96491 research outputs found
Sort by
La reclamación de un crédito dinerariola oferta vinculante confidencial y la actividad negociadora
No full textComo consecuencia de los distintos acuerdos adoptados por los Jueces y Juezas, así como LAJ, de los distintos Tribunales de Primera Instancia de nuestro país, a través del presente artículo se analiza la oferta vinculante confidencial, regulada en el artículo 17 de la LO 1/2025, de 2 de enero de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia, y si dicho mecanismo es en sí mismo una actividad negociadora, para cumplir el requisito de procedibilidad regulado en la LO 1/2025
Azobenzene-based photoswitchable ligands for light-dependent modulation of β-adrenoceptors: from molecular design to photopharmacological evaluation in cardiac tissue
No full text[eng] β-adrenoceptors (β-ARs) are class A G Protein-Coupled Receptors (GPCRs) that play a central role in the regulation of essential physiological functions, thus representing major pharmacological targets for the treatment of cardiovascular and respiratory diseases, among others. However, conventional β-AR drugs lack spatial and temporal precision, that may lead to off-target effects. Moreover, many aspects of β-ARs function remain incompletely understood, including mechanisms of activation, receptor dynamics and signaling. Photopharmacology offers a promising strategy to overcome these limitations by utilizing ligands with light-dependent properties that allow precise control of drug action and, thus, receptor function. To achieve this, a photochromic moiety such as azobenzene can be incorporated into the molecular scaffold of β-AR ligands. Upon illumination with suitable light wavelengths, azobenzenes undergo reversible trans-cis isomerization, inducing significant changes in ligand geometry, polarity, and electron density that, when integrated within the drug scaffold, are expected to modulate binding affinity and functional activity. This thesis aimed to achieve light-dependent control of β-adrenoceptors through the development of azobenzene-based photoswitchable ligands, including rational design, chemical synthesis, and both photochemical and photopharmacological evaluation. The design was first based on established structural features of known agonists giving three series of azobenzene-based β-AR ligands. All the compounds were synthesized and characterized through spectroscopic techniques to determine their photoisomerization wavelengths, reversibility, and thermal relaxation rates. Their pharmacological properties were then assessed through a systematic photopharmacological evaluation across the three β-AR subtypes, using binding and functional assays to determine receptor subtype activity and light-dependent modulation of receptor activity. The most promising ligands proved to be fully inactive in the dark and to activate the receptors upon illumination. Furthermore, some lead compounds were validated ex vivo in isolated cardiac and adipose tissues, demonstrating the feasibility of optical control of β-AR-mediated physiological responses. These results establish the potential of photopharmacology for precise light-dependent activation of β-ARs, providing both a rational framework for ligand design and a toolbox of photoswitchable ligands with diverse photochemical and pharmacological properties. Future directions should focus on improving receptor susbtype selectivity, enhancing light penetration through red-shifted photoswitchable ligands, and developing implantable light-delivery systems to enable clinical translation.[cat] Els β-adrenoceptors (β-ARs) són receptors acoblats a proteïnes G (GPCRs) de classe A que juguen un paper central en la regulació de diverses funcions fisiològiques, incloent-hi les cardíaca, respiratòria i urinària. Per aquest motiu, constitueixen les principals dianes farmacològiques en el tractament de malalties cardiovasculars i respiratòries. Tot i això, els fàrmacs convencionals dirigits als β-ARs sovint manquen de precisió tant espacial com temporal, la qual cosa pot provocar efectes fora de l’objectiu terapèutic i limitar la seva eficàcia clínica. A més, molts aspectes relacionats amb el funcionament dels β-ARs encara no es comprenen completament, incloent-hi els mecanismes d’activació, la dinàmica dels receptors a la membrana cel·lular i la senyalització cel·lular. En aquest context, la fotofarmacologia emergeix com una estratègia prometedora per superar aquestes limitacions, ja que permet utilitzar lligands amb propietats dependents de la llum que proporcionen un control precís i reversible sobre l’acció del fàrmac i, per tant, també sobre els processos d’activació i inactivació dels receptors. Per aconseguir aquesta regulació en funció de la llum, es poden incorporar molècules fotocròmiques, com l’azobenzè, dins l’estructura molecular dels lligands β-AR. Quan aquests lligands s’exposen a llum de longituds d’ona específiques, els azobenzens experimenten una isomerització reversible trans-cis, que provoca canvis significatius en la geometria, la polaritat i la densitat electrònica del lligand, modificant de manera controlada la seva afinitat pel receptor i activitat funcional. L’objectiu principal d’aquesta tesi és aconseguir el control dels β-adrenoceptors en funció de la llum mitjançant el desenvolupament d’agonistes fotocommutables activables per la llum i basats en azobenzè. Aquest objectiu inclou el disseny racional, la síntesi química i l’avaluació fotoquímica i fotofarmacològica. Inicialment, es va aplicar una aproximació de disseny racional basat en les característiques estructurals d’agonistes coneguts. S’han sintetitzat tres sèries de lligands β-AR basates en azobenzè i s’han caracteritzar mitjançant diverses tècniques espectroscòpiques per determinar les longituds d’ona de fotoisomerització, la reversibilitat i temps de relaxació tèrmica. Posteriorment, les seves propietats farmacològiques s’han avaluat de manera sistemàtica en els tres subtipus de β-AR, mitjançant assajos de unió a receptor i funcionals, per determinar l’activitat de cada lligan en cada subtipus, i com es pot modular l’activitat receptor amb llums d’una longitud d’ona determinada. Els lligands més prometedors han resultat totalment inactius sense presencia de llum i poden activar els receptors quan s’exposaven a una llum determinada. A més a més, alguns dels compostos més destacats s’han validat ex vivo en teixit cardíac i adipós aïllats, demostrant la viabilitat de controlar òpticament les respostes fisiològiques mediades pels β-AR al cor. Aquests resultats evidencien el gran potencial de la fotofarmacologia per al control precís i en funció de la llum dels β-ARs, proporcionant tant un marc racional per al disseny de nous lligands com un extens repertori de lligands fotocommutables amb diverses propietats fotoquímiques i activitats sobre els diferents tipus de β-adrenoceptors. Les línies futures de recerca haurien de centrar-se a millorar la selectivitat entre subtipus de receptors, optimitzar la penetració de la llum mitjançant lligands fotocommutables amb amb longituds d’ona en menys energètiques el rang visible i desenvolupar sistemes implantables d’adminsitració de llum, amb l’objectiu d’afavorir la translació clínica d’aquesta estratègia terapèutica innovadora
La qüestió de les persones refugiades palestines. Una perspectiva històrica
Get PDFEn aquest article analitzarem la qüestió de la població refugiada palestina des d’una perspectiva històrica per entendre-la com el resultat d’un marc de colonialisme d’ocupació en el qual el moviment sionista i l’Estat d’Israel han entès la construcció de l’estat nació sota el principi del màxim territori amb la mínima població palestina. Una constant que no s’ha revertit, ja que, no només s’ha negat el dret al retorn, dibuixant una discriminació per un factor racial en les lleis de ciutadania israelianes, sinó que el procés de neteja ètnica ha continuat fins avui. I en el cas de Gaza, fins i tot, ha derivat en una acció on es compleixen els actes i la intencionalitat del crim de genocidi
La prueba CBCA (Criterial-Based Content Analysis o Análisis de Contenido Basado en Criterios) y SVA (Statement Validity Assestment o Evaluación de la Validez de la Declaración) en el proceso penal colombiano
Get PDFTreballs Finals del Màster en Dret Probatori en el Procés Penal. Institut de Formació Continuada - IL3-UB. Curs: 2023-2024. Tutor: Jordi Nieva FenollLa prueba CBCA (Criterial-Based Content Analysis o Análisis de Contenido Basado en
Criterios) y SVA (Statement Validity Assestment o Evaluación de la Validez de la
Declaración), que tienen el propósito de evaluar si la declaración de una víctima, en la
mayoría de los casos menor de edad, de algún delito sexual está diciendo la verdad, se ha
hecho cada vez más común en el medio judicial. Sin embargo, se discute su admisibilidad
Import Competition and Labor Regulation: Worker-Level Evidence
No full textHow does labor regulation shape worker adjustment to import competition? We estimate the effect of collective agreements on French workers’ earnings during the rise of Chinese import competition. Using a nationally-representative matched employer-employee panel and collective agreements data, we document that the negative effect of Chinese competition on workers’ earnings is stronger in more regulated industries. In addition, we find that this exacerbation effect is concentrated among workers in low-wage occupations, such as technical staff and skilled production workers
The autonomous adaptation of US homes to changing temperatures
No full textLittle is known about how households adapt to climate change. Previous research has focused on geographical differences in fuel choice and air conditioning. Using a twenty-eight-year panel of homes, we conducted the first longitudinal analysis of eight categories of adaptations and their impact on electricity, gas, and water expenditures. Exposure to cold or warm days correlates with increased spending on doors, windows, equipment, insulation, energy, and water. Our findings suggest cooling costs will rise, offset by lower heating costs. We predict a significant increase in electricity and water use during summer, leading to seasonal utility adjustments
L’Ambigüitat: nous camins, velles fronteres
No full textEls textos recollits en el present volum estudien el fenomen de l'ambigüitat des de diferents perspectives, tant de caràcter «intern» a la llengua ?en relació amb el sistema gramatical i el seu ús contextualitzat?, com de caràcter «extern», sobretot pel que fa als camps filosòfic i jurídic. També s'hi tracta l'ambigüitat des del punt de vista de la variació funcional i la lingüística aplicada. Els treballs provenen de les ponències i la taula rodona que van tenir lloc en 31è Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB 31) el 27 d'octubre del 2023, sota el títol «L'ambigüitat: un enfocament interdisciplinari». Jordi Fortuny i Lluís Payrató presenten la propietat de la indeterminació lingüística, segons la qual les expressions lingüístiques no determinen tots els aspectes de la seva interpretació. Pompeu Casanovas tracta la relació entre la pragmàtica lingüística i la concepció expressiva del dret. Manuel García-Carpintero analitza com certs corrents filosòfics (l'externalisme, entre d'altres) entenen els termes de gènere com home i dona. Gemma Boleda defensa que l'ambigüitat lèxica és una propietat essencial de les llengües naturals i en valora els usos, els problemes i la manera com la llengua hi troba solucions. En el darrer capítol, Mariona Taulé i Mireia Farrús ofereixen una visió dels reptes que presenta l'ambigüitat en el camp de les tecnologies aplicades a textos escrits, la llengua oral i les tecnologies de la parla
Privatisation and Remunicipalisation of urban water in Catalonia: between monopolisation, state and the commons
No full textWe study how the privatisation of urban water is being challenged in Catalonia, which has a high proportion of private management and a high degree of monopolisation in the water contract market, compared to Spain. We use detailed and up-to-date municipal data to study the dynamics of monopolisation and remunicipalisation. We find that remunicipalisation, rather than potential competition for contracts, is a remedy against monopolisation. Inter-municipal cooperation in Catalonia facilitated the implementation of remunicipalisation in smaller municipalities. In addition, we analyse the democratisation of water management following remunicipalisation and find that progress was modest, both in Catalonia and in Spain
Introductory remarks and conceptual framework
No full textThis chapter provides a brief introduction to the object and structure as well as the conceptual framework of the book. First, it develops the broad presentation of the European Green Deal (EGD) as an ongoing strategy to be developed into multiple policy and legal instruments. Second, it addresses the issue of the European Union’s competences in the EGD’s external dimension. Lastly, it introduces the book’s broad conception of external action and conditionality, which in the
case of the EGD has extraterritorial reach owing to its global intent
La dimensión ambiental de la seguridad alimentaria: criterios jurídicos para su integración en la regulación alimentaria
No full text[spa] La tesis aborda la seguridad alimentaria, con especial atención en Chile desde una perspectiva histórica, jurídica e institucional, con el objetivo de identificar los principales desafíos que enfrenta su regulación. En primer lugar, se analiza su evolución normativa, desde los orígenes coloniales hasta el siglo XX, destacando la influencia de factores culturales, sanitarios y ambientales en la construcción de una identidad alimentaria.
Se examina el modelo de policía administrativa como técnica jurídica predominante en la intervención estatal, centrada en la protección sanitaria y el orden público. Este modelo ha orientado la regulación alimentaria en función de la inocuidad, sin incorporar de forma estructural el componente ambiental ni reconocer la alimentación como derecho autónomo.
El segundo capítulo revisa la institucionalidad alimentaria vigente, subrayando su fragmentación normativa y la existencia de vacíos que limitan la articulación de políticas públicas efectivas. Aunque existen avances programáticos hacia enfoques más integrales, el orden institucional aparece dominado por criterios sectoriales y técnicos, sin mecanismos claros de garantía ni exigibilidad.
A continuación, el tercer capítulo incorpora la dimensión ambiental y climática como eje estructural de la seguridad alimentaria. Se sostiene que el cambio climático impacta directamente los cuatro pilares que la componen: disponibilidad, acceso, estabilidad y utilización. En este contexto, la protección ambiental debe asumirse como una condición normativa básica para la sostenibilidad del sistema.
La tesis plantea que el reconocimiento de la sostenibilidad ambiental como fundamento estructural de la seguridad alimentaria exige una transformación normativa de amplio alcance. No se trata solo de incorporar criterios ecológicos a la regulación alimentaria, sino de redefinir el vínculo entre política ambiental y política alimentaria a través de un enfoque sistémico, capaz de integrar medidas de adaptación, mitigación y uso eficiente de recursos naturales esenciales como el agua y el suelo. Esta integración debe materializarse en instrumentos regulatorios concretos, orientados a garantizar la resiliencia de los sistemas alimentarios, mediante políticas públicas que actúen de forma
coordinada frente a los impactos climáticos y las presiones ambientales sobre la producción y el acceso a los alimentos.
A partir del análisis efectuado, se concluye que el actual modelo institucional chileno - fragmentado, sectorial y dominado por una lógica tecnocrática- no está en condiciones de responder adecuadamente a los desafíos ecológicos, climáticos y sociales que enfrenta el sistema alimentario. En consecuencia, se plantea la necesidad de avanzar hacia una regulación integrada que reconozca la alimentación adecuada como un derecho con contenido normativo exigible, y que dote al sistema alimentario de coherencia normativa, densidad institucional y capacidad operativa.
Esta transformación requiere no solo un rediseño de los instrumentos existentes, sino también la construcción de una institucionalidad alimentaria específica, con procedimientos claros, funciones definidas y mecanismos efectivos para la atribución de responsabilidades frente al incumplimiento de los deberes del Estado. Desde el derecho, ello implica articular un marco regulatorio orientado a la sostenibilidad, la equidad y la responsabilidad estatal en el cumplimiento del derecho a la alimentación.[cat] Aquesta tesi aborda la seguretat alimentària, amb especial atenció a Xile des d’una perspectiva històrica, jurídica i institucional, amb l’objectiu d’identificar els principals desafiaments que enfronta el seu marc regulador. En primer lloc, s’analitza l’evolució normativa de la seguretat alimentària des de l’època colonial fins al segle XX, tot destacant la influència dels factors culturals, sanitaris i ambientals en la construcció d’una identitat alimentària pròpia. S’examina el model de policia administrativa com la tècnica jurídica predominant d’intervenció estatal, centrada en la protecció sanitària i l’ordre públic. Aquest model ha orientat la regulació alimentària des d’un enfocament fonamentalment higienicosanitari, sense incorporar estructuralment la dimensió ambiental ni reconèixer l’alimentació com un dret autònom. El segon capítol revisa la institucionalitat alimentària vigent, tot subratllant la seva fragmentació normativa i l’existència de buits que limiten l’articulació de polítiques públiques eficaces. Malgrat l’existència d’alguns avenços programàtics cap a enfocaments més integrals, l’estructura institucional continua dominada per criteris sectorials i tècnics, sense mecanismes clars de garantia ni d’exigibilitat. A continuació, el tercer capítol incorpora la dimensió ambiental i climàtica com a eix estructural de la seguretat alimentària. Es defensa que el canvi climàtic impacta directament els quatre pilars que la configuren -disponibilitat, accés, estabilitat i utilització- i que, per tant, la protecció ambiental ha de ser assumida com una condició normativa bàsica per a la sostenibilitat del sistema. La tesi planteja que el reconeixement de la sostenibilitat ambiental com a fonament estructural de la seguretat alimentària requereix una transformació normativa profunda. Això no implica només incorporar criteris ecològics en la regulació alimentària, sinó redefinir el vincle entre les polítiques ambientals i alimentàries des d’un enfocament sistèmic. Aquesta integració s’ha de traduir en instruments normatius concrets que assegurin la resiliència dels sistemes alimentaris, mitjançant polítiques públiques coordinades davant els impactes climàtics i les pressions ambientals sobre la producció i l’accés als aliments. A partir de l’anàlisi efectuada, la tesi conclou que el model institucional xilè actual - fragmentat, sectorial i dominat per una lògica tecnocràtica- no està en condicions de respondre adequadament als reptes ecològics, climàtics i socials que afronta el sistema alimentari. En conseqüència, es proposa avançar cap a una regulació integrada que reconegui l’alimentació adequada com un dret amb contingut normatiu exigible, i que proporcioni coherència jurídica, densitat institucional i capacitat operativa. Aquesta transformació exigeix no només una revisió dels instruments existents, sinó també la construcció d’una institucionalitat alimentària específica, amb procediments clars, funcions definides i mecanismes efectius per atribuir responsabilitats en cas d’incompliment per part de l’Estat. Des del dret, això implica articular un marc normatiu orientat cap a la sostenibilitat, l’equitat i la responsabilitat estatal en la garantia del dret a l’alimentació.[eng] This thesis addresses food security, with especial attention in Chile from a historical, legal, and institutional perspective, with the aim of identifying the main challenges faced by its regulatory framework. Firstly, it analyzes the normative evolution of food security from colonial times to the twentieth century, highlighting the influence of cultural, sanitary, and environmental factors in the construction of a national food identity. The administrative police model is examined as the predominant legal technique used in state intervention, centered on health protection and public order. This model has guided food regulation primarily through a focus on safety and hygiene, without structurally incorporating environmental concerns or recognizing food as an autonomous right. The second chapter reviews the current food governance structure, emphasizing its regulatory fragmentation and the existence of gaps that hinder the articulation of effective public policies. Although some programmatic efforts point toward more integrated approaches, the institutional framework remains shaped by sectoral and technical criteria, lacking clear mechanisms for rights guarantees and enforceability. Subsequently, the third chapter introduces the environmental and climate dimension as a structural axis of food security. It argues that climate change directly impacts the four foundational pillars -availability, access, stability, and utilization- making environmental protection a normative condition for the sustainability of food systems. The thesis contends that recognizing environmental sustainability as a structural basis for food security requires a far-reaching normative transformation. This involves not only incorporating ecological criteria into food regulation, but also redefining the relationship between environmental and food policies through a systemic approach. Such integration must be embodied in concrete regulatory instruments designed to ensure the resilience of food systems, through coordinated public policies addressing climate impacts and environmental pressures on food production and access. Based on this analysis, the thesis concludes that the current Chilean institutional model-fragmented, sectoral, and shaped by a technocratic logic- is not capable of adequately responding to the ecological, climate, and social challenges confronting the food system. Accordingly, it proposes advancing toward an integrated regulatory framework that recognizes adequate food as a right with enforceable legal content, and that provides coherence, institutional depth, and operational capacity to the food system. This transformation requires not only a redesign of existing tools, but also the establishment of a specific food governance structure, with clear procedures, defined functions, and effective accountability mechanisms for state obligations. From a legal perspective, this entails articulating a regulatory framework oriented toward sustainability, equity, and state responsibility in fulfilling the right to food