Tesis Doctorals en Xarxa
Not a member yet
46997 research outputs found
Sort by
Ninfa florentina. La Ninfa de Aby Warburg a partir de la correspondencia, las conferencias de 1901 y otros materiales del Archivo (1900-1901).
No full textEsta tesis doctoral, «Ninfa florentina» pretende recuperar el estudio de las fuentes primarias de Aby Warburg, custodiadas en el WIA, para analizar la configuración de Ninfa fiorentina y, especialmente, de la Ninfa, imagen en movimiento, dentro del pensamiento de Aby Warburg.
El proyecto Ninfa fiorentina [NF], que Warburg emprende junto a su amigo André Jolles la primavera de 1900, pretendía ser un estudio en forma de correspondencia ficticia sobre el arte florentino del Quattrocento y, más concretamente, sobre la joven criada, la Ninfa, que irrumpe en el fresco la Natividad de San Juan de Ghirlandaio. El proyecto dio como resultado dos cartas: la Epistola prima de Jolles, fechada el 23 de noviembre de 1900, y la respuesta de Warburg, con fecha incierta, pero redactada entre finales de 1900 e inicios de 1901. Ambas epístolas constituyen el único documento definitivo de un proyecto inconcluso del que, sin embargo, se conservan decenas de materiales preparatorios, borradores, apuntes, esquemas, dibujos...
Esta tesis doctoral pretende releer el proyecto, su envergadura e importancia, a la luz de la información que se ha revelado gracias al trabajo con los materiales inéditos. La transcripción y traducción del material inédito se presenta en el Apéndice de esta tesis. Los materiales han permitido analizar las dos cartas desde una perspectiva inédita: reconstruir la cronología del proyecto; comprender el trasfondo del reparto de roles entre los dos amigos o las aportaciones de André Jolles…y, sobre todo, estudiar el modo en el que se va configurando el método de Aby Warburg mientras elabora su respuesta.
La inauguración del método psicohistórico-cultural en la respuesta, encontrará su punto álgido en las conferencias de 1901. Esta tesis defiende que el proyecto Ninfa fiorentina debe alejarse de la sombra del «fracaso» porque las tres conferencias se constituyen como una derivación y que, muy especialmente la tercera de ellas, cuya parte final Warburg dedica a ejemplificar la supervivencia de la Antigüedad a través de la figura de la Ninfa, es una suerte de continuación directa.
Este estudio es el que compone la primera parte de la tesis, Ninfa fiorentina, que da cuenta de la relevancia de los materiales que permanecían «ocultos» en el Archivo para intentar restituir, con ellos, la magnitud e importancia del proyecto. El análisis de las dos cartas a través de los nuevos materiales, con la Ninfa como eje teórico, va demostrando, poco a poco, el modo en el que la Ninfa se convierte en una «figura de método» dentro del pensamiento de Warburg.
La segunda parte, «Hacia una idea de la Ninfa», se centra en la cualidad de la Ninfa como «figura de pensamiento» a través del estudio de la genealogía de la Ninfa hasta 1901. Esta segunda parte amplía el marco temporal para trazar la genealogía de esta figura en el pensamiento de Warburg desde 1889, cuando comienza sus estudios sobre el vestido en movimiento, hasta su consolidación en 1901 como concepto central de su pensamiento. A lo largo del único capítulo de la 2ª parte se da cuenta de cómo se combinó, y entrelazó, la configuración del método psico-histórico cultural de Warburg con una teoría de la expresión y del símbolo, en la búsqueda de la comprensión del funcionamiento de la imagen en movimiento.
Esta tesis pretende comprender, desde los textos de Warburg, el porqué de la centralidad de la Ninfa a través de su cualidad dual como «figura de pensamiento» y como «figura de método». Exponer la manera en la que Warburg pensó en la Ninfa y cómo fue colocándose en el centro de su pensamiento.Universitat Pompeu Fabra. Doctorat en Humanitat
A Comprehensive Approach to Language-Related Episodes (LREs) in English-Medium Instruction: Typology, Multimodal Nature, and Lecturers’ Beliefs
No full textDoctorat internacionalThis study explores the use of Language-Related Episodes (LREs) in English-Medium Instruction (EMI) settings: spontaneous moments when attention shifts from content to language. Through a case study of two lecturers in Mechanical Engineering and Business Management at a Spanish university, it draws on audiovisual recordings and interview data. The study explores the LREs’ typologies, multimodal features, and the lecturers’ beliefs on their practices. Findings indicate that LREs are scarce and call for new categories in the classification of LREs, emphasizing their collaborative and context-specific nature. A multimodal lens highlights the significant role of gestures, gaze, and visuals in reinforcing meaning, while lecturers, however, showed partial awareness of their use of multimodality. The study highlights LREs’ potential to address language barriers, improve communication, and support students’ academic and linguistic development in EMI contexts, and thus, advocates for integrating LRE into EMI teacher training to foster alignment between language and content.Programa de Doctorat en Llengües Aplicades, Literatura i Traducci
Deep Learning Approaches for Human Activity Understanding
No full textPrograma de Doctorat en Matemàtiques i Informàtica[eng] Understanding human activities is crucial for developing practical applications that benefit society. Temporal action localization (TAL) in untrimmed videos is one of the most challenging tasks in this field. While significant progress has been made over the years, the methods developed are still far from being suitable for real-world use, and TAL remains an ongoing challenge. This thesis aims to address this challenge task through three contributions.
First, we propose a dual hierarchical model capable of extracting and fusing both local, fine-grained boundary details and broader, high-level semantic contexts for TAL. In this method, the second hierarchical design enables the model to uncover actions of varying durations, leveraging the features learned from the first hierarchy. Our findings show that fusing temporal contexts at different scales is essential for precise TAL. In this approach, the model utilizes the self-attention mechanism in Transformer encoders. However, due to the quadratic complexity of self-attention, methods relying on it may struggle to handle real-world-length videos. Next, we present a comprehensive experimental comparison to determine which temporal feature encoder should be selected under different conditions. We analyzed 12 models, equipped with pure Transformer encoders, pure Mamba Blocks, and combinations of both into a unified encoder for TAL. The experimental results suggest that the choice of encoder depends heavily on the specific dataset. Nevertheless, the pure Mamba Block emerges as the preferred option for unknown datasets due to its performance and lower complexity. Finally, we introduce UDIVA-HHOI, a novel large-scale audio-visual dyadic human-human-object interaction dataset. This dataset provides rich, extremely short-duration and concurrent actions, featuring both low-level physical actions and high-level goal-oriented actions and the objects involved in these actions—elements not typically represented in commonly used TAL benchmarks. UDIVA-HHOI opens up new possibilities for addressing the detection of complex interactive actions in real-world scenarios. Our preliminary study confirms its potential, and our analysis also offers recommendations for selecting an appropriate feature encoder for future research on this new benchmark, with the Mamba Block being the preferred choice.[cat] Entendre les activitats humanes és crucial per desenvolupar aplicacions pràctiques que beneficiïn la societat. La localització d’acció temporal (TAL) en vídeos sense retallar és una de les tasques més difícils en aquest camp. Tot i que s’han fet avenços significatius al llarg dels anys, els mètodes desenvolupats encara estan lluny de ser adequats per al món real, i TAL continua sent un repte permanent. Aquesta tesi pretén abordar aquest repte a través de tres aportacions.
En primer lloc, proposem un model jeràrquic dual capaç d’extreure i fusionar tant detalls de límits locals de gra fi com contextos semàntics més amplis i d’alt nivell per a TAL. En aquest mètode, el segon disseny jeràrquic per met que el model destaqui accions de durada variable, aprofitant les característiques apreses de la primera jerarquia. Els nostres resultats mostren que la fusió de contextos temporals a diferents escales és essencial per a un TAL precís. En aquest enfocament, el model utilitza el mecanisme d’autoatenció als codificadors de transformadors. Tanmateix, a causa de la complexitat quadràtica de l’autoatenció, els mètodes que s’hi basen poden tenir problemes per gestionar vídeos de llargada real. A continuació, presentem una comparació experimental exhaustiva per determinar quin codificador de característiques temporals s’ha de seleccionar en diferents condicions. Hem analitzat 12 models, equipats amb codificadors Transformer purs, blocs Mamba purs i combinacions d’ambdós en un codificador unificat per a TAL. Els resultats experimentals suggereixen que l’elecció del codificador depèn en gran mesura del conjunt de dades específic. No obstant això, el bloc Mamba pur emergeix com l’opció preferida per a conjunts de dades desconeguts a causa del seu rendiment i menor complexitat. Finalment, presentem UDIVA-HHOI, un nou conjunt de dades d’interacció diàdica diàdica humà-humà-objecte a gran escala. Aquest conjunt de dades proporciona accions concurrents i riques, de durada extremadament curta, que in clou tant accions físiques de baix nivell com accions orientades a objectius d’alt nivell i els objectes implicats en aquestes accions, elements que normalment no es representen en els punts de referència de TAL d’ús habitual. UDIVA-HHOI obre noves possibilitats per abordar la detecció d’accions interactives complexes en escenaris del món real. El nostre estudi preliminar confirma el seu potencial i la nostra anàlisi també ofereix recomanacions per seleccionar un codificador de funcions adequat per a futures investigacions sobre aquest nou punt de referència, sent el bloc Mamba l’opció preferida.[spa] Comprender las actividades humanas es crucial para desarrollar aplicaciones prácticas que beneficien a la sociedad. La localización temporal de la acción (TAL) en videos sin recortar es una de las tareas más desafiantes en este campo. Si bien se han logrado avances significativos a lo largo de los años, los métodos desarrollados aún están lejos de ser adecuados para el uso en el mundo real, y la TAL sigue siendo un desafío en curso. Esta tesis tiene como objetivo abordar esta tarea desafiante a través de tres contribuciones.
Primero, proponemos un modelo jerárquico dual capaz de extraer y fusionar tanto detalles de límites locales de grano fino como contextos semánticos más amplios y de alto nivel para TAL. En este método, el segundo diseño jerárquico permite que el modelo descubra acciones de diferentes duraciones, aprovechando las características aprendidas de la primera jerarquía. Nuestros hallazgos muestran que la fusión de contextos temporales a diferentes escales es esencial para una TAL precisa. En este enfoque, el modelo utiliza el mecanismo de autoatención en los codificadores Transformer. Sin embargo, debido a la complejidad cuadrática de la autoatención, los métodos que dependen de ella pueden tener dificultades para manejar videos de duración del mundo real. A continuación, presentamos una comparación experimental exhaustiva para determinar qué codificador de características temporales se debe seleccionar en diferentes condiciones. Analizamos 12 modelos, equipados con codificadores Transformer puros, Mamba Blocks puros y combinaciones de ambos en un codificador unificado para TAL. Los resultados experimentales sugieren que la elección del codificador depende en gran medida del conjunto de datos específico. Sin embargo, el Mamba Block puro surge como la opción preferida para conjuntos de datos desconocidos debido a su rendimiento y menor complejidad. Finalmente, presentamos UDIVA-HHOI, un nuevo conjunto de datos de interacción diádica humano-humano-objeto audiovisual a gran escala. Este conjunto de datos proporciona acciones ricas, de duración extremadamente corta y concurrentes, que presentan tanto acciones físicas de bajo nivel como acciones orientadas a objetivos de alto nivel y los objetos involucrados en estas acciones, elementos que normalmente no se representan en los puntos de referencia TAL de uso común. UDIVA-HHOI abre nuevas posibilidades para abordar la detección de acciones interactivas complejas en escenarios del mundo real. Nuestro estudio preliminar confirma su potencial y nuestro análisis también ofrece recomendaciones para seleccionar un codificador de características apropiado para futuras investigaciones sobre este nuevo punto de referencia, siendo el Mamba Block la opción preferida
Reuse of ICT devices as commons: a property rights governance model for collective access
No full text(English) Understanding the role of property rights in managing Information and Communication Technology devices, primarily computers, is fundamental to addressing resource waste and achieving digital inclusion and sustainability goals. Although ICT device acquisition, use, and disposal are predominantly governed by individual property, reuse ecosystems demonstrate significant benefits. In such ecosystems, diverse actors collaborate to recover discarded ICT devices, refurbish, maintain and deliver them at minimal environmental and economic cost to vulnerable populations.
Based on Common-Pool Resources theory, this thesis introduces a model that applies a community property approach to govern the reuse of ICT devices, using the bundle of rights framework to organise and manage reuse ecosystems. Building on the eReuse initiative, developed through action-research by a multistakeholder community involved in computer refurbishment for social inclusion in Spain, it captures patterns of collective action, classifies participants by roles, and maps the property rights underpinning their interactions, ensuring fair relationships within the ecosystem. To assess the suitability and application in Ibero-American contexts, the model was evaluated in three reuse ecosystems in Argentina and Uruguay. Results indicate that, although local adaptation is often needed, the model works in practice and shows strong potential to inform the governance design in culturally aligned ICT reuse ecosystems.
The model is operationalised through two digital tools, DeviceHub and Workbench, which facilitate the tracing of property changes in devices throughout their life cycle, while also collecting detailed usage and performance metrics. In eReuse, it was found that approximately 46% of discarded and donated devices could be reused, highlighting the premature recycling of functional equipment due to criteria such as accounting or software obsolescence. Data collected through these tools also enables more precise estimation of impacts and supports the creation of indicators for comparing digital inclusion strategies across various regions and scenarios. The results show that the CO2 equivalent efficiency of reusing devices ranges from 30% in areas with a higher proportion of renewable energy to 5% in regions dependent on fossil fuels, when compared to new devices. This underscores that reuse is not inherently efficient but is instead dependent on contextual factors. Furthermore, these findings emphasize the need for more granular data to refine these estimates and gain a better understanding of the full impact of ICT reuse in different contexts.
Finally, this governance model was tested through practical case studies in real-world contexts. Our results demonstrate that the success or failure of reuse depends on the sociocultural context and barriers such as ensuring long-term maintenance and usability, which are more effectively mitigated in servitised reuse ecosystems, where maintainers and ICT agents ensure device performance in the face of rapid technological change. These insights contribute to bridging the gap between sustainability goals and ICT governance, highlighting the role of digitally enabled reuse ecosystems in fostering equitable, low-carbon digital transitions and generating local employment opportunities.(Català) Comprendre el paper dels drets de propietat en la gestió dels dispositius de Tecnologies de la Informació i la Comunicació, principalment ordinadors, és fonamental per abordar el malbaratament de recursos i aconseguir els objectius d'inclusió digital i sostenibilitat. Tot i que l'adquisició, l'ús i la disposició dels dispositius TIC estan predominantment regits per la propietat individual, els ecosistemes de reutilització demostren beneficis significatius. En aquests ecosistemes, diversos actors col·laboren per recuperar dispositius TIC descartats, reacondicionar-los, mantenir-los i lliurar-los a poblacions vulnerables amb un cost ambiental i econòmic mínim.
Basada en la teoria dels Recursos d’Us Comú, aquesta tesi introdueix un model que aplica un enfocament de propietat comunitària per governar la reutilització dels dispositius TIC, utilitzant el marc del paquet de drets per organitzar i gestionar els ecosistemes de reutilització. Basat en la iniciativa eReuse, desenvolupada mitjançant investigació-acció per una comunitat multilateral involucrada en el reacondicionament d'ordinadors per a la inclusió social a Espanya, el model captura patrons d'acció col·lectiva, classifica els participants segons els seus rols i mapeja els drets de propietat que subjeuen les seves interaccions, assegurant relacions justes dins l'ecosistema. Per avaluar la seva idoneïtat i aplicació en contextos iberoamericans, el model va ser avaluat en tres ecosistemes de reutilització a l'Argentina i l'Uruguai. Els resultats indiquen que, tot i que sovint és necessària una adaptació local, el model funciona en la pràctica i mostra un gran potencial per informar el disseny de la governança en ecosistemes de reutilització TIC culturalment alineats.
El model s’operacionalitza a través de dues eines digitals, DeviceHub i Workbench, que faciliten la traçabilitat dels canvis de propietat en els dispositius al llarg del seu cicle de vida, a més de capturar mètriques detallades d'ús i rendiment. En eReuse, es va trobar que aproximadament el 46% dels dispositius descartats i donats podrien ser reutilitzats, el que posa de manifest el reciclatge prematur dels equips funcionals a causa de criteris com l'obsolescència comptable o per programari. Dades recollides a través d'aquestes eines també permeten una mesura més precisa de l'estimació de l'impacte i donen suport a la creació d'indicadors per comparar estratègies d'inclusió digital en diverses regions i escenaris. Els resultats mostren que l'eficiència en termes de CO2 equivalent de la reutilització de dispositius varia des d'un 30% en àrees amb una major proporció d'energies renovables fins a un 5% en regions dependents de fonts d'energia fòssil, en comparació amb l'adquisició de dispositius nous. Això subratlla que la reutilització no és inherentment eficient, sinó que depèn de factors contextuals. A més, aquests resultats ressalten la necessitat de comptar amb dades més granulars per ajustar aquestes estimacions i obtenir una millor comprensió de l'impacte de la reutilització de les TIC en diferents contextos.
Finalment, aquest model de governança va ser avaluat a través d'estudis de cas pràctics en contextos del món real. Els nostres resultats demostren que l'èxit o fracàs de la reutilització depèn del context sociocultural i de barreres com assegurar el manteniment a llarg termini i la usabilitat, barreres que es mitiguen més eficaçment en iniciatives de reutilització servititzades, on els mantenidors i agents TIC asseguren el rendiment dels dispositius davant els ràpids canvis tecnològics. Aquests resultats contribueixen a tancar la bretxa entre els objectius de sostenibilitat i la governança TIC, destacant el paper dels ecosistemes de reutilització habilitats digitalment en la promoció de transicions digitals equitatives i de baix carboni, així com en la generació d'oportunitats d'ocupació local.(Español) Comprender el papel de los derechos de propiedad en la gestión de los dispositivos de Tecnologías de la Información y la Comunicación, principalmente ordenadores, es fundamental para abordar el desperdicio de recursos y alcanzar los objetivos de inclusión digital y sostenibilidad. Aunque la adquisición, el uso y la disposición de los dispositivos TIC están predominantemente regidos por la propiedad individual, los ecosistemas de reutilización demuestran beneficios significativos. En dichos ecosistemas, diversos actores colaboran para recuperar dispositivos TIC descartados, reacondicionarlos, mantenerlos y entregarlos a poblaciones vulnerables a un costo ambiental y económico mínimo.
Basada en la teoría de los Recursos de Uso Común, esta tesis introduce un modelo que aplica un enfoque de propiedad comunitaria para gobernar la reutilización de dispositivos TIC, utilizando el marco del paquete de derechos para organizar y gestionar los ecosistemas de reutilización. Basado en la iniciativa eReuse, desarrollada mediante investigación-acción por una comunidad multilateral involucrada en el reacondicionamiento de ordenadores para la inclusión social en España, el modelo captura patrones de acción colectiva, clasifica a los participantes según sus roles y mapea los derechos de propiedad que subyacen a sus interacciones, asegurando relaciones justas dentro del ecosistema. Para evaluar su idoneidad y aplicación en contextos iberoamericanos, el modelo fue evaluado en tres ecosistemas de reutilización en Argentina y Uruguay. Los resultados indican que, aunque a menudo es necesaria una adaptación local, el modelo funciona en la práctica y muestra un gran potencial para informar el diseño de gobernanza en ecosistemas de reutilización TIC culturalmente alineados.
El modelo se operacionaliza a través de dos herramientas digitales, DeviceHub y Workbench, que facilitan la trazabilidad de los cambios de propiedad en los dispositivos a lo largo de su ciclo de vida, además de capturar métricas detalladas de uso y rendimiento. En eReuse, se encontró que aproximadamente el 46% de los dispositivos descartados y donados pudieron ser reutilizados, lo que pone de manifiesto el reciclaje prematuro de equipos funcionales debido a criterios como la obsolescencia contable o por software. Los datos recogidos a través de estas herramientas también permiten una medición más precisa de la estimación del impacto y apoyan la creación de indicadores para comparar estrategias de inclusión digital en diversas regiones y escenarios. Los resultados muestran que la eficiencia en términos de CO2 equivalente de la reutilización de dispositivos varía desde un 30% en áreas con una mayor proporción de energías renovables hasta un 5% en regiones dependientes de fuentes de energía fósil, en comparación con la adquisición de dispositivos nuevos. Esto subraya que la reutilización no es inherentemente eficiente, sino que depende de factores contextuales. Además, estos hallazgos resaltan la necesidad de contar con datos más granulares para afinar estas estimaciones y obtener una mejor comprensión del impacto de la reutilización de TIC en distintos contextos.
Finalmente, este modelo de gobernanza fue evaluado a través de estudios de caso prácticos en contextos del mundo real. Nuestros resultados demuestran que el éxito o fracaso de la reutilización depende del contexto sociocultural y de barreras tales como asegurar el mantenimiento a largo plazo y la usabilidad, barreras que se mitigan más eficazmente en iniciativas de reutilización servitizadas, donde los mantenedores y agentes TIC aseguran el rendimiento de los dispositivos frente a los rápidos cambios tecnológicos. Estos hallazgos contribuyen a cerrar la brecha entre los objetivos de sostenibilidad y la gobernanza TIC, destacando el papel de los ecosistemas de reutilización habilitados digitalmente en la promoción de transiciones digitales equitativas y de bajo carbono, así como en la generación de oportunidades de empleo.DOCTORAT EN SOSTENIBILITAT (Pla 2013
“Tailing free”. The evolution of tail muscle in Oikopleura dioica sheds light on the transition to a fully free-swimming lifestyle in appendicularian tunicates
No full textPrograma de Doctorat en Genètica[eng] Tunicates constitute a large and diverse group of marine invertebrates encompassing a wide range of life strategies, from the fully free-swimming lifestyle of appendicularians to the biphasic lifestyle of ascidians, which are characterized by motile larvae and sessile adults. However, whether the ancestral tunicate resembled a biphasic, ascidian-like form or a fully free-swimming appendicularian remains an open evolutionary question.
The free-swimming appendicularian lifestyle is tightly associated with the evolutionary innovation of the filtering house and the retention and specialization of a functional tail, which is maintained throughout the entire life cycle. This tail enables complex swimming behaviours, in contrast to the simpler dispersal function of the ascidian larval tail, which is lost during metamorphosis.
To better understand how the evolution of the tail facilitated the emergence of the appendicularian lifestyle, in this PhD project, we investigate tail muscle development in the appendicularian Oikopleura dioica through embryonic lineage tracing, gene expression analysis, and comparative genomic surveys of the myofibrillar gene catalogue. Our findings reveal a profound remodelling of tail muscle lineages compared to ascidians, along with a massive expansion and diversification of cardioparaxial sarcomeric Myh genes (Myh-Scp), which exhibit temporally and spatially specific expression patterns. This diversification of myofibrillar genes suggest and increased diversity of muscle cell identities with distinct contractile properties along the anteroposterior axis of the tail, enabling the complex repertoire of movements observed in appendicularians.
Finally, our results allow us to propose a new evolutionary model for the transition in lifestyle among tunicates, based on the evolution of the tail. This model, named “tailing free”, emphasizes the central role of the tail in enabling a transition from a biphasic ascidian-like ancestor to a fully free-swimming appendicularian lifestyle. Furthermore, it supports evidence of our previous work suggesting that the ancestral tunicate exhibited a biphasic lifestyle with a sessile, post-metamorphic adult stage, similar to ascidians. Metaphorically, appendicularians “break free” from their ancestral ties to a sessile, substrate-attached life and adapt to a free open-water existence, ultimately becoming one of the most abundant and ecologically important components of the mesozooplankton in marine ecosystems.[cat] Els tunicats formen un grup nombrós i divers d’invertebrats marins que presenten una gran varietat d’estratègies de vida, des de l’estil de vida lliure nedador dels apendicularis fins al cicle vital bifàsic dels ascidis, on es combina una larva mòbil amb un adult sèssil. Tanmateix, encara es desconeix si l’avantpassat comú dels tunicats tenia una forma bifàsica, semblant a la dels ascidis, o bé un estil de vida totalment nedador com el dels apendicularis, sent un debat evolutiu obert i important per entendre els nostres orígens.
L’estil de vida lliure i nedador dels apendicularis està estretament associat amb la innovació evolutiva d’una casa filtradora i amb la retenció i especialització d’una cua funcional, que es manté durant tot el cicle vital. Aquesta cua permet comportaments d’alimentació, reproducció i natació complexos, que contrasten amb la funció limitada a la dispersió de la cua larvària dels ascidis, que a més, es reabsorveix durant la metamorfosi.
Per entendre millor com l’evolució de la cua va facilitar l’aparició de l’estil de vida lliure dels apendicularis, en aquest projecte de doctorat investiguem el desenvolupament muscular de la cua en l’apendiculari Oikopleura dioica, mitjançant el traçat de llinatges embrionaris, l’anàlisi d’expressió gènica i estudis genòmics comparatius del repertori gènic miofibril·lar. Els nostres resultats revelen una profunda remodelació dels llinatges musculars de la cua en comparació amb els ascidis, així com una gran expansió i diversificació dels gens Myh cardioparaxials (Myh-Scp), els quals han adquirit patrons d’expressió temporals i espacials específics. Aquesta diversificació dels gens miofibril·lars revela un augment de la diversitat d’identitats cel·lulars musculars amb propietats contràctils diferenciades al llarg de l’eix anteroposterior de la cua, fet que probablement ha permès l’evolució del repertori de moviments complexos observats en els apendicularis.
Finalment, els nostres resultats ens permeten proposar un nou model evolutiu per a la transició d’estil de vida en els tunicats, basat en l’evolució de la cua. Aquest model, que anomenem “tailing free”, posa l’èmfasi en el paper central de la cua en la transició des d’un avantpassat bifàsic, similar als ascidis, cap a un estil de vida completament lliure i nedador com el dels apendicularis. A més, dona suport a evidències prèvies del nostre treball que suggereixen que l’avantpassat dels tunicats presentava un estil de vida bifàsic amb una fase adulta sèssil postmetamòrfica, com en els ascidis. Metafòricament, els apendicularis es van alliberen (“break free”) dels seus lligams ancestrals amb una vida fixa i adherida al substrat, adaptant-se a una existència lliure a mar obert, convertint-se finalment en un dels components més abundants i ecològicament importants del mesozooplàncton dels ecosistemes marins
Assessment of higher-mode effects on the seismic behaviour of high-rise buildings and pallet racks using pushover and cloud analyses
No full textTesi amb menció de Doctorat Internacional(English) This thesis investigates the ability of ordinary Pushover Analysis, Multimodal Pushover Analysis (MPA), and consecutive pushover analysis (CMP) methods, on the one hand, and probabilistic strategies based on clouds of points (Cloud Analysis), on the other, to reproduce the seismic behaviour of structures with a significant participation of higher modes. Two types of structures are considered: tall RC buildings (up to 45 storeys) and conventional unbraced pallet racks.
This Thesis consists of six chapters; the first is an introduction, the second describes the current state of the art, and the last presents conclusions and future research. Chapters 3, 4, and 5 constitute the core of this thesis, and their content is described below.
Chapter 3 focuses on pushover analysis of the aforementioned buildings. Two prototype buildings, 30 and 45 storeys high, are considered with dual systems incorporating reinforced concrete wall cores and rigid node frames on the facades. All analyses performed are two-dimensional. In each of the two horizontal directions, symmetry allows only half of the structure to be analysed, so the model represents a rigid node frame attached to half of the core. The core walls are completely solid in one direction (X) and perforated with an opening for the central door in the other (Y); therefore, models 30X, 30Y, 45X, and 45Y are analysed. The results of pushover methods are compared with stepwise nonlinear dynamic analysis (NLRHA) to assess the influence of higher modes. MPA and CMP provide reasonable predictions but show limitations on the upper floors.
Chapter 4 performs probabilistic cloud analyses to evaluate the seismic behaviour of the aforementioned buildings. This method uses a large set of accelerograms (99 pulse-like records are considered in this thesis), allowing the generation of fragility curves that capture structural responses for different seismic intensity levels. The dispersion and sensitivity of the probabilistic model characterise the model’s robustness, which varies depending on the intensity measure adopted. In this regard, four intensity measures are considered: spectral acceleration (Sa), input energy in terms of equivalent velocity (VE), Housner intensity (HI), and cumulative absolute velocity (CAV); VE provides the greatest robustness.
Chapter 5 examines the seismic behaviour of unbraced racking using ordinary and multimodal pushover analysis. Ninety-six prototype racks are analysed, varying in the number of levels, number and span of bays, and weight of stored products. Of these, six are selected for detailed study, with different mass participation factors in the first mode. The study identifies two failure mechanisms: brittle collapse of the studs and ductile collapse of the beam-stud connections. Multimodal pushover analysis shows that the higher modes have a certain impact when the first mode participation factor is low and the failure mechanism is ductile.(Català) Aquesta tesi investiga la capacitat de mètodes d'anàlisi d'empenta incremental ordinària (Pushover Analysis), multimodal (Modal Pushover Analysis, MPA) i consecutiva (Consecutive Modal Pushover Analysis, CMP), d'una banda, i estratègies probabilistes basades en núvol de punts (Cloud Analysis), per els modes superiors. Es consideren dos tipus d'estructures: edificis alts de formigó armat (fins a 45 plantes) i prestatgeries de paletització convencionals sense riostes.
Aquest document consta de 6 capítols; el primer és una introducció, el segon descriu l'estat actual del coneixement i el darrer presenta les conclusions i investigacions futures. Els capítols 3, 4 i 5 constitueixen el cos principal d'aquesta Tesi i el seu contingut es descriu a continuació.
El Capítol 3 se centra en l'anàlisi d'empenta incremental dels edificis esmentats. Es consideren dos edificis prototips de 30 i 45 pisos amb sistemes duals que incorporen nuclis de murs de formigó armat i pòrtics de nusos rígids a les façanes. Totes les anàlisis efectuades són bidimensionals. A cadascuna de les dues direccions horitzontals, la simetria permet prendre només la meitat de l'estructura, de manera que el model representa un pòrtic de nusos rígids unit a la meitat del nucli. Els murs del nucli són completament sòlids en una direcció (X) i perforats amb una obertura per a la porta central a l'altra (Y); per tant, s’analitzen els models 30X, 30Y, 45X i 45Y. Els resultats dels mètodes d'empenta incremental es comparen amb anàlisis dinàmiques no lineals pas a pas (NLRHA) per valorar la influència dels modes superiors. MPA i CMP proporcionen prediccions raonables, però mostren limitacions a les plantes superiors.
El Capítol 4 efectua anàlisis probabilistes basades en núvol de punts per avaluar el comportament sísmic dels edificis esmentats. Aquest mètode utilitza un gran conjunt d’accelerogrames (en aquesta Tesi es consideren 99 registres impulsius), que permeten obtenir corbes de fragilitat que capturen les respostes estructurals per a diferents nivells d'intensitat sísmica. La dispersió i la sensibilitat del model probabilista caracteritzen la robustesa del model, la qual varia segons la mesura d'intensitat adoptada. En aquest sentit, es consideren quatre mesures d’intensitat: acceleració espectral (Sa), energia d’entrada en termes de velocitat equivalent (VE), intensitat de Housner (HI) i velocitat absoluta acumulada (CAV); VE proporciona la major robustesa.
El Capítol 5 examina el comportament sísmic de prestatgeries sense travar utilitzant anàlisi d'empenta incremental ordinària i multimodal. S'analitzen 96 prestatgeries prototip amb variacions en el nombre de nivells, el nombre i la llum dels trams, i el pes dels productes emmagatzemats. D’aquestes, se’n seleccionen 6 per a un estudi detallat, amb diferents factors de participació de massa en el primer mode. L’estudi efectuat identifica dos mecanismes de fallada: col·lapse fràgil dels muntants i dúctil de les connexions biga-muntant. L'anàlisi d'empenta incremental multimodal mostra que els modes superiors tenen un cert impacte quan el factor de participació en el primer mode és baix i el mecanisme de fallada és dúctil.(Español) Esta tesis investiga la capacidad de métodos de análisis de empuje incremental ordinario (Pushover Analysis), multimodal (Modal Pushover Analysis, MPA) y consecutivo (Consecutive Modal Pushover Analysis, CMP), por una parte, y estrategias probabilistas basadas en nube de puntos (Cloud Analysis), por otra parte, para reproducir el comportamiento sísmico de estructuras con una participación significativa de los modos superiores. Se consideran dos tipos de estructuras: edificios altos de hormigón armado (hasta 45 plantas) y estanterías de paletización convencionales sin riostras.
Este documento consta de 6 capítulos; el primero es una introducción, el segundo describe el estado actual del conocimiento y el último presenta las conclusiones y las investigaciones futuras. Los capítulos 3, 4 y 5 constituyen el cuerpo principal de esta Tesis y su contenido se describe a continuación.
El Capítulo 3 se centra en análisis de empuje incremental de los edificios mencionados. Se consideran dos edificios prototipo, de 30 y 45, pisos con sistemas duales que incorporan núcleos de muros de hormigón armado y pórticos de nudos rígidos en las fachadas. Todos los análisis efectuados son bidimensionales. En cada una de las dos direcciones horizontales, la simetría permite tomar solamente la mitad de la estructura, de manera que el modelo representa un pórtico de nudos rígidos unido a la mitad del núcleo. Los muros del núcleo son completamente sólidos en una dirección (X) y perforados con una abertura para la puerta central en la otra (Y); por lo tanto, se analizan los modelos 30X, 30Y, 45X y 45Y. Los resultados de los métodos de empuje incremental se comparan con análisis dinámicos no lineales paso a paso (NLRHA) para valorar la influencia de los modos superiores. MPA y CMP proporcionan predicciones razonables, pero muestran limitaciones en las plantas superiores.
El Capítulo 4 efectúa análisis probabilistas basados en nube de puntos para evaluar el comportamiento sísmico de los edificios mencionados. Este método utiliza un gran conjunto de acelerogramas (en esta Tesis se consideran 99 registros impulsivos), permitiendo obtener curvas de fragilidad que capturan las respuestas estructurales para diferentes niveles de intensidad sísmica. La dispersión y sensibilidad del modelo probabilista caracterizan la robustez del modelo, la cual varía según la medida de intensidad adoptada. En este sentido, se consideran cuatro medidas de intensidad: aceleración espectral (Sa), energía de entrada en términos de velocidad equivalente (VE), intensidad de Housner (HI) y velocidad absoluta acumulada (CAV); VE proporciona la mayor robustez.
El Capítulo 5 examina el comportamiento sísmico de estanterías sin arriostramiento utilizando análisis de empuje incremental ordinario y multimodal. Se analizan 96 estanterías prototipo con variaciones en el número de niveles, número y luz de los tramos, y peso de los productos almacenados. De éstas, se seleccionan 6 para un estudio detallado, con diferentes factores de participación de masa en el primer modo. El estudio efectuado identifica dos mecanismos de fallo: colapso frágil de los montantes y dúctil de las conexiones viga-montante. El análisis de empuje incremental multimodal muestra que los modos superiores tienen un cierto impacto cuando el factor de participación en el primer modo es bajo y el mecanismo de fallo es dúctil.DOCTORAT EN ENGINYERIA SÍSMICA I DINÀMICA ESTRUCTURAL (Pla 2012
Monitoring of tree ecosystem dynamics, structure and biomass with Earth Observation and Artificial Intelligence
No full textAquesta tesi millora el seguiment dels ecosistemes arborats per aprofundir en la comprensió del seu paper en els cicles del carboni, la biodiversitat i la resiliència davant el canvi climàtic. Tot i els avenços en l’Observació de la Terra (EO), encara hi ha reptes per obtenir avaluacions forestals fiables i ecològicament significatives. Per abordar-los, la recerca desenvolupa mètodes escalables de teledetecció i intel·ligència artificial per quantificar la biomassa aèria, els estocs de carboni i l’estructura forestal. Primer, presenta un marc innovador basat en imatges d’alta resolució i xarxes neuronals per cartografiar el carboni d’arbres individuals a zones semiàrides africanes. Després, amplia l’anàlisi global amb models profunds UNet que integren dades GEDI LiDAR, millorant els mapes de biomassa existents. També genera indicadors estructurals (alçària i cobertura del dosser) i aplica els mètodes a l’estudi d’incendis i recuperació mediterrània. En conjunt, reforça els sistemes MRV per a la mitigació climàtica i la conservació.Esta tesis mejora el monitoreo de los ecosistemas arbolados para comprender mejor su papel en los ciclos del carbono, la biodiversidad y la resiliencia frente al cambio climático. A pesar de los avances en la Observación de la Tierra (EO), persisten desafíos para lograr evaluaciones forestales fiables y ecológicamente significativas. Para afrontarlos, la investigación desarrolla métodos escalables de teledetección e inteligencia artificial para cuantificar la biomasa aérea, las reservas de carbono y la estructura forestal. Primero, introduce un marco innovador basado en imágenes de muy alta resolución y redes neuronales para mapear el carbono a nivel de árbol en regiones semiáridas africanas. Luego amplía el análisis a escala global con modelos profundos UNet que integran datos GEDI LiDAR, mejorando los mapas de biomasa existentes. También genera indicadores estructurales (altura y cobertura del dosel) y aplica los métodos al estudio de incendios y recuperación mediterránea. En conjunto, fortalece los sistemas MRV para la mitigación climática y la conservación.This thesis enhances the monitoring of tree-covered ecosystems to improve understanding of their roles in carbon cycling, biodiversity, and resilience under climate change. Despite advances in Earth Observation (EO), challenges persist in producing reliable, ecologically meaningful forest assessments. To address this, the research develops scalable remote sensing and AI methods for quantifying aboveground biomass, carbon stocks, and forest structure. First, it introduces a novel framework using very high-resolution imagery and neural networks to map individual tree-level carbon in semi-arid African regions. Second, it scales analyses globally through deep learning (UNet) models integrating GEDI LiDAR data, producing biomass maps that outperform existing ESA CCI datasets. Third, it generates structural indicators (canopy height, cover) for improved ecosystem monitoring. Finally, it applies these methods to study wildfire impacts and recovery in Mediterranean ecosystems. Collectively, this work advances operational MRV systems supporting climate mitigation, restoration, and biodiversity goals
Juventud y Aislamiento Social Voluntario (hikikomori). Estudio de caso en la ciudad de Barcelona
No full textENG- This thesis examines the hikikomori phenomenon, understood as a form of extreme and voluntary social withdrawal, mainly involving young people who isolate themselves within the home for extended periods. Although the phenomenon originated in Japan, its growing presence in Europe has sparked interest in its causes and global implications.
The research challenges the dominant interpretation of hikikomori as a psychiatric disorder, offering instead an alternative reading: a meaningful response to a society shaped by competitiveness, hyper-productivity, and a lack of spaces for youth vulnerability. In this sense, social withdrawal is not viewed as a pathology to be corrected, but as a form of dissent and resistance.
The study is structured into four phases. First, it presents a critical review of the academic literature on hikikomori, revealing a notable lack of attention to the potential relationship between this phenomenon and educational settings. Second, it analyses the Educational Projects (PEC) of various secondary schools and vocational training centres in Barcelona. These documents often feature terms such as competences, work, quality, and enterprise, suggesting an increasing permeability of educational discourse to the neoliberal framework. This emphasis reflects a training model focused on productivity and market adaptation, which can create pressure and exclusion for students who do not identify with itCAT- Aquesta tesi analitza el fenomen hikikomori, entès com una forma d’aïllament social extrem i voluntari protagonitzada principalment per joves que es reclouen a l’espai domèstic durant llargs períodes. Tot i tenir origen al Japó, la seva creixent presència a Europa ha generat interès sobre les seves causes i implicacions globals.
La recerca qüestiona la visió predominant del hikikomori com un trastorn psiquiàtric i en proposa una lectura alternativa: una resposta significativa a una societat marcada per la competitivitat, l’hiperproductivitat i la manca d’espais per a la vulnerabilitat juvenil. L’aïllament es presenta, així, no com una patologia a corregir, sinó com una forma de dissidència i resistència.
El treball s’estructura en quatre fases. En primer lloc, s’ofereix una revisió crítica de la literatura sobre el hikikomori, evidenciant l’escassa atenció a la relació entre aquest fenomen i l’àmbit educatiu. En segon lloc, s’analitzen els Projectes Educatius de Centre (PEC) de diversos instituts de Barcelona, on es detecta una presència destacada de termes com competències, treball o empresa, que reflecteixen una orientació formativa centrada en la productivitat i l’adaptació al mercat. Aquest marc pot generar pressió i exclusió per a l’alumnat que no s’hi identificaPrograma de Doctorat en Educaci
Coratge, persistència i abandonament: Un estudi de cas sobre l’experiència doctoral a temps parcial i en línia
No full textLos programas doctorales y su estudiantado han crecido de manera significativa en las últimas décadas. En los programas doctorales de modalidad en línea, la mayoría de los estudiantes son no tradicionales; es decir, personas maduras que compaginan los estudios con responsabilidades laborales y familiares. A pesar de su creciente presencia numérica, las perspectivas y narrativas de este grupo de estudiantes están generalmente ausentes tanto de la esfera pública e institucional como de la literatura académica. Esta tesis doctoral se ha planteado como estudio de caso y ha explorado las experiencias vividas de candidatos y excandidatos doctorales no tradicionales en el contexto de una universidad catalana en línea. Específicamente, la tesis ha examinado las barreras para el progreso académico de los candidatos, así como el proceso y las consecuencias del abandono doctoral. Para llevar a cabo la investigación, realizamos entrevistas semiestructuradas con 24 candidatos de diversas etapas, programas y orígenes, y con 10 excandidatos. El análisis temático reflexivo, enmarcado en el realismo crítico, ha orientado el proceso de análisis de los datos. Los resultados señalan que los doctorandos en línea enfrentan un alto riesgo de sentirse aislados y desconectados de la comunidad académica, con una supervisión a menudo limitada y una conciliación de la vida personal y profesional deteriorada. A pesar de la fuerte motivación y el deseo de participación, la experiencia del estudiantado doctoral en línea está marcada por una percepción de lejanía, tanto respecto a la comunidad como a los recursos disponibles, y por una opinión ambivalente sobre la modalidad en línea. Por otro lado, los excandidatos describen el abandono doctoral como un proceso que, para algunos, resulta doloroso y marcado por sentimientos de injusticia, mientras que otros, desafiando la visión convencional, lo perciben como una liberación personal que les permite centrarse en aspectos más significativos de su vida. Las recomendaciones para la práctica incluyen incrementar las oportunidades de interacción sincrónica y presencial para el estudiantado doctoral en línea, implementar entrevistas de salida y vías de reenganche académico para quienes abandonan el doctorado, así como proporcionar a los supervisores directrices, formación y mecanismos de rendición de cuentas. La tesis concluye enfatizando la importancia de fomentar el sentido de pertenencia en el contexto de un doctorado humanizado que se adapte mejor a la realidad de sus estudiantes no tradicionales y se diseñe de acuerdo con sus necesidades.Els programes doctorals i el seu estudiantat han crescut de manera significativa en les darreres dècades. Als doctorats de modalitat en línia, la majoria dels estudiants són no tradicionals; és a dir, persones d’edat madura que compaginen els estudis amb responsabilitats laborals i familiars. Malgrat la seua creixent presència numèrica, les perspectives i narratives d’aquest grup d’estudiants estan generalment absents tant de l’esfera pública i institucional com de la literatura acadèmica. Aquesta tesi doctoral s’ha plantejat com a estudi de cas i ha explorat les experiències viscudes de candidats i excandidats doctorals no tradicionals en el context d’una universitat catalana en línia. Específicament, la tesi ha examinat les barreres al progrés acadèmic dels candidats, així com el procés i les conseqüències de l’abandonament doctoral. Per a desenvolupar la investigació, vàrem realitzar entrevistes semiestructurades amb 24 candidats de diverses etapes, programes i orígens, i amb 10 excandidats. L’anàlisi temàtica reflexiva, emmarcada en el realisme crític, ha orientat el procés d’anàlisi de les dades. Els resultats indiquen que els doctorands en línia afronten un alt risc de sentir-se aïllats i desconnectats de la comunitat acadèmica, amb una supervisió sovint limitada i una conciliació de la vida personal i professional deteriorada. Malgrat la forta motivació i el desig de participació, l'experiència de l’estudiantat doctoral en línia es veu marcada per una percepció de llunyania, tant respecte a la comunitat com als recursos disponibles, i per una opinió ambivalent sobre la modalitat en línia. D’altra banda, els excandidats descriuen l'abandonament doctoral com un procés que, per a alguns, resulta dolorós i marcat per sentiments d’injustícia, mentre que altres, desafiant la visió convencional, el perceben com un alliberament personal que els permet centrar-se en aspectes més significatius de la seua vida. Les recomanacions per a la pràctica inclouen incrementar les oportunitats d'interacció síncrona i presencial per a l’estudiantat doctoral en línia, implementar entrevistes d'eixida, establir vies de reenganxament acadèmic per als candidats que abandonen el doctorat, i també proporcionar als supervisors directrius, formació i mecanismes de rendició de comptes. La tesi conclou emfatitzant la importància de fomentar el sentit de pertinença en el context d'un doctorat humanitzat que s'ajuste millor a la realitat del seu estudiantat no tradicional i es dissenye d'acord amb les seues necessitats.Doctoral programmes and their student populations have grown significantly over recent decades. Most students in online doctoral programmes are non-traditional, meaning mature individuals who balance their studies with work and family responsibilities. Despite their growing numerical presence, the perspectives and narratives of this student body are generally absent from both the public and institutional spheres and academic literature. This doctoral thesis, structured as a case study, has explored the lived experiences of current and former non-traditional doctoral candidates in the context of an online Catalan university. Specifically, the thesis has examined the barriers to candidates' academic progress, as well as the process and consequences of doctoral dropout. We conducted semi-structured interviews with 24 candidates from various stages, programmes, and backgrounds, as well as with 10 former candidates. Reflexive thematic analysis within a critical realist framework guided the data analysis process. Findings show that online doctoral students face an elevated risk of feeling isolated and disconnected from the academic community, with often limited supervision and a compromised balance between personal and professional life. Despite their strong motivation and a desire to engage, online candidates’ experiences are marked by a sense of remoteness from both the community and available resources, and by an ambivalent view of online delivery. On the other hand, former candidates describe the experience of doctoral attrition as a process that, for some, is painful and marked by feelings of injustice, while others, challenging the conventional view, perceive it as a personal liberation that allows them to focus on more meaningful aspects of their lives. Recommendations for practice include increasing synchronous and in-person interaction opportunities for online candidates, implementing exit interviews, establishing pathways for academic re-engagement for those who leave their doctoral studies, as well as providing supervisors with guidelines, training, and accountability mechanisms. The thesis concludes by emphasising the importance of fostering a sense of belonging within a humanised doctoral programme that is better suited to non-traditional students and is designed according to their needs.E-learnin
Intoxicación por drogas de abuso en la población infectada por el VIH
Get PDFEl consum de drogues és un important problema de salut a tot el món, es calcula que l'ús de substàncies il·legals afecta al 5% de la població mundial, la qual cosa indica que uns 200 mil.lions de persones poden estar afectades. A Espanya, el problema continua sent d'especial interès social i sanitari, ja que dades recents indiquen una elevada demanda de tractament (superior a 50.000 persones cada any) per abús de dependència de substàncies, excloent l'alcohol i tabac. La cocaïna, l'heroïna i el cànnabis continuen sent les principals drogues que motiven la consulta al nostre país.
El problema del consum de drogues no sols radica en el risc de dependència a aquestes, sinó també en el desenvolupar altres malalties mèdiques i en l'elevada mortalitat que comporten. En aquest sentit, les infeccions són una de les complicacions més greus associades a l'ús de drogues sobretot si aquestes s'administren per via parenteral. El consum de drogues exerceix un paper important en la transmissió del virus de la immunodeficiència aguda (VIH), en les malalties de transmissió sexual, en les hepatitis virals etc… A més, el consum de drogues s'associa a patologia mental de novo com pot ser un quadre psicòtic agut, o exacerbar la mateixa.
La importància de les dades publicades en aquesta Tesi Doctoral, ens donen a entendre que les noves vies de treball han d'anar orientades a millorar, l'atenció en els pacients amb infecció per HIV amb intoxicació per drogues d'abús, el tractament del trastorn per l'ús aquestes substàncies i identificar predictors de dt. pronòstic, així com implementar noves intervencions que permetrien reduir l'impacte d'aquesta malaltia en la societat.El consumo de drogas es un importante problema de salud en todo el mundo, se calcula que el uso de sustancias ilegales afecta al 5% de la población mundial, lo que indica que unos 200millones de personas pueden estar afectadas. En España, el problema sigue siendo de especial interés social y sanitario ya que datos recientes indican una elevada demanda de tratamiento (superior a 50.000 personas cada año) por abuso de dependencia de sustancias, excluyendo el alcohol y tabaco. La cocaína, la heroína y el cannabis siguen siendo las principales drogas que motivan la consulta en nuestro país.
El problema del consumo de drogas no solo radica en el riesgo de dependencia a las mismas, sino también en el desarrollar otras enfermedades médicas y en la elevada mortalidad que conllevan. En este sentido, las infecciones son una de las complicaciones más graves asociadas al uso de drogas sobre todo si éstas se administran por vía parenteral. El consumo de drogas desempeña un papel importante en la trasmisión del virus de la inmunodeficiencia aguda (VIH), en las enfermedades de trasmisión sexual, en las hepatitis virales etc… Además, el consumo de drogas se asocia a patología mental de novo, como puede ser un cuadro psicótico agudo, o exacerbar la misma.
La importancia de los datos publicados en esta Tesis Doctoral, nos dan a entender que las nuevas vías de trabajo deben ir orientadas a mejorar, la atención en los pacientes con infección por HIV con intoxicación por drogas de abuso, el tratamiento del trastorno por el uso dichas sustancias e identificar predictores de ma pronóstico, así como implementar nuevas intervenciones que permitirían reducir el impacto de esta enfermedad en la sociedad.Drug use is a major health problem worldwide; it has been estimated that the use of illegal substances affects 5% of the world population, indicating that some 200 million people may be affected. In Spain, the problem remains of a particular social and health interest, because recent data indicate a high demand for treatment (over 50.000 people each year) for substance abuse or dependence, excluding alcohol and tobacco. Cocaine, heroin and cannabis remain the main drugs that lead to asking for medical consultation in our country.
The problem of drug use is linked not only to the risk of dependence associated with it, but also to the development of other medical conditions and the high mortality, these conditions involve. In this regard, infections are one of the most serious complications associated with drug use, especially if they are administered parenterally. Drug consumption plays an important role in the transmission of human immunodeficiency virus (HIV) in sexually transmitted infections, viral hepatitis etc. Furthermore, drug use is associated with de novo mental pathology, such as acute psychotic conditions, and it can also exacerbate such conditions.
The importance of the data published in this doctoral thesis makes us understand that the new ways of working must be aimed at improving: the care of patients with HIV infection with intoxication by drugs of abuse, and the treatment of disorders related to using these substances while identifying predictors of poor prognosis. Moreover, what’s needed is to improve the implementation of new interventions that would reduce the impact of this disease on society