96491 research outputs found
Sort by
Edició crítica i estudi de Poesies (1921), de Joan Alcover
[cat] Joan Alcover Maspons (Palma 1854-1926) és autor de dos llibres de poesia en català, Cap al tard (1909) i Poemes bíblics (1918), que va aplegar en el llibre Poesies. Edició completa (1921). Aquesta tesi doctoral ofereix una edició crítica d’aquest volum precedida per un estudi preliminar. De cada text editat, se n’ofereix una presentació, el text establert, una proposta de datació, el detall dels fenòmens mètrics més rellevants, el llistat de testimonis i l’aparat crític.
L’aproximació a l’obra poètica d’Alcover que ofereix aquesta tesi es fa des de dues grans disciplines filològiques: l’ecdòtica i l’hermenèutica. L’ecdòtica o crítica textual vol garantir la fiabilitat del text, i ens permet, a més, entendre’l no com una construcció estàtica sinó dinàmica: gràcies a l’aparat crític genètic, assistim a les indecisions de l’autor a l’hora de fixar el text, i això n’il·lumina la comprensió. Alcover és un autor dels segles XIX i XX, i en aquests casos la filologia no treballa amb còpies pòstumes a partir de les quals s’intenta reconstruir un arquetip perdut, sinó que té al seu abast testimonis manuscrits autògrafs i edicions controlades per l’autor. A més a més, aquests testimonis sorgeixen, en el cas d’Alcover, en moments en què la normativització de la llengua catalana o bé encara no ha començat o bé es troba en les primeres fases del procés. D’acord amb la tradició d’edicions crítiques de textos catalans prefabrians, en aquesta edició crítica s’opta per oferir un text respectuós amb la morfologia, la sintaxi i el lèxic de l’original (lliçons substancials) però normalitzador pel que fa a les qüestions purament ortogràfiques (lliçons formals). La distinció entre el que és lingüísticament substancial i el que obeeix a una mera convenció gràfica no sempre és fàcil d’establir, i per això l’edició inclou una explicitació raonada dels criteris de transcripció adoptats.
Partint del text fiable fixat amb les eines de la crítica textual, l’hermenèutica exerceix la funció de fer parlar els textos: interrogar-los tant per aclarir referents d’època com per fer-ne veure la vigència a l’hora de llegir-los des del present. Comentar els textos implica, doncs, un diàleg entre el text del passat (Poesies es va publicar fa més de cent anys) i les preocupacions i inquietuds del present. L’erudició de tall positivista permet situar-nos en el temps de l’autor i aclarir referents que només una tasca de reconstrucció històrica ens pot oferir; però d’acord amb Gadamer, l’hermenèutica no es limita a la reconstrucció del temps passat, cosa que ens abocaria a un eixorc historicisme, sinó que pretén interrogar els textos des del present, atenent a l’horitzó d’expectatives propi de cada nova generació de lectors. En el cas d’Alcover, a més a més, és important superar les lectures que redueixen el text a un mer document biogràfic: sense negar en absolut que el coneixement de la biografia de l’autor contribueix a la comprensió de molts dels poemes, cal posar en relleu la necessitat de respectar l’autonomia del text literari, que és molt més que un producte derivat d’una vivència biogràfica i molt més també que la mera segregació del món emocional de l’autor. D’aquesta manera, els lectors,
que tenim una experiència biogràfica diferent de la de l’autor, podem llegir-ne els textos sentir-nos-en interpel·lats i sentint que hi podem abocar la nostra imaginació i la nostra experiència, diferents de les de l’autor. El text, deslliurat de la contingència biogràfica que n’ha estimulat la gènesi, té per als lectors una realitat autònoma que permet un gran nombre de possibilitats d’apropiació en l’acte de lectura. En definitiva, l’obra literària deixa de pertànyer a l’autor i al seu temps i passa a ser del lector.
Barcelona, 30 de setembre del 2024[eng] Joan Alcover (Palma 1854-1926) is the author of two books of poetry in Catalan, Cap al tard (1909) and Poemes bíblics (1918), which he collected in the book Poesies. Edició completa (1921). This doctoral thesis offers a critical edition of this volume preceded by a preliminary study.
The approach to Alcover's poetic work offered by this thesis is made from two major philological disciplines: ecdotics and hermeneutics. Ecdotics aims to guarantee the reliability of the text, and it also allows us to understand it not as a static but a dynamic construction: thanks to the genetic critical apparatus, we witness the indecisions of the author in the time to fix the text, and this illuminates the understanding. Alcover is an author of the 19th and 20th centuries, and in these cases philology does not work with posthumous copies from which it tries to reconstruct a lost archetype, but has at its disposal autograph manuscript witnesses and editions controlled by the author.
Starting from the reliable text fixed with the tools of textual criticism, hermeneutics performs the function of making the texts speak: interrogating them both to clarify historical references and to show their validity when reading them from the present. Commenting on the texts therefore implies a dialogue between the text of the past and the concerns of the present. Positivist erudition allows us to place ourselves in the author's time and clarify references that only a task of historical reconstruction can offer us; but according to Gadamer, hermeneutics is not limited to the reconstruction of the past, but aims to interrogate the texts from the present, attending to the horizon of expectations specific to each new generation of readers
Potential of High-Performance Liquid Chromatography with Ultraviolet Detection (HPLC-UV) Fingerprints to Assess the Geographical Production Origin and Authenticity of Honey
Honey is a widely appreciated and consumed natural product which is highly susceptible to fraudulent practices involving different sample attributes such as the botanical species or the geographical production regions, as well as possible adulterations. In the present work, the potential of non-targeted HPLC-UV fingerprints as honey chemical descriptors to assess their geographical origin authentication involving a high number of samples belonging to nine different countries (and 4 continents) was evaluated by partial least squares-discriminant analysis (PLS-DA). Accurate discrimination between Spanish and Italian samples independently of the botanical varieties involved (multifloral, rosemary, and eucalyptus) was accomplished, as well as for the botanical species discrimination when considering each country independently. The best classification performance for 157 honey samples produced in 9 countries was accomplished when HPLC-UV fingerprints were submitted to a classification decision tree performed by consecutive PLS-DA models built using hierarchical model builder (HMB), with sensitivity and specificity values (for calibration and cross-validation) higher than 87.5 and 78.6%, respectively, and with classification errors below 17.0%. Prediction capabilities improved for samples belonging to New Zealand, Costa Rica, The Netherlands, and China, with classification errors below 8.3%, while it worsened for the other sample groups (classification errors in the range 17.4-27.4% for the samples belonging to Spain, Italy, France, and Serbia). Japanese samples showed the worse prediction errors (37.5%) as the “unknown” samples used were mostly misclassified as Chinese samples.
Juntas clandestinas y nulidad de acuerdos sociales
La junta clandestina, reflejo de un conflicto societario, es aquella que se convoca con intención de que algún o algunos socios no tengan conocimiento de la misma, por haber un cambio sorpresivo en la forma de la convocatoria, por haberse convocado durante el mes de agosto o bien haber dirigido la convocatoria a un domicilio que no es el real del socio. El elevado número de resoluciones de nuestros tribunales analizadas permite afirmar que la finalidad principal de estas juntas es adoptar un acuerdo de cese de administradores o bien de ampliación de capital. A pesar de que las juntas han sido correctamente convocadas, es posible impugnar los acuerdos sociales adoptados en esas juntas por vulneración de la ley, en concreto, por abuso de derecho o fraude de ley
Influencia de la adicción a Internet y el phubbing en el rendimiento académico y el funcionamiento cognitivo-emocional en estudiantes universitarios
[spa] MARCO DE LA INVESTIGACIÓN: La presente investigación se enmarca en el estudio de la influencia de la adicción a Internet y el fenómeno del phubbing en el rendimiento académico y en el funcionamiento cognitivo-emocional de estudiantes universitarios. Se busca aportar evidencia empírica que permita comprender en mayor profundidad cómo estas conductas digitales emergentes se relacionan con variables psicológicas y educativas, y cómo pueden influir, o verse influidas, por procesos de atención, emoción, impulsividad y malestar psicológico. OBJETIVOS: El estudio se articula en torno a dos objetivos principales. El primero es estudiar la relación de la adicción a Internet y el phubbing con variables sociodemográficas, el rendimiento académico, la impulsividad y el malestar psicológico en estudiantes universitarios de la Universitat de Barcelona. El segundo es evaluar la influencia de la adicción a Internet en la atención y la emoción, mediante el análisis de la actividad electrodérmica en estudiantes universitarios del grado en Comunicación Audiovisual de la misma universidad. METODOLOGÍA: La investigación adopta un enfoque cuantitativo y se desarrolla en dos fases complementarias. En la primera, se aplica-ron cuestionarios estandarizados a una muestra de 865 estudiantes, con el fin de identificar asociaciones entre adicción a Internet, phubbing, edad, sexo, rendimiento académico, impulsividad y malestar psicológico. En la segunda, se imple-mentó un diseño experimental que registró la actividad fisiológica, la señal de actividad electrodérmica (EDA), para evaluar de manera objetiva las respuestas atencionales y emocionales de 46 participantes en tres tipos de tareas: visionado, introspectiva y analítica. RESULTADOS: Los hallazgos no muestran relación entre es-tos fenómenos y las variables sociodemográficas, aunque sí con el tipo de estudio. No obstante, la impulsividad y el malestar psicológico se configuran como factores asociados y, en algunos casos, predictores de la adicción a Internet y el phubbing. En la fase experimental, los resultados evidencian que un mayor nivel de adicción se vincula a una disminución de la atención sostenida y a un desajuste entre activación emocional y control cognitivo, con diferencias significativas según sexo y tipo de tarea. CONCLUSIONES: La adicción a Internet y el phubbing pueden considerarse fenómenos de riesgo en el contexto universitario, al impactar tanto en el rendimiento académico como en la autorregulación emocional y atencional. Estos resultados ponen de relieve la necesidad de reconocer estas conductas como posibles manifestaciones de adicciones comportamentales y de promover estrategias de intervención dirigidas a mitigar sus efectos negativos. CONTRIBUCIÓN: La integración de cuestionarios psicométricos con medidas fisiológicas ofrece un marco interpretativo robusto y complementario para comprender el impacto de la adicción a Internet. Este enfoque multidimensional no solo contribuye al avance del conocimiento científico en torno a las adicciones tecnológicas, sino que también proporciona una base empírica útil para orientar intervenciones psicoeducativas y políticas preventivas en el ámbito universitario.[cat] MARC DE LA RECERCA: La present recerca s'emmarca en l'estudi de la influència de l'addicció a Internet i el fenomen del phubbing en el rendiment acadèmic i en el funcionament cognitiu-emocional d'estudiants universitaris. Es busca aportar evidència empírica que permeti comprendre en major profunditat com aquestes conductes digitals emergents es relacionen amb variables psicològiques i educatives, i com poden influir, o veure's influïdes, per processos d'atenció, emoció, impulsivitat i malestar psicològic. OBJECTIUS: L'estudi s'articula entorn de dos objectius principals. El primer és estudiar la relació de l'addicció a Internet i el phubbing amb variables sociodemogràfiques, el rendiment acadèmic, la impulsivitat i el malestar psicològic en estudiants universitaris de la Universitat de Barcelona. El segon és avaluar la influència de l'addicció a Internet en l'atenció i l'emoció, mitjançant l'anàlisi de l'activitat electrodérmica en estudiants universitaris del grau de Comunicació Audiovisual de la mateixa universitat. METODOLOGIA: La recerca adopta un enfocament quantitatiu i es desenvolupa en dues fases complementàries. En la primera, es van aplicar qüestionaris estandarditzats a una mostra de 865 estudiants, amb la finalitat d'identificar associacions entre addicció a Internet, phubbing, edat, sexe, rendiment acadèmic, impulsivitat i malestar psicològic. En la segona, es va implementar un disseny experimental que va registrar l'activitat fisiològica, el senyal d'activitat electrodérmica (EDA), per a avaluar de manera objectiva les respostes atencionals i emocionals de 46 participants en tres tipus de tasques: visionat, introspectiva i analítica. RESULTATS: Les troballes no mostren relació entre aquests fenòmens i les variables sociodemogràfiques, encara que sí amb el tipus d'estudi. No obstant això, la impulsivitat i el malestar psicològic es configuren com a factors associats i, en alguns casos, predictors de l'addicció a Internet i el phubbing. En la fase experimental, els resultats evidencien que un major nivell d'addicció es vincula a una disminució de l'atenció sostinguda i a un desajustament entre activació emocional i control cognitiu, amb diferències significatives segons sexe i tipus de tasca. CONCLUSIONS: L'addicció a Internet i el phubbing poden considerar-se fenòmens de risc en el context universitari, en impactar tant en el rendiment acadèmic com en l'autoregulació emocional i atencional. Aquests resultats posen en relleu la necessitat de reconèixer aquestes conductes com a possibles manifestacions d'addiccions comportamentals i de promoure estratègies d'intervenció dirigides a mitigar els seus efectes negatius. CONTRIBUCIÓ: La integració de qüestionaris psicomètrics amb mesures fisiològiques ofereix un marc interpretatiu robust i complementari per a comprendre l'impacte de l'addicció a Internet. Aquest enfocament multidimensional no sols contribueix a l'avanç del coneixement científic entorn de les addiccions tecnològiques, sinó que també proporciona una base empírica útil per a orientar intervencions psicoeducatives i polítiques preventives en l'àmbit universitari.[eng] RESEARCH CONTEXT: This research is framed within the study of the influence of Internet addiction and the phenomenon of phubbing on academic performance and on the cognitive-emotional functioning of university students. The study seeks to provide empirical evidence that allows for a deeper understanding of how these emerging digital behaviours relate to psychological and educational variables, and how they may influence, or be influenced by, processes of attention, emotion, impulsivity, and psychological distress. OBJECTIVES: The study is structured around two main objectives. The first is to investigate the relationship between Internet addiction and phubbing with sociodemographic variables, academic performance, impulsivity, and psychological distress in university students at the University of Barcelona. The second is to evaluate the influence of Internet addiction on attention and emotion through the analysis of electrodermal activity in students enrolled in the Audiovisual Communication degree at the same university. METHODOLOGY: The research adopts a quantitative approach and is developed in two complementary phases. In the first, standardised questionnaires were administered to a sample of 865 students, in order to identify associations between Internet addiction, phubbing, age, sex, academic performance, impulsivity, and psychological distress. In the second, an experimental design was implemented to record physiological activity, specifically electrodermal activity (EDA), to objectively assess attentional and emotional responses in 46 participants across three types of tasks: viewing, introspective, and analytical. RESULTS: The findings show no relationship between these phenomena and sociodemographic variables, although an association was found with the type of degree studied. However, impulsivity and psychological distress emerge as associated factors and, in some cases, as predictors of Internet addiction and phubbing. In the experimental phase, the results indicate that higher levels of addiction are linked to reduced sustained attention and to a mismatch between emotional activation and cognitive control, with significant differences depending on sex and type of task. CONCLUSIONS: Internet addiction and phubbing may be considered risk phenomena in the university context, as they affect both academic performance and emotional and attentional self-regulation. These results highlight the need to recognise such behaviours as potential manifestations of behavioural addictions and to promote intervention strategies aimed at mitigating their negative effects. CONTRIBUTIONS: The integration of psychometric questionnaires with physiological measures provides a robust and complementary interpretative framework for understanding the impact of Internet addiction. This multidimensional approach not only contributes to advancing scientific knowledge on technological addictions, but also provides a valuable empirical basis to guide psychoeducational interventions and preventive policies in the university setting
Els efectes digitals i el llenguatge cinematogràfic: un nou nivell de realisme
[cat] L’objectiu principal d’aquesta investigació és analitzar com els efectes digitals, entesos com una prolongació dels efectes visuals, afecten i suposen una evolució dels ordres narratiu i expressiu cinematogràfics, més enllà de la seva aportació tecnològica i estètica. Per la seva banda, l'objectiu específic és comprendre que aquesta evolució és possible, en gran mesura, gràcies a la credibilitat dels efectes digitals, la qual s'assoleix per mitjà de la construcció d'un nou nivell de realisme a través de la versemblança del disseny de les imatges. Per dur a terme aquests objectius, aquesta investigació recorre a les comparatives d'una seqüència comuna entre diferents versions d’una mateixa obra, és a dir de remakes cinematogràfics. Aquestes comparatives s’articulen a través d’una matriu d’anàlisi pròpia, que respon als elements fonamentals que possibiliten la consecució de la credibilitat per part dels efectes digitals i que desemboquen en unes funcions narratives i expressives. Així, aquesta tesi doctoral constata que els efectes digitals constitueixen un avenç molt rellevant, i de fet poden suposar una eina fonamental, en la construcció de missatges cinematogràfics realistes. A més, introdueix una nova metodologia qualitativa a l'estudi de pel·lícules amb aquests tipus d’efectes. D’aquesta manera, es reconcilien els enfocaments del medi cinematogràfic tecnofetitxistes –o defensors d'una dependència inevitable de maquinari complex– amb els tradicionalistes –o defensors d'una percepció clàssica de la narrativa– que ressorgeixen amb la digitalització, a priori i segons alguns irreconciliables. També es destaca la importància que els efectes digitals cal prendre’ls com una eina més que ens ajuda a construir qualsevol relat cinematogràfic, més enllà del cinema comercial o blockbuster
Diálogos para el futuro judicial CVI. El juicio verbal tras la reforma de la ley de eficiencia
Pese a no ser el «ordinario» —permítase el juego de palabras— el juicio verbal (artículos 437 y ss. Ley 1/2000, de 7 de enero, de Enjuiciamiento Civil) es el cauce declarativo más habitual y recurrente en la práctica judicial. El legislador español apostó por él con el Real Decreto‐ley 6/2023, de 19 de diciembre, y lo vuelve a hacer con la Ley de Eficiencia ( LO 1/2025, de 2 de enero) que, no obstante, introduce modificaciones de calado que han suscitado una interesante controversia en la doctrina y en la práctica de los tribunales
Early climate mitigation as a social dilemma
We introduce a novel game where a decaying atmospheric quality, modeled as a stock variable determining the payoff externality, can be counteracted through individual mitigation efforts. It encompasses three characteristics of climate change as a social dilemma: (a) the continuous nature of climate degradation, (b) the constant influx of emissions resulting from human economic activities, and (c) the greater efficacy of early mitigation actions. We report findings from an experiment where, across four treatments, we manipulate the starting atmospheric quality and introduce inequality in the endowments employed to mitigate. Results indicate that subjects fail to mitigate in early periods, an individually rational strategy. We do not find differences between treatments at the aggregate level. However, participants treat their groupmates’ past mitigation as a strategic substitute for their own mitigation (i.e., if others’ mitigation increase, participants reduce their mitigation). This substitution is less intense if the initial atmospheric quality is negative
Community 360°: Reframing Museum Education as Participation. The Case of the Museu Nacional d’Art de Catalunya
Many museums are increasingly adopting a social museology framework, positioning participation as a key educational strategy to strengthen ties with local communities. This paper examines participatory practices in art museums through the case study of Community 360°, a program developed by the Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) in Spain. From a site-specific perspective, the initiative serves as both an educational project and an evaluation tool for building relationships and alliances with the museum’s local stakeholders. Using a qualitative approach, the study analyzes the discourses and perceptions of those involved, assessing the museum’s role and relevance within its surrounding communities. Ultimately, the research demonstrates the potential of participatory museum education to transform museums into spaces of social care and offers insights into more community-oriented, collaborative, and sustainable models of museum practice
Identificació de processos fotogràfics a les tintes grasses. Caracterització d’impressions al bromoli i al bromoli transportat mitjançant tècniques d’anàlisi no invasives
[cat] Des de la seva invenció al segle XIX, la fotografia ha experimentat canvis constants que, inevitablement, han impactat en el seu propòsit i percepció originals. Inicialment concebuda com un mitjà per capturar fidelment la realitat, ha passat per transformacions tècniques i estètiques que han anat redefinint la seva funció i valor cultural. La diversitat de procediments, suports i materials fotogràfics sorgits al llarg de la història de la fotografia són un reflex de la recerca de noves formes d'expressió i documentació, resultant en col·leccions extenses amb una àmplia gamma d'objectes de naturalesa molt diversa. Aquest desenvolupament continu, juntament amb el tardà reconeixement de la fotografia com a objecte patrimonial, ha plantejat reptes significatius per a la seva preservació, agreujats per l' escassetat de professionals especialitzats. Des de finals del segle XX, el creixent interès per estudiar i preservar les fotografies històriques ha fomentat el desenvolupament de la conservació-restauració de fotografies com una especialitat emergent, centrada a establir les bases científiques per a la permanència i comprensió dels mecanismes de deteriorament de les imatges fotogràfiques, i ressaltant la importància d' identificar i comprendre la naturalesa compositiva dels procediments fotogràfics per assegurar la seva adequada gestió i tractament. Aquesta investigació aborda una àrea d'estudi pràcticament inexplorada en la conservació-restauració de fotografies: l' estudi i la caracterització d'impressions fotogràfiques al bromeu i al bromoli transportat a partir d'exemplars històrics i contemporanis originals. Aquests processos de positivat en tintes greixos, introduïts a principis del segle XX, van ser especialment practicats pels fotògrafs pictorialistes per l' alta capacitat de manipulació que permeten durant el processament i la seva estètica propera a la pintura i el gravat, que produeixen impressions amb una aparença i bellesa úniques. Tot i que avui dia aquestes impressions en tintes greixos formen part de moltes de les col·leccions i fons patrimonials d'institucions, museus i arxius de tot el món, és molt poc el coneixement general i especialitzat que tenim sobre aquests procediments fotogràfics. L' estat actual de la conservació-restauració de fotografies revela una notable mancança d' estudis i recursos per a la identificació i preservació dels procediments en tintes grasses. Tot i que existeixen diversos casos on les tècniques d'anàlisi invasives són aplicades per al reconeixement de materials i processos fotogràfics, hi ha una mancança absoluta de referències especialitzades en relació amb l' aplicació d'anàlisis no invasives per a l' estudi d'impressions al bromoli i al bromoli transferit. Aquesta investigació aborda aquesta bretxa, convertint-se en un dels primers estudis complets i sistematitzats sobre els processos al bromoli i al bromoli transportat mitjançant l' aplicació de tècniques d'anàlisi no invasives. Aquesta investigació combina metodologies d'anàlisi avançades i no invasives, com l'espectroscòpia infraroja per Transformada de Fourier (FTIR), l'espectroscòpia Raman i la fluorescència de raigs X (FRX), juntament amb el sistema d'identificació més comuna mitjançant l'examen visual i microscòpic. L' objectiu és proporcionar un marc de coneixement precís sobre la composició fisicoquímica i les característiques clau d'identificació d'aquests procediments històrics en tintes grasses que permeti omplir el buit existent i que faciliti als professionals del sector eines i protocols per afrontar el reconeixement d'aquest tipus d'obres fotogràfiques, així com les tasques de preservació associades.[spa] Desde su invención en el siglo XIX, la fotografía ha experimentado cambios constantes que, inevitablemente, han impactado en su propósito y percepción originales. Inicialmente concebida como un medio para capturar fielmente la realidad, ha pasado por transformaciones técnicas y estéticas que han ido redefiniendo su función y valor cultural. La diversidad de procedimientos, soportes y materiales fotográficos surgidos a lo largo de la historia de la fotografía son un reflejo de la búsqueda de nuevas formas de expresión y documentación, resultando en colecciones extensas con una amplia gama de objetos de naturaleza muy diversa. Este desarrollo continuo, junto con el tardío reconocimiento de la fotografía como objeto patrimonial, ha planteado retos significativos para su preservación, agravados por la escasez de profesionales especializados. Desde finales del siglo XX, el creciente interés por estudiar y preservar las fotografías históricas ha fomentado el desarrollo de la conservación-restauración de fotografías como una especialidad emergente, centrada en establecer las bases científicas para la permanencia y comprensión de los mecanismos de deterioro de las imágenes fotográficas, y resaltando la importancia de identificar y comprender la naturaleza compositiva de los procedimientos fotográficos para asegurar su adecuada gestión y tratamiento. Esta investigación aborda un área de estudio prácticamente inexplorada en la conservación-restauración de fotografías: el estudio y la caracterización de impresiones fotográficas al bromóleo y al bromóleo transportado a partir de ejemplares históricos y contemporáneos originales. Estos procesos de positivado en tintas grasas, introducidos a principios del siglo XX, fueron especialmente practicados por los fotógrafos pictorialistas por la alta capacidad de manipulación que permiten durante el procesamiento y su estética cercana a la pintura y el grabado, que producen impresiones con una apariencia y belleza únicas. Aunque hoy en día estas impresiones en tintas grasas forman parte de muchas de las colecciones y fondos patrimoniales de instituciones, museos y archivos de todo el mundo, es muy poco el conocimiento general y especializado que tenemos sobre dichos procedimientos fotográficos. El estado actual de la conservación-restauración de fotografías revela una notable carencia de estudios y recursos para la identificación y preservación de los procedimientos en tintas grasas. Aunque existen varios casos donde las técnicas de análisis invasivas son aplicadas para el reconocimiento de materiales y procesos fotográficos, hay una carencia absoluta de referencias especializadas en relación con la aplicación de análisis no invasivos para el estudio de impresiones al bromóleo y al bromóleo transferido. La presente investigación aborda esta brecha, convirtiéndose en uno de los primeros estudios completos y sistematizados sobre los procesos al bromóleo y al bromóleo transportado mediante la aplicación de técnicas de análisis no invasivas. Esta investigación combina metodologías de análisis avanzadas y no invasivas, como la espectroscopia infrarroja por Transformada de Fourier (FTIR), la espectroscopia Raman y la fluorescencia de rayos X (FRX), junto con el sistema de identificación más común mediante el examen visual y microscópico. El objetivo es proporcionar un marco de conocimiento preciso sobre la composición fisicoquímica y las características clave de identificación de estos procedimientos históricos en tintas grasas que permita llenar el vacío existente y que facilite a los profesionales del sector herramientas y protocolos para afrontar el reconocimiento de este tipo de obras fotográficas, así como las tareas de preservación asociadas
El encuentro creativo y pedagógico. Una ventana para la conservación, la conversación y la renovación del mundo común
[spa] El objetivo general de la investigación es indagar en el sentido y el significado del encuentro creativo y pedagógico como posibilidad para la conservación, la conversación y la renovación del mundo común. Este proyecto se construye desde el paradigma cualitativo, siguiendo la Teoría Fundamentada (TF) en su perspectiva constructivista, en un proceso inductivo de construcción de conocimiento. Y, en concreto, la indagación se lleva a cabo gracias a las prácticas de observación participante y a las prácticas de conversación a través de entrevistas en profundidad. El contexto es el Espacio Europeo de Educación Superior (EEES), tomando cuerpo de la Universitat de Barcelona (UB) y, específicamente, en el Grado de Pedagogía de la Facultad de Educación. Para ello, se cuenta con la participación voluntaria de profesorado y estudiantado de 6 grupos de 4 asignaturas optativas del Grado de Pedagogía desde febrero a junio de 2020-2021. En las prácticas de observación participan 5 profesoras y una media de 141 estudiantes, y en las prácticas de conversación participan 5 profesoras y 11 estudiantes. Se producen 85 sesiones de observación participante en el aula, registradas en el diario de campo de la investigadora, y 44 sesiones de entrevistas en profundidad, mediadas por prácticas creativas. Como principales resultados, se destaca la construcción teórica de la interrelación y la interdependencia de las temáticas y las categorías de las dimensiones, desde el paradigma de la complejidad, y en especial de la dimensión de creatividad y pedagogía. Así, las principales temáticas construidas y sostenidas a lo largo de la indagación son las potencialidades creativas y pedagógicas, las posibilidades creativas y pedagógicas, las acciones creativas y pedagógicas, y las acciones creativas y didácticas. También se explora la dimensión del encuentro creativo y pedagógico, y la dimensión de la conservación, la conversación y la renovación. Esta investigación recoge no solo una propuesta teórica y encarnada sobre la manera de entender el encuentro creativo y pedagógico en el aula universitaria, sino también ofrece unas dimensiones, temáticas y categorías (y subcategorías) que podrían orientar las prácticas pedagógicas y didácticas del profesorado universitario en el despliegue de la creatividad, poniendo en el centro la relación educativa gracias a pensar desde el encuentro creativo y pedagógico.[eng] The general objective of the research is to investigate the sense and meaning of the creative and pedagogical encounter as a possibility for the conservation, conversation and renewal of the common world. This project is constructed from the qualitative paradigm, following the Grounded Theory Method (GTM) in its constructivist perspective, in an inductive process of knowledge construction. Specifically, the enquiry is carried out thanks to the practices of participant observation and conversation through in-depth interviews. The context is the European Higher Education Area (EHEA), taking place at the University of Barcelona (UB) and, specifically, in the Faculty of Education and its bachelor’s degree in Pedagogy. This is possible thanks to the voluntary participation of teachers and students from 6 groups of 4 optional subjects of the bachelor’s degree in Pedagogy from February to June 2020-2021. 5 teachers and an average of 141 students participate in the observation practices, and 5 teachers and 11 students participate in the conversation practices. There are registered 85 sessions of participant observation in the classroom, recorded in the researcher's field diary, and 44 sessions of in-depth interviews, mediated by creative practices. As main results, the theoretical construction of the interrelation and interdependence of the themes and categories of the dimensions, from the paradigm of complexity, and especially of the dimension of creativity and pedagogy, stands out. Thus, the main themes constructed and sustained throughout the research are creative and pedagogical potentialities, creative and pedagogical possibilities, creative and pedagogical actions, and creative and didactic actions. The dimension of the creative and pedagogical encounter and the dimension of conservation, conversation and renewal are also explored. This research not only gathers a theoretical and embodied proposal on how to understand the creative and pedagogical encounter in the university classroom, but also offers dimensions, themes, and categories (and subcategories) that could guide the pedagogical and didactic practices of university teaching practices in the deployment of creativity, placing the educational relationship at the center thanks to thinking from the creative and pedagogical encounter