187118 research outputs found
Sort by
Capturing family soundscapes for a deeper understanding and knowledge of early childhood music education : the contributions made by LENA® technology
No full textThis article revisits several noteworthy studies carried out in the last 25 years in the field of early childhood music education (ECME), where musical activity happens in home settings or in connection to family life. It draws attention to its methodological designs focusing on the data collection tools used. The goal of the paper is to present the digital language processor (DLP) marketed by LENA® (Language Environment Analysis) as a technology to be considered in ECME research. In addition, it describes current studies that employ LENA® as data collection tool as well as discuss the ethical concerns associated to its use. As a conclusion, it encourages researchers in the field to adopt this device in their studies considering its limitations and potentialities
Impact of Immunological Aging on Viral Infections : Immune Dysregulation in People Aging with HIV and SARS-CoV-2 Immune Responses in Older Adults
No full textL'envelliment va acompanyat d'un deteriorament progressiu de la funció immunitària, fet que augmenta la susceptibilitat a infeccions, redueix l'eficàcia de les vacunes i contribueix a una major càrrega de malalties relacionades amb l'edat. En aquesta tesi, hem explorat com l'envelliment afecta al sistema immunitari en el context d'infeccions virals cròniques i agudes. En el primer capítol de la tesi, vam investigar l'envelliment immunitari en persones amb VIH en tractament antiretroviral (TAR), centrant-nos en l'activació immunitària, la senescència i l'esgotament en subpoblacions de cèl·lules T, B, monòcits i cèl·lules NK. A més, hem desenvolupat un nou mètode per mesurar la longitud relativa dels telòmers com a indicador de senescència cel·lular. Els nostres resultats van mostrar una activació immune persistent i algunes disfuncions immunes en persones amb VIH en TAR, especialment en individus més joves, fet que ens va portar a proposar un nou model d'envelliment immunològic per a aquesta població. En el segon capítol, vam analitzar la resposta immune a la infecció per SARS-CoV-2, el calendari complet de vacunació i la dosi de reforç en persones grans, especialment aquelles que viuen en residències, i les hem comparat amb individus més joves. Hem mesurat els nivells i l'aviditat dels anticossos específics contra la SARS-CoV-2, la capacitat neutralitzant, i hem analitzat les respostes específiques de cèl·lules B i T. Els nostres resultats van revelar que les persones grans, especialment aquelles només vacunades i que mai no havien estat infectades, van generar una resposta immune més feble i menys duradora a la vacunació en comparació amb els individus més joves. Tot i que les dosis de reforç van millorar la immunitat, la resposta va continuar sent més dèbil i menys sostinguda. Sorprenentment, les persones grans que havien estat tant infectades com vacunades van desenvolupar una immunitat comparable a la observada en el grup més jove. Aquests resultats subratllen la necessitat d'estratègies de vacunació adaptades a l'edat, incloent-hi possibles dosis de reforç més freqüents, per optimitzar la protecció contra la SARS-CoV-2 en persones grans. Aquesta tesi destaca l'impacte de l'envelliment i les infeccions virals en la funció immunitària. En persones amb VIH en TAR, l'activació immunitària persistent accelera l'envelliment immunològic, fet que subratlla la necessitat de revigoritzar el sistema immunitari. En adults grans, la resposta més feble a la vacunació contra el SARS-CoV-2 posa en relleu la importància de programes d'intervenció adaptats per millorar la protecció. Aquests resultats donen suport a estratègies dirigides a mitigar la disfunció immunitària i reforçar la resiliència davant les infeccions.El envejecimiento va acompañado de un deterioro progresivo de la función inmunitaria, lo que aumenta la susceptibilidad a infecciones, reduce la eficacia de las vacunas y contribuye a una mayor carga de enfermedades relacionadas con la edad. En esta tesis, exploramos cómo el envejecimiento afecta al sistema inmune en el contexto de infecciones virales crónicas y agudas. En el primer capítulo de la tesis, examinamos el envejecimiento inmunológico en personas con VIH en terapia antirretroviral (TAR), centrándonos en la activación inmunitaria, la senescencia y la disfunción en subpoblaciones de células T, B, monocitos y células NK. Además, desarrollamos un nuevo método para medir la longitud relativa de los telómeros como indicador de senescencia celular. Nuestros resultados mostraron una activación inmune persistente y algunas disfunciones inmunes en personas con VIH en TAR, especialmente en individuos más jóvenes, lo que nos llevó a proponer un nuevo modelo de envejecimiento inmunológico para esta población. En el segundo capítulo, investigamos la respuesta inmune a la infección por SARS-CoV-2, el esquema completo de vacunación y la dosis de refuerzo en personas mayores, especialmente aquellas que viven en residencias, y las comparamos con individuos más jóvenes. Medimos los niveles y la avidez de los anticuerpos específicos contra el SARS-CoV-2, la capacidad neutralizante, y analizamos las respuestas específicas de células B y T. Nuestros resultados revelaron que las personas mayores, especialmente aquellas solo vacunadas y que nunca habían sido infectadas, generaron una respuesta inmune más débil y menos duradera a la vacunación en comparación con los individuos más jóvenes. Aunque las dosis de refuerzo mejoraron la inmunidad, la respuesta continuó siendo más débil y menos sostenida. Sorprendentemente, las personas mayores que habían sido tanto infectadas como vacunadas desarrollaron una inmunidad comparable a la observada en el grupo más joven. Estos resultados subrayan la necesidad de estrategias de vacunación adaptadas a la edad, incluyendo posibles dosis de refuerzo más frecuentes, para optimizar la protección contra el SARS-CoV-2 en personas mayores. Esta tesis destaca el impacto del envejecimiento y las infecciones virales en la función inmunitaria. En personas con VIH en TAR, la activación inmunitaria persistente acelera el envejecimiento inmunológico, lo que subraya la necesidad de revigorizar el sistema inmunitario. En adultos mayores, la respuesta más débil a la vacunación contra SARS-CoV-2 enfatiza la importancia de intervenciones adaptadas para mejorar la protección. Estos hallazgos apoyan estrategias dirigidas a mitigar la disfunción inmunitaria y fortalecer la resiliencia frente a infecciones.Aging is accompanied by a progressive decline in immune function, increasing susceptibility to infections, impairing vaccine responses, and contributing to a higher burden of age-related conditions. In this thesis, we explored how aging affects immune system in the context of chronic and acute viral infections. In the first chapter of the thesis, we investigated immune aging in people with HIV on antiretroviral therapy (ART), focusing on immune activation, senescence, and exhaustion across T cell, B cell, monocyte, and NK cell sub-populations. Additionally, we developed a new approach to measure relative telomere length as an indicator of cellular senescence. Our results showed persistent immune activation and some immune dysfunctions in people with HIV on ART, particularly in the younger individuals, leading us to propose a new model of immunological aging for this population. In the second chapter, we investigated the immune response to SARS-CoV-2 infection, full vaccination schedule and booster dose in older adults, particularly those living in long-term care facilities, and compared them to younger individuals. We measured SARS-CoV-2-specific antibody levels and avidity, neutralizing capacity, and analyzed specific- B and T cell responses. Our findings revealed that older adults, especially those only vaccinated who have never been infected, mounted a weaker and less durable immune response to vaccination compared to younger individuals. While booster doses improved immunity, the response remained weaker and less sustained. Surprisingly, older adults who had both infection and vaccination developed immunity comparable to that observed in the younger group. These findings underscore the need for age-tailored vaccination strategies, including potentially more frequent booster doses, to optimize protection against SARS-CoV-2 in older adults. This thesis highlights the impact of aging and viral infections on immune function. In people with HIV on ART, persistent immune activation accelerates immune aging, emphasizing the need to reinvigorate the immune system. In older adults, weaker vaccine responses to SARS-CoV-2 underscore the importance of tailored interventions to enhance protection. These findings support targeted strategies to mitigate immune dysfunction and improve resilience against infections
Traducción al español y estudio de los libros I-III del tratado De compositione medicamentorum secundum locos de Galeno
No full textAquest treball és una traducció al castellà dels llibres I-III del tractat De compositione medicamentorum secundum locos de Galè, acompanyada d'un estudi centrat en la Història de la Medicina. Es tracta d'una obra que gairebé no ha estat llegida, ja que les úniques versions disponibles fins ara estaven en grec o en llatí-excepte la del llibre II, en castellà, realitzada per Santana Henríquez (2005). L'estudi crea ponts entre diverses disciplines amb una metodologia que proposa abordar el text tenint en compte els aspectes filològics, crític-textuals i lèxics que permeten comprendre el seu contingut, però també les qüestions de realia que expliquen el seu context. Amb això s'aconsegueix apropar aquesta obra, que constitueix un fita en la història de la farmacologia, al lector actual i es posa de manifest la necessitat de preparar una edició crítica, que permeti disposar d'un text més ajustat al que va ser l'original.Este trabajo es una traducción al español de los libros I-III del tratado De compositione medicamentorum secundum locos de Galeno, acompañada de un estudio centrado en la Historia de la Medicina. Se trata de una obra que apenas ha sido leída, pues las únicas versiones disponibles hasta el momento estaban en griego o en latín -salvo la del libro II, en español, realizada por Santana Henríquez (2005)-. El estudio tiende puentes entre diversas disciplinas con una metodología que propone abordar el texto teniendo en cuenta los aspectos filológicos, crítico-textuales y léxicos que permiten comprender su contenido, pero también las cuestiones de realia que dan cuenta de su contexto. Con ello se logra acercar esta obra, que constituye un hito en la historia de la farmacología, al lector actual y se pone de manifiesto la necesidad de preparar una edición crítica, que permita disponer de un texto más ajustado a lo que fue el original.This work is a translation into Spanish of books I-III of Galen's treatise De compositione remediorum secundum locos, accompanied by a study focused on the History of Medicine. It is a work that has barely been read, as the only versions available until now were in Greek or Latin-with the exception of book II, in Spanish, translated by Santana Henríquez (2005). The study builds bridges between various disciplines with a methodology that proposes to approach the text taking into account the philological, critical-textual, and lexical aspects that allow understanding of its content, but also the realia issues that account for its context. This brings this work, which constitutes a milestone in the history of pharmacology, closer to the modern reader and highlights the need to prepare a critical edition, which would allow a text more aligned with what the original was
Efectos fenotípicos y resistencia asociada a la adaptación de Listeria monocytogenes a concentraciones subinhibitorias de desinfectantes de uso alimentario
No full textLa seguretat alimentària és un dels principals reptes de la indústria alimentària actual, i la higiene de superfícies industrials és un punt crític, sobretot en entorns de post processament. La presència de biofilms, zones de difícil accés i l'aplicació desigual de desinfectants poden exposar els bacteris a concentracions subinhibitòries de biocides, afavorint adaptacions que comprometen l'eficàcia higiènica. Listeria monocytogenes, per la seva capacitat de formar biofilms, resistir ambients hostils i adherir-se a superfícies, és un patogen persistent rellevant per a la salut pública. Aquesta tesi doctoral avalua l'impacte de l'exposició prolongada a dosis subinhibitòries de tres desinfectants habituals clorur de benzalconi (BKC), àcid peracètic (PAA) i hipoclorit sòdic (HS) sobre diversos fenotips de L. monocytogenes: formació de biofilms, hidrofobicitat superficial, resistència a antimicrobians i supervivència en formatge Mahón-Menorca. Inicialment, es va avaluar la susceptibilitat als desinfectants. El BKC fou el més eficaç contra les soques salvatges, però també el que va induir major tolerància després de l'adaptació, amb increments de fins a 70 vegades en la MIC. L'HS requerí concentracions molt més altes per ser bactericida, mentre que el PAA mostrà una eficàcia intermèdia. L'anàlisi multivariant revelà que HS provocà els canvis fenotípics més marcats. La formació de biofilms es va mantenir elevada després de l'adaptació a BKC, amb estructures més compactes i organitzades. En canvi, l'adaptació a PAA i HS reduí l'adhesió en algunes soques, tot i que es van observar cúmuls cel·lulars aïllats. L'hidrofobicitat superficial, analitzada amb la tècnica MATS, va augmentar significativament en soques adaptades a PAA i HS. Les soques salvatges eren majoritàriament dèbilment hidrofòbiques (<20%). No obstant això, no es trobà correlació directa entre hidrofobicitat i biofilm, suggerint mecanismes reguladors diferents. Les soques salvatges van mostrar sensibilitat elevada als antibiòtics, però l'adaptació a BKC va incrementar significativament la resistència, especialment a antibiòtics clínics com ampicil·lina i gentamicina. El 85% de les soques adaptades a BKC es classificaren com a multiresistents. El PAA no induí canvis fenotípics destacables, mentre que l'HS provocà respostes variables segons la soca. Finalment, es va estudiar la supervivència de la soca CECT 5672 (salvatge i adaptada) en formatge Mahón-Menorca semicurat i curat. Les soques adaptades a BKC van mostrar major persistència, especialment al formatge curat. Les soques adaptades a HS també persistiren més temps, mentre que l'adaptació a PAA no aportà cap avantatge clar. En conclusió, l'adaptació a BKC representa el major risc sanitari, en afavorir persistència i multiresistència. L'HS tingué un efecte intermedi i el PAA es mostrà com el desinfectant més segur. Aquests resultats destaquen la importància d'estratègies de desinfecció racionals, evitant exposicions subinhibitòries i afavorint la rotació de biocides. Comprendre l'adaptació bacteriana és clau per evitar la selecció de soques resistents i protegir la salut pública.La seguridad alimentaria es uno de los principales retos de la industria alimentaria moderna, siendo la higiene de superficies industriales un punto crítico, especialmente en zonas de manipulación post-proceso. La presencia de biofilms, zonas de difícil acceso y una aplicación desigual de desinfectantes favorecen la exposición de bacterias a concentraciones subinhibitorias de biocidas, lo que puede inducir adaptaciones que comprometen la eficacia higiénica. Listeria monocytogenes, por su capacidad de formar biofilms, resistir ambientes hostiles y adherirse a superficies, representa un patógeno persistente de gran relevancia para la salud pública. Esta tesis doctoral estudia el impacto de la exposición prolongada a dosis subinhibitorias de tres desinfectantes comunes (cloruro de benzalconio (BKC), ácido peracético (PAA) e hipoclorito de sodio (HS)) sobre diferentes aspectos fenotípicos de L. monocytogenes, como la formación de biofilms, la hidrofobicidad superficial, la resistencia antimicrobiana y la supervivencia en queso Mahón-Menorca. Inicialmente, se evaluó cómo la adaptación a los desinfectantes afecta los valores de MIC y MBC. BKC resultó el más eficaz frente a cepas salvajes, pero también el que indujo los mayores incrementos de tolerancia tras la adaptación, con aumentos de hasta 70 veces en MIC. HS requirió concentraciones mucho más altas para ejercer efecto bactericida, mientras que PAA mostró una capacidad intermedia. Los análisis multivariantes revelaron que HS provocó los cambios fenotípicos más marcados, mientras que la adaptación a BKC y PAA fue más variable. En cuanto a la formación de biofilms, las cepas salvajes mostraron una elevada capacidad, con valores entre 6,4 y 7,5 log UFC/cm². La adaptación a BKC mantuvo alta capacidad biofilm, con estructuras más compactas y organizadas. Por el contrario, la adaptación a PAA y HS redujo la adhesión en algunas cepas, aunque en ciertos casos se observaron cúmulos celulares aislados. La hidrofobicidad superficial se analizó mediante la técnica MATS, destacando el hexadecano como disolvente más discriminativo. Las cepas salvajes mostraron hidrofobicidad baja (<20%), mientras que la adaptación a PAA y HS incrementó notablemente este valor en la mayoría de las cepas. No obstante, no se halló correlación directa entre hidrofobicidad y formación de biofilms, indicando mecanismos reguladores distintos. Respecto a la resistencia a antibióticos, las cepas salvajes fueron generalmente sensibles, pero la adaptación a BKC generó un aumento preocupante en la resistencia, especialmente a antibióticos clínicos como ampicilina y gentamicina. Un 85% de las cepas adaptadas a BKC fueron clasificadas como multirresistentes y algunas como extensamente o panresistentes. PAA indujo escasos cambios fenotípicos, mientras que HS generó respuestas variables según la cepa. Finalmente, se estudió la supervivencia de la cepa CECT 5672 (salvaje y adaptada) en queso Mahón-Menorca semicurado y curado. La cepa adaptada a BKC presentó mayor tolerancia y persistencia, especialmente en el queso curado, probablemente favorecida por su menor actividad de agua y mayor contenido de sal. La cepa adaptada a HS también mostró una mayor supervivencia que la salvaje, mientras que la adaptación a PAA no ofreció ventajas claras. En conclusión, la adaptación a BKC representa el mayor riesgo sanitario, al favorecer tanto la persistencia como la multirresistencia. HS mostró un comportamiento intermedio y PAA emergió como el desinfectante más seguro. Estos hallazgos refuerzan la necesidad de estrategias de desinfección racionales, que eviten la exposición subinhibitoria y promuevan el uso rotativo o combinado de biocidas. Comprender los mecanismos de adaptación bacteriana es clave para evitar la selección de cepas resistentes y proteger la salud pública.Food safety is one of the major challenges facing the modern food industry, with industrial surface hygiene being a critical point, especially in post-processing environments. The presence of biofilms, hard-to-reach areas, and uneven disinfectant application can expose bacteria to subinhibitory concentrations of biocides, promoting adaptations that compromise hygiene effectiveness. Listeria monocytogenes, due to its ability to form biofilms, resist hostile environments, and adhere to surfaces, is a persistent pathogen of public health concern. This PhD thesis explores the impact of prolonged exposure to subinhibitory doses of three common disinfectants benzalkonium chloride (BKC), peracetic acid (PAA), and sodium hypochlorite (HS) on L. monocytogenes phenotypes such as biofilm formation, surface hydrophobicity, antimicrobial resistance, and survival in Mahón-Menorca cheese. Initially, susceptibility to disinfectants was assessed. BKC was the most effective against wild strains but also induced the highest tolerance after adaptation, with MIC increases up to 70-fold. HS required much higher concentrations for bactericidal effect, while PAA had intermediate efficacy. Multivariate analyses revealed that HS caused the most marked phenotypic changes, while responses to BKC and PAA were more heterogeneous. Biofilm formation remained high after BKC adaptation, with more compact and structured biofilms. In contrast, adaptation to PAA and HS reduced adhesion in some strains, though isolated cell clusters were still observed. Surface hydrophobicity, assessed via MATS technique, increased significantly in most strains adapted to PAA and HS. Wild strains were mostly weakly hydrophobic (<20%). However, no direct correlation was found between hydrophobicity and biofilm production, suggesting different regulatory mechanisms. Wild-type L. monocytogenes strains were highly sensitive to antibiotics, but BKC adaptation significantly increased resistance, especially to clinically relevant antibiotics like ampicillin and gentamicin. About 85% of BKC-adapted strains were classified as multidrug-resistant. PAA caused minimal changes, while HS led to strain-dependent variable responses. Finally, the survival of strain CECT 5672 (wild and adapted) was tested in semi-cured and cured Mahón-Menorca cheese. BKC-adapted strains showed higher persistence, particularly in cured cheese, possibly due to lower water activity and higher salt. HS-adapted strains also persisted longer than wild strains, while PAA adaptation offered no clear survival advantage. In conclusion, BKC adaptation poses the greatest health risk, promoting both persistence and multidrug resistance. HS showed intermediate effects, and PAA proved the safest. These results highlight the importance of rational disinfection strategies that avoid subinhibitory exposure and favor biocide rotation. Understanding bacterial adaptation is key to controlling resistant strains and safeguarding public health
Essays On The Impact Of Family Involvement And Heterogeneity On The Internationalization And Entry Mode Choice Of Family Firms. Insights From Algeria
No full textEsta tesis analiza el impacto de la implicación familiar y la heterogeneidad en el proceso de internacionalización y en la elección de los modos de entrada de las empresas familiares, con un enfoque específico en el contexto de Argelia, un país emergente. A través de un análisis riguroso, se explora cómo las características propias de las empresas familiares, así como su entorno institucional único, influyen en sus estrategias de expansión internacional. Los resultados aportan nuevos conocimientos sobre las dinámicas que condicionan la toma de decisiones en las empresas familiares y proporcionan evidencias relevantes para académicos y profesionales interesados en la economía emergente y la internacionalización empresarial.Esta tesis analiza el impacto de la implicación familiar y la heterogeneidad interna de las empresas familiares en sus decisiones de internacionalización y selección del modo de entrada en los mercados exteriores. A partir de un enfoque multinivel y utilizando datos provenientes de empresas familiares argelinas, se examina cómo las características particulares de estas empresas, incluyendo su estructura de propiedad y gestión, influyen en su comportamiento estratégico internacional. La investigación aporta evidencia sobre las dinámicas específicas que adoptan las empresas familiares en un contexto de economía emergente, destacando el papel del contexto institucional en sus decisiones de inversión extranjera directa. La tesis contribuye a la literatura sobre internacionalización de empresas familiares al proporcionar nuevos conocimientos sobre los factores contingentes que afectan sus elecciones estratégicas, especialmente en países en desarrollo.This thesis analyzes the impact of family involvement and heterogeneity on the internationalization process and entry mode choice of family firms, with a specific focus on the context of Algeria, an emerging country. Through rigorous analysis, it explores how the unique characteristics of family firms, as well as their institutional environment, influence their international expansion strategies. The findings provide new insights into the dynamics that shape decision-making in family firms and offer relevant evidence for academics and practitioners interested in emerging economies and business internationalization.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Creació i Gestió d'Empreses (IDEM
Branched-chain amino acid metabolic reprogramming in ventricular hypertrophy and heart failure
No full textLa insuficiència cardíaca (IC) continua sent una de les principals causes de morbiditat i mortalitat entre pacients majors de 65 anys, amb una taxa de supervivència als cinc anys al voltant del 50%, fet que posa de manifest la necessitat urgent de noves estratègies terapèutiques. Una característica clau en el desenvolupament de la IC és la hipertrofia ventricular patològica en resposta a l'estrès hemodinàmic, procés que s'acompanya d'una reprogramació profunda del metabolisme cardíac. Tot i que gran part de la investigació s'ha centrat en el metabolisme dels àcids grassos i la glucosa, el paper dels aminoàcids de cadena ramificada (BCAAs: leucina, isoleucina i valina) ha estat poc explorat, malgrat la seva importància en el creixement cel·lular, la senyalització de nutrients i la producció energètica. Hi ha evidències sòlides que indiquen que nivells elevats de BCAAs, tant en sang com en teixit cardíac, són característics de la IC i contribueixen activament a la seva progressió. Tradicionalment s'ha atribuït a un catabolisme deficient, no obstant, el paper del transport de BCAAs al miocardi s'ha estudiat poc. Aquesta tesi es centra en el transportador LAT1 (L-type amino acid transporter 1, codificat per Slc7a5) i la seva implicació en la captació de BCAAs al cor, avaluant-ne el seu paper en el desenvolupament d'hipertròfia ventricular patològica i IC. Els nostres resultats mostren que nivells sistèmics elevats de BCAAs es correlacionen amb una major severitat de la hipertrofia, tant en models animals com en pacients amb estenosi aòrtica. Després de dues setmanes de constricció aòrtica transversa (TAC), es va identificar una sobreexpressió significativa de Slc7a5 (LAT1) al cor, consistent en diversos models d'IC i independentment de l'estímul, es va correlacionar amb el grau d'hipertròfia. A més, també es va confirmar en septe interventricular de pacients amb estenosi aòrtica, i es va relacionar tant amb la hipertrofia com amb la seva disfunció. En cardiomiòcits aïllats de ratolins TAC i en cèl·lules H9c2 estimulades amb angiotensina II, es va observar una sobreexpressió de LAT1 i un augment en la captació de leucina marcada, associada a l'activació de mTORC1. Paral·lelament, el transcriptoma cardíac va revelar una disminució en l'expressió de gens del catabolisme dels BCAAs, i estudis de traçat metabòlic amb isòtops estables van mostrar un augment en la captació de leucina, una menor oxidació i una preferència per la seva reaminació. Durant les etapes inicials de la hipertrofia, es va observar un canvi en la utilització dels substrats energètics, amb un augment del consum de glucosa en detriment de l'oxidació d'àcids grassos. En etapes més avançades, aquest remodelat es va acompanyar d'un descens en la ràtio fosfocreatina / ATP i de disfunció cardíaca. Per validar el paper de LAT1 en el metabolisme dels BCAAs, la hipertrofia cardíaca i la IC, es van utilitzar estratègies farmacològiques i genètiques. El tractament crònic amb JPH203, un inhibidor específic de LAT1, en ratolins sotmesos a TAC, va reduir la captació de leucina, va normalitzar els nivells de BCAAs, va restaurar la flexibilitat metabòlica, va atenuar la hipertrofia i va millorar la funció cardíaca, juntament amb una inhibició de mTORC1. Així mateix, la deleció específica de LAT1 en cardiomiòcits o el seu silenciament en cèl·lules H9c2 van confirmar el seu paper en el desenvolupament d'hipertròfia i IC. En conclusió, aquesta tesi demostra que la reprogramació del metabolisme dels BCAAs és un esdeveniment primerenc i clau en el remodelat cardíac patològic. La sobreexpressió de LAT1 en cardiomiòcits promou la captació excessiva i acumulació de BCAAs i l'activació de la via mTORC1, contribuint al desenvolupament de la hipertrofia i la IC. Aquests resultats posicionen LAT1 com una diana terapèutica prometedora per prevenir o revertir la progressió cap a la IC.La insuficiencia cardiaca (IC) continúa siendo una de las principales causas de morbilidad y mortalidad entre pacientes mayores de 65 años, con una tasa de supervivencia a cinco años en torno al 50%, lo que pone de relieve la necesidad urgente de nuevas estrategias terapéuticas. Una característica clave en el desarrollo de la IC es la hipertrofia ventricular patológica en respuesta al estrés hemodinámico, proceso asociado a una reprogramación profunda del metabolismo cardíaco. Aunque gran parte de la investigación se ha centrado en el metabolismo de los ácidos grasos y la glucosa, el papel de los aminoácidos de cadena ramificada (BCAAs: leucina, isoleucina y valina) ha sido poco explorado, a pesar de su importancia en el crecimiento celular, la señalización de nutrientes y la producción energética. Numerosas evidencias indican que niveles elevados de BCAAs, tanto en sangre como en tejido cardíaco, son característicos de la IC y contribuyen activamente a su progresión. Aunque tradicionalmente este acúmulo se ha atribuido a un catabolismo deficiente, el papel del transporte de BCAAs en el miocardio ha sido poco estudiado. Esta tesis se centra en el transportador LAT1 (L-type amino acid transporter 1, codificado por Slc7a5) y su implicación en la captación de BCAAs en el corazón, evaluando su rol en el desarrollo de hipertrofia ventricular patológica e IC. Nuestros resultados muestran que niveles sistémicos elevados de BCAAs se correlacionan con mayor severidad de la hipertrofia cardíaca, tanto en modelos animales como en pacientes con estenosis aórtica. Tras dos semanas de constricción aórtica transversa (TAC), se identificó una sobreexpresión significativa de Slc7a5 (LAT1) en el corazón. Esta alteración fue consistente en múltiples modelos de IC, independientemente del estímulo, y correlacionó con el grado de hipertrofia. Además, la sobreexpresión de LAT1 también se confirmó en septo interventricular de pacientes con estenosis aórtica, y se relacionó tanto con hipertrofia como con disfunción. En cardiomiocitos aislados de ratones TAC y en células H9c2 estimuladas con angiotensina II, se observó una sobreexpresión de LAT1 y un aumento en la captación de leucina marcada, asociado a la activación temprana de la vía de señalización mTORC1, clave en el crecimiento celular. En paralelo, el transcriptoma cardíaco reveló una disminución en la expresión de genes del catabolismo de BCAAs, y estudios de trazado metabólico con isótopos estables mostraron un aumento en la captación de leucina, una menor oxidación y una preferencia por su reaminación. Durante etapas iniciales de la hipertrofia, también se observó un cambio en la utilización de sustratos energéticos, caracterizado por un mayor uso de la glucosa en detrimento de la oxidación de ácidos grasos. En etapas más avanzadas, este remodelado metabólico se acompañó de un descenso en la ratio de fosfocreatina / ATP y disfunción cardiaca. Para validar el papel de LAT1 en el metabolismo de los BCAAs, la hipertrofia cardiaca, y la IC, se emplearon enfoques farmacológicos y genéticos. El tratamiento crónico con JPH203, un inhibidor específico de LAT1, en ratones sometidos a TAC, redujo la captación de leucina, normalizó los niveles de BCAAs, restauró la flexibilidad metabólica, atenuó la hipertrofia y mejoró la función cardiaca, junto con una inhibición de mTORC1. Asimismo, la deleción específica de LAT1 en cardiomiocitos o su silenciamiento en células H9c2 reprodujo estos efectos beneficiosos. En conclusión, esta tesis demuestra que la reprogramación del metabolismo de BCAAs es un evento temprano y clave en el remodelado cardíaco patológico. La sobreexpresión de LAT1 en cardiomiocitos promueve la captación excesiva de BCAAs, su acumulación intracelular y la activación de la vía mTORC1, contribuyendo al desarrollo de hipertrofia e IC. Estos hallazgos posicionan a LAT1 como una diana terapéutica prometedora para prevenir o revertir la progresión hacia la IC.Heart failure (HF) remains a leading global cause of mortality and hospitalization among patients over 65 years of age. Despite significant advances in treatment, five-year survival rates remain near 50%, stressing the need for novel therapies addressing unexplored physiopathological mechanisms. Pathological ventricular hypertrophy is a key feature of myocardial remodeling and is causally linked to the development and progression of HF. During cardiac hypertrophy, the metabolic network is rewired, affecting the overall stress response of the heart. While research has largely focused on alterations in fatty acid and glucose metabolism during ventricular remodeling, the role of branched-chain amino acids (BCAAs) metabolism has received comparatively less attention. However, BCAAs-leucine, isoleucine, and valine-are critical for cellular growth, energy production, and nutrient sensing, and their dysregulation has been increasingly implicated in the structural and functional deterioration associated with cardiac remodeling. Solid evidence indicates that elevated levels of systemic and myocardial BCAAs contribute to the development of adverse cardiac remodeling and HF, highlighting BCAA accumulation as a metabolic hallmark of HF. While these alterations have been attributed to impaired BCAA catabolism, the potential contribution of dysregulated BCAA transport remains poorly characterized. This thesis explores the metabolic reprogramming of BCAAs during adverse ventricular remodeling, focusing on the role of the L-type amino acid transporter 1 (LAT1, encoded by Slc7a5) in mediating BCAA uptake and its contribution to the development of pathological ventricular hypertrophy and HF triggered by hemodynamic stress. Our results show that elevated systemic BCAAs were associated with the severity of cardiac hypertrophy, both in preclinical models and in patients with aortic stenosis. Gene expression analysis performed after 2 weeks of transverse aortic constriction (TAC) revealed profound alterations in the expression of amino acid transporters, with LAT1 as the most upregulated. LAT1 overexpression was consistently observed across multiple HF models, irrespective of the underlying hypertrophic stimulus, and strongly correlated with the extent of cardiac hypertrophy. LAT1 overexpression was also confirmed in hypertrophied septal tissue from patients with aortic stenosis and correlated with both the degree of hypertrophy and the extent of cardiac dysfunction. Importantly, LAT1 overexpression occurred in isolated cardiomyocytes from TAC mice and angiotensin II-treated H9c2 myoblasts, and was linked to a marked increase in radiolabeled leucine uptake. These findings are early events in cardiac remodeling and are associated with activation of the mTORC1 pathway. In parallel, transcriptomic analysis revealed a downregulation of key enzymes involved in BCAA catabolism. In vivo stable isotope tracing demonstrated that LAT1 overexpression was associated with increased leucine uptake, impaired oxidation, and preferential reamination. During early hypertrophy, there was a metabolic shift toward increased glucose utilization over fatty acid oxidation. At more advanced stages, this metabolic remodeling was accompanied by a decline in the phosphocreatine to ATP ratio and cardiac dysfunction. The role of LAT1 in BCAA metabolism, cardiac hypertrophy, and HF was explored using both pharmacological and genetic approaches. Mice subjected to TAC were treated with the LAT1 inhibitor JPH203 or genetically modified to induce cardiomyocyte-specific LAT1 deletion. Moreover, H9c2 cells were transfected with siRNAs targeting Slc7a5. LAT1 inhibition significantly reduced leucine uptake, lowered systemic and cardiac BCAA levels, restored metabolic flexibility, attenuated hypertrophy and improved cardiac function, in association with mTORC1 pathway inhibition. Genetic LAT1 downregulation further confirmed its critical role in the development of hypertrophy and HF. Our study demonstrates that BCAA metabolism is profoundly altered during cardiac remodeling. We identify cardiomyocyte-specific LAT1 upregulation in response to hemodynamic stress as a key driver of pathological cardiac hypertrophy and HF through increased BCAA uptake and mTORC1 activation. These findings support LAT1 as a promising therapeutic target for preventing or potentially reversing cardiac hypertrophy and progression to HF
Effects of caloric restriction and the administration of sodium butyrate in aging : implications on learning, memory, and hippocampal inflammation
No full textL'envelliment va acompanyat de deteriorament cognitiu, neuroinflamació i desregulació metabòlica, processos que cada vegada són més reconeguts com a modificables mitjançant l'estil de vida i intervencions epigenètiques. La restricció calòrica (RC), una estratègia dietètica coneguda per allargar l'esperança de vida, ha mostrat efectes protectors sobre la funció cerebral i el metabolisme, mentre que el butirat sòdic (NaBu), un inhibidor de la desacetilació de les histones, pot influir en la regulació epigenètica de la memòria i la plasticitat. Tanmateix, fins a quin punt aquestes intervencions mitiguen les alteracions cognitives i socials associades a l'edat, i si els seus efectes difereixen segons el sexe, encara no està clar. Aquesta tesi va examinar l'impacte de la RC i del NaBu sobre la memòria, l'aprenentatge, la sociabilitat, la integritat cerebral, la inflamació i els marcadors metabòlics al llarg de la vida en rates mascles i femelles. En general, l'envelliment es va associar amb una marcada disminució de la flexibilitat cognitiva, la interacció social i l'equilibri metabòlic. La RC va contrarestar àmpliament aquests efectes, preservant el rendiment de la memòria, la integritat neuronal i la salut metabòlica, alhora que reduïa la neuroinflamació. El NaBu va exercir beneficis més selectius i dependents del context, millorant alguns aspectes de la memòria i interactuant amb la RC per restaurar les conductes socials. És important destacar que el sexe va emergir com un factor crític que modulava tant la vulnerabilitat a l'envelliment com la resposta al tractament, amb les femelles mostrant en general més resiliència cognitiva i els mascles més sensibilitat a les intervencions combinades. En conjunt, aquestes troballes demostren que l'orientació cap a vies metabòliques i epigenètiques pot atenuar el deteriorament cognitiu i social relacionat amb l'edat. La RC emergeix com una estratègia protectora robusta, mentre que el NaBu actua com un modulador complementari, l'eficàcia del qual està fortament determinada pel sexe i el context del tractament.El envejecimiento va acompañado de deterioro cognitivo, neuroinflamación y desregulación metabólica, procesos que cada vez se reconocen más como modificables mediante el estilo de vida e intervenciones epigenéticas. La restricción calórica (RC), una estrategia dietética conocida por prolongar la esperanza de vida, ha mostrado efectos protectores sobre la función cerebral y el metabolismo, mientras que el butirato sódico (NaBu), un inhibidor de la desacetilación de las histonas, puede influir en la regulación epigenética de la memoria y la plasticidad. Sin embargo, hasta qué punto estas intervenciones mitigan las alteraciones cognitivas y sociales asociadas a la edad, y si sus efectos difieren según el sexo, sigue sin estar claro. Esta tesis examinó el impacto de la RC y del NaBu sobre la memoria, el aprendizaje, la sociabilidad, la integridad cerebral, la inflamación y los marcadores metabólicos a lo largo de la vida en ratas macho y hembra. En general, el envejecimiento se asoció con un marcado descenso de la flexibilidad cognitiva, la interacción social y el equilibrio metabólico. La RC contrarrestó ampliamente estos efectos, preservando el rendimiento de la memoria, la integridad neuronal y la salud metabólica, al tiempo que reducía la neuroinflamación. El NaBu ejerció beneficios más selectivos y dependientes del contexto, mejorando algunos aspectos de la memoria e interactuando con la RC para restaurar las conductas sociales. Es importante destacar que el sexo emergió como un factor crítico que modulaba tanto la vulnerabilidad al envejecimiento como la respuesta al tratamiento, siendo las hembras generalmente más resilientes a nivel cognitivo y los machos más sensibles a las intervenciones combinadas. En conjunto, estos hallazgos demuestran que la orientación hacia vías metabólicas y epigenéticas puede atenuar el deterioro cognitivo y social relacionado con la edad. La RC emerge como una estrategia protectora robusta, mientras que el NaBu actúa como un modulador complementario, cuya eficacia está fuertemente determinada por el sexo y el contexto del tratamiento.Aging is accompanied by cognitive decline, neuroinflammation, and metabolic dysregulation, processes that are increasingly recognized as modifiable through lifestyle and epigenetic interventions. Caloric restriction (CR), a dietary strategy known to extend lifespan, has shown protective effects on brain function and metabolism, while sodium butyrate (NaBu), a histone deacetylase inhibitor, can influence epigenetic regulation of memory and plasticity. Yet, the extent to which these interventions mitigate age-related impairments in cognition and social behaviour, and whether their effects differ by sex, remains unclear. This thesis examined the impact of CR and NaBu on memory, learning, sociability, brain integrity, inflammation, and metabolic markers across the lifespan in male and female rats. Overall, aging was associated with marked declines in cognitive flexibility, social interaction, and metabolic balance. CR broadly counteracted these effects, preserving memory performance, neuronal integrity, and metabolic health, while reducing neuroinflammation. NaBu exerted more selective, context-dependent benefits, enhancing some aspects of memory and interacting with CR to restore social behaviours. Importantly, sex emerged as a critical factor shaping both vulnerability to aging and responsiveness to treatment, with females generally more cognitively resilient and males more responsive to combined interventions. Together, these findings demonstrate that targeting metabolic and epigenetic pathways can attenuate age-related deterioration of cognition and social behaviour. CR emerges as a robust protective strategy, while NaBu acts as a complementary modulator whose efficacy is strongly shaped by sex and treatment context.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Neurociències
Membrane transporters regulating oogenesis and anhydrobiosis in the extremophile crustacean Artemia franciscana
No full textAquesta tesi investiga la diversitat, les funcions i la importància fisiològica de les aquaporines (AQPs) i dels transportadors de trehalosa (Trets), centrant-se en la regulació del transport i la síntesi de glicerol i trehalosa durant l'embriogènesi i en resposta a l'estrès en els quists de diapausa del crustaci extremòfil Artemia franciscana. Mitjançant enfocaments integratius que combinen filogènia molecular, expressió heteròloga, anàlisi de l'expressió gènica i proteica, i interferència per ARN (RNAi), vam disseccionar els rols d'aquests soluts i dels seus canals en processos de desenvolupament i de resposta a l'estrès al llarg de dues estratègies reproductives distintes: ovoviviparitat i oviparitat. El nou EglpL identificat i els Glps van demostrar mediar en el transport de glicerol, així com els Trets medien en el transport de trehalosa; els seus patrons d'expressió dinàmics impliquen una regulació coordinada durant l'embriogènesi, l'entrada en diapausa i la resistència a l'anhidrobiosi. En paral·lel, es va validar funcionalment Aqp12L com a canal d'aigua amb un paper clau en la maduració ovocitària, constituint la primera demostració experimental de l'activitat d'Aqp12L en invertebrats. En conjunt, els nostres resultats revelen que les AQPs i els Trets actuen com una xarxa de transport de soluts finament ajustada a les demandes fisiològiques de la reproducció i l'anhidrobiosi en A. franciscana.Esta tesis investiga la diversidad, los roles funcionales y la importancia fisiológica de las acuaporinas (AQPs) y de los transportadores de trehalosa (Trets), centrándose en la regulación del transporte y la síntesis de glicerol y trehalosa durante la embriogénesis y en respuesta al estrés en los quistes de diapausa del crustáceo extremófilo Artemia franciscana. Mediante enfoques integrativos que combinan filogenia molecular, expresión heteróloga, análisis de la expresión génica y proteica, e interferencia por ARN (RNAi), desglosamos las funciones de estos solutos y de sus canales en procesos de desarrollo y de respuesta al estrés a lo largo de dos estrategias reproductivas distintas: ovoviviparidad y oviparidad. El nuevo EglpL identificado y los Glps demostraron mediar en el transporte de glicerol, así como los Trets median en el transporte de trehalosa; sus patrones de expresión dinámicos implican una regulación coordinada durante la embriogénesis, la entrada en diapausa y la resistencia a la anhidrobiosis. En paralelo, se validó funcionalmente Aqp12L como canal de agua con un papel clave en la maduración ovocitaria, constituyendo la primera demostración experimental de la actividad de Aqp12L en invertebrados. En conjunto, nuestros hallazgos revelan que las AQPs y los Trets actúan como una red de transporte de solutos finamente ajustada a las demandas fisiológicas de la reproducción y la anhidrobiosis en A. franciscana.This thesis investigates the diversity, functional roles, and physiological significance of aquaporins (AQPs) and trehalose transporters (Trets), focusing on the regulation of glycerol and trehalose transport and synthesis during embryogenesis and in response to stress in the diapause cysts of the extremophile crustacean Artemia franciscana. Using integrative approaches combining molecular phylogenetic, heterologous expression, gene and protein expression analysis, and RNA interference (RNAi), we dissected the roles of these solutes and their channels in developmental and stress-related processes across two distinct reproductive strategies: ovoviviparity and oviparity. Novel EglpL identificated and Glps were shown to mediate glycerol transports, as well as Trets mediates trehalose transport, their dynamic expression patterns imply coordinated regulation during embryogenesis, entry into diapause and anhydrobiosis resistance. In parallel, Aqp12L was functionally validated as a water channel with a key role in oocyte maturation, marking the first experimental demonstration of Aqp12L activity in invertebrates. Together, our findings reveal that AQPs and Trets act as a solute transport network fine-tuned to the physiological demands of reproduction and anhydrobiosis in A. franciscana.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Biologia Cel·lular
Diagnostic advances in equine ophthalmology
No full textAquesta tesi investiga l'aplicació de tècniques de diagnòstic funcional i molecular complementàries (electrorretinografia -ERG- i la metabolòmica basada en ¹H-RMN) per contribuir al progrés de les tècniques diagnòstiques de l'oftalmologia veterinària, centrada en èquids. El primer estudi aborda una barrera clau per a l'ús clínic de l'ERG mitjançant la validació d'un protocol de sedació sovint utilitzat en cavalls. Aquest estudi demostra que la combinació d'un opioide (butorfanol) amb un agonista-α-2 (detomidina) no afecta negativament els registres d'ERG en cavalls i que pot contribuir a reduir els artefactes per moviment, oferint així una major flexibilitat i confiança a l'hora de triar fàrmacs per a la realització de l'ERG de peu sota sedació en cavalls. El segon estudi proporciona la primera caracterització del metaboloma de l'humor aquós en cavalls i rucs, establint una línia de base crucial per a futures investigacions. Aquest treball identifica una empremta metabòlica majoritàriament conservada entre ambdues espècies, alhora que també posa de relleu clares tendències a variacions relacionades amb malalties oculars, l'edat i el sexe. El tercer estudi estén aquest enfocament molecular a la llàgrima, demostrant la viabilitat de la metabolòmica no invasiva de llàgrimes en cavalls i identificant tendències metabòliques associades a l'edat. Col·lectivament, aquesta tesi estableix valuoses dades normatives i valida protocols clau, i mitjançant la integració del perfilat funcional i molecular, proveeix informació fonamental per al camp emergent de l'oculòmica veterinària i el futur de la medicina de precisió en oftalmologia equina.En esta tesis se analizan diversas técnicas diagnósticas, tanto funcionales como la electrorretinografía (ERG), como moleculares basadas en la espectroscopía por resonancia magnética nuclear de protones (¹H-RMN) que pretenden contribuir al avance de la oftalmología veterinaria equina. El primer estudio aporta información novedosa sobre la validez de añadir un opioide (butorfanol) al protocolo de sedación de caballos durante la ERG. Este estudio demuestra que la combinación del butorfanol con un agonista-α-2, la detomidina (D), no afecta negativamente los registros de la ERG en esta especie, y puede contribuir a reducir los artefactos por movimiento que se obtienen cuando se utiliza solo D. El segundo estudio proporciona la primera caracterización del metaboloma del humor acuoso (HA) en caballos y burros, estableciendo una línea de base crucial para futuras investigaciones en el área. Este trabajo muestra que existe un perfil metabolómico muy similar entre ambas especies y además pone de manifiesto que existen variaciones asociadas a la edad y el sexo y secundarias a enfermedades oculares. El tercer estudio extiende este enfoque molecular a las lágrimas, demostrando la viabilidad de la metabolómica ocular no invasiva, al tiempo que establece una "huella" metabolómica base de la lágrima equina e identifica posibles tendencias metabólicas asociadas a la edad y al sexo. En conjunto esta tesis, aporta información fundamental sobre el campo emergente de la oculómica veterinaria y la evaluación funcional de la visión en oftalmología equina.This thesis investigates specific aspects of the application of complementary functional and molecular diagnostic techniques (electroretinography (ERG) and proton nuclear magnetic resonance (¹H-NMR) based metabolomics) to contribute to the advance of the diagnostic landscape in equine ophthalmology. The first study addresses a key barrier to the clinical use of ERG by validating a common sedation protocol used in horses for the performance of ERG. It demonstrated that adding an opioid, butorphanol (B) to an α-2-agonist, detomidine (D) does not adversely affect ERG recordings in horses and may reduce artefacts by providing deeper sedation, thus offering clinicians greater flexibility and confidence at the time of choosing sedation agents to perform standing ERG in horses. The second study provides the first instance of metabolomic characterisation of aqueous humour (AH) of horses and donkeys, establishing a crucial baseline for future research. This work identified a largely conserved metabolic fingerprint between the species while also noting clear tendencies toward variations in the metabolomic profile of the AH in relation to ocular disease, age, and sex. The third study extended this molecular approach to tear fluid, demonstrating the feasibility of non-invasive tear metabolomics in horses, providing information about the metabolomic fingerprint of equine tears for the first time and identifying age-associated metabolic trends. Collectively, this thesis establishes valuable normative data in key functional and molecular diagnostic protocols and provides foundational information for the emerging field of veterinary oculomics and the future of precision and personalised medicine in equine ophthalmology.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicina i Sanitat Animals
Innovación en la enseñanza de la trigonometría universitaria : diseño e implementación de una trayectoria hipotética de aprendizaje para ecuaciones trigonométricas con infinitas soluciones
No full textAquesta tesi doctoral va tenir com a objectiu dissenyar, implementar i avaluar una trajectòria hipotètica d'aprenentatge (THA) per a facilitar la construcció del concepte d'equacions trigonomètriques amb infinites solucions, en estudiants de primer any d'enginyeria. Es va fonamentar teòricament en les tipologies d'errors de Radatz (1979), Movshovitz-Hadar et al. (1987) i Socas (1997), així com en el constructe de THA proposat per Simon (1995) i l'heurística de disseny dels models emergents (Gravemeijer, 1999). La metodologia va ser la recerca basada en el disseny. La recerca es va desenvolupar en tres fases. En la primera fase es va efectuar un estudi sobre els errors que cometen els estudiants de primer any d'enginyeria en resoldre equacions trigonomètriques. Aquest estudi va constituir un input clau per al disseny de la THA preliminar per a la construcció d'equacions trigonomètriques amb infinites solucions. En la segona fase, es van realitzar dos cicles d'experimentació amb estudiants d'enginyeria, la qual cosa va permetre aplicar i ajustar progressivament la proposta didàctica. En la tercera fase es va efectuar una anàlisi retrospectiva del progrés dels estudiants en la construcció del concepte matemàtic, la qual cosa va permetre validar i refinar la THA. Els resultats obtinguts proporcionen evidències que la THA va contribuir al fet que els estudiants progressessin des del model-de conjunt solució d'equacions trigonomètriques amb solucions finites en intervals delimitats cap al model-per a conjunt solució d'equacions trigonomètriques amb infinites solucions. Els nivells d'activitat de l'heurística de disseny dels models emergents van donar als estudiants l'oportunitat d'anar construint el concepte d'equacions trigonomètriques amb infinites solucions, des de la seva activitat matemàtica informal (situar angles en la circumferència unitària) cap a un raonament matemàtic més formal (resolució d'equacions trigonomètriques en context). Aquesta tesi ofereix una contribució pràctica i teòrica en l'ensenyament universitari de les matemàtiques. Des de la perspectiva teòrica, aquesta recerca contribueix a l'avanç del coneixement didàctic en trigonometria universitària, proporcionant evidència empírica sobre l'aplicabilitat de l'heurística de models emergents en contextos d'educació superior. Des de la pràctica, la identificació i classificació sistemàtica d'errors específics proporciona informació valuosa per al disseny curricular i la planificació docent, mentre que la THA desenvolupada constitueix una eina pedagògica directament aplicable en cursos de geometria per a enginyeria.Esta tesis doctoral tuvo como objetivo diseñar, implementar y evaluar una trayectoria hipotética de aprendizaje (THA) para facilitar la construcción del concepto de ecuaciones trigonométricas con infinitas soluciones, en estudiantes de primer año de ingeniería. Se fundamentó teóricamente en las tipologías de errores de Radatz (1979), Movshovitz-Hadar et al. (1987) y Socas (1997), así como en el constructo de THA propuesto por Simon (1995) y la heurística de diseño de los modelos emergentes (Gravemeijer, 1999). La metodología fue la investigación basada en el diseño. La investigación se desarrolló en tres fases. En la primera fase se efectuó un estudio sobre los errores que cometen los estudiantes de primer año de ingeniería al resolver ecuaciones trigonométricas. Este estudio constituyó un insumo clave para el diseño de la THA preliminar para la construcción de ecuaciones trigonométricas con infinitas soluciones. En la segunda fase, se realizaron dos ciclos de experimentación con estudiantes de ingeniería, lo que permitió aplicar y ajustar progresivamente la propuesta didáctica. En la tercera fase se efectuó un análisis retrospectivo del progreso de los estudiantes en la construcción del concepto matemático, lo que permitió validar y refinar la THA. Los resultados obtenidos proporcionan evidencias de que la THA contribuyó a que los estudiantes progresaran desde el modelo-de conjunto solución de ecuaciones trigonométricas con soluciones finitas en intervalos acotados hacia el modelo-para conjunto solución de ecuaciones trigonométricas con infinitas soluciones. Los niveles de actividad de la heurística de diseño de los modelos emergentes dieron a los estudiantes la oportunidad de ir construyendo el concepto de ecuaciones trigonométricas con infinitas soluciones, desde su actividad matemática informal (ubicar ángulos en la circunferencia unitaria) hacia un razonamiento matemático más formal (resolución de ecuaciones trigonométricas en contexto). Esta tesis ofrece una contribución práctica y teórica en la enseñanza universitaria de las matemáticas. Desde la perspectiva teórica, esta investigación contribuye al avance del conocimiento didáctico en trigonometría universitaria, proporcionando evidencia empírica sobre la aplicabilidad de la heurística de modelos emergentes en contextos de educación superior. Desde la práctica, la identificación y clasificación sistemática de errores específicos proporciona información valiosa para el diseño curricular y la planificación docente, mientras que la THA desarrollada constituye una herramienta pedagógica directamente aplicable en cursos de geometría para ingeniería.This doctoral thesis aimed to design, implement, and evaluate a hypothetical learning trajectory (HLT) to facilitate the construction of the concept of trigonometric equations with infinite solutions among first-year engineering students. The theoretical framework was based on the error typologies proposed by Radatz (1979), Movshovitz-Hadar et al. (1987), and Socas (1997), as well as on Simon's (1995) construct of HLT and the design heuristic of emergent models (Gravemeijer, 1999). The methodology followed was design-based research. The study was carried out in three phases. In the first phase, a study was conducted on the errors made by first-year engineering students when solving trigonometric equations. This study served as a key input for the design of the initial HLT for constructing trigonometric equations with infinite solutions. In the second phase, two experimental cycles were carried out with engineering students, allowing for the progressive implementation and refinement of the didactic proposal. In the third phase, a retrospective analysis was conducted on students' progress in constructing the mathematical concept, which enabled the validation and refinement of the HLT. The results provide evidence that the HLT supported students in progressing from a model-of the solution set of trigonometric equations with finite solutions within bounded intervals to a model-for the solution set of trigonometric equations with infinite solutions. The levels of activity in the design heuristic of emergent models offered students opportunities to build the concept of trigonometric equations with infinite solutions, starting from their informal mathematical activity (locating angles on the unit circle) toward more formal mathematical reasoning (solving trigonometric equations in context). This thesis offers both practical and theoretical contributions to university-level mathematics education. From a theoretical perspective, it advances didactical knowledge in university trigonometry by providing empirical evidence of the applicability of the emergent models heuristic in higher education contexts. From a practical standpoint, the systematic identification and classification of specific errors provide valuable information for curriculum design and instructional planning, while the developed HLT serves as a pedagogical tool directly applicable in geometry courses for engineering students.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Educació