Tesis Doctorals en Xarxa
Not a member yet
46997 research outputs found
Sort by
Bilingual (Greek-Latin) Metrical Inscriptions from the Roman Western world. Corpus and Analysis
No full textPrograma de Doctorat en Cultures i Llengües del Món Antic i la seva pervivència[eng] This doctoral dissertation consists of a corpus of inscriptions discovered in the Western
Mediterranean which contain a metrical and bilingual text in Greek and Latin. Specifically, the
corpus includes inscriptions that are either bilingual or exhibit bilingual phenomena, where at
least one of the texts is metrical or contains metrical reminiscences.
The main corpus comprises eighty-two inscriptions categorised into three sections:
inscriptions with metrical parts in both languages (“Additional Poetical Bilingualism”),
inscriptions with a prose text in one language and a carmen in the other (“Functional Bilingualism
in the Western Half of the Roman empire”), and inscriptions where one part is written in one
language but using sometimes the alphabet of another (“Transcribed Text”).
Regarding the inscriptions that are not included in the main corpus, twenty-two epigraphs
have been classified as dubia for various reasons: their fragmentary state, metrical irregularities
or commatica, metrical parts due to stereotyped formulae, questionable bilingual-metrical
intention, and inscriptions from potentially different ages. Furthermore, fifteen epigraphs have
been relegated to the appendices for several reasons, including defixiones with metrical
reminiscences, having a literary intention but isolated rhythmic sequences, tabulae
opisthographicae, being inscriptions of different centuries, being published together despite being
different inscriptions found at the same location, displaying bilingual phenomena resulting from
a stonecutter’s mistake, and being bilingual because the author of the text (not the commissioner)
signed the inscription in Greek and Latin.
The corpus analyses epigraphs dating from the first century BCE to the sixth century CE.
The limes referenced are those established during the division of the Roman Empire into its
Western and Eastern halves. Therefore, this (main) corpus includes bilingual metrical inscriptions
from Rome, Regio I, III, VIII, and XI, Sicilia, Sardinia, Germania Superior, Dalmatia, Pannonia,
Gallia Narbonensis, Gallia Lugdunensis, Africa proconsularis, Mauretania Caesariensis, Hispania
citerior, and Lusitania. Rome stands out with forty-nine examples, underscoring its central role as
the epicentre of Roman culture and administration. Regio I, a region adjacent to Rome with a
Greek background, provides nine examples. Single examples from Regio III, Regio VIII, and
Regio XI illustrate the small presence of such inscriptions in other regiones of Italy. Similarly, the
islands of Sicilia and Sardinia each provide one example. Germania Superior, on the northern
frontier, also offers one example, while in Dalmatia there have been preserved two bilingual
carmina epigraphica. Pannonia, bordering province, provides three examples of this sort of
inscriptions. The provinces of Gallia Narbonensis and Gallia Lugdunensis offer five and one
examples respectively. Africa proconsularis provides three examples: an epitaph, an honorific
inscription, and a mosaic with texts. In Mauretania Caesariensis a sole bilingual metrical epitaph
has been detected. Finally, the Iberian Peninsula is represented by two examples from Hispania
Citerior and one inscription from Lusitania.
In terms of epigraph typology, funerary inscriptions remain the most prevalent category of
texts. The second most numerous group consists of votive inscriptions, while honorific and
musive inscriptions represent the categories with the fewest examples. Each scheda within the
study meticulously examines the onomastics of individuals named in the inscription. Besides,
attention has been given to the reason for the language choice in the piece commissioned.
Additionally, linguistic features, stylistic nuances, thematic elements, and metrics have been
thoroughly analysed and discussed.[cat] Aquesta tesi doctoral consisteix en un corpus d’inscripcions descobertes al Mediterrani
Occidental que contenen textos mètrics i bilingües en grec i en llatí. El corpus inclou cent divuit
inscripcions bilingües o que mostren fenòmens bilingües, en les quals almenys un dels textos és
mètric o conté reminiscències mètriques.
El corpus principal comprèn vuitanta-dos inscripcions categoritzades en tres seccions:
inscripcions amb parts mètriques en ambdós idiomes (“Additional Poetical Bilingualism”),
inscripcions amb un text en prosa en un idioma i un carmen en l’altre (“Functional Bilingualism
in the Western Half of the Roman empire”), i inscripcions on una part està escrita en un idioma
però utilitzant a vegades l’alfabet de l’altre (“Transcribed text”).
Pel que fa a les inscripcions excloses al corpus principal, vint-i-dos s’han classificat com a
dubia per diversos motius: estat fragmentari, irregularitats mètriques, parts mètriques a causa de
fórmules estereotipades, intenció bilingüe-mètrica dubtosa i inscripcions probablement de
diferents èpoques. A més, quinze epígrafs s’han col·locat als appendices per diversos motius:
defixiones amb reminiscències mètriques, intenció literària però amb seqüències rítmiques
aïllades, tabulae opisthographicae, inscripcions de diferents segles, diferents peces d’un jaciment
publicades juntes, bilingüisme a causa d’un error, i ser bilingües perquè l’autor del text signa la
inscripció en grec i llatí.
El corpus analitza epígrafs que daten del segle I aC al segle VI dC. Els limes referits són els
establerts durant la divisió de l’Imperi Romà en les seves meitats occidental i oriental. Per tant,
aquest corpus principal inclou inscripcions bilingües mètriques de Roma, Regio I, III, VIII i XI,
Sicilia, Sardinia, Germania Superior, Dalmatia, Pannonia, Gallia Narbonensis, Gallia
Lugdunensis, Africa proconsularis, Mauretania Caesariensis, Hispania Citerior i Lusitania. Roma
destaca amb quaranta-nou exemples, seguida de la Regio I, amb nou inscripcions.
Quant a la tipologia d’inscripcions, els epígrafs funeraris continuen sent el grup més
nombrós. El segon grup més abundant consisteix en inscripcions votives, mentre que les
inscripcions honorífiques i musives representen les categories amb menys exemples. Cada scheda
examina minuciosament l’onomàstica de les persones esmentades a la inscripció. A més, s’ha
prestat atenció a la raó de la elecció de l’idioma en la peça encarregada. Així mateix, s’han
analitzat i discutit detalladament els aspectes lingüístics, estilístics, temàtics i la mètrica
High resolution 3D modelling of lumbar spine from MRI using deep learning
No full textThis thesis addresses the growing problem of degenerative disorders of the intervertebral discs (IVD). Intervertebral Disc Degeneration (IDD) represents a progressive degradation of the IVDs compromising their biomechanical function. These complex structures, comprised of the nucleus pulposus (NP) and annulus fibrosus (AF), deteriorate over time due to a complex interplay of factors. The degeneration disrupts spinal kinematics, potentially leading to discogenic pain, instability, and even nerve compression. Currently, Magnetic Resonance Imaging (MRI) remains the standard imaging to diagnose IDD. However, anisotropy, low-resolution, and complex pipelines lead to inaccurate modeling of the IVD structures which affects biomechanical analysis and diagnosis, and therefore there is a clear need to perform high-resolution modeling of the spine.
The first study focuses on developing a deep learning network (MRI2Mesh) to reconstruct high-resolution surface meshes of the AF from clinical anisotropic MRI data. The proposed method incorporates Convolutional Neural Networks for image feature extraction and Graph Convolutional Networks for mesh deformation. A novel feature fusion mechanism is introduced that leverages Axial Attention Transformers to combine local disc features and global anatomical context for accurate shape reconstruction.
Secondly, the optimization technique of the proposed architecture was modified to reconstruct AF and NP surface meshes simultaneously. As reconstructing multiple dense meshes of high resolution is challenging, a differentiable rendering based analysis-by-synthesis approach was proposed, and it was also applied to reconstruct vertebra.
Thirdly, to adapt the developed model to newer scanners, population, and imaging protocols, an Adaptive Batch Normalization (AdaBN), and Adaptive Instance Normalization (AdaIN) approach was used to reconstruct IVD meshes from a test dataset independent of the training.
Finally, Pixel2Mechanics: a pipeline was developed to perform surface mesh reconstruction of the IVDs from MRI, and consequently, biomechanical analysis of the resulting meshes was performed and evaluated in three volumes within the IVD. This was compared against manual segmentation approaches.
By performing an accurate 3D high resolution modeling of the spine, the approaches presented in this thesis could potentially improve IDD management in clinical practice. By using deep learning, a framework for the assessment of IDDs could be established, fostering significant advancements in the field.Aquesta tesi aborda el problema creixent dels trastorns degeneratius dels discs intervertebrals (IVD). La degeneració del disc intervertebral (IDD) representa una degradació progressiva dels IVD que compromet la seva funció biomecànica. Aquestes estructures complexes, formades pel nucli pulpos (NP) i l’anell fibrosus (AF), es deterioren amb el temps a causa d’una complexa interacció de factors. La degeneració altera la cinemàtica de la columna, que pot provocar dolor discogènic, inestabilitat i fins i tot compressió nerviosa. Actualment, la ressonància magnètica (MRI) segueix sent la imatge estàndard per diagnosticar IDD. Tanmateix, l’anisotropia, la baixa resolució i les conductes complexes condueixen a un modelatge inexact de les estructures IVD que afecta l’anàlisi i el diagnóstic biomecànic, i per tant hi ha una clara necessitat de realitzar un modelatge d’alta resolució de la columna vertebral.
El primer estudi se centra a desenvolupar una xarxa d’aprenentatge profund (MRI2Mesh) per reconstruir malles superficials d’alta resolució de l’AF a partir de dades de ressonància magnètica anisotrópica clíniques. El mètode proposat incorpora xarxes neuronals convolucionals per a l’extracció de característiques d’imatge i xarxes convolucionals de gràfics per a la deformació de la malla. S’introdueix un nou mecanisme de fusió de característiques que aprofita els transformadors d’atenció axial per combinar les característiques locals del disc I el context anatòmic global per a una reconstrucció precisa de la forma.
En segon lloc, es va modificar la tècnica d’optimització de l’arquitectura proposada per reconstruir les malles de superfície AF i NP simultàniament. Com que la reconstrucció de múltiples malles denses d’alta resolució és un repte, es va proposar un enfocament d’anàlisi per síntesi basat en la representació diferenciable i també es va aplicar per reconstruir vértebres.
En tercer lloc, adaptar el model desenvolupat a escàners, població i imatges me s nous protocols, es va utilitzar un enfocament de normalització adaptative per lots (AdaBN) i de normalització adaptativa d’instàncies (AdaIN) per reconstruir malles IVD a partir d’un conjunt de dades de prova independent de l’entrenament.
Finalment, Pixel2Mechanics: es va desenvolupar una canalització per realitzar la reconstrucció de malla superficial dels IVD a partir de la ressonància magnètica i, en conseqüència, es va realitzar una anàlisi biomecànica de les malles resultants i es va avaluar en tres volums dins de l’IVD. Això es va comparar amb els enfocaments de segmentació manual.
Mitjançant la realització d’un modelatge precís en 3D d’alta resolució de la columna vertebral, els enfocaments presentats en aquesta tesi podrien millorar potencialment la gestió de l’IDD en la pràctica clínica. Mitjançant l’aprenentatge profund, es podria establir un marc per a l’avaluació dels IDD, fomentant avenços significatius en el camp.Programa de Doctorat en Tecnologies de la Informació i les Comunicacion
Novel transcription mechanisms used by dendritic cells in the tumor immune microenvironment
No full textInterferon is essential for eliciting adaptive immunity against cancer cells. Type I interferon (IFNI) activates proinflammatory responses in dendritic cells (DCs) and this promotes specific anti-tumor T cell responses. During tumor progression, cytosolic DNA accumulates in cancer cells, activating the STING pathway that induces IFNI production. Our research describes novel transcriptional mechanisms in control of tumor-infiltrating DCs, which are key activators of adaptive immune responses that modulate tumor progression. We focus on their anti-tumor functions within the tumor immune microenvironment and analyze how IFNI and other inflammatory signatures of DCs can influence tumor progression and also the response to anti-tumor vaccination. Strategies aiming on enhancing DC functions provide attractive opportunities to boost anti-cancer immunity.Durante la progresión tumoral, el ADN citosólico se acumula en las células cancerosas, activando la vía de señalización de STING e induciendo la producción de interferón de tipo I. El interferón es esencial para desencadenar la inmunidad adaptativa contra las células cancerosas, al inducir la respuesta antitumoral de las células dendríticas y los linfocitos T. Nuestra investigación describe nuevos mecanismos transcripcionales que regulan las células dendríticas que infiltran tumores y son clave en las respuestas inmunitarias adaptativas. Este trabajo se centra en sus funciones antitumorales dentro del microambiente inmunitario tumoral y analiza cómo las respuestas de interferón e inflamación en las células dendríticas modulan la progresión del tumor y la respuesta a la vacunación. Las estrategias dirigidas a mejorar las funciones de las células dendríticas ofrecen oportunidades atractivas para potenciar las respuestas inmunitarias contra el cáncer.Programa de Doctorat en Biomedicin
DNA repair in cancer therapeutics: developing a specific inhibitor for tumors and targeted therapies to treat solid tumors in rare diseases
No full textLa ruta de reparació de l’anèmia de Fanconi (FA)/BRCA és un mecanisme emprat en la reparació de danys en el DNA davant la presència d’enllaços creuats entre cadenes, causats ocasionalment o per agents quimioterapèutics. La reparació del DNA és un objectiu important en la teràpia dirigida contra el càncer, i suposa una alternativa a les teràpies convencionals. Després del descobriment de la letalitat sintètica, mot utilitzat per a referir-se a la relació genètica establerta entre dos gens la pèrdua de funció dels quals desemboca en la mort cel·lular, mentre que la pèrdua de funció de tan sols un d’ells no, s’han desenvolupat diversos enfocaments terapèutics en base a aquesta relació. Un exemple en són els inhibidors de la PARP (PARPi), aprovats per al tractament de càncer de mama, ovari, pròstata o pàncrees en tumors amb mutacions en BRCA1/2.
Aquesta tesi és la continuació d'un projecte de descobriment de fàrmacs (drug discovery) amb l'objectiu de trobar un inhibidor de la via FA/BRCA (Fanconinib), que pugui ser utilitzat per tractar tumors amb mutacions letals sintètiques amb la via esmentada, com PARP, ATM, ATR o ALDH2. Després d'aquesta caracterització, es va dur a terme un primer cribratge de compostos a partir d'una biblioteca amb 136 milions de molècules (base de dades 3D ZINC15). seguit de la validació cel·lular/in vitro i de la seva interacció amb l'objectiu (validació bioquímica). Alguns dels candidats dissenyats i provats van mostrar bons resultats sense toxicitat en les cèl·lules tractades. Tot i que queden molts passos per fer, les perspectives a la vista dels nostres últims resultats són prometedores per al futur del nostre projecte de descobriment de fàrmacs.
D'altra banda, la manca d'una via FA/BRCA funcional és l'origen d'un rar trastorn genètic caracteritzat, principalment, per insuficiència medul·lar, anomalies físiques i major risc de càncer. De fet, el desenvolupament de carcinomes escamosos de cap i coll (HNSCC) en pacients amb anèmia de Fanconi és entre 500 i 800 vegades major que en la població general, al qual s'afegeix l'inconvenient addicional que aquests pacients no poden sotmetre's a quimio- o radioteràpia a causa de la pèrdua del mecanisme de reparació d'enllaços creuats entre cadenes. A causa d'aquesta intolerància a la radio/quimioteràpia, la resecció quirúrgica és l'única teràpia aprovada per a aquest tipus de tumors en pacients Fanconi. No obstant això, el 2020 es va publicar un estudi fet pel nostre grup, en el qual a partir d'un cribratge d'alt contingut es va identificar a afatinib, inhibidor panERBB, com un prometedor agent antitumoral i no genotòxic per a pacients Fanconi (Montanuy, et al., 2020a and 2020b). A més, l'amplificació d'EGFR ha estat recentment observada en FA HNSCC (Webster et al., 2022). Mentre el nostre grup intenta demostrar l'eficàcia i seguretat d'afatinib en pacients Fanconi amb HNSCC a través d'un assaig clínic de reposicionament, multicèntric i internacional; i tenint en compte que els tumors solen desenvolupar resistència a aquests tipus de teràpia, limitant la seva eficàcia a llarg termini, el nostre objectiu es va centrar a identificar noves dianes terapèutiques per als tumors FA HNSCC resistents a afatinib. Considerant que les línies FA HNSCC exhibien 20-50 vegades menys resistència a afatinib que les línies esporàdiques (afatinib 20-45-80 nM vs. 800-1.000 nM), vam intentar establir els principals mecanismes diferencials entre línies esporàdiques i Fanconi, resistents i no resistents a afatinib. Tot i que la baixa adquisició de resistència a afatinib en línies FA HNSCC recolza l'ús d'aquest inhibidor en assajos clínics, la identificació de potencials dianes terapèutiques amb expressió diferencial en les dades de transcriptòmica obtingudes obre la porta a noves estratègies contra tumors HNSCC en pacients.La ruta de reparación de anemia de Fanconi (FA)/BRCA es un mecanismo de reparación de daño en el DNA ante la presencia de enlaces cruzados entre cadenas (interstrand crosslinks), causados espontáneamente o por agentes quimioterapéuticos. La reparación del DNA es un objetivo importante en la terapia dirigida contra el cáncer, y supone una alternativa a las terapias convencionales. En este ámbito, la letalidad sintética, término usado para referirse a la relación genética que se establece entre dos genes cuya pérdida de función desemboca en la muerte celular, mientras que la pérdida de función de solo uno de ellos no, está siendo considerada en diferentes enfoques terapéuticos contra el cáncer. Un ejemplo de ello son los inhibidores de la PARP (PARPi), aprobados para el tratamiento de cáncer de mama, ovario, próstata o páncreas en tumores con mutaciones en BRCA1/2.
Esta tesis es continuación de un proyecto de descubrimiento de fármacos (drug discovery) cuyo objetivo es encontrar un inhibidor de la ruta de FA/BRCA (Fanconinib), que pueda ser usado para tratar tumores con mutaciones letales sintéticas con la ruta mencionada, como PARP, ATM, ATR o ALDH2. Después de esta caracterización, se llevó a cabo un primer cribado de compuestos a partir de una librería con 136 millones de moléculas (base de datos 3D ZINC15). seguidas de la validación celular/in vitro y de su interacción con el objetivo (validación bioquímica). Algunos de los candidatos diseñados y probados mostraron buenos resultados sin toxicidad en las células tratadas. Aunque quedan muchos pasos por hacer, las perspectivas a la vista de nuestros últimos resultados son prometedores para el futuro de nuestro proyecto de descubrimiento de fármacos.
Por otra parte, la falta de una ruta FA/BRCA funcional es el origen de un raro desorden genético caracterizado, principalmente por fallo de médula ósea, anomalías físicas y mayor riesgo de cáncer. De hecho, el desarrollo de carcinomas escamosos de cabeza y cuello (HNSCC) en pacientes con anemia de Fanconi es entre 500 y 800 veces mayor que en población general, a lo que se suma el inconveniente adicional de que estos pacientes no pueden someterse a quimio- o radioterapia debido a la pérdida del mecanismo de reparación de enlaces cruzados entre cadenas. A causa de esta intolerancia a la radio/quimioterapia, la resección quirúrgica es la única terapia aprobada para este tipo de tumores en pacientes Fanconi. Sin embargo, en 2020 se publicó un estudio hecho por nuestro grupo, en el que a partir de un cribado high content screening se identificó a afatinib, inhibidor panERBB, como un prometedor agente antitumoral y no genotóxico para pacientes Fanconi (Montanuy, et al., 2020a and 2020b). Además, la amplificación de EGFR ha sido recientemente observada en FA HNSCC (Webster et al., 2022). Mientras nuestro grupo intenta demostrar la eficacia y seguridad de afatinib en pacientes Fanconi con HNSCC a través de un ensayo clínico de reposicionamiento, multicéntrico e internacional; y teniendo en cuenta que los tumores suelen desarrollar resistencia a estos tipos de terapia, limitando su eficacia a largo plazo, nuestro objetivo se centró en identificar nuevas dianas terapéuticas para los tumores FA HNSCC resistentes a afatinib. Considerando que las líneas FA HNSCC exhibían 20-50 veces menos resistencia a afatinib que las líneas esporádicas (afatinib 20-45-80 nM vs. 800-1.000 nM), intentamos establecer los principales mecanismos diferenciales entre líneas esporádicas y Fanconi, resistentes y no resistentes a afatinib. Aunque la baja adquisición de resistencia a afatinib en líneas FA HNSCC apoya el uso de este inhibidor en ensayos clínicos, la identificación de potenciales dianas terapéuticas con expresión diferencial en los datos de transcriptómica obtenidos abre la puerta a nuevas estrategias contra tumores HNSCC en pacientes.Fanconi anemia (FA)/BRCA pathway is a DNA damage repair pathway whose main function is to solve interstrand crosslinks that occur spontaneously or when cells are under the presence of chemotherapeutic agents. DNA repair is gaining relevance as targeted therapy against cancer, offering an alternative to conventional therapies. In this field, synthetic lethality, term used to refer to the genetic relationship stablished between two genes in which the loss of function of both results in cell death, but the loss of one of either of the two genes does not, has been taken into consideration for some cancer therapeutic approaches. This is the case of PARP inhibitors are approved to treat breast, ovarian, prostate and pancreas cancer with BRCA1/2 mutations.
This thesis is a continuation of a drug discovery project aimed at finding a FA/BRCA pathway inhibitor (Fanconinib) that could be used for cancer treatment in presence of mutations that have synthetic lethal interactions with the mentioned pathway, such as PARP, ATM, ATR or ALDH2. After characterizing the target, an initial compound screening was conducted using a library of 136 million molecules (3D ZINC15 database). Subsequent cellular/in vitro validation and biochemical validation of the target-compound interaction were performed. Some of the designed and tested candidates showed promising results without toxicity in treated cells. Although there are more steps to be taken, the outlook based on our latest results is promising for the future of our drug discovery project.
On the other hand, the lack of a functional FA/BRCA pathway is the root cause of a rare genetic disorder characterized primarily by bone marrow failure, physical abnormalities, and an increased risk of cancer. In fact, head and neck squamous cell carcinoma (HNSCC) develops 500-800 times more frequently in Fanconi anemia patients compared to the general population. Additionally, these patients cannot undergo chemotherapy or radiotherapy due to the loss of the interstrand crosslink repair mechanism. Due to this radio/chemotherapy intolerance, surgical resection is the only approved therapy for this type of tumor in Fanconi patients. However, a 2020 study by our group, using high-content screening, identified afatinib, a panERBB inhibitor, as a promising non-genotoxic anti-tumor agent for Fanconi patients (Montanuy, et al., 2020a and 2020b). Moreover, EGFR amplification has recently been observed in FA HNSCC (Webster et al., 2022). While our group is working to demonstrate the efficacy and safety of afatinib in Fanconi patients with HNSCC through a repositioning, multicenter, and international clinical trial, and considering that tumors often develop resistance to these therapies, limiting their long-term efficacy, our focus has been on identifying new therapeutic targets for afatinib-resistant FA HNSCC tumors. Considering that FA HNSCC lines exhibited 20-50 times less resistance to afatinib than sporadic lines (afatinib 20-45-80 nM vs. 800-1.000 nM), we attempted to establish the main differential mechanisms between sporadic and Fanconi lines, both resistant and non-resistant to afatinib. Although the low acquisition of resistance to afatinib in FA HNSCC lines supports the use of this inhibitor in clinical trials, the identification of potential therapeutic targets with differential expression in the obtained transcriptomic data opens the door to new strategies against HNSCC tumors in patients.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Genètic
El profesorado talentoso y su caracterización basada en un paradigma multidimensional del talento
No full textEn una recerca per integrar les temàtiques de formació inicial docent i d'inclusió, en particular des de la perspectiva de la presència del talent, s'ha proposat desenvolupar una investigació que tingui com a objectiu la creació d'un marc de referència que afavoreixi la definició del concepte de professor talentós. Alhora, s'espera que aquesta concepció del docent que mostra certes característiques que el fan destacar respecte als seus companys, s'identifiqui en una etapa prèvia a l'exposició directa, intencionada i formal a l'àmbit pedagògic, podent-se així parlar de potencials professors talentosos, els quals puguin ser conduïts cap a la docència com una oportunitat per desenvolupar els seus talents. En relació amb això, es considera dins el paradigma sobre el qual es busca construir aquestes definicions, una visió del talent holística i integrada, promovent la valoració de la diversificació de les capacitats sobresortints, específicament d'aquelles que es consideraran centrals per a la caracterització de potencials professors talentosos i de professors talentosos.
Aquesta investigació ha considerat necessària la indagació en la literatura especialitzada com a primera font, a causa de l'escassetat d'experiències afins a la temàtica a explorar. Com a conseqüència d'aquesta revisió, ha estat possible generar una proposta teòrica que sustenti els propòsits fonamentals de la investigació, la qual s'ha contrastat posteriorment amb les evidències obtingudes a través de la recollida de dades. Per a això, s'ha construït un qüestionari orientat a docents en exercici, a través del qual poguessin donar compte de la seva visió respecte a la figura del professor talentós, tenint en compte diferents components: la manera de definir el concepte, el seu vincle amb diverses capacitats, la presència de la intel·ligència, la forma en què interactua amb els seus companys, el seu rendiment en avaluacions docents, la forma en què contribueixen a la seva concepció la presència de potencial en contrast amb l'experiència adquirida, entre d'altres. De forma complementària, s'ha entrevistat un grup de docents per aprofundir en determinades facetes i contrastar la seva perspectiva amb el que ha estat reportat pel qüestionari.
En termes de resultats, per una banda, es compta amb la generació d'una proposta teòrica que faciliti la caracterització i detecció de potencials professors talentosos i de professors talentosos, la qual ofereix una composició del talent basada en tres categories: el talent acadèmic, el talent pedagògic i el talent socioemocional. D'altra banda, els principals descobriments que es destaquen de l'aplicació d'instruments són: la prevalença de certes competències (disciplinària, social i emocional) en el professor talentós, la saviesa com una característica particular, els seus trets d'intel·ligència concordants amb aquestes competències, el reconeixement per part dels seus companys i dels seus estudiants (tot i no tenir necessàriament un rendiment sobresortint en avaluacions docents), el seu nexe en major mesura amb estudiants que tenen dificultats (per sobre d'aquells que mostren grans èxits d'aprenentatge), i la importància de l'experiència per a la seva consolidació (sent fins i tot més determinant que tenir cert potencial).En una búsqueda por integrar las temáticas de formación inicial docente y de inclusión, en particular desde la perspectiva de la presencia del talento, se ha propuesto desarrollar una investigación que tenga como objetivo la creación de un marco de referencia que favorezca la definición del concepto de profesor talentoso. A su vez, se espera que tal concepción del docente que muestra ciertas características que le hacen sobresalir respecto a sus pares, se identifique en una etapa previa a la exposición directa, intencionada y formal al ámbito pedagógico, pudiéndose así hablar de potenciales profesores talentosos, los cuales puedan ser conducidos hacia la docencia como una oportunidad para desarrollar sus talentos. En relación a ello, se considera dentro del paradigma sobre el cual se busca construir estas definiciones, una visión del talento holística e integrada, promoviendo la valoración de la diversificación de las capacidades sobresalientes, específicamente de aquellas que se considerarán centrales para la caracterización de potenciales profesores talentosos y de profesores talentosos.
Esta investigación ha considerado necesaria la indagación en la literatura especializada como primera fuente, debido a la escasez de experiencias afines a la temática a explorar. Como consecuencia de tal revisión, ha sido posible generar una propuesta teórica que sustente los propósitos fundamentales de la investigación, la cual se ha contrastado a posteriori con las evidencias obtenidas a través de la recogida de datos. Para ello, se ha construido un cuestionario orientado a docentes en ejercicio, a través del cual pudiesen dar cuenta de su visión respecto a la figura del profesor talentoso, teniendo en cuenta distintos componentes: la manera de definir el concepto, su vínculo con diversas capacidades, la presencia de la inteligencia, la forma en que interactúa con sus pares, su desempeño en evaluaciones docentes, la forma en que contribuyen a su concepción la presencia de potencial en contraste con la experiencia adquirida, entre otros. De forma complementaria, se ha entrevistado a un grupo de docentes para profundizar en determinadas aristas y contrastar su perspectiva con lo reportado por el cuestionario.
En términos de resultados, por una parte, se cuenta con la generación de una propuesta teórica que facilite la caracterización y detección de potenciales profesores talentosos y de profesores talentosos, la cual ofrece una composición del talento basada en tres categorías: el talento académico, el talento pedagógico y el talento socioemocional. Por otro lado, los principales hallazgos que se rescatan de la aplicación de instrumentos son: la prevalencia de ciertas competencias (disciplinar, social y emocional) en el profesor talentoso, la sabiduría como una característica particular, sus rasgos de inteligencia concordantes con dichas competencias, el reconocimiento por parte de sus pares y de sus estudiantes (a pesar de no tener necesariamente un desempeño sobresaliente en evaluaciones docentes), su nexo en mayor medida con estudiantes que tienen dificultades (por sobre aquellos que muestran grandes logros de aprendizaje), y la importancia de la experiencia para su consolidación (siendo incluso más determinante que el contar con cierto potencial).In a search to integrate the themes of initial teacher training and inclusion, particularly from the perspective of the presence of talent, it has been proposed to develop a research that aims to create a frame of reference that favors the definition of the concept of talented teacher. In turn, it is expected that such a conception of the teacher who shows certain characteristics that make him stand out from his peers, is identified in a stage prior to direct, intentional and formal exposure to the pedagogical field, thus being able to speak of potential talented teachers, who can be led towards teaching as an opportunity to develop their talents. In relation to this, a holistic and integrated vision of talent is considered within the paradigm on which these definitions are sought to be built, promoting the assessment of the diversification of outstanding capacities, specifically those that will be considered central to the characterization of potential talented teachers and talented teachers.
This research has considered it necessary to investigate the specialized literature as a first source, due to the scarcity of experiences related to the topic to be explored. As a result of such a review, it has been possible to generate a theoretical proposal that supports the fundamental purposes of the research, which has been contrasted a posteriori with the evidence obtained through data collection. To do so, a questionnaire has been constructed aimed at practicing teachers, through which they could give an account of their vision regarding the figure of the talented teacher, taking into account different components: the way of defining the concept, its link with various capacities, the presence of intelligence, the way in which they interact with their peers, their performance in teaching evaluations, the way in which the presence of potential in contrast to the acquired experience contributes to their conception, among others. In addition, a group of teachers has been interviewed to delve deeper into certain aspects and contrast their perspective with what was reported by the questionnaire.
In terms of results, on the one hand, there is a theoretical proposal that facilitates the characterization and detection of potential talented teachers and talented teachers, which offers a composition of talent based on three categories: academic talent, pedagogical talent and socio-emotional talent. On the other hand, the main findings that are rescued from the application of instruments are: the prevalence of certain competencies (disciplinary, social and emotional) in the talented teacher, wisdom as a particular characteristic, their intelligence traits concordant with said competencies, recognition by their peers and their students (despite not necessarily having an outstanding performance in teaching evaluations), their greater connection with students who have difficulties (over those who show great learning achievements), and the importance of experience for their consolidation (being even more determining than having a certain potential).Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Educaci
Patró espacio-temporal de la ligno-suberificació de l’arrel d’Arabidopsis: la funció de les CASPARIAN STRIP MEMBRANE DOMAIN PROTEINS-LIKE en l’endodermis i el fel·lema
No full textENG- Terrestrial plants develop cellular barriers in stems and roots to protect themselves from adverse environmental conditions. These barriers accumulate lignin and suberin in their walls. Lignin is a polyphenolic polymer and suberin is an aliphatic polyester, and together, they provide rigidity, impermeability, and resistance to the cell walls.
The endodermis and phellem are examples of ligno-suberized protective barriers, which we have studied in the roots of Arabidopsis, a model plant in plant research. The endodermis is found inside young roots and forms a barrier that controls the absorption of water and solutes, prevents them from returning to the soil during transport to the aerial part, and blocks the entry of toxic elements such as salt. In the more mature regions of the roots, where the endodermis is no longer present, the phellem covers the root to protect it from desiccation and pathogens.
Using the endodermis and phellem of Arabidopsis roots as a model, we have discovered that the accumulation of lignin and suberin follows a temporal pattern and that these polymers are deposited in different layers of the cell wall. Additionally, we have identified the differences between the two tissues in the chemical composition of suberin. Next, we studied the function of a group of proteins called CASPARIAN STRIP MEMBRANE DOMAIN PROTEINS-LIKE (CASPLs). Through genetic engineering, we found that these proteins are activated in the endodermis and phellem when suberin accumulation begins. Using mutant plants without active CASPLs genes, we analysed how suberin and lignin are deposited. We demonstrated that the absence of CASPLs proteins alters the composition of the cell walls of the endodermis and phellem, making the plants more sensitive to growth in saline conditions.
These results provide new insights into the ligno-suberization process, essential for the future development of plant varieties more tolerant to adverse environmental conditionsCAT- Les plantes terrestres desenvolupen barreres cel·lulars en tiges i arrels per a protegir-se de les condicions ambientals adverses. Aquestes barreres acumulen lignina i suberina a les seves parets. La lignina és un polímer polifenòlic i la suberina un polièster alifàtic, i, en conjunt, aporten rigidesa, impermeabilitat i resistència a les parets cel·lulars.
L’endodermis i el fel·lema són exemples de barreres protectores ligno-suberificades, les quals hem estudiat en les arrels d’Arabidopsis, una planta model en recerca vegetal. L’endodermis es troba a l’interior de les arrels joves i forma una barrera que controla l’absorció d’aigua i soluts, impedeix que retornin al sòl en el transport cap a la part aèria, i bloqueja l’entrada d’elements tòxics com la sal. A les zones més madures de les arrels, on ja no hi ha endodermis, el fel·lema cobreix l’arrel per a protegir-la de la dessecació i dels patògens.
En utilitzar l’endodermis i el fel·lema de les arrels d’Arabidopsis com a model, hem descobert que l’acumulació de lignina i suberina segueix un patró temporal i que aquests polímers es dipositen en capes diferents de la paret cel·lular. A més, hem identificat les diferències que presenten ambdós teixits en la composició química de suberina. Seguidament, hem estudiat la funció d’un grup de proteïnes anomenades CASPARIAN STRIP MEMBRANE DOMAIN PROTEINS-LIKE (CASPLs). Amb enginyeria genètica, hem vist que aquestes proteïnes s’activen a l’endodermis i al fel·lema quan comença l’acumulació de suberina. Utilitzant plantes mutants sense els gens CASPLs actius, hem analitzat com es dipositen la suberina i la lignina. Hem demostrat que la manca de proteïnes CASPLs altera la composició de les parets cel·lulars de l’endodermis i el fel·lema, fent les plantes més sensibles al creixement en condicions salines.
Aquests resultats aporten nous coneixements sobre el procés de ligno-suberificació, essencials per al desenvolupament futur de varietats de plantes més tolerants a les condicions ambientals adversesPrograma de Doctorat en Biologia Molecular, Biomedicina i Salu
Developing a Pipeline for the Discovery of b-HLH-LZ-Based Therapeutics: Insights from Omomyc Engineering
No full textMYC és un factor de transcripció essencial en la biologia humana, regulant processos com la proliferació cel·lular, la diferenciació i el metabolisme. La seva desregulació en la majoria de càncers humans, degut a la sobreexpressió i la pèrdua dels controls reguladors, contribueix al creixement i manteniment dels tumors. Per això, la inhibició de MYC és una diana terapèutica atractiva en oncologia. No obstant, la seva naturalesa desordenada i localització nuclear han dificultat la seva inhibició directa. Al 2021, Peptomyc va portar a la clínica el primer inhibidor directe de MYC en forma de mini-proteïna, Omomyc, que actua com a dominant negatiu, amb propietats de penetració cel·lular intrínseca. Aquest avenç ha obert el camí per al desenvolupament d'una nova classe de proteïnes terapèutiques en forma de dominis b-HLH-LZ, inspirant el disseny de molècules similars.
Aquesta tesi té com a objectiu establir les bases per al desenvolupament de nous candidats a fàrmacs basats en Omomyc, a través de l'ús d'eines de caracterització rellevants. Es van explorar dues estratègies per potenciar l'activitat antitumoral d'Omomyc:
Primer, es va estudiar la modulació de l'eficiència de penetració cel·lular i la localització nuclear de variants derivades d'Omomyc a través de mutacions curtes i la fusió amb pèptids de penetració cel·lular. Amb un panell de 23 variants d'Omomyc o Max*, es va observar que la fusió de CPPs a les variants millorava la seva cinètica de penetració, i l'eficiència general es potenciava amb la fusió d'una seqüència dirigida al EGFR. No obstant això, aquesta millora va comportar una reducció de l'estabilitat estructural, una vinculació a l'ADN menys específica i una solubilitat reduïda. Les truncacions al domini de la cremallera de leucina també van afectar l'estabilitat de la proteïna, amb truncacions majors que disminuïen l'expressió recombinant i la solubilitat. Finalment, es va concloure que l'ús de HisTag agilitava la purificació de variants, però afectava negativament la capacitat de vinculació a l'ADN, limitant la seva avaluació.
La segona part de la tesi va explorar com les modificacions en la càrrega neta de les proteïnes derivades d'Omomyc influïen en la solubilitat, la vinculació a MYC, MAX i l'ADN, i la seva activitat cel·lular. Es va demostrar que les variants amb un pI més baix tenien perfils de solubilitat més avantatjosos a pH neutre i bàsic. Tot i que la seva estabilitat estructural era inferior, aquestes variants mantenien la capacitat de vincular-se a MYC i MAX, indicant que les seves funcions nuclears es preservaven malgrat els canvis estructurals. No obstant això, les variants amb canvis profunds en el pI mostraven una afinitat reduïda per l'ADN, que es recuperava mitjançant l'heterodimerització amb Max*. Sorprenentment, la seva capacitat de penetració cel·lular no correlacionava amb l'eficàcia per inhibir la proliferació cel·lular, suggerint que altres factors, com l'estabilitat intracel·lular o la localització nuclear, podrien influir en l'eficàcia terapèutica. A més, un nou assaig va destacar el comportament diferent de les variants en plasma i sang sencera, indicant que la modulació de la càrrega neta podia influir en el perfil farmacocinètic.
En conjunt, els resultats d'aquesta tesi proporcionen informació clau sobre els reptes i oportunitats en el desenvolupament de mini-proteïnes derivades d'Omomyc com a agents terapèutics. Tot i que la fusió de CPPs millora la penetració cel·lular, cal equilibrar els compromisos en estabilitat estructural i funcionalitat. Les mutacions de càrrega mostren potencial per millorar la solubilitat i l'estabilitat, fet que podria millorar la farmacocinètica in vivo. Aquest treball avança la comprensió sobre com es pot aconseguir la inhibició de MYC a través del disseny racional de mini-proteïnes, i estableix les bases per a l'optimització futura de les proteïnes b-HLH-LZ com a teràpies viables contra el càncer.MYC es un factor de transcripción esencial en la biología humana, regulando procesos como la proliferación celular, la diferenciación y el metabolismo. Su desregulación en la mayoría de cánceres humanos, debido a la sobreexpresión y pérdida de los controles reguladores, contribuye al crecimiento y mantenimiento de los tumores. Por eso, la inhibición de MYC es una diana terapéutica atractiva en oncología. Sin embargo, su naturaleza desordenada y localización nuclear han dificultado su inhibición directa. En 2021, Peptomyc llevó a la clínica al primer inhibidor directo de MYC en forma de mini-proteína, Omomyc, que actúa como dominante negativo, con propiedades de penetración celular intrínseca. Este avance ha abierto el camino para el desarrollo de una nueva clase de proteínas terapéuticas en forma de dominios b-HLH-LZ, inspirando el diseño de moléculas similares.
Esta tesis tiene como objetivo sentar las bases para el desarrollo de nuevos candidatos a fármacos basados en Omomyc, a través del uso de herramientas de caracterización relevantes. Se exploraron dos estrategias para potenciar la actividad antitumoral de Omomyc:
Primero, se estudió la modulación de la eficiencia de penetración celular y la localización nuclear de variantes derivadas de Omomyc a través de mutaciones cortas y la fusión con péptidos de penetración celular. Con un panel de 23 variantes de Omomyc o Max*, se observó que la fusión de CPPs en las variantes mejoraba su cinética de penetración, y la eficiencia general se potenciaba con la fusión de una secuencia dirigida al EGFR. Sin embargo, esta mejora supuso una reducción de la estabilidad estructural, una vinculación al ADN menos específica y una solubilidad reducida. Las truncaciones en el dominio de la cremallera de leucina también afectaron a la estabilidad de la proteína, con truncaciones mayores que disminuían la expresión recombinante y la solubilidad. Por último, se concluyó que el uso de HisTag agilizaba la purificación de variantes, pero afectaba negativamente a la capacidad de vinculación al ADN, limitando su evaluación.
La segunda parte de la tesis exploró cómo las modificaciones en la carga neta de las proteínas derivadas de Omomyc influían en la solubilidad, la vinculación a MYC, MAX y el ADN, y su actividad celular. Se demostró que las variantes con un pI más bajo tenían perfiles de solubilidad más ventajosos a pH neutro y básico. Aunque su estabilidad estructural era inferior, estas variantes mantenían la capacidad de vincularse a MYC y MAX, indicando que sus funciones nucleares se preservaban a pesar de los cambios estructurales. Sin embargo, las variantes con cambios profundos en el pI mostraban una afinidad reducida por el ADN, que se recuperaba mediante la heterodimerización con Max*. Sorprendentemente, su capacidad de penetración celular no correlacionaba con la eficacia para inhibir la proliferación celular, sugiriendo que otros factores como la estabilidad intracelular o la localización nuclear podrían influir en la eficacia terapéutica. Además, un nuevo ensayo destacó el comportamiento distinto a las variantes en plasma y sangre entera, indicando que la modulación de la carga limpia podía influir en el perfil farmacocinético.
En conjunto, los resultados de esta tesis proporcionan información clave sobre los retos y oportunidades en el desarrollo de mini-proteínas derivadas de Omomyc como agentes terapéuticos. Aunque la fusión de CPPs mejora la penetración celular, es necesario equilibrar los compromisos en estabilidad estructural y funcionalidad. Las mutaciones de carga muestran potencial para mejorar la solubilidad y la estabilidad, lo que podría mejorar la farmacocinética in vivo. Este trabajo avanza la comprensión sobre cómo conseguir la inhibición de MYC a través del diseño racional de mini-proteínas, y sienta las bases para la optimización futura de las proteínas b-HLH-LZ como terapias viables contra el cáncer.MYC is a transcription factor playing a central role in human biology through its regulation of processes such as cellular proliferation and differentiation or metabolism. MYC was shown to be deregulated in the majority of human cancers through overexpression and loss of normal regulatory controls and to strongly contribute to tumor growth and maintenance. For this reason, MYC inhibition represents a particularly appealing therapeutic target in oncology. However, MYC’s intrinsic disordered nature and nuclear localization made its direct inhibition challenging. In 2021, Peptomyc brought to the clinic the first direct mini-protein MYC inhibitor, named Omomyc, which acts as a MYC dominant negative, with intrinsic cell penetration properties. This major milestone in oncology has paved the way to the development of a new class of therapeutic proteins, in the shape of b-HLH-LZ domains, and was an inspiration for the design of similar molecules.
The work presented in this thesis aimed at establishing the foundations for the efficient development of new Omomyc-based drug candidates, through the development of relevant tools and characterization methods. We did so while exploring two strategies to enhance the anti-tumoral Omomyc activity:
First, we investigated the modulation of the cell penetration efficiency and nuclear localization of Omomyc-derived variants through the introduction of short-stretch mutations and fusion to cell-penetrating peptides (CPPs). Through the study of a panel of 23 Omomyc- or Max*-derived variants, we determined that the fusion of CPPs to Omomyc variants could improve their cell penetration kinetics and that their overall cell penetration efficiency could be improved through their fusion to an Epidermal Growth Factor Receptor (EGFR)-targeting sequence. However, this improvement came at the cost of reduced structural stability, less specific DNA-binding ability and decreased solubility. Furthermore, truncations to the leucine zipper domain affected the protein’s stability, with larger truncations leading to poor recombinant expression and reduced solubility. Finally, we determined that the use of HisTag could be valuable to streamline the purification of large variants panel, but impacted their DNA-binding ability, critically limiting these variants evaluation.
The second part of this thesis explored how changes in the net charge of Omomyc-derived proteins influence their solubility, their binding to MYC, MAX and DNA, as well as their cellular activity. First, we could demonstrate that variants with a lower isoelectric point (pI) could exhibit more advantageous solubility profiles both at neutral and basic pH conditions. Despite having an overall reduced structural stability, these charge-modified variants retained the ability to bind to both MYC and MAX, suggesting that their core binding functions were mainly preserved despite structural changes. However, the variants with the most profound pI change presented significantly reduced affinity for DNA, which was seemingly rescued through heterodimerization with Max*. Interestingly, these variants capacity for cell penetration did not correlate with their effectiveness in inhibiting cell proliferation, suggesting that additional factors, such as intracellular stability, nuclear localization, or subtle changes in MAX and/or MYC affinity could play pivotal roles in determining their therapeutic efficacy. Furthermore, a newly developed assay highlighted the charge variants different behavior in plasma and whole blood and suggested that Omomyc variants net charge modulation could impact their pharmacokinetic profile.
Overall, the results of this thesis provide important insights into the challenges and opportunities of developing Omomyc-derived mini-proteins as therapeutic agents. While the fusion of CPPs enhances cell penetration, trade-offs in structural stability and functional activity must be carefully balanced. Charge mutations show promise for improving solubility and stability, which could enhance in vivo pharmacokinetics. This work advances the understanding of how MYC inhibition can be achieved through rational design of mini-proteins and lays the groundwork for further optimization of b-HLH-LZ proteins as viable cancer therapeutics.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Bioquímica, Biologia Molecular i Biomedicin
Identidad indagadora y posicionamientos del profesorado de educación primaria ante un proceso de innovación educativa
No full textEls nous models educatius han provocat canvis profunds en el desenvolupament de la innovació a l’escola. Aquests canvis, juntament amb els nombrosos avenços tecnològics de les últimes dècades, han tingut un impacte notable en els desafiaments educatius als quals s’enfronta el professorat a l’escola del segle XXI. En aquest nou context escolar, la indagació en la seva dimensió individual i de grup, pel seu gran potencial unit a la innovació i la identitat del professorat, representa un suport molt rellevant per resoldre els problemes pedagògics que sorgeixen diàriament als centres educatius. Tot i això, els estudis científics existents en aquesta matèria són escassos i es requereix conceptualitzar la
identitat del professorat com a indagador en base a components i descriptors de l’“I” i del “We”.
Aquesta tesi doctoral té com a objectiu contribuir a l’estudi de la I-position i la We-position d’indagació del professorat d’Educació Primària. Per això, s’ha utilitzat la Dialogical Self Theory (DST) com a mitjà vehicular per identificar els components i descriptors que configuren la identitat indagadora del professorat en la seva dimensió individual i de grup. A nivell teòric, pretenem identificar els components i descriptors que formen part dels posicionaments que adopta el professorat quan participa en un procés d’innovació educativa. A nivell metodològic, la tesi té com a objectiu construir dos instruments, un qüestionari i una entrevista semiestructurada que permetin recollir informació sobre els components i descriptors de la identitat del professorat com a indagador en la seva dimensió individual i de grup.
Per construir una definició de I-position i de We-position d’indagació, s’han utilitzat les concepcions d’ensenyament – aprenentatge com a component de l’“I” i del “We” i l’agència, la propietat, el sentit, les emocions, el lideratge, el compromís, la indagació col·laborativa, l’autorregulació i les activitats d’indagació com a descriptors de la I-position i la We-position d’indagació. Han estat analitzats a través de dos estudis en els quals van participar docents d’educació primària. El primer, de tipus quantitatiu, va recollir a través d’un qüestionari les respostes de 123 participants. El segon, de tipus qualitatiu, va incloure les veus de 31 docents, recollides mitjançant set grups focals.
Les anàlisis d’ambdós estudis han posat en evidència la utilitat del marc teòric adoptat per aportar nou coneixement a la identitat indagadora del professorat en la seva dimensió individual i de grup. De la mateixa manera, s’ha determinat la relació existent entre les concepcions d’ensenyament – aprenentatge com a component de l’“I” i del “We”, els descriptors de la identitat indagadora i les activitats prototípiques d’indagació en el marc d’un projecte d’innovació educativa. Igualment, s’han identificat els descriptors que prediuen el canvi de identitat indagadora del professorat, el seu posicionament a nivell individual i de grup i les condicions que determinen la forma en què el professorat d’Educació Primària es posiciona davant un procés d’innovació educativa.
S’han tingut en consideració les limitacions a l’hora de realitzar estudis utilitzant com a instruments un qüestionari i grups focals. Finalment, s’han establert una sèrie d’implicacions per a la pràctica educativa que considerem facilitaran als diferents membres de la comunitat educativa el disseny i implementació de projectes d’innovació educativa.Los nuevos modelos educativos han provocado cambios profundos en el desarrollo de la innovación en la escuela. Estos cambios, junto a los numerosos avances tecnológicos de las últimas décadas, han tenido un impacto notable en los desafíos educativos a los que se enfrenta el profesorado en la escuela del siglo XXI. En este nuevo contexto escolar, la indagación en su dimensión individual y de grupo, por su gran potencial unido a la innovación y la identidad del profesorado, representa un soporte muy relevante para resolver los problemas pedagógicos que surgen diariamente en los centros educativos. A pesar de ello, los estudios científicos existentes en esta materia son escasos y se requiere conceptualizar la identidad del profesorado como indagador en base a componentes y descriptores del “I” y del “We”.
Esta tesis doctoral tiene como objetivo contribuir al estudio de la I-position y la We-position de indagación del profesorado de Educación Primaria. Para ello, se ha utilizado la Dialogical Self Theory (DST) como medio vehicular para identificar los componentes y descriptores que configuran la identidad indagadora del profesorado en su dimensión individual y de grupo. A nivel teórico, pretendemos identificar los componentes y descriptores que forman parte de los posicionamientos que adopta el profesorado cuando participa en un proceso de innovación educativa. A nivel metodológico, la tesis tiene como objetivo construir dos instrumentos, un cuestionario y una entrevista semiestructurada que permitan recoger información sobre los componentes y descriptores de la identidad del profesorado como indagador en su dimensión individual y de grupo.
Para construir una definición de I-position y de We-position de indagación, se han utilizado las concepciones de enseñanza – aprendizaje como componente del “I” y del “We” y la agencia, la propiedad, el sentido, las emociones, el liderazgo, el compromiso, la indagación colaborativa, la autorregulación y las actividades de indagación como descriptores de la I-position y la We-position de indagación. Han sido analizados a través de dos estudios en los que participaron docentes de educación primaria. El primero, de tipo cuantitativo, recogió a través de un cuestionario las respuestas de 123 participantes. El segundo, de tipo cualitativo, incluyó las voces de 31 docentes, recogidas mediante siete grupos focales.
Los análisis de ambos estudios han puesto en evidencia la utilidad del marco teórico adoptado para aportar nuevo conocimiento a la identidad indagadora del profesorado en su dimensión individual y de grupo. Del mismo modo, se ha determinado la relación existente entre las concepciones de enseñanza – aprendizaje como componente del “I” y del “We”, los descriptores de la identidad indagadora y las actividades prototípicas de indagación en el marco de un proyecto de innovación educativa. Igualmente, se han identificado los descriptores que predicen el cambio de identidad indagadora del profesorado, su posicionamiento a nivel individual y de grupo y las condiciones que determinan la forma en la que el profesorado de Educación Primaria se posiciona ante un proceso de innovación educativa.
Se han tenido en consideración las limitaciones al realizar estudios utilizando como instrumentos un cuestionario y grupos focales. Finalmente, se han establecido una serie de implicaciones para la práctica educativa que consideramos facilitarán a los distintos miembros de la comunidad educativa el diseño e implementación de proyectos de innovación educativa.The new educational models have caused profound changes in the development of innovation in schools. These changes, together with the numerous technological advances of recent decades, have had a notable impact on the educational challenges that teachers face in 21st century schools. In this new school context, inquiry in its individual and group dimensions, due to its great potential combined with innovation and the identity of the teaching staff, represents a very relevant support for solving the pedagogical problems that arise daily in schools. Despite this, existing scientific studies on this subject are limited and it is necessary to conceptualize the identity of teachers as inquirers based on components and descriptors of the “I” and the “We”.
This doctoral thesis aims to contribute to the study of the I-position and the We-position of inquiry of Primary Education teachers. To this end, Dialogical Self Theory (DST) has been used as a vehicle to identify the components and descriptors that make up the inquiring identity of teachers in their individual and group dimensions. At a theoretical level, we aim to identify the components and descriptors that are part of the positioning that teachers adopt when participating in a process of educational innovation. At a methodological level, the thesis aims to construct two instruments, a questionnaire and a semi-structured interview that will allow the collection of information on the components and descriptors of the identity of teachers as inquirers in their individual and group dimensions.
To construct a definition of the I-position and the We-position of inquiry, the following have been used: the conceptions of teaching-learning as a component of the “I” and the “We” and the agency, ownership, meaning, emotions, leadership, commitment, collaborative inquiry, self-regulation and inquiry activities as descriptors of the I-position and We-position of inquiry. They have been analyzed through two studies in which Primary Education teachers participated. The first, quantitative, collected the responses of 123 participants through a questionnaire. The second, qualitative, included the voices of 31 teachers, collected through seven focus groups.
The analyses of both studies have highlighted the usefulness of the theoretical framework adopted to provide new knowledge to the inquiring identity of teachers in their individual and group dimensions. In the same way, the existing relationship between the conceptions of teaching-learning as a component of the "I" and the "We", the descriptors of the inquiring identity and the prototypical inquiry activities within the framework of an educational innovation project has been determined. Likewise, the descriptors that predict the change in teachers' inquiry identity, their positioning at the individual and group level and the conditions that determine the way in which Primary Education teachers position themselves in the face of a process of educational innovation have been identified.
The limitations have been taken into consideration when carrying out studies using a questionnaire and focus groups as instruments. Finally, a series of implications have been established for educational practice that we consider will facilitate the different members of the educational community in the design and implementation of educational innovation projects.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Psicologia de l'Educaci
Alcohol Advertising: Unveiling the Associations between Hegemonic Masculinity Traits, Advertising Message Strategies, and Types of Alcoholic Beverages
No full textA nivel mundial, la publicidad y el consumo de alcohol se han asociado con la salud y las condiciones de riesgo, especialmente en los hombres. Los estudios demuestran que los anunciantes de alcohol emplean rasgos de masculinidad hegemónica (RMH-HMT) en sus estrategias de mensajes publicitarios. Sin embargo, los estudios no logran identificar la asociación entre esos rasgos, las estrategias de mensajes publicitarios y el tipo de alcohol que se anuncia. Esta tesis (desarrollada a través de tres artículos) presenta un marco conceptual y nuevas perspectivas sobre la aplicabilidad de la Teoría de la Masculinidad Hegemónica de Connell y la Rueda de Estrategias de Mensaje de Seis Segmentos de Taylor a los anuncios de alcohol de una sociedad patriarcal no occidental. Se investiga la prevalencia de los RMH, su asociación con el tipo de alcohol, los niveles de exposición, las diferencias entre los niveles de exposición, las estrategias de mensaje más prevalentes, la asociación entre las estrategias de mensaje y el tipo de alcohol, y la asociación entre las estrategias de mensaje y los RMH en 182 anuncios de cerveza y bebidas alcohólicas destiladas fabricadas en Ghana. En promedio, los spots mostraron un alto nivel de masculinidad hegemónica. Los hallazgos revelaron que la camaradería es el rasgo masculino hegemónico más prevalente, con una asociación significativa de la camaradería con los anuncios de cerveza y la sexualidad con los anuncios de bebidas alcohólicas destiladas. Los anuncios utilizaron más la estrategia ritual (apelación emocional) de la rueda de estrategias de mensajes de Taylor que la estrategia de transmisión (apelación racional). La primera se asoció significativamente con rasgos de camaradería y responsabilidad. El segmento de necesidad aguda, que se dirige a las necesidades inmediatas de los consumidores, se asoció con los anuncios de cerveza, mientras que el segmento de la razón que proyecta la propuesta de venta única de los productos se asoció con los anuncios de bebidas alcohólicas destiladas (estrategias de transmisión). Finalmente, el estudio describe limitaciones y propone recomendaciones para futuras investigaciones.A escala global, la publicitat i el consum d'alcohol s'han associat amb problemes de salut i risc, especialment entre els homes. Els estudis mostren que els anunciants d'alcohol utilitzen trets masculins hegemònics (TMH-HMT) en les seves estratègies de missatges publicitaris. No obstant això, aquests estudis no identifiquen l'associació entre els TMH, les estratègies de missatges publicitaris i el tipus d'alcohol que es publicita. Aquesta tesi (presentada a través de tres articles) presenta un marc conceptual i noves perspectives sobre l'aplicació als anuncis d'alcohol d'una societat patriarcal no occidental tant de la teoria de la masculinitat hegemònica de Connell com de la roda de l'estratègia de missatges de sis segments de Taylor. Investiga, en 182 anuncis de cervesa i beguda destillades alcohòliques fabricades a Ghana, la prevalença dels TMH, la seva associació amb el tipus d'alcohol, els nivells d'exposició, les diferències entre els nivells d'exposició, les estratègies de missatges més habituals, l'associació entre les estratègies de missatges i el tipus d'alcohol, i l'associació entre les estratègies de missatges i els TMH. De mitjana, els anuncis van presentar un alt nivell de masculinitat hegemònica. Les troballes van revelar que la camaraderia era el tret masculí hegemònic més prevalent, amb una associació significativa de la camaraderia amb els anuncis de cervesa i de la sexualitat amb les begudes destil·lades alcohòliques. Els anuncis d'alcohol ghanesos van utilitzar més l'estratègia ritual (apel·lació emocional) de la roda d'estratègia de missatges de Taylor que l'estratègia de transmissió (apel·lació racional). La primera es va associar significativament amb trets de camaraderia i responsabilitat. El segment de necessitat aguda, que s'adreça a les necessitats immediates dels consumidors, es va associar als anuncis de cervesa, mentre que el segment de la raó que projecta la proposta de venda única dels productes, es va associar amb les begudes destil·lades alcohòliques (estratègies de transmissió). Finalment, l'estudi adreça les limitacions i ofereix recomanacions per a futures investigacions.Globally, alcohol advertising and consumption have been associated with health and risk conditions especially among men. Studies show that alcohol advertisers employ hegemonic masculine traits (HMTs) in their advertising message strategies. However, the studies fail to identify the association between the HMTs, advertising message strategies, and the type of alcohol being advertised. This thesis (presented as three articles) presents a framework and novel insights on the applicability of Connell's Hegemonic Masculine Theory and Taylor's Six Segment Message Strategy Wheel to alcohol ads from a non-Western patriarchal society. It investigates the prevalence of HMTs, their association with the type of alcohol, exposure levels, differences between exposure levels, most prevalent message strategies, the association between message strategies and alcoholic type, and the association between message strategies and HMTs in 182 Ghanaian-manufactured beer and bitters ads. On average, the commercials portrayed a high level of hegemonic masculinity. The findings revealed bonding as the most prevalent hegemonic masculine trait, with a significant association of bonding with beer ads, and sexuality with bitters ads. Ghanaian alcohol ads used more of the ritual strategy (emotional appeal) of Taylor's message strategy wheel than the transmission strategy (rational appeal). The former was significantly associated with bonding and responsibility traits. The acute need segment, which targets consumers immediate needs, associated with beer ads, while the ration segment which projects the products unique selling proposition, was associated with bitters ads (transmission strategies). Finally, the study highlights limitations and recommendations for future research.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Comunicació Estratègica, Publicitat i Relacions Públique
Synthetic biology for microbiome-based genetic domestication of the skin and the sea
No full textMicroorganisms exhibit remarkable adaptability and represent a vast genetic resource. Synthetic biology aims to leverage this diversity for sustainability and medicine. However, many microbes remain unexplored due to limited genetic tools. This research developed genetic engineering tools for Dinoroseobacter shibae and Cutibacterium acnes, abundant in the ocean and on the skin, respectively. For C. acnes, we investigated phage defenses and developed a genetic toolkit including expression tools, CRISPRi, biosensors, recombinases, and auxotrophic genes, facilitating its use in skin engineering. We created auxotrophic strains and an antioxidant strain reducing oxidative stress in UV-treated keratinocytes. For D. shibae, we engineered fimbrils to enhance biofilm adhesion and designed biosensors for temperature and oxygen, demonstrating its potential for marine applications. Additionally, we found that using preprints and inquiry-based lessons in teaching synthetic biology improved students' technical and soft skills, proving effective for interdisciplinary educationLos microorganismos poseen una gran adaptabilidad y representan un amplio recurso genético. La biología sintética busca aprovechar esta diversidad para la sostenibilidad y la medicina. Sin embargo, muchos microbios siguen sin explorarse debido la falta de herramientas genéticas. En este estudio, desarrollamos herramientas de ingeniería genética para Dinoroseobacter shibae y Cutibacterium acnes, abundantes en el océano y en la piel, respectivamente. Para C. acnes, investigamos las defensas contra fagos y desarrollamos un kit de herramientas genéticas que incluye herramientas de expresión, CRISPRi, biosensores, recombinasas y genes auxótrofos, facilitando su uso en la ingeniería del microbioma de la piel. Creamos cepas auxótrofas y una cepa antioxidante que reduce el estrés oxidativo en queratinocitos tratados con luz UV. Para D. shibae, diseñamos fimbrias para mejorar la adhesión de los biofilms y biosensores para temperatura y oxígeno, demostrando su potencial para aplicaciones marinas. Además, encontramos que el uso de preprints y lecciones basadas en la investigación mejoraron las habilidades técnicas y blandas de los estudiantes, demostrando ser efectivo para la educación interdisciplinarPrograma de Doctorat en Biomedicin