164469 research outputs found
Sort by
Multi-objective optimization for integrated production scheduling and maintenance planning
[EN] The search for integrated solutions in the machining industry, particularly in job shop production scheduling and maintenance planning, is crucial. This development aims to simultaneously inform production scheduling decisions and maintenance planning, thereby minimizing makespan and operational costs. The limited time for decision-making on an industrial scale presents a challenge in providing fast and optimal decisions. Therefore, optimization is carried out using an approximation approach: NSGA-II and MOALNS. A multi-objective optimization model has been successfully developed and can provide optimal results for the integrated production and maintenance scheduling. The mathematical model demonstrated robustness in various solved cases. NSGA-II reduced operational costs by up to 28% but increased makespan by 4%. In comparison, MOALNS reduced the makespan by up to 4% but only reduced operational costs by up to 16%. Finally, NSGA II consistently provides better performance results than MOALNS. With significant reductions in operational costs, the industry can save significantly on total operational costs, such as machine maintenance, labor costs, and maintaining output quality, from existing operations and can continue to serve customers more sustainably. NSGA-II is superior in covering the objective function space, achieving solution quality close to the Pareto front, and maintaining a consistent distribution of solutions.Universitas Negeri MalangFauzi, RF.;Masruroh, NA. (2026). Multi-objective optimization for integrated production scheduling and maintenance planning. International Journal of Production Management and Engineering. 14(1):57-70. https://doi.org/10.4995/ijpme.2026.23177OJS577014
Neural Correlates of Autobiographical and Emotional Audiovisual Stimuli in Healthy Controls and Patients with Disorders of Consciousness
[ES] La consciencia puede verse profundamente alterada después de un daño cerebral adquirido severo (sABI), pudiendo desembocar en estados alterados de la consciencia (DOC). La evaluación de DOC supone un importante reto clínico, como refleja la tasa de diagnósticos erróneos de aproximadamente el 40%. Aunque en la práctica clínica se suelen utilizar escalas clínicas comportamentales estandarizadas, las evaluaciones basadas en datos fisiológicos, como la electroencefalografía (EEG), ofrecen la oportunidad de detectar respuestas neuronales que podrían pasarse por alto durante las evaluaciones de comportamiento a pie de cama. Se ha sugerido que los estímulos familiares, como el propio nombre del paciente o la foto de un familiar, pueden potenciar las respuestas neuronales y conductuales en pacientes con DOC, en comparación con estímulos neutros, probablemente debido a su relevancia autobiográfica y emocional. Se ha demostrado que los estímulos audiovisuales estandarizados con contenido emocional, como fragmentos de películas, provocan respuestas cerebrales distinguibles en poblaciones sanas. Sin embargo, las respuestas neuronales a estímulos que combinen información auditiva y visual con contenido emocional personalizado en pacientes con DOC todavía no han sido exploradas. Esta tesis doctoral investiga los correlatos neuronales de estímulos audiovisuales emocionales personalizados en pacientes con DOC y en sujetos sanos, así como su relación con el nivel de consciencia diagnosticado y la evolución clínica. Para ello, se desarrolló un novedoso protocolo experimental basado en EEG, en el que los participantes fueron expuestos de forma pasiva a estímulos audiovisuales familiares y no familiares. Primero, los datos del EEG se analizaron utilizando clasificadores de aprendizaje automático (ML) por diagnóstico con la finalidad de identificar, para cada grupo, posibles patrones neuronales ante los estímulos y de explorar la relación de dichas respuestas cerebrales con el diagnóstico y el pronóstico de los pacientes. Posteriormente, los patrones neuronales observados a nivel de grupo en individuos sanos se compararon con los datos individuales de los pacientes utilizando modelos de ML. Además, se investigó la capacidad de diferentes características extraídas del EEG para diferenciar entre estímulos familiares y no familiares en participantes sanos. Los resultados de esta tesis sugieren que los estímulos audiovisuales personalizados pueden evocar respuestas eléctricas cerebrales diferenciables no solo en individuos sanos, sino también en algunos pacientes con DOC. De forma destacable, ciertos pacientes mostraron patrones neuronales que fueron en cierta medida comparables a los de los participantes sanos, a pesar de no mostrar signos conductuales de consciencia. Estos resultados subrayan el potencial del protocolo propuesto para revelar el posible procesamiento neuronal residual en pacientes con DOC en respuesta a estímulos que, de otro modo, podrían pasar desapercibidos durante la evaluación estándar a pie de cama, proporcionando información prometedora sobre la relación entre emoción y consciencia.[CA] La consciència pot veure's profundament alterada després d'una lesió cerebral adquirida greu (sABI), la qual pot donar lloc a alteracions de la consciència (DOC). L'avaluació dels DOC suposa un repte clínic important, com reflecteix una taxa de diagnòstic erroni d'aproximadament el 40%. Encara que les escales de valoració conductual estandarditzades són habitualment utilitzades en la pràctica clínica, les avaluacions basades en dades fisiològiques com l'electroencefalografia (EEG) ofereixen l'oportunitat de detectar respostes neurals que poden passar desapercebudes durant les exploracions conductuals al llit del pacient. S'ha suggerit que estímuls familiars, com el nom propi del pacient o la fotografia d'un familiar, poden incrementar tant la resposta neural com la conductual en pacients amb DOC en comparació amb estímuls neutres, probablement a causa del seu contingut autobiogràfic i la seua càrrega emocional. En poblacions sanes, s'ha demostrat que l'ús d'estímuls audiovisuals estandarditzats amb contingut emocional, com fragments de pel·lícules, poden elícitar respostes cerebrals diferenciables. Tanmateix, les respostes cerebrals davant estímuls que combinen informació de àudio i visual amb contingut emocional personalitzat encara no han sigut explorades en pacients amb DOC. Aquesta tesi doctoral investiga els correlats neurals dels estímuls audiovisuals emocionals personalitzats en pacients amb DOC i en individus sans, així com la seua relació amb el nivell de consciència diagnosticat i amb el progrés clínic del pacients. Per a això, es va desenvolupar un nou protocol experimental basat en EEG, en el qual els participants van ser exposats passivament a estímuls audiovisuals familiars i no familiars. Les dades d'EEG es van analitzar inicialment mitjançant classificadors de aprenentatge automàtic (ML) específics per diagnòstic, amb la finalitat d'identificar patrons neurals potencials dins de cada grup i d'explorar la seua relació amb el diagnòstic i el pronòstic dels pacients. Posteriorment, els patrons neurals a nivell de grup observats en individus sans es van comparar amb les dades de pacients de manera individual mitjançant models de ML. Addicionalment, es va investigar en participants sans la capacitat discriminatòria de diferents característiques d'EEG per a distingir entre estímuls familiars i no familiars. Els resultats d'aquesta tesi suggereixen que els estímuls audiovisuals personalitzats poden evocar respostes elèctriques cerebrals diferenciables no sols en individus sans sinó també en alguns pacients amb DOC. De manera notable, alguns pacients van presentar patrons neurals en certa manera comparables als dels participants sans, tot i no mostrar signes conductuals de consciència. Aquests resultats ressalten el potencial del protocol proposat per a revelar processament neural residual en pacients amb DOC en resposta a estímuls que, altrament, podrien quedar ocults durant avaluacions conductuals convencionals, aportant així noves perspectives prometedores sobre la relació entre emoció i consciència.[EN] Consciousness can be profoundly altered after a severe acquired brain injury (sABI), which can lead to disorders of consciousness (DOC). Assessing DOC poses a significant clinical challenge, as reflected by a misdiagnosis rate of approximately 40%. Although standardized behavioral scales are commonly used in clinical practice, evaluations based on physiological data such as electroencephalography (EEG) provide the opportunity to detect neural responses that may be overlooked during bedside behavioral assessments. Familiar stimuli, such as the patient's own name or a picture of a relative, have been suggested to enhance both neural and behavioral responsiveness in patients with DOC compared to neutral stimuli, likely due to their autobiographical and emotional salience. Standardized audiovisual stimuli with emotional content, such as film clips, have been shown to elicit differentiable brain responses in healthy populations. However, the brain responses to stimuli that combine auditory and visual information with personalized emotional content have not yet been explored in patients with DOC. This doctoral thesis investigates the neural correlates of personalized emotional audiovisual stimuli in patients with DOC and healthy individuals, and their relationship with the diagnosed level of consciousness and clinical progress. To this end, a novel EEG-based experimental protocol was developed, in which participants were passively exposed to familiar and non-familiar audiovisual stimuli. EEG data were first analyzed using diagnosis-wise machine learning (ML) classifiers to identify potential neural patterns to stimuli within each diagnostic group and to explore their relationship with diagnosis and prognosis. Subsequently, group-level neural patterns observed in healthy individuals were compared to individual patient data using ML models. Additionally, the discriminability of different EEG features for familiar and non-familiar stimuli was investigated in healthy participants. The findings of this thesis suggest that personalized audiovisual stimuli can evoke differentiable electrical brain responses not only in healthy individuals but also in some patients with DOC. Remarkably, certain patients exhibited neural patterns that were somewhat comparable to those of healthy participants, despite showing no behavioral signs of consciousness. These results highlight the potential of the proposed protocol to reveal residual neural processing in patients with DOC in response to stimuli that might otherwise remain undetected during standard bedside assessment, providing promising insights into the relationship between emotion and consciousness.Maza Pino, AM. (2025). Neural Correlates of Autobiographical and Emotional Audiovisual Stimuli in Healthy Controls and Patients with Disorders of Consciousness [Tesis doctoral]. Universidad Politécnica de Valencia. https://riunet.upv.es/handle/10251/231880TESI
Disseny d una planta de reciclatge de polipropilè (PP) per a la producció de peces per al sector automoció
[ES] El principal objetivo del trabajo de fin de grado propuesto es el diseño y desarrollo de una planta industrial dedicada al reciclaje de polipropileno (PP) proveniente de residuos plásticos con el propósito de fabricar piezas para la industria del automóvil. Este proyecto se justifica por la creciente demanda de materiales reciclados en la fabricación de componentes de vehículos, como paneles de interiores, carcasas y soportes estructurales, con el fin de reducir el peso, el impacto ambiental y los costos de producción.
El estudio abarcará el diseño de la planta, incluyendo la selección de equipos para la recolección, clasificación, limpieza, triturado y reformulación del PP reciclado. Se evaluará la optimización del flujo de materiales dentro de la planta, así como la automatización de procesos clave para mejorar la calidad del producto final. Se definirán los estándares de calidad en cuanto a propiedades del material reciclado en relación con el margen del material virgen. Además, se llevará a cabo un análisis de viabilidad técnica y económica del proceso, considerando su potencial para la integración en la cadena de suministro de la industria del automóvil. El alcance de este TFG contempla los siguientes contenidos:
1. Definición de requisitos y especificaciones técnicas de la planta de producción. 2. Diseño de la distribución del espacio y flujo de trabajo en la planta.
3. Selección de equipos y procesos para el reciclaje y fabricación de piezas de PP. 4. Implementación de estrategias de automatización y control de calidad.
5. Evaluación de la viabilidad técnica y económica del proyecto.[EN] The main objective of the proposed final degree project is the design and development of an industrial plant dedicated to the recycling of polypropylene (PP) from plastic waste, with the purpose of manufacturing parts for the automotive industry. This project is justified by the growing demand for recycled materials in the production of vehicle components, such as interior panels, housings, and structural supports, aiming to reduce weight, environmental impact, and production costs.
The study will cover the design of the plant, including the selection of equipment for the collection, sorting, cleaning, shredding, and reprocessing of recycled PP. The optimization of material flow within the plant will be assessed, as well as the automation of key processes to improve the quality of the final product. Quality standards will be defined regarding the properties of the recycled material in relation to the margins of virgin material. In addition, a technical and economic feasibility analysis of the process will be carried out, considering its potential integration into the automotive supply chain. The scope of this TFG includes the following contents:
1. Definition of requirements and technical specifications of the production plant. 2. Design of the layout and workflow within the plant.
3. Selection of equipment and processes for recycling and manufacturing PP parts.
4. Implementation of automation strategies and quality control systems.
5. Evaluation of the technical and economic feasibility of the project.[CA] L'objectiu principal del treball de final de grau proposat és el disseny i desenvolupament d'una planta industrial dedicada al reciclatge de polipropilè (PP) provinent de residus plàstics amb la finalitat de fabricar peces per a la indústria de l'automoció. Aquest projecte es justifica per la creixent demanda de materials reciclats en la fabricació de components de vehicles, com ara panells d'interiors, carcasses i suports estructurals, amb l'objectiu de reduir el pes, l'impacte ambiental i els costos de producció.
L'estudi abastarà el disseny de la planta, incloent-hi la selecció d'equips per a la recollida, classificació, neteja, trituració i reformulació del PP reciclat. S'avaluarà l'optimització del flux de materials dins de la planta, així com l'automatització de processos clau per a millorar la qualitat del producte final. Es definiran els estàndards de qualitat pel que fa a les propietats del material reciclat en relació amb el marge del material verge. A més, es durà a terme una anàlisi de viabilitat tècnica i econòmica del procés, considerant el seu potencial per a la integració en la cadena de subministrament de la indústria de l'automoció. L'abast d'aquest TFG contempla els següents continguts:
1. Definició de requisits i especificacions tècniques de la planta de producció.
2. Disseny de la distribució de l'espai i el flux de treball en la planta.
3. Selecció d'equips i processos per al reciclatge i la fabricació de peces de PP.
4. Implementació d'estratègies d'automatització i control de qualitat.
5. Avaluació de la viabilitat tècnica i econòmica del projecte.Llorens Requena, M. (2025). Diseño de una planta de reciclaje de polipropileno (PP) para la producción de piezas para el sector automoción. https://riunet.upv.es/handle/10251/229492TFG
Estudio y mejora de aplicaciones de realidad virtual, mediante técnicas de diseño. Evolución hacia la industria 5.0.
[ES] La tesis analiza la aplicación de tecnologías inmersivas emergentes -Realidad Virtual (RV), Metaverso (MV) y Gemelos Digitales (GD)- y su optimización mediante técnicas de diseño, en el contexto de la Industria 5.0. Esta nueva etapa industrial se caracteriza por su enfoque centrado en el ser humano, la integración avanzada de inteligencia artificial y la búsqueda de sostenibilidad, personalización y colaboración entre personas y máquinas.
A través de una metodología basada en estudios de caso, simulaciones tridimensionales y entornos virtuales interactivos, se contrastan cuatro hipótesis relativas a la mejora de la experiencia de usuario (UX), la eficiencia logística, la democratización cultural y la virtualización de espacios expositivos y feriales.
Los resultados demuestran que el diseño centrado en el usuario mejora significativamente la inmersión, la navegación y la interacción en entornos virtuales. Se confirma que los principios del diseño tradicional siguen siendo válidos al adaptarse a la virtualidad, y que se enriquecen con estrategias de diseño UX y de videojuegos. En el ámbito cultural, la implementación del MV y los GD permite transformar los museos en espacios accesibles y participativos, eliminando barreras físicas y promoviendo nuevas formas de relación entre usuario y obra basadas en la interactividad y la experiencia sensorial.
En el ámbito industrial, los experimentos con stands virtuales en ferias textiles muestran reducciones sustanciales en costes de montaje, transporte y producción. La utilización del *Spatial Creator Toolkit v1.60* ha posibilitado reproducir fielmente entornos tridimensionales y mejorar la simulación de materiales, consolidando la RV y los GD como herramientas eficaces para una producción sostenible y eficiente, acorde con los principios de la Industria 5.0.
Además, se evidencia el potencial de estas tecnologías para la realización de eventos virtuales y conmemorativos, fomentando formas innovadoras de interacción social y memoria colectiva mediante entornos simbólicos inmersivos. En todos los casos, la incorporación de métricas objetivas ¿como el *eye-tracking*, la codificación facial (FACS) y el seguimiento háptico¿ ofrece evaluaciones emocionales más precisas que los tradicionales cuestionarios subjetivos.
En conjunto, la investigación plantea un cambio de paradigma en la presentación de productos y la transmisión de conocimiento, con aplicaciones que abarcan desde el ámbito cultural hasta sectores industriales como el mobiliario, la cerámica o la formación técnica.
La tesis concluye que la convergencia entre tecnología inmersiva, diseño y experiencia de usuario constituye la base para desarrollar entornos digitales sostenibles, inclusivos y emocionalmente enriquecedores, donde se diluyen las fronteras entre lo físico y lo virtual, redefiniendo la relación del ser humano con su entorno productivo, cultural y cognitivo.[CA] La tesi analitza l'aplicació de tecnologies immersives emergents -Realitat Virtual (RV), Metavers (MV) i Bessons Digitals (BD)- i la seua optimització mitjançant tècniques de disseny, en el context de la Indústria 5.0. Aquesta nova etapa industrial es caracteritza per un enfocament centrat en la persona, la integració avançada d'intel·ligència artificial i la recerca de la sostenibilitat, la personalització i la col·laboració entre humans i màquines.
A través d'una metodologia basada en estudis de cas, simulacions tridimensionals i entorns virtuals interactius, es contrasten quatre hipòtesis relatives a la millora de l'experiència d'usuari (UX), l'eficiència logística, la democratització cultural i la virtualització d'espais expositius i firals.
Els resultats demostren que el disseny centrat en l'usuari millora de manera significativa la immersió, la navegació i la interacció en entorns virtuals. Es confirma que els principis del disseny tradicional continuen sent vàlids quan s'adapten a la virtualitat, i que s'enriqueixen amb estratègies de disseny UX i de videojocs. En l'àmbit cultural, la implementació del MV i dels BD permet transformar els museus en espais accessibles i participatius, eliminant barreres físiques i promovent noves formes de relació entre l'usuari i l'obra basades en la interactivitat i l'experiència sensorial.
En l'àmbit industrial, els experiments amb estands virtuals en fires tèxtils mostren reduccions substancials en els costos de muntatge, transport i producció. L'ús de l'*Spatial Creator Toolkit v1.60* ha possibilitat reproduir fidelment entorns tridimensionals i millorar la simulació de materials, consolidant la RV i els BD com a eines eficaces per a una producció sostenible i eficient, d'acord amb els principis de la Indústria 5.0.
A més, es posa en relleu el potencial d'aquestes tecnologies per a la realització d'esdeveniments virtuals i commemoratius, fomentant formes innovadores d'interacció social i de memòria col·lectiva mitjançant entorns simbòlics immersius. En tots els casos, la incorporació de mètriques objectives ¿com el *eye-tracking*, la codificació facial (FACS) i el seguiment hàptic¿ ofereix avaluacions emocionals més precises que els tradicionals qüestionaris subjectius.
En conjunt, la investigació planteja un canvi de paradigma en la presentació de productes i la transmissió del coneixement, amb aplicacions que abasten des de l'àmbit cultural fins a sectors industrials com el mobiliari, la ceràmica o la formació tècnica.
La tesi conclou que la convergència entre tecnologia immersiva, disseny i experiència d'usuari constitueix la base per a desenvolupar entorns digitals sostenibles, inclusius i emocionalment enriquidors, on es dilueixen les fronteres entre allò físic i allò virtual, redefinint la relació de l'ésser humà amb el seu entorn productiu, cultural i cognitiu.[EN] The thesis analyzes the application of emerging immersive technologies -Virtual Reality (VR), Metaverse (MV), and Digital Twins (DT)- and their optimization through design techniques within the context of Industry 5.0. This new industrial stage is characterized by a human-centered approach, the advanced integration of artificial intelligence, and the pursuit of sustainability, personalization, and collaboration between humans and machines.
Using a methodology based on case studies, three-dimensional simulations, and interactive virtual environments, four main hypotheses are tested concerning the improvement of user experience (UX), logistical efficiency, cultural democratization, and the virtualization of exhibition and trade fair spaces.
The results show that user-centered design significantly enhances immersion, navigation, and interaction in virtual environments. The findings confirm that traditional design principles remain valid when adapted to virtual contexts and are enriched by UX and game design strategies. In the cultural field, the implementation of MV and DT enables the transformation of museums into accessible and participatory spaces, removing physical barriers and promoting new forms of relationship between users and artworks based on interactivity and sensory experience.
In the industrial domain, experiments with virtual stands at textile trade fairs reveal substantial reductions in setup, transportation, and production costs. The use of the *Spatial Creator Toolkit v1.60* has allowed faithful reproduction of three-dimensional environments while improving material simulation, consolidating VR and DT as effective tools for sustainable and efficient production aligned with Industry 5.0 principles.
Moreover, the potential of these technologies for virtual and commemorative events is highlighted, fostering innovative forms of social interaction and collective memory through symbolic immersive environments. In all cases, the integration of objective metrics ¿such as eye-tracking, facial action coding (FACS), and haptic tracking¿ provides more accurate emotional assessments than traditional subjective self-report questionnaires.
Overall, the research presents a paradigm shift in product presentation and knowledge transmission, with applications ranging from cultural institutions to industrial sectors such as furniture, ceramics, and technical training.
The thesis concludes that the convergence of immersive technology, design, and user experience is essential for developing sustainable, inclusive, and emotionally enriching digital environments, where the boundaries between the physical and virtual dissolve, redefining the human relationship with the productive, cultural, and cognitive environment.Jover-Peris, Vicente (2025). Estudio y mejora de aplicaciones de realidad virtual, mediante técnicas de diseño. Evolución hacia la industria 5.0 [Tesis doctoral]. Universidad Politécnica de Valencia. https://riunet.upv.es/handle/10251/231403TESI
Impactes del canvi climàtic en la vitivinicultura de la D.O. Utiel-Requena i valoració de la producció ecològica com a estratègia adaptativa
[ES] El cambio climático constituye hoy uno de los principales desafíos para la vitivinicultura mediterránea, y sus efectos ya son visibles en la D.O. Utiel-Requena. El aumento de las temperaturas, la menor disponibilidad de agua y la mayor frecuencia de fenómenos extremos están modificando el comportamiento del viñedo, adelantando las fases fenológicas y acentuando el estrés hídrico y térmico. Ante este escenario, el presente trabajo analiza cómo estos cambios están afectando al territorio y estudia el papel de la agricultura ecológica para ofrecer ventajas adaptativas frente a estas nuevas condiciones. Para ello, se ha realizado una revisión bibliográfica dirigida y se han llevado a cabo entrevistas con agentes clave del sector con el fin de contrastar la evidencia científica con la experiencia práctica. Los resultados muestran una clara coincidencia entre ambos ámbitos: las estrategias de adaptación más relevantes en la literatura, como la mejora del suelo, la eficiencia en el uso del agua o la selección clonal de la variedad Bobal, ya están presentes en la comarca. Asimismo, se observa que la agricultura ecológica contribuye a mejorar la estructura y funcionalidad del suelo y potencia la biodiversidad, elementos fundamentales para aumentar la resiliencia del viñedo en un clima más seco y cálido. Aunque este modelo presenta desafíos, los resultados apuntan a que constituye una opción sólida para reforzar la sostenibilidad y el futuro de la vitivinicultura en la D.O. Utiel-Requena.[EN] Climate change is currently one of the main challenges for Mediterranean viticulture, and its effects are already evident in the Utiel-Requena PDO. Rising temperatures, reduced water availability and more frequent extreme events are altering vineyard behaviour, advancing phenological stages and intensifying heat and water stress. In this context, this study examines how these changes are affecting the territory and explores the role of organic farming as a potential adaptive strategy under these new conditions. To this end, a targeted literature review and interviews with key sector stakeholders were carried out to compare scientific evidence with practical experience. The results reveal a strong alignment between both perspectives: the most relevant adaptation strategies described in the literature, such as soil improvement, efficient water use and clonal selection of the Bobal variety, are already present in the region. The study also shows that organic farming helps to improve soil structure and functionality and enhances biodiversity, which are essential elements for increasing vineyard resilience in a warmer and drier climate. Although this model presents certain challenges, the findings suggest that it represents a solid option for strengthening the sustainability and future of viticulture in the Utiel-Requena PDO.Ripollés Vergara, C. (2025). Impactos del cambio climático en la vitivinicultura de la D.O. Utiel-Requena y valoración de la producción ecológica como estrategia adaptativa. https://riunet.upv.es/handle/10251/231313TFG
Avaluació comparativa d'arquitectures neuronals per a la classificació de malalties dermatològiques
[ES] El aprendizaje automático se ha consolidado como una herramienta fundamental en diversos ámbitos de la ciencia y la industria, y la medicina constituye uno de los campos con mayor potencial de impacto. El análisis automatizado de imágenes médicas permite apoyar el diagnóstico clínico, mejorar la precisión en la identificación de patologías y optimizar la toma de decisiones. Sin embargo, para que estas técnicas puedan ser implementadas de manera confiable en entornos clínicos, es necesario evaluar cuidadosamente su desempeño y adaptarlas a las características específicas de los datos médicos. En este trabajo se centra la atención en la clasificación de imágenes de lesiones cutáneas utilizando el conjunto de datos DermaMNIST, que incluye miles de imágenes etiquetadas en siete categorías clínicas diferentes. Este conjunto de datos representa un recurso valioso para el estudio de patologías dermatológicas mediante aprendizaje automático, dado que permite evaluar la capacidad de los modelos para distinguir entre distintas clases de lesiones en condiciones controladas. El objetivo principal del proyecto es analizar y optimizar el rendimiento de los modelos de aprendizaje profundo aplicados a este conjunto de datos, evaluando su capacidad para diferenciar correctamente entre las distintas categorías. Se estudia cómo los modelos pueden generalizar sobre nuevas imágenes y cómo su desempeño puede medirse de manera objetiva mediante métricas de clasificación reconocidas, usando tanto modelos preentrenados como transformadores visuales a los que se le han aplicado diferentes técnicas de aprendizaje automático adquiridas durante el grado para conseguir los resultados obtenidos.[EN] Machine learning has become a fundamental tool in various fields of science and industry, with medicine being one of the areas with the greatest potential impact. The automated analysis of medical images enables support for clinical diagnosis, improves accuracy in the identification of pathologies, and optimizes decision-making. However, for these techniques to be reliably implemented in clinical settings, it is necessary to carefully evaluate their performance and adapt them to the specific characteristics of medical data. This work focuses on the classification of skin lesion images using the DermaMNIST dataset, which includes thousands of labeled images across seven different clinical categories. This dataset represents a valuable resource for the study of dermatological pathologies through machine learning, as it allows for the assessment of models’ ability to distinguish between different types of lesions under controlled conditions. The main objective of this project is to analyze and optimize the performance of deep learning models applied to this dataset, evaluating their ability to correctly differentiate between the various categories. The study explores how models can generalize to new images and how their performance can be objectively measured using recognized classification metrics, employing both pretrained models and visual transformers enhanced with different machine learning techniques acquired throughout the degree to achieve the obtained results.[CA] L’aprenentatge automàtic s’ha consolidat com una eina fonamental en diversos àmbits de la ciència i de la indústria, i la medicina és un dels camps amb més potencial d’impacte. L’anàlisi automatitzada d’imatges mèdiques permet donar suport al diagnòstic clínic, millorar la precisió en la identificació de patologies i optimitzar la presa de decisions. No obstant això, perquè aquestes tècniques puguen ser implementades de manera fiable en entorns clínics, és necessari avaluar amb cura el seu rendiment i adaptar-les a les característiques específiques de les dades mèdiques. Aquest treball se centra en la classificació d’imatges de lesions cutànies utilitzant el conjunt de dades DermaMNIST, que inclou milers d’imatges etiquetades en set categories clíniques diferents. Aquest conjunt de dades representa un recurs valuós per a l’estudi de patologies dermatològiques mitjançant l’aprenentatge automàtic, ja que permet avaluar la capacitat dels models per a distingir entre diferents tipus de lesions en condicions controlades. L’objectiu principal del projecte és analitzar i optimitzar el rendiment dels models d’aprenentatge profund aplicats a aquest conjunt de dades, avaluant la seua capacitat per a diferenciar correctament entre les diferents categories. S’estudia com els models poden generalitzar sobre noves imatges i com es pot mesurar el seu rendiment de manera objectiva mitjançant mètriques de classificació reconegudes, utilitzant tant models preentrenats com transformadors visuals als quals s’han aplicat diferents tècniques d’aprenentatge automàtic adquirides durant el grau per a aconseguir els resultats obtinguts.Gil Ferri, D. (2025). Evaluación comparativa de arquitecturas neuronales para la clasificación de enfermedades dermatológicas. https://riunet.upv.es/handle/10251/231274TFG
(De)Color(Art)
[ES] En la arquitectura sacra actual, el color es clave para generar ambientes con sentimiento, tanto simbólico como emocional. Aunque a veces se usa de forma discreta, está muy ligado a cómo apreciamos el lugar y a la conexión espiritual que percibimos. Más que un objeto de culto, el color se vuelve el reflejo de la intencionalidad arquitectónica.
La siguiente investigación pretende averiguar qué papel desempeña el color en seis capillas modernas, cada una con un color principal que muestra diversas intencionalidades artísticas, líricas y estéticas. Analizando bien las obras, vemos los materiales, la luz y cómo se combinan para crear estas sensaciones de color. El negro quemado de Zumthor, el verde vivo de Ackroyd & Harvey, el rojo pictórico de Le Corbusier, el blanco puro de Sancho Madridejos y la luz coloreada de amarillo de Luis Barragán son explorados como elementos imprescindibles para la construcción de lo que llamamos sagrado.
Esta manera de entender el color nos deja ver cómo la luz, ayudando a la arquitectura sacra, también habla el mismo idioma que el arte actual, pudiendo cambiar la idea de lo espiritual en el espacio de la arquitectura.[EN] In contemporary sacred architecture, color plays a key role in generating atmospheres charged with both symbolic and emotional meaning. Though at times used discreetly, it remains closely tied to how we perceive the space and to the spiritual connection it evokes. Rather than serving as a mere object of worship, color reflects architectural intent.
The following research aims to explore the role of color in six modern chapels, each featuring a primary color that conveys various artistic, lyrical, and aesthetic intentions. By carefully analyzing the works, we observe the materials, the light, and how they combine to create these color sensations. The burnt black of Zumthor, the vibrant green of Ackroyd & Harvey, the pictorial red of Le Corbusier, the pure white of Sancho Madridejos, and the colored yellow light of Luis Barragán are examined as essential elements in the construction of what we call the sacred.
This approach to color reveals how, in supporting sacred architecture, light also speaks the language of contemporary art, offering new ways of understanding and experiencing spirituality within architectural space.Prades Montoliu, V. (2025). (De)Color(Arte). https://riunet.upv.es/handle/10251/231083TFG
Influencia del soporte de cultivo en la respuesta de células madre mesenquimales de médula ósea: carga eléctrica, topografía y funcionalidades específicas
[ES] Este trabajo aborda el mantenimiento de la multipotencia de las BMSCs durante el cultivo celular, proceso que permite su expansión hasta alcanzar el número de células necesario para su aplicación en terapias celulares o en regeneración tisular. Partimos de la hipótesis de que, mientras que la expansión de las BMSCs en medio basal (MB) y en cultivo monocapa sobre pocillos adherentes de poliestireno tratado (TCPS, por sus siglas en inglés) permite mantener su multipotencia, la interacción con soportes funcionales, aún en MB, puede inducir su compromiso hacia linajes específicos. Asimismo, cuando se combina el cultivo sobre soportes con determinada funcionalidad química o física y un medio de cultivo inductor de la osteogénesis, la interacción con el sustrato puede modificar la respuesta biológica.En esta tesis se han utilizado células madre mesenquimales de la médula ósea humana (hBMSCs), analizando el efecto de las interacciones físicas sobre el soporte de cultivo sobre el mantenimiento de su multipotencia y su capacidad de diferenciación osteogénica. Se han empleado técnicas de citometría de flujo para evaluar la presencia de marcadores específicos de multipotencia, así como estudios de expresión génica, viabilidad y proliferación celular en los distintos soportes preparados. En concreto, se ha analizado la interacción con cargas eléctricas presentes en el sustrato y con biomoléculas representativas del microentorno natural de la médula ósea. El efecto de la distribución de carga eléctrica, positiva o negativa, sobre el sustrato se ha estudiado en cultivos monocapa utilizando soportes de polifluoruro de vinilideno (PVDF) cristalizado en la fase electroactiva beta, lo que confiere al soporte una densidad superficial de carga positiva o negativa. Estos soportes se compararon con soportes del mismo polímero cristalizados en fase alfa, la cual carece de carga eléctrica. Se observó que la presencia de carga eléctrica influye significativamente en la pérdida de multipotencia de las hBMSCs en los primeros días de cultivo en MB, el cual por sí mismo no compromete a las células hacia ninguno de sus linajes antes de alcanzar la confluencia. Posteriormente, al continuar el cultivo en MO, también se detectaron diferencias significativas en la diferenciación a osteoblastos, posiblemente como consecuencia del compromiso previo de las células durante la etapa de expansión.Para analizar el efecto de la interacción con ligandos específicos representativos del microentorno celular, como son la heparina y la gelatina, se injertaron estas biomoléculas sobre soportes planos fabricados con un copolímero basado en polimetacrilato de etilo y ácido acrílico. Dado que la respuesta de las hBMSCs en un microentorno tridimensional puede ser diferente del comportamiento en monocapa (adheridas sobre el soporte), también se planteó el objetivo de estudiar si la presencia de gelatina y de heparina en un cultivo tridimensional produce efectos distintos. Para ello, se fabricaron microesferas sintéticas sobre cuya superficie se injertaron las biomoléculas de interés, y se sembraron las hBMSCs dispersas entre las ellas, formando un aglomerado tridimensional compuesto de microesferas soporte y células. La interacción de las células con las biomoléculas injertadas indujo cambios significativos en los marcadores de multipotencia, lo que sugiere el compromiso hBMSCs hacia linajes específicos y la pérdida de multipotencialidad durante la expansión en medio basal. El cultivo se continuó en MB o medio osteogénico (MO) durante 21 días en entornos 2D tras alcanzar la confluencia, revelando diferencias significativas entre los soportes funcionalizados y no funcionalizados con biomoléculas, así como respecto a las células cultivadas en placas estándar TCPS. Estos resultados ponen de manifiesto el potencial de este enfoque para avanzar en aplicaciones de ingeniería de tejidos óseos y contribuir al desarrollo de estrategias innovadoras y eficaces para la regeneración ósea.[CA] Aquest treball aborda el manteniment de la multipotència de les BMSCs durant el cultiu cel·lular, procés que permet la seua expansió fins a assolir el nombre de cèl·lules necessari per a la seua aplicació en teràpies cel·lulars o en regeneració tissular. Partim de la hipòtesi que, mentre l'expansió de les BMSCs en medi basal (MB) i en cultiu en monocapa sobre pous adherents de poliestiré tractat (TCPS) permet mantindre la seua multipotència, la interacció amb suports funcionals, fins i tot en MB, pot induir el seu compromís cap a llinatges específics. Així mateix, quan es combina el cultiu en suports amb determinada funcionalitat química o física i un medi de cultiu inductor de l'osteogènesi, la interacció amb el substrat pot modificar la resposta biològica.En aquesta tesi s'han utilitzat cèl·lules mare mesenquimals de la medul·la òssia humana (hBMSCs), analitzant l'efecte de les interaccions físiques amb el suport de cultiu sobre el manteniment de la seua multipotència i la seua capacitat de diferenciació osteogènica. S'han utilitzat tècniques de citometria de flux per a avaluar la presència de marcadors específics de multipotència, així com estudis d'expressió gènica, viabilitat i proliferació cel·lular en els diferents suports preparats. En concret, s'ha analitzat la interacció amb càrregues elèctriques presents en el substrat i amb biomolècules representatives del microentorn natural de la medul·la òssia L'efecte de la distribució de càrrega elèctrica, positiva o negativa, sobre el substrat s'ha estudiat en cultius en monocapa utilitzant suports de polifluorur de vinilidè (PVDF) cristal·litzat en la fase electroactiva beta, la qual cosa confereix al suport una densitat superficial de càrrega positiva o negativa. Aquests suports s'han comparat amb suports del mateix polímer cristal·litzats en fase alfa, la qual manca de càrrega elèctrica. Es va observar que la presència de càrrega elèctrica influeix significativament en la pèrdua de multipotència de les hBMSCs durant els primers dies de cultiu en MB, el qual per si mateix no compromet les cèl·lules cap a cap dels seus llinatges abans d'arribar a la confluència. Posteriorment, en continuar el cultiu en medi osteogènic, també s'han detectat diferències significatives en la diferenciació a osteoblasts, possiblement com a conseqüència del compromís previ de les cèl·lules durant l'etapa d'expansió.Per a analitzar l'efecte de la interacció amb lligands específics representatius del microentorn cel·lular, com són l'heparina i la gelatina, aquestes biomolècules es van injertar sobre suports plans fabricats amb un copolímer basat en polimetacrilat d'etil i àcid acrílic. Atés que la resposta de les hBMSCs en un microentorn tridimensional pot ser diferent del comportament en monocapa (adherides sobre el suport), també es va plantejar l'objectiu d'estudiar si la presència de gelatina i d'heparina en un cultiu tridimensional produeix efectes diferents. Per a això, es van fabricar microesferes sintètiques sobre la superfície de les quals es van injertar les biomolècules d'interès, i es van sembrar les hBMSCs disperses entre elles, formant un aglomerat tridimensional compost de microesferes i cèl·lules. La interacció de les cèl·lules amb les biomolècules injertades va induir canvis significatius en els marcadors de multipotència, la qual cosa suggereix el compromís de les hBMSCs cap a llinatges específics i la pèrdua de multipotencialitat durant l'expansió en MB. El cultiu es va continuar en MB o medi osteogènic (MO) durant 21 dies en entorns 2D després d'arribar a la confluència, revelant diferències significatives entre els suports funcionalitzats i no funcionalitzats amb biomolècules, així com respecte a les cèl·lules cultivades en plaques estàndard de TCPS. Aquests resultats posen de manifest el potencial d'aquest enfocament per a avançar en aplicacions d'enginyeria de teixits ossis i contribuir al desenvolupament d'estratègies innovadores i eficaces per a la regeneració òssia.[EN] This work addresses the maintenance of BMSCs multipotency during cell culture, a process that allows their expansion to reach the number of cells necessary for application in cell therapies or tissue regeneration. We hypothesise that, while expansion of BMSCs in basal medium (BM) and monolayer culture on tissue culture-treated polystyrene (TCPS) wells preserves their multipotency, interaction with functional substrates, even in BM, my induce their commitment toward specific lineages. Furthermore, when culture on substrates with certain chemical or physical functionalities is combined with an osteogenic induction medium, the interaction with the substrate can modify the biological response.In this thesis, human bone marrow-derived mesenchymal stem cells (hBMSCs) were used to analyse the effect of physical interactions with the substrate on the maintenance of multipotency and osteogenic differentiation capacity. Flow cytometry was employed to assess the presence of specific multipotency markers, alongside studies of gene expression, cell viability, and proliferation on the different prepared substrates. Specifically, interaction with electric charges present on the substrate and with biomolecules representative of the natural bone marrow microenvironment were investigated.The effect of the distribution of positive or negative electric charge on the substrate was studied in monolayer cultures using polyvinylidene fluoride (PVDF) supports crystallised in the beta electroactive phase, which confers a surface density of positive or negative charge. These supports were compared with supports of the same polymer crystallised in the alpha phase, which lacks electric charge. The presence of electric charge was found to significantly influence the loss of multipotency of hBMSCs during the first days of culture in BM, which by itself does not commit the cells towards any lineage before reaching confluence. Subsequently, upon continuing culture in osteogenic medium, significant differences were also observed in the differentiation into osteoblasts, possibly as a consequence of the previous commitment of the cells during the expansion phase.To analyse the effect of interaction with specific ligands that can be representative of the cellular microenvironment, such as heparin and gelatin, these biomolecules were grafted onto flat supports made from a copolymer based on ethyl methacrylate and acrylic acid. Given that the response of hBMSCs in a three-dimensional microenvironment may differ from the behaviour in monolayer (adhered to the support), the objective was also to study whether the presence of gelatin and heparin in a three-dimensional culture produces different effects. For this purpose, synthetic microspheres were produced, onto whose surface the biomolecules of interest were grafted, and hBMSCs were seeded dispersed among them, forming a three-dimensional aggregate composed of microspheres and cells.The interaction of the cells with the grafted biomolecules induced significant changes in multipotency markers, suggesting hBMSCs commitment towards specific lineages and the loss of multipotency during expansion in BM. Culture was continued in BM or osteogenic medium (OM) for up to 21 days in 2D environments after reaching confluence, revealing significant differences between biomolecule-functionalised and non-functionalised supports, as well as compared to cells cultured on standard TCPS plates. These results highlight the potential of this approach to advance bone tissue engineering application and contribute to the development of innovative and effective strategies for bone regeneration.Esta Tesis Doctoral se ha realizado gracias los proyectos PID2022-138572OB-C41, PID2019-106099RB-C41 financiados por MCIN/AEI/10.13039/501100011033/FEDER, UE. La investigación fue también financiada por el CBER – Consorcio Centro de Investigación Biomédica en Red - CB06/01/1026, Instituto de Salud Carlos III, Ministerio de Ciencia e Innovación.Tamaño Machiavello, MN. (2025). Influencia del soporte de cultivo en la respuesta de células madre mesenquimales de médula ósea: carga eléctrica, topografía y funcionalidades específicas [Tesis doctoral]. Universidad Politécnica de Valencia. https://riunet.upv.es/handle/10251/231883TESI
Habitatge, treball i espai públic a Camins al Grau: Projecte en parcel·les confrontades
[ES] Este proyecto propone una intervención arquitectónica y urbana en el barrio de Camins al Grau (Valencia), sobre dos parcelas enfrentadas situadas en diferentes manzanas pero una frente a la otra. En una de ellas se diseñan dos edificios de viviendas conectados por corredores exteriores, que configuran una plaza pública en el vacío central entre ellos. Entre ambas parcelas existe una calle que también ha sido objeto de actuación y reurbanización, mejorando la conectividad y el espacio urbano. Además, en la parcela opuesta se sitúa un edificio destinado a oficinas y espacios de coworking. El proyecto integra distintas tipologías residenciales, favoreciendo la diversidad funcional y social. El objetivo es generar un espacio urbano mixto y cohesionado que potencie la convivencia entre vivienda, trabajo, espacio público y movilidad urbana.[EN] This project proposes an architectural and urban intervention in the Camins al Grau neighborhood of Valencia, on two facing plots located in different blocks but directly across from each other. On one plot, two residential buildings are designed, connected by exterior walkways, creating a public plaza in the central space between them. A street between the two plots has also been redeveloped, improving connectivity and the urban space. On the opposite plot, a building is located, intended for offices and coworking spaces. The project integrates different residential typologies, promoting functional and social diversity. The objective is to create a mixed-use and cohesive urban space that fosters coexistence between housing, work, public space, and urban mobility.Martínez Conejero, S. (2025). Vivienda, trabajo y espacio público en Camins al Grau: Proyecto en parcelas enfrentadas. https://riunet.upv.es/handle/10251/231614TFG
Fallos hardware y su influencia en la confiabilidad de redes neuronales
[ES] Este trabajo presenta los principales fallos que se producen en el hardware de los sistemas empotrados y cómo éstos afectan a las redes neuronales. Estas redes conforman la base sobre la que se ejecutan sistemas de inteligencia artificial. Los fallos en el hardware que afectan a este tipo de sistemas pueden provocar el mal funcionamiento de la red, lo que puede acarrear la obtención de resultados erróneos, aspecto especialmente grave en aplicaciones críticas, en las que cada vez es más común encontrar redes neuronales.Gracia-Morán, Joaquín (2026). Fallos hardware y su influencia en la confiabilidad de redes neuronales. https://riunet.upv.es/handle/10251/232543DE