187118 research outputs found
Sort by
A review on Pyrenean Pleistocene leopards paleoecology, paleobiogeography and adaptative convergences with snow leopards
No full textAltres ajuts: CERCA Programme/Generalitat de CatalunyaIn this study, we review and analyze one of the most scarcely recorded carnivorans of the European Quaternary, the leopard (Panthera pardus), focusing on its presence in the Pyrenean Mountain range. Our data reveal a progressive increase in both the number of records and the body mass of leopards throughout the Pleistocene, beginning with the earliest specimens from the Early Pleistocene. Our analysis also demonstrated reduced sexual dimorphism compared to modern leopards, as well as a preference for mountain environments. Additionally, we identified several cranial and post-cranial anatomical convergences with snow leopards, which were also sporadically recorded in Europe. These convergences, discussed in detail, may be the result of interspecific competition, environmental pressures, or habitat preferences
From Advocacy to Legislation : Feminist Mobilization, Political Contestation, and the Making of Violence Against Women Policy
No full textLa violència contra les dones (VCD) continua sent una de les manifestacions més persistents i sistemàtiques de la desigualtat de gènere, plantejant reptes importants per als drets humans, la salut pública i la governança democràtica. Tot i els compromisos internacionals i els esforços nacionals per combatre-la, els avenços són desiguals i fragmentats. Tot i que s'han aconseguit significatius avenços legislatius, encara persisteixen barreres institucionals i polítiques que dificulten una acció efectiva. Els moviments de dones han tingut un paper central en situar aquesta problemàtica a les agendes polítiques, advocar per reformes legals i de polítiques públiques, sensibilitzar l'opinió pública i exigir responsabilitat als governs. Tanmateix, traduir l'activisme en polítiques continua sent un procés complex i disputat. Per això, entendre com esdevé en una política pública és essencial per abordar aquests obstacles. Examinar com aquesta qüestió emergeix com una prioritat política requereix analitzar tant els esforços incideixen externament com les dinàmiques legislatives internes. Tot i que la recerca existent ha ressaltat la importància de la mobilització feminista i la competència partidista en l'avanç de les polítiques de gènere, gran part de la literatura s'ha centrat en tendències institucionals àmplies, més que en els mecanismes a nivell micro a través dels quals interactuen l'activisme, el discurs i la competència política. A més, s'ha prestat poca atenció a com la legislació evoluciona des d'esforços de construcció de consensos cap a espais de disputa política, particularment en contextos on les polítiques d'igualtat de gènere estan cada cop més polaritzades. Abordar aquestes escletxes requereix analitzar les interaccions entre els esforços d'activisme i els processos legislatius que influeixen en la formulació de polítiques públiques. Aquesta tesi doctoral investiga els processos polítics i institucionals que configuren la formulació de polítiques sobre VCD, centrant-se en les interaccions entre els moviments de dones i els/les legisladores, dos actors clau en la incorporació de problemes socials a l'agenda política i en l'elaboració de legislació. A més desenvolupa un marc analític integral que integra teories dels estudis sobre moviments socials, polítiques públiques i estudis de gènere. L'anàlisi s'enfoca com els moviments de dones superen les limitacions institucionals, mobilitzen recursos i es relacionen amb prenedores de decisions per impulsar canvis legislatius. Així mateix, explora com la competència política i les divisions ideològiques modelen els debats legislatius i influeixen en la institucionalització d'aquestes polítiques. En ressaltar tant les estratègies d'activisme com les dinàmiques legislatives, aquesta tesi ofereix una comprensió àmplia de com les demandes feministes poden traduir-se en polítiques públiques. La investigació s'estructura en tres articles, cadascun dels quals aporta una perspectiva diferent de la relació entre la mobilització feminista, els debats legislatius i els resultats de política pública. El primer article examina les dinàmiques internes dels moviments de dones, centrant-se en les estructures de lideratge i les condicions organitzatives que en faciliten o limiten l'eficàcia. El segon article analitza com els moviments de dones utilitzen estratègicament l'evidència per influir en la formulació de polítiques, estudia com aquests moviments construeixen arguments, accedeixen a espais de decisió i influeixen en el discurs públic. El tercer article investiga com la competència partidista i el conflicte ideològic donen forma a l'elaboració de polítiques sobre VCD, i subtratllen com els debats parlamentaris i els incentius electorals contribueixen en la construcción de consensos oa la fragmentació de les polítiques. Empíricament, la tesi es basa en casos de Mèxic i d'Espanya per oferir perspectives complementàries sobre com diferents contextos polítics i institucionals influeixen en la trajectòria d'aquestes polítiques.La violencia contra las mujeres (VCM) sigue siendo una de las manifestaciones más persistentes y sistemáticas de la desigualdad de género, planteando importantes desafíos para los derechos humanos, la salud pública y la gobernanza democrática. A pesar de los compromisos internacionales y los esfuerzos nacionales para combatirla, los avances siguen siendo desiguales y fragmentados. Aunque se han logrado significativos avances legislativos, todavía persisten barreras institucionales y políticas que dificultan una acción efectiva. Los movimientos de mujeres han desempeñado un papel central en posicionarla en las agendas políticas, abogar por reformas legales y de políticas públicas, sensibilizar a la opinión pública y exigir responsabilidades a los gobiernos. Sin embargo, traducir la defensa en políticas sigue siendo un proceso complejo y disputado. Por ello, comprender cómo se convierte en una política pública es fundamental para abordar estos obstáculos. Examinar cómo esta problemática emerge como una prioridad política requiere analizar tanto los esfuerzos que inciden externamente como las dinámicas legislativas internas. Si bien la investigación existente ha resaltado la importancia de la movilización feminista y la competencia partidista en el avance de políticas de género, gran parte de la literatura se ha centrado en tendencias institucionales amplias más que en los mecanismos a nivel micro a través de los cuales interactúan la defensa, el discurso y la competencia política. Además, se ha prestado poca atención a cómo la legislación evoluciona desde esfuerzos de construcción de consensos hacia espacios de disputa política, particularmente en contextos donde las políticas de igualdad de género están cada vez más polarizadas. Abordar estas brechas requiere analizar las interacciones entre los esfuerzos de activismo y los procesos legislativos que influyen en la formulación de políticas públicas. Esta tesis doctoral investiga los procesos políticos e institucionales que configuran la formulación de políticas sobre VCM, centrándose en las interacciones entre los movimientos de mujeres y las y los legisladores, actores clave en la incorporación de problemas sociales a la agenda política y en la elaboración de legislación. Además, desarrolla un marco analítico integral que integra teorías de los movimientos sociales, políticas públicas y estudios de género. El análisis se enfoca en cómo los movimientos de mujeres esquivan las restricciones institucionales, movilizan recursos y se relacionan con tomadoras de decisiones para promover legislación. Asimismo, explora cómo la competencia política y las divisiones ideológicas moldean los debates legislativos e influyen en la institucionalización dichas políticas. Al resaltar tanto las estrategias de activismo como las dinámicas legislativas, esta tesis ofrece una comprensión amplia de cómo las demandas feministas pueden traducirse en políticas públicas. La investigación se estructura en tres artículos, cada uno de los cuales aporta una perspectiva distinta sobre la relación entre la movilización feminista, los debates legislativos y los resultados de políticas. El primer artículo examina las dinámicas internas de los movimientos de mujeres, centrándose en las estructuras de liderazgo y las condiciones organizativas que posibilitan o limitan su eficacia. El segundo artículo analiza cómo los movimientos de mujeres utilizan estratégicamente la evidencia para influir en la formulación de políticas, estudia de cómo dichos movimientos construyen argumentos, acceden a espacios de toma de decisiones y moldean el discurso público. El tercer artículo investiga cómo la competencia partidista y el conflicto ideológico dan forma a la elaboración de políticas sobre VCM, subrayando cómo los debates parlamentarios y los incentivos electorales contribuyen a la construcción de consensos o a la fragmentación de las políticas. Desde el punto de vista empírico, esta tesis se basa en casos de México y España para ofrecer perspectivas complementarias sobre cómo diferentes contextos políticos e institucionales influyen en la trayectoria de dichas políticas.Violence against women (VAW) remains one of the most persistent and systemic manifestations of gender inequality, posing significant challenges to human rights, public health, and democratic governance. Despite international commitments and national efforts to combat it, progress remains uneven and fragmented. While substantial legislative advancements have been made, institutional and political barriers continue to hinder effective action. Women's movements have played a central role in placing this issue on political agendas, advocating for legal and policy reforms, raising public awareness, and holding governments accountable. However, translating advocacy into institutionalized policy remains a contested and complex process. Therefore, understanding how it becomes a policy is essential to addressing these barriers. Examining how this issue emerges as a policy priority requires examining both external advocacy efforts and internal legislative dynamics. While existing research has examined the importance of feminist mobilization and partisan competition in advancing gender policies, much of the literature has focused on broad institutional trends rather than the micro-level mechanisms through which advocacy, discourse, and political competition interact. Moreover, limited attention has been given to how related legislation evolves from consensus-building efforts to sites of political contestation, particularly in contexts where gender equality policies are increasingly polarized. Addressing these gaps requires examining the interactions between advocacy efforts and legislative processes that influence policymaking. This doctoral thesis investigates the political and institutional processes that shape VAW policymaking, focusing on the interactions between women's movements and legislators, both key actors in placing gender violence on the political agenda and shaping legislation. It develops a comprehensive framework that integrates theories of social movements, public policy, and gender studies. The analysis centers on how women's movements navigate institutional constraints, mobilize resources, and engage with policymakers to advance related legislation. Additionally, it explores how political competition and ideological divisions shape legislative debates and influence the institutionalization of policies against such violence. By highlighting both advocacy strategies and legislative dynamics, this thesis provides a comprehensive understanding of how feminist claims can be translated into public policy. The investigation is structured across three articles, each contributing a distinct perspective on the relationship between feminist mobilization, legislative debates, and policy outcomes. The first article examines the internal dynamics of women's movements, focusing on leadership structures and organizational conditions that enable or constrain their effectiveness. The second article explores how women's movements strategically leverage evidence to influence policymaking by analyzing how advocacy groups construct arguments, gain access to policymaking spaces, and shape public discourse. The third article investigates how party competition and ideological conflict shape VAW policymaking, highlighting how parliamentary debates and electoral incentives contribute to either consensus-building or policy fragmentation. Empirically, this thesis draws on cases from Mexico and Spain to offer complementary perspectives on how different political and institutional contexts influence the trajectory of such policies
Enhanced molecular insights and therapeutic strategies for temozolomide and (±)-gossypol combination in glioblastoma
No full textEl glioblastoma (GB) és el tumor cerebral primari més comú i agressiu. Malgrat el tractament estàndard, que inclou cirurgia, radioteràpia i temozolomida (TMZ), el pronòstic continua sent extremadament desfavorable, fet que subratlla la necessitat urgent d'estratègies terapèutiques més eficaces. Les combinacions de fàrmacs i els règims d'administració optimitzats han mostrat resultats prometedors en aquest context. En particular, s'ha demostrat que el gossypol, tant (±)-gossypol (GSP) com el seu enantiòmer (-)-gossypol, millora l'eficàcia de la TMZ en models preclínics, tot i que els seus mecanismes moleculars no es coneixen completament. A més, l'administració de TMZ sota el protocol "pauta metronòmica amb potenciació immune" (IMS) ha millorat tant la resposta immune com l'eficàcia terapèutica en un model murí ortotòpic immunocompetent de GB GL261 (C57BL6/J). Basant-se en aquestes troballes, aquesta tesi doctoral es va proposar investigar els mecanismes moleculars subjacents a la combinació de TMZ i GSP en cèl·lules de GB, així com avaluar la seva implementació i eficàcia en el mateix model murí ortotòpic utilitzant el protocol IMS. Els estudis in vitro van demostrar que la combinació de TMZ i GSP exerceix un efecte sinèrgic, associat amb un augment de l'apoptosi dependent de caspases i la inhibició de proteïnes antiapoptòtiques de la família BCL-2. En les línies cel·lulars humanes de GB A172 i LN-18, GSP va reduir l'expressió de BCL-2 i BCL-xL, alhora que va augmentar MCL-1. Tanmateix, també va incrementar l'expressió de NOXA, contrarestant la reducció de NOXA induïda per TMZ i superant un possible mecanisme de resistència adquirida. En la línia cel·lular murina GL261, la combinació va reduir BCL-xL i MCL-1, posant de manifest la importància d'inhibir aquestes proteïnes per maximitzar l'eficàcia de TMZ. A més, la combinació va revertir l'aturada en G2/M induïda per TMZ, promovent l'apoptosi i evitant mecanismes de reparació de l'ADN que podrien contribuir a la resistència tumoral. Els estudis in vivo van demostrar que la combinació sota el protocol IMS va millorar significativament la supervivència en comparació amb la monoteràpia amb TMZ, confirmant una eficàcia terapèutica superior. A més, es va observar una possible resposta de memòria immune adaptativa, ja que el reimplantament tumoral a l'hemisferi contralateral d'un ratolí curat no va resultar en creixement tumoral. No obstant això, es va detectar un efecte advers a llarg termini, amb l'aparició d'un limfoma en un dels animals tractats, fet que indica la necessitat d'avaluar els possibles efectes secundaris. L'eficàcia augmentada també es va associar amb un increment de l'apoptosi dependent de caspases i una reducció de l'expressió de MCL-1, així com una disminució de l'expressió de la vimentina, suggerint una menor agressivitat tumoral. Addicionalment, es va observar una reducció de l'expressió de Ki67, SOX2 i ALDH1/2, indicant una menor proliferació cel·lular i una disminució de la població de cèl·lules mare de GB, que tenen un paper clau en la resistència i la recurrència tumoral. Així mateix, la combinació va induir un augment de l'expressió de CD45, suggerint activació del sistema immunitari, però també una sobreexpressió de PD-L1, que podria indicar un mecanisme d'evasió immune que caldria investigar més a fons. En conjunt, aquestes troballes posen de manifest el potencial terapèutic de la combinació de TMZ i GSP sota el protocol IMS, i subratllen la importància d'inhibir proteïnes antiapoptòtiques per contrarestar l'evasió de l'apoptosi en el GB, el paper clau del sistema immune en la resposta al tractament i la necessitat d'avaluar amb cura els possibles efectes adversos associats al tractament.El glioblastoma (GB) es el tumor cerebral primario más común y agresivo. A pesar del tratamiento estándar, que incluye cirugía, radioterapia y temozolomida (TMZ), el pronóstico sigue siendo extremadamente pobre, lo que resalta la necesidad urgente de estrategias terapéuticas más eficaces. Las combinaciones de fármacos y los regímenes de administración optimizados han mostrado resultados prometedores en este contexto. En particular, se ha demostrado que el gossipol, tanto (±)-gossipol (GSP) como su enantiómero (-)-gossipol, mejora la eficacia de la TMZ en modelos preclínicos, aunque sus mecanismos moleculares no se comprenden completamente. Además, la administración de TMZ bajo el protocolo "pauta metronómica con potenciación inmune" (IMS) ha mejorado tanto la respuesta inmune como la eficacia terapéutica en un modelo murino ortotópico inmunocompetente de GB GL261 (C57BL6/J). Con base en estos hallazgos, esta tesis doctoral tuvo como objetivo investigar los mecanismos moleculares subyacentes a la combinación de TMZ y GSP en células de GB, así como evaluar su implementación y eficacia en el mismo modelo murino ortotópico utilizando el protocolo IMS. Los estudios in vitro demostraron que la combinación de TMZ y GSP ejerce un efecto sinérgico, asociado con un aumento de la apoptosis dependiente de caspasas y la inhibición de proteínas antiapoptóticas de la familia BCL-2. En las líneas celulares humanas de GB A172 y LN-18, GSP redujo la expresión de BCL-2 y BCL-xL, al tiempo que aumentó MCL-1. Sin embargo, también incrementó la expresión de NOXA, contrarrestando la reducción de NOXA inducida por TMZ y superando un posible mecanismo de resistencia adquirida. En la línea celular murina GL261, la combinación redujo BCL-xL y MCL-1, lo que resalta la importancia de inhibir estas proteínas para maximizar la eficacia de TMZ. Además, la combinación revirtió el arresto en G2/M inducido por TMZ, promoviendo la apoptosis y evitando mecanismos de reparación del ADN que podrían contribuir a la resistencia tumoral. Los estudios in vivo demostraron que la combinación bajo el protocolo IMS mejoró significativamente la supervivencia en comparación con la monoterapia con TMZ, confirmando su mayor eficacia terapéutica. Además, se observó una posible respuesta de memoria inmune adaptativa, ya que el reimplante tumoral en el hemisferio contralateral de un ratón curado no resultó en crecimiento tumoral. Sin embargo, se detectó un efecto adverso a largo plazo, con la aparición de un linfoma en uno de los animales tratados, lo que indica la necesidad de evaluar los posibles efectos secundarios. La mayor eficacia también se asoció con un aumento de la apoptosis dependiente de caspasas y una disminución en la expresión de MCL-1, así como una reducción en la expresión de vimentina, lo que sugiere una menor agresividad tumoral. Además, se observó una reducción en la expresión de Ki67, SOX2 y ALDH1/2, lo que indica una menor proliferación celular y una disminución en la población de células madre de GB, que desempeñan un papel clave en la resistencia y la recurrencia tumoral. Asimismo, la combinación indujo un aumento en la expresión de CD45, lo que sugiere activación del sistema inmune, pero también una sobreexpresión de PD-L1, lo que podría indicar un mecanismo de evasión inmune que merece una investigación más profunda. En conjunto, estos hallazgos destacan el potencial terapéutico de la combinación de TMZ y GSP bajo el protocolo IMS, enfatizando la importancia de inhibir proteínas antiapoptóticas para contrarrestar la evasión de la apoptosis en el GB, el papel clave del sistema inmune en la respuesta al tratamiento y la necesidad de evaluar cuidadosamente los posibles efectos adversos relacionados con el tratamiento.Glioblastoma (GB) is the most common and aggressive primary brain tumor. Despite standard treatment, which includes surgery, radiotherapy, and temozolomide (TMZ), the prognosis remains extremely poor, highlighting the urgent need for more effective therapeutic strategies. Drug combinations and optimized administration regimens have shown promise in this context. In particular, gossypol, both (±)-gossypol (GSP) and its enantiomer (-)-gossypol, has been shown to enhance TMZ efficacy in preclinical models, although its molecular mechanisms remain incompletely understood. Moreover, TMZ administration under the "immune-enhancing metronomic schedule" (IMS) protocol has improved both immune response and therapeutic efficacy in an immunocompetent orthotopic murine model of GB GL261 (C57BL6/J). Based on these findings, this PhD thesis aimed to investigate the molecular mechanisms underlying the combination of TMZ and GSP in GB cells, as well as to evaluate its implementation and efficacy in the same orthotopic murine model using the IMS protocol. In vitro studies demonstrated that the combination of TMZ and GSP exerts a synergistic effect, associated with an increase in caspase-dependent apoptosis and the inhibition of anti-apoptotic proteins of the BCL-2 family. In human GB cell lines A172 and LN-18, GSP reduced the expression of BCL-2 and BCL-xL, while increasing MCL-1. However, it also upregulated NOXA, counteracting the TMZ-induced reduction in NOXA and overcoming a potential mechanism of acquired resistance. In the murine GL261 cell line, the combination reduced BCL-xL and MCL-1, emphasizing the importance of inhibiting these proteins to maximize TMZ efficacy. Additionally, the combination reversed TMZ-induced G2/M arrest, promoting apoptosis and preventing DNA repair mechanisms that could contribute to tumor resistance. In vivo studies demonstrated that the combination under the IMS protocol significantly improved survival compared to TMZ monotherapy, confirming its greater therapeutic efficacy. Furthermore, a possible adaptive immune memory response was observed, as tumor reimplantation in the contralateral hemisphere of a cured mouse did not result in tumor growth. However, a long-term adverse effect was detected, with the occurrence of lymphoma in one treated animal, indicating the need to assess potential side effects. The enhanced efficacy was also associated with increased caspase-dependent apoptosis and reduced MCL-1 expression, as well as decreased vimentin expression, suggesting lower tumor aggressiveness. Additionally, a reduction in Ki67, SOX2, and ALDH1/2 expression was observed, indicating decreased cell proliferation and a reduction in the GB stem cell population, which plays a key role in resistance and tumor recurrence. Moreover, the combination induced an increase in CD45 expression, suggesting immune system activation, but also an upregulation of PD-L1, which could indicate an immune evasion mechanism that warrants further investigation. Overall, these findings highlight the therapeutic potential of the combination of TMZ and GSP under the IMS protocol, emphasizing the importance of inhibiting anti-apoptotic proteins to counteract apoptosis evasion in GB, the key role of the immune system in treatment response, and the need to carefully assess potential treatment-related adverse effects
Evaluation of LSD1 and BET proteins as epigenetic targets to promote neuroprotection and regeneration after spinal cord injury
No full textLa lesió medul·lar (LM) és una greu afecció neurològica que causa disfuncions sensorials, motores i autonòmiques permanents. El trauma inicial desencadena diversos mecanismes de lesió secundària, com la neuroinflamació, la desmielinització, la formació de cicatrius glials i la mort cel·lular secundària. Aquests processos agreugen el dany i limiten la capacitat regenerativa de la medul·la espinal, convertint-se en dianes potencials per al desenvolupament de tractaments eficaços per a la LM. Cada cop hi ha més evidències que posen de manifest el paper clau de les modificacions epigenètiques en la regulació d'aquestes respostes fisiopatològiques. En aquesta tesi, ens proposem investigar el potencial terapèutic de dirigir-nos a dos reguladors epigenètics: la desmetilasa d'histones LSD1 i les proteïnes lectores d'histones acetilades BET. Basant-nos en estudis previs que relacionen la inhibició de LSD1 amb efectes neuroprotectors, antiinflamatoris i una major plasticitat, vam avaluar l'eficàcia de RN-1, un inhibidor selectiu de LSD1, en un model murí de contusió medul·lar. Les anàlisis transcriptòmiques espacials van revelar que la inhibició de LSD1 modula l'expressió gènica neuronal després de la LM, provocant una reducció de les vies relacionades amb el cicle cel·lular i l'excitotoxicitat, i promovent un estat neuronal immadur induït tant per la lesió com per la intervenció farmacològica. Funcionalment, la inhibició de LSD1 va millorar la recuperació funcional, va afavorir la supervivència neuronal, va preservar el teixit mielinitzat, va reduir l'astrogliosi i va potenciar la regeneració axonal. Per aprofundir en la regulació específica per tipus cel·lular de LSD1, vam desenvolupar una eina d'edició epigenètica basada en CRISPR-dCas9-DNMT3A/DNMT3L per a la metilació dirigida. Amb aquest sistema, vam aconseguir silenciar el gen Kdm1a, que codifica LSD1, mitjançant la metilació específica del seu promotor, establint les bases per a futurs estudis i possibles aplicacions terapèutiques enfocades a la repressió selectiva de LSD1. També vam abordar el potencial terapèutic de la inhibició de les proteïnes BET, conegudes per modular la neuroinflamació i afavorir la recuperació funcional després de la LM. No obstant això, la inhibició sistèmica de BET sovint comporta efectes adversos no desitjats, com la reducció del creixement de neurites. Per aquest motiu, vam utilitzar làmines d'òxid de grafè (GO) per administrar l'inhibidor de proteïnes BET, JQ1, específicament als macròfags i la microglia al lloc de la lesió. Aquesta estratègia d'administració dirigida va millorar significativament els resultats funcionals, amb el grup tractat amb GO:JQ1 superant tots els altres grups. En conjunt, els nostres resultats donen suport al potencial terapèutic de la modulació epigenètica per al tractament de la LM. A més, demostrem la viabilitat de diferents estratègies dirigides per modular l'expressió gènica en tipus cel·lulars específics, per tal d'augmentar l'eficàcia i l'especificitat de les teràpies epigenètiques, minimitzant els efectes no desitjats i maximitzant la recuperació funcional.La lesión medular (LM) es una grave afección neurológica que provoca disfunción sensorial, motora y autonómica permanente. El trauma inicial desencadena diversos mecanismos de daño secundario, entre ellos la neuroinflamación, la desmielinización, la formación de cicatrices gliales y la muerte celular secundaria. Estos procesos agravan el daño y limitan la capacidad regenerativa de la médula espinal, representando así posibles dianas terapéuticas para el desarrollo de tratamientos eficaces para la LM. Cada vez hay más evidencias que destacan el papel fundamental de las modificaciones epigenéticas en la regulación de estas respuestas fisiopatológicas. En esta tesis, nos proponemos investigar el potencial terapéutico de dirigirse a dos reguladores epigenéticos: la demetilasa de histonas LSD1 y las proteínas BET, "lectoras" de residuos acetilados de histonas. Basándonos en estudios previos que relacionan la inhibición de LSD1 con efectos neuroprotectores, antiinflamatorios y un aumento de la plasticidad, evaluamos la eficacia de RN-1, un inhibidor selectivo de LSD1, en un modelo murino de contusión medular. Los análisis transcriptómicos espaciales revelaron que la inhibición de LSD1 modula la expresión génica neuronal tras la LM, dando lugar a una disminución de las vías relacionadas con el ciclo celular y la excitotoxicidad, y promoviendo un estado neuronal inmaduro inducido tanto por la lesión como por la intervención farmacológica. Funcionalmente, la inhibición de LSD1 mejoró la recuperación funcional, favoreció la supervivencia neuronal, preservó el tejido mielinizado, redujo la astrogliosis y potenció la regeneración axonal. Para explorar con mayor profundidad la regulación específica por tipos celulares de LSD1, desarrollamos una herramienta de edición epigenética basada en CRISPR-dCas9-DNMT3A/DNMT3L para la metilación dirigida. Usando este sistema, conseguimos silenciar el gen Kdm1a, que codifica LSD1, mediante la metilación específica de su promotor, sentando las bases para futuros estudios y posibles aplicaciones terapéuticas orientadas a la represión selectiva de LSD1. También abordamos el potencial terapéutico de la inhibición de las proteínas BET, conocidas por modular la neuroinflamación y favorecer la recuperación funcional tras una LM. Sin embargo, la inhibición sistémica de BET suele conllevar efectos adversos no deseados, como la reducción del crecimiento de neuritas. Por ello, utilizamos láminas de óxido de grafeno (GO) para administrar el inhibidor de proteínas BET, JQ1, específicamente a macrófagos y microglía en el sitio de la lesión. Esta estrategia de administración dirigida mejoró significativamente los resultados funcionales, siendo el grupo tratado con GO:JQ1 el que mostró los mejores resultados en comparación con todos los demás. En conjunto, nuestros resultados respaldan el potencial terapéutico de la modulación epigenética para el tratamiento de la LM. Además, demostramos la viabilidad de diferentes estrategias dirigidas para modular la expresión génica en tipos celulares específicos, con el objetivo de aumentar la eficacia y especificidad de las terapias epigenéticas, minimizando los efectos secundarios y maximizando la recuperación funcional.Spinal cord injury (SCI) is a severe neurological condition that causes permanent sensory, motor and autonomic dysfunction. The initial trauma triggers various secondary injury mechanisms, including neuroinflammation, demyelination, glial scar formation and secondary cell death. These secondary processes exacerbate the damage and limit the spinal cord's regenerative capacity, thereby representing potential targets for the development of effective therapies for SCI. Increasing evidence highlights the pivotal role of epigenetic modifications in regulating these pathophysiological responses. In this thesis, we aim to investigate the therapeutic potential of targeting two epigenetic regulators: the histone demethylase LSD1 and the acetylated histone readers BET proteins. Based on previous findings linking LSD1 inhibition to neuroprotection, anti-inflammatory effects, and enhanced plasticity, we assessed the efficacy of RN-1, a selective LSD1 inhibitor, in a murine contusion model of SCI. Spatial transcriptomic analyses revealed that LSD1 inhibition modulates neuronal gene expression following SCI, resulting in a downregulation pathways related to cell cycle and excitotoxicity, and promoted an immature neuronal state induced by both the injury and the pharmacological intervention. Functionally, LSD1 inhibition improved functional recovery, enhanced neuronal survival, preserved myelinated tissue, reduced astrogliosis and enhanced axonal regeneration. To further explore cell-type-specific regulation by LSD1, we developed a CRIPSR-dCas9-DNMT3A/DNMT3l-based epigenetic editing tool for targeted methylation. Using this system, we successfully silenced Kdm1a, which encodes LSD1, via promoter-specific methylation, laying the groundwork for future studies and potential therapeutic applications aimed at selective LSD1 repression We also addressed the therapeutic potential of inhibiting BET proteins, known to modulate neuroinflammation and promote functional recovery after SCI. However, systemic BET inhibition often leads to undesirable off-target effects, including reduced neurite outgrowth. Therefore, we used Graphene Oxide (GO) nanosheets to deliver the BET protein inhibitor JQ1 specifically to macrophages and microglia at the injury site. This targeted delivery strategy significantly enhanced functional outcomes, with the GO:JQ1-treated group outperforming all other groups
From room to city : Assessing the role of urban environment in home-based teleworking satisfaction
No full textAn exhaustive topological characterization of the gene regulatory networks capable of stationary pattern transformation via extracellular signaling
No full textEl desenvolupament és el procés mitjançant el qual es construeix, en cada generació, l'anatomia complexa dels organismes multicel·lulars, i constitueix un dels pocs processos naturals capaços de generar un grau tan alt de complexitat en un període de temps tant relativament curt. Des d'un punt de vista fenomenològic, el desenvolupament pot entendre's com una seqüència de transformacions d'un patró de desenvolupament (i.e., una distribució específica de cèl·lules i tipus cel·lulars al llarg de l'embrió) a un altre, que comença amb l'òvul fecundat i conclou amb l'individu adult plenament funcional. Tot i que hi ha nombrossos mecanismes interrelacionats responsables de la transformació de patrons durant el desenvolupament, en el nostre treball ens centrarem únicament en allò que la biologia del desenvolupament denomina mecanismes inductius; és a dir, només tindrem en consideració aquelles transformacions que ocorren com a resposta a senyals bioquímiques enviats d'una cèl·lula a una altra. En aquest sentit, la pregunta principal que volem abordar és: "quines xarxes de regulació gènica que governen la senyalització cel·lular (i.e., quines topologies de xarxes d'interacció activadora i inhibidora entre productes gènics) poden conduir a transformacions efectives de patró?". La nostra anàlisi teòrica i les simulacions numèriques, realitzades en el marc de les equacions de reacció-difusió, mostren que, independentment de l'immens nombre de xarxes gèniques que es puguin concebre (especialment quan la quantitat de productes gènics considerats és elevada), totes poden classificar-se en només tres classes fonamentals de xarxes capaces de produir transformacions de patró, així com en les seves combinacions. Les xarxes gèniques pertanyents a cadascuna d'aquestes tres classes comparteixen les mateixes propietats topològiques, exhiben dinàmiques de reacció-difusió similars i condueixen a patrons finals anàlegs.El desarrollo es el proceso mediante el cual se construye, en cada generación, la compleja anatomía de los organismos multicelulares, y constituye uno de los pocos procesos naturales capaces de generar tal grado de complejidad en un periodo de tiempo tan relativamente corto. Desde un punto de vista fenomenológico, el desarrollo puede entenderse como una secuencia de transformaciones de un patrón de desarrollo (i.e., una distribución específica de células y tipos celulares a lo largo del embrión) a otro, que comienza con el óvulo fecundado y concluye con el individuo adulto plenamente funcional. Aunque existen numerosos mecanismos interrelacionados responsables de la transformación de patrones durante el desarrollo, en nuestro trabajo nos centraremos únicamente en lo que la biología del desarrollo denomina mecanismos inductivos; es decir, sólo tomaremos en consideración aquellas transformaciones que ocurren como respuesta a señales bioquímicas enviadas de una célula a otra. En este sentido, la pregunta principal que queremos abordar es: "¿qué redes de regulación génica gobernando la señalización celular (i.e., qué topologías de redes de interacción activadora e inhibidora entre productos génicos) pueden conducir a transformaciones efectivas de patrón?". Nuestro análisis teórico y simulaciones numéricas, realizados en el marco de las ecuaciones de reacción-difusión, muestran que, independientemente del inmenso número de redes génicas que pueden concebirse (especialmente cuando la cantidad de productos génicos considerados es elevada), todas ellas pueden clasificarse en únicamente tres clases fundamentales de redes capaces de producir transformaciones de patrón, así como en sus combinaciones. Las redes génicas pertenecientes a cada una de estas tres clases comparten las mismas propiedades topológicas, exhiben dinámicas de reacción-difusión similares y conducen a patrones finales análogos.Development is the process by which the complex anatomy of multicellular organisms is built in each generation and it constitutes one of the very few natural processes capable of generating so much complexity in such a relatively short period of time. From a broad and phenomenological point of view, development can be described as the sequence of transformations from one developmental pattern (i.e., a specific distribution of cell types along the developing embryo) to another, that begins with the fertilized egg and finishes with the complete functional adult individual. Although there are many intertwined mechanisms responsible for pattern transformation during development, in our work we focus only in what developmental biologists call inductive mechanisms, that is, we will only take into consideration those transformations that occur as a response to biochemical signals sent from one cell to another. In this sense, the main question we want to address is: "which gene regulatory networks governing cell signaling (i.e, which network topologies of activating and inhibiting interactions between gene products) can actually lead to proper pattern transformations?". Our theoretical analysis and numerical simulations, performed in the framework of reaction-diffusion equations, show that, regardless of the immense number of patterning gene networks that one can think of (specially when the number of gene products at hand is large), they can all be sorted out into just three fundamental classes of gene networks capable of pattern transformation, and their combinations. Gene networks within each of these three classes share the same topological properties, exhibit similar reaction-diffusion dynamics and lead to analogous final patterns
Integrated Experimental and Modelling Strategy for Solid-State Fermentation Applied to Biosurfactant Production
No full textLa fermentació en estat sòlid (FES) s'està consolidant com una tecnologia clau per a la valorització de residus orgànics agroindustrials, contribuint al desenvolupament d'una bioeconomia circular. Malgrat els seus avantatges, la seva aplicació a escala industrial encara presenta dificultats, especialment pel que fa a la transferència de calor i matèria, aspectes que requereixen una millor comprensió dels fenòmens implicats. Aquesta tesi s'emmarca dins de dos projectes de recerca que busquen impulsar la FES com a eina per a la producció sostenible de bioproductes. El projecte Surfing Waste (2021-2024) explora l'ús de residus orgànics per a la producció de biosurfactants glicolipídics, com els soforolípids (SLs), mitjançant la FES. El projecte se centra en la millora del procés a través de l'ús de diferents residus, condicions operatives, tècniques sostenibles d'extracció i nanopartícules, amb l'objectiu d'assolir un enfocament de residu zero. Per altra banda, el projecte Solstice (2024-2028) té per objectiu posicionar la FES com a tecnologia fonamental per a la generació de bioproductes d'alt valor per a l'agroindústria, com biosurfactants, bioestimulants i biopesticides. El projecte inclou el desenvolupament de models matemàtics, disseny i escalat de bioreactors, selecció de microorganismes i avaluació tant ambiental com econòmica del procés. En aquest context, la tesi es centra en el desenvolupament, implementació i validació d'un model matemàtic que descrigui els fenòmens de transferència de calor i matèria dins d'un reactor de llit empacat per a la producció de SLs mitjançant FES. Per a construir aquest model, es van determinar experimentalment diversos paràmetres clau: propietats tèrmiques del llit, coeficients de transferència de calor i matèria, i coeficients associats a la cinètica microbiana. També es va col·laborar amb la Dra. Isabel Belo de la Universidade do Minho per avaluar la producció de SLs en una configuració alternativa: un reactor horitzontal rotatori. Cal destacar que aquest treball és el primer del grup de recerca GICOM en què s'aplica la modelització matemàtica als processos de FES. El primer capítol de resultats presenta el model seleccionat i una descripció detallada dels balanços de matèria i energia, així com la resolució numèrica de les equacions diferencials mitjançant el programari Matlab® R2022a. El capítol següent detalla la metodologia experimental emprada per determinar els paràmetres del model, utilitzant reactors de llit empacat de 0,5 L i recipients Dewar en condicions adiabàtiques. Això va permetre calcular propietats tèrmiques, coeficients de transferència i paràmetres cinètics relacionats amb el metabolisme microbiana i la generació de calor. La validació del model es va dur a terme utilitzant dades obtingudes d'un reactor de 22 L operat amb dues condicions d'aeració diferents. A partir d'aquestes dades es va realitzar una anàlisi de sensibilitat per identificar quins paràmetres afecten més el perfil tèrmic del sòlid i quins cal caracteritzar amb més precisió. Posteriorment, es van simular diferents estratègies operatives mitjançant el model validat, amb especial atenció a l'efecte de l'aireig sobre les dinàmiques de temperatura del procés. També es van analitzar altres condicions i configuracions extretes de la literatura per comparar-ne el comportament tèrmic. Finalment, es va estudiar la viabilitat de dues configuracions alternatives de reactor: bioreactor de tambor horitzontal i bioreactor de safates. Es va analitzar la seva capacitat de producció de SLs, comparant-les amb el sistema de llit empacat per identificar avantatges i limitacions de cada configuració.La fermentación en estado sólido (FES) se perfila como una tecnología clave para la valorización de residuos orgánicos agroindustriales, favoreciendo así el desarrollo de una bioeconomía circular. Sin embargo, su aplicación a escala industrial presenta aún retos importantes, especialmente relacionados con la transferencia de calor y materia, lo que requiere una comprensión más profunda de los fenómenos involucrados. Esta tesis se enmarca en dos proyectos que buscan consolidar la FES como herramienta para la producción sostenible de bioproductos. El proyecto Surfing Waste (2021-2024) explora la producción de biosurfactantes glicolipídicos, como los soforolípidos (SLs), a partir de residuos orgánicos. Se estudian distintas condiciones operativas, tipos de residuos, métodos de extracción sostenibles y el uso de nanopartículas, todo con un enfoque de residuo cero. Por su parte, el proyecto Solstice (2024-2028) tiene como objetivo posicionar la FES como una tecnología central en la producción de biosurfactantes, bioestimulantes y biopesticidas para la agroindustria. Abarca aspectos como el modelado del proceso, el diseño y escalado de biorreactores, la selección de microorganismos, y el análisis técnico, económico y ambiental del sistema. En este contexto, la presente tesis se centra en el desarrollo, implementación y validación de un modelo matemático para describir los fenómenos de transferencia de calor y materia en un reactor de lecho empacado para la producción de SLs mediante FES. Para ello, se determinaron experimentalmente parámetros clave como las propiedades térmicas del lecho, los coeficientes de transferencia y parámetros cinéticos microbianos. Además, en colaboración con la Dra. Isabel Belo (Universidade do Minho), se estudió la producción de SLs en una configuración alternativa: un reactor rotatorio horizontal. Este trabajo representa el primer estudio del grupo de investigación GICOM que incorpora modelado matemático en procesos de FES. El primer capítulo de resultados presenta el modelo seleccionado, describiendo los balances de materia y energía, así como la resolución numérica de las ecuaciones diferenciales con el software Matlab® R2022a. El siguiente bloque describe la metodología experimental utilizada para obtener los parámetros del modelo, mediante ensayos en reactores de 0,5 L y recipientes Dewar bajo condiciones adiabáticas. Esto permitió caracterizar propiedades térmicas, coeficientes de transferencia y rendimientos metabólicos. La validación del modelo se realizó a partir de datos experimentales obtenidos en un reactor de 22 L, operado bajo dos condiciones distintas de aireación. Posteriormente, se efectuó un análisis de sensibilidad para identificar los parámetros más influyentes sobre el perfil térmico del lecho, priorizando aquellos que requieren una caracterización más precisa. Con el modelo validado, se simularon diferentes estrategias operativas, enfocadas principalmente en el control de la temperatura a través del aireado. También se analizaron configuraciones y condiciones reportadas en la bibliografía, evaluando su impacto en la dinámica térmica. Finalmente, se evaluaron dos configuraciones alternativas de reactor: bioreactor de tambor horizontal y bioreactor de bandejas, analizando su capacidad de producción de SLs y comparándolas con el sistema de lecho empacado, lo cual permitió identificar ventajas y limitaciones de cada diseño.Solid-state fermentation (SSF) is emerging as a key technology for the valorization of agro-industrial organic waste, contributing to the development of a circular bioeconomy. However, its industrial-scale application still faces important challenges, particularly related to heat and mass transfer limitations, which require a deeper understanding of the involved processes. This thesis is developed within the framework of two projects aiming to establish SSF as a sustainable tool for bioproduct generation. The Surfing Waste project (2021-2024) focuses on the production of glycolipid biosurfactants, such as sophorolipids (SLs), from organic waste. It explores different operational conditions, types of waste, sustainable extraction techniques, and the use of nanoparticles, all within a zero-waste approach. The Solstice project (2024-2028) aims to position SSF as a central technology in the production of biosurfactants, biostimulants, and biopesticides for the agroindustry. It addresses aspects such as process modeling, bioreactor design and scaling, microbial strain selection, and techno-economic and environmental evaluation. In this context, the thesis focuses on the development, implementation, and validation of a mathematical model to describe heat and mass transfer phenomena in a packed-bed reactor used for SL production via SSF. Key parameters were experimentally determined, including thermal properties of the bed, transfer coefficients, and microbial kinetic parameters. In collaboration with Dr. Isabel Belo (Universidade do Minho), SL production was also studied in an alternative setup: a rotating horizontal reactor. This work represents the first study by the GICOM research group to incorporate mathematical modeling into SSF processes. The first results chapter introduces the selected model, including material and energy balances and the numerical resolution of differential equations using Matlab® R2022a. The following section describes the experimental methodology used to determine model parameters. Tests were performed using 0.5 L packed-bed reactors and Dewar flasks under adiabatic conditions to characterize thermal properties, transfer coefficients, and microbial heat yields. Model validation was carried out with experimental data from a 22 L reactor operated under two different aeration regimes. A sensitivity analysis followed to identify the parameters with the greatest impact on the thermal profile, helping prioritize those requiring more accurate characterization. Once validated, the model was used to simulate various operational strategies, mainly focused on aeration control and its effect on process temperature dynamics. Configurations and conditions from the literature were also analyzed for comparison. Finally, two alternative reactor configurations were evaluated: a horizontal drum bioreactor and a tray bioreactor, assessing their SL production performance and comparing them to the packed-bed system, thus identifying each design's advantages and limitations.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Ciència i Tecnologia Ambientals
Multi-metallic Multivariate Metal-Organic Frameworks Based on meta-Carborane : Synthesis and Characterization
No full textEn aquesta tesi, ens hem centrat en la síntesi d'una sèrie de noves xarxes metalloorganicas multimetàl·liques i multivariants (MTV-MOFs) basades en el meta-carborà. En el sistema MTV-MOFs de terres rares (RE), vam incorporar amb èxit fins a vuit metalls RE diferents en una única estructura, un assoliment excepcionalment rar atesa l'àmplia variació dels radis iònics entre aquests metalls. En el sistema MTV-MOFs de metalls de transició (TM), hem preparat la primera família de MTV-MOFs basats en carborà, incloent-hi Co i/o Ni. Inspirant-nos en les seqüències d'ADN dels éssers vius, proposem per primera vegada un "mètode de dos recipients" per a la incorporació de metalls. Utilitzant tant el mètode tradicional d'"un recipient" com el nostre recent desenvolupat "mètode de dos recipients", vam introduir TMs en MTV-MOFs per produir estructures amb composicions i estructures idèntiques, però amb seqüències metàl·liques diferents. A més, hem sintetitzat noves famílies de MOFs de Co i/o Ni basats en m-carborà, incorporant diversos ligands N, N' de diferents mides. A banda de la seva excel·lent estabilitat i diversitat estructural, tots aquests MOFs basats en TM s'han investigat sistemàticament per explorar la correlació entre estructura i propietats electròniques. Experiments preliminars d'hidrogenació fotocatalítica han revelat, a més, una relació entre la separació de bandes (band gaps) i el rendiment catalític d'alguns dels nous materials.En esta tesis, nos hemos centrado en la síntesis de una serie de nuevas redes metal-orgánicas multimetálicas y multivariadas (MTV-MOFs) basados en el meta-carborano. En el sistema MTV-MOFs de tierras raras (RE), incorporamos con éxito hasta ocho metales RE diferentes en una única estructura, un logro excepcionalmente raro dada la amplia variación de radios iónicos entre estos metales. En el sistema MTV-MOFs de metales de transición (TM), hemos preparado la primera familia de MTV-MOFs basados en carborano, incluyendo Co y/o Ni. Inspirándonos en secuencias de ADN de organismos vivos, proponemos por primera vez un "método de dos recipientes" para la incorporación de metales. Utilizando tanto el método tradicional de "un recipiente" como nuestro recién desarrollado "método de dos recipientes", introdujimos TMs en MTV-MOFs para producir estructuras con composiciones y estructuras idénticas, pero secuencias metálicas distintas. Además, hemos sintetizado nuevas familias de MOFs de Co y/o Ni basados en m-carborano, incorporando diversos ligandos N, N' de diferentes tamaños. Además de su excelente estabilidad y diversidad estructural, todos estos MOFs basados en TM se investigaron sistemáticamente para explorar la correlación entre estructura y propiedades electrónicas. Experimentos preliminares de hidrogenación fotocatalítica revelaron además una relación entre la separación de bandas (band gaps) y el rendimiento catalítico de algunos de los nuevos materiales.In this thesis, we have focused on the synthesis of a series of novel meta-carborane-based multimetallic multivariate metal-organic frameworks (MTV-MOFs). In the rare-earth (RE) MTV-MOF system, we successfully incorporated up to eight different RE metals into a single MOF backbone-an achievement that is exceptionally rare given the wide variation in ionic radii among these metals. In the transition metal (TM) MTV-MOFs system, we have prepared the first carborane-based MTV-MOFs family, including Co and/or Ni. Inspired by DNA sequences in living organisms, we proposed for the first time a "two-pot method" for metal incorporation. Using both the traditional "one-pot method" and our newly developed "two-pot method", we introduced TMs into MTV-MOFs to produce frameworks with identical compositions and structures, but distinct metal sequences. Additionally, we have synthesized new families of m-carborane-based Co and/or Ni MOFs incorporating various N, N'-linkers of different sizes. Beyond their excellent stability and structural diversity, all TM-based MOFs were systematically investigated to explore the correlation between structure and electronic properties. Preliminary photocatalytic hydrogenation experiments further revealed a relationship between bandgaps and catalytic performance of some of the new materials
Reverse causality between urbanization and climate change
No full textAccording to the literature on climate change and urbanization, both urbanization and climate affect each other. Almost all related studies on the relationship between these two main phenomena assume that this relationship is correlated, whereas there is evidence of reverse causality between the main drivers of them. With respect to the importance of the subject, we try to examine this reverse causality and then investigate the effects of urbanization and climate change on each other. Within two different models, the effects of different dimensions of the environment on the urban population and urban energy consumption, and vice versa, are estimated. To work with panel data and the assumption of endogeneity, models are estimated with fixed effects approach. According to the results, the reverse causality between urban population growth and, consequently, urban energy consumption patterns with climate change variables is confirmed using instrumental variables. Moreover, with the same model, the effects of the urban population and urban energy consumption on climate change variables were also estimated. All models show statistical and economic significance, which is proof of taking this reverse causality into account in urban development policies
Análisis multidimensional del miedo al crimen de los habitantes de zonas urbanas de Colombia : 2013-2022
No full textAquesta tesi doctoral analitza la por al crim a les zones urbanes de Colòmbia entre els anys 2013 i 2022, en el marc de la implementació de l'Acord de Pau amb les FARC-EP. L'estudi adopta un enfocament multidimensional que integra factors individuals, socials i contextuals, combinant mètodes quantitatius i qualitatius. Primerament, s'examina el context polític i institucional del país, posant èmfasi en la desconfiança ciutadana i la fragmentació estatal. A continuació, s'identifiquen els principals determinants de la por al crim mitjançant l'anàlisi estadística de l'Enquesta de Convivència i Seguretat Ciutadana, destacant variables com la victimització, la percepció d'incivilitat i la confiança institucional. Finalment, s'estudia el cas de Barranquilla, on s'aprofundeix en les experiències subjectives de la por mitjançant entrevistes semiestructurades. Els resultats mostren que la por al crim no depèn només dels delictes reals, sinó també de percepcions simbòliques i dinàmiques socials que amplifiquen la inseguretat. La recerca conclou amb propostes per a polítiques públiques més integrals, orientades a enfortir la seguretat ciutadana com a condició clau per a la construcció de la pau a Colòmbia.Esta tesis doctoral analiza el miedo al crimen en las zonas urbanas de Colombia entre 2013 y 2022, en el contexto de la implementación del Acuerdo de Paz con las FARC-EP. Se parte de un enfoque multidimensional que considera factores individuales, sociales y contextuales, integrando métodos cuantitativos y cualitativos. En primer lugar, se examina el contexto político, social e institucional del país, resaltando la persistente desconfianza ciudadana y la fragmentación institucional. Posteriormente, se identifican los principales determinantes del miedo al crimen a través del análisis estadístico de la Encuesta de Convivencia y Seguridad Ciudadana, revelando el peso de variables como la victimización, la percepción de incivilidad y la confianza en las instituciones. Finalmente, se realiza un estudio de caso en Barranquilla, que profundiza en las experiencias subjetivas del miedo a través de entrevistas semiestructuradas. Los resultados evidencian que el miedo al crimen no se explica únicamente por la criminalidad real, sino por percepciones simbólicas y dinámicas sociales que refuerzan la inseguridad. La tesis concluye con propuestas para el diseño de políticas públicas más integrales, que fortalezcan la seguridad ciudadana como pilar para la consolidación de la paz en Colombia.This doctoral thesis analyzes fear of crime in urban areas of Colombia between 2013 and 2022, within the framework of the Peace Agreement with the FARC-EP. It adopts a multidimensional approach that considers individual, social, and contextual factors, using both quantitative and qualitative methods. The first stage explores the political and institutional context, highlighting persistent public distrust and state fragmentation. Then, the study identifies the main determinants of fear of crime through statistical analysis of the Citizen Coexistence and Security Survey, emphasizing the role of victimization, perceptions of disorder, and institutional trust. A case study in Barranquilla delves into subjective experiences of fear using semi-structured interviews. The findings show that fear of crime is not solely driven by actual criminal events but also by symbolic perceptions and social dynamics that reproduce insecurity. The thesis concludes with recommendations for comprehensive public policies that strengthen citizen security as a fundamental condition for sustainable peacebuilding in Colombia