164469 research outputs found
Sort by
Characterization of the antiviral activity of dermcidin in vitro and in vivo, and its potential role against respiratory viral infections
[ES] Antecedentes:
El virus de la gripe es una de las principales causas de infecciones respiratorias a nivel mundial, provocando epidemias estacionales con un impacto significativo en la salud pública y en la economía. A pesar de más de mil millones de casos anuales en el mundo, algunas personas expuestas al virus permanecen asintomáticas. La causa de esta resistencia no se ha aclarado, pero comprenderla podría conducir a nuevas estrategias preventivas y terapéuticas. En un estudio previo de nuestro laboratorio se identificó un péptido antimicrobiano humano (AMP), la dermicidina, a partir de genotecas de individuos asintomáticos, sugiriendo un posible papel antiviral. Esta tesis analiza si las diferencias de susceptibilidad a la gripe están relacionadas con la producción de dermicidina.
Objetivos:
Este trabajo tiene como objetivo confirmar y caracterizar la actividad antiviral de la dermicidina contra el virus de la gripe, centrándose en los subtipos H1N1 y H3N2. Investiga también el mecanismo de acción del péptido, su papel en la susceptibilidad a padecer los síntomas de gripe y su producción en las vías respiratorias humanas. Además, evalúa el potencial terapéutico de la dermicidina, incluyendo su citotoxicidad, tolerabilidad y eficacia en un modelo animal.
Métodos:
Se evaluó la actividad antiviral de la dermicidina y sus derivados mediante ensayos de inhibición de hemaglutinación (HAI) y ensayo de placa contra siete cepas del virus de la gripe en cultivos celulares. Se estudió el mecanismo de acción mediante ensayos de afinidad, acoplamiento molecular y simulaciones dinámicas. Los niveles de dermicidina en muestras humanas se analizaron con ELISA, y se realizaron análisis genéticos comparativos de individuos sintomáticos y asintomáticos mediante secuenciación PacBio y VarScan. La citotoxicidad se evaluó con el ensayo MTT, y la eficacia terapéutica se probó en ratones Balb/c analizando peso, síntomas, carga viral y producción de citoquinas inflamatorias.
Resultados y discusión:
Esta tesis caracteriza la actividad antiviral de la dermicidina, identificando DCD-1L como el péptido más efectivo, con concentraciones inhibitorias de 81-254 µM contra los subtipos H1N1 y H3N2. La dermicidina se une a la zona del tallo de la hemaglutinina (HA), bloqueando la etapa inicial de la infección, un mecanismo conservado que podría ser eficaz contra otros virus con HA, como el coronavirus humano OC43 y el virus del sarampión. La dermicidina se produce en las rutas de entrada viral en humanos (lágrimas, saliva y secreciones nasofaríngeas), con mayores niveles en individuos asintomáticos, lo que podría explicar su resistencia. Este péptido también se sobreproduce en respuesta a infecciones respiratorias, lo que confirma su papel en la respuesta inmune innata. En el análisis genético no encontraron variantes asociadas con la resistencia a los síntomas, sugiriendo que la mayor producción de dermicidina es clave. Estudios en animales confirmaron que DCD-1L es seguro, bien tolerado y eficaz, comparable al zanamivir cuando se co-incuba con el virus.
Conclusión:
La susceptibilidad a los síntomas de la gripe está parcialmente asociada con la producción de dermicidina en las rutas de entrada de virus respiratorios. Los resultados destacan su potencial uso como agente terapéutico para tratar y prevenir la gripe y otras infecciones virales respiratorias.[CA] Antecedents:
El virus de la grip és una de les principals causes d'infeccions respiratòries, provocant epidèmies estacionals amb un impacte significatiu en la salut pública i en l'economia. Tot i més de mil milions de casos anuals en tot el món, algunes persones exposades al virus romanen asimptomàtiques. La causa d'aquesta resistència no s'ha aclarit, però comprendre-la podria portar a noves estratègies preventives i terapèutiques. Un estudi previ del nostre laboratori va identificar un pèptid antimicrobià humà (AMP), la dermicidina, en genoteques d'individus asimptomàtics, suggerint un possible paper antiviral. Aquesta tesi analitza si les diferències de susceptibilitat a la grip estan relacionades amb la producció de dermicidina.
Objectius:
Aquest treball té com a objectiu confirmar i caracteritzar l'activitat antiviral de la dermicidina contra el virus de la grip, centrant-se en els subtipus H1N1 i H3N2. Investiga també el mecanisme d'acció del pèptid, el seu paper en la susceptibilitat als símptomes i la seua producció en les vies respiratòries humanes. A més, avalua el potencial terapèutic de la dermicidina, incloent-hi la seua citotoxicitat, tolerabilitat i eficàcia en un model animal.
Mètodes:
Es van avaluar els efectes antivirals de la dermicidina i els seus derivats mitjançant assajos d'inhibició de l'hemaglutinació (HAI) i de plaques contra set soques del virus de la grip en cultius cel·lulars. Es va estudiar el mecanisme d'acció amb assajos d'afinitat, acoblament molecular i simulacions dinàmiques. Els nivells de dermicidina en mostres humanes es van analitzar amb ELISA, i es van fer anàlisis genètiques comparatives d'individus simptomàtics i asimptomàtics mitjançant seqüenciació PacBio i VarScan. La citotoxicitat es va avaluar amb l'assaig MTT, i l'eficàcia terapèutica es va provar en ratolins Balb/c analitzant pes, símptomes, càrrega viral i citoquines inflamatòries.
Resultats i Discussió:
La tesi caracteritza l'activitat antiviral de la dermicidina, identificant DCD-1L com el pèptid més efectiu, amb concentracions inhibidores de 81-254 µM contra els subtipus H1N1 i H3N2. La dermicidina s'uneix a la zona del tronc de l'hemaglutinina (HA), bloquejant l'etapa inicial de la infecció, un mecanisme conservat que podria ser eficaç contra altres virus amb HA, com el coronavirus humà OC43 i el virus del xarampió. La dermicidina es produeix en les vies d'entrada viral en humans (llàgrimes, saliva i secrecions nasofaringees), amb nivells més alts en individus asimptomàtics, cosa que podria explicar la seua resistència. Aquest pèptid també es sobreprodueix en resposta a infeccions respiratòries, confirmant el seu paper en la resposta immune innata. L'anàlisi genètica no va trobar variants associades amb la resistència als símptomes, suggerint que la major producció de dermicidina és clau. Els estudis en animals van confirmar que DCD-1L és segur, ben tolerat i eficaç, comparable al zanamivir quan es co-incuba amb el virus.
Conclusió:
La susceptibilitat a patir els símptomes de la grip està parcialment associada amb la producció de dermicidina en les vies d'entrada de virus respiratòries. Els resultats destaquen el seu potencial ús com a agent terapèutic per a tractar i prevenir la grip i altres infeccions virals respiratòries.[EN] Background:
Influenza virus is one of the major causes of respiratory infections, leading to seasonal epidemics with significant economic and public health impacts. Despite over a billion cases annually worldwide, some individuals exposed to the virus remain asymptomatic. The basis for this resistance is unclear, but understanding it could lead to new preventive and therapeutic strategies. A previous study from our lab identified a human antimicrobial peptide (AMP), dermcidin, from DNA libraries of asymptomatic individuals, suggesting a potential antiviral role. This thesis explores whether susceptibility differences to influenza are linked to dermcidin production.
Objectives:
This research aims to confirm and characterize the antiviral activity of dermcidin against influenza virus, focusing on two main subtypes (H1N1 and H3N2). It also investigates the peptide's mechanism of action, its role in susceptibility to symptoms, and its production in human respiratory pathways. Additionally, it evaluates dermcidin's potential as a therapeutic agent, including its cytotoxicity, tolerability, and efficacy in an animal model.
Methods:
The antiviral effects of dermcidin and derived peptides were tested using hemagglutination inhibition (HAI) and plaque inhibition assays against seven influenza virus strains in cell culture. Mechanisms of action were studied via affinity assays, molecular docking, and dynamic simulations. Dermcidin levels in human samples were assessed using ELISA, with comparative genetic analyses of symptomatic and asymptomatic individuals conducted using PacBio sequencing and VarScan. Cytotoxicity was tested by MTT assay, and therapeutic efficacy was evaluated in Balb/c mice by monitoring body weight, symptoms, viral load, and inflammatory cytokine levels.
Results and Discussion:
This thesis characterizes the antiviral activity of dermcidin, identifying DCD-1L as the most effective peptide, with inhibitory concentrations of 81-254 µM against H1N1 and H3N2 subtypes. Dermcidin binds to the hemagglutinin (HA) stalk zone, blocking the initial infection stage, a conserved mechanism potentially effective against other HA-expressing viruses, including human coronavirus OC43 and measles virus. Dermcidin is naturally produced in human viral entry routes such as tears, saliva, and nasopharyngeal secretions, with asymptomatic individuals secreting higher amounts in the nasopharynx, which may explain their resistance to symptoms. The peptide is overproduced in response to various respiratory viral infections, supporting its role in the innate immune response. Genetic analysis showed no specific variants associated with symptom resistance, suggesting that higher dermcidin production underlies this trait. Animal model studies confirmed DCD-1L's safety, tolerability, and efficacy, comparable to zanamivir when co-incubated with the virus.
Conclusion:
Susceptibility to influenza symptoms is partly associated with dermcidin production in respiratory viral entry pathways. The findings highlight dermcidin's potential as a novel therapeutic agent for influenza and other respiratory viral diseases, addressing the need for new strategies against these infections.Corell Escuin, P. (2025). Characterization of the antiviral activity of dermcidin in vitro and in vivo, and its potential role against respiratory viral infections [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/214795TESI
El diseño de la forma del aula universitaria para potenciar los procesos cognitivos del alumnado: una investigación sobre la repercusión de la altura, la anchura y la proporción espacial del aula en la memoria, la atención y la preferencia del alumnado.
[ES] Esta Tesis Doctoral explora las aulas como espacio-herramienta del aprendizaje desde la neuroarquitectura. A través de un estudio experimental interdisciplinar, se analiza cómo las dimensiones espaciales del aula, especialmente la altura, la anchura y la relación proporcional entre altura y anchura, afectan funciones cognitivas clave como la atención, la memoria y la preferencia ambiental de los alumnos. Utilizando entornos virtuales inmersivos y una combinación de métricas psicológicas y fisiológicas, se demuestra que las variables espaciales estudiadas afectan de forma significativa en el rendimiento cognitivo y en la experiencia subjetiva del espacio. En particular, se identifica que las aulas con proporciones superiores, en concreto aquellas superiores a la Proporción Áurea, no solo resultan más atractivas, sino que también mejoran el rendimiento cognitivo del alumnado. Los hallazgos sugieren que, para las experiencias arquitectónicas, la Proporción Áurea es más que un principio estético pues influye en la cognición humana. Este trabajo propone un nuevo paradigma de diseño arquitectónico basado en evidencia científica y plantea una revisión crítica de las aulas universitarias en España, abriendo caminos hacia entornos de enseñanza-aprendizaje más eficaces, humanos y estimulantes.[CA] Aquesta Tesi Doctoral explora les aules universitàries com a espai-eina de l'aprenentatge des de la perspectiva de la neuroarquitectura. Mitjançant un estudi experimental interdisciplinari, s'analitza com les dimensions espacials de l'aula, especialment l'altura, l'amplària i la relació proporcional entre ambdues, afecten funcions cognitives clau com ara l'atenció, la memòria i la preferència ambiental de l'alumnat. Utilitzant entorns virtuals immersius i una combinació de mètriques psicològiques i fisiològiques, es demostra que les variables espacials estudiades tenen un impacte significatiu en el rendiment cognitiu i en l'experiència subjectiva de l'espai. En particular, s'identifica que les aules amb proporcions més elevades, en concret aquelles que superen la Proporció Àuria, no sols resulten més atractives estèticament, sinó que també milloren el rendiment cognitiu de l'alumnat. Els resultats suggereixen que, en l'experiència arquitectònica, la Proporció Àuria és més que un principi estètic, ja que influeix en la cognició humana. Aquest treball proposa un nou paradigma de disseny arquitectònic basat en evidència científica i planteja una revisió crítica de les aules universitàries a Espanya, obrint camins cap a entorns d'ensenyament-aprenentatge més eficaços, humans i estimulants.[EN] This Doctoral Thesis explores university classrooms as learning tools through the lens of neuroarchitecture. Through an interdisciplinary experimental study, this research examines how the spatial dimensions of the classroom, specifically height, width, and the proportional relationship between them, impact key cognitive functions, including attention, memory, and environmental preference, among students. Employing immersive virtual environments and a combination of psychological and physiological metrics, the research demonstrates that the spatial variables studied have a significant impact on cognitive performance and the subjective experience of space. Notably, it identifies that classrooms with higher proportions, especially those exceeding the Golden Ratio, not only appear more aesthetically appealing but also enhance students' cognitive performance. The findings suggest that, in architectural experience, the Golden Ratio represents more than an aesthetic principle; it actively influences human cognition. This work proposes a new paradigm of architectural design grounded in scientific evidence and presents a critical review of university classrooms in Spain, paving the way towards more effective, human-centred, and stimulating learning environments.Gracias a la Universitat Politècnica de València por formarme como
arquitecta e investigadora con su infraestructura y sustento. En especial,
agradezco al Laboratorio de Neuroarquitectura UPV, perteneciente al Instituto Universitario de Investigación en Tecnología Centrada en el Ser Humano (Human-Tech), por brindarme el entorno y los recursos necesarios para
el desarrollo de esta investigación, así como al proyecto “El diseño del aula
para potenciar los procesos coginitivos del alumnado: una propuesta metodológica para evaluar las variables luz, color y forma” (BIA2017-86157-RAR) por su apoyo conceptual y permitirme unirme a la investigación.Llorens Gámez, M. (2025). El diseño de la forma del aula universitaria para potenciar los procesos cognitivos del alumnado: una investigación sobre la repercusión de la altura, la anchura y la proporción espacial del aula en la memoria, la atención y la preferencia del alumnado [Tesis doctoral]. Universidad Politécnica de Valencia. https://riunet.upv.es/handle/10251/225584TESI
Antibiotic Resistance in Early Life: Deciphering the Influence of Perinatal Factors, Breastfeeding, and Gut Microbiota on Infant's Resistome
Tesis por compendio[ES] El uso temprano de antibióticos afecta el desarrollo de la microbiota intestinal infantil y contribuye a la aparición de resistencias antimicrobianas, con implicaciones para la salud global. El resistoma intestinal ¿conjunto de genes de resistencia a antibióticos (ARGs) presentes en la microbiota¿ se establece durante esta etapa crítica y está influenciado por la transmisión materna, factores ambientales y la dieta. Esta tesis doctoral busca caracterizar la evolución del resistoma intestinal infantil durante el primer año de vida, identificar factores que modulan su configuración y explorar el papel de la lactancia materna y los oligosacáridos de la leche humana (HMOs) como estrategia natural para limitar la propagación de ARGs.
Los participantes de este estudio formaron parte de una cohorte longitudinal más amplia, llevada a cabo en la región mediterránea entre 2015 y 2019. En esta tesis se utilizaron muestras fecales de parejas madre-lactante, recolectadas desde los 7 días hasta el primer año de vida, así como muestras de leche materna. Para evaluar la composición microbiana en cada momento, se aplicaron tecnologías de secuenciación de nueva generación dirigidas a la región V3-V4 del gen 16S rRNA, así como metagenómica shotgun. Métodos dependientes e independientes de cultivo fueron empleados para estudiar el resistoma. Además, se aplicaron aislamientos en medios selectivos y cinética de crecimiento bacteriano para analizar cepas específicas bajo condiciones definidas. Se observó un aumento progresivo en la diversidad y abundancia de ARGs durante el primer año de vida, especialmente aquellos asociados a tetraciclinas, aminoglucósidos, betalactámicos y macrólidos, mientras que los elementos genéticos móviles (MGEs) disminuyeron con el tiempo. Los nacidos por cesárea o alimentados con fórmula infantil mostraron perfiles de resistencia más amplios. Se identificó una relación inversa entre la abundancia del género Bifidobacterium y la carga total de ARGs en lactantes, lo que sugiere un papel protector de este género frente a cepas resistentes. Además, un análisis metagenómico durante el primer año de vida confirmó que la lactancia materna favorece perfiles microbianos más estables y con menor carga de ARGs, incluso en casos de cesárea o exposición perinatal a antibióticos. También se evaluó cómo la composición individual de los HMOs influye en el resistoma infantil, observándose que los perfiles de madres secretoras reducen la carga de ARGs en lactantes nacidos por cesárea. Por último, se estudió la capacidad de cepas bacterianas del entorno materno-infantil para degradar HMOs y sus perfiles de resistencia. Se aislaron bifidobacterias y lactobacilos de muestras fecales y de leche humana, analizándose mediante secuenciación genómica, ensayos con HMOs y pruebas de susceptibilidad a antibióticos. Bifidobacterium bifidum y B. longum subsp. infantis mostraron alta capacidad de utilización de HMOs y baja resistencia, mientras que B. animalis subsp. lactis fue resistente a múltiples antibióticos sin capacidad para degradar HMOs. Esto resalta la importancia de la lactancia materna para favorecer bacterias beneficiosas con baja resistencia y subraya su vulnerabilidad a la exposición a antibióticos. En conjunto, esta tesis amplía el conocimiento sobre el resistoma intestinal infantil y evidencia la influencia de factores perinatales, ambientales y nutricionales en su desarrollo. Los hallazgos refuerzan la necesidad de promover la lactancia materna, reducir el uso innecesario de antibióticos en el periodo perinatal y considerar el monitoreo del resistoma como estrategia de salud pública.[CA] Early antibiotic use affects the development of the infant gut microbiota and contributes to the emergence of antimicrobial resistance, with global health implications. The intestinal resistome¿defined as the collection of antibiotic resistance genes (ARGs) present in the microbiota¿is established during this critical stage and is influenced by maternal transmission, environmental factors, and diet. This doctoral thesis aims to characterize the evolution of the infant intestinal resistome during the first year of life, identify the factors that shape its configuration, and explore the role of breastfeeding and human milk oligosaccharides (HMOs) as a natural strategy to limit the spread of ARGs. Participants in this study were part of a larger longitudinal cohort conducted in the Mediterranean region between 2015 and 2019. This thesis analyzed fecal samples from mother-infant pairs collected from day 7 through the first year of life, as well as human milk samples. To assess microbial composition at each time point, next-generation sequencing (NGS) targeting the V3-V4 region of the 16S rRNA gene and shotgun metagenomics were applied. Both culture-dependent and culture-independent methods were employed to study the resistome. Additionally, selective media isolation and bacterial growth kinetics were used to characterize specific strains under defined conditions. A progressive increase in the diversity and abundance of ARGs was observed during the first year of life, particularly those associated with tetracyclines, aminoglycosides, beta-lactams, and macrolides, while mobile genetic elements (MGEs) decreased over time. Infants born by cesarean section or fed with infant formula showed broader resistance profiles. An inverse relationship was identified between the abundance of the genus Bifidobacterium and the total ARG burden in infants, suggesting a protective role of this genus against resistant strains. Furthermore, a metagenomic analysis over the first year confirmed that breastfeeding promotes more stable microbial profiles with lower ARG loads, even in cases of cesarean delivery or perinatal antibiotic exposure. The individual composition of HMOs was also evaluated in relation to the infant resistome, revealing that the maternal secretor HMO profile may reduce ARG load in cesarean-born infants. Finally, the capacity of maternal-infant-associated bacterial strains to degrade HMOs and their resistance profiles was studied. Bifidobacterium and Lactobacillus strains were isolated from fecal and human milk samples and analyzed through whole-genome sequencing, HMO utilization assays, and antibiotic susceptibility testing. Bifidobacterium bifidum and B. longum subsp. infantis demonstrated high HMO utilization capacity and low resistance, while B. animalis subsp. lactis exhibited multi-drug resistance and no ability to degrade HMOs. These findings highlight the importance of breastfeeding in promoting beneficial, low-resistance bacteria, while also underscoring their vulnerability to antibiotic exposure. Overall, this thesis expands current knowledge of the infant intestinal resistome and reveals the influence of perinatal, environmental, and nutritional factors on its development. The findings support the need to promote exclusive breastfeeding, reduce unnecessary antibiotic use in the perinatal period, and consider resistome monitoring as a public health strategy.[EN] L'ús d'antibiòtics en nounats ha afectat el desenvolupament de la microbiota intestinal infantil i ha contribuït a l'aparició de resistències antimicrobianes, amb implicacions per a la salut global. El resistoma intestinal ¿conjunt de gens de resistència a antibiòtics (ARGs) presents en la microbiota¿ s'ha establert durant aquesta etapa crítica i ha estat influenciat per la transmissió materna, els factors ambientals i la dieta. Aquesta tesi doctoral ha tingut com a objectiu caracteritzar l'evolució del resistoma intestinal infantil durant el primer any de vida, identificar els factors que en modulen la configuració i explorar el paper de la lactància materna i dels oligosacàrids de la llet humana (HMOs) com a estratègia natural per limitar la propagació dels ARGs. Els participants d'aquest estudi han format part d'una cohort longitudinal més àmplia, duta a terme a la regió mediterrània entre els anys 2015 i 2019. En aquesta tesi s'han utilitzat mostres fecals de parelles mare-nadó, recollides des dels 7 dies fins a l'any de vida, així com mostres de llet materna. Per avaluar la composició microbiana en cada moment, s'han aplicat tecnologies de seqüenciació de nova generació dirigides a la regió V3-V4 del gen 16S rRNA, així com metagenòmica de tipus shotgun. S'han emprat mètodes tant dependents com independents del cultiu per estudiar el resistoma. A més, s'han realitzat aïllaments en medis selectius i proves de cinètica de creixement bacterià per analitzar soques específiques en condicions definides. S'ha observat un augment progressiu en la diversitat i l'abundància dels ARGs durant el primer any de vida, especialment aquells associats a tetraciclines, aminoglucòsids, betalactàmics i macròlids, mentre que els elements genètics mòbils (MGEs) han disminuït amb el temps. Els nadons nascuts per cesària o alimentats amb fórmula infantil han mostrat perfils de resistència més amplis. S'ha identificat una relació inversa entre l'abundància del gènere Bifidobacterium i la càrrega total d'ARGs en els lactants, suggerint un paper protector d'aquest gènere davant de soques resistents. A més, els anàlisis basats en metagenòmica al llarg del primer any de vida han confirmat que la lactància materna afavoreix perfils microbians més estables i amb una menor càrrega d'ARGs, fins i tot en casos de cesària o exposició perinatal a antibiòtics. També s'ha avaluat com la composició individual dels HMOs ha influït en el resistoma infantil, observant-se que els perfils d'HMOs de mares secretores poden reduir la càrrega d'ARGs en infants nascuts per cesària. Finalment, s'ha estudiat la capacitat de diverses soques bacterianes de l'entorn mare-nadó per degradar HMOs i els seus perfils de resistència. S'han aïllat bifidobacteris i lactobacils de mostres fecals i de llet humana, i s'han analitzat mitjançant seqüenciació genòmica, assaigs de cinètica amb HMOs i proves de susceptibilitat antibiòtica. Bifidobacterium bifidum i B. longum subsp. infantis han mostrat una alta capacitat d'utilització dels HMOs i una baixa resistència, mentre que B. animalis subsp. lactis ha mostrat resistència a múltiples antibiòtics i incapacitat per degradar els HMOs. Això posa en relleu la importància de la lactància materna per afavorir bacteris beneficiosos amb baixa resistència, alhora que subratlla la seva vulnerabilitat davant l'exposició antibiòtica. En conjunt, aquesta tesi amplica el coneixement sobre el resistoma intestinal infantil i evidencia la influència de factors perinatals, ambientals i nutricionals en el seu desenvolupament. Les troballes reforcen la necessitat de promoure la lactància materna, reduir l'ús innecessari d'antibiòtics durant el període perinatal i considerar la monitorització del resistoma com a estratègia de salut pública.Samarra Mas, A. (2025). Antibiotic Resistance in Early Life: Deciphering the Influence of Perinatal Factors, Breastfeeding, and Gut Microbiota on Infant's Resistome [Tesis doctoral]. Universidad Politécnica de Valencia. https://riunet.upv.es/handle/10251/225590TESISCompendi
Aspectos metodológicos y sustantivos en la investigación científica en Dirección de Operaciones. Estudio bibliométrico y meta-análisis de la relación entre prácticas de Gestión de la Cadena de Suministro y ventaja competitiva en el contexto de empresas industriales
Tesis por compendio[ES] La Dirección de Operaciones (OM-Operations Management) ha ganado relevancia en el mundo empresarial debido a la creciente complejidad y globalización de los mercados. Dentro de DO, la Gestión de la Cadena de Suministro (SCM-Supply Chain Management) se ha convertido en un aspecto fundamental a tratar y mejorar, ya que coordina el flujo de productos, información y recursos desde la materia prima hasta el consumidor final, mejorando la eficiencia operativa, reduciendo costes y aumentando, por tanto, el rendimiento de las organizaciones y la satisfacción del cliente. Por ello, es importante disponer de información que evalúe el impacto de variables de la cadena de suministro sobre el rendimiento de las organizaciones. Dicha información, si es completa y rigurosa, será de un alto valor para los directivos a la hora de tomar decisiones que afecten a la cadena de suministro, necesitándose de investigaciones que proporcionen un conjunto de datos precisos y rigurosos para ayudar en la toma de decisiones informada. La presente tesis aborda el impacto que sobre el rendimiento de las organizaciones tiene el alineamiento y la adaptabilidad de la cadena de suministro, y cómo de completos, reproducibles y rigurosos son los ensayos empíricos que utilizan el análisis de mínimos cuadrados parciales PLS (Partial Least Squares) como herramienta analítica, la cual ha cobrado un gran protagonismo en las últimas décadas, ya que permite analizar relaciones complejas entre variables y manejar datos altamente correlacionados. Para ello, por una parte, se analiza la utilización de PLS en OM entre 2014 y 2018, identificando prácticas efectivas y áreas de mejora en su aplicación y presentación, proporcionando una base sólida para entender cómo se aplican y reportan los resultados en el contexto de la OM. El estudio se realiza sobre PLS ya que se detectaban inconsistencias y una falta de uniformidad en su aplicación, que merman la credibilidad y el impacto de las investigaciones basadas en PLS, lo que se traduce en inseguridad para las tomas de decisiones derivadas de dichos resultados. Y por otra parte, se analiza la relación de las capacidades de la SC relativas a alineación y adaptabilidad con el rendimiento, incorporando variables moderadoras para analizar su influencia en dichas relaciones. La investigación identifica deficiencias en la aplicación y reporte de las investigaciones que utilizan PLS, lo que pone de manifiesto la necesidad de mejorar la comprensión y el uso adecuado de esta herramienta estadística en el contexto de la OM. Asimismo, también se confirma la relación positiva de la alineación y la adaptabilidad de la SC en el rendimiento, aunque no se han podido encontrar variables que moderen dichas relaciones debido a la alta heterogeneidad de la investigación previa.[CA] La Direcció d'Operacions (OM-Operations Management) ha guanyat rellevància en el món empresarial a causa de la creixent complexitat i globalització dels mercats. Dins d'OM, la Gestió de la Cadena de Subministrament (SCM-Supply Chain Management) s'ha convertit en un aspecte fonamental a tractar i millorar, ja que coordina el flux de productes, informació i recursos des de la matèria primera fins al consumidor final, millorant l'eficiència operativa, reduint costos i augmentant, per tant, el rendiment de les organitzacions i la satisfacció del client. Per això, és important disposar d'informació que avaluï l'impacte de variables de la cadena de subministrament sobre el rendiment de les organitzacions. Aquesta informació, si és completa i rigorosa, serà d'un alt valor per als directius a l'hora de prendre decisions que afecten la cadena de subministrament, necessitant-se investigacions que proporcionen un conjunt de dades precisos i rigorosos per ajudar en la presa de decisions informada. La present tesi aborda l'impacte que té sobre el rendiment de les organitzacions l'alineació i l'adaptabilitat de la cadena de subministrament, i com de complets, reproductibles i rigorosos són els assajos empírics que utilitzen l'anàlisi de mínims quadrats parcials PLS (Partial Least Squares) com a eina analítica, la qual ha cobrat un gran protagonisme en les darreres dècades, ja que permet analitzar relacions complexes entre variables i manejar dades altament correlacionades. Per a això, per una banda, s'analitza la utilització de PLS en OM entre 2014 i 2018, identificant pràctiques efectives i àrees de millora en la seva aplicació i presentació, proporcionant una base sòlida per a entendre com s'apliquen i es reporten els resultats en el context de la OM. L'estudi es realitza sobre PLS ja que es detectaven inconsistències i una manca d'uniformitat en la seva aplicació, que minven la credibilitat i l'impacte de les investigacions basades en PLS, la qual cosa es tradueix en inseguretat per a les preses de decisions derivades d'aquests resultats. I per altra banda, s'analitza la relació de les capacitats de la SC relatives a alineació i adaptabilitat amb el rendiment, incorporant variables moderadores per a analitzar la seva influència en aquestes relacions. La investigació identifica deficiències en l'aplicació i el report de les investigacions que utilitzen PLS, la qual cosa posa de manifest la necessitat de millorar la comprensió i l'ús adequat d'aquesta eina estadística en el context de la OM. Així mateix, també es confirma la relació positiva de l'alineació i l'adaptabilitat de la SC en el rendiment, encara que no s'han pogut trobar variables que moderen aquestes relacions a causa de l'alta heterogeneïtat de la investigació prèvia.[EN] Operations Management (OM) has gained relevance in the business world due to the increasing complexity and globalization of markets. Within OM, Supply Chain Management (SCM) has become a fundamental aspect to address and improve, as it coordinates the flow of products, information, and resources from raw materials to the end consumer, enhancing operational efficiency, reducing costs, and thus increasing organizational performance and customer satisfaction. Therefore, it is important to have information that evaluates the impact of supply chain variables on organizational performance. This information, if complete and rigorous, will be highly valuable for executives when making decisions that affect the supply chain, requiring research that provides precise and rigorous data sets to assist in informed decision-making. This thesis addresses the impact of supply chain alignment and adaptability on organizational performance, and how complete, reproducible, and rigorous empirical studies using Partial Least Squares (PLS) analysis as an analytical tool are. PLS has gained prominence in recent decades as it allows for the analysis of complex relationships between variables and the management of highly correlated data. To this end, on one hand, we analyze the use of PLS in OM between 2014 and 2018, identifying effective practices and areas for improvement in its application and reporting, providing a solid foundation for understanding how PLS is applied and results are reported in the OM context. The study focuses on PLS due to the inconsistencies and lack of uniformity in its application, which undermine the credibility and impact of PLS-based research, resulting in uncertainty for decision-making based on such results. On the other hand, the relationship between supply chain capabilities related to alignment and adaptability and performance is analyzed, incorporating moderating variables to examine their influence on these relationships. The research identifies deficiencies in the application and reporting of studies using PLS, highlighting the need to improve the understanding and proper use of this statistical tool within the OM context. Furthermore, the positive relationship between SC alignment and adaptability and performance is confirmed, although no variables were found to moderate these relationships due to the high heterogeneity of previous research.Este estudio ha sido desarrollado dentro del marco de los siguientes proyectos competitivos: PID2019-105001GB-I00 by MCIN/AEI/10.13039/501100011033 (Ministerio de Ciencia e Innovación- Spain), and PY20_01209 (PAIDI 2020- Consejería de Transformación Económica, Industria, Conocimiento y Universidades -Junta de Andalucía).Bayonne Sopo, E. (2025). Aspectos metodológicos y sustantivos en la investigación científica en Dirección de Operaciones. Estudio bibliométrico y meta-análisis de la relación entre prácticas de Gestión de la Cadena de Suministro y ventaja competitiva en el contexto de empresas industriales [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://riunet.upv.es/handle/10251/219750TESISCompendi
Development of Methodologies for Fault Detection and Diagnosis in Residential Air Conditioning and Heat Pumps
Tesis por compendio[ES] Los edificios consumen el 30% de la energía mundial, y los sistemas de calefacción, ventilación y aire acondicionado son grandes responsables de esta demanda. Las soluciones de alta eficiencia, como las bombas de calor y los aires acondicionados eficientes, ayudan a reducir este impacto, pero siguen siendo vulnerables a fallos no críticos, como fugas de refrigerante o restricciones en el flujo de aire. Estos fallos suelen pasar desapercibidos, lo que aumenta el consumo de energía o puede derivar en fallos graves que dejan el sistema inoperativo. Además, es común que varios fallos ocurran a la vez, lo que complica aún más el diagnóstico. Por ello, la detección y el diagnóstico de fallos (FDD) son fundamentales para mantener la eficiencia. Esta tesis investiga el FDD en sistemas residenciales (aires acondicionados y bombas de calor, tanto aire-aire como aire-agua) utilizando el menor número posible de sensores, ya que estos equipos suelen contar con una instrumentación limitada para reducir costes. Antes de desarrollar la metodología de FDD, esta tesis analiza datos de campo de unidades de aire acondicionado en hogares de EEUU, monitorizadas durante varios meses. Aplicando métodos de la literatura existente, el análisis identifica unidades con fallos no críticos y evalúa su impacto en el rendimiento. Los resultados muestran que estos fallos aumentan el consumo energético y reducen la eficiencia. Sin embargo, se detecta una importante limitación: la escasez de conjuntos de datos que incluyan fallos simultáneos, lo que dificulta el desarrollo y la validación de metodologías de FDD. Para abordar este problema, se emplea la modelización y la simulación del sistema para generar conjuntos de datos en condiciones tanto sin fallos como con fallos, incluyendo combinaciones de éstos. La consistencia de los datos simulados se valida con resultados experimentales obtenidos de sistemas reales con fallos impuestos. Además, se identifican las principales variables operacionales necesarias para la detección y el diagnóstico de fallos, determinando el número mínimo de sensores requeridos para una monitorización eficaz. Para la detección y el diagnóstico de fallos, esta tesis aplica una metodología de aprendizaje supervisado basada en support-vector machines (SVM), entrenadas para detectar fallos individuales y simultáneos. Este algoritmo se prueba en un sistema real con fallos impuestos en el laboratorio, demostrando que los modelos entrenados exclusivamente con datos simulados pueden diagnosticar fallos con éxito. La metodología también se extiende a las bombas de calor aire-agua, cada vez más utilizadas en Europa como sustitutas eficientes de las calderas. Estos sistemas presentan mayores complejidades, como la posibilidad de operar en modo reversible, el uso de compresores de velocidad variable, almacenamiento de refrigerante y estrategias de control avanzadas. En esta tesis, se llevan a cabo campañas experimentales en una bomba de calor aire-agua reversible con compresor de velocidad variable, imponiendo fallos de carga insuficiente, sobrecarga y flujo de aire inadecuado, tanto de forma individual como combinada. Se analizan las variables clave para la detección de fallos, destacando las diferencias con respecto a sistemas más simples. Esta tesis contribuye, por tanto, al desarrollo de FDD en aires acondicionados y bombas de calor residenciales al demostrar que una metodología basada exclusivamente en conjuntos de datos simulados puede abordar la falta de datos de fallos necesarios para su desarrollo. Dichos conjuntos de datos se utilizan para entrenar un algoritmo de aprendizaje supervisado que detecta y diagnostica fallos con éxito en un sistema real con fallos impuestos. Además, este trabajo mejora la comprensión del comportamiento de los fallos no críticos en bombas de calor más complejas, identificando los principales desafíos para ampliar la metodología y explorando posibles líneas de investigación futuras.[CA] Els edificis consumeixen el 30% de l'energia mundial, i els sistemes de calefacció, ventilació i aire condicionat són grans responsables d'esta demanda. Les solucions d'alta eficiència, com les bombes de calor i els aires condicionats eficients, ajuden a reduir este impacte, però continuen sent vulnerables a fallades no crítiques, com fugues de refrigerant o restriccions en el flux d'aire. Estes fallades solen passar desapercebudes, la qual cosa augmenta el consum d'energia o pot derivar en fallades greus que deixen el sistema inoperatiu. A més, és comú que diverses fallades es produïsquen alhora, complicant encara més el diagnòstic. Per això, la detecció i el diagnòstic de fallades (FDD) són fonamentals per a mantindre l'eficiència. Aquesta tesi investiga el FDD en sistemes residencials (aires condicionats i bombes de calor, tant aire-aire com aire-aigua) utilitzant el menor nombre possible de sensors, ja que estos equips solen comptar amb una instrumentació limitada per a reduir costos. Abans de desenvolupar la metodologia de FDD, aquesta tesi analitza dades de camp de unitats d'aire condicionat en llars dels EUA, monitoritzades durant diversos mesos. Aplicant mètodes de la literatura existent, l'anàlisi identifica unitats amb fallades no crítiques i avalua el seu impacte en el rendiment. Els resultats mostren que estes fallades augmenten el consum energètic i reduïxen l'eficiència. No obstant això, es detecta una limitació important: l'escassetat de conjunts de dades que incloguen fallades simultànies, fet que dificulta el desenvolupament i la validació de metodologies de FDD. Per a abordar este problema, s'empra la modelització i la simulació del sistema per a generar conjunts de dades en condicions tant sense fallades com amb fallades, incloent-hi combinacions d'estes. La consistència de les dades simulades es valida amb resultats experimentals obtinguts de sistemes reals amb fallades imposades. A més, s'identifiquen les principals variables operacionals necessàries per a la detecció i el diagnòstic de fallades, determinant el nombre mínim de sensors requerits per a una monitorització eficaç. Per a la detecció i el diagnòstic de fallades, aquesta tesi aplica una metodologia d'aprenentatge supervisat basada en support vector machines (SVM), entrenades per a detectar fallades individuals i simultànies. Este algoritme es prova en un sistema real amb fallades imposades en laboratori, demostrant que els models entrenats exclusivament amb dades simulades poden diagnosticar fallades amb èxit. La metodologia també s'estén a les bombes de calor aire-aigua, cada vegada més utilitzades a Europa com a substitutes eficients de les calderes. Estos sistemes presenten majors complexitats, com la possibilitat d'operar en mode reversible, l'ús de compressors de velocitat variable, emmagatzematge de refrigerant i estratègies de control avançades. En aquesta tesi, es duen a terme campanyes experimentals en una bomba de calor aire-aigua reversible amb compressor de velocitat variable, imposant fallades de càrrega insuficient, sobrecàrrega i flux d'aire inadequat, tant de manera individual com combinada. S'analitzen les variables clau per a la detecció de fallades, destacant les diferències respecte a sistemes més senzills. Aquesta tesi contribuïx, per tant, al desenvolupament del FDD en aires condicionats i bombes de calor residencials en demostrar que una metodologia basada exclusivament en conjunts de dades simulats pot abordar la manca de dades de fallades necessàries per al seu desenvolupament. Estos conjunts de dades s'utilitzen per a entrenar un algoritme d'aprenentatge supervisat que detecta i diagnostica fallades amb èxit en un sistema real amb fallades imposades. A més, aquest treball millora la comprensió del comportament de les fallades no crítiques en bombes de calor més complexes, identificant els principals desafiaments per a ampliar la metodologia i explorant possibles línies d'investigació futures.[EN] Buildings consume 30% of global energy, with heating, ventilation, and air conditioning (HVAC) systems as major contributors. Energy-efficient solutions like heat pumps and efficient air conditioners help mitigate this impact, yet they remain susceptible to soft faults such as refrigerant leaks or airflow restrictions. These often go unnoticed, increasing energy consumption or escalating into hard faults. Multiple faults can also occur simultaneously, further complicating diagnosis. Therefore, fault detection and diagnosis (FDD) is essential to maintain efficiency. This thesis investigates FDD for residential systems (air conditioners and heat pumps, both air-to-air and air-to-water) using minimal sensors, as these units typically lack extensive instrumentation to reduce costs. Before developing the FDD methodology, this thesis analyzes field data from U.S. homes, where residential units were monitored for months, uploading operational data to the cloud. Using existing methods, the analysis identifies soft-faulted units and evaluates their impact on performance. Results show increased energy consumption and reduced efficiency due to faults. However, a key limitation emerges: the lack of datasets covering simultaneous faults, which restricts the development and validation of FDD methodologies. To address this, system modeling and simulation are used to generate datasets under fault-free and faulty conditions, including fault combinations. The consistency of simulated data is validated against experimental results from real systems with imposed faults. Additionally, key operational variables for fault detection and diagnosis are identified, determining the minimum sensor requirements for effective monitoring. For fault detection and diagnosis, this thesis applies a supervised learning methodology based on Support Vector Machines (SVM), trained to detect individual and simultaneous faults. This algorithm is tested in a laboratory setting on a real system with imposed faults, demonstrating that models trained exclusively with simulated data can successfully diagnose faults. The methodology is also extended to air-to-water heat pumps, increasingly used in Europe as energy-efficient boiler replacements. These systems introduce additional complexities, such as reversible operation, variable-speed compressors, refrigerant storage, and advanced controls. Experimental campaigns impose undercharge, overcharge, and inadequate airflow faults (individually and in combination) on a reversible air-to-water heat pump with a variable-speed compressor. Key fault detection variables are analyzed, highlighting differences from simpler systems. This thesis advances FDD for residential air conditioners and heat pumps by demonstrating that a methodology relying solely on simulation-based datasets can address the lack of fault data. The datasets train a supervised learning algorithm that successfully detects and diagnoses faults in a real system with imposed faults. Additionally, this work improves understanding of soft fault behavior in complex heat pumps, identifying challenges in extending the methodology and exploring potential research directions.This PhD thesis has been funded by the Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades of Spain through the “Formación de Profesorado Universitario” programme ref. FPU19/04012 and the funding to conduct a research stay EST23/00752Llopis-Mengual, B. (2025). Development of Methodologies for Fault Detection and Diagnosis in Residential Air Conditioning and Heat Pumps [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://riunet.upv.es/handle/10251/220696TESISCompendi
ConnectArt. Transformació d'una zona del Museu de Belles Arts de València en un espai per a jóvens
[ES] En el presente trabajo se plantea realizar una transformación de una zona del Museo de Bellas Artes de Valencia en un espacio para jóvenes. El objetivo principal del proyecto es adaptar y reconvertir un espacio ya existente pero actualmente en desuso, en un entorno dinámico y adaptado al público juvenil, un lugar donde los jóvenes puedan conectar con el arte de una forma diferente, más cercana, participativa y lúdica.
Se estudia previamente el contexto histórico y urbano del área de intervención para comprender la preexistencia del espacio y analizar el emplazamiento. Posteriormente, a través del rediseño del espacio y la implementación de actividades como talleres creativos, debates, charlas, juegos y dinámicas colaborativas, se pretende fomentar el pensamiento crítico, la expresión artística, el aprendizaje activo y la interacción entre los participantes. Se plantea un modelo de museo más abierto y flexible, que va más allá de la contemplación pasiva de las obras, invitando a los jóvenes a formar parte del entorno museístico.
El espacio propuesto aspira a convertirse en un punto de encuentro donde arte, cultura y juventud dialoguen, generando nuevas formas de aprender, imaginar y crear. Se apuesta por una estética moderna, con líneas sencillas y manteniendo la esencia del entorno. Para ello se utilizarán materiales que respondan a varios criterios fundamentales como versatilidad, sostenibilidad, funcionalidad y fácil mantenimiento como son la madera contrachapada y la cerámica principalmente. Además de un mobiliario flexible, fácil de manejar y de cambiar de ubicación según se necesite.[EN] This project proposes the transformation of an area of Valencia Fine Arts Museum into a space designed specifically for young people. The main objective of the project is to adapt and repurpose an existing but currently unused area into a dynamic environment tailored to a youth audience, a place where young visitors can connect with art in a different way: more engaging, participatory, and playful.
The project begins with a study of the historical and urban context of the intervention area in order to understand the pre-existing conditions and analyze the site. Subsequently, through the redesign of the space and the implementation of activities such as creative workshops, debates, talks, games, and collaborative dynamics, the aim is to encourage critical thinking, artistic expression, active learning, and interaction among participants. A more open and flexible museum model is proposed one that goes beyond passive contemplation of artworks and invites young people to become active participants in the museum environment.
The proposed space aspires to become a meeting point where art, culture, and youth come together, generating new ways of learning, imagining, and creating. The design embraces a modern aesthetic, with clean lines while maintaining the essence of the surroundings. Materials will be selected based on several key criteria: versatility, sustainability, functionality, and ease of maintenance such as plywood, and ceramics will be used. The project also features flexible furniture that is easy to manage and reposition as needed.Oliden Vernetta, O. (2025). ConectArte. Transformación de una zona del Museo de Bellas Artes de Valencia en un espacio para jóvenes. https://riunet.upv.es/handle/10251/231860TFG
Impact of hydrogen combustion exhaust conditions on NO removal and N2O formation over Pt/Pd oxidation catalysts
[EN] As the automotive industry shifts to lower carbon emissions, hydrogen (H 2 ) is emerging as a promising carbon-free fuel for internal combustion engines (ICEs). However, burning H 2 still produces pollutants that pose environmental and health risks, mainly nitrogen oxides (NO x ). These pollutants, along with unburned H 2 , which acts as a greenhouse gas precursor, must be abated by exhaust gas aftertreatment systems (ATS). Oxidation catalysts (OCs) can be used to reduce unburned H 2 emissions in lean-burn ICEs, but also have an impact on the NO 2 /NO x ratio. Due to the changes in exhaust gas composition from H 2 -ICEs, it is essential to evaluate how the reactivity of OCs is affected since it will condition the response of the remaining ATS devices. This study evaluates the performance of a Euro 6 d Pt/Pd OC under exhaust gas conditions representative of H 2 -ICEs. The reaction pathways of NO were analyzed with varying O 2 and H 2 O levels, as well as significant unburned H 2 . The presence of H 2 promoted low-temperature NO x reduction but also resulted in significant nitrous oxide (N 2 O) emissions. Additionally, the high water concentration inhibited the NO conversion but increased the N 2 O yield, while H 2 oxidation involved a thermal effect shifting the catalyst response toward lower exhaust temperatures.This research has been supported by Grant PID2023-146449OB-I00 funded by MCIN/AEI/10.13039/501100011033/FEDER, UE and program PAID-06-23 funded by the Universitat Politecnica de Valencia. Additionally, C. Conde thanks PhD funding from Universitat Politecnica de Valencia through grant FPI-2022-S2-49099, which is supported by project CIPROM/2021/061 funded by Generalitat Valenciana.Piqueras, P.;De La Morena, Joaquín;Sanchis, Enrique José;Conde-Cortabitarte, Carla (2026). Impact of hydrogen combustion exhaust conditions on NO removal and N2O formation over Pt/Pd oxidation catalysts. Fuel. 407. https://doi.org/10.1016/j.fuel.2025.137483S40
Tancament de la interacció turbulència-química per a flames no premesclades basat en refinament adaptatiu de malla i formulacions de funció d'eficiència
[EN] Hydrogen-rich, non-premixed jet flames with moderate local extinction, typical of RQL combustors, pose two coupled challenges in Turbulence–Chemistry Interaction (TCI) modeling: regime ambiguity (thin diffusion sheets punctuated by premixed-like cusps) and model/mesh bias. Premixed closures and diffusion closures can misplace heat release if applied indiscriminately within mixed regimes, while insufficient resolution can numerically thicken the front or over-couple mixing and chemistry, compounding errors. In this thesis, modeling strategies for the closure TCI of Large Eddy Simulation (LES) are compared against experimental measurements: one for Artificially Thickened Flame (ATF), Eddy Dissipation Concept (EDC), and using no TCI model with detailed chemistry. Regime diagnostics combine the Takeno Flame Index (FI) with a normals-based Premixedness Factor (PF). Mesh adequacy is verified by extending a 1D flamelet criterion to 3D via a local Resolution Ratio (RR). A TI-switched, resolution-aware efficiency function is proposed to bound any diffusion-side TCI when—and only when—needed. Findings indicate a diffusion-dominated flame brush with localized small premixed pockets. AMR and fine-resolution grids satisfy the RR threshold over most of the Heat-Release Rate (HRR) support, and the no-TCI detailed-chemistry approach best reproduces the experimental measurements, giving the most consistent overall agreement; ATF over-smooths and inflates HRR, while EDC yields patchy over-activity off-axis. The proposed efficiency provides a selective safety net for locally under-resolved diffusion sheets and vanishes with increasing resolution, offering a convergent pathway for multi-regime LES: default to detailed chemistry and add a bounded, PF-gated diffusion-side TCI only where the grid has not the necessary resolution.[ES] Las llamas de chorro no premezcladas y ricas en hidrógeno, con extinción local moderada —típicas de los combustores RQL— plantean dos desafíos acoplados en la modelización de la Interacción Turbulencia–Química (TCI): la ambigüedad de régimen (láminas de difusión delgadas interrumpidas por cúspides de apariencia premezclada) y el sesgo del modelo o de la malla. Los cierres para llamas premezcladas y para llamas de difusión pueden ubicar incorrectamente la liberación de calor si se aplican indiscriminadamente en regímenes mixtos, mientras que una resolución insuficiente puede engrosar numéricamente el frente o acoplar en exceso la mezcla y la química, agravando los errores.
En esta tesis, se comparan distintas estrategias de modelización para el cierre TCI en Simulación de Grandes Vórtices (LES) con mediciones experimentales: una basada en la Llama Artificialmente Engrosada (ATF), otra en el Concepto de Disipación por Turbulencia (EDC) y otra sin modelo TCI utilizando química detallada. Los diagnósticos de régimen combinan el Índice de Llama de Takeno (FI) con un Factor de Premezcla (PF) basado en normales. La adecuación de la malla se verifica extendiendo un criterio de flamelete unidimensional a 3D mediante un Índice Local de Resolución (RR). Se propone una función de eficiencia dependiente de la resolución y conmutada por TI para acotar cualquier TCI del lado difusivo cuando —y solo cuando— sea necesario.
Los resultados indican un flame brush dominado por difusión, con pequeños bolsillos premexclados localizados. Las mallas adaptativas (AMR) y las mallas de alta resolución cumplen el umbral de RR en la mayor parte de la zona de soporte de la Tasa de Liberación de Calor (HRR), y el enfoque sin TCI con química detallada es el que mejor reproduce las mediciones experimentales, ofreciendo el acuerdo global más consistente; ATF suaviza en exceso e incrementa la HRR, mientras que EDC produce zonas de sobreactividad irregulares fuera del eje. La eficiencia propuesta proporciona una red de seguridad selectiva para láminas de difusión localmente subresueltas y desaparece con el aumento de resolución, ofreciendo una vía convergente para LES de múltiples regímenes: partir de química detallada y añadir un TCI difusivo acotado y gobernado por el PF solo en las regiones donde la malla no tenga la resolución necesariRubio Gómez, L. (2025). Turbulence-chemistry interaction closure for non-premixed flames based on Adaptive Mesh Refinement and Efficiency Function formulations. https://riunet.upv.es/handle/10251/231911TFG
Innovation and public policies. A review of the Irta Plan to promote knowledge transfer to foster architecture sustainability
[EN] This paper critically evaluates the effectiveness of the Plan Irta, established by the Generalitat Valenciana in 2020, aimed at fostering architecture sustainability through knowledge transfer. Through an in-depth analysis of the plan's objectives, strategies, and outcomes, it assesses its impact on promoting innovative practices in architecture and advancing sustainability goals within the Valencian community. Drawing upon empirical data and the analysis of proposals selected and developped, the paper examines the strengths and limitations of the Irta Plan in facilitating collaboration between public administrations, academia, professionals, and industry, and the adoption of sustainable architectural solutions. By synthesizing key findings, the study offers insights into the role of public policies in driving innovation and sustainability in the built environment, while also providing recommendations for enhancing the effectiveness of future initiatives in this domain.Matarredona Desantes, Nuria (2026). Innovation and public policies. A review of the Irta Plan to promote knowledge transfer to foster architecture sustainability. En Editorial Universitat Politècnica de València, (pp. 322-332). https://doi.org/10.4995/VIBRArch2024.2024.18513OCS32233
Experiment 8 REMOTEWEAK: Study of the Dynamics of a Grid-Connected B4 Photovoltaic Inverter [Dataset]
A theoretical analysis of a three-phase grid-connected B4 photovoltaic inverter was carried out, including modeling, control design, and stability assessment of the current and voltage control loops.
The influence of photovoltaic voltage and grid inductance variations was analyzed through a parametric stability study.
Finally, simulation-based evaluations were performed under ideal and distorted grid conditions to assess harmonic behavior, DC bus voltage ripple, and overall system performance.Funded by the Ministerio de Ciencia e Innovacion of Spain and the European Regional Development Fund (ERDF) under Grant PID2021-122835OB-C22Torán Mort, E.;Liberos Mascarell, MA.;Patrao Herrero, I.;González Medina, R.;Garcerá Sanfeliú, G.;Figueres Amorós, E.;Torán, Enric... (2026). Experiment 8 REMOTEWEAK: Study of the Dynamics of a Grid-Connected B4 Photovoltaic Inverter [Dataset]. Universitat Politècnica de València. https://riunet.upv.es/handle/10251/23221