. A questionnaire with open-ended questions was administered to 20 master's and bachelor's degree students in SFL teaching. Data reveals a generally positive perception of the practicum; in particular, the results show that informants mostly mention experiences revolving around the constructive feedback they received, the possibility of putting acquired knowledge into practice and the improvement of their teaching skills. However, they also express concerns related to the pressure of being assessed, their lack of professional experience and the importance of a good relationship and communication with the practicum mentor. These perceptions may have significant implications for the training and professional development of prospective SFL teachers. It is therefore important that teacher training programmes address these issues and provide the necessary support to enhance the experience of classroom observation and reflection on it.El presente estudio tiene como objetivo analizar las percepciones de los profesores de ELE en formación en torno a la observación de clases durante sus prácticas curriculares, tanto cuando observan ellos como cuando son observados por profesores expertos. La investigación adopta un enfoque cualitativo a través de un cuestionario con preguntas abiertas a 20 estudiantes de máster y licenciatura o grado en enseñanza de ELE. Los datos recogidos revelan una percepción positiva, en general, de las prácticas; en concreto, los resultados muestran que los informantes mayoritariamente mencionan experiencias que giran en torno a la retroalimentación constructiva recibida, la posibilidad de poner en práctica los conocimientos adquiridos y la mejora de sus habilidades docentes. Sin embargo, también expresan preocupaciones relacionadas con la presión de ser evaluados, su falta de experiencia profesional y la importancia de una buena relación y comunicación con el tutor de prácticas. Estas percepciones pueden tener implicaciones significativas en la formación y el desarrollo profesional de los futuros docentes de ELE. Por lo tanto, es importante que los programas de formación aborden estas cuestiones y brinden el apoyo necesario para mejorar la experiencia de observación de clases y la reflexión sobre la misma
Perdonar o recordar: estrategias narrativas frente al pasado dictatorial en Alemania y España (1945/1975-2025)
No full textAquest article ofereix una anàlisi comparada de les representacions del perdó i la reconciliació en la narrativa memorialista d’Alemanya i Espanya des de 1945, en el cas alemany, i des de 1975, en l’espanyol, fins a l’actualitat. Es presta una atenció especial a la figura del «personatge modèlic» com a mediador entre el passat traumàtic i els valors del present democràtic. Es defensa que aquestes figures no reflecteixen tant actituds històriques reals com ideals eticopolítics projectats des del present, fet que converteix la literatura en un instrument de pedagogia moral. En el cas espanyol, s’examina l’evolució des d’un patró conciliador desenvolupat durant la Transició —basat en personatges tolerants i conciliadors, vinculats a la idea d’una «tercera Espanya»— cap a un patró reparador sorgit al voltant de l’any 2007 i centrat en la reivindicació de les víctimes. En la tradició alemanya, per contra, predomina una narrativa contricional que valora l’assumpció de culpa per damunt del perdó, tot i que més recentment s’observa un tomb cap a l’empatia crítica per part de narradors de tercera generació. L’article aborda els recursos estètics —com la focalització, la temporalitat i la construcció del narrador— com a estratègies clau a través de les quals la literatura, alhora que reflecteix la memòria cultural, aporta al debat institucional una visió que posa èmfasi en el pla afectiu i testimonial. Lluny de limitar-se a representar el passat, les obres analitzades modelen activament els marcs d’interpretació del present.This article offers a comparative analysis of representations of forgiveness and reconciliation in memorialist narratives from Germany and Spain – from 1945 in the German case and from 1975 in the Spanish case – up to the present. Particular attention is given to the figure of the “exemplary character” as a mediator between a traumatic past and the values of democratic modernity. The article argues that these figures do not so much reflect historical attitudes as they embody ethical-political ideals projected from the present, thus positioning literature as a tool of moral pedagogy. In the Spanish case, the study traces a shift from a conciliatorypattern developed during the Transition – featuring tolerant, reconciling characters associated with the idea of a “Third Spain” – towards a reparative pattern that emerged around 2007, centered on the recognition of victims. In the German tradition, by contrast, a contritional narrative prevails that rejects both amnesia and forgiveness without acknowledgement of guilt, although more recently there has been a turn toward critical empathy among third-generation narrators. The article examines aesthetic strategies – such as focalization, temporality, and narrator construction – as key mechanisms through which literature, while reflecting culturalmemory, adds to institutional debates a perspective that emphasizes affective and testimonial dimensions. Rather than merely representing the past, the works analyzed actively shape contemporary frameworks of interpretation.Este artículo ofrece un análisis comparado de las representaciones del perdón y la reconciliación en la narrativa memorialista de Alemania y España desde 1945 en el caso de Alemania y desde 1975 en el caso de España hasta la actualidad. Se atenderá especialmente a la figura del «personaje modélico» como mediador entre el pasado traumático y los valores del presente democrático. Se sostiene que estas figuras no reflejan tanto actitudes históricas reales como ideales ético-políticos proyectadosdesde el presente, lo que convierte a la literatura en un instrumento de pedagogía moral. En el caso español, se examina la evolución desde un patrón conciliador desarrollado durante la Transición —basado en personajes tolerantes y conciliadores, vinculados a la idea de una «tercera España»— hacia un patrón reparador surgido en torno al año 2007 y centrado en la reivindicación de las víctimas. En la tradición alemana, por el contrario, predomina una narrativa contricional que rechaza tanto la amnesia como el perdón sin reconocimiento de culpa por encima del perdón, aunque más recientemente se observa un giro hacia la empatía crítica por parte de narradores de tercera generación. El artículo aborda los recursos estéticos —como la focalización, la temporalidad y la construcción del narrador— en cuanto que estrategias clave a través de las cuales la literatura, al tiempo que refleja la memoria cultural, añade al debate institucional una visión que enfatiza el plano afectivo y testimonial. Lejos de limitarse a representar el pasado, las obras analizadas moldean activamente los marcos de interpretación del presente
Investigación histórica mediante inteligencia artificial generativa: presencia y papel de las mujeres estadounidenses en la Guerra Civil Española
No full textAquest article examina el paper de les dones nord-americanes a la Guerra Civil Espanyola, amb l'objectiu d'explorar-ne la importància dins el conflicte. La metodologia combina eines d'intel·ligència artificial generativa amb l'anàlisi de fonts primàries, la literatura acadèmica, els articles científics i els arxius digitals. Les troballes ressalten la contribució essencial d'aquestes dones com a infermeres, corresponsals i activistes, emfatitzant la seva participació humanitària i periodística al front republicà. La investigació subratlla la seva posició com a figures clau en la mobilització internacional contra el feixisme.This article examines the role of American women in the Spanish Civil War, aiming to explore their significance within the conflict. The methodology combines generative artificial intelligence tools with the analysis of primary sources, academic literature, scientific articles, and digital archives. The findings highlight the essential contribution of these women as nurses, correspondents, and activists, emphasizing their humanitarian and journalistic involvement on the Republican front. The research underscores their position as key figures in the international mobilization against fascism.Este artículo examina el papel de las mujeres estadounidenses en la Guerra Civil Española, con el objetivo de explorar su importancia dentro del conflicto. La metodología combina herramientas de inteligencia artificial generativa con el análisis de fuentes primarias, literatura académica, artículos científicos y archivos digitales. Los hallazgos resaltan la contribución esencial de estas mujeres como enfermeras, corresponsales y activistas, enfatizando su participación humanitaria y periodística en el frente republicano. La investigación subraya su posición como figuras clave en la movilización internacional contra el fascismo
"Los represaliados del franquismo en Arenys de Mar". Actividad educativa
No full textAquest treball, presenta una experiència educativa del Museu d’Arenys de Mar. La proposta va ser molt ben rebuda pel Departament de Ciències Socials de l’Institut Tres Turons que va considerar oportú implementar-la amb l’alumnat d’Educació Secundària obligatòria. L’activitat fou duta a terme per una educadora de l’empresa Schola. Didàctica Activa els anys 2023 i 2024 en les tres aules de 4rt d’ESO. Els objectius eren, en primer lloc, situar la dictadura franquista i la repressió exercida sobre el terreny, en segon lloc donar visibilitat a les persones represaliades pel franquisme en aquesta població, i en tercer lloc aplicar el mètode científic i el pensament crític a l’aprenentatge de la història a través d’una intervenció educativa a l’institut.
Aquesta proposta educativa s’articula a partir d’un projecte d’investigació desenvolupat per David Castañeda, l’objectiu central del qual era l’anàlisi de la repressió franquista exercida sobre els habitants d’Arenys de Mar entre els anys 1939 i 1945. Aquesta recerca, supervisada per Museu d’Arenys de Mar i per la regidoria de cultura ha permès plantejar una activitat d’aprenentatge creada a partir d’una selecció de dades que l’alumnat ha de processar i analitzar que té com a protagonistes les persones represaliades, om el tipus d’acusació que se’ls va fer i les penes que van patir. Amb aquest treball l’alumnat pot reconstruir el relat dels esdeveniments ocorreguts, i comprendre la política de control i repressió de la població desenvolupada pel franquisme. Tal com proposen Barton & Levstik (1998) és important abordar la complexitat del passat, incloent fets conflictius, negatius o contradictoris, per fomentar una visió crítica i plural de la història.
Els resultats permeten afirmar que l’estudi del franquisme des de l’àmbit local contribueix a que l’alumnat s’apropi a la realitat d’altres temps i comprengui com es va viure la repressió franquista al seu poble, posant nom als carrers, fesomia a les persones i transcendència als fets, al mateix temps promou valors democràtics, la prevenció del feixisme i la recuperació de la memòria històrica, així com tornar la dignitat a les persones perseguides.This work presents an educational experience of the Arenys de Mar Museum. The proposal was very well received by the Department of Social Sciences of the Tres Turons Institute, which considered it appropriate to implement it with the students of compulsory Secondary Education. The activity was carried out by an educator from the Schola company. Didactics Activate the years 2023 and 2024 in the three-4th grade ESO classrooms. The objectives were, in the first place, to place the Franco dictatorship and the repression exercised on the ground, in the second place, to give visibility to the people retaliated by Francoism in this population, and in the third place to apply the scientific method and critical thinking to the learning of history through an educational intervention in the institute.
This educational proposal is based on a research project developed by David Castañeda, whose central objective was the analysis of the Francoist repression exercised on the inhabitants of Arenys de Mar between the years 1939 and 1945. This research, supervised by the Museo de Arenys de Mar and the cultural council, has allowed the students to process and analyze the protagonists of the retaliated persons, with the type of accusation that is he made them and the pains they suffered. With this work, the students can reconstruct the story of the events that occurred and understand the policy of control and repression of the population developed by the Franco regime. As proposed by Barton & Levstik (1998), it is important to address the complexity of the past, including conflicting, negative or contradictory events, to promote a critical and plural vision of history.
The results allow us to affirm that the study of Francoism from the local level contributes to the students getting closer to the reality of other times and understanding how the Francoist repression was lived in their town, putting numbers to the streets, physiognomy to the people and transcendence to the facts, at the same time it promotes democratic values, the prevention of fascism and the recovery of memory.Este trabajo presenta una experiencia educativa del Museo de Arenys de Mar. La propuesta fue muy bien recibida por el Departamento de Ciencias Sociales del Instituto Tres Turons que consideró oportuno implementarla con el alumnado de Educación Secundaria obligatoria. La actividad fue llevada a cabo por una educadora de la empresa Schola. Didáctica Activa los años 2023 y 2024 en las tres aulas de 4º de ESO. Los objetivos eran, en primer lugar, situar la dictadura franquista y la represión ejercida sobre el terreno, en segundo lugar, dar visibilidad a las personas represaliadas por el franquismo en esta población, y en tercer lugar aplicar el método científico y el pensamiento crítico al aprendizaje de la historia a través de una intervención educativa en el instituto.
Esta propuesta educativa se articula a partir de un proyecto de investigación desarrollado por David Castañeda, cuyo objetivo central era el análisis de la represión franquista ejercida sobre los habitantes de Arenys de Mar entre los años 1939 y 1945. Esta investigación, supervisada por Museo de Arenys de Mar y por la concejalía de cultura ha permitido plantear el alumnado debe procesar y analizar que tiene como protagonistas a las personas represaliadas, con el tipo de acusación que se les hizo y las penas que sufrieron. Con este trabajo, el alumnado puede reconstruir el relato de los acontecimientos ocurridos, y comprender la política de control y represión de la población desarrollada por el franquismo. Tal y como proponen Barton & Levstik (1998) es importante abordar la complejidad del pasado, incluyendo hechos conflictivos, negativos o contradictorios, para fomentar una visión crítica y plural de la historia.
Los resultados permiten afirmar que el estudio del franquismo desde el ámbito local contribuye a que el alumnado se acerque a la realidad de otros tiempos y comprenda cómo se vivió la represión franquista en su pueblo, poniendo nombre a las calles, fisonomía a las personas y trascendencia a los hechos, al mismo tiempo promueve valores democráticos, la prevención del fascismo y la recuperación de la memoria
¿La minería condujo a una maldición o dependencia de los recursos? Algunos efectos económicos de la producción de plata en México, 1821-1870
No full textAquest article se centra en els efectes interns de la producció de plata a Mèxic entre 1821 i 1870. Aborda la qüestió de per què aquesta activitat no va aconseguir generar importants efectes d’arrossegament econòmic ni vincles cap endavant que haguessin pogut impulsar un creixement econòmic més gran. Per a aquest propòsit, utilitzant les sèries monetàries disponibles i un nou conjunt de dades sobre els valors anuals de les exportacions, l’estudi estima l’efecte fiscal derivat de la producció de plata, així com altres efectes sobre el mercat intern provinents dels salaris, les compres de béns intermedis i els costos de transport. L’anàlisi demostra que la mineria no va funcionar com un enclavament, ni tampoc va constituir un fre per al creixement econòmic mexicà, en contra del que hauria predit la teoria de la maledicció dels recursos. En canvi, sosté que la qüestió central fou l’escala insuficient del sector en relació amb una economia que s’anava expandint de manera sostinguda.This paper focuses on the internal effects of silver production in Mexico between 1821 and 1870. It addresses the question of why this activity failed to generate significant economic spillovers and forward linkages that could have driven a greater economic growth. To this end, using available coinage series and a newly constructed dataset of annual export values, the study estimates the fiscal spillover from silver production as well as other domestic market effects coming from wages, input purchases, and transportation costs. The analysis demonstrates that mining did not operate as an enclave sector, nor did it constitute a burden on Mexican economic growth, contrary to what the resource curse theory would have predicted. Instead, it argues that the core issue was the insufficient scale of the sector in relation to an economy that was steadily expanding.Este trabajo se centra en los efectos internos de la producción de plata en México entre 1821 y 1870. Se plantea la cuestión de por qué esta no fue capaz de generar derramas económicas significativas y efectos de arrastre que impulsaran el crecimiento de la economía en su conjunto. Para ello, a partir de las series disponibles de acuñación y en una nueva serie del valor anual de las exportaciones, se estima la derrama fiscal de la plata y otros efectos en el mercado interno derivados de los salarios, la compra de insumos y los costos de transporte. El análisis demuestra que la minería no se comportaba como un sector de enclave y tampoco representaba un lastre para el crecimiento económico mexicano en contraste con sugerido por la teoría de la maldición de los recursos naturales. En su lugar, se plantea que el problema fue el insuficiente tamaño del sector para una economía que se hacía cada vez más grande