164469 research outputs found
Sort by
Tradició constructiva i disseny contemporani en l obra de Rafael Tamarit
[ES] La arquitectura valenciana de la década de 1960 constituye un capítulo esencial en la modernidad española. En este contexto, Rafael Tamarit Pitarch (Valencia, 1939) desempeñó un papel central, tanto por su producción arquitectónica como por su labor docente y su proyección internacional. Formado en la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Madrid, bajo la influencia de maestros como Alejandro de la Sota y Julio Cano Lasso, desarrolló una visión marcada por la adaptación al cambio, la experimentación formal y la sensibilidad hacia el contexto mediterráneo. Su incorporación a la docencia en la Escuela de Arquitectura de Valencia, donde fue mentor de varias generaciones de arquitectos —entre ellos Santiago Calatrava—, consolidó su influencia en el panorama valenciano.
Tamarit revolucionó la arquitectura comercial de la ciudad y se ganó la confianza del empresariado local, en especial de la familia Lladró, referente de la porcelana valenciana, que confió en él para la proyección internacional de su marca.
Entre sus obras destacan la Casa Tamarit Maximino (1966, Náquera) y el Edificio Hermanos Lladró (1965–1966, Tavernes Blanques), ambas incluidas en el registro DOCOMOMO Ibérico. Este trabajo propone un análisis comparativo de sus obras más emblemáticas mostrando cómo la modernidad valenciana de los años sesenta fue un proceso plural y adaptativo, en el que tradición, innovación y contexto se entrelazaron en un lenguaje propio.[EN] Valencian architecture of the 1960s represents a pivotal chapter in Spanish modernity. Within this context, Rafael Tamarit Pitarch (Valencia, 1939) played a central role, both through his architectural output and his contributions to teaching and international projection. Trained at the Higher Technical School of Architecture in Madrid, under the influence of masters such as Alejandro de la Sota and Julio Cano Lasso, Tamarit developed a vision shaped by adaptability, formal experimentation, and sensitivity to the Mediterranean context.
His incorporation into the teaching staff at the School of Architecture in Valencia—where he mentored several generations of architects, including Santiago Calatrava—solidified his influence on the Valencian architectural landscape.
Tamarit transformed the city’s commercial architecture and earned the trust of the local business community, particularly the Lladró family, a benchmark in Valencian porcelain, who entrusted him with the international projection of their brand. Among his most notable works are the Casa Tamarit Maximino (1966, Náquera) and the Hermanos Lladró Building (1965–1966, Tavernes Blanques), both listed in the DOCOMOMO Ibérico registry. This study proposes a comparative analysis of his most emblematic projects, demonstrating how Valencian modernity in the 1960s was a plural and adaptive process, where tradition, innovation, and context intertwined to form a distinctive architectural language.Juan Villanueva, A. (2025). Tradición constructiva y diseño contemporáneo en la obra de Rafael Tamarit. https://riunet.upv.es/handle/10251/231516TFG
Optimizing employee promotion predictions using machine learning
[EN]
Employee promotions are essential for both organizational growth and individual career advancement, yet they often face challenges such as data imbalances and the lack of effective predictive frameworks. This study addresses these issues by applying advanced machine learning models to improve decision-making in human resource management. Using a dataset comprising 54 808 employee records, the study evaluates eight models, including Random Forest, Logistic Regression, SVM, AdaBoost, XGBoost, Gradient Boosting, Decision Tree, and Artificial Neural Networks (ANN). RF and XGBoost emerged as the most effective, with Random Forest achieving an accuracy of 96.21% and XGBoost closely following at 95.96%. Both models demonstrated strong AUC-ROC scores, highlighting their ability to handle complex data patterns. Key features influencing promotion outcomes, such as Previous year rating and Average training score , were identified as critical variables. Advanced balancing techniques such as SMOTE further improved the detection of underrepresented promoted employees, contributing to fairer evaluations. The study s comprehensive framework, which includes detailed feature analysis and mathematical explanations, provides a practical guide for HR systems seeking to optimize promotion processes. Future research could explore hybrid deep learning models like LSTM and CNNs to enhance scalability and predictive power. Additionally, incorporating factors like employee demographics and ethical considerations would foster fairness and transparency in promotion practices, broadening the application of machine learning in HR management.
Benabou, A.;Touhami, F. (2026). Optimizing employee promotion predictions using machine learning. International Journal of Production Management and Engineering. 14(1):16-33. https://doi.org/10.4995/ijpme.2026.23364OJS163314
Estimación del estrés hídrico en el cultivo de maíz utilizando imágenes térmicas y multiespectrales obtenidas de un RPA y algoritmos de aprendizaje automático en Lambayeque, Perú.
[ES] El maíz (Zea mays L.) es un cereal fundamental en la seguridad alimentaria global, pero su vulnerabilidad al estrés hídrico compromete su productividad y amenaza la disponibilidad de alimentos. Este estudio analizó la relación entre el índice de estrés hídrico de los cultivos (CWSI), obtenido a partir de imágenes térmicas captadas por la cámara Zenmuse H20T, y diversos índices de vegetación derivados de la MicaSense RedEdge-MX Dual. El análisis incluyó modelos de aprendizaje automático (ML) como random forest (RF), k-nearest neighbors (KNN) y gradient boosting regression (GBR). Los resultados mostraron que RF fue el modelo más preciso para predecir el CWSI en el maíz, con un coeficiente de determinación (R²) de 0,80, un error cuadrático medio (RMSE) de 0,13 y un error absoluto medio (MAE) de 0,09. KNN alcanzó un R² de 0,78, un RMSE de 0,13 y un MAE de 0,09, mientras que GBR obtuvo un R² de 0,79, un RMSE de 0,14 y un MAE de 0,10. La banda roja (668 nm) tuvo un papel crucial en RF (70,69 %) y GBR (50,92 %), mientras que en KNN el índice de proporción simple (SR) presentó la mayor importancia (36,40 %). Estos hallazgos confirman la superioridad de los modelos de ML sobre los enfoques de regresión tradicionales para estimar el CWSI en el maíz. A pesar de los resultados satisfactorios, los algoritmos subestimaron los valores del CWSI obtenidos a partir de imágenes térmicas, lo que resalta la necesidad de optimizar estos modelos para mejorar su precisión en futuras aplicaciones agrícolas[EN] Maize (Zea mays L.) is a fundamental cereal in global food security, but its vulnerability to water stress compromises its productivity and threatens food availability. This study analyzed the relationship between the crop water stress index (CWSI), obtained from thermal images captured by the Zenmuse H20T camera, and various vegetation indices derived from the MicaSense RedEdge-MX Dual. The analysis included machine learning (ML) models such as random forest (RF), k-nearest neighbors (KNN), and gradient boosting regression (GBR). The results showed that RF was the most accurate model for predicting CWSI in maize, with a coefficient of determination (R²) of 0.80, a root mean square error (RMSE) of 0.13, and a mean absolute error (MAE) of 0.09. KNN achieved an R² of 0.78, an RMSE of 0.13, and an MAE of 0.09, while GBR reached an R² of 0.79, an RMSE of 0.14, and an MAE of 0.10. The red band (668 nm) played a crucial role in RF (70.69%) and GBR (50.92%), whereas in KNN, the simple ratio (SR) index showed the highest importance (36.40%). These findings confirm the superiority of ML models over traditional regression approaches for estimating CWSI in maize. Despite the satisfactory results, the algorithms underestimated CWSI values derived from thermal images, which highlights the need to refine these models to improve their accuracy in future agricultural applications. Cruz-Grimaldo, C.;Vilca-Gamarra, C.;Millan-Ramírez, J.;Chumbimune-Vivanco, SY.;Llanos-Carrillo, C.;Vera, E.;Agurto, A.... (2026). Estimation of water stress in maize cultivation utilizing thermal and multispectral imaging from UAVs with machine learning algorithms in Lambayeque, Peru. Revista de Teledetección. (67). https://doi.org/10.4995/raet.2026.23671OJS6
Paràmetres d'aïllament d'unions CLT desacoblades per a la transmissió de so lateral
[ES] La transmisión del sonido de flanqueo en estructuras de madera maciza, en particular en edificios de madera contralaminada (CLT), se ve influenciada principalmente por las configuraciones de las uniones y las propiedades mecánicas de las conexiones estructurales. El índice de reducción de vibraciones (), como se describe en la norma EN ISO 12354, sirve como una medida fundamental para cuantificar la pérdida de transmisión de energía en estas uniones. Las intercapas resilientes se reconocen como tratamientos acústicos eficaces que pueden mejorar significativamente el rendimiento de la reducción de vibraciones. Este estudio utiliza el modelado de elementos finitos (FEM) en COMSOL Multiphysics para simular uniones estructurales bajo excitación armónica, siguiendo los procedimientos de evaluación de la norma EN ISO 10848-1 para extraer diferencias en el nivel de vibración y calcular el en un rango de frecuencias. El estudio consideró uniones X, T y L con continuidad rígida, con la unión X sirviendo como línea base y analizada posteriormente en formas rígidas y elastoméricamente desacopladas. Los resultados muestran que las uniones rígidas presentan interacciones modales dependientes de la frecuencia, con pronunciados descensos de resonancia y picos de antirresonancia determinados por la naturaleza ortotrópica y el acoplamiento de modos de onda. El modelo ortotrópico de cinco capas captura estos detalles con mayor precisión que el enfoque ESL, aunque requiere un mayor esfuerzo computacional. Pasar de geometrías L a T y X reduce la , ya que las trayectorias de flanqueo adicionales redistribuyen la energía vibracional. Las intercapas elastoméricas aumentan significativamente la reducción de la vibración, proporcionando mejoras promedio de (Δ, ̅̅̅̅̅) de aproximadamente 20 dB debido a la amortiguación viscoelástica del elastómero y al desajuste de impedancia mecánica que introduce. La intercapa actúa principalmente como una capa dominada por la cizalladura, con frecuencias de resonancia y antirresonancia que coinciden estrechamente con las predicciones teóricas basadas en su espesor y las propiedades del material, lo que explica la característica disminución de la resonancia en la transmisión. Si bien la rerradiación aérea es insignificante en uniones completamente rígidas, se observan influencias menores en sistemas desacoplados, especialmente en el rango de frecuencias medias. Estos resultados confirman la importancia de la topología de la unión, la ortotropía del material y la conformidad de la conexión para controlar la transmisión de flanqueo en uniones CLT.[EN] Flanking sound transmission in mass timber structures, particularly in cross-laminated timber (CLT) buildings, is primarily influenced by junction configurations and the mechanical properties of structural connections. The vibration reduction index (), as outlined in EN ISO 12354, serves as a fundamental measure for quantifying energy transmission loss at these junctions. Resilient interlayers are recognized as effective acoustic treatments that can significantly improve the vibration reduction performance. This study uses finite element modeling (FEM) in COMSOL Multiphysics to simulate structural junctions under harmonic excitation, following the evaluation procedures of EN ISO 10848-1 to extract vibration level differences and calculate across a range of frequencies. The study considered X-, T-, and L-junctions with rigid continuity, with the Xjunction serving as the baseline and further analyzed in both rigid and elastomerically decoupled forms. Results show that rigid junctions show frequency-dependent modal interactions, with pronounced resonance dips and anti-resonance peaks shaped by orthotropic nature and wavemode coupling. The five-layer orthotropic model captures these details more precisely than the ESL approach while requiring greater computational effort. Moving from L- to T- to X-geometries lowers as additional flanking paths redistribute vibrational energy. The elastomeric interlayers significantly increase vibration reduction, providing average improvements (Δ, ̅̅̅̅̅) of about 20 dB due to the elastomer’s viscoelastic damping and the mechanical impedance mismatch it introduces. The interlayer acts primarily as a shear-dominated layer, with resonance and antiresonance frequencies closely matching theoretical predictions based on its thickness and material properties, explaining the characteristic resonance dip in transmission. While airborne reradiation remains negligible for fully rigid junctions, minor influences are observed in decoupled systems, especially within the mid-frequency range. These results confirm the importance of junction topology, material orthotropy, and connection compliance in controlling flanking transmission in CLT junctions.Hendinata, LK. (2025). Decoupled CLT Junctions' Insulation Parameters for Flanking Sound Transmission. https://riunet.upv.es/handle/10251/232288TFG
Application and Use of Remote Sensing for the Modeling and Analysis of Productivity Response in Rice Cultivation
Tesis por compendio[ES] La productividad de los cultivos está en la base de la ingeniería agronómica. Los datos derivados de teledetección (TD) presentan un creciente interés. Esta tesis parte de la hipótesis de que la modelización y el análisis eficaces de la respuesta productiva del cultivo del arroz mediante datos de TD requieren un protocolo específico para la interpretación precisa de las propiedades ópticas de la vegetación. En consecuencia, el objetivo principal es investigar rigurosamente los fundamentos teóricos de la TD. Tres objetivos específicos fueron propuestos: (1), el diseño y validación de una estrategia de monitorización del cultivo basada en datos de TD; (2), la combinación de datos de TD y mapas de rendimiento de cosechadoras para mejorar el conocimiento de las incertidumbres en los dos sistemas; (3), la propuesta de un flujo de trabajo basado en TD para interpretar las propiedades ópticas de la vegetación. Las correlaciones entre los mapas de rendimiento y los datos de Sentinel-2 fueron analizadas e interpretadas. Así, 706 ha y 4 años en Valencia y Sevilla compusieron la base de datos. Además, la base de datos fue incrementada con un estudio llevado a cabo en Arkansas (EEUU). Los resultados ponen de relieve que mitad ahijado (MA) fue la fase crítica para evaluar con precisión el rendimiento estimado y revelan la compleja interacción entre las bandas espectrales y las prácticas agronómicas. El mantenimiento de una alta reflectancia en el infrarrojo cercano (NIR) y una baja reflectancia roja como indicadores clave de un alto potencial de rendimiento, incluso durante las últimas etapas de crecimiento, presentan un novedoso resultado. La comparación entre los rendimientos estimados por satélite y los mapas de rendimiento postprocesados sugiere que la TD puede servir como una herramienta valiosa para validar los datos de los mapas de rendimiento, dados sus niveles comparables de incertidumbre. Los resultados subrayaron el significativo impacto del postprocesado de los mapas de rendimiento en el rendimiento de los modelos de estimación del rendimiento basados en TD. Las limitaciones sustanciales en la estimación de la variabilidad del rendimiento directamente a partir de la reflectancia fueron obtenidas del tercer objetivo. Se establecieron dos periodos. El primero consiste en diseñar estrategias para aumentar el NIR y disminuir la reflectancia roja desde MA hasta el inicio de la panícula (IP). El segundo es evitar la relación entre el verdor del cultivo y el NIR desde IP hasta la cosecha. Las recomendaciones futuras se centran en las colinealidades visible-NIR para interpretar las diferencias entre años o lugares. Así, es preferible tomar decisiones basadas en datos de reflectancia antes del aumento de la reflectancia roja (entre mitad ahijado y diferenciación de la panícula). Durante el llenado del grano, las correlaciones entre la reflectancia roja y la reflectancia NIR pueden ayudar a comprender el equilibrio entre el crecimiento de la biomasa vegetativa y la disminución del verdor de la planta, pero la estimación del rendimiento sería más dificultosa. Las correlaciones entre la biomasa y la reflectancia NIR requieren más parámetros del cultivo para explicar mejor las variaciones del rendimiento dentro de una misma parcela. Esta tesis destaca la importancia crítica de dilucidar la base biofísica que subyace a los valores de reflectancia observados. Esto es particularmente relevante dado que la estimación del rendimiento a menudo se basa en correlacionar el rendimiento del cultivo tanto con el verdor del cultivo (cuantificado por la reflectancia visible) como con la estructura de la cubierta vegetal (cuantificada por la reflectancia NIR). Una novedad clave es la demostración de importantes variabilidades estacionales e inducidas por la gestión de los cultivos, que son cruciales para establecer una base robusta de teledetección con el fin de desarrollar mejores modelos para la estimación del rendimiento.[CA] La productivitat dels cultius és a la base de l'enginyeria agronòmica. Les dades derivades de la disciplina de la teledetecció (TD), presenten un interès creixent en la millora dels models de predicció. La missió Sentinel-2 ha suposat un canvi substancial a la TD. Aquesta tesi parteix de la hipòtesi que la modelització i l'anàlisi eficaces de la resposta productiva del cultiu de l'arròs mitjançant dades de TD requereixen un protocol específic per a la interpretació precisa de les propietats òptiques de la vegetació. En conseqüència, l'objectiu principal és investigar rigorosament els fonaments teòrics de la TD. Tres objectius específics van ser proposats: (1), el disseny i la validació d'una estratègia de monitorització del cultiu basada en dades de TD; (2), la combinació de dades de TD i mapes de rendiment de recol·lectores per millorar el coneixement de les incerteses en els dos sistemes; (3), la proposta d'un flux de treball basat en TD per interpretar les propietats òptiques de la vegetació a les seues correlacions amb la resposta productiva. Les correlacions entre els mapes de rendiment i les dades de Sentinel-2 van ser analitzades i interpretades. Així, 706 ha i 4 anys a València i Sevilla van compondre la base de dades. A més, la base de dades va ser incrementada amb un estudi dut a terme a Arkansas (EEUU). Els resultats posen en relleu que meitat fillol (MF) va ser la fase crítica per avaluar amb precisió el rendiment estimat i revelen la complexa interacció entre les bandes espectrals i les pràctiques agronòmiques. El manteniment d'una alta reflectància a l'infraroig proper (NIR) i una baixa reflectància al roig com a indicadors clau d'un alt potencial de rendiment, fins i tot durant les darreres etapes de creixement, presenten un resultat innovador. La comparació entre els rendiments estimats per satèl·lit i els mapes de rendiment postprocessats suggereix que la TD pot servir com una eina valuosa per validar les dades dels mapes de rendiment, atesos els nivells comparables d'incertesa. Els resultats van subratllar l'impacte significatiu del postprocessament dels mapes de rendiment en el desenvolupament dels models d'estimació del rendiment basats en TD. Les limitacions substancials en l'estimació de la variabilitat del rendiment directament a partir de la reflectància van ser obtingudes. Es van establir dos períodes. El primer és dissenyar estratègies per augmentar l'infraroig proper (NIR) i disminuir la reflectància al roig des de MF fins a l'inici de la panícula (IP). El segon és evitar la relació entre la verdor del cultiu i el NIR des d'IP fins a la collita. Les recomanacions futures se centren en les col·linealitats visible-NIR per interpretar les diferències entre anys o llocs. Així, és preferible prendre decisions basades en dades de reflectància abans de l'augment de la reflectància al roig (entre MF i diferenciació de la panícula). Durant l'ompliment del gra, les correlacions entre la reflectància al roig i la reflectància NIR poden ajudar a comprendre l'equilibri entre el creixement de la biomassa vegetativa i la disminució de la verdor de la planta, però l'estimació del rendiment seria més dificultosa. Les correlacions entre la biomassa i la reflectància NIR requereixen més paràmetres del cultiu per explicar millor les variacions del rendiment dins una mateixa parcel·la. Aquesta tesi destaca la importància crítica de dilucidar la base biofísica subjacent als valors de reflectància observats. Això és particularment rellevant atès que l'estimació del rendiment sovint es basa a correlacionar el rendiment del cultiu tant amb la verdor del cultiu (quantificat per la reflectància visible) com amb l'estructura de la coberta vegetal (quantificada per la reflectància NIR). Una novetat clau és la demostració d'importants variabilitats estacionals i induïdes per la gestió dels cultius, que són crucials per establir una base robusta de teledetecció per desenvolupar millors models per a l'estimació del rendiment.[EN] Crop productivity is the foundation of agricultural engineering. Recently, data derived from the discipline of Remote Sensing (RS) are of increasing interest in improving prediction models. The Sentinel-2 mission has led to a substantial change in RS. This thesis starts from the hypothesis that the effective modeling and analysis of rice productivity response using RS data necessitates a specific protocol for the accurate interpretation of leaf optical properties. the main objective is to investigate the theoretical foundations of RS. Three specific objectives were proposed: (1), the design and validation of a crop monitoring strategy based on RS data; (2), the combination of RS data and yield maps acquired by the combines to enhance the knowledge of uncertainties in the two systems; (3), the proposal of a framework based on RS data to interpret the leaf optical properties in their correlations with the productivity response. Correlations between yield maps and Sentinel-2 data were analyzed and interpreted based on crop growth cycle and optical properties derived from each spectral band. Thus, 706 ha and four years in Valencia and Seville composed the database. In addition, the database was complemented with a study carried out in Arkansas (USA), where the workflow for the data interpretation was tested with the measurement of biomass in each of the growth stages, validating the results obtained in Spain. The results highlighted that mid tillering (MT) was the critical stage for accurately assessing estimated yield and reveal the complex interaction between spectral bands and agronomic practices such as fertilization. In particular, the maintenance of high near infrared (NIR) reflectance and low red reflectance as key indicators of high yield potential, even during late growth stages, present a novel result. Comparison between satellite-estimated yields and post-processed yield maps suggests that RS can serve as a valuable tool to validate yield map data, given their comparable levels of uncertainty. From the thirteen postprocessing protocols, the best one was more restrictive in terms of error tolerance than those used in other crops. The results underscored the significant impact of data post-processing of yield maps on the performance of RS-based yield estimation models. Substantial limitations in estimating yield variability directly from reflectance or VI were obtained from the third objective. Two periods were established. The first is to design strategies to increase NIR and decrease red reflectance from MT to panicle initiation (PI). The second is to avoid the relationship between crop greenness and NIR from PI to harvest. Future recommendations focus on visible-NIR collinearities to interpret differences between years or locations. Thus, it is preferable to make decisions based on reflectance data before the increase in red reflectance (between MT and booting). During grain filling, correlations between red reflectance and NIR reflectance can help to understand the balance between vegetative biomass growth and plant greenness decline, but yield estimation would be more difficult. Correlations between biomass and NIR reflectance require more crop parameters to better explain within-field yield variations. This thesis highlights the critical importance of elucidating the biophysical basis underlying observed reflectance values. This is particularly relevant given that yield estimation often relies on correlating crop yield with both crop greenness (quantified by visible reflectance) and canopy structure (quantified by NIR reflectance). A key advance is the demonstration of significant seasonal and crop management-induced variabilities, which are crucial for establishing a robust RS basis for developing better models for yield estimation.This thesis has been funded by ACIF Generalitat Valenciana, European Union (European Social Fund. Investing in Your Future) (CIACIF/2021/143 and CIBEFP/2023/131).Fita Silvestre, D. (2025). Application and Use of Remote Sensing for the Modeling and Analysis of Productivity Response in Rice Cultivation [Tesis doctoral]. Universidad Politécnica de Valencia. https://riunet.upv.es/handle/10251/230729TESISCompendi
On the effect of popular additive manufacturing technologies on the performance and noise emission of UAV propellers
[EN] Noise remains a major concern for the widespread employment of Unmanned Air Vehicles (UAVs) operations, especially in urban environments. Moreover, not only must overall noise levels be considered when analyzing the acoustic impact of UAVs, but noise quality based on the spectral content of the acoustic signal must also be considered due to the psycho-acoustic effect on the listeners. Additionally, as UAVs become widespread, the ability to perform field replacement of propellers using additive manufacturing (AM) is of increased interest to many operators. However, as different AM techniques become popular, their impact on performance and noise must be assessed. In this investigation, the effect of manufacturing characteristics, such as surface roughness and flexibility, on the propeller thrust, torque, and acoustic signature is explored through an experimental campaign, revealing differences depending on the selected technique. A numerical experiment is then performed to isolate the effect of flexibility and roughness on these characteristics.This work was partly sponsored by grant PID2022-142018OA-I00
Experimental and Numerical Optimization to Lower UAV Acoustical pollution (ENOLA) funded by MCIN/AEI/10.13039/501100011033 and by
ERDF, EU. F. N. Ramírez is supported by grant PREP2022-000221
funded by MICIU/AEI/10.13039/501100011033 and by ESF Investing in your future . J. García-Tíscar also acknowledges the support of
the Ministry of Science, Innovation and Universities through the José
Castillejo grant CAS23/00244. Computational resources provided by
the Sirius Scientific Computing Cluster at UPV. Funding for open access
charge: CRUE-Universitat Politècnica de València.García-Tíscar, Jorge;Quintero-Igeño, Pedro-Manuel;Varela-Martínez, Pau;Ramírez, Federico N.;Cremades-Botella, Andrés (2026). On the effect of popular additive manufacturing technologies on the performance and noise emission of UAV propellers. Aerospace Science and Technology. 169. https://doi.org/10.1016/j.ast.2025.111466S16
Caracterització de la resposta defensiva de les plantes de tomaques transgèniques NagI i NahG contra Pseudomonas syringae
[ES] A lo largo de la evolución, las plantas han ido desarrollando sistemas de defensa frente a diversas agresiones abióticas y bióticas por parte de su entorno. Estos sistemas defensivos incluyen tanto barreras constitutivas como defensas inducibles. En respuesta a las señales de estrés, las plantas sintetizan proteínas de defensa y compuestos químicos de diversa naturaleza. Estos compuestos pueden ejercer funciones defensivas directas, esto es, actuando como antioxidantes, antibacterianos o antifúngicos, o actuar como metabolitos defensivos indirectos, señalizando la respuesta defensiva. Algunos compuestos volátiles (VOCs) y otros, tales como los alcaloides y compuestos fenólicos de mayor polaridad y peso molecular, pertenecen a este grupo de compuestos defensivos. Empleando diferentes interacciones planta-patógeno tales como tomate-Pseudomonas syringae, tomate-Fusarium oxysporum, tomate-Virus del mosaico del tomate y tomate-Viroide de la Exocortis de los Cítricos, en nuestro laboratorio estamos interesados en caracterizar componentes proteicos y metabólicos que constituyen dicha respuesta de defensa en tomate. Nuestro objetivo general es contribuir al conocimiento del sistema defensivo de las plantas y obtener plantas más resistentes a las agresiones externas, así como encontrar compuestos naturales asociados a la respuesta defensiva con interés biotecnológico.[EN] Throughout evolution, plants have developed defense systems against various abiotic and biotic aggressions from their environment. These defense systems include both constitutive barriers and inducible defenses. In response to stress signals, plants synthesize defense proteins and chemical compounds of various kinds. These compounds can perform direct defensive functions, i.e., acting as antioxidants, antibacterials, or antifungals, or act as indirect defensive metabolites, signaling the defensive response. Some volatile compounds (VOCs) and others, such as alkaloids and phenolic compounds with higher polarity and molecular weight, belong to this group of defensive compounds. Using different plant-pathogen interactions such as tomato-Pseudomonas syringae, tomato-Fusarium oxysporum, tomato-tomato mosaic virus, and tomato-citrus exocortis viroid, our laboratory is interested in characterizing the protein and metabolic components that constitute this defense response in tomatoes. Our overall objective is to contribute to the knowledge of the plant defense system and obtain plants that are more resistant to external aggressions, as well as to find natural compounds associated with the defense response that are of biotechnological interest.Cañavate Martínez, MD. (2026). Caracterización de la respuesta defensiva de plantas de tomate transgénicas NagI y NahG frente a Pseudomonas syringae. https://riunet.upv.es/handle/10251/232596TFG
Herbicidal activity of natural compounds: determination of strategies for improved effectiveness
[ES] En esta tesis se estudian y analizan diversos parámetros y factores que afectan la actividad herbicida de productos naturales, incluyendo extractos acuosos, aceites esenciales y compuestos puros obtenidos de plantas de clima mediterráneo o adaptadas al mismo, con el objetivo de establecer estrategias que maximicen su eficacia sin dañar a los cultivos. En el primer capítulo se estudia la naturaleza de los extractos vegetales, evaluando de qué parte de la planta se deben obtener los extractos para conseguir una mayor actividad herbicida (hojas o raíces) y dónde hay una mayor concentración de metabolitos secundarios con actividad herbicida, en la propia planta o en el suelo que está alrededor de las raíces recibiendo esos exudados. Asímismo, se estudia y analiza la influencia del substrato en la eficacia de los compuestos naturales herbicidas, comparando su comportamiento en arena inerte, papel de filtro y suelo agrícola franco-arcilloso. Todos estos ensayos se realizaron en condiciones controladas, en placas Petri. En el segundo capítulo se aborda el efecto del momento de aplicación y la dosis sobre la actividad herbicida de los productos naturales, mediante ensayos desarrollados en condiciones de invernadero. En el tercer capítulo, se estudia el efecto herbicida de compuestos naturales formulados en condiciones de invernadero, y se pone de relieve la importancia de una adecuada formulación, que puede mejorar la actividad de los mismos, junto con la aplicación en el momento fenológico adecuado, para poder controlar eficazmente las especies arvenses. En este capítulo se incluye también la evaluación de la actividad herbicida de los mismos compuestos formulados en dos ensayos de campo, y se establecen estrategias para optimizar su efectividad en condiciones reales. Finalmente, se exploran las potenciales sinergias en las mezclas de productos naturales con actividad herbicida, como posible herramienta para obtener nuevos herbicidas con distintos modos de acción, para prevenir el desarrollo de resistencias y obtener una alta eficacia herbicida. Los resultados de esta investigación destacan el potencial de varios compuestos de origen vegetal como bioherbicidas y evalúan estrategias para mejorar su actividad. Ailanthus altissima mostró fuertes efectos fitotóxicos, inhibiendo completamente la germinación de Erigeron canadensis. La actividad herbicida de los extractos ensayados dependió de la especie arvense sobre la que actuaban y la parte de la planta utilizada para la obtención de los mismos. Los distintos extractos evaluados también provocaron retrasos en la germinación y malformaciones en las plántulas. El aceite esencial de Thymbra capitata demostró una potente actividad herbicida al aplicarlo en postemergencia, especialmente sobre malas hierbas dicotiledóneas mediante aplicación foliar y sobre monocotiledóneas mediante riego al suelo. Su eficacia se vio influida por la concentración ensayada, el método de aplicación utilizado y el estadio fenológico de las plantas objetivo. Entre los metabolitos secundarios evaluados, timol, carvacrol y eugenol mostraron fuertes efectos fitotóxicos, lo que respalda su potencial como alternativas herbicidas de origen natural. Carvacrol fue el compuesto más eficaz sobre Chenopodium album, mientras que p-cimeno mostró una actividad limitada. Las mezclas que contenían carvacrol y eucaliptol fueron las más fitotóxicas, observándose efectos sinérgicos en combinaciones binarias y ternarias. Estos resultados respaldan el desarrollo de herbicidas naturales y son la base para la optimización de su actividad. No obstante, se requieren estudios adicionales en condiciones de campo para la optimización de sus formulaciones, que amplíen las especies objetivo estudiadas y evalúen su seguridad ambiental para posibilitar su integración en sistemas sostenibles de manejo de malas hierbas.[CA] En aquesta tesi s'estudien i analitzen diversos paràmetres i factors que afecten l'activitat herbicida de productes naturals, incloent-hi extractes aquosos, olis essencials i compostos purs obtinguts de plantes de clima mediterrani o adaptades a aquest, amb l'objectiu d'establir estratègies que maximitzen la seua eficàcia sense danyar els cultius. En el primer capítol s'estudia la naturalesa dels extractes vegetals, avaluant de quina part de la planta (fulles o arrels) s'han d'obtindre els extractes per a aconseguir una major activitat herbicida i on es troba una major concentració de metabòlits secundaris amb activitat herbicida, si en la pròpia planta o en el sòl que envolta les arrels i que rep els seus exsudats. Així mateix, s'estudia i analitza la influència del substrat en l'eficàcia dels compostos naturals herbicides, comparant el seu comportament en arena inerta, paper de filtre i sòl agrícola francoargilós. Tots aquests assajos es van realitzar en condicions controlades, en plaques de Petri. En el segon capítol s'aborda l'efecte del moment d'aplicació i de la dosi sobre l'activitat herbicida dels productes naturals, mitjançant assajos desenvolupats en condicions d'hivernacle. En el tercer capítol, s'estudia l'efecte herbicida de compostos naturals formulats en condicions d'hivernacle, i es posa de manifest la importància d'una formulació adequada, que pot millorar l'activitat dels mateixos, juntament amb l'aplicació en el moment fenològic òptim, per a poder controlar eficaçment les espècies adventícies. En aquest capítol també s'inclou l'avaluació de l'activitat herbicida dels mateixos compostos formulats en dos assajos de camp, i s'estableixen estratègies per a optimitzar la seua efectivitat en condicions reals. Finalment, s'exploren les potencials sinergies en les mescles de productes naturals amb activitat herbicida, com a possible eina per a obtindre nous herbicides amb diferents modes d'acció, amb l'objectiu de previndre el desenvolupament de resistències i aconseguir una elevada eficàcia herbicida. Els resultats d'aquesta investigació destaquen el potencial de diversos compostos d'origen vegetal com a bioherbicides i avaluen estratègies per a millorar la seua activitat. Ailanthus altissima va mostrar forts efectes fitotòxics, inhibint completament la germinació d'Erigeron canadensis. L'activitat herbicida dels extractes assajats va dependre de l'espècie arvense sobre la qual actuaven i de la part de la planta utilitzada per a l'obtenció dels mateixos. Els diferents extractes avaluats també van provocar retards en la germinació i malformacions en les plàntules. L'oli essencial de Thymbra capitata va demostrar una potent activitat herbicida quan s'aplicava en postemergència, especialment sobre males herbes dicotiledònies mitjançant aplicació foliar i sobre monocotiledònies mitjançant reg al sòl. La seua eficàcia es va veure influïda per la concentració assajada, el mètode d'aplicació utilitzat i l'estadi fenològic de les plantes objectiu. Entre els metabòlits secundaris avaluats, el timol, el carvacrol i l'eugenol van mostrar forts efectes fitotòxics, la qual cosa recolza el seu potencial com a alternatives herbicides d'origen natural. El carvacrol va ser el compost més eficaç sobre Chenopodium album, mentre que el p-cimè va mostrar una activitat limitada. Les mescles que contenien carvacrol i eucaliptol van ser les més fitotòxiques, observant-se efectes sinèrgics en combinacions binàries i ternàries. Aquests resultats donen suport al desenvolupament d'herbicides naturals i constitueixen una base per a l'optimització de la seua activitat biològica. Tanmateix, fan falta estudis addicionals en condicions de camp per a optimitzar les seues formulacions, ampliar l'espectre d'espècies adventícies objectiu i avaluar-ne la seguretat ambiental, amb la finalitat de possibilitar la seua integració en sistemes sostenibles de gestió de les males herbes.[EN] In this thesis, various parameters and factors affecting the herbicidal activity of natural products, including aqueous extracts, essential oils, and pure compounds obtained from plants native to or adapted to Mediterranean climates, were studied and analyzed to establish strategies that maximize their efficacy without harming crops. The first chapter examines the nature of plant extracts, evaluating which part of the plant (leaves or roots) should be used to obtain extracts with greater herbicidal activity, and determining where a higher concentration of herbicidal secondary metabolites is located, either within the plant itself or in the soil surrounding the roots that receives these exudates. Additionally, the influence of the substrate on the efficacy of natural herbicidal compounds is studied and analyzed, comparing their performance in inert sand, filter paper, and clay-loam agricultural soil. All these experiments were conducted under controlled conditions in Petri dishes. The second chapter addresses the effect of application timing and dosage on the herbicidal activity of natural products through experiments conducted under greenhouse conditions. In the third chapter, the herbicidal effect of formulated natural compounds under greenhouse conditions is studied, highlighting the importance of appropriate formulation, which can enhance their activity, along with their application at the optimal phenological stage to effectively control weed species. This chapter also includes the evaluation of the herbicidal activity of the same formulated compounds in two field trials and the establishment of strategies to optimize their effectiveness under real-world conditions. Finally, the potential synergies among mixtures of natural products with herbicidal activity are explored as a possible tool to develop new herbicides with different modes of action, aimed at preventing the development of resistance and achieving high herbicidal efficacy.
The results of this research highlight the potential of several plant-derived compounds as bioherbicides and evaluate strategies to enhance their activity. Ailanthus altissima exhibited strong phytotoxic effects, completely inhibiting the germination of Erigeron canadensis, and showed species-specific activity depending on the plant part used for extract preparation. The various extracts tested also caused delays in germination and seedling malformations. The essential oil of Thymbra capitata demonstrated potent herbicidal activity when applied post-emergence, particularly against dicotyledonous weeds via foliar application and monocotyledonous weeds via soil irrigation. Its efficacy was influenced by the concentration used, the application method, and the phenological stage of the target plants. Among the individual compounds tested, thymol, carvacrol, and eugenol exhibited strong phytotoxic effects, supporting their potential as natural herbicide alternatives. Carvacrol was the most effective against Chenopodium album, while p-cymene showed limited activity. Mixtures containing carvacrol and eucalyptol were the most phytotoxic, with synergistic effects observed in both binary and ternary combinations. These findings support the development of natural herbicides and constitute a basis for the optimization of their phytotoxic activity. Nevertheless, further research under field conditions is necessary to refine their formulations, broaden the spectrum of target weed species, and evaluate their environmental safety, with the ultimate goal of enabling their integration into sustainable weed management systems.Torres-Pagán, Natalia (2025). Herbicidal activity of natural compounds: determination of strategies for improved effectiveness [Tesis doctoral]. Universidad Politécnica de Valencia. https://riunet.upv.es/handle/10251/225192TESI
Characterization of Factors Regulating the End of Flowering in Solanum Lycopersicum
[ES] Las plantas con flores ajustan su periodo reproductivo para garantizar el éxito reproductivo. Esto implica un control estricto del inicio de la floración, pero también de la finalización del periodo de floración para optimizar la asignación de recursos para la producción de semillas. El final de la floración está marcado por el cese de la producción de nuevas flores por los meristemos de la inflorescencia, que entran en un estado de latencia conocido como detención proliferativa. Este proceso se ha estudiado principalmente en Arabidopsis a nivel fisiológico, genético y molecular, pero queda por caracterizar en otras especies para proponer mecanismos generales y sentar las bases para diseñar estrategias biotecnológicas destinadas a controlar la duración de la temporada productiva de frutos/semillas. Solanum lycopersicum (tomate) es un excelente modelo para este objetivo debido a su importancia económica pero también a las marcadas diferencias en la arquitectura de la planta, la organización de los meristemos y el desarrollo del fruto. Comparando plantas que producen frutos fértiles y partenocárpicos sin semillas, hemos determinado que la detención proliferativa en tomate es un proceso reversible desencadenado por la formación de semillas. Hemos identificado las semillas como la fuente probable de señales que instruyen a los meristemos a detenerse de forma coordinada y cuantitativa. La presencia de auxina y ácido abscísico en exudados de frutos fértiles pero no de frutos partenocárpicos, y el efecto sobre la detención proliferativa de tratamientos exógenos con auxina en frutos sin semillas apoya un papel importante de estas fitohormonas en la comunicación entre semillas y meristemos. Por otro lado, hemos estudiado la conservación de la ruta FUL-AP2 que controla el final de la floración, descrita en Arabidopsis thaliana.Hemos desarrollado herramientas moleculares para modular la expresión de un homólogo de FUL en tomate (MBP20) y el sly-miR172, un regulador negativo de AP2. Al modular estos factores, hemos obtenido plantas que muestran una parada proliferativa temprana en tomate. Nuestros resultados indican que el módulo AP2-miR172 está conservado entre especies, mientras que el gen MBP20, parece tener un papel opuesto, promoviendo la actividad del meristemo en esta especie. Nuestro trabajo respalda la conservación de los factores que controlan la parada proliferativa en plantas con flores, al tiempo que aporta nuevos conocimientos sobre la regulación del proceso.[CA] Les plantes amb flors ajusten el seu període reproductiu per garantir l'èxit reproductiu. Açò implica un control estricte de l'inici de la floració, però també de la finalització del període de floració per optimitzar l'assignació de recursos per a la producció de llavors. El final de la floració està marcat per la cessació de la producció de noves flors pels meristems de la inflorescència, que entren en un estat de latència conegut com a detenció proliferativa. Aquest procés s'ha estudiat principalment en Arabidopsis a nivell fisiològic, genètic i molecular, però encara queda per caracteritzar en altres espècies per tal de proposar mecanismes generals i establir les bases per dissenyar estratègies biotecnològiques destinades a controlar la durada de la temporada productiva de fruits/llavors. Solanum lycopersicum (tomaca) és un model excel·lent per a aquest objectiu, degut a la seua importància econòmica, però també per les marcades diferències en l'arquitectura de la planta, l'organització dels meristems i el desenvolupament del fruit. Comparant plantes que produeixen fruits fèrtils i partenocàrpics sense llavors, hem determinat que la detenció proliferativa en la tomaca és un procés reversible desencadenat per la formació de llavors. Hem identificat les llavors com la font probable de senyals que instruïxen els meristems a detindre's de manera coordinada i quantitativa. La presència d'auxina i àcid abscísic en els exsudats de fruits fèrtils, però no en els fruits partenocàrpics, i l'efecte dels tractaments exògens amb auxina en fruits sense llavors recolzen un paper important d'aquestes fitohormones en la comunicació entre llavors i meristems. D'altra banda, hem estudiat la conservació de la via FUL-AP2 que controla el final de la floració, descrita en Arabidopsis thaliana. Hem desenvolupat ferramentes moleculars per a modular l'expressió d'un homòleg de FUL en tomaca (MBP20) i del sly-miR172, un regulador negatiu d'AP2. En modificar aquests factors, hem obtingut plantes que mostren una parada proliferativa primerenca en tomaca. Els nostres resultats demostren que el mòdul AP2-miR172 està conservat entre espècies, mentre que el gen MBP20 sembla tindre un paper oposat, promovent l'activitat del meristem en aquesta espècie. El nostre treball dona suport a la conservació dels factors que controlen la parada proliferativa en plantes amb flors, al mateix temps que aporta nous coneixements sobre la regulació d'aquest procés.[EN] Flowering plants adjust their reproductive period to ensure reproductive success. This involves a tight control of flower initiation but also of the termination of the flowering period to optimize resource allocation for seed production. The end of flowering is marked by the cessation of the production of new flowers by the inflorescence meristems, that enter a dormant-like state known as proliferative arrest. This process has been mainly studied in Arabidopsis at the physiological, genetic and molecular levels, but remains to be characterized in other species to propose general mechanisms and provide the grounds to design biotechnological strategies aimed to control the duration of the fruit/seed productive season. Solanum lycopersicum (tomato) is an excellent model for this goal because of its economic importance but also the marked differences in plant architecture, meristem organization and fruit development. By comparing plants producing fertile and parthenocarpic seedless fruits, we have determined that proliferative arrest in tomato is a reversible process triggered by seed formation. We have identified the seeds as the likely source of signals that instruct the meristems to arrest in a coordinated and quantitative manner. The presence of auxin and abscisic acid in exudates from fertile but not from parthenocarpic fruits, and the effect on proliferative arrest of exogenous treatments with auxin on seedless fruits supports a major role of these phytohormones in the communication between seeds and meristems. On the other hand, we have studied the conservation of the FUL-AP2 pathway that controls the end of flowering in Arabidopsis thaliana. We developed molecular tools to modulate the expression of a FUL homolog in tomato (MBP20) and the sly-miR172, a negative regulator of AP2. By modulating these factors, we have obtained plants that show an early proliferative arrest in tomato. Our results indicate that the AP2-miR172 module is conserved between species, whereas the MBP20 gene seems to have an opposite role, promoting meristem activity in this species. Our work supports the conservation of factors controlling proliferative arrest in flowering plants, while providing new insights into the regulation of the process.This thesis was supported by the Ministerio de Ciencia e Innovación /Agencia Estatal deInvestigación (AEI)/10.13039/501100011033 and by Fondo Europeo de Desarrollo Regional (FEDER) ‘A way of making Europe’ (grant no. PID2021-122754OB-I00 to C.F. and grant no. PID2021-123705OB-I00 to C.G.-M.) and Generalitat Valenciana (grant no. PROMETEU/2019/004 and CIPROM/2022/1) to C.F.López Martín, MJ. (2025). Characterization of Factors Regulating the End of Flowering in Solanum Lycopersicum [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://riunet.upv.es/handle/10251/219747TESI
Exploring the Dynamics of Aging in Place: A Qualitative Study in Southeast Atlanta
[EN] This qualitative study, situated in Southeast Atlanta, investigates the perceptions and experiences of older adults regarding their living environments in the context of aging, functional needs, and home modifications. The research aimed to understand compensatory strategies for changes in functional ability, decision-making processes in home modifications, and factors influencing the transition to senior living facilities.A comprehensive methodology included in-depth interviews with community-dwelling older adults, followed by thematic analysis to extract insights into their experiences, challenges, and preferences.The study's objective was to explore how these adults compensated for changes in functional ability, the thought processes behind home modifications, and the considerations for relocating to senior living facilities.Key findings reveal that older adults face emotional and practical challenges in adapting their living spaces. They struggle with downsizing, adapting homes for accessibility, and balancing the need for autonomy against the practicalities of their changing abilities. Many participants expressed a deep attachment to their homes, driven by memories, familiarity, and a sense of identity, making the thought of relocation particularly distressing. Financial considerations emerged as a major factor influencing decisions about aging in place. The cost of home modifications, the financial strain of assisted living, and the potential loss of a lifetime home pose significant barriers. This economic dimension intertwines with the desire for independence, underscoring the importance of personal autonomy in the decision-making process.This study contributes to a nuanced understanding of the complexities surrounding home environment adaptations for the aging population. It highlights the emotional, practical, and financial considerations that older adults face, providing valuable insights for architects, policymakers, and caregivers working to support aging in place effectively.Bushehri, Y. (2026). Exploring the Dynamics of Aging in Place: A Qualitative Study in Southeast Atlanta. En Editorial Universitat Politècnica de València, (pp. 762-774). https://doi.org/10.4995/VIBRArch2024.2024.17730OCS76277