Tesis Doctorals en Xarxa
Not a member yet
46997 research outputs found
Sort by
Hacia un nuevo modelo de desarrollo turístico en el Caribe colombiano. Propuesta metodológica basada en un sistema de indicadores de turismo sostenible
No full textAquesta investigació es va generar de la necessitat de proveir als territoris costaners del Carib colombià d'una eina que els permetés avaluar periòdicament el grau de sostenibilitat amb el què desenvolupen la seva activitat turística. En aquest sentit, i tenint en compte que la revisió de literatura duta a terme va determinar que l'eina més apropiada per a aquest propòsit consistia en la implementació d'un sistema d'indicadors de turisme sostenible, es va plantejar el qüestionament següent: quin sistema d'indicadors de turisme sostenible es pot implementar a territoris costaners de la Regió Carib colombiana per optimitzar la presa de decisions per part dels seus gestors turístics locals i, a més, maximitzar els beneficis i minimitzar els impactes negatius de l'activitat turística en aquests territoris i als seus actors involucrats? Així mateix, considerant que nombrosos autors assenyalen la importància de generar un sistema que s'adapti a les condicions particulars de cada territori amb vocació turística, aquesta investigació va definir com el seu objectiu principal el que correspon a la formulació d'un sistema d'aquest tipus que respongués a les característiques de l'àrea d'estudi seleccionada, però que alhora contribuís a l'optimització del procés de presa de decisions, sota criteris de sostenibilitat, per part dels seus gestors turístics locals, maximitzi els beneficis i minimitzi els impactes negatius de l'activitat turística als seus actors involucrats. Per fer-ho, es va utilitzar un marc metodològic amb enfocament qualitatiu a través d'un mètode d'estudi de cas, aplicant tècniques com l'enquesta, entrevista semiestructurada, revisió documental i grups focals. Entre les principals troballes, després de la implementació del sistema d'indicadors, destaca la percepció significativament alta dels turistes i residents sobre el grau de massificació del turisme en aquesta destinació, despesa diària per turista propera als 140 ? de mitjana, relativa estabilitat laboral dels treballadors a les empreses turístiques, resultats favorables en matèria de satisfacció dels residents i treballadors pel que fa al turisme, condicions d'inequitat salarial i jeràrquica per motius de gènere, baixa implementació de fonts renovables d'energia elèctrica i de plantes de tractament d'aigües residuals i deficient monitorització de la qualitat de l'aigua a les platges de la destinació. Tot i això, els resultats d'aquest treball no es van limitar únicament a les troballes empíriques derivades de la implementació del sistema d'indicadors, atès que també van afavorir l'estructuració d'un observatori de turisme sostenible a Santa Marta, el qual es considera una estratègia fonamental per garantir el seguiment i monitorització periòdica dels mesuraments, així com la incidència de la informació generada en els processos de planificació i ordenació del territori per part dels gestors públics del turisme a nivell local. A més, els resultats teòrics i empírics prèviament descrits van permetre proposar un nou model de desenvolupament turístic sostenible per a Santa Marta i els altres territoris costaners de l'àrea d'estudi, model que es fonamenta en el sistema d'indicadors desenvolupat, així com en el procés de revisió de models aplicats en altres espais amb condicions similars i, a més, en la formulació de 94 estratègies en matèria de sostenibilitat; garantint així la seva pertinència, però també la coherència acadèmica i rigorositat metodològica. Finalment, aquesta tesi doctoral exposa les conclusions principals derivades de les diferents etapes teòriques, metodològiques i empíriques d'aquesta investigació, puntualitzant la necessitat d'aplicar les estratègies formulades amb el propòsit de millorar els resultats obtinguts en el primer mesurament del sistema d'indicadors. Igualment, es descriuen les principals aportacions d'aquest estudi, les seves limitacions i es plantegen les noves línies de recerca relacionades.La presente investigación se generó por la necesidad de proveer a los territorios costeros del Caribe colombiano una herramienta que les permitiese evaluar periódicamente el grado de sostenibilidad con el que desarrollan su actividad turística. En ese sentido, y teniendo en cuenta que la revisión de literatura llevada a cabo determinó que la herramienta más apropiada para este propósito consiste en la implementación de un sistema de indicadores de turismo sostenible, se planteó el siguiente cuestionamiento: ¿qué sistema de indicadores de turismo sostenible se puede implementar en territorios costeros de la región Caribe colombiana para optimizar la toma de decisiones por parte de sus gestores locales y, además, maximizar los beneficios y minimizar los impactos negativos de la actividad turística en estos territorios y en sus actores involucrados? Asimismo, considerando que numerosos autores señalan la importancia de generar un sistema que se adapte a las condiciones particulares de cada territorio con vocación turística, esta investigación definió como su objetivo principal lo concerniente a la formulación de un sistema de este tipo que responda a las características del área de estudio seleccionada, pero que al mismo tiempo contribuya a la optimización del proceso de toma de decisiones, bajo criterios de sostenibilidad, por parte de sus gestores turísticos locales, maximice los beneficios y minimice los impactos negativos de la actividad turística en el territorio y en sus actores involucrados. Para ello, se utilizó un marco metodológico con enfoque cualitativo a través de un método de estudio de caso, aplicando técnicas como la encuesta, entrevista semiestructurada, revisión documental y grupos focales. Entre los principales hallazgos, luego de la implementación del sistema de indicadores, se destaca la percepción significativamente alta de los turistas y residentes acerca del grado de masificación del turismo en Santa Marta, gasto diario por turista cercano a los 140 ? en promedio, relativa estabilidad laboral de los trabajadores en las empresas turísticas, resultados favorables en materia de satisfacción de los residentes y trabajadores con respecto al turismo, condiciones de inequidad salarial y jerárquica por motivos de género, baja implementación de fuentes renovables de energía eléctrica y de plantas de tratamiento de aguas residuales y deficiente monitoreo de la calidad del agua en las playas del destino. No obstante, los resultados de este trabajo no se limitaron únicamente a los hallazgos empíricos derivados de la implementación del sistema de indicadores, dado que estos también favorecieron la estructuración de un observatorio de turismo sostenible en Santa Marta, el cual se considera una estrategia fundamental para garantizar el seguimiento y monitoreo periódico de las mediciones, así como la incidencia de la información generada en los procesos de planificación y ordenamiento del territorio por parte de los gestores públicos del turismo a nivel local. Además, los resultados teóricos y empíricos previamente descritos permitieron proponer un nuevo modelo de desarrollo turístico sostenible para Santa Marta y los demás territorios costeros del área de estudio, modelo que se fundamenta en el sistema de indicadores desarrollado, así como en el proceso de revisión de modelos aplicados en otros espacios con condiciones similares y, además, en la formulación de 94 estrategias en materia de sostenibilidad; garantizando así su pertinencia, pero también su coherencia académica y rigurosidad metodológica. Finalmente, esta tesis doctoral expone las principales conclusiones derivadas de las distintas etapas teóricas, metodológicas y empíricas de esta investigación, puntualizando en la necesidad de aplicar las estrategias formuladas con el propósito de mejorar los resultados obtenidos en la primera medición del sistema de indicadores. Igualmente, se describen los principales aportes de este estudio, sus limitaciones y las nuevas líneas de investigación relacionadas.The objective of this research was to provide to the Colombian Caribbean coastal territories a tool that would allow them to periodically evaluate the level of sustainability in tourism activities developed in those communities. The literature review carried out allowed us, and aligned with the proposal of this study, to detect the following question: what system of sustainable tourism indicators can be implemented in coastal territories of the Colombian Caribbean Region to optimize decision-making by local tourism managers and, in addition, maximize the benefits and minimize the negative impacts of tourism activity in these territories and its stakeholders? Likewise, considering that numerous authors point out the importance to generate a system that can be adapted to the particular conditions of each territory with a tourist vocation, this research defined as its main objective the creation of a system of sustainable tourism indicators, and at the same time, a framework for optimization of the decision-making process, under sustainability criteria by its local tourism managers, contributing to maximize the benefits and to minimize the negative impacts of tourism activity on its involved actors. To achieve this goal, it was used a qualitative approach methodology, through a case study method, applying techniques such as survey, semi-structured interview, documentary review and focus groups. Among the results obtained was found that there is a high perception of tourists and residents have about the degree of mass tourism in this destination, the daily spending by tourist is close to ?140 on average, there is a relative job stability of workers in tourism companies, there are favorable results in terms of satisfaction of residents and workers related to tourism activities, it was detected inequalities due to gender in conditions of salary and hierarchical positions, and there is a low implementation of renewable sources of electrical energy and wastewater treatment plants as well as a poor monitoring of water quality around the beaches. However, the results of this study are not limited only to the empirical findings derived from the implementation of the sustainable tourism indicator system, this research also favored to establish a Sustainable Tourism Observatory in Santa Marta, which is considered a fundamental strategy to guarantee the periodic monitoring and evaluation of measurements. The outputs (information, reports, analysis) of the related Observatory will impact in the territorial planning processes held by public tourism managers at the local level. Furthermore, the theoretical and empirical results previously described allowed it to propose a new model of sustainable tourism development for Santa Marta and the other coastal territories of the studied area, a model that is based on 1. the system of tourism sustainable indicators developed, 2. the review similar models applied in other territories with similar conditions and, 3. the formulation of 94 sustainability strategies; guaranteeing in this sense, the relevance, academic coherence, and methodological rigor of this research. Finally, this doctoral thesis presents the main conclusions derived from the different theoretical, methodological, and empirical stages of this research, pointing out the need to implement the formulated strategies with the purpose of improving the results obtained in the first measurement of the indicators system. This study recognizes its limitations but also fosters new lines of research and encourages academics to keep assessing sustainability into tourism sector.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Turism
Radical Dendrimers Applications in Magnetic Resonance Imaging
No full textL'objectiu principal d'aquesta tesi és desenvolupar agents de contrast (CA) lliures de metalls per a imatge de ressonància magnètica (MRI) basats en radicals orgànics, com a solució al problema conegut de toxicitat associat amb els CA basats en Gd(III) (GBCA) àmpliament utilitzats en diagnòstics clínics. En particular, en agents basats en “dendrimers radicals”, és a dir, dendrímers completament funcionalitzats per radicals orgànics.
En aquesta tesi s'explora la síntesi, caracterització i aplicació de nous dendrímers radicals, centrant-nos en i) millorar els mètodes sintètics anteriors, ii) investigar dendrímers radicals amfifílics capaços d'autoassemblar-se en estructures supramoleculars, i iii) incorporar propietats adicionals per desenvolupar sondes bimodals. Tots ells dissenyats per millorar la solubilitat en aigua, la capacitat de donar contrast, millorar la toxicitat i proporcionar característiques diagnòstiques multifuncionals.
Els procediments sintètics previs de dendrímers radicals solubles en aigua eren complexos i consumien molt de temps. Per aquest motiu, el primer objectiu d’aquesta tesi ha estat el desenvolupament d’un procés de síntesi més eficient que impliqui menys passos de reacció i purificació que els obtinguts anteriorment. S'ha dissenyat, sintetitzat i caracteritzat una sèrie de dendrímers radicals solubles en aigua (G0 a G5) utilitzant una estratègia sintètica simplificada basada en un nucli de ciclotrifosfacè i unitats de ramificació derivades de lisina. Ha estat un mètode molt versàtil que permet modular la solubilitat en aigua dels compostos sota demanda i ha permès reduir substancialment el temps de reacció. Els estudis de ressonància paramagnètica electrònica (EPR) i dinàmica molecular (MD) revelen factors clau que influeixen en l'accessibilitat i la relaxativitat de l'aigua. La generació G5, amb 192 unitats de radical, mostra una relaxativitat molt alta (24 mM-1s-1) a causa de la seva gran densitat de radicals. Les proves in vitro i in vivo confirmen la seva biocompatibilitat i acumulació en tumors de glioblastoma. A més, l'àcid fòlic s'ha conjugat amb èxit a aquests dendrímers per a futures aplicacions adreçades a tumors.
S'ha explorat l'ús de dendrons radicals amfifílics basats en una cadena de polietilenglicol (PEG) i dendrons bis-MPA completament funcionalitzats amb radicals nitroxil. És molt interessant el fet que els precursors dendrítics s'autoassemblen formant fibres, mentre que quan aquests incorporen els radicals s'organitzen formant nanovesícules (dendrimersomes) en les tres generacions estudiades (G2, G3 i G4). Les simulacions d'EPR, cryo-TEM i MD han permès estudiar-ne l'autoassemblatge i l'estructura. Aquests dendrímersomes demostren una relaxativitat comparable als GBCA i no mostren citotoxicitat. Estudis de biodistribució en ratolins in vivo van revelar que la generació més alta proporcionava temps d'obtenció d'imatges més llargs, superiors a una hora, juntament amb una bona biocompatibilitat i un bon contrast en teixits. S'excretava de manera eficient a través de l'orina. Aquestes noves nanovesícules obtingudes, a més de ser agents de contrast prometedors, també podrien utilitzar-se com a nanotransportadors de fàrmacs, compostos anticancerígens o material genètic, entre d'altres.
Finalment, amb l'objectiu d'incorporar noves propietats als dendrímers radicals, s'ha desenvolupat un agent d'obtenció d'imatges bimodal, dissenyat per presentar no només propietats magnètiques sinó també fluorescents. Es basa en un dendrímer de poliamida que incorpora un nucli de naftalimida (Naft), funcionalitzat amb radicals nitroxil. Tot i que els radicals disminueixen parcialment la fluorescència, el compost final presenta tant capacitats d'imatge fluorescent com magnètica, cosa que el fa adequat per a la ressonància magnètica (MRI) i la imatge fluorescent en cèl·lules vives. A més, hem aconseguit explicar el procés de disminució de la fluorescència mitjançant càlculs de DFT. Aquest estudi destaca el potencial d’aquests agents per a la imatge de doble modalitat en el diagnòstic del càncer i el seguiment de la teràpia.Resumen
El objetivo principal de esta tesis es desarrollar agentes de contraste (CA) libres de metales para imagen de resonancia magnética (MRI) basados en radicales orgánicos, como solución al problema conocido de toxicidad asociado con los CA basados en Gd(III) (GBCA) ampliamente utilizados en diagnósticos clínicos. En particular, en agentes basados en “dendrímeros radicales”, es decir, dendrímeros completamente funcionalizados por radicales orgánicos.
En esta tesis se explora la síntesis, caracterización y aplicación de nuevos dendrímeros radicales, centrándonos en i) mejorar los métodos sintéticos anteriores, ii) investigar dendrímeros radicales anfifílicos capaces de autoensamblarse en estructuras supramoleculares, e iii) incorporar propiedades adicionales para desarrollar sondas de imágenes bimodales. Todos ellos diseñados para mejorar la solubilidad en agua, la capacidad de dar contraste, mejorar la toxicidad y proporcionar características diagnósticas multifuncionales.
Los procedimientos sintéticos previos de dendrímeros radicales solubles en agua eran complejos y consumían mucho tiempo. Por este motivo, el primer objetivo de esta tesis ha sido el desarrollo de un proceso de síntesis más eficiente que implique menos pasos de reacción y purificación que los obtenidos anteriormente. Se ha diseñado, sintetizado y caracterizado una serie de dendrímeros radicales solubles en agua (G0 a G5) utilizando una estrategia sintética simplificada basada en un núcleo de ciclotrifosfaceno y unidades de ramificación derivadas de lisina. Ha resultado ser un método muy versátil que permite modular la solubilidad en agua de los compuestos bajo demanda y ha permitido reducir sustancialmente el tiempo de reacción. Los estudios de resonancia paramagnética electrónica (EPR) y dinámica molecular (MD) revelan factores clave que influyen en la accesibilidad y relajatividad del agua. La generación G5, con 192 unidades de radical, muestra una relajatividad muy alta (24 mM-1s-1) debido a su gran densidad de radicales. Las pruebas in vitro e in vivo confirman su biocompatibilidad y acumulación en tumores de glioblastoma. Además, el ácido fólico se ha conjugado con éxito a estos dendrímeros para futuras aplicaciones dirigidas a tumores.
Se ha explorado el uso de dendrones radicales anfifílicos basados en una cadena de polietilenglicol (PEG) y dendrones bis-MPA completamente funcionalizados con radicales nitroxilo. Es muy interesante el hecho que los precursores dendríticos se autoensamblan formando fibras, mientras que cuando éstos incorporan los radicales se organizan formando nanovesículas (dendrimersomas) en las tres generaciones estudiadas (G2, G3 y G4). Las simulaciones de EPR, cryo-TEM y MD han permitido estudiar su autoensamblaje y estructura. Estos dendrímersomas demuestran una relajatividad comparable a los GBCA y no muestran citotoxicidad. Estudios de biodistribución in vivo en ratones revelaron que la generación más alta proporcionaba tiempos de obtención de imágenes más largos, superiores a una hora, junto con una buena biocompatibilidad y un buen contraste en tejido. Se excretaba de forma eficiente a través de la orina. Estas nuevas nanovesículas obtenidas, además de ser agentes de contraste prometedores, también podrían utilizarse como nanotransportadores de fármacos, compuestos anticancerígenos o material genético, entre otros.
Finalmente, con el objetivo de incorporar nuevas propiedades a los dendrímeros radicales, se ha desarrollado un agente de obtención de imágenes bimodal, diseñado para presentar no solo propiedades magnéticas sino también fluorescentes. Se basa en un dendrímero de poliamida que incorpora un núcleo de naftalimida (Naft), funcionalizado con radicales nitroxilo. Aunque los radicales disminuye parcialmente la fluorescencia, el compuesto final presenta tanto capacidades de imagen fluorescente como magnética, lo que lo hace adecuado para la resonancia magnética (MRI) y la imagen fluorescente en células vivas. Además, hemos logrado explicar el proceso de disminución de la fluorescencia mediante cálculos de DFT. Este estudio destaca el potencial de estos agentes para la imagen de doble modalidad en el diagnóstico del cáncer y el seguimiento de la terapia.Summary
The primary objective of this thesis is to develop metal-free contrast agents (CAs) for magnetic resonance imaging (MRI) based on organic radicals, addressing the well-known toxicity associated with the commonly used Gd(III)-based contrast agents (GBCAs) in clinical diagnostics. In particular, based on “radical dendrimers” i.e. dendrimers fully functionalized by organic radicals since dendrimers, which are monodisperse polymers with a precisely defined molecular structure, serve as an ideal platform for anchoring organic radicals. This strategy not only enhances relaxivity but also provides a shielding effect, protecting the radicals from reduction.
This thesis explores the synthesis, characterization, and application of novel radical dendrimers, with a focus on i) improving previous synthetic methods, ii) investigating amphiphilic radical dendrimers capable of self-assembly into supramolecular structures, and iii) incorporating additional properties to develop bimodal imaging probes. All of them designed to enhance water-solubility, imaging capabilities, improve safety, and provide multifunctional (or multimodal) diagnostic features.
Previous synthetic procedures of water-soluble radical dendrimers were complex and time-consuming. For this reason, the first aim of this thesis has been the development of a more efficient synthesis process involving fewer reaction and purification steps than those obtained in the group previously. It has been designed, synthesized and characterized a series of water-soluble radical dendrimers (G0 to G5 generations) using a simplified synthetic approach based on a cyclotriphosphazene core and lysine-derived branching units, functionalized with nitroxyl radicals. It has resulted in a highly versatile process that allows for on-demand modulation of water solubility and it has permitted to reduce substantially the reaction time. Electron paramagnetic resonance (EPR) and molecular dynamics (MD) studies reveal key factors influencing water accessibility and relaxivity. Higher-generation dendrimers, especially G5, with 192 radical units exhibit significantly enhanced relaxivity (24 mM-1s-1) due to increased radical density. In vitro and in vivo tests confirm their biocompatibility and accumulation in glioblastoma tumors. Additionally, folic acid has been successfully conjugated to these dendrimers for future tumor-targeted applications.
It has been explored the use of amphiphilic radical dendrons based on a polyethylene glycol (PEG) chain and bis-MPA dendrons fully functionalized with nitroxyl radicals. Interestingly, while the dendritic precursors self-assemble forming fibres, upon the binding of radicals to them they organize forming nanovesicles (dendrimersomes) in the three generations studied (G2, G3, and G4). EPR, cryo-TEM, and MD simulations have made possible to track their self-assembly and structure. These dendrimersomes demonstrate relaxivity comparable to GBCAs and offer improved safety. In vivo biodistribution experiments in mice revealed that the highest generation provided extended imaging times exceeding one hour, along with good biocompatibility and enhanced tissue contrast. It accumulated in the bladder and was efficiently excreted through urine. These novel nanovesicles obtained, in addition to being promising contrast agents, could also be used as nanocarriers for drugs, anticancer compounds or genetic material, among others.
Finally, with the aim of incorporating new properties to radical dendrimers, it has been developed a bimodal imaging agent, designed to exhibit not only magnetic but also fluorescent properties. It is based on a polyamide dendrimer incorporating a naphthalimide (Naft) core, functionalized with nitroxyl radicals. Although the fluorescence is partially quenched by the radicals, the final compound present both fluorescent and magnetic imaging capabilities, making it suitable for both MRI and live cell fluorescence imaging. In addition, we have been able to explain the fluorescence quenching process by means of DFT calculations. This study highlights the potential of such agents for dual-modality imaging in cancer diagnosis and therapy monitoring.
In conclusion, this work demonstrates that multifunctional radical dendrimers are promising alternatives to GBCAs as MRI contrast agents.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Ciència de Material
Classifiers in Ancient Egyptian Scripts. A Digital Study of the Story of Sinuhe
No full textPrograma de Doctorat en Estudis Lingüístics, Literaris i Culturals[eng] This study aims to delve into the Ancient Egyptian mindset by examining hieroglyphs that function as classifiers (determinatives). These signs offer an invaluable window into the semantic categories the Egyptians used to classify and, thus, understand their world. My dissertation presents the findings from a novel analysis of the classifier system in various preserved copies of the Story of Sinuhe, a masterpiece of ancient Egyptian literature. The results highlight the type of data analysis and mind-mapping facilitated by the digital research platform iClassifier, providing interpretations of the use and variation of specific classifier signs. Through this digital examination of the corpus, we can appreciate the complexity and richness of ancient Egyptian script and the role of classifiers in conveying meaning.
The thesis begins with an introduction to the functions of signs in ancient Egyptian scripts, including phonograms, logograms, and classifiers. It also provides an overview of classification as a linguistic phenomenon, moving finally to the role of graphemic classifiers in ancient Egyptian scripts. Additionally, the chapter introduces the research platform iClassifier and summarises the research on various complex scripts conducted with this digital tool.
Following this, chapter two presents the different versions of the Story of Sinuhe included in the corpus of research, concluding with a summary of the academic discussion on the difficult issue of the transmission of the text.
Chapter three details the methodology, explaining the functioning of iClassifier and clarifying the terminology related to the platform and specific terminology related to the analysis of classifier signs.
The results of the research are presented in the following two chapters. Chapter four thoroughly describes the classifier repertoire of the Story of Sinuhe, supported by a discussion of previous ‘classifier lists’. This section includes analyses of the most important conceptual categories represented by the signs and examines specific uses of the classifiers and their variations. Lastly, chapter five presents the innovative results of semantic network research with iClassifier, including a comparative analysis of different classifier networks. The behaviour of major conceptual categories is described, and the phenomenon of multi-classification in verb lexemes, with classifiers performing different semantic roles, is also explored. This part of the research underscores the importance of considering both synchronic and diachronic perspectives in the study of ancient texts, allowing us to see how language and meaning evolved over time. The discussion concludes with important considerations about the types of words that are typically not classified.
The findings of this research demonstrate that studying classifiers and their variations not only enhances our understanding of the text itself but also contributes significantly to our knowledge of the linguistic and cognitive landscape of ancient Egypt.[cat] Aquest estudi té com a objectiu aprofundir en la mentalitat de l’antic Egipte examinant els jeroglífics que funcionen com a classificadors (determinatius). Aquests signes ofereixen una finestra inestimable a les categories semàntiques que els egipcis utilitzaven per classificar i, per tant, entendre el seu món. La meva tesi presenta els resultats d’una anàlisi nova del sistema de classificadors en diverses còpies conservades de la Història de Sinuhe, una obra mestra de la literatura egípcia antiga.
Els resultats destaquen el tipus d’anàlisi de dades i mapatge mental facilitat per la plataforma digital de recerca iClassifier, que facilita a més interpretacions sobre l’ús i la variació de signes classificadors específics.
A través d’aquest examen digital del corpus, podem apreciar la complexitat i riquesa de l’escriptura egípcia antiga i el paper dels classificadors en la transmissió de significat
Ramon Vinyes, Gabriel García Márquez y el Grupo de Barranquilla
No full textENG- Colombian Nobel Prize winner Gabriel García Márquez paid tribute to the writer and literary Ramon Vinyes in the last chapters of his novel One Hundred Years of Solitude, the magnum opus of Latin American magical realism, calling him the «Catalan sage». This article explains the teaching that Vinyes exercised on the members of the Barran-quilla Group in the Colombian Caribbean, such as García Márquez himself, originating what has been called premacondismo and that in this work we also call pre magical real-ism; but he was also the mentor and intellectual guide of other authors of the im-portance in Colombian literature of Álvaro Cepeda Samudio, José Félix Fuenmayor and Javier Auqué Lara, son of Vinyes' partner, Xavier Auqué Masdeu, with whom he opened the famous bookstore Ramon Vinyes & Co. in Barranquilla(Colombia)CAT- El Nobel colombià Gabriel García Márquez homenatja l’escriptor i literat Ramon Vinyes als últims capítols de la seva novel·la Cien años de soledad, l’obra magna del realisme màgic llatinoamericà, batejant-lo com el «savi català». Aquesta tesi doctoral explica el magisteri que va exercir Vinyes en els membres del Grup de Barranquilla al Carib co-lombià, com ara el mateix García Márquez, originant el que s’ha anomenat el prema-condisme i que en aquest treball també anomenem prerealisme màgic; però també va ser el mentor i guia intel·lectual d’altres autors de la importància a la literatura colom-biana d’Álvaro Cepeda Samudio, José Félix Fuenmayor i Javier Auqué Lara, fill del soci de Vinyes, Xavier Auqué Masdeu, amb qui va obrir la famosa Llibreria Ramon Vinyes & Co. a Barranquilla (Colòmbia)Programa de Doctorat en Ciències Humanes, del Patrimoni i de la Cultur
Bioarqueología de la necrópolis fenicia de Tiro al-Bass (S. IX-VI a.C.), Líbano
No full textEl proyecto de investigación tiene como objetivo principal la reconstrucción de los parámetros bioarqueológicos de la sociedad fenicia de Tiro (Líbano) a partir del análisis osteoarqueológico de los restos humanos incinerados de la necrópolis de Al-Bass (siglos IX-VI a. C.). El estudio se centra en tres ejes. Por una parte, la reconstrucción de una parte del complejo ritual funerario en Al-Bass. En segundo lugar, el análisis de la estructura demográfica y social de esta comunidad. Por último, el examen de las condiciones de vida, salud y morbilidad de los hombre y mujeres incinerados y enterrados en esta necrópolis. El material objeto de este estudio está formado por un conjunto de cremaciones de época fenicia procedente de las excavaciones realizadas en Tiro al-Bass entre 1997 y 2009.Le projet de recherche a comme objectif principal la reconstruction des paramètres bioarchéologiques de la société phénicienne de Tyr al-Bass (Liban) à partir des analyses ostéo-archéologiques des restes humains de la nécropole d’Al-Bass (siècles IX-VI a. J-C.). L' étude s’articule sur trois axes. D'une part, la reconstruction des gestes funéraires à Al-Bass. Deuxièmement, l'analyse de la structure démographique et sociale. Troisièmement, l’examen des conditions de vie, santé et morbidité des hommes et des femmes incinérés et enterrés dans cette nécropole. Le matériel d'étude est formé par un ensemble de crémations d'époque phénicienne provenant des fouilles réalisées à Tyr al-Bass entre 1997 et 2009.Programa de doctorat en Històri
From transregional to transnational: The circulation of Georgian literature in translation
No full textThis thesis investigates the circulation of Georgian literature in translation. The research examines translation flows and the agents involved over time. A picture of the contemporary Georgian literary field, in terms of Pierre Bourdieu’s field theory, is offered, the distribution of Georgian literature in translation is mapped geographically and linguistically, and various forms of internationalization of Georgian literature, including Georgia’s participation as the guest-of-honour at the 2018 Frankfurt Book Fair, are examined. Additionally, a long durée approach reveals that long-term cultural contacts play a significant role in current translation flows. The thesis demonstrates that interperipheral relations do not necessarily depend on mediation from the centers, contrary to what the theories have tended to assume, while also paying attention to “translation zones” distinct from the global centers of consecration and forms of cosmopolitanism alternative to the Western modern model. The research includes a case study of the novel Das achte Leben (for Brilka) (Frankfurter Verlagsanstalt, 2014) by the Georgian-born German author Nino Haratischwili.Esta tesis investiga la circulación de la literatura georgiana en traducción. Para ello, examina los flujos de traducción y los agentes implicados a lo largo del tiempo. El estudio ofrece una imagen del campo literario georgiano contemporáneo en términos de la teoría de campo de Pierre Bourdieu, junto con la exploración de la distribución geográfica y lingüística de la literatura georgiana traducida, y las distintas formas de internacionalización, incluido el estatus de invitada de honor a la Feria del Libro de Frankfurt del 2018. La perspectiva long durée que toma esta tesis revela que los contactos culturales históricos de larga duración juegan un papel importante en la configuración de los flujos de traducción de hoy. Además, esta tesis demuestra que las relaciones interperiféricas no necesitan pasar por los centros como mediación, a diferencia de lo que la teoría tiende a asumir. La tesis también contribuye a pensar “zonas de traducción” distintas de los centros globales de consagración, así como formas de cosmopolitismo alternativas a la occidental moderna. Esta investigación también incluye un estudio de caso de una novela, Das achte Leben (Für Brilka) (Frankfurter Verlagsanstalt, 2014) de Nino Haratischwili (autora nacida en Georgia que vive en Alemania y escribe en alemán).Aquesta tesi investiga la circulació de la literatura georgiana en traducció. Per a fer-ho, examina els fluxos de traducció i els agents implicats al llarg del temps. Concretament, ofereix una imatge del camp literari georgià contemporani en termes de la teoria de camp de Pierre Bourdieu, juntament amb l’exploració de la distribució geogràfica i lingüística de la literatura georgiana traduïda, i els diferents mecanismes que li han permès la internacionalització, inclòs l’estatus de convidada d’honor a la Fira del Llibre de Frankfurt del 2018. La perspectiva long durée que pren la tesi revela que els contactes culturals històrics de llarga durada tenen un paper important en la configuració dels fluxos de traducció d’avui. A més, aquesta tesi demostra que les relacions interperifèriques no necessiten passar pels centres com a mediadors, a diferència del que la teoria tendeix a assumir. La tesi també contribueix a pensar “zones de traducció” diferent dels centres globals de consagració així com formes de cosmopolitisme alternatives a les occidentals modernes. Aquesta recerca també inclou un estudi de cas de la novel·la Das achte Leben (Für Brilka) (Frankfurter Verlagsanstalt, 2014) de Nino Haratischwili (autora nascuda a Geòrgia que viu a Alemanya i escriu en alemany).Arts i humanitat
Development of a Biomanufacturing Process to Produce Duck Adipose-like Tissue
No full textL'auge en la demanda d'aliments ha comportat un augment de solucions innovadores
per produir nous aliments, especialment per substituir els aliments derivats d'animals.
Entre aquestes solucions, ha destacat els darrers anys l'agricultura cel·lular, que es basa
en l'ús de cèl·lules animals per aconseguir derivats animals sense implicar animals en
el procés.
L'objectiu de la present tesi, emmarcada en el camp de l'agricultura cel·lular, és
desenvolupar un sistema de producció de greix d'ànec cultivat. Per aconseguir això,
s'han abordat alguns dels reptes més importants d'aquest nou camp, com són
l'aïllament i la caracterització de noves cèl·lules d'interès alimentari, el
desenvolupament de medis de cultiu lliures de components animals i eficients en
termes de costos, i la intensificació i escalat en bioreactor del procés de producció de
greix.
A continuació, es fa una breu descripció dels quatre capítols que componen aquesta tesi,
així com dels objectius i els resultats principals de cadascun d'aquests apartats.
Al capítol u es va estudiar la viabilitat de l'ús de fibroblasts extrets d'embrions d'ànec
(DEF per les sigles en anglès) per a la producció de greix. Per això, es van extreure
cèl·lules de diferents ous i es va estudiar la variabilitat en termes de proliferació entre
elles, principalment el temps de duplicació i el nombre de duplicacions que eren
capaços de dur a terme. A més, es va demostrar mitjançant tècniques d'anàlisi de
l'expressió de gens i microscòpia de fluorescència, que els DEF eren capaços de
diferenciar-se a adipòcits en exposar-les a inductors de la diferenciació adipogènica.
Un cop demostrada la viabilitat de l'ús d'aquest tipus cel·lular per al present projecte,
es va decidir desenvolupar dos medis de cultiu específics per a expandir-los i
diferenciar-los. Els resultats del desenvolupament d'aquests dos medis de cultiu es
recullen als capítols dos i tres. Per desenvolupar els medis, es va fer primer una recerca
14
bibliogràfica de possibles molècules que fossin beneficioses per a un o altre fi, seguit
d'un cribratge per determinar quines tenien un efecte estadísticament significatiu i
finalment una optimització de les sinergies entre elles, maximitzant els efectes biològics
mentre es limitava al màxim els costos del medi de cultiu. Per això es van fer servir
diferents metodologies de disseny d'experiments (DoE per les sigles en anglès). Com a
resultat, es van obtenir dos medis de cultiu lliures de sèrum que sostenien eficientment
la proliferació i la diferenciació dels fibroblasts embrionaris d'ànec.
Al quart i darrer capítol, abordem la intensificació del procés a escala de bioreactor per
al cultiu de cèl·lules adherents. Per fer això, es van implementar i optimitzar els
protocols de proliferació prèviament desenvolupats en 2D, en condicions 3D usant
microcarriers Cytodex 1. Es van fer servir DoEs per a l'optimització dels paràmetres de
cultiu, posant a punt la proliferació i l'adipogènesi usant sistemes de semi- perfusió en
flascons agitats. Posteriorment, es va estudiar el cultiu dels fibroblasts en microcarriers
usant diferents sistemes d'agitació en reactor: basculant, orbital i mitjançant agitació
amb pales. Fent això, es va determinar la impossibilitat de cultivar les cèl·lules en els
dos primers sistemes, a causa de l'estrès de cisallament. D'altra banda, al reactor de
pales es va aconseguir cultivar les cèl·lules, obtenint valors de proliferació i
diferenciació similars als obtinguts prèviament en 2D.
Com a conclusió, aquesta tesi ha abordat reptes importants de l'agricultura cel·lular i
ha ajudat a tancar alguns dels forats tecnològics existents, especialment pel que fa al
desenvolupament de medis de cultiu, a l'establiment de noves cèl·lules amb interès per
a la indústria alimentària, i a la intensificació de la proliferació i diferenciació de les
cèl·lules d'ànec a escala de reactor, asseient una base sòlida sobre la qual treballar per
dur a terme la futura industrialització del procés d'agricultura cel·lular.El auge en la demanda de alimentos ha traído consigo un aumento de soluciones
innovadoras para producir nuevos alimentos, especialmente para sustituir a los
productos derivados de animales. Entre estas soluciones, la agricultura celular ha
destacado en los últimos años, la cual se basa en el uso de células animales para obtener
productos derivados sin implicar animales en el proceso.
El objetivo de la presente tesis, enmarcada en el campo de la agricultura celular, es
desarrollar un sistema de producción de grasa de pato cultivada. Para lograrlo, se han
abordado algunos de los mayores retos de este campo emergente, como el aislamiento
y la caracterización de nuevas células de interés alimentario, el desarrollo de medios de
cultivo libres de componentes animales y eficientes en términos de costes, y la
intensificación y escalado del proceso de producción de grasa en biorreactores.
A continuación, se presenta una breve descripción de los cuatro capítulos que
componen esta tesis, así como los objetivos y principales resultados de cada uno de
ellos.
En el capítulo uno, se estudió la viabilidad del uso de fibroblastos extraídos de
embriones (DEF por sus siglas en inglés) de pato para la producción de grasa. Para ello,
se extrajeron células de distintos huevos y se analizó la variabilidad en términos de
proliferación entre ellas, principalmente el tiempo de duplicación y el número de
duplicaciones que eran capaces de realizar. Además, se demostró, mediante técnicas de
análisis de la expresión génica y microscopía de fluorescencia, que los fibroblastos de
pato eran capaces de diferenciarse en adipocitos al ser expuestos a inductores de la
diferenciación adipogénica.
Una vez demostrada la viabilidad del uso de este tipo celular para el presente proyecto,
se decidió desarrollar dos medios de cultivo específicos para su proliferación y
diferenciación. Los resultados del desarrollo de estos medios de cultivo se describen en
12
los capítulos dos y tres. Para desarrollar los medios, primero se realizó una búsqueda
bibliográfica de posibles moléculas beneficiosas para uno u otro fin, seguida de un
cribado para determinar cuáles de ellas tenían un efecto estadísticamente significativo,
y finalmente una optimización de las sinergias entre ellas, maximizando los efectos
biológicos mientras se limitaban al máximo los costes del medio de cultivo. Para ello, se
utilizaron diversas metodologías de diseño de experimentos (DoE, por sus siglas en
inglés). Como resultado, se obtuvieron dos medios de cultivo libres de suero que
sostenían de manera eficiente la proliferación y la diferenciación de los DEF.
En el cuarto y último capítulo, se abordó la intensificación del proceso a escala de
biorreactor para el cultivo de células adherentes. Para ello, se implementaron y
optimizaron los protocolos de proliferación previamente desarrollados en 2D, en
condiciones 3D utilizando microcarriers Cytodex 1. Se emplearon DoEs para la
optimización de los parámetros de cultivo, ajustando la proliferación y la adipogénesis
mediante sistemas de semi-perfusión en frascos agitados. Posteriormente, se estudió el
cultivo de fibroblastos en microcarriers utilizando distintos sistemas de agitación en
reactores: basculante, orbital y con agitación mediante palas. A través de este estudio,
se determinó la imposibilidad de cultivar las células en los dos primeros sistemas
debido al estrés de cizallamiento. Por otro lado, en el reactor de palas se consiguió
cultivar las células, obteniendo valores de proliferación y diferenciación similares a los
obtenidos previamente en 2D.
En conclusión, esta tesis ha abordado importantes retos de la agricultura celular y ha
contribuido a cerrar algunas de las brechas tecnológicas existentes, especialmente en
lo relativo al desarrollo de medios de cultivo, al establecimiento de nuevas células de
interés para la industria alimentaria, y a la intensificación de la proliferación y
diferenciación de las células de pato a escala de reactor, sentando una base sólida para
la futura industrialización del proceso de producción de grasa de pato mediante
agricultura celular.The rise in demand for food has brought with it an increase in innovative solutions for the production of novel foods, especially as substitutes for animal-derived food products. Among these solutions, cellular agriculture has positioned itself as one of the most promising in recent years. This technology is based on the use of animal cells to produce animal-derived products without involving animals in the process.
The aim of the present thesis, framed within the field of cellular agriculture, is to develop a bioprocess for the production of cell-based duck fat. To accomplish this, some of the most important challenges in the field have been addressed, such as the isolation and characterization of novel cells from agriculturally relevant species, the development of animal component-free culture media that are cost-efficient, and the intensification and scale-up of the fat production process to the bioreactor scale.
Here is a brief description of the four chapters that constitute this work, as well as the main objectives and results of each.
In Chapter One, the viability of using fibroblasts isolated from duck embryos (DEF) for the production of fat was assessed. To do this, cells from different eggs were extracted, and their variability in terms of proliferation parameters, such as population doubling time and number of doublings, was assessed. Moreover, gene expression analysis and fluorescence microscopy techniques were used to demonstrate the capability of to differentiate into adipocytes and accumulate lipid droplets.
Once the viability of this cell type for its use in the project was demonstrated, two specific culture media were developed to sustain the proliferation and differentiation of duck embryonic fibroblasts. The development of these media is presented in Chapters Two and Three. To develop the media, a bibliographic review of possible beneficial molecules for proliferation or differentiation was conducted, followed by a screening to determine which of them had a significant effect, concluding with an optimization of the synergies between them, maximizing the biological effect while limiting medium costs. To achieve this, the use of different design of experiments (DoE) methodologies was crucial. In the end, two culture media were obtained that sustained the proliferation and adipogenesis of DEF.
In the fourth and final chapter, the intensification of the process to bioreactor scale was assessed. For this, protocols for proliferation and differentiation previously developed in 2D cultures were implemented and optimized using Cytodex 1 microcarrier cultures. DoEs were employed for the optimization of the culture parameters and adipogenesis in shake flasks operated under semi-perfusion regimes. After that, different agitation systems in bioreactors were studied: rocking, orbital, and stirred. By doing this, it was determined that the rocking and orbital systems were unable to sustain DEF proliferation due to the high shear stress. On the other hand, the stirred system sustained not only proliferation but also differentiation, achieving similar values to those previously determined in 2D.
To summarize, this thesis has addressed some of the key challenges in the field of cellular agriculture, helping to fill some technological gaps, especially regarding the development of culture media, the establishment of new cell types from agriculturally relevant species, and the intensification and scale-up of DEF expansion and differentiation in microcarriers at bioreactor scale, laying the groundwork for the future industrialization of the duck adipose-like production process.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Biotecnologi
Métodos químico-físicos para despintar parachoques de coche para su revalorización en automoción mediante reciclaje
No full textPrograma de Doctorat en Enginyeria i Ciències Aplicades[spa] El sector de la automoción es uno de los principales contribuyentes a la contaminación ambiental, no solo por las emisiones generadas durante la vida útil de los vehículos, sino también por el impacto ambiental asociado a la fabricación de sus materiales y la generación de residuos plásticos. El reciclaje mecánico de estos residuos es hoy en día la solución más extendida para maximizar la tasa de reutilización de estos materiales para la fabricación de las mismas piezas (upcycling) o de otros productos con requisitos menos estrictos (downcycling). Los parachoques se han convertido en una de las piezas más aprovechables del vehículo, ya sea en el final de su vida útil (posconsumo) o formando parte de rechazos de producción (posindustrial). Esta pieza suele estar compuesta en base termoplástica de polipropileno con elastómeros o refuerzos minerales, materiales fácilmente reciclables. No obstante, en muchos casos, esta pieza llega pintada para su reciclaje en distintos colores. En los materiales posconsumo especialmente, la pintura puede presentar formulaciones diversas, muchas veces desconocidas. Además, su naturaleza puede ser tanto de tipo termoestable como termoplástica, dificultando los procesos de extrusión y de inyección de los polímeros preparados para el reciclaje por su incompatibilidad térmica. Tras la extrusión, este recubrimiento genera tensiones localizadas en el material, reduciendo sus propiedades mecánicas, además de defectos estéticos. Por lo tanto, los parachoques pintados reciclados, suelen destinarse a aplicaciones de menor valor en lugar de reincorporarse completamente a la fabricación de nuevos parachoques, limitando el upcycling dentro del sector.
A pesar de los numerosos intentos durante años por desarrollar un método de despintado viable, económico y con un bajo impacto ambiental, hasta la fecha no se ha logrado una solución efectiva que se haya podido implantar con éxito en la industria.
La presente tesis doctoral pretende abordar la problemática de la presencia de pintura en los parachoques reciclados hechos con base de polipropileno, evaluando diferentes estrategias de despintado químico y físico-mecánico. Se estudian los mecanismos de acción involucrados para el establecer las bases de un nuevo método de despintado viable a escala industrial, con el objetivo de mejorar la calidad del material reciclado y aumentar su reincorporación en la fabricación de nuevas piezas de automoción.
Se caracterizan los materiales procedentes de parachoques reciclados en función de variables como la presencia de pintura, el efecto del despintado, la distribución
del tamaño de partícula y las condiciones del procesado, evaluando su influencia en las propiedades críticas para un correcto procesamiento en etapas propias del reciclaje mecánico. También se presentan varias estrategias para poder evaluar la eficacia de estos métodos de despintado experimentados durante la tesis y diferentes procedimientos de muestreo representativo. Para un correcto despintado industrial de estos materiales es necesario implantar procesos posteriores para hacer efectiva la correcta separación de esta pintura desprendida del sistema. Por ello, se presentan también pruebas experimentales a nivel laboratorio y se presentan alternativas para solventar problemáticas relacionadas con el proceso de despintado.
Finalmente, se emplea un enfoque analítico basado en la priorización de criterios para determinar la factibilidad de los métodos probados, identificando la estrategia más adecuada bajo los criterios escogidos. En conclusión, esta tesis doctoral pretende dar las bases para el desarrollo de un nuevo método o sistema de despintado de poliolefinas termoplásticas recicladas, con el fin de mejorar su valorización y reducir la dependencia de polímeros vírgenes en la fabricación de parachoques y otras piezas de automoción, contribuyendo así a la reducción del impacto ambiental del sector. De esta forma, el reaprovechamiento de este residuo plástico pintado fomenta la economía circular, las políticas de residuo cero, así como los criterios medioambientales y de sostenibilidad, contribuyendo a alcanzar los Objetivos de Desarrollo Sostenibles (ODS), especialmente aquellos destinados a combatir el cambio climático y sus impactos.[cat] El sector de l’automoció és un dels principals contribuents a la contaminació ambiental, no només per les emissions generades durant al vida útil dels vehicules, sinó també per l’impacte ambiental associat a la fabricació dels seus materials i a la generació de residus plàstics. El reciclatge mecànic d’aquests residus és avui dia la solució més estesa per maximitzar la taxa de reutilització d’aquests materials en la fabricació de les mateixes peces (upcycling) o d’altres productes amb requisits menys estrictes (downcycling). Els para-xocs s’han convertit en una de les peces més aprofitables del vehicle, tant al final de la seva vida útil (postconsum) o formant part de rebuigs de producció (postindustrial). Aquesta peça sovint esta composta per una base termoplàstica de polipropilè amb elastòmers o càrregues minerals, materials fàcilment reciclables. No obstant això, en molts casos, aquesta peça arriba pintada per el seu reciclatge en diversos colors. En els materials postconsum especialment, la pintura pot presentar diferents formulacions, en molts casos desconegudes. A més, aquests recobriments poden tenir naturalesa termoplàstica o termoestable, fet que dificulta els processos d’extrusió i d’injecció dels polímers reciclats per la seva incompatibilitat tèrmica. Després de l’extrusió, aquesta pintura genera tensions localitzades en el material, reduint les seves propietats mecàniques, a més de provocar defectes estètics. Per tant, els para-xocs pintats reciclats solen destinar- se a aplicacions de menor valor en lloc de reincorporar-se completament a la fabricació de nous para-xocs, limitant l’upcycling dins del sector.
Malgrat els nombrosos intents al llarg dels anys per desenvolupar un mètode de despintat viable, econòmic i amb un baix impacte ambiental, fins ara no s’ha aconseguit una solució efectiva que s’hagi pogut implantar amb èxit a la industria.
Aquesta tesis doctorat pretén abordar la problemàtica de la presència de pintura en els para-xocs reciclats fets amb base de polipropilè, avaluant diferents estratègies de despintat químic i físic-mecànic. S’estudien els mecanismes d’acció implicats per establir les bases d’un nou mètode de despintat viable a escala industrial, amb l’objectiu de millorar la qualitat del material reciclat i augmentar- ne la reincorporació en la fabricació de noves peces d’automoció.
Es caracteritzen els materials procedents de para-xocs reciclats en funció de variables com la presència de pintura, l’efecte del despintat, la distribució de la mida de partícula i les condicions del processat, avaluant la influència en les propietats crítiques per a un correcte processament en les etapes pròpies del reciclatge mecànic. També es presenten diverses estratègies per avaluar l’eficàcia
dels mètodes de despintat experimentats durant la tesi i diferents procediments de mostreig representatiu. Per a un correcte despintat industrial d’aquests materials es necessari implantar processos posteriors per garantir la separació efectiva de la pintura despresa del sistema. Per això, es presenten també proves experimentals a nivell de laboratori i es proposen alternatives per resoldre problemàtiques relacionades amb el procés de despintat.
Finalment, s’utilitza un enfocament analític basat en la priorització de criteris per determinar la viabilitat dels mètodes provats, identificant l’estratègia més adequada segons els criteris establerts. En conclusió, aquesta tesi doctoral pretén establir les bases per el desenvolupament d’un nou mètode o sistema de despintat de poliolefines termoplàstiques reciclades, amb l’objectiu de millorar la seva revalorització i reduir la dependència de polímers verges en la fabricació de para-xocs i altres peces d’automoció, contribuint així a la reducció de l’impacte ambiental del sector. D’aquesta manera, la revalorització d’aquest residu plàstic pintat fomenta l’economia circular, les polítiques de residu zero, així com els criteris mediambientals i de sostenibilitat, contribuint a assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), especialment aquells destinats a combatre el canvi climàtic i els seus impactes.[eng] The automotive industry contributes significantly to environmental pollution, not only due to vehicles emissions but also from the environmental impact associated with the manufacturing of materials and the generation of plastic waste. Mechanical recycling is the most common solution to maximize the material reuse, either for the manufacturing of the same components (upcycling) or for other products with less requirements (downcycling). Bumpers, often made of thermoplastic polypropylene reinforced with elastomers or minerals, are highly recyclable. However, many of these bumpers are painted, which complicates recycling, particularly in post-consumer materials where paint formulations are often unknown. Paints can be thermoset or thermoplastic, causing thermal incompatibility during extrusion and injection processes, leading to material stress, reduced mechanical properties, and aesthetic defects. As a result, paint bumpers are often destined to lower-value applications, limiting recycling potential within the industry.
Despite numerous attempts over the years to develop a viable, cost-effective, and environmentally friendly paint removal method, no effective solution has yet been successfully implemented in this industry. This doctoral thesis focuses on addressing the paint issue in recycled polypropylene-based bumpers by exploring various chemical and physical-mechanical paint removal procedures. The study analyses the mechanisms involved to establish the bases for a new industrially viable paint removal method, aiming to improve recycled material quality and enhance its reintegration into automotive manufacturing.
Recycled bumper materials are characterized based on variables such as paint presence, the effect of the paint removal process, particle size distribution, and processing conditions, evaluating their influence on critical properties necessary for proper processing in mechanical recycling stages. The thesis also aims to quantify the environmental impact reduction of using recycled PP in bumper manufacturing. Furthermore, several strategies for paint removal are tested and representative sampling methods. The study also emphasizes the need for post paint removal processes to separate detached paint effectively and presents experimental tests to improve the process.
Finally, an analytical approach evaluates the feasibility of the methods based on prioritized criteria, identifying the most suitable strategy. The thesis aims to contributing to the environmental impact reduction and promoting circular economy and sustainability goals in the automotive industry
Lexical versus referential meaning in spontaneous speech in psychosis: computational explorations of the semantic space
No full textDisorders of thought involve alterations in linguistic meaning, which can now be approximated using computational models. This thesis targets two dimensions of meaning separately, lexical-conceptual and referential meaning, both of which are affected in schizophrenia spectrum disorder (SSD). The overall aim is to supplement recent computational methods with a more hypothesis-driven approach, and to use this to improve generalizability of findings and deepen our theoretical and methodological understanding in this field. The first study operationalizes referential recurrences in speech as network graphs, with entities manually identified by noun phrases as nodes. This allows referentiality to be studied as a topological problem and reveals distinct distributional patterns in a chronic SSD sample as compared to healthy controls. The second study, conducted within a transdiagnostic sample comprising SDD and major depression, expands the scope of current semantic similarity measures into a dynamic direction suggesting alterations in the geometry of the semantic space. The third study pursues the theme of a ‘shrinking’ semantic space in a new direction, showing through a principal component analysis (PCA) of high-dimensional word embeddings that the semantic space is more reducible in psychosis. In the final study, different measures of semantic similarity are combined to calculate a single overall composite index of how words are associated in speech, which is then demonstrated to track group differences and diagnostic changes over time. Together, these studies advance our understanding of linguistic meaning in psychosis, highlighting both the potential and limitations of analyses based on current computational language models.Els trastorns del pensament impliquen alteracions en el significat lingüístic, cosa que ara es pot aproximar mitjançant models computacionals. Aquesta tesi aborda dues dimensions del significat per separat, el significat lexicoconceptual i el referencial, els quals es veuen afectats en el trastorn de l'espectre esquizofrènic (TEE). L'objectiu general és complementar mètodes computacionals recents amb un enfocament basat en hipòtesis i fer-lo servir per millorar la generalització de les troballes i aprofundir la nostra comprensió teòrica i metodològica en aquest camp. El primer estudi operacionalitza les recurrències referencials a la parla com a gràfics de xarxa, amb les entitats identificades manualment mitjançant frases nominals, com a nodes. Això permet estudiar la referencialitat com a problema topològic i revelar patrons de distribució diferents en una mostra de TEE crònica en comparació amb controls sans. El segon estudi, realitzat en una mostra transdiagnòstica que comprèn TEE i depressió més gran, amplia l'abast de les mesures de similitud semàntica actuals en una direcció dinàmica que suggereix alteracions a la geometria de l'espai semàntic. El tercer estudi aborda el tema d'un espai semàntic cada cop més reduït en una nova direcció, mostrant, mitjançant una anàlisi de components principals (ACP) de word embeddings de gran dimensionalitat, que l'espai semàntic és més reduïble en psicosi. A l'últim estudi, es combinen diferents mesures de similitud semàntica per calcular un índex compost que captura de manera comprensiva com s'associen les paraules a la parla. Aquest índex després demostra ser capaç de rastrejar diferències entre grups i canvis en el diagnòstic al llarg del temps. En conjunt, aquests estudis avancen la nostra comprensió del significat lingüístic a la psicosi, destacant tant el potencial com les limitacions d'anàlisi basades en models de llenguatge computacional actuals.Los trastornos del pensamiento implican alteraciones en el significado lingüístico, lo que puede aproximarse ahora mediante modelos computacionales. Esta tesis aborda dos dimensiones del significado por separado, el significado léxico-conceptual y el referencial, los cuales se ven afectados en el trastorno del espectro esquizofrénico (TEE). El objetivo general de esta tesis es complementar métodos computacionales recientes con un enfoque basado en hipótesis y utilizarlo para mejorar la generalización de los hallazgos y profundizar nuestra comprensión teórica y metodológica en este campo. El primer estudio operacionaliza las recurrencias referenciales en el habla como gráficos de red, con las entidades, identificadas manualmente mediante frases nominales, como nodos. Esto permite estudiar la referencialidad como un problema topológico y revelar patrones de distribución distintos en una muestra de TEE crónica en comparación con controles sanos. El segundo estudio, realizado en una muestra transdiagnóstica que comprende TEE y depresión mayor, amplía el alcance de las medidas de similitud semántica actuales en una dirección dinámica que sugiere alteraciones en la geometría del espacio semántico. El tercer estudio aborda el tema de un espacio semántico cada vez más reducido en una nueva dirección, mostrando, a través de un análisis de componentes principales (ACP) de word embeddings de gran dimensionalidad, que el espacio semántico es más reducible en psicosis. En el último estudio, se combinan distintas medidas de similitud semántica para calcular un índice compuesto que captura de manera comprensiva cómo se asocian las palabras en el habla. Este índice demuestra luego ser capaz de rastrear diferencias entre grupos y cambios en el diagnóstico a lo largo del tiempo. En conjunto, estos estudios avanzan nuestra comprensión del significado lingüístico en la psicosis, destacando tanto el potencial como las limitaciones de análisis basados en modelos de lenguaje computacional actuales.Programa de Doctorat en Traducció i Ciències del Llenguatg
Multiscale modelling of light harvesting, catalysis and ligand binding in biosystems
No full textPrograma de Doctorat en Investigació, Desenvolupament i Control de Medicaments[eng] Biological processes are driven by dynamic mechanisms occurring across various
timescales, from molecular interactions to large-scale conformational changes.
This thesis explores how multiscale simulation techniques, integrating QM, MM,
and QM/MM methods reveal the interplay of biological processes across different
temporal and spatial scales, unraveling the dynamic mechanisms behind
photosynthetic light harvesting, ligand-receptor interactions, and enzyme catalysis.
In chapter 4 we explore the excitonic properties of photosynthetic pigment-protein
complexes, specifically the Hemiselmis virescens PC612 and Chroomonas sp.
PC645, which exhibit open and closed quaternary structures, respectively. Using a
dual molecular dynamics (MD) protocol that combines classical MD and Born-
Oppenheimer QM/MM simulations, we analyze the influence of thermal dynamics
on excitonic interactions and spectral properties. The findings highlight the critical
role of thermal fluctuations in shaping the light-harvesting efficiency of PC645,
while PC612 demonstrates minimal spectral sensitivity to such effects. These
results emphasize the importance of incorporating thermal effects in studying
photosynthetic complexes and pave the way for future investigations into their
structural and functional dynamics.
In chapter 5 we address the structural and functional characterization of
Imidazoline type 2 receptors (I2-IRs), which are emerging as potential therapeutic
targets for neurodegenerative procesess like Alzheimer’s and Parkinson’s diseases.
Despite their therapeutic promise, little is known about their structural biology and
ligand-binding mechanisms. Combining MDmix simulations, molecular docking,
and MD simulations, we identified six new putative binding sites for the canonical
I2 ligand 2-BFI across seventeen proteins highlighted in previous proteomics
studies. This comprehensive approach not only recovered known binding sites,
such as that in monoamine oxidase B (MAO-B), but also revealed novel interaction hotspots, offering novel insights into the structural biology of I2-IR and paving the
ground for future drug development.
Finally in chapter 6 we focus on the catalytic mechanism of dopamine oxidation
by MAO-B and its allosteric modulation by 2-BFI. Combining extended MD
simulations and ONIOM QM/MM methodologies, we investigated the hydride
transfer mechanisms of dopamine oxidation, direct and two-step pathways. The
results highlight the critical role of dopamine's orientation, electrostatic
interactions, and stabilization in facilitating reaction intermediates. Additionally,
2-BFI was found to alter dopamine’s conformational preferences and potentially
modulate the catalytic reaction through allosteric mechanisms. These findings
contribute to understanding 2-BFI’s functional role as both a modulator of MAOB.
This thesis integrates computational approaches across various scales and
biological systems to uncover critical insights into light harvesting, enzymatic
catalysis, and ligand-receptor interactions, advancing the understanding of
fundamental biological processes and their potential biomedical and
biotechnological applications.[cat] Des de les interaccions moleculars fins als canvis conformacionals a gran escala, els processos biològics son deguts a mecanismes dinàmics que ocorren en diverses escales temporals. Aquesta tesi explora com les tècniques de simulació multiescala, integrant mètodes QM, MM i QM/MM, poden descriure processos biològics a diferents escales temporals i espacials, desentranyant els mecanismes dinàmics darrere de la captació de llum fotosintètica, les interaccions lligand-receptor i la catàlisi enzimàtica.
Al capítol 4 s’exploren les propietats excitòniques dels complexos pigment-proteïna fotosintètics PC612 de Hemiselmis virescens i PC645 del gènere Chroomonas, que presenten estructures quaternàries obertes i tancades, respectivament. Utilitzant un protocol dual de dinàmica molecular (MD) que combina MD clàssica i simulacions QM/MM de Born-Oppenheimer, s’analitza la influència de les fluctuacions estructurals tèrmiques en les interaccions excitòniques i les propietats espectrals. Els resultats contrasten l’efecte de les fluctuacions tèrmiques en l'eficiència de captació de llum de la proteïna PC645, amb la poca sensibilitat de PC612 a aquests efectes. En conjunt, els resultats remarquen la importància d'incorporar efectes tèrmics en l'estudi dels complexos fotosintètics i obren el camí per a futures investigacions sobre la dinàmica estructural i funcional d’aquest complexos.
Al capítol 5 s’aborda la caracterització estructural i funcional dels receptors d'Imidazolina tipus 2 (I2-IRs), que estan emergint com a possibles dianes terapèutiques per a processos neurodegeneratius com les malalties d'Alzheimer i Parkinson. Malgrat el seu potencial com eines terapèutiques, la seva biologia estructural i els mecanismes d’unió a lligands no son ben coneguts. Combinant simulacions de MDmix, docking molecular i simulacions de dinàmica molecular, es van identificar sis nous llocs d'unió d'alta afinitat per al lligand I2 canònic 2-BFI en disset proteïnes destacades anteriorment mitjançant estudis de proteòmica Aquest enfocament integral no només va recuperar llocs d'unió coneguts, com el de la monoamina oxidasa B (MAO-B), sinó que també va revelar nous possibles punts d'interacció. En conjunt, els resultats d’aquest capítol amplien el nostre coneixement sobre la biologia estructural dels I2-IRs i estableixen una base per al futur desenvolupament de fàrmacs.
Finalment, al capítol 6 es centra en el mecanisme catalític de l'oxidació de la dopamina per la MAO-B i la seva modulació al·lostèrica per 2-BFI. Combinant simulacions de dinàmica molecular i la metodologia ONIOM QM/MM, es van investigar els mecanismes de transferència d'hidrur de l'oxidació de la dopamina, mitjançant la via directa i la via en dues etapes. Els resultats destaquen el paper crític de l'orientació de la dopamina, les interaccions electrostàtiques i l'estabilització en la facilitació dels intermediaris de reacció. A més, es va trobar que el 2-BFI altera les preferències conformacionals de la dopamina en el centre actiu del enzim i potencialment modula la reacció catalítica a través de mecanismes al·lostèrics. Aquests resultats contribueixen a comprendre el paper funcional del 2-BFI com a modulador de la MAO-B.
En el seu conjunt, aquesta tesi integra enfocaments computacionals a diverses escales i en diversos sistemes biològics per descobrir nova informació sobre la captació de llum, la catàlisi enzimàtica i les interaccions lligand-receptor, avançant en la comprensió de processos biològics fonamentals i les seves possibles aplicacions biomèdiques i biotecnològiques