University of Barcelona

Diposit Digital de la Universitat de Barcelona
Not a member yet
    96491 research outputs found

    Un graffite ibérique à Limoges

    No full text
    Un nouvel examen de la céramique découverte en 1962 à Limoges, au cours de la fouille du site de la rue Vigne de fer a conduit à l’identification d’un graffite ibérique. Il correspond à un nom celtique retranscrit avec des signes empruntés à l’écriture ibérique nord-orientale. Le support de l’inscription est un bol en terra nigra de production locale daté du Ier siècle ap. J.-C. Ce graffite est exceptionnel à plus d'un titre. Non seulement du fait de sa situation géographique, excentrée par rapport à l'aire de diffusion des inscriptions ibériques, mais aussi par sa datation, car il est gravé à un moment où les inscriptions paléohispaniques sont devenues très rares. Pour l’instant, les lacunes de la documentation recueillie à Augustoritum et plus largement en Aquitaine ne permettent pas d’expliquer les motifs d’une telle présence. Néanmoins et malgré son caractère isolé, ce graffite constitue une preuve de la fréquentation des lieux au début du Haut-Empire par une personne allochtone au nom celtique mais dont la culture écrite est ibérique

    Les llengües preromanes de la península Ibèrica i la llengua de substrat de Catalunya

    No full text
    Proceedings of the XXIV ICOS International Congress of Onomastic SciencesLa finalitat del treball és limitar les diverses àrees lingüístiques detectables a la península Ibèrica en època preromana. S’hi tracta també d’una manera especial la qüestió de la llengua de substrat pròpia de Catalunya, un tema que ha estat llargament debatut i que encara no s’ha resolt del tot

    El vocalisme del català i els sons adjacents

    No full text
    Hi ha diversos factors que determinen el comportament dels sons vocàlics de les diferents llengües: l’accent, la velocitat d’elocució o el context consonàntic. Els estudis relacionats amb el context (Stevens i House, 1963; Delattre, 1969; Stalhammar et al., 1973; Nord, 1974) analitzen un a un els factors que en modifiquen les realitzacions. En aquest sentit, Llisterri (1991, p. 83) i Recasens i Espinosa (2006) reforcen la idea que cal tenir en compte els segments adjacents al so que estudiem perquè són els responsables de les modificacions que experimenta aquest so. Els resultats obtinguts en aquests estudis basats en un model de parla controlada ens permeten pensar que, en parla espontània, tots aquests factors actuen a la vegada i produeixen una important variabilitat en les realitzacions dels diferents sons, tal com ja van afirmar Harmegnies i Poch (1992) per a l’espanyol, Poch i Harmegnies (1992), per al francès; Poch i Harmegnies (1994) i Rius-Escudé (2016, 2020), per al català; o Delplancq et al. (1996), per al portuguès. Pel que fa a la llengua catalana, les investigacions que s’han portat a terme fins avui dia sobre les modificacions que experimenten els sons vocàlics motivades pels sons adjacents anteriors i posteriors han estat basades en un context de parla formal (Recasens, 1986, 1991) o de parla semiespontània, a partir d’unes entrevistes dirigides (Carrera, 2010a, 2010b), i amb un nombre molt reduït d’informants —sovint, només un i d’un mateix sexe— (Poch i Harmegnies, 1994)

    La biblioteca de Pasolini: museo imaginario, boîte-en-valise y figura de autor

    No full text
    Si bien de una manera insólita, «L’opera rimasta sola» de Walter Siti (2003) invita a pensar los usos pasoliniano de la biblioteca lejos de los modos fijados por la filología. A partir de algunas observaciones del editor, se propone aquí que leer mal, leer parcialmente son modos de «estar» en la biblioteca y de «hacerla funcionar» como dispositivo de lectura y como caja de herramientas (Piglia, 2016). Estos modos, los practica Pasolini en su actividad creativa y en su producción teórica. También su escritura quiere edificarse «donde se forma el archivo» (Foucault, 1966). Propongo pensar estas prácticas pasolinianas a la luz del concepto de museo imaginario (Malraux) y de su precedente, la boîte-en-valise (Duchamp), para analizar finalmente, a través de un Apunte de Petrolio si esos usos de la biblioteca-laboratorio son separables de su figura de autor y de sus luchas culturales (Gramuglio, 1988)

    Participación escolar y cultura democrática

    No full text
    Instituciones internacionales como la Organización de Naciones Unidas (ONU), la Organización de las Naciones Unidas para la Educación, la Ciencia y la Cultura (UNESCO) o la Unión Europea (UE) sostienen que la participación es un factor fundamental de integración social y educativa, subrayando que su desarrollo es necesario en los programas de enseñanza desde la primera infancia hasta el final de la etapa obligatoria. La “Carta del Consejo de Europa sobre la educación para la ciudadanía democrática y la educación en derechos humanos” (2010) indica en su recomendación número 5 la pertinencia de capacitar a los estudiantes para participar de forma activa en la sociedad. En esta misma línea, la legislación española en materia educativa concibe la participación como uno de los objetivos centrales del proceso educativo

    Guillermo Díaz-Plaja o el diálogo incansable

    No full text
    Guillermo Díaz-Plaja (Manresa, 1909-Barcelona, 1984) es una de las figuras esenciales en el diálogo entre Cataluña y España, por muchas razones, como veremos en este artículo, e hizo de esta cuestión uno de los ejes de su vida y de su obra. Aunque se definió como “anti espeacialista”, terminó siendo una figura de referencia en diversos ámbitos de la historia de la Filología hispánica del siglo XX, de la que es parte esencial, no solo por la variedad de campos en que trabajó, sino también por la perspicacia con que lo hizo y por su dimensión didáctica: ambas características han permitido que sus trabajos sigan siendo hoy vigentes e iluminadores. Él mismo se definió como “anti especialista”, entendido como el intelectual que explora varias áreas sin dejar fuera de su interés ningún fenómeno que tenga relación con la cultura

    Las ideas de Enrique Díez-Canedo sobre la traducción: entre la teoría y la práctica

    No full text
    [eng] Enrique Díez-Canedo is undoubtedly one of the most important figures in the history of translation in the first four decades of the 20th century, both in Spain and in Latin America, and especially with regard to poetic translation, although his work of translation encompasses other genres. This article tries to systematize his ideas about translation, closely related to his translations, for which the latest research on the matter has been taken into account. The ultimate goal is to point out where the success of his method lies and to show to what extent these reflections are still valid for today's translators

    Un género sin orillas

    No full text
    Exactamente como ocurre en el caso de la novela criminal (crime novel), cuyos confines indefinidos abarcan los más ciertos de la novela policíaca, la novela de enigma, intriga y misterio, la novela negra, el hard-boiled, el police procedural y el thriller, también el cine criminal es un género sin orillas. Y puede que ni tan siquiera sea un género, por lo menos no en la acepción clásica del término, o sea la de un modelo estructural. Sin embargo, sí es un criterio de agrupación de diversas obras en la crítica cinematográfica contemporánea

    Albertina Carri: la escritura y el olvido, a través del documental

    No full text
    Este trabajo propone leer los documentales Los rubios (2003) y Cuatreros (2016) de la cineasta argentina Albertina Carri como una «puesta en cine» del camino de la memoria al «olvido de sí» considerado, con Virginia Woolf (A Room of One’s Own, 1929), como un movimiento ineludible para acceder a la creación experimental. Se defiende aquí que la directora escenifica este trance a través de un activismo transformador de los modelos heredados, reivindicando una militancia estética antes que política

    Emotional well-being among community mental health professionals during COVID-19: an exploratory study

    No full text
    This paper presents a study related to burnout and well-being deriving from professional practice in community mental health services. The sample consisted in 133 workers from the public mental health system of Barcelona (Spain). An ad-hoc questionnaire was used, and data was analyzed from a descriptive approach. The results reveal a high level of emotional distress and exhaustion related to professional practice that prevents from job satisfaction and affects work quality. Furthermore, the pandemic led to an increase in distress related to work in that field. Finally, the limitations of the study and directions for future research are raised

    84,374

    full texts

    96,491

    metadata records
    Updated in last 30 days.
    Diposit Digital de la Universitat de Barcelona is based in Spain
    Access Repository Dashboard
    Do you manage Open Research Online? Become a CORE Member to access insider analytics, issue reports and manage access to outputs from your repository in the CORE Repository Dashboard! 👇