Tesis Doctorals en Xarxa
Not a member yet
46997 research outputs found
Sort by
Navigating organizational change for successful implementation of HR analytics
No full text(English) Context: Numerous studies affirm the positive impact of Human Resources Analytics (HRA) on gaining a competitive edge and enhancing Human Resources (HR) strategic role therefore given the importance of knowing how to implement an HRA function in organizations successfully, this Ph.D. thesis brings relevant insights of the most critical variables, and the barriers to be faced during this process so that future researchers and practitioners have the enough knowledge and tools to address it with success.
Purpose: The Ph.D. thesis is divided into two interrelated purposes: (1) identifying the most crucial factors through which organizations base their HRA implementation and (2) the learning barriers to face during the organizational change that suppose implementing those factors to become a data-driven decision-making organization.
Method: For the culmination of both purposes, we have conducted an inductive/explorative study using semi-structured interviews as the qualitative data collection method. In this case, the sample consists of ten managers, seven HRA function leaders, and three from HR departments who had carried out analytics projects. Those ten leaders work for ten different organizations in distinct sectors and across varying levels of analytical maturity. We have based on a couple of frameworks, one of organizational learning and another of HRA to design and create our own to guide the research.
Results: Through empirical qualitative research, we obtained the five key HRA factors highlighted in the literature: Data, Technology Support, Culture, People and Project Design. Additionally, we considered the analytical maturity level of our organization's sample and related to this, the results show that Data quality and accessibility are crucial in descriptive and predictive stages. On the contrary, prescriptive organizations seem to be more focused on Technology, to support advanced analytical models. As far as organizational change is concerned, our results show that the intensity of the learning barriers in HRA decreases as the organizations increase their analytical maturity level. Besides, communication problems seem to be in the descriptive organizations, especially with the Data and Technology departments and the management. On the other hand, in predictive organizations, HR and/or HRA departments seem to lack autonomy in accessing the Data, building their teams, and choosing the technology they need to mature the function. Finally, other factors, such as ethics, budget, and trust in the HR function, were shown in the results.
Conclusions / Implications: This allows researchers and practitioners to design and implement an HRA function supported by a framework that guarantees success in the process.
Originality: This Ph.D. thesis extends existing theory about HRA success factors (SSFF), as well as organizational learning, developing a new model including both disciplines for implementing HRA function in organizations successfully.(Català) Context:
Diversos estudis afirmen l'impacte positiu de l'analítica de recursos humans (HRA) en l'obtenció d'una avantatge competitiva i en la millora del paper estratègic dels recursos humans (HR). Per tant, donada la importància de saber com implementar una funció d'HRA en les organitzacions amb èxit, aquesta tesi doctoral aporta coneixements rellevants sobre les variables més crítiques i les barreres a afrontar durant aquest procés, perquè futurs investigadors i professionals tinguin el coneixement i les eines suficients per abordar-ho amb èxit.
Propòsit:
La tesi doctoral es divideix en dos propòsits interrelacionats: (1) identificar els factors més crucials sobre els quals les organitzacions basen la seva implementació d'HRA i (2) les barreres d'aprenentatge a afrontar durant el canvi organitzatiu que suposa implementar aquests factors per convertir-se en una organització de presa de decisions basada en dades.
Mètode:
Per a la culminació de tots dos propòsits, hem realitzat un estudi inductiu/exploratori utilitzant entrevistes semiestructurades com a mètode de recollida de dades qualitatives. En aquest cas, la mostra consta de deu gerents, set líders de la funció d'HRA i tres del departament de RH que han dut a terme projectes analítics. Aquests deu líders treballen per a deu organitzacions diferents en diversos sectors i amb diferents nivells de maduresa analítica. Ens hem basat en un parell de marcs teòrics, un d'aprenentatge organitzatiu i un altre d'HRA, per dissenyar i crear el nostre propi marc que guiï la investigació.
Resultats:
A través d'una investigació qualitativa empírica, vam obtenir els cinc factors clau de HRA destacats en la literatura: Dades, Suport Tecnològic, Cultura, Persones i Disseny de Projectes. A més, vam considerar el nivell de maduresa analítica de la mostra de la nostra organització i, en relació amb això, els resultats mostren que la qualitat i l'accessibilitat de les Dades són crucials en les etapes descriptiva i predictiva. Per contra, les organitzacions prescriptives semblen estar més enfocades en la Tecnologia, per donar suport a models analítics avançats. Pel que fa al canvi organitzatiu, els nostres resultats mostren que la intensitat de les barreres d'aprenentatge en HRA disminueix a mesura que les organitzacions augmenten el seu nivell de maduresa analítica. A més, els problemes de comunicació semblen estar presents en les organitzacions descriptives, especialment amb els departaments de Dades i Tecnologia i la direcció. D'altra banda, en les organitzacions predictives, els departaments de RH i/o HRA semblen mancar d'autonomia per accedir a les Dades, construir els seus equips i triar la tecnologia que necessiten per madurar la funció. Finalment, altres factors com l'ètica, el pressupost i la confiança en la funció de RH també es van mostrar en els resultats.
Conclusions / Implicacions:
Això permet als investigadors i professionals dissenyar i implementar una funció d'HRA recolzada per un marc que garanteixi l'èxit en el procés.
Originalitat:
Aquesta tesi doctoral amplia la teoria existent sobre els factors d'èxit de HRA (SSFF), així com l'aprenentatge organitzatiu, desenvolupant un nou model que inclou ambdues disciplines per implementar amb èxit la funció d'HRA en les organitzacions.(Español) Contexto: Numerosos estudios afirman el impacto positivo de Human Resources Analytics (HRA) en la obtención de una ventaja competitiva y en la mejora del rol estratégico de Recursos Humanos (RH). Por lo tanto, dada la importancia de saber cómo implementar una función de HRA en las organizaciones con éxito, esta tesis doctoral aporta conocimientos relevantes sobre las variables más críticas y las barreras a enfrentar durante este proceso, para que futuros investigadores y profesionales tengan el conocimiento y las herramientas suficientes para abordarlo con éxito. Propósito: La tesis doctoral se divide en dos propósitos interrelacionados: (1) identificar los factores más cruciales sobre los cuales las organizaciones basan su implementación de HRA y (2) las barreras de aprendizaje a enfrentar durante el cambio organizacional que supone implementar esos factores para convertirse en una organización de toma de decisiones basada en datos. Método: Para la culminación de ambos propósitos, hemos llevado a cabo un estudio inductivo/exploratorio utilizando entrevistas semiestructuradas como método de recolección de datos cualitativos. En este caso, la muestra consta de diez líderes, siete de la función de HRA y tres del departamento de RH que han llevado a cabo proyectos analíticos. Estos diez líderes trabajan para diez organizaciones diferentes en distintos sectores y con variados niveles de madurez analítica. Nos hemos basado en un par de marcos teóricos, uno de aprendizaje organizacional y otro de HRA, para diseñar y crear nuestro propio marco que guíe la investigación. Resultados: A través de una investigación cualitativa empírica, obtuvimos los cinco factores clave de HRA destacados en la literatura: Datos, Soporte Tecnológico, Cultura, Personas y Diseño de Proyectos. Además, consideramos el nivel de madurez analítica de la muestra de nuestra organización y, en relación con esto, los resultados muestran que la calidad y accesibilidad de los Datos son cruciales en las etapas descriptiva y predictiva. Por el contrario, las organizaciones prescriptivas parecen estar más enfocadas en la Tecnología, para apoyar modelos analíticos avanzados. En cuanto al cambio organizacional, nuestros resultados muestran que la intensidad de las barreras de aprendizaje en HRA disminuye a medida que las organizaciones aumentan su nivel de madurez analítica. Además, los problemas de comunicación parecen estar presentes en las organizaciones descriptivas, especialmente con los departamentos de Datos y Tecnología y la gerencia. Por otro lado, en las organizaciones predictivas, los departamentos de RH y/o HRA parecen carecer de autonomía para acceder a los Datos, construir sus equipos y elegir la tecnología que necesitan para madurar la función. Finalmente, otros factores, como la ética, el presupuesto y la confianza en la función de RH, también se mostraron en los resultados. Conclusiones / Implicaciones: Esto permite a investigadores y profesionales diseñar e implementar una función de HRA respaldada por un marco que garantiza el éxito en el proceso. Originalidad: Esta tesis doctoral amplía la teoría existente sobre los factores de éxito de HRA (SSFF), así como el aprendizaje organizacional, desarrollando un nuevo modelo que incluye ambas disciplinas para implementar con éxito la función de HRA en las organizaciones.DOCTORAT EN ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES (Pla 2019
On the emergence of positive tipping points in socio-energy systems. Building enabling capacities and conditions through transformative social-ecological networks in Indonesia
No full textAquesta tesi explora el paper de les xarxes d’agents socials dirigits a engegar transformacions sòcio-ecològiques (‘transformative social-ecological networks’, TSENs) i la creació de les condicions necessàries per activar disrupcions sistèmica o punts inflexió positius en els sistemes socioenergètics. Els punts d'inflexió positius es refereixen a canvis fonamentals en aquests sistemes provocats arran de petites intervencions que, per el seu efecte cumulatiu, en un moment donat, redirigeixen la dinàmica d’un sistema cap a trajectòries de desenvolupament sostenible. A partir de dos estudis de cas a les regions de Banten i Bali, Indonèsia, aquesta recerca ressalta la importància dels tipus de relacions entre actors clau i d’intervencions polítiques estratègiques per iniciar transformacions cap a futurs de baix carboni. Els estudis de cas mostren com les narratives locals i les intervencions estratègiques poden orientar els sistemes cap a la sostenibilitat, especialment en regions dominades per indústries pesades i turisme.
La recerca utilitza un enfocament de mètodes mixtos, combinant anàlisi participatiu de continguts de narratives, la metodologia Q, anàlisi de xarxes i una modelització basat en agents (ABM). A partir del marc procedimental de l’Avaluació de la Sostenibilitat Integrada (‘Integrated Sustainability Assessment’, ISA), aquesta metodologia mostra com determinades accions individuals i col·lectives poden arribar a convergir i reorientar els sistemes sòcio-ecològics cap a futurs sostenibles. El model desenvolupat mitjançant NetLogo s’ha construït partir de la recerca empírica portada a terme a la Indonèsia rural, i ha demostrat ésser essencial per comprendre com determinades conductes i les relacions dins les xarxes contribueixen a processos de sostenibilitat regenerativa.
Les conclusions principals inclouen la necessitat de promoure canvis relacionals i interconnectats d’agents diverses escales, des de pràctiques individuals fins a transformacions institucionals. La recerca identifica quatre factors clau que poden ajudar societats intensives en carboni cap a futurs sostenibles i descarbonitats: (1) crear visions i narratives convincents que mostrin la plausibilitat de resultats positius social i ambientalment, (2) facilitar processos d'aprenentatge basats en pràctiques i llocs específics que generin sinèrgies positives entre les millores els sistemes socials i els biofísics, (3) integrar innovacions tecnològiques que centrin en considerar l'equitat, i (4) implementar intervencions estratègiques per impulsar canvis estructurals, i així doncs que creïn les condicions necessàries per al sorgiment de punts d’inflexió positius.
Aquesta tesi proporciona un marc teòric i un conjunt d’eines analítiques que ajuden a entendre, escalar i accelerar les transformacions cap a la sostenibilitat, destacant la necessitat de canvis sistèmics a través de les dinàmiques relacionals de les xarxes d’agents transformadors (TSENs). Dels resultats d’aquest treball es deriven sendes i recomanacions pràctiques rellevants per abordar els reptes globals de la sostenibilitat.Esta tesis explora el papel de las redes de agentes sociales dirigidos a poner en marcha transformaciones socio-ecológicas (“transformative social-ecological networks”, TSENs) y la creación de las condiciones necesarias para activar disrupciones sistémica o puntos inflexión positivos en los sistemas socio-energéticos. Los puntos de inflexión positivos se refieren a cambios fundamentales en estos sistemas provocados a raíz de pequeñas intervenciones que, por su efecto acumulativo, en un momento dado, redirigen la dinámica de un sistema hacia trayectorias de desarrollo sostenible. A partir de dos estudios de caso en las regiones de Banten y Bali, Indonesia, esta investigación resalta la importancia de los tipos de relaciones entre actores clave y de intervenciones políticas estratégicas para iniciar transformaciones hacia futuros de bajo carbono. Los estudios de caso muestran cómo las narrativas locales y las intervenciones estratégicas pueden orientar los sistemas hacia la sostenibilidad, especialmente en regiones dominadas por industrias pesadas y turismo.
La investigación utiliza un enfoque de métodos mixtos, combinando análisis participativo de contenidos de narrativas, la metodología Q, análisis de redes y una modelización basada en agentes (ABM). A partir del marco procedimental de la Evaluación de la Sostenibilidad Integrada (“Integrated Sustainability Assessment”, ISA), esta metodología muestra cómo determinadas acciones individuales y colectivas pueden llegar a converger y reorientar los sistemas socio-ecológicos hacia futuros sostenibles. El modelo desarrollado mediante NetLogo se ha construido a partir de la investigación empírica llevada a cabo en la Indonesia rural, y ha demostrado ser esencial para comprender cómo determinadas conductas y las relaciones dentro de las redes contribuyen a procesos de sostenibilidad regenerativa.
Las principales conclusiones incluyen la necesidad de promover cambios relacionales e interconectados de agentes diversas escalas, desde prácticas individuales hasta transformaciones institucionales. La investigación identifica cuatro factores clave que pueden ayudar a sociedades intensivas en carbono hacia futuros sostenibles y descarbonizada: (1) crear visiones y narrativas convincentes que muestren la plausibilidad de resultados positivos social y ambientalmente, (2) facilitar procesos de aprendizaje basados en prácticas y lugares específicos que generen sinergias positivas entre las mejoras los sistemas sociales y los biofísicos, (3) integrar innovaciones tecnológicas que centren en considerar la equidad, y (4) implementar intervenciones estratégicas para impulsar cambios estructurales, y así que creen las condiciones necesarias para el surgimiento de puntos de inflexión positivos.
Esta tesis proporciona un marco teórico y un conjunto de herramientas analíticas que ayudan a entender, escalar y acelerar las transformaciones hacia la sostenibilidad, destacando la necesidad de cambios sistémicos a través de las dinámicas relacionales de las redes de agentes transformadores (TSENs). De los resultados de este trabajo se derivan sendas y recomendaciones prácticas relevantes para abordar los retos globales de la sostenibilidad.This dissertation examines the role of transformative social-ecological networks (TSENs) in fostering the conditions and capacities necessary for triggering positive tipping points in socio-energy systems. Positive tipping points are pivotal moments where small interventions, and due to their cumulative effects, result in significant shifts towards sustainable development. Using case studies from Banten and Bali, Indonesia, this research highlights the importance of the kinds of relationships between key actors and policy interventions in catalysing transformations towards low-carbon futures. The case studies reveal how local narratives and strategic interventions can shift systems towards sustainability, especially in regions dominated by heavy industries and tourism.
The research employs a mixed-methods approach, combining participatory narrative analysis, Q-methodology, network analysis, and agent-based modelling (ABM). Grounded in Integrated Sustainability Assessment (ISA), this methodology demonstrates how particular individual and collective actions converge to steer systems towards net-positive sustainability futures. The ABM tool, developed using NetLogo, has been grounded upon empirical research in rural Indonesia, and has proven to be essential in understanding how given behaviours and relationships within networks contribute to regenerative sustainability. This tool, analyses interactions between energy use, waste management, land restoration, and equity interventions, showing how network attributes such as connectivity and centrality accelerate learning and renewable energy adoption.
Key findings include the importance of interconnected changes across scales, from individual practices to institutional transformations. The research identifies four critical factors that contribute to moving societies away from carbon-intensive pathways: (1) creating compelling visions and narratives that demonstrate the plausibility positive outcomes, both socially and environmentally, (2) facilitating place-based sustainability learning practices and spaces that generate positive feedbacks and synergies between social and biophysical improvements, (3) integrating technological innovations with central consideration given to equity, and (4) targeting strategic tipping interventions that drive structural changes across different levels, hence creating the enabling conditions for the emergence of positive tipping points.
Overall, this dissertation offers a theoretical framework and a set of analytical tools to understand, accelerate and scale sustainability transformations. It underscores the need for systemic change through the relational dynamics of TSENs, where strategic interventions can lead to significant shifts once enabling conditions are in place. This work contributes a novel perspective on social-ecological transformations, suggesting practical pathways and recommendations to address global sustainability challenges.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Geografi
Neurobiological mechanisms underlying the resilience and vulnerability to developing cannabis and food addiction
No full textThe increasing use of cannabis and highly palatable foods in modern society, along with their decreasing risk perception, have raised the prevalence of addiction. However, the neurobiological mechanisms that contribute to the development of cannabis and food addiction in vulnerable individuals remain unclear, which this thesis seeks to address. Given the lack of existing animal models of cannabis addiction, we established a novel mouse model based on cannabis self-administration encompassing the main human diagnostic criteria and phenotypic vulnerability factors. Using this model, we investigated the effect of cannabis exposure during adolescence on the risk of developing cannabis addiction in adulthood. Additionally, employing a validated food addiction mouse model, we experimentally inhibited the orbitofrontal cortex and its projections to the striatum and amygdala to understand their role in the decision-making deficits observed in food addicts. Overall, this thesis offers a comprehensive examination of the vulnerability and resilience factors involved in these addictive disorders.El creciente uso de cannabis y alimentos altamente palatables en la sociedad moderna, junto a su declinante percepción de riesgo, han incrementado la prevalencia de adicción. Sin embargo, los mecanismos neurobiológicos que contribuyen al desarrollo de la adicción al cannabis y a la comida en individuos vulnerables siguen sin estar claros, lo que esta tesis busca esclarecer. Ante la falta de existentes modelos animales para la adicción al cannabis, establecimos un nuevo modelo en ratones basado en la autoadministración de cannabis que abarca los principales criterios diagnósticos humanos y factores fenotípicos de vulnerabilidad. Utilizando este modelo, investigamos el efecto de la exposición al cannabis durante la adolescencia sobre el riesgo de desarrollar adicción al cannabis en la adultez. Además, empleando un modelo validado de adicción a la comida en ratones, inhibimos experimentalmente la corteza orbitofrontal y sus proyecciones al estriado y la amígdala para comprender su papel en los déficits en la toma de decisiones observados en los adictos a la comida. En conjunto, esta tesis ofrece un examen integral de los factores de vulnerabilidad y resiliencia implicados en estos trastornos adictivos.Programa de Doctorat en Biomedicin
Deciphering Barriers to HIV Elimination: Viral Reactivation in Tissue Reservoirs and the Role of Myeloid-Derived Suppressor Cells on Viral Persistence
No full textMalgrat l’èxit de la teràpia antiretroviral (TAR) en la supressió de la replicació del VIH, l’erradicació completa del virus continua sent un repte. La principal barrera per la cura rau en la persistència de reservoris virals, formats principalment per cèl·lules T CD4+ de llarga vida que alberguen VIH en estat latent i competent per la replicació. Aquests reservoris, distribuïts en diversos teixits del cos, eludeixen la resposta immune i no es veuen afectats per la TAR, cosa que provoca un rebot viral quan es suspèn el tractament. Una de les estratègies més prometedores per l’eliminació d’aquests reservoris és la teràpia “shock and kill”. Aquesta estratègia consisteix a reactivar el VIH latent mitjançant agents reversors de latència (LRAs) i eliminar les cèl·lules infectades mitjançant els efectes citopàtics induïts pel virus o mitjançant l’acció del sistema immune. Malgrat diversos LRAs han tingut èxit en la inducció de la reactivació viral in vitro, no s’ha demostrat una reducció significativa dels reservoris virals en persones amb VIH en els assaigs clínics. Aquest fracàs es pot atribuir a la potència insuficient dels LRAs actuals per reactivar de manera robusta el VIH latent en tots els reservoris del cos. A més, la presència de mecanismes immunoreguladors al lloc de la infecció pot impedir tant la reactivació viral com l’eliminació de les cèl·lules infectades per les cèl·lules efectores anti-VIH. Aquesta tesi doctoral examina aquests dos factors crítics que limiten l’eficàcia de l’estratègia “shock and kill”, centrant-se en la susceptibilitat dels reservoris de VIH a la reactivació viral en les diverses poblacions de cèl·lules T CD4+ en els teixits i el paper de les “Myeloid-Derived Suppressor Cells” (MDSCs) a facilitar la latència i persistència viral. En primer lloc, vam desenvolupar models de cultiu d’explants de dos teixits clau per a la persistència viral, concretament l’intestí i les amígdales, amb l’objectiu de caracteritzar els reservoris de VIH en les diferents poblacions de cèl·lules T CD4+ en aquests teixits. Vam descobrir que els reservoris induïbles de VIH estan principalment formats per cèl·lules de memòria residents de teixit (TRM) en l’intestí i per cèl·lules T fol·liculars auxiliars (TFH) en les amígdales. Vam observar respostes variables als LRAs, tant entre els dos teixits com entre les subpoblacions de cèl·lules T CD4+ en cada teixit. Concretament, vam demostrar que els inhibidors de la histona desacetilasa (HDACis) van ser ineficaços en ambdós teixits, el “SMAC mimetic” AZD5582 va ser capaç de reactivar el VIH només en l’intestí, i la IL-15 va mostrar un ampli potencial de reactivació en els diferents reservoris de l’intestí i les amígdales. En segon lloc, vam investigar l’impacte de les MDSCs, cèl·lules amb potents capacitats immunosupressores, en la persistència del VIH durant la TAR. Vam demostrar que els individus en TAR amb nivells indetectables de VIH en sang presenten nivells elevats de MDSC granulocítiques (G-MDSC) i monocítiques (M-MDSC) amb capacitats immunosupressores augmentades. Vam trobar que les G-MDSCs inhibeixen la reactivació del VIH a partir de reservoris latents mitjançant un mecanisme dependent de l’enzim arginasa-1 (ARG-1), cosa que suggereix que aquestes cèl·lules contribueixen a la persistència del VIH en promovent un estat latent i no susceptible a la reactivació en les cèl·lules T CD4+ infectades. En resum, aquesta tesi doctoral demostra que l’establiment i la reactivació dels reservoris del VIH estan àmpliament influïts per factors específics de les cèl·lules i dels teixits, així com per l’activitat de cèl·lules immunoreguladores com les MDSCs. Aquests descobriments destaquen la complexitat de la persistència del VIH i subratllen la necessitat d’un enfocament terapèutic multifacètic per afrontar eficaçment les diverses barreres per l’erradicació completa del VIH.A pesar del éxito de la terapia antirretroviral (TAR) en la supresión de la replicación del VIH, la erradicación completa del virus sigue siendo un desafío. La principal barrera para la cura radica en la persistencia de reservorios virales, compuestos principalmente por células T CD4+ de larga vida que albergan VIH en estado latente y competente para la replicación. Estos reservorios, distribuidos en diversos tejidos del cuerpo, escapan de la respuesta inmune y no se ven afectados por la TAR, lo que provoca un rebote viral al interrumpir el tratamiento. Una de las estrategias más prometedoras para la eliminación de estos reservorios es la terapia “shock and kill”. Esta estrategia consiste en reactivar el VIH latente utilizando agentes reversores de la latencia (LRAs) y eliminar las células infectadas mediante los efectos citopáticos inducidos por el virus o la acción del sistema inmunitario. Aunque varios LRAs han conseguido inducir la reactivación viral in vitro, no se ha demostrado una reducción significativa de los reservorios virales en personas con VIH en los ensayos clínicos. Este fracaso puede atribuirse a la potencia insuficiente de los LRAs actuales para reactivar de manera robusta el VIH latente en todos los reservorios del cuerpo. Además, la presencia de mecanismos inmunorreguladores en el sitio de la infección pueden impedir tanto la reactivación viral como la eliminación de las células infectadas por las células efectoras anti-VIH. Esta tesis doctoral examina estos dos elementos críticos que limitan la eficacia de la estrategia "shock and kill", enfocándose en la susceptibilidad de los reservorios de VIH a la reactivación viral en distintas poblaciones de células T CD4+ en los tejidos y el papel de las “Myeloid-Derived Suppresor Cells” (MDSCs) en facilitar la latencia y persistencia viral. En primer lugar, desarrollamos modelos de cultivo de explantes de dos tejidos clave para la persistencia viral, en concreto el intestino y las amígdalas, con el objetivo de caracterizar los reservorios de VIH en las diferentes poblaciones de células T CD4+ en estos tejidos. Descubrimos que los reservorios inducibles de VIH están principalmente constituidos por células de memoria residentes de tejido (TRM) en el intestino y por células T foliculares auxiliares (TFH) en las amígdalas. Observamos respuestas variables a los LRAs, tanto entre los dos tejidos como entre las subpoblaciones de células T CD4+ en cada tejido. Específicamente, demostramos que los inhibidores de la histona desacetilasa (HDACis) fueron ineficaces en ambos tejidos, el “SMAC mimetic” AZD5582 era capaz de reactivar el VIH solo en el intestino, y la IL-15 mostró un amplio potencial de reactivación de los diferentes reservorios del intestino y las amígdalas. En segundo lugar, investigamos el impacto de las MDSCs, células con potentes capacidades inmunosupresoras, en la persistencia del VIH durante la TAR. Demostramos que los individuos en TAR con un nivel indetectable de VIH en sangre presentan niveles elevados de MDSC granulocíticas (G-MDSC) y monocíticas (M-MDSC) y que sus capacidades inmunosupresoras están aumentadas. Averiguamos que las G-MDSCs inhiben la reactivación del VIH de los reservorios latentes mediante un mecanismo dependiente de la enzima arginasa-1 (ARG-1), lo que sugiere que estas células contribuyen a la persistencia del VIH al promover un estado latente y no susceptible a la reactivación en las células T CD4+ infectadas. En resumen, esta tesis doctoral demuestra que el establecimiento y la reactivación de los reservorios de VIH están ampliamente influenciados por factores específicos de las células y los tejidos, así como por la actividad de células inmunorreguladoras como las MDSCs. Estos hallazgos destacan la complejidad de la persistencia del VIH y subrayan la necesidad de un enfoque terapéutico multifacético para lograr la completa erradicación del virus.Despite the success of antiretroviral therapy (ART) in suppressing HIV replication, complete viral eradication remains elusive. The primary barrier to a cure lies in the persistence of viral reservoirs, predominantly composed of long-lived CD4+ T cells harbouring latent, replication-competent HIV. These reservoirs, distributed across diverse tissue compartments, evade immune surveillance and are unaffected by ART, leading to viral rebound upon treatment interruption. One of the most promising strategies for eliminating these reservoirs is the "shock and kill" approach. This strategy involves reactivating latent HIV using latency-reversing agents (LRAs) and clearing the infected cells through viral cytopathic effects or immune-mediated mechanisms. Although several LRAs have been successful in inducing viral reactivation in vitro, clinical trials have not shown a significant reduction in viral reservoirs in people with HIV (PWH). This failure may be attributed to the insufficient potency of current LRAs in robustly reactivating latent HIV across all reservoirs in the body. Additionally, immunoregulatory mechanisms at the site of infection may impede both viral reactivation and the elimination of infected cells by anti-HIV effector cells. This PhD thesis explores these two critical factors contributing to the limitations of the "shock and kill" strategy, focusing specifically on the susceptibility of HIV reservoirs within distinct CD4+ T cell populations from tissues to reactivation, and the role of Myeloid-Derived Suppressor Cells (MDSCs) in promoting viral latency and persistence. Firstly, we developed explant culture models of two critical tissues for viral persistence, particularly the intestine and the tonsils, to characterize the establishment of HIV reservoirs within distinct CD4+ T cell populations in these tissues. We revealed that inducible HIV reservoirs are predominantly comprised of tissue-resident memory cells (TRM) in the intestinal tissue and T follicular helper (TFH) cells in the tonsils. We observed variable responses to LRAs, both between the two tissues and among the distinct CD4+ T cell subpopulations. Specifically, we showed that histone deacetylase inhibitors (HDACis) were ineffective in both tissues, the SMAC mimetic AZD5582 reactivated HIV only in the intestine, and IL-15 demonstrated broad reactivation potential across a wide range of intestinal and tonsillar reservoirs. Secondly, we investigated the impact of MDSCs, potent immunosuppressive cells, on HIV persistence during ART. Our study demonstrated that individuals on suppressive ART have elevated levels of both granulocytic (G-MDSCs) and monocytic (M-MDSCs) MDSCs with enhanced immunosuppressive capabilities. Functionally, G-MDSCs were found to inhibit HIV reactivation from latent reservoirs via an arginase-1 (ARG-1)-dependent mechanism, suggesting that these cells contribute to HIV persistence by promoting a non-reactive, latent state in infected CD4+ T cells. Overall, this PhD thesis elucidates that the establishment and reactivation of HIV reservoirs are significantly influenced by both cell-specific and tissue-specific factors, as well as by the activity of immunoregulatory cells such as MDSCs. These findings highlight the complex nature of HIV persistence and underscore the need for a multifaceted therapeutic approach to effectively address the various barriers to complete HIV eradication.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Immunologia Avançad
Carlos Pujol ante el espejo: Pensamiento literario y autorrepresentación autorial de un escritor (casi) invisible
No full textAquesta recerca formula una proposta d'interpretació del llegat del poeta, novel·lista, assagista, crític i traductor Carlos Pujol (Barcelona, 1936-2012) mitjançant l'exploració conjunta del seu pensament literari i la seva imatge autorial. D'una banda, es reconstrueix i sistematitza la seva poètica d'autor dispersa en aforismes, assaigs, obra crítica, entrevistes i cartes, i, de l'altra, s'identifiquen les estratègies i els recursos de la seva autorepresentació autorial. Per fer explícit el concepte d'autor que l'escriptor projecta de si s'analitza la postura –entesa com la manera singular d'ocupar una posició dins l'espai literari (Meizoz, 2007) i el seu ethos autorial o imatge que cada discurs construeix de la persona que el signa i n’és responsable (Amossy, 2009). A més, atès que la imatge autorial del personatge públic a la vida socioliterària (postura) i l'autor-enunciador dels textos (ethos) sorgeix en la interacció entre l'escriptor i altres agents del sistema literari (editors, crítics, jurats, lectors, etc.), s'explora també la imatge de Pujol forjada per tercers, ja sigui públicament (a la premsa) o en privat (en la seva correspondència amb l'autor).
Així, doncs, la figura autorial s'observa des de diferents angles de visió: els gestos significatius de l'escriptor a la vida literària (estratègies i actituds davant de la premsa, els premis, les editorials, l'acadèmia, etc.), les formes d'autorepresentació en textos de ficció i no ficció (reelaboració o paròdia d'estereotips autorials, referents i antireferents, personatges-escriptor en narrativa i monòleg dramàtic en poesia, imatges autoparòdiques, etc.) i la imatge de l'escriptor construïda per tercers en cartes i obituaris, així com en entrevistes sobre Pujol realitzades per a aquesta investigació a escriptors, crítics, editors i acadèmics.
Es conclou que la invisibilitat i el joc són claus per entendre la poètica i l'autorepresentació autorial de Carlos Pujol. Arran de la pobra recepció crítica de les primeres novel·les, va assumir la (gairebé) invisibilitat com la seva postura en el sistema literari, amb una discreció a l'espai públic d'acord amb la seva manera d'entendre la figura autorial i la literatura mateixa, i també com una forma de protegir la seva trajectòria de condicionants no estrictament literaris i, personalment, de sortejar l'egocentrisme i la vanaglòria. La relativa invisibilitat autorial també forma part de l'estratègia d'autorepresentació de Pujol en la seva obra de creació, ja que concep la literatura com a màscara i mirall lúdic que mostra i oculta alhora el jo autorial. D'acord amb la seva poètica de la literatura com a joc (d'herència cervantina), Pujol adopta l'ethos del scriptor ludens –de l'escriptor-enunciador que juga i convida al joc–, amb una autorepresentació impregnada d'esperit lúdic, afany desmitificador, escepticisme sorneguer i benevolència irònica. La literatura és per a Pujol art lúdic, simulacre significatiu, joc intertextual i metaliterari amb la tradició (èpoques, autors, personatges, escenes, etc.) i les seves convencions (genèriques, estilístiques, lingüístiques), amb l'autorialitat (funcions, estereotips, etc.) i amb el lector, a qui proposa assumir el perfil del lector ludens mitjançant un pacte de lectura lúdic.
Pel que fa a la imatge de Pujol forjada per tercers, cal destacar que, d'una banda, l'absència de reconeixement institucional en vida de Pujol contrasta amb la notòria auctoritas que els seus col·legues li atorguen a la seva correspondència i, d'altra banda, que la seva figura és reivindicada en una trentena de necrològiques, en què s'argumenten les raons que el fan mereixedor d'un procés de consagració a qual aquesta investigació aspira a donar continuïtat.Esta investigación formula una propuesta de interpretación del legado del poeta, novelista, ensayista, crítico y traductor Carlos Pujol (Barcelona, 1936-2012) mediante la exploración conjunta de su pensamiento literario y su imagen autorial. Por un lado, se reconstruye y sistematiza su poética de autor dispersa en aforismos, ensayos, obra crítica, entrevistas y cartas, y, por otro, se identifican las estrategias y recursos de su autorrepresentación autorial. Para hacer explícito el concepto de autor que el escritor proyecta de sí se analiza su postura –entendida como la manera singular de ocupar una posición dentro del espacio literario (Meizoz, 2007) y su ethos autorial o imagen que cada discurso construye de la persona que lo firma y es responsable (Amossy, 2009). Además, puesto que la imagen autorial del personaje público en la vida socioliteraria (postura) y el autor-enunciador de los textos (ethos) surge en la interacción entre el escritor y otros agentes del sistema literario (editores, críticos, jurados, lectores, etc.), se explora también la imagen de Pujol forjada por terceros, ya sea públicamente (en la prensa) o en privado (en su correspondencia con el autor).
Así, pues, la figura autorial se observa desde distintos ángulos de visión: los gestos significativos del escritor en la vida literaria (estrategias y actitudes ante la prensa, los premios, las editoriales, la academia, etc.), las formas de autorrepresentación en textos de ficción y no ficción (reelaboración o parodia de estereotipos autoriales, referentes y antirreferentes, personajes-escritor en narrativa y monólogo dramático en poesía, imágenes autoparódicas, etc.) y la imagen del escritor construida por terceros en cartas y obituarios, así como en entrevistas sobre Pujol realizadas para esta investigación a escritores, críticos, editores y académicos.
Se concluye que la invisibilidad y el juego son claves para entender la poética y la autorrepresentación autorial de Carlos Pujol. Tras la pobre recepción crítica de sus primeras novelas, asumió la (casi) invisibilidad como su postura en el sistema literario, con una discreción en el espacio público acorde con su modo de entender la figura autorial y la literatura misma, y también como una forma de proteger su trayectoria de condicionantes no estrictamente literarios y, en lo personal, de sortear el egocentrismo y la vanagloria. La relativa invisibilidad autorial forma parte también de la estrategia de autorrepresentación de Pujol en su obra de creación, pues concibe la literatura como máscara y espejo lúdico que muestra y oculta a la vez el yo autorial. De acuerdo con su poética de la literatura como juego (de herencia cervantina), Pujol adopta el ethos del scriptor ludens –del escritor-enunciador que juega y invita al juego–, con una autorrepresentación impregnada de espíritu lúdico, afán desmitificador, escepticismo socarrón y benevolencia irónica. La literatura es para Pujol arte lúdico, simulacro significativo, juego intertextual y metaliterario con la tradición (épocas, autores, personajes, escenas, etc.) y sus convenciones (genéricas, estilísticas, lingüísticas), con la autorialidad (funciones, estereotipos, etc.) y con el lector, a quien propone asumir el perfil del lector ludens mediante un pacto de lectura lúdico.
En cuanto a la imagen de Pujol forjada por terceros, cabe destacar que, por un lado, la ausencia de reconocimiento institucional en vida de Pujol contrasta con la notoria auctoritas que sus pares le otorgan en su correspondencia y, por otro lado, que su figura es reivindicada en una treintena de necrológicas, en las que se argumentan las razones que le hacen merecedor de un proceso de consagración al que esta investigación aspira a dar continuidad.This research formulates a proposal for interpreting the legacy of the poet, novelist, essayist, critic and translator Carlos Pujol (Barcelona, 1936-2012) through the joint exploration of his literary thought and his authorial image. On the one hand, it reconstructs and systematises his authorial poetics, disseminated in aphorisms, essays, critical works, interviews and correspondence. On the other, it identifies the strategies and means of his authorial self-representation. In order to make the notion of author that the writer projects on himself explicit, an analysis is made of his posture – understood as the singular way of occupying a position within the literary space (Meizoz, 2007) – and his authorial ethos, or the image that each discourse constructs of the person who signs it and is responsible for it (Amossy, 2009). Since the authorial image of the public figure in socioliterary life (posture) and the enunciator of the texts (ethos) is produced in the interaction between the writer and other agents of the literary system (editors, critics, juries, readers, etc.), the image of Pujol forged by third parties – whether publicly (in the press) or privately (in his correspondence with the author) – is also examined.
In this way, the authorial figure is observed from different angles: the meaningful gestures of the author in literary life (strategies and attitudes towards the press, prizes, publishers, the academy, etc.), the forms of self-representation in fictional and non-fictional texts (re-elaboration or parody of authorial stereotypes, referents or anti-referents, writer-characters in narrative texts and dramatic monologue in poetry, self-parodic images, etc.), and the image of the author constructed by third parties in letters and obituaries, as well as in interviews on Pujol conducted for this research with writers, critics, publishers and academics.
It is concluded that invisibility and play are key to understanding Carlos Pujol's poetics and authorial self-representation. After the poor critical reception of his first novels, he assumed an (almost) invisibility as a posture in the literary system, with a discretion in the public space in accordance with his way of understanding the authorial figure and literature itself, and also as a way of protecting his career from conditioning factors that were not strictly literary and, on a personal level, of avoiding egocentrism and vainglory. The relative invisibility of the authorial figure also forms part of Pujol's strategy of self-representation in his creative work, as he conceives literature as a mask and a playful mirror that both shows and hides the authorial self. In accordance with his poetics of literature as play (of a Cervantine heritage), Pujol adopts the ethos of the scriptor ludens – the writer-enunciator who plays and invites to play – with a self-representation imbued with a playful spirit, demystifying zeal, mocking scepticism and ironic benevolence. For Pujol, literature is playful art, a meaningful simulacrum, an intertextual and metaliterary game with tradition (periods, authors, characters, scenes, etc.) and its conventions (generic, stylistic, linguistic), with authorship (functions, stereotypes, etc.) and with the reader, whom he proposes to assume the profile of the lector ludens through a playful reading contract.
With regard to the image of Pujol forged by third parties, it should be noted that, on the one hand, the lack of institutional recognition during Pujol's lifetime contrasts with the notorious auctoritas granted to him by his colleagues in their correspondence and, on the other hand, that his figure is vindicated in some thirty obituaries, in which they argue the reasons that make him worthy of a process of consecration that this research aims to continue.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparad
Neuromuscular junction dynamics in muscle growth and atrophy
No full textSkeletal muscle exhibits remarkable adaptability in response to physiological and pathological stimuli. This study explores the plasticity of the neuromuscular junction (NMJ), a neural–muscle interface that is crucial for synapse formation and force transmission, with a focus on terminal (tSCs), post-synaptic myonuclei (Syn-myo), and muscle stem cells (MuSCs). We have implemented a three-dimensional visualization technique that maintains the spatial tissue context to delineate the communication changes between NMJ and MuSCs at the morphologic and molecular levels in muscle atrophy or hypertrophy. Our findings reveal that a subset of MuSCs is in intimate contact with the NMJ domain, potentially contributing to the local accretion of new Syn-myo. Additionally, tSC proliferation dynamics vary in response to neural- and muscular-derived cues. Using single-cell and single-nucleus RNA-sequencing as well as spatial transcriptomics, we have now characterized the transcriptional adaptations of MuSCs, SCs, and Syn-myo to distinct conditions. This work enhances our understanding of NMJ modulation and its critical role in muscle degeneration or growth.El músculo esquelético muestra una notable adaptabilidad en respuesta a estímulos fisiológicos y patológicos. Este estudio explora la plasticidad de la unión neuromuscular (NMJ), la interfaz neurona-músculo crucial para la formación de la sinapsis y transmisión de fuerza, centrándose en las células de Schwann terminales (tSCs), los mionúcleos postsinápticos (Syn-myo), y las células madre musculares (MuSC). Hemos implementado una técnica de visualización tridimensional que mantiene el contexto del tejido para delinear cambios en la comunicación entre las NMJs y MuSCs en la atrofia e hipertrofia muscular. Nuestros hallazgos revelan que un subconjunto de MuSCs está en contacto íntimo con el dominio de NMJs, contribuyendo potencialmente a la incorporación local de nuevos Syn-myo. Asimismo, la dinámica de proliferación de tSCs varía en respuesta a señales neurales y musculares. Los avances en secuenciación de ARN de células y núcleos individuales, así como la transcriptómica espacial, han caracterizado las adaptaciones transcripcionales en MuSCs, SCs y Syn-myo, mejorando nuestra comprensión sobre la modulación de la NMJ y su papel crítico en la degeneración o crecimiento muscular.Programa de Doctorat en Biomedicin
Early developmental trajectories in the encoding of speech sound features: the Influence of sex and bilingualism
No full textPrograma de Doctorat en Biomedicina[eng] Early speech acquisition relies on the appropriate maturation of the auditory system and the fine-tuning to a range of speech sound features that define a particular language. This process initiates early in development as the auditory system becomes functional during the third trimester of gestation. From that moment, fetuses are exposed to a variety of sounds, both internal and external to the maternal womb, and the speech acoustic signal is first encountered. Still, the auditory system and infant acoustic capacities are not fully developed at birth and overcome a marked maturation during the first infant year, with key developmental processes such as neuronal migration to the auditory cortex and myelination of the auditory brainstem extended into this infant stage. Along this developmental journey, infant auditory capacities are shaped by both genetic and environmental factors, which ultimately affect how speech sounds are perceived. Biological factors like sex introduce early genetic differences, while environmental experiences like bilingualism influence the auditory input infants receive. Despite the clear impact of both sex and bilingualism on speech perception development, the underlying changes in the neural encoding of speech sounds remain unexplored. The present thesis aimed at investigating the neural maturation underlying speech sounds encoding during the first infant year, and how sex and bilingual experiences shape this developmental trajectory. Speech perception undergoes significant changes during the first year of life, when infants begin to explore and adapt to the speech sounds in their environment. Milestones in language development, such as the onset of consonant-vowel articulations at around six months and the first spoken words by the end of the first year, rely on infants’ accurate phoneme perception and native-like attunement to speech sounds. For instance, infants need to differentiate between similar yet distinct sounds to discern phonemic categories relevant to their language. The development of phonetic perception has been an area of growing interest, with auditory evoked potentials like the Mismatch Negativity Response (MMN) frequently used to study this process. However, research into the auditory maturation that supports these infant capacities remains limited. For phoneme discrimination, infants must accurately encode the acoustic features that compose speech signals. The proper encoding of key speech-sound features –such as voice pitch and formant structure– guides early speech acquisition by providing essential acoustic cues to the infant. The frequency-following response (FFR) has recently emerged as a valuable auditory evoked potential capable of capturing the neural encoding of these speech features, making it ideal for studying their development during infancy. Yet, there is still a gap in the literature examining how the neural encoding of speech sounds develops alongside early speech acquisition. The first objective of the present thesis was to disentangle the neural developmental underlying the encoding of key speech-sound features along the auditory pathway during the first year of life. By longitudinally recording FFR responses at birth, six months and twelve months of age, this thesis investigates its first aim through two complementary studies. In the first study, FFRs were recorded in response to a two-vowel stimulus (/oa/) from a cohort of 37 healthy-term infants across these three developmental stages. This study focused on analyzing neural transmission latency, as well as the neural encoding of voice pitch and formant structure. The second study extended the sample to 73 infants, maintaining the same experimental procedure and stimulus while incorporating additional variables, such as perinatal linguistic exposure and sex. To illustrate developmental trajectories in the neural encoding of speech sound features, linear mixed-effects models were employed for both voice pitch and formant structure. Together, these studies provide a comprehensive picture of the typical neural maturation involved in encoding voice pitch and formant structure of speech during the first postnatal year. Crucially, they converge on identifying the first six months as a critical period for the maturation of neural encoding mechanisms essential for speech acquisition. Particularly, they reveal rapid advancements in the encoding of formant structure, which is crucial for discerning subtle acoustic differences delimiting phonetic categories. A sensitive period for the mapping of phonetic categories emerges during the first year of life, with biological and environmental factors influencing speech perception development. For example, sex-related biological factors introduce early genetic differences that extend to speech perception. Additionally, speech acquisition is language-dependent, with early auditory experiences significantly shaping infants' acoustic capacities from the onset of hearing in utero, likely affecting their future speech abilities. The second objective of this thesis was to explore the mediating effects of sex and bilingual exposure on the neural development of speech encoding across the first infant year. This goal was addressed in the second study, which uncovered distinct developmental trajectories associated with sex and bilingualism, highlighting their role in shaping neural attunement to key speech-sound features. By revealing the positive effect of bilingualism in neural speech encoding by the end of the first year, the findings suggest that enriched linguistic environments during this critical period could positively influence auditory processing and speech development. Overall, the findings enclosed in the present thesis provide important insights into the neural mechanisms underpinning early speech perception and acquisition, revealing biological and environmental influences that shape individual variability. Future research examining how these early neural patterns predict later language outcomes could extend the results from this thesis, potentially contributing to early detection of language delays or disorders.[cat] L’inici de l’adquisició de la parla esta condicionada per una maduració adequada del sistema auditiu i del refinament progressiu de la sensibilitat a les propietats acústiques que caracteritzen una llengua específica. Aquest procés s'inicia de manera primerenca en el desenvolupament neurobiològic, ja que el sistema auditiu esdevé funcional durant el tercer trimestre de la gestació. A partir d'aquest moment, el fetus és exposat a un ampli espectre d'estímuls sonors, tant endògens com exògens al ventre matern, i és aleshores quan entren en contacte per primera vegada amb el senyal acústic de la parla. No obstant això, el sistema auditiu i les capacitats acústiques de l’infant no estan completament desenvolupats en néixer i experimenten una marcada maduració durant el primer any de vida, amb processos clau de desenvolupament com la migració neuronal cap a l'escorça auditiva i la mielinització del tronc encefàlic auditiu que s'estenen en aquesta etapa infantil. Al llarg d’aquest procés maduratiu, les capacitats auditives de l’infant són modelades tant per factors genètics com ambientals, els quals acaben influint en la percepció dels sons de la parla. Factors biològics com el sexe introdueixen diferències genètiques primerenques, mentre que experiències ambientals, com el bilingüisme, influeixen en els estímuls auditius que els infants reben. Tot i l’evident impacte del sexe i del bilingüisme en el desenvolupament de la percepció de la parla, els mecanismes subjacents a la codificació neural dels sons de la parla segueixen sent, en gran mesura, desconeguts. La present tesi té com a objectiu investigar la maduració neural subjacent a la codificació dels sons de la parla durant el primer any de vida i com el sexe i les experiències bilingües modelen aquesta trajectòria de desenvolupament. La percepció de la parla experimenta canvis significatius durant el primer any de vida, moment en què els infants comencen a explorar i adaptar-se als sons de la parla presents en el seu entorn. Fites en el desenvolupament del llenguatge, com l'inici de les articulacions consonant-vocal al voltant dels sis mesos i les primeres paraules pronunciades al final del primer any, depenen de la percepció precisa dels fonemes i de l’ajustament dels infants als sons de la parla de la seva llengua nativa. Per exemple, els infants han de diferenciar entre sons similars però distintius per poder identificar les categories fonètiques rellevants per a la seva llengua. El desenvolupament de la percepció fonètica ha esdevingut un àmbit d’interès creixent, amb potencials evocats auditius com la denominada Mismatch Negativity Response (MMN), utilitzada freqüentment per estudiar aquest procés. Tanmateix, la recerca sobre la maduració auditiva que sustenta aquestes capacitats infantils continua sent limitada. Per a la discriminació de fonemes, els infants han de codificar amb precisió les característiques acústiques que componen els senyals de la parla. La correcta codificació de les característiques clau dels sons de la parla –com el to de veu i l'estructura dels formants– guia l’adquisició primerenca del llenguatge proporcionant a l’infant pistes acústiques essencials. La resposta de seguiment de la freqüència (RSF) ha emergit recentment com un potencial evocat auditiu valuós, capaç de capturar la codificació neural d’aquestes característiques, cosa que la fa ideal per estudiar-ne el desenvolupament durant la infantesa. Tot i això, encara hi ha una manca de literatura que examini com es desenvolupa la codificació neural dels sons de la parla paral·lelament a l’adquisició primerenca d’aquesta. El primer objectiu de la present tesi era desentranyar el desenvolupament neural subjacent a la codificació de les característiques clau dels sons de la parla al llarg de la via auditiva durant el primer any de vida. Mitjançant el registre longitudinal de la FFR en néixer, als sis mesos i als dotze mesos d’edat, aquesta tesi investiga el seu primer objectiu a través de dos estudis complementaris. En el primer estudi, es van registrar les FFR en resposta a un estímul compost per dues vocals (/oa/) en una cohort de 37 nadons sans nascuts a terme en aquestes tres etapes de desenvolupament. Aquest estudi es va centrar en analitzar la latència de la transmissió neuronal, així com la codificació neuronal del to de veu i l’estructura dels formants. El segon estudi va ampliar la mostra a 73 nadons, mantenint el mateix procediment experimental i estímul, i incorporant variables addicionals com l’exposició lingüística perinatal i el sexe. Per representar les trajectòries de desenvolupament en la codificació neuronal de les característiques del so de la parla, es van utilitzar models lineals d’efectes mixtos per al to de veu i l’estructura dels formants. En conjunt, aquests estudis ofereixen una visió completa dels processos típics de maduració neuronal que sustenten la codificació del to de veu i l’estructura dels formants durant el primer any de vida. Tots dos estudis coincideixen a destacar que els primers sis mesos són un període crític per a la maduració dels mecanismes de codificació neuronal essencials per a l’adquisició de la parla. En particular, mostren un progrés ràpid en la codificació de l’estructura dels formants, un procés fonamental per distingir les subtils diferències acústiques que delimiten les categories fonètiques. Un període sensible per a la formació de les categories fonètiques emergeix durant el primer any de vida, amb factors biològics i ambientals influenciant el desenvolupament de la percepció de la parla. Per exemple, els factors biològics relacionats amb el sexe introdueixen diferències genètiques primerenques que s'estenen fins a la percepció de la parla. A més, l'adquisició del llenguatge és dependent de la llengua, i les primeres experiències auditives modelen de manera significativa les capacitats acústiques dels infants des de l'inici de l’audició a l'úter, probablement afectant les seves futures habilitats lingüístiques. El segon objectiu d'aquesta tesi va ser explorar els efectes mediadors del sexe i l'exposició bilingüe en el desenvolupament neural de la codificació de la parla al llarg del primer any de vida. Aquest objectiu es va abordar en el segon estudi, que va descobrir trajectòries de desenvolupament diferenciades associades al sexe i al bilingüisme, posant de manifest el seu paper en la modulació del refinament neural a les característiques clau dels sons de la parla. En revelar l'efecte positiu del bilingüisme en la codificació neural de la parla al final del primer any, els resultats suggereixen que entorns lingüístics enriquits durant aquest període crític podrien influenciar positivament el processament auditiu i el desenvolupament de la parla. En conjunt, els resultats presentats en aquesta tesi proporcionen informació rellevant sobre els mecanismes neurals que sustenten la percepció i adquisició primerenques de la parla, revelant influències biològiques i ambientals que configuren la variabilitat individual. Futures investigacions que examinin com aquests patrons neurals primerencs poden predir resultats lingüístics posteriors, podrien ampliar els resultats d’aquesta tesi, contribuint potencialment a la detecció precoç de retards o trastorns del llenguatge
Developing exhaustion-resistant CAR-T cells for the treatment of solid tumors
No full textTesi realitzada a l'Institut de Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS)[eng] Adoptive cell therapy using Chimeric Antigen Receptor (CAR)-T cells has demonstrated remarkable results in patients with certain types of cancer. CARs are synthetic receptors designed to redirect T cells against tumors by including an extracellular antigen-binding domain that recognizes a tumor antigen, and an intracellular domain that induces T cell activation after antigen ligation.
The tremendous success of CAR-T cells in the treatment of hematological malignancies has prompt efforts to extend this technology to the more challenging setting of solid tumors. Although clinical responses in solid tumors have generally been limited, recent reports have highlighted measurable antitumor activity of CAR-T cells in patients with advanced-stage cancer. Nevertheless, several obstacles remain to be addressed to broaden the application of CAR-T therapy for solid tumors.
One of the primary causes of CAR-T resistance in solid tumors is the inadequate function of CAR-T cells against cancer cells, which hinders effective disease control. The principal aim of this thesis was to elucidate the T cell intrinsic mechanisms that drive to CAR-T cell dysfunction and therapy failure in solid tumors. To address this issue, we optimized an in vivo model of xenograft solid tumors in which infused CAR-T cells induce tumor regression but eventually become dysfunctional due to chronic antigen exposure that leads to tumor escape. Tumor infiltrating CAR-T cells (CAR-TILs) were isolated to study phenotype, function and transcriptome by RNA-sequencing at early and late timepoints after treatment. Based on the obtained transcriptomic data on CAR-TILs, we performed a CRISPR/Cas9 screen to identify potential mediators of CAR-T cells dysfunction in vivo.
Our findings indicate that dysfunction in CAR-T cells is a primary cause of tumor escape in mouse models of solid tumors, although other factors may contribute to therapy failure. Dysfunction induced by chronic antigen exposure in our model is characterized by an irreversible loss of T cell effector functions, including cytotoxicity and cytokine production. Interestingly, transcriptional signatures of T cell exhaustion were early enriched in CAR-T cells after treatment, despite observing antitumor activity in vivo at this point. Furthermore, the performance of CAR-T cells in a mouse model of xenograft solid tumors can be enhanced by deleting specific candidate genes.Programa de Doctorat en Biomedicin
Revelar estructures / activar arxius. (De)construcció i transmissió del coneixement en i a través de les pràctiques artístiques contemporànies (2000-2024)
No full textPrograma de Doctorat en Estudis Avançats en Produccions Artístiques[cat] La present tesi doctoral investiga com l’art revela constructes socials i epistemològics mitjançant l’ús d’arxius. A través d’un marc teòric i evidències pràctiques d’obres pròpies i d’altres artistes que treballen amb arxius, la recerca destaca la importància de l’art com a eina de dissidència enfront el discurs hegemònic, desvetllant estructures subjacents. L’estudi se centra als Països Catalans, analitzant la proliferació de pràctiques artístiques amb arxius i indagant les seves causes i implicacions. En qualitat de tesi mixta, a banda de la producció d’obra ex professo, inclou intervencions artístiques que fan del treball escrit mateix un espai per a la experimentació artística.
La introducció de l’estudi contextualitza el posicionament propi i el meu interès pels processos memorials i els arxius, i s’hi presenten les hipòtesis, els objectius i la metodologia. El pròleg o capítol 1, contextualitza la recerca i presenta nocions clau sobre l’arxiu i la seva evolució durant els segles XX i XXI, i inclou diverses aportacions pròpies rellevants al coneixement existent com: establir la periodització de les onades d’arxiu; encunyar l’arxivitis; recavar la base de dades dels casos que relacionen art i arxiu entre el 2000 i el 2024; i el seu mapatge.
El capítol 2, reflexiona sobre la inflació epistemològica del concepte «arxiu» i desentrella la hipòtesis de l’arxivitis. Aquesta es fonamenta en l’anàlisi dels condicionants històrics i sociopolítics que han modelat la relació entre art i arxius en la pràctica artística al territori catalanoparlant, en relació amb el paper que han desenvolupat les institucions artístiques i culturals, així com les d’educació superior i les universitats.
El capítol 3, es dedica al projecte Arts combinatòries (2009-2012), liderat per Laurence Rassel a la Fundació Antoni Tàpies i el programa de mediació derivat, Prototips en codi obert (2011-2016), pioners a Barcelona en l’obertura d’arxius institucionals. S’analitzen les condicions prèvies a la seva implementació, el seu impacte i els aprenentatges que han perdurat a la institució mateixa, dins d’una tendència creixent per utilitzar els arxius com a eina de mediació sociocultural al context català.
Al capítol 4 s’examinen projectes artístics que aborden violències estructurals, destacant un recorregut feminista i despatriarcalitzant a través de l’arxiu, a partir dels preceptes de Gayatri Spivak o Griselda Pollok, entre d’altres, abordant tant les absències documentals com la urgència de noves narratives. Els projectes presentats destaquen una presència més gran dels cossos i allò performatiu en lloc dels documents tradicionals.
El capítol 5, traça una genealogia del «cos com a arxiu» i se centra en el projecte propi Tenir el castell al cap, dur el castell al cos (2018-2023). Aquest, analitza les connexions entre cos i memòria oral com a arxius encarnats, basant-se en el Castell d’Alaró. En ell, s’hi desenvolupen aspectes sobre la creació de coneixement i memòries col·lectives basades en tradicions i llegendes locals, així com les diferents fases del procés d’investigació i els resultats obtinguts en les exposicions.
Per acabar, es presenten les reflexions finals de la investigació precedides d’una última intervenció artística que tanca el cos del treball. Ambdues deixen la porta oberta a noves investigacions i produccions futures, tot formulant noves preguntes i donant peu a possibles continuïtats.[eng] This doctoral thesis investigates how art reveals social and epistemological constructs through the use of archives. Through a theoretical framework and practical evidence of her own works and those of other artists working with archives, the research highlights the importance of art as a tool for dissidence in the face of hegemonic discourse, revealing underlying structures. The study focuses on the Catalan Countries, analyzing the proliferation of artistic practices with archives and investigating their causes and implications. As a mixed thesis, apart from the production of expressly work, it includes artistic interventions that make the written work itself a space for artistic creation.
The introduction of the study contextualizes my own position and my interest in memorial processes and archives; and the hypotheses, objectives and methodology are presented. The prologue or chapter 1, contextualizes the research and presents key notions about the archive and its evolution during the twentieth and twenty-first centuries, and includes several contributions relevant to existing knowledge such as: establishing the periodization of the archival waves, minting the archives, collecting the database of cases that relate art and archives between 2000 and 2024, and their mapping. Chapter 2 reflects on the epistemological inflation of the concept of archive, and unravels the hypothesis of archives. This is based on the analysis of the historical and socio-political conditioning factors that have shaped the relationship between art and archives in artistic practice in the Catalan- speaking territory, in relation to the role played by artistic and cultural institutions, as well as those of higher education and universities.
Chapter 3 is dedicated to the Combinatorial Arts project (2009-2012), led by Laurence Rassel at the Fundació Antoni Tàpies, and the derivative mediation programme, Prototypes in Open Code (2011-2016), pioneers in Barcelona in the opening of institutional archives. The conditions prior to their implementation, their impact and the learning that has lasted in the institution itself are analyzed, within a growing trend to use archives as a tool for socio-cultural mediation.
Chapter 4 examines artistic projects that address structural violence, highlighting a feminist and depatriarchalizing journey through the archive, based on the precepts of Gayatri Spivak or Griselda Pollok, among others, addressing both documentary absences and the urgency of new narratives. The projects presented highlight a greater presence of bodies and the performative instead of traditional documents.
Chapter 5 traces a genealogy of the «body as an archive» and focuses on my own project Having the Castle in Mind, Carrying the Castle in Your Body (2018-2023). It analyzes the connections between body and oral memory as embodied archives, based on the Castle of Alaró. It develops aspects of the creation of knowledge and collective memories based on local traditions and legends, as well as the different phases of the research process and the results obtained in the exhibitions.
Finally, the final reflections of the research are presented, preceded by a final artistic intervention that closes the body of the work. Both leave the door open to new research and future productions, formulating new questions and giving rise to possible continuities
The checkerboard problem in finite volume methods: origins, solutions, and applications in magnetohydrodynamics
No full textTesi amb menció de Doctorat Internacional(English) This thesis addresses the checkerboard problem in collocated Finite Volume Methods (FVM) for incompressible flows, a numerical issue caused by the decoupling of neighboring control volumes when using a collocated pressure-velocity coupling. This decoupling results in non-physical, high-frequency oscillations in the pressure field, which affect the accuracy and stability of Computational Fluid Dynamics (CFD) simulations. The research provides a mathematical analysis, a quantification method, and a numerical framework to mitigate the checkerboarding issue. The study is particularly relevant for magnetohydrodynamics (MHD) at low magnetic Reynolds numbers, where numerical stability and conservation laws are critical.
The thesis is structured as follows:
Chapter 1 introduces CFD and the FVM approach, the motivation for the study, and the challenges in simulating incompressible flows.
Chapter 2 explores the mathematical origins of checkerboarding, highlighting how the wide-stencil Laplacian operator and mesh topology contribute to the issue.
Chapter 3 introduces a checkerboard coefficient, which allows real-time quantification of the problem. A novel numerical solver is developed, balancing numerical dissipation with checkerboarding effects.
Chapter 4 applies the methodology to MHD flows, incorporating a symmetry-preserving framework and testing it on electromagnetic Taylor-Green vortex and turbulent duct flow cases. The results demonstrate improved accuracy, stability, and conservation of current density.
Chapter 5 presents conclusions and future research directions, including potential extensions to higher-order schemes and alternative grid arrangements.
The key contributions of this work include:
A mathematical understanding of checkerboarding in collocated FVM schemes.
A quantification method using the checkerboard coefficient, enabling real-time monitoring.
A numerical strategy that dynamically adjusts numerical dissipation to control checkerboarding.
The application of these methods to MHD simulations, demonstrating their effectiveness in high-fidelity engineering applications.
This research is highly relevant for applications involving complex geometries and conservation laws, such as nuclear fusion research (ITER), metallurgical processes, and electromagnetic flow control. The proposed approach enhances numerical stability while maintaining accuracy and conservation properties, laying the groundwork for future advancements in incompressible flow simulations.(Català) Aquesta tesi estudia el problema de checkerboarding en els mètodes de volums finits (MVF) col·locats per a fluxos incompressibles, un problema numèric causat per la desconnexió entre volums de control adjacents quan s’utilitza un acoblament pressió-velocitat col·locat. Aquesta desconnexió genera oscil·lacions no físiques d’alta freqüència en el camp de pressió, afectant la precisió i estabilitat de les simulacions de dinàmica de fluids computacional (CFD). La investigació proporciona una anàlisi matemàtica, un mètode de quantificació i un marc numèric per mitigar el problema del checkerboarding. L’estudi és especialment rellevant per a la magnetohidrodinàmica (MHD) a baixos nombres de Reynolds magnètics, on l’estabilitat numèrica i les lleis de conservació són crucials.
L’estructura de la tesi és la següent:
Capítol 1 introdueix la CFD i l’enfocament MVF, la motivació de l’estudi i els reptes en la simulació de fluxos incompressibles.
Capítol 2 explora els orígens matemàtics del checkerboarding, destacant com l’operador laplacià de stencil ampli i la topologia de la malla contribueixen al problema.
Capítol 3 introdueix un coeficient de checkerboarding, que permet quantificar el problema en temps real. Es desenvolupa un solucionador numèric innovador que equilibra la dissipació numèrica amb els efectes del checkerboarding.
Capítol 4 aplica la metodologia als fluxos MHD, incorporant un marc de conservació simètrica i provant-lo en el vòrtex electromagnètic de Taylor-Green i en casos de flux turbulent en conductes. Els resultats demostren una millora en la precisió, estabilitat i conservació de la densitat de corrent.
Capítol 5 presenta les conclusions i les direccions per a futures investigacions, incloent-hi possibles extensions a esquemes d’ordre superior i configuracions alternatives de malla.
Les principals contribucions d’aquest treball inclouen:
Una comprensió matemàtica del checkerboarding en esquemes MVF col·locats.
Un mètode de quantificació basat en el coeficient de checkerboarding, permetent un seguiment en temps real.
Una estratègia numèrica que ajusta dinàmicament la dissipació numèrica per controlar el checkerboarding.
L’aplicació d’aquests mètodes a simulacions MHD, demostrant la seva efectivitat en aplicacions d’enginyeria d’alta fidelitat.
Aquesta investigació és altament rellevant per a aplicacions que impliquen geometries complexes i lleis de conservació, com la recerca en fusió nuclear (ITER), processos metal·lúrgics i control de fluxos electromagnètics. L’enfocament proposat millora l’estabilitat numèrica alhora que manté la precisió i les propietats de conservació, establint les bases per a futurs avenços en la simulació de fluxos incompressibles.(Español) Esta tesis estudia el problema de checkerboarding en los métodos de volúmenes finitos (MVF) colocalizados para flujos incompresibles, un problema numérico causado por la desconexión de volúmenes de control vecinos cuando se usa un acoplamiento presión-velocidad colocalizado. Esta desconexión produce oscilaciones no físicas de alta frecuencia en el campo de presión, afectando la precisión y estabilidad de las simulaciones de dinámica de fluidos computacional (CFD). La investigación proporciona un análisis matemático, un método de cuantificación y un marco numérico para mitigar el problema del checkerboarding. El estudio es particularmente relevante para la magnetohidrodinámica (MHD) a bajos números de Reynolds magnéticos, donde la estabilidad numérica y las leyes de conservación son críticas.
La tesis está estructurada de la siguiente manera:
Capítulo 1 introduce la CFD y el enfoque MVF, la motivación del estudio y los desafíos en la simulación de flujos incompresibles.
Capítulo 2 explora los orígenes matemáticos del checkerboarding, destacando cómo el operador laplaciano de stencil amplio y la topología de la malla contribuyen al problema.
Capítulo 3 introduce un coeficiente de checkerboarding, que permite la cuantificación en tiempo real del problema. Se desarrolla un solucionador numérico innovador que equilibra la disipación numérica con los efectos del checkerboarding.
Capítulo 4 aplica la metodología a flujos MHD, incorporando un marco de conservación simétrica y probándolo en el vórtice electromagnético de Taylor-Green y en casos de flujo turbulento en conductos. Los resultados demuestran una mejora en la precisión, estabilidad y conservación de la densidad de corriente.
Capítulo 5 presenta las conclusiones y las direcciones para futuras investigaciones, incluyendo posibles extensiones a esquemas de orden superior y configuraciones alternativas de malla.
Las principales contribuciones de este trabajo incluyen:
Una comprensión matemática del checkerboarding en esquemas MVF colocalizados.
Un método de cuantificación basado en el coeficiente de checkerboarding, permitiendo un monitoreo en tiempo real.
Una estrategia numérica que ajusta dinámicamente la disipación numérica para controlar el checkerboarding.
La aplicación de estos métodos a simulaciones MHD, demostrando su eficacia en aplicaciones de ingeniería de alta fidelidad.
Esta investigación es altamente relevante para aplicaciones que involucran geometrías complejas y leyes de conservación, como la investigación en fusión nuclear (ITER), procesos metalúrgicos y control de flujos electromagnéticos. El enfoque propuesto mejora la estabilidad numérica al tiempo que mantiene la precisión y las propiedades de conservación, sentando las bases para futuros avances en simulaciones de flujos incompresibles.DOCTORAT EN ENGINYERIA TÈRMICA (Pla 2012