Revistes CientÃfiques de la Universitat de Barcelona
Not a member yet
28494 research outputs found
Sort by
Desaparición forzada de personas: Marca profunda en la memoria y en la historia política de México
No full textParlar del dret a la memòria a Mèxic quan no hi ha hagut justícia, reparació ni veritat resulta complicat. Més complicat quan les violències que motiven el reclam continuen succeint, en particular la desaparició forçada de persones que ha portat aparellada tortures i execucions extrajudicials. Es tracta de violacions greus a drets humans que s'han comès de manera sistemàtica per més de sis dècades. La lluita de les víctimes, la seva unió en col·lectius i el reclam de la societat civil organitzada, conjuminat a les sentències de tribunals internacionals contra l'Estat mexicà ha tingut ressonància per a visibilitzar el problema en general i a les víctimes en particular. El marc jurídic s'ha enfortit amb la legislació especialitzada que prioritza els drets de les víctimes per sobre les pretensions punitives públiques, però això no es verifica en la realitat. La impunitat a dalt del 90% i una xifra negra que per més d'una dècada ha estat documentada al voltant del 92%, fa gairebé impossible que la justícia i la reparació arribin a les víctimes i deixa un escenari molt incert per a construir una memòria històrica que motivi i permeti l'exercici d'aquest dret i que això no torni a ocórrer.Talking about the right to memory in Mexico when there has been no justice, reparation or truth is complicated. Even more complicated when the violence that motivates the claim continues to occur, in particular the forced disappearance of people that has led to torture and extrajudicial executions. These are serious violations of human rights that have been committed systematically for more than 6 decades. The struggle of the victims, their union in collectives and the demands of organized civil society, coupled with the rulings of international courts against Mexico, have had resonance to make visible the problem in general and the victims in particular. The legal framework has been strengthened with specialized legislation that prioritizes the rights of victims over public punitive claims, but this is not verified in reality. The scenario is too uncertain to build a historical memory that motivates this not to happen again.Hablar del derecho a la memoria en México cuando no ha habido justicia, reparación ni verdad, resulta complicado. Más complicado cuando las violencias que motivan el reclamo siguen sucediendo, en particular la desaparición forzada de personas que ha traído aparejada torturas y ejecuciones extrajudiciales. Se trata de violaciones graves a derechos humanos que se han cometido de manera sistemática por más de seis décadas. La lucha de las víctimas, su unión en colectivos y el reclamo de la sociedad civil organizada, aunado a las sentencias de tribunales internacionales contra el Estado mexicano ha tenido resonancia para visibilizar el problema en general y a las víctimas en particular. El marco jurídico se ha fortalecido con la legislación especializada que prioriza los derechos de las víctimas por sobre las pretensiones punitivas públicas, pero ello no se verifica en la realidad. La impunidad arriba del 90% y una cifra negra que por más de una década ha sido documentada alrededor del 92%, hace casi imposible que la justicia y la reparación lleguen a las víctimas y deja un escenario muy incierto para construir una memoria histórica que motive y permita el ejercicio de este derecho y que esto no vuelva a ocurrir
Santa Eufemia de Cozuelos: propuesta para el abordaje integral de una monografía monástica
No full textAquest article té com a objectiu resumir l’estructura i les diferents metodologies utilitzades en l’elaboració de la monografia monàstica de Santa Eufemia de Cozuelos, el primer convent femení de l’Orde de Sant Jaume, posant èmfasi en l’ús combinat de les diverses eines metodològiques i interpretatives disponibles i més adequades per dur a bon terme la investigació. S’ha partit essencialment de les fonts, amb la col·laboració interdisciplinària de professionals de diferents àmbits, l’ús de les noves tecnologies, el cartografiat de topònims, els estudis comparatius de diferents aspectes de la vida conventual de l’Orde de Sant Jaume a la baixa edat mitjana en les seves versions masculina i femenina, urbana i rural.This paper aims to summarize the structure and the different methodologies used along the working out of the monastic monograph of Santa Eufemia de Cozuelos, the first female convent of the Military Order of Santiago. We shall emphasize the combined use of different methodological and interpretative tools available and most appropriate for the successful completion of each aspect of the research task carried out. A deep attachment to the sources is a transversal characteristic along the whole research procedure. The interdisciplinary collaboration with professionals from different fields in each case, the use of new technologies that could shed light on the research objectives, the comprehensible tabulation of results and the mapping of toponyms have also been commonly used. The comparative studies of different aspects of the Jacobean conventual life in the late Middle Ages, both in its male and female, urban and rural versions, together with the use of a language that is scientifically sound, but at the same time entertaining and accessible to non-specialists, have formed the main lines of the historiographical account analyzed here.Este artículo tiene como objeto resumir la estructura y las diferentes metodologías utilizadas en la elaboración de la monografía monástica de Santa Eufemia de Cozuelos, el primer convento femenino de la Orden Militar de Santiago, haciendo hincapié en el uso combinado de las distintas herramientas metodológicas e interpretativas disponibles y más adecuadas para llevar a buen fin cada aspecto de la tarea investigadora llevada a cabo. El apego a la fuente, la colaboración interdisciplinar con profesionales de diversos ámbitos en cada caso, la utilización de nuevas tecnologías que aportasen luz a los objetivos de la investigación, la tabulación comprensible de resultados, el cartografiado de topónimos, los estudios comparativos de diferentes aspectos de la vida conventual santiaguista en la baja Edad Media, en sus versiones masculina y femenina, urbana y rural, junto con el uso de un lenguaje solvente desde el punto de vista científico, pero a la vez ameno y asequible para no especialistas han conformado las líneas maestras de la monografía aquí analizada
Ressenya de Gema Rayo Muñoz: In and Out of the City. Female Environments, Relations and Dynamics of Space (400-1500) de Mattia C. Chiaratti y Carmen Trillo San José
No full textInvestigación ética con niños, niñas y adolescentes en ciencias sociales: claves y propuestas jurídicas para garantizar sus derechos en materia de participación, consentimiento y tratamiento de datos personales
No full textLa participació de nens, nenes i adolescents (NNA) en investigacions acadèmiques en l’àmbit de les ciències socials no ha estat objecte d’un desenvolupament normatiu específic per part del legislador espanyol, tot i que l’absència del rigor metodològic i ètic adequat en aquestes investigacions pot comportar la vulneració de diversos drets. El present article aborda, des d’una perspectiva jurídica, els elements fonamentals que cal tenir en compte en relació amb els consentiments informats que s’han de recollir en aquest context. Així mateix, es posen de manifest les deficiències del marc legal espanyol i es proposen modificacions orientades a establir criteris clars i homogenis que proporcionin seguretat jurídica i garanteixin les cauteles necessàries per salvaguardar els drets de la infància en el desenvolupament d’aquest tipus d’investigacions.
The participation of children and adolescents in academic research within the field of social sciences has not been specifically addressed by the Spanish legislator, despite the fact that the absence of adequate methodological and ethical rigor in such research may result in the violation of various rights. This article approaches the issue from a legal perspective, examining the fundamental elements to be considered with regard to the informed consents that must be obtained in this context. It also highlights the deficiencies in the Spanish legal framework and proposes legal amendments aimed at establishing clear and consistent criteria that provide legal certainty and ensure the necessary safeguards to protect children's rights in the conduct of such research.La participación de niños, niñas y adolescentes (NNA) en investigaciones académicas en el ámbito de las ciencias sociales no ha sido objeto de un desarrollo normativo específico por parte del legislador español, a pesar de que la ausencia de un adecuado rigor metodológico y ético en dichas investigaciones puede conllevar la vulneración de diversos derechos. El presente artículo aborda, desde una perspectiva jurídica, los elementos fundamentales a considerar en relación con los consentimientos informados que deben recabarse en este contexto. Asimismo, se ponen de relieve las deficiencias del marco legal español y se proponen modificaciones orientadas a establecer criterios claros y homogéneos que proporcionen seguridad jurídica y garanticen las cautelas necesarias para salvaguardar los derechos de la infancia en el desarrollo de estas investigaciones
Evaluación de la influencia de las herramientas de discusión web en las prácticas pedagógicas de los docentes de química orgánica en escuelas secundarias de Ruanda
No full textLa integració de plataformes de discussió basades en el web a l'educació és cada cop més reconeguda pel seu potencial per millorar les pràctiques pedagògiques. Aquest estudi va examinar l'impacte de la discussió basada a la web a les pràctiques pedagògiques dels professors en l'ensenyament de la química orgànica a escoles secundàries seleccionades de Rwanda. L'estudi va adoptar un disseny de recerca explicativa seqüencial. Un total de 229 professors de segon any (8è grau) i cinquè (11è grau), i 8 professors de química de dos districtes van ser seleccionats aleatòriament per participar a l'estudi. Les dades quantitatives es van recopilar utilitzant el Protocol Reformat dObservació de lEnsenyament (RTOP) i el Protocol dAnàlisi del Pla de Lliçó (LPAP), mentre que les dades qualitatives es van obtenir de discussions de grups focals. En aquest sentit, les dades quantitatives recopilades es van analitzar utilitzant estadística descriptiva i estadística inferencial (Anàlisi Multivariada de la Variança, MANOVA), mentre que les dades qualitatives es van analitzar utilitzant anàlisi temàtica. Els resultats de RTOP van mostrar millores significatives en termes de pràctiques pedagògiques dels docents, particularment en disseny de lliçons, lliurament de contingut i cultura d'aula amb un augment del 53,75 al 81,5%, 58,25 al 76,17% i 54,63 al 87,3%, respectivament. Els resultats de LPAP també van indicar una millor planificació de lliçons després de la intervenció. Els resultats de MANOVA van revelar diferències estadísticament significatives entre els grups de control i experimental (Wilks' Lambda = 0.257, F (1,35) = 11.614, p < 0.001), a favor del grup experimental. També es van trobar efectes significatius basats en l'edat del docent (p<0.001) i l'experiència (p<0.05), però no diferències estadísticament significatives respecte al gènere, la ubicació o la propietat de l'escola. Les troballes qualitatives van emfatitzar una participació millor de l'estudiant i l'aprenentatge reflexiu. Per tant, l'ús d'un enfocament de discussió basat a la web va conduir a estratègies d'instrucció millors centrades en l'estudiant i entorns d'aula més interactius. L'estudi recomana enfortir l'alfabetització digital, la infraestructura, el desenvolupament professional i la integració de l'avaluació.The integration of web-based discussion platforms in education is increasingly recognized for its potential to enhance pedagogical practices. This study examined the impact of web-based discussion on teachers’ pedagogical practices in teaching organic chemistry in selected Rwandan secondary schools. The study adopted sequential explanatory research design. A total of 229 senior two (grade 8) and five (grade 11), and 8 chemistry teachers from two districts were randomly selected to participate in the study. Quantitative data were collected using the Reformed Teaching Observation Protocol (RTOP) and Lesson Plan Analysis Protocol (LPAP), while qualitative data were obtained from focus group discussions. In this regard, the collected quantitative data were analysed by using descriptive statistics and inferential statistics (Multivariate analysis of Variance, MANOVA) while qualitative data were analysed by using thematic analysis. RTOP results showed significant improvements in terms of teachers’ pedagogical practices, particularly in lesson design, content delivery, and classroom culture with an increase of 53.75 to 81.5%, 58.25 to 76.17%, and 54.63 to 87.3%, respectively. LPAP results also indicated better lesson planning post-intervention. MANOVA results revealed statistically significant differences between control and experimental groups (Wilks’ Lambda = 0.257, F (1,35) = 11.614, p < 0.001), favouring the experimental group. Significant effects were also found based on teacher age (p < 0.001) and experience (p < 0.05), but no statistical significant differences with regard to gender, location, or school ownership. Qualitative findings emphasized improved student engagement and reflective learning. Thus, the use of a web-based discussion approach led to enhanced student-centered instructional strategies and more interactive classroom environments. The study recommends strengthening digital literacy, infrastructure, professional development, and assessment integration.La integración de plataformas de discusión basadas en la web en la educación es cada vez más reconocida por su potencial para mejorar las prácticas pedagógicas. Este estudio examinó el impacto de la discusión basada en la web en las prácticas pedagógicas de los profesores en la enseñanza de la química orgánica en escuelas secundarias seleccionadas de Ruanda. El estudio adoptó un diseño de investigación explicativa secuencial. Un total de 229 profesores de segundo año (8.º grado) y quinto (11.º grado), y 8 profesores de química de dos distritos fueron seleccionados aleatoriamente para participar en el estudio. Los datos cuantitativos se recopilaron utilizando el Protocolo Reformado de Observación de la Enseñanza (RTOP) y el Protocolo de Análisis del Plan de Lección (LPAP), mientras que los datos cualitativos se obtuvieron de discusiones de grupos focales. En este sentido, los datos cuantitativos recopilados se analizaron utilizando estadística descriptiva y estadística inferencial (Análisis Multivariado de la Varianza, MANOVA), mientras que los datos cualitativos se analizaron utilizando análisis temático. Los resultados de RTOP mostraron mejoras significativas en términos de prácticas pedagógicas de los docentes, particularmente en diseño de lecciones, entrega de contenido y cultura de aula con un aumento del 53.75 al 81.5%, 58.25 al 76.17% y 54.63 al 87.3%, respectivamente. Los resultados de LPAP también indicaron una mejor planificación de lecciones después de la intervención. Los resultados de MANOVA revelaron diferencias estadísticamente significativas entre los grupos de control y experimental (Wilks' Lambda = 0.257, F (1,35) = 11.614, p < 0.001), a favor del grupo experimental. También se encontraron efectos significativos basados en la edad del docente (p < 0.001) y la experiencia (p < 0.05), pero no diferencias estadísticamente significativas con respecto al género, la ubicación o la propiedad de la escuela. Los hallazgos cualitativos enfatizaron una mejor participación del estudiante y el aprendizaje reflexivo. Por lo tanto, el uso de un enfoque de discusión basado en la web condujo a mejores estrategias de instrucción centradas en el estudiante y entornos de aula más interactivos. El estudio recomienda fortalecer la alfabetización digital, la infraestructura, el desarrollo profesional y la integración de la evaluación
Explorando las opiniones de los docentes sobre el uso de la realidad virtual inmersiva para la enseñanza de la historia
No full textLa Realitat Virtual Immersiva (iVR, per les seves sigles en anglès) s'utilitza cada vegada més en l'educació per la seva capacitat de recrear entorns vius i realistes que milloren la motivació i el compromís de l'alumnat. En l'ensenyament de la història, la iVR sovint es tracta pel seu potencial per fomentar la connexió emocional i l'empatia. No obstant això, la seva capacitat per donar suport al pensament històric crític, com ara l'anàlisi de fonts, l'avaluació de perspectives i la comprensió del biaix, es tracta amb menys freqüència. Aquest estudi contrasta els usos emocionals i analítics de la iVR a l'aula d'història. Investiga les percepcions del professorat sobre la iVR en l'educació històrica, centrant-se en com aquestes percepcions influeixen en els objectius pedagògics, les motivacions i les estratègies d'implementació.
Guiada per la Teoria dels Affordances i la Teoria de l’Activitat de Leontiev, la recerca adopta un enfocament qualitatiu basat en entrevistes semiestructurades en profunditat a dotze docents de història que han implementat la iVR a les seves aules. Els participants van ser seleccionats en funció de la seva experiència en educació històrica, el seu ús professional de la iVR en contextos educatius i l’alineació de la seva pràctica amb un currículum basat en competències. Mitjançant l’anàlisi temàtica, l’estudi va identificar una variació significativa en les estratègies i objectius docents, estretament vinculada a la seva competència digital i als affordances i limitacions percebuts de la iVR. Els docents amb una competència digital més elevada tendien a proposar tasques més complexes, com ara la creació de contingut per part de l’alumnat o l’aplicació del coneixement, mentre que d’altres es centraven en la motivació i la visualització. Alguns participants van expressar preocupació pel risc que continguts de iVR mal estructurats poguessin simplificar en excés els relats històrics i fomentar un aprenentatge passiu. Els resultats suggereixen que l’ús efectiu de la iVR en l’ensenyament de la història depèn menys de la tecnologia en si mateixa i més de com és contextualitzada, emmarcada críticament i aplicada pedagògicament.Immersive Virtual Reality (iVR) is increasingly being used in education for its ability to recreate vivid, realistic environments that enhance engagement and motivation. In history education, iVR is often addressed when fostering emotional connection and empathy. However, its potential to support critical historical thinking, such as analysing sources, evaluating perspectives, and understanding bias, is less often addressed. This study contrast emotional and analytical uses of iVR in the history classroom. It investigates teachers’ perceptions of iVR in history education, with a focus on how those perceptions shape pedagogical goals, motives, and implementation strategies.
Guided by Affordance Theory and Leontiev’s Activity Theory, the research adopts a qualitative design based on in-depth semi-structured interviews with twelve history teachers who have implemented iVR in their classrooms. Participants were selected based on their expertise in history education, experience with iVR for teaching, and alignment with competency-based curricula. Through thematic analysis, the study found significant variation in teachers’ strategies and aims, closely linked to their digital competence and the perceived affordances and constraints of iVR. Teachers with higher competence aimed for more complex tasks, such as student-led content creation and applied knowledge, while others focused on motivation and visualization. Some educators expressed concerns that poorly scaffolded iVR content risks oversimplifying historical narratives and promoting passive learning. The findings suggest that the effective use of iVR in history education depends less on the technology itself and more on how it is contextualized, critically framed, and pedagogically enacted.La Realidad Virtual Inmersiva (iVR, por sus siglas en inglés) se utiliza cada vez más en la educación por su capacidad de recrear entornos vívidos y realistas que mejoran la motivación y el compromiso del alumnado. En la enseñanza de la historia, la iVR suele abordarse por su potencial para fomentar la conexión emocional y la empatía. Sin embargo, su capacidad para apoyar el pensamiento histórico crítico, como el análisis de fuentes, la evaluación de perspectivas y la comprensión del sesgo, se aborda con menos frecuencia. Este estudio contrasta los usos emocionales y analíticos de la iVR en el aula de historia. Investiga las percepciones del profesorado sobre la iVR en la educación histórica, centrándose en cómo estas percepciones influyen en los objetivos pedagógicos, las motivaciones y las estrategias de implementación.
Guiada por la Teoría de los Afordances y la Teoría de la Actividad de Leontiev, la investigación adopta un enfoque cualitativo basado en entrevistas semiestructuradas en profundidad a doce docentes de historia que han implementado la iVR en sus aulas. Los participantes fueron seleccionados en función de su experiencia en educación histórica, su uso profesional de la iVR en contextos educativos y la alineación de su práctica con un currículo basado en competencias. A través del análisis temático, el estudio identificó una variación significativa en las estrategias y objetivos docentes, estrechamente vinculada a su competencia digital y a los afordances y limitaciones percibidas de la iVR. Los docentes con mayor competencia digital tendían a plantear tareas más complejas, como la creación de contenido por parte del alumnado o la aplicación del conocimiento, mientras que otros se centraban en la motivación y la visualización. Algunos participantes expresaron preocupación por el riesgo de que contenidos de iVR mal estructurados puedan simplificar en exceso los relatos históricos y fomentar un aprendizaje pasivo. Los resultados sugieren que el uso efectivo de la iVR en la enseñanza de la historia depende menos de la tecnología en sí misma y más de cómo esta es contextualizada, enmarcada críticamente y aplicada pedagógicamente
La población china en México desde finales del siglo XIX hasta la década de 1940
No full textDurant les darreres dècades del segle XIX s’observa una creixent arribada d’emigrants xinesos a Mèxic que augmentà considerablement després de la signatura del Tractat de Comerç, Amistat i Navegació entre la Xina i Mèxic el 1899. L’objectiu d’aquest article és analitzar les principals vies d’entrada d’aquests immigrants, les zones on es van establir i les seves activitats econòmiques. A partir de la documentació localitzada en diversos arxius mexicans i xinesos, es constata que la majoria d’aquests immigrants van arribar a Mèxic a través dels ports de la costa del Pacífic; que la col·lectivitat xinesa es va concentrar majoritàriament al nord de Mèxic i als estats costaners del Pacífic, i que, inicialment, l’agricultura va ser la seva principal activitat econòmica, tot i que al llarg del primer terç del segle XX es produí una diversificació de les activitats laborals.In the final decades of the 19th century, there was a growing influx of Chinese immigrants to Mexico, a trend that intensified following the signing of the Treaty of Commerce, Friendship and Navigation between China and Mexico in 1899. The aim of this article is to analyze the primary entry routes into the country for Chinese immigrants, the main areas where they settled, and the economic activities they engaged in. Based on documentation found in Mexican and Chinese archives, it is proposed that most Chinese immigrants entered Mexico through ports located on the Pacific coast; the Chinese community predominantly settled in northern Mexico and the coastal states along the Pacific, and initially, agriculture was their primary occupation. However, during the first third of the 20th century, there was a diversification of labor activities.Hacia las últimas décadas del siglo xix, se inició una creciente llegada de emigrantes chinos a México, que se agudizó tras la firma de un Tratado deAmistad, Comercio y Navegación entre China y México en 1899. El objetivo de este artículo es analizar las principales vías de entrada al país de los inmigrantes chinos, las zonas a las que llegaron y las actividades económicas a las que se dedicaron.A partir de documentación localizada en archivos mexicanos y chinos, se propone que la mayoría de los inmigrantes chinos accedieron a México a través de los puertos ubicados en la costa del Pacífico y que la colectividad china se concentró, de forma mayoritaria, en el norte de México y en los estados costeros del Pacífico. Al principio, la agricultura fue la principal actividad, aunque a lo largo del primer tercio del siglo XX se produjo una diversificación de las actividades laborales
De la “guerrilla” al “ejército regular”: la recuperación de la industria del encaje en Shandong (1949-1971)
No full textLa industria de les puntes a Shandong representa un cas típic d’un sector artesanal exportador emergent a la segona meitat del segle XX. Aquesta investigació examina la fase de recuperació d’aquesta indústria des del 1949 fins el 1971, analitzant les dinàmiques de les organitzacions de producció, el rol dels comerciants i artesans de puntes i el comerç d’exportació en aquest període. En el context de la Xina socialista, les identitats i les relacions jeràrquiques dels comerciants i les artesanes de les puntes es van transformar de manera significativa. Per altra banda, l’estat exercí el seu poder a través de l’establiment i la transformació de les organitzacions institucionals. Mitjançant un anàlisi d’aquestes polítiques, aquest article demostra les mesures i la intensitat del control estatal sobre aquests aspectes. La transformació de la indústria de les puntes s’explica com un canvi de model de “guerrilla” a un altre “d’exèrcit regular”. Finalment, la recerca determina en quina mesura les polítiques d’aquest període de transformacions foren efectives i si van contribuir a la recuperació del sector.The drawn-work industry in Shandong represents a typical case of China’s emerging handicraft exports in the second half of the 20th century. This research examines the industry’s recovery phase from 1949 to 1971, analysing the dynamics of production organizations, the roles of drawn-work merchants and artisans, and the export trade during this period. Under China’s socialist regime, the identities and hierarchical relationships of drawn-work merchants and craftswomen underwent significant changes. Correspondingly, the state exercised its power through the establishment and transformation of institutional organizations. Grounded in policy analysis, this article demonstrates the measures and intensity of state control over these elements. The transformation of the drawn-work industry is framed as a shift from a "guerrilla" to a "regular army" model. Finally, this research assesses whether the state’s policies during the transformation were effective and whether the reforms contributed to the industry’s recovery.La industria del encaje en Shandong representa un caso típico de un sector artesanal exportador emergente en la segunda mitad del siglo XX. Esta investigación examina la fase de recuperación de esta industria desde 1949 hasta 1971, analizando las dinámicas de las organizaciones de producción, el rol de los mercaderes y artesanos del encaje y el comercio de exportación en este período. En el contexto de la China socialista, las identidades y las relaciones jerárquicas de los comerciantes y las artesanas del encaje se transformaron de forma significativa. Por otro lado, el estado ejerció su poder a través del establecimiento y la transformación de las organizaciones institucionales. Mediante un análisis de estas políticas, este artículo demuestra las medidas y la intensidad del control del estado sobre estos aspectos. La transformación de la industria del encaje se explica como un cambio de un modelo de “guerrilla” a otro de “ejército regular”. Por último, la investigación determina en qué medida las políticas de este período de transformaciones fueron efectivas y si contribuyeron a la recuperación de este sector