96491 research outputs found
Sort by
La violencia doméstica contra las mujeres y el desarrollo de estándares normativos de derechos humanos en el Consejo de Europa
No full textLa violencia doméstica contra las mujeres constituye una forma de discriminación basada exclusivamente en el género que impide a un amplio sector de la población europea disfrutar plenamente de los derechos que le son internacionalmente reconocidos. Pese a la dimensión paneuropea del problema y a su compromiso de salvaguardar y dar la mayor efectividad a los derechos humanos, el Consejo de Europa ha evitado durante años imponer obligaciones jurídicas internacionales a los Estados en relación con la erradicación de la violencia contra las mujeres, incluida la violencia doméstica (excepción hecha de las disposiciones del Convenio europeo de derechos humanos, aunque se aplicaban sin tener en cuenta un enfoque de género). Sin embargo, ante los insuficientes resultados obtenidos se ha considerado necesario disponer de un tratado europeo en la materia, la Convención sobre la prevención y la lucha contra la violencia contra las mujeres y la violencia doméstica, que establece un marco integral de actuación sobre la base de los principios de igualdad y no discriminación y de diligencia debida
Participaciones preferentes. Un producto complejo en manos de consumidores
No full textEn este artículo se analiza la problemática de las participaciones preferentes en España, un producto financiero que ha cobrado importancia en los últimos años debido al creciente número de procesos judiciales existentes como consecuencia de su contratación. Las características de este valor negociable, que lo hacen en sí mismo complejo, no están en consonancia con el tipo de inversores que las adquirieron. De este modo, el objetivo de este artículo se centra, en primer lugar, en analizar las características otorgadas por la Ley a las participaciones preferentes. En segundo lugar, en el estudio de las causas que han comportado la multitud de reclamaciones sobre este producto y, finalmente, en las vías de recuperación de la inversión más eficaces para los afectados
La reforma de la Carta de las Naciones Unidas. Informe analítico de la práctica de la Organización
No full textEl control de constitucionalidad de las disposiciones legales autonómicas ejercido por el Tribunal Constitucional y el Consejo de Garantías Estatutarias de Cataluña: discrepancias y coincidencias
No full textEl consejo de Garantías Estatutarias es un órgano consultivo de la Generalitat de Catalunya concebido por el Estatuto catalán de 2006, que realiza un control de constitucionalidad y estatucionalidad de las disposiciones legales autonómicas
Cohomological localizations and set-theoretical reflection
No full textHomological localizations of spaces and spectra have been a fundamental tool in algebraic topology since the decade of 1970, especially in the setting of chromatic homotopy. However, it is unknown whether the existence of cohomological localizations can be proved in ZFC or not. Although this is apparently a homotopy-theoretical problem, it turned out to be closely related with set-theoretical reflection principles and therefore with the existence of large cardinals. In this note we present the state of the art with enough background so that proofs of results are readable by both topologists and set theorists
Els mercenaris de l'art d'avantguarda confonen originalitat per ocurrència.
No full textEl trànsit del segle XIX al segle XX comporta un canvi de la visió del món, la qual deriva el concepte de geni cap al de contestatari. Múltiples formulacions coincideixen amb una mateixa eclosió axiològica: l'avantguardisme heroic. Aquest és fonamentalment un fenomen cultural de signe negatiu, crític i combatiu, amb l'oposició a la reificació de les formes culturals objectives com raó primera. La crisi del segle XIX desenvolupa l'Estètica contemporània fins desplaçar la tradicional categoria de Bellesa com fonamentació de la reflexió estètica i de la praxis artística. L'àmbit de la intersecció entre Estètica i Creativitat assumeix, de llavors ençà i de manera creixent, un paper supracategorial. Allò bell deixa un espai vacu genèric, superior en jerarquia - supracategorial- que es ocupat per l'axioma de la genialitat romàntica: l'originalitat. La idea, sense l'abillament sensible, ja no necessita de l'art. Abans la Bellesa era sorprenent quan apareixia, però amb la noció d´avantguarda és el sorprenent de l'artista el que és entés com allò bell. A l'avantguarda l´experiència estètica no se´ns vol provocar per emoció sinó per commoció. Avui, els intents de crítics com Kuspit per mantenir el concepte d'avantguarda redefinint-la com allò que encara té sentit a través de l'actitud obscena, són la prova de la drogadicció al concepte d'avantguarda. El problema és una qüestió axiològica, perquè no pot heure judici de valor on l'originalitat és la subjectivitat desenvolupada amb la reflexió sobre la recuperació, o no, de diverses alternatives artístiques purament plàstiques o conceptuals, o en concomitància. Aquesta original relectura, més que tendència avantguardista és una avantguarda tendenciosa, adicta a la dinàmica de mercat
Joan Fuster i les cartografies literàries de la revista Verbo
No full text[cat] Les panoràmiques de la trajectòria intel·lectual de Joan Fuster sovint mencionen la seva participació inicial en la revista Verbo (1946-1958), però no acostuma a passar d’una referència més o menys anecdòtica, de compromís. Tota una sèrie de motius poden haver dissuadit els investigadors de dedicar-hi més atenció, tret d’algunes excepcions destacables. El primer motiu és habitual en l’estudi de fons hemerogràfic: la dificultat d’accés als materials. Tanmateix, aquesta situació ha estat esmenada recentment per la digitalització i publicació en obert de tota la revista, duta a terme per l’Espai Joan Fuster i l’Ajuntament de Sueca. Altres motius adduïbles són de caràcter ideològic
L’estudi comparat de les revistes literàries: un nou repte per a la Literatura Comparada?
No full text[cat] L’interès per l’estudi de les revistes literàries no ha fet més que créixer les últimes dècades. La digitalització sistemàtica del patrimoni hemerogràfic, que cada cop més institucions al llarg del món posen a l’abast dels investigadors, ofereix una situació sense precedents: la possibilitat de traçar relacions entre capçaleres o, fins i tot, grups de revistes, de moments històrics diferents, aparegudes en localitzacions diverses i en multitud de llengües. Arreu es multipliquen els volums —generalment col·lectius, val a dir— dedicats a l’estudi de conjunts de revistes, agrupades per tota mena de criteris, tot i que la majoria encara vinculats a una tradició literària concreta, i compostos per la juxtaposició de treballs independents dedicats a una sola revista. Tanmateix, la possibilitat de llegir en contrapunt diverses publicacions periòdiques i de desenvolupar un estudi comparat de revistes literàries és ja una realitat que està en condicions de suposar un repte no només per la Literatura Comparada, sinó pels estudis literaris en general
La poesia trobadoresca femenina. Castelloza Trobairitz (s. XII)
No full textCastelloza es una de las pocas trobairitz de las que tenemos noticia. Pese a que la fin'amors que cantaban los trovadores es un amor no correspondido, el sentimiento predominante en las composiciones masculinas es eljoi, o gozo de amor, pues el trovador sabe que amar a una dama de alto rango, aunque esta no le corresponda, le refina y ennoblece y le impulsa a componer bellos versos, muy apreciados por el señor de la corte y por otros trovadores de profesión. La poesía trovadoresca femenina, sin embargo, rara vez deja entrever este tono gozoso y optimista. Así, en esta canción de Castelloza, el lamento pesimista y amargo de la trobairitz por el amor no correspondido hacia un caballero identifica sin paliativos amor y sufrimiento
Los antimodernos del cine: una retaguardia de la vanguardia
No full textAntoine Compagnon rescató en 2005 el término antimoderno para designar, dentro de las letras francesas, una posición crítica, cultural y artística en la que la modernidad se configura como problema. No una simple reacción a lo moderno, ni clasicismo, menos aún tradicionalismo, sino una resistencia razonada al culto de lo nuevo, sustentada en un apego nostálgico al pasado, que él resumía como un estar de vuelta de la modernidad en la modernidad, retomando la expresión con la que Albert Thibaudet, el último crítico feliz, describía a Sainte-Beuve: un romantique retourné