Tesis Doctorals en Xarxa
Not a member yet
46997 research outputs found
Sort by
Mirada profesional de aspectos del discurso matemático en la enseñanza del concepto de ángulo. Un estudio desde las prácticas discursivas de profesores de matemáticas de secundaria en un taller formativo
No full textL’estudi de la mirada professional sobre aspectes de l’ensenyament i de l’aprenentatge de les matemàtiques ha estat una línia de recerca rellevant durant les darreres tres dècades. Així mateix, el discurs matemàtic del professor constitueix un recurs per a l’ensenyament que hauria d’incorporar-se tant a la formació inicial com a la formació continuada dels professors de matemàtiques. Aquesta tesi doctoral s’emmarca en un projecte de recerca que integra ambdues línies per comprendre la mirada professional de professors de matemàtiques de secundària, en el context de tallers formatius, al voltant del discurs matemàtic en l’ensenyament i reptes comuns en l’aprenentatge de diferents continguts matemàtics. Estudis recents també han mostrat que l’anàlisi del discurs dels professors quan participen en aquest tipus de contextos de desenvolupament professional pot afavorir la comprensió del fenomen sobre el qual es reflexiona. Així, aquesta tesi pretén respondre a la pregunta: Quines característiques de la mirada professional de professors de matemàtiques de secundària sobre aspectes del discurs matemàtic en l’ensenyament del concepte d’angle revela l’estudi de la seva participació en un taller formatiu? Amb mètodes híbrids d’anàlisi temàtica inductiva i deductiva, i de visualització de la informació, s’han analitzat les respostes individuals per escrit i la discussió conjunta de dues tasques realitzades per cinc professors de matemàtiques de secundària en el context d’un taller formatiu. Els resultats són: (i) la caracterització de les destreses d’identificar, interpretar i decidir aspectes del discurs matemàtic en l’ensenyament del concepte d’angle per part de professors de matemàtiques de secundària durant un taller formatiu; (ii) la caracterització de les pràctiques discursives que desenvolupen professors de matemàtiques de secundària quan participen en un taller formatiu sobre aspectes del discurs matemàtic en l’ensenyament del concepte d’angle; i (iii) la identificació de les relacions entre ambdues caracteritzacions per explorar el discurs de la mirada professional del professor de matemàtiques.El estudio de la mirada profesional de aspectos de la enseñanza y del aprendizaje de las matemáticas es una línea de investigación relevante en las últimas tres décadas. Asimismo, el discurso matemático del profesor constituye un recurso en la enseñanza, que debe incorporarse a la formación inicial y continuada de los profesores de matemáticas. Esta tesis doctoral se enmarca en un proyecto de investigación que integra ambas líneas para comprender la mirada profesional de profesores de matemáticas de secundaria, en el contexto de talleres formativos, en torno al discurso matemático en la enseñanza para responder a retos comunes en el aprendizaje de diferentes contenidos matemáticos. Estudios recientes también han mostrado que el análisis del discurso de los profesores al participar de este tipo de contextos de desarrollo profesional puede favorecer la comprensión del fenómeno sobre el cual están reflexionando. Así, esta tesis pretende responder a la pregunta: ¿Qué características de la mirada profesional de profesores de matemáticas de secundaria sobre aspectos del discurso matemático en la enseñanza del concepto de ángulo revela el estudio de su participación en un taller formativo? Con métodos híbridos de análisis temático inductivo y deductivo, y de visualización de la información, se analizaron las respuestas individuales y por escrito, y la discusión conjunta de dos tareas realizadas por cinco profesores de matemáticas de secundaria en el contexto de un taller formativo. Los resultados son: (i) la caracterización de las destrezas de identificar, interpretar y decidir aspectos del discurso matemático en la enseñanza del concepto de ángulo de profesores de matemáticas de secundaria durante un taller formativo; (ii) la caracterización de las prácticas discursivas que desarrollan profesores de matemáticas de secundaria al participar de un taller formativo sobre aspectos del discurso matemático en la enseñanza del concepto de ángulo; y (iii) la identificación de las relaciones entre ambas caracterizaciones para explorar el discurso de la mirada profesional del profesor de matemáticas.The study of the noticing of aspects related to mathematics teaching and learning has been a relevant line of research over the past three decades. Likewise, teachers’ mathematical discourse in the classroom constitutes a resource for teaching, which should be incorporated into pre-service and in-service mathematics teacher education. This doctoral thesis is framed within a research project that integrates both lines of inquiry to understand the noticing of secondary-school mathematics teachers, within the context of professional development workshops, with a focus on mathematical discourse in teaching and common challenges in learning different mathematical contents. Recent studies have also shown that analysing teachers’ discourse when participating in these professional development contexts can support a deeper understanding of the phenomenon they are reflecting on. Thus, this thesis aims to answer the following question: What characteristics of the noticing of secondary-school mathematics teachers regarding aspects of mathematical discourse in the teaching of the concept of angle are revealed through the study of their participation in a professional development workshop? Using hybrid methods of inductive and deductive thematic analysis, as well as information visualisation techniques, the study analysed individual written responses and group discussions on two tasks completed by five secondary-school mathematics teachers within the workshop context. The findings are: (i) the characterisation of the skills of identifying, interpreting and deciding on aspects of mathematical discourse in the teaching of the concept of angle, developed by secondary-school mathematics teachers during a professional development workshop; (ii) the characterisation of the discourse practices developed by secondary-school mathematics teachers while participating in a professional development workshop on aspects of mathematical discourse in the teaching of the concept of angle; and (iii) the identification of the relationships between both characterisations in order to explore the teacher’s noticing discourse.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Educaci
Essays in applied economics
No full textENG- High-quality preschool is often seen as a powerful tool to boost children's development and help parents—especially mothers—balance work and family life. Governments have invested heavily in these programs in recent years. But how effective are they in practice? This PhD dissertation investigates why the answers are not always clear and how early childhood investments can succeed or fall short depending on what happens later in a child’s life.
The first part of the dissertation explores how the research we rely on might be skewed. Many studies report positive effects from preschool, while results showing little or no effect are often less likely to be published or highlighted. This is known as publication bias. To examine this, the dissertation uses meta-analysis, a technique that combines the results of many studies and adjusts for the tendency to give greater visibility to findings that are more intuitive or consistent with policy expectations. After correcting for this bias, the findings suggest that the benefits of universal preschool programs—especially for disadvantaged children—are smaller than commonly believed. Promises that early advantages will reappear later in life also receive little support.
The second part turns to another key promise of early education: helping mothers enter or stay in the workforce. While this is a common policy goal, the evidence varies widely. To understand why, the dissertation conducts a meta-analysis of studies on preschool and maternal employment. It gives more weight to studies with stronger methods and adjusts for the fact that positive findings are more likely to be reported. After these corrections, the average effect on maternal employment is much lower than often claimed. Still, for mothers who do use the services—especially in lower-income families and areas with high female employment—childcare programs can make a meaningful difference.
Finally, the third part of the dissertation looks at what happens after preschool. Does early progress last, or can it be undone by poor conditions later on? The analysis uses data from Catalonia, where a large preschool expansion in the 2000s was followed by austerity-driven staffing cuts in primary schools after the financial crisis. Children who attended public nursery schools performed better in later academic tests—but only if they went on to well-resourced primary schools. When those follow-up conditions were weak, early gains disappeared.
Together, the findings show that early education can work—but not in isolation. To deliver lasting benefits, preschool investments need to be followed by continued support and quality throughout a child’s educational pathCAT- L’educació infantil de qualitat sovint es presenta com una eina poderosa per afavorir el desenvolupament dels infants i ajudar les pares—especialment les mares—a conciliar la vida laboral i familiar. Els governs hi han destinat grans inversions els darrers anys. Però, fins a quin punt aquests programes funcionen realment? Aquesta tesi doctoral analitza per què les respostes no sempre són clares i com els beneficis de les inversions en la primera infància poden consolidar-se o diluir-se segons el que passi després en la trajectòria educativa dels infants.
La primera part de la tesi examina fins a quin punt les evidències disponibles poden estar esbiaixades. Molts estudis troben efectes positius de l’educació infantil, però els resultats neutres o negatius sovint es publiquen o es divulguen menys. Aquest fenomen s’anomena biaix de publicació. Per estudiar-lo, la tesi recorre a la metanàlisi, una tècnica que combina els resultats de múltiples investigacions i corregeix la tendència a donar més visibilitat als efectes més intuïtius o políticament atractius. Un cop ajustat aquest biaix, els beneficis dels programes universals d’educació infantil—especialment per als infants desfavorits—resulten més modestos del que habitualment es creu. També es troba poca evidència que els avantatges inicials reapareguin més endavant.
La segona part aborda una altra gran promesa de l’educació infantil: facilitar que les mares s’incorporin o romanguin al mercat de treball. Tot i ser un objectiu polític recurrent, les estimacions dels seus efectes varien molt. Per esbrinar-ne les causes, la tesi realitza una metanàlisi d’estudis sobre educació infantil i ocupació materna, atorgant més pes als treballs metodològicament més sòlids i corregint el fet que els resultats positius tendeixen a publicar-se més. Després d’aquests ajustos, l’efecte mitjà sobre l’ocupació materna és molt menor del que sovint es proclama. Amb tot, els programes poden marcar una diferència significativa per a les mares que en fan ús—sobretot en famílies amb rendes baixes i en zones amb una elevada participació femenina al mercat laboral.
Finalment, la tercera part de la tesi analitza què passa després de l’etapa preescolar. Els progressos inicials perduren o poden desfer-se si les condicions educatives posteriors són deficients? L’estudi utilitza dades de Catalunya, on una gran expansió de places públiques d’escola bressol a principis dels 2000 va anar seguida de retallades de professorat a les escoles primàries arran de la crisi financera. Els infants que van assistir a escola bressol pública obtenen millors resultats acadèmics anys després—però només si després van a escoles primàries ben dotades. Quan les condicions ulteriors són febles, els guanys inicials s’esvaeixen.
En conjunt, les troballes demostren que l’educació infantil pot funcionar—però no és suficient per si sola. Perquè els seus beneficis perdurin, cal mantenir el suport i la qualitat al llarg de tota la trajectòria educativa dels infantsPrograma de Doctorat Interuniversitari en Dret, Economia i Empres
Insights into the functional properties and applications of human antimicrobial RNases
No full textLes infeccions causades per patògens multiresistents són actualment una de les principals amenaces globals per a la salut que la humanitat ha d’afrontar. Les resistències als agents antimicrobians poden ser adquirides de forma natural pels microorganismes, però el principal problema sorgeix d’una mala praxis en la utilització d’aquestes molècules en l’àmbit clínic i agropecuari. A causa de l’aparició cada cop més freqüent de soques bacterianes multiresistents als antibiòtics convencionals, existeix la necessitat de desenvolupar noves molècules antimicrobianes. Davant d’aquesta problemàtica, els pèptids i proteïnes antimicrobianes es presenten com a potencials molècules d’ús terapèutic per afrontar infeccions que no poden ser tractades amb antibiòtics convencionals. Els pèptids i proteïnes antimicrobianes s’expressen habitualment en múltiples éssers vius, incloent-hi els humans, i poden ser optimitzades i produïdes de forma artificial per tal de desenvolupar noves teràpies antimicrobianes.
Estudis realitzats durant els últims anys en models d’infecció de ratolí han revelat que la RNasa 6 és una proteïna antimicrobiana que juga un paper essencial en mantenir l’esterilitat al tracte urinari i prevenir infeccions causades per Escherichia coli i altres bacteris uropatogènics. Curiosament, existeix un polimorfisme de la RNasa 6 que es troba en una proporció molt elevada en diverses regions, principalment a Àsia, segons recullen les dades del projecte “1000 Genomes Study”. Aquest polimorfisme causa la substitució aminoacídica d’una arginina per una glutamina a la posició 66, reduint la capacitat de la RNasa 6 per a interaccionar amb les membranes bacterianes i induir la seva lisi. L’activitat antimicrobiana reduïda d’aquest polimorfisme de la RNasa 6 podria estar relacionada amb una major predisposició a patir infeccions urinàries.
Al nostre laboratori hem dissenyat una sèrie d’RNases quimèriques que combinen una elevada activitat ribonucleasa amb una alta activitat antimicrobiana contra múltiples espècies bacterianes. Aquestes RNases són capaces de disminuir l’adquisició de resistència d’Acinetobacter baumannii a la colistina. La supressió de l’activitat catalítica de les RNases quimèriques mitjançant mutagènesi dirigida ha demostrat que la capacitat per a hidrolitzar RNA és essencial perquè la RNasa pugui inhibir els mecanismes d’adquisició de resistència a la colistina. També s’han realitzat estudis comparatius entre les RNases quimèriques i parentals que han revelat que la capacitat de les RNases per a interaccionar amb les membranes bacterianes i induir-ne la lisi és també important. Per tant, les evidències indiquen que la capacitat de la RNasa per a reprimir l’adquisició de resistència a la colistina en A. baumannii ve donada per un doble mecanisme de trencament de paret bacteriana i degradació de l’RNA citosòlic. Finalment, hem desenvolupat un mètode per monitoritzar l’adquisició de resistència als antibiòtics en biofilms bacterians, que hem testat amb les nostres RNases quimèriques.
En resum, aquesta tesi ha explorat l’impacte d’un polimorfisme poblacionalment freqüent de la RNasa 6 en la seva activitat antimicrobiana i la potencial relació que pot tenir amb un major risc de patir infeccions urinàries. A més, s’han estudiat els mecanismes que permeten que les RNases humanes quimèriques dissenyades al nostre laboratori puguin disminuir l’adquisició de resistència a la colistina en A. baumannii. Esperem que aquesta tesi pugui impulsar el desenvolupament de noves teràpies per a combatre les infeccions causades per bacteris multiresistents.Las infecciones causadas por patógenos multirresistentes son actualmente una de las principales amenazas globales para la salud que la humanidad debe afrontar. La resistencia a los antimicrobianos puede adquirirse de forma natural por los microorganismos, aunque el problema principal surge de una mala praxis en la utilización de estas moléculas a nivel clínico y agropecuario. Debido a la aparición cada vez más frecuente de cepas bacterianas multirresistentes a los antibióticos convencionales, existe la necesidad de desarrollar nuevas moléculas con capacidad de hacer frente a las infecciones que causan. Ante esta problemática, los péptidos y proteínas antimicrobianas emergen como moléculas con potencial uso terapéutico para combatir infecciones que no pueden ser tratadas con antibióticos convencionales. Los péptidos y proteínas antimicrobianas son comúnmente producidos por múltiples seres vivos, incluyendo humanos, como mecanismo para prevenir infecciones. Además, estas moléculas pueden ser optimizadas y producidas de forma artificial para desarrollar nuevas terapias antimicrobianas
Estudios realizados en los últimos años en modelos de infección en ratones revelan que la RNasa 6 es una proteína antimicrobiana que juega un papel esencial en mantener la esterilidad del tracto urinario y prevenir infecciones causadas por Escherichia coli y otras bacterias uropatógenas. Curiosamente, existe un polimorfismo de la RNasa 6 que se encuentra en una proporción muy elevada en varias regiones, principalmente Asia, según los datos del proyecto “1000 Genomes Study”. Este polimorfismo causa la sustitución aminoacídica de una arginina por una glutamina en la posición 66, lo que reduce la capacidad de la RNasa 6 para interaccionar con las membranas bacterianas e inducir su lisis. La actividad antimicrobiana disminuida de este polimorfismo de la RNasa 6 podría estar relacionada con una mayor predisposición a sufrir infecciones urinarias.
En nuestro laboratorio, hemos diseñado una serie de RNasas quiméricas que combinan una gran capacidad para hidrolizar RNA con una elevada actividad antimicrobiana frente a múltiples especies bacterianas. Estas RNasas son capaces de disminuir la capacidad de Acinetobacter baumannii para adquirir resistencia a colistina. La generación de mutantes catalíticos de las RNasas quiméricas ha demostrado que la capacidad para hidrolizar RNA es esencial para que las RNasas puedan inhibir los mecanismos de adquisición de resistencia a colistina. También se han realizado estudios comparativos entre las RNasas quiméricas y parentales que han revelado que la capacidad de las RNasas para interaccionar con las membranas bacterianas e inducir su lisis es también importante. Por tanto, las evidencias indican que la capacidad de la RNasa para reprimir la adquisición de resistencia a colistina en A. baumannii se debe a un doble mecanismo: rotura de la pared bacteriana y degradación de RNA citosólico. Finalmente, hemos desarrollado un método para monitorizar la adquisición de resistencia a antibióticos en biofilms bacterianos, el cual hemos testado con nuestras RNasas quiméricas.
En resumen, esta tesis ha explorado el impacto de un polimorfismo poblacionalmente frecuente de la RNasa 6 en su actividad antimicrobiana y la potencial relación que puede tener con un mayor riesgo de sufrir infecciones urinarias. Además, se han investigado los mecanismos que permiten que las RNasas humanas quiméricas diseñadas en nuestro laboratorio puedan disminuir la adquisición de resistencia a colistina en A. baumannii. Esperamos que esta tesis pueda impulsar el desarrollo de nuevas terapias para combatir infecciones causadas por bacterias multiresistentes.Infections caused by multi-drug resistant pathogens are currently one of the major challenges to global health. Microorganisms can acquire antimicrobial resistance as part of a natural process; however, the primary issue lies in the misuse of these agents in clinical settings, as well as in agriculture and livestock industries. Given the increasing prevalence of infections caused by bacteria resistant to traditional antibiotics, there is an urgent need to develop novel molecules capable of combating these resistant pathogens. In this context, antimicrobial peptides and proteins emerge as promising candidates with potential therapeutic applications for fighting multi-drug resistant bacteria. These molecules are naturally produced by various living organisms, including humans, as a defence mechanism against infections. Moreover, they can be optimized and synthetically produced to develop innovative antimicrobial therapies.
Recent studies in mouse infection models have revealed that RNase 6 is an antimicrobial protein that plays a crucial role in maintaining sterility in the urinary tract, helping to prevent infections caused by Escherichia coli and other uropathogenic bacteria. Interestingly, there is a polymorphism in RNase 6 that is highly prevalent in some regions, particularly in Asia, according to data from the 1000 Genomes Project. This polymorphism results in the substitution of arginine with glutamine at position 66 of the protein, which diminishes RNase 6's ability to interact with bacterial membranes and induce membrane leakage. The reduced antimicrobial activity of RNase 6 may be associated with an increased susceptibility to urinary tract infections.
In our laboratory, we designed a series of chimeric RNases that combine a strong ability to hydrolyze RNA with enhanced antimicrobial activity against multiple bacterial species. These RNases are capable of limiting Acinetobacter baumannii's ability to develop resistance to colistin. The creation of catalytic mutants of the RNase chimeras demonstrated that RNA hydrolysis is essential for the RNases to inhibit the mechanisms underlying colistin resistance. Additionally, comparative studies between the chimeric and parental RNases revealed that the ability of RNases to permeabilize bacterial membranes is also important. Therefore, the evidence suggests that the capacity of these RNases to prevent colistin resistance in A. baumannii is mediated by a dual mechanism: bacterial membrane permeabilization and degradation of cytosolic RNA. Finally, we have developed a method to monitor the acquisition of antibiotic resistance in bacterial biofilms, which we have tested with our chimeric RNases.
To sum up, this thesis explored the impact of a common RNase 6 polymorphism on its antimicrobial activity and its potential association with an increased risk of urinary tract infections. Additionally, it examined the mechanisms by which the chimeric RNases designed in our laboratory can limit colistin resistance in A. baumannii. We hope that this work will contribute to the development of new therapies to combat infections caused by multi-drug resistant bacteria.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Bioquímica, Biologia Molecular i Biomedicin
Pre-colonial indigenous people and plants in the Cerrado: phytoliths and starch from Lapa do Santo and Lapa do Boquete (Central Brazil)
No full textAl Brasil central, les pobles del període de l’Holocè Inicial van dependre extensament de les plantes per a la seva dieta, amb una transició cap al cultiu entre l’Holocè Mitjà i l’Holocè Tardà. El cultiu podria haver impulsat la producció de ceràmica, que va aparèixer amb la introducció de plantes domesticades a l’Holocè Tardà. No obstant això, la transició de la recol·lecció al cultiu encara no és del tot clara. Per aclarir aquests canvis, aquest estudi analitza fitòlits i grans de midó provinents de sediments de Lapa do Santo i Lapa do Boquete, i en aquest darrer cas també de restes lítiques i ceràmiques. Els resultats mostren que, a l’Holocè Inicial, ambdós jaciments reflecteixen un ús ampli i generalista de plantes, incloent gramínies, herbes, arbres llenyosos i palmeres. A Lapa do Santo, plantes silvestres com Manihot sp. (iuca) i Maranta arundinacea (arrel de maranta) suggereixen formes primerenques de gestió de plantes. L’Holocè Mitjà marca un canvi cap a un ús i gestió més dirigida de les plantes, amb un augment de la presència de palmeres en ambdós jaciments. A Lapa do Boquete, apareixen Manihot sp. i Zea mays (blat de moro), cosa que suggereix la pràctica d’horticultura. L’evidència de Manihot sp. a Lapa do Santo i de Zea mays a Lapa do Boquete és anterior als registres coneguts d’aquestes plantes fins ara al Brasil central. A l’Holocè Tardà, plantes domesticades com Ipomoea batatas (moniato) ja estan presents. Les eines lítiques es van utilitzar per tallar, raspar i ratllar plantes amb midó. En aquest mateix període, el blat de moro, el moniato, les herbes i les gramínies es van processar en recipients ceràmics mitjançant la mòlta, la fermentació i el torrat. Els resultats suggereixen formes primerenques incipients de gestió de plantes a l’Holocè Inicial i horticultura a l’Holocè Mitjà, mostrant un ús i gestió mil·lenària de les plantes silvestres del Cerrado al Brasil central.En el centro de Brasil, los pueblos del Holoceno Temprano dependieron extensamente de las plantas para su dieta, con una transición hacia el cultivo entre el Holoceno Medio y el Holoceno Tardío. El cultivo pudo haber impulsado la producción de cerámica, que surgió junto con la introducción de plantas domesticadas en el Holoceno Tardío. Sin embargo, la transición de la recolección al cultivo sigue sin estar completamente clara. Para aclarar estos cambios, este estudio analiza fitolitos y granos de almidón en sedimentos de Lapa do Santo y Lapa do Boquete, y en este último sitio también en artefactos líticos y cerámicos. Los resultados muestran que, en el Holoceno Temprano, ambos sitios presentan un uso amplio y generalista de plantas, incluyendo gramíneas, hierbas, árboles leñosos y palmas. En Lapa do Santo, plantas silvestres como Manihot sp. (yuca) y Maranta arundinacea (maranta) sugieren formas tempranas de manejo de plantas. El Holoceno Medio marca un cambio hacia un uso y manejo más intensivo, con un aumento en la presencia de palmas en ambos sitios. En Lapa do Boquete, aparecen Manihot sp. y Zea mays (maíz), lo que sugiere la práctica de horticultura. La presencia de Manihot sp. en Lapa do Santo y Zea mays en Lapa do Boquete antecede a los registros conocidos de estas plantas hasta ahora en el centro de Brasil. En el Holoceno Tardío, se documentan plantas domesticadas como Ipomoea batatas (batata dulce). Las herramientas líticas fueron utilizadas para cortar, raspar y rallar plantas ricas en almidón. En este mismo periodo, el maíz, la batata dulce, las hierbas y las gramíneas fueron procesadas en cerámica mediante molienda, fermentación y tostado. Los resultados sugieren formas incipientes de manejo de plantas en el Holoceno Temprano y horticultura en el Holoceno Medio, evidenciando un uso y manejo milenario de plantas silvestres del Cerrado en el centro de Brasil.In Central Brazil, Early Holocene people extensively relied on plants for their diet, with
a shift to cultivation in the transition from the Middle Holocene to the Late Holocene.
Cultivation may have driven ceramic production, which emerged with the introduction
of domesticated plants in the Late Holocene. However, the transition from foraging to
cultivation remains unclear. To clarify these changes, this study examines phytoliths
and starch grains from sediments at Lapa do Santo and Lapa do Boquete, and from this
site also from lithics and pottery artifacts. The results showed that in the Early
Holocene, both sites exhibit broad and generalist plant use, with grasses, herbs, woody
trees, and palms. At Lapa do Santo, wild plants such as Manihot sp. (cassava) and
Maranta arundinacea (arrowroot) suggest earlier forms of plant management. The
Middle Holocene marks a shift towards plant use and management, with the increase of
palms at both sites. At Lapa do Boquete, Manihot sp. and Zea mays (maize) appear
suggesting horticulture. The evidence of Manihot sp. at Lapa do Santo and Zea mays at
Lapa do Boquete predates the known presence of these plants so far in Central Brazil.
By the Late Holocene, domesticated plants including Ipomoea batatas (sweet potato)
become present. Lithics were used to cut, scrape, and grate starchy plants. By the Late
Holocene, maize, sweet potato, herbs, and grasses were processed in pottery through
grinding, fermenting, and toasting. Results suggest incipient earlier forms of plant
management in the Early Holocene and horticulture in the Middle Holocene, showing
millenary plant use and management of wild Cerrado plants in Central Brazil.Universitat Pompeu Fabra. Doctorat en Històri
Eficàcia de les tècniques de biofeedback en crisis d'angoixa
No full textRESUM
Introducció. Diversos estudis han posat de manifest una estreta relació entre les crisis d’angoixa i el patró respiratori. Una respiració irregular i predominantment toràcica pot activar el sistema nerviós simpàtic i inhibir l’activitat del sistema nerviós parasimpàtic, generant un desequilibri autonòmic que es tradueix en una resposta fisiològica d’alerta. Els símptomes d’angoixa interfereixen significativament en el funcionament diari de la persona. En aquest context, les tècniques de biofeedback stricto sensu, basades en la monitorització en temps real de respostes fisiològiques com la respiració, ofereixen una eina terapèutica eficaç per entrenar patrons respiratoris més eficients, com la respiració abdominal, i millorar la regulació emocional.
Objectiu. L’objectiu principal d’aquest estudi ha estat avaluar l’eficàcia d’una intervenció amb biofeedback respiratori abdominal en la millora de les crisis d’angoixa, la simptomatologia ansiosa i dels paràmetres fisiològics en comparació a un grup que va rebre una intervenció de biofeedback control.
Hipòtesi. Es planteja que la intervenció amb biofeedback respiratori millorarà la freqüència i amplitud de la respiració, i aquesta millora reduirà significativament les crisis d’angoixa, els símptomes ansiosos i normalitzarà els paràmetres fisiològics relacionats amb la regulació del sistema nerviós autònom.
Mètodes. La mostra va estar formada per 79 pacients amb diagnòstic de crisi d’angoixa, el 61% dels quals seguien tractament farmacològic previ. Els participants van ser distribuïts aleatòriament en un grup control (N= 37) amb biofeedback simulat i un grup experimental (N= 42) amb biofeedback respiratori. Es van recollir dades sociodemogràfiques i clíniques mitjançant qüestionaris, i van monitoritzar variables fisiològiques com la respiració, temperatura perifèrica, conductància de la pell, tensió muscular, pols, pressió arterial i saturació d’oxigen abans i després de la intervenció, i en un seguiment als dos mesos post-intervenció.
Resultats. La intervenció amb biofeedback respiratori va generar millores significatives en tres dimensions: conductual, simptomatologia ansiosa i regulació fisiològica. En el grup experimental es va observar una reducció
significativa de la intensitat i la freqüència de les crisis d’angoixa, així com una disminució de les conductes d’evitació i dels símptomes ansiosos, amb una millora notable respecte al grup control. A nivell fisiològic, es van detectar canvis rellevants en diversos paràmetres, destacant la disminució de la pressió diastòlica, la reducció del to muscular i la disminució de la temperatura perifèrica.
Conclusions. Aquest estudi aporta evidència empírica sòlida sobre el potencial terapèutic del biofeedback respiratori com a intervenció no invasiva per al tractament de les crisis d’angoixa. Els resultats reforcen la viabilitat clínica d’aquesta tècnica, especialment quan s’aplica en entorns estructurats i sota supervisió professional, i en destaca la capacitat per millorar la qualitat de vida dels pacients, reduir la càrrega farmacològica i contribuir a un model d’atenció més personalitzat i eficient dins dels serveis de salut mental.
PARAULES CLAU: Biofeedback respiratori, Crisis angoixa, Ansietat, Marcadors fisiològics.RESUMEN
Introducción. Varios estudios han puesto de manifiesto una estrecha relación entre las crisis de ansiedad y el patrón respiratorio. Una respiración irregular y predominantemente torácica puede activar el sistema nervioso simpático e inhibir la actividad del sistema nervioso parasimpático, generando un desequilibrio autonómico que se traduce en una respuesta fisiológica de alerta. Los síntomas de ansiedad interfieren significativamente en el funcionamiento diario de la persona. En este contexto, las técnicas de biofeedback stricto sensu, basadas en la monitorización en tiempo real de respuestas fisiológicas como la respiración, ofrecen una herramienta terapéutica eficaz para entrenar patrones respiratorios más eficientes, como la respiración abdominal, y la mejora de la regulación emocional.
Objectivo. El objetivo principal de este estudio ha sido evaluar la eficacia de una intervención con biofeedback respiratorio abdominal en la mejora de las crisis de ansiedad, la sintomatología ansiosa y de los parámetros fisiológicos en comparación a un grupo que recibió una intervención de biofeedback control.
Hipótesis. Se plantea que la intervención con biofeedback respiratorio mejorará la frecuencia y amplitud de la respiración, y esta mejora reducirá significativamente las crisis de ansiedad, los síntomas ansiosos y normalizará los parámetros fisiológicos relacionados con la regulación del sistema nervioso autónomo.
Método. La muestra estuvo formada por 79 pacientes con diagnóstico de crisis de ansiedad, el 61% de los cuales seguían tratamiento farmacológico previo. Los participantes fueron distribuidos aleatoriamente en un grupo control (N= 37) con biofeedback simulado y un grupo experimental (N= 42) con biofeedback respiratorio. Se recogieron datos sociodemográficos y clínicos mediante cuestionarios, y se monitorizaron variables fisiológicas como la respiración, temperatura periférica, conductancia de la piel, tensión muscular, pulso, presión arterial y saturación de oxígeno antes y después de la intervención, y en un seguimiento a los dos meses post-intervención.
Resultados. La intervención con biofeedback respiratorio generó mejoras significativas en tres dimensiones: conductual, sintomatología ansiosa y regulación fisiológica. En el grupo experimental se observó una reducción significativa de la intensidad y la frecuencia de las crisis de ansiedad, así como una disminución de las conductas de evitación y de los síntomas ansiosos, con una mejora notable respecto al grupo control. A nivel fisiológico, se detectaron cambios relevantes en diversos parámetros, destacando la disminución de la presión diastólica, la reducción del tono muscular y la disminución de la temperatura periférica.
Conclusiones. Este estudio aporta evidencia empírica sólida sobre el potencial terapéutico del biofeedback respiratorio como intervención no invasiva para el tratamiento de las crisis de ansiedad. Los resultados refuerzan la viabilidad clínica de esta técnica, especialmente cuando se aplica en entornos estructurados y bajo supervisión profesional, y se destaca la capacidad para mejorar la calidad de vida de los pacientes, reducir la carga farmacológica y contribuir a un modelo de atención más personalizado y eficiente dentro de los servicios de salud mental.
PALABRAS CLAVE: Biofeedback respiratorio, Crisis de ansiedad, ansiedad, marcadores fisiológicos.SUMMARY
Introduction. Several studies have shown a close relationship between anxiety attacks and breathing patterns. Irregular and predominantly thoracic breathing can activate the sympathetic nervous system and inhibit the activity of the parasympathetic nervous system, generating an autonomic imbalance that results in a physiological alert response. Anxiety symptoms significantly interfere with a person's daily functioning. In this context, biofeedback techniques stricto sensu, based on real-time monitoring of physiological responses such as breathing, offer an effective therapeutic tool for training more efficient breathing patterns, such as abdominal breathing, and improving emotional regulation.
Objective. The main objective of this study was to evaluate the effectiveness of abdominal respiratory biofeedback intervention in improving anxiety attacks, anxiety symptoms, and physiological parameters compared to a group that received a control biofeedback intervention.
Hypothesis. It is proposed that respiratory biofeedback intervention will improve breathing frequency and amplitude, and that this improvement will significantly reduce anxiety attacks and symptoms and normalize physiological parameters related to autonomic nervous system regulation.
Method. The sample consisted of 79 patients diagnosed with anxiety attacks, 61% of whom were undergoing prior pharmacological treatment. Participants were randomly assigned to a control group (N=37) with simulated biofeedback and an experimental group (N=42) with respiratory biofeedback. Sociodemographic and clinical data were collected using questionnaires, and physiological variables such as respiration, peripheral temperature, skin conductance, muscle tension, pulse, blood pressure, and oxygen saturation were monitored before and after the intervention and at a two-month follow-up post-intervention.
Results. The respiratory biofeedback intervention generated significant improvements in three dimensions: behavioral, anxiety symptoms, and physiological regulation. In the experimental group, there was a significant reduction in the intensity and frequency of anxiety attacks, as well as a decrease in avoidance behaviors and anxiety symptoms, with a notable improvement compared to the control group. At the physiological level, relevant changes were detected in various parameters, notably a decrease in diastolic blood pressure, reduced muscle tone, and a decrease in peripheral temperature.
Conclusions. This study provides solid empirical evidence on the therapeutic potential of respiratory biofeedback as a non-invasive intervention for the treatment of anxiety attacks. The results reinforce the clinical viability of this technique, especially when applied in structured settings and under professional supervision, and highlight its ability to improve patients' quality of life, reduce the pharmacological burden, and contribute to a more personalized and efficient model of care within mental health services.
KEYWORDS: Respiratory biofeedback, Anxiety attacks, Anxiety, Physiological markers.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Psiquiatri
Towards personalized respiratory medicine: Omics biomarkers of COPD
No full textLa malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) és una síndrome prevalent i infradiagnosticada. És una de les principals causes de morbimortalitat, i el seu maneig clínic està limitat per elements subjectius. Aquesta tesi té com a objectiu identificar signatures de biomarcadors sanguinis, principalment mitjançant proteòmica i metabolòmica, que puguin optimitzar la detecció i la fenotipificació de la MPOC, proporcionar una caracterització objectiva dels episodis d'exacerbació i predir el risc de mortalitat. Es van realitzar estudis observacionals multicèntrics, integrant dades clíniques i òmiques de mostres sanguínies de les cohorts BIOMEPOC i BIOEARLY-COPD. Els principals resultats identificaren perfils sanguinis capaços de discriminar (1) la MPOC dels controls, (2) signatures sistèmiques d'exacerbacions i (3) caracteritzar els fenotips d'exacerbació (GOLD E) i els fenotips d'exacerbació freqüents en la fase estable; (4) desenvolupar panells proteòmics i metabolòmics que prediguin la mortalitat a mitjà i llarg termini; i (5) millorar la classificació del risc i l'estratificació dels pacients en comparació amb els enfocaments tradicionals. La integració de biomarcadors òmics sanguinis i mètodes d'aprenentatge automàtic ofereix eines potencials per a la medicina personalitzada en la MPOC.La enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC) es un síndrome prevalente e infradiagnosticado. Es una de las principales causas de morbimortalidad, y su manejo clínico se ve limitado por elementos subjetivos. El objetivo de esta tesis es identificar marcadores biológicos sanguíneos, principalmente mediante proteómica y metabolómica, que puedan optimizar la detección y la fenotipificación de la EPOC, proporcionar una caracterización objetiva de las exacerbaciones y predecir el riesgo de mortalidad. Se realizaron estudios observacionales multicéntricos, integrando datos clínicos y ómicos de muestras sanguíneas de las cohortes BIOMEPOC y BIOEARLY-COPD. Los principales resultados identifican perfiles sanguíneos capaces de discriminar (1) la EPOC de los controles, (2) las firmas sistémicas de las exacerbaciones y (3) caracterizar los fenotipos exacerbadores (GOLD E) y los fenotipos exacerbadores frecuentes en la fase estable; (4) desarrollar paneles proteómicos y metabolómicos que predigan la mortalidad a medio y largo plazo; y (5) mejorar la clasificación del riesgo y la estratificación de los pacientes en comparación con los enfoques tradicionales. La integración de biomarcadores ómicos sanguíneos y métodos de aprendizaje automático ofrece herramientas potenciales para la medicina personalizada en la EPOC.Chronic obstructive pulmonary disease (COPD) is a prevalent and underdiagnosed syndrome. It is a leading cause of morbidity and mortality, and its clinical management is limited by subjective elements. This thesis aims to identify blood biomarker signatures, primarily from proteomics and metabolomics, that can optimise the detection and phenotyping of COPD, provide objective characterisation of exacerbation episodes, and predict mortality risk. Multicentre observational studies were conducted, integrating clinical and omics data from blood samples from the BIOMEPOC and BIOEARLY-COPD cohorts. The main results identify blood profiles capable of discriminating (1) COPD from controls, (2) systemic signatures of exacerbations, and (3) characterising exacerbator phenotypes (GOLD E) and frequent exacerbator phenotypes in the stable phase; (4) develop proteomic and metabolomic panels predicting medium- and long-term mortality; and (5) improve risk classification and patient stratification compared to traditional approaches. The integration of blood omics biomarkers and machine learning methods offers potential tools for personalised medicine in COPD.Universitat Pompeu Fabra. Doctorat en Biomedicin
Physiological welfare indicators in cetaceans: epidermal cortisol and oxytocin concentrations in managed and wild populations
No full textLa consciència sobre el benestar dels cetacis, tant en animals sota cura humana com en llibertat, ha augmentat considerablement en els darrers anys. Com a conseqüència, les consideracions de benestar tenen avui un paper rellevant en la formulació de polítiques institucionals i en l’elaboració de regulacions relacionades amb la protecció d’aquestes espècies. En aquest context, el desenvolupament de mesures fiables per avaluar el benestar s’ha convertit en una necessitat, especialment per a aquestes espècies amb un estil de vida aquàtic que històricament ha dificultat la recerca. Els marcadors fisiològics obtinguts a partir de diverses mostres biològiques poden proporcionar indicadors fiables, encara que inespecífics, de l’estat de benestar. En cetacis, les concentracions d’oxitocina (EOC) i cortisol epidèrmic (ECC) podrien oferir mètodes per avaluar el benestar a llarg termini i entendre com diversos estressors l’afecten. Tanmateix, abans de ser utilitzats, cal validar cada indicador per garantir que els mètodes de mostreig i anàlisi detecten de manera fiable les concentracions hormonals, i que els valors obtinguts reflecteixen els estats fisiològics i afectius.
Així doncs, aquesta tesi té com a objectiu validar l’ECC i l’EOC com a indicadors fisiològics del benestar en cetacis. S’han desenvolupat protocols de mostreig epidèrmic estandarditzats que s’han adaptat amb èxit a diferents espècies i contextos, incloent-hi dofins mulars (Tursiops truncatus), belugues (Delphinapterus leucas) i orques (Orcinus orca) sota cura humana, així com dofins ratllats (Stenella coeruleoalba) varats. Per a cada espècie i hormona, s’han optimitzat i validat els mètodes d’extracció i quantificació epidèrmica utilitzant immunoassaigs ELISA o AlphaLISA. Aquests protocols han assolit nivells elevats d’especificitat, precisió i sensibilitat, la qual cosa recolza l’ús per a una quantificació hormonal fiable. La tesi també analitza factors de confusió que podrien influir en les concentracions hormonals i comprometre la interpretació de les dades. S’observa que una massa de mostra baixa augmenta la variabilitat i redueix la precisió de les mesures de cortisol. A més, tant l’ECC com l’EOC han mostrat variacions en funció de la regió corporal, la capa epidèrmica i l’estació de l’any, fet que posa de manifest la importància d’aplicar protocols estandarditzats i considerar acuradament les variables ambientals.
D’altra banda, aquesta tesi avalua si l’ECC i l’EOC reflecteixen l’activitat integrada de l’eix hipotalàmic–hipofisiari–adrenal i del sistema d'oxitocina, respectivament, i examina la seva rellevància com a indicadors fisiològics del benestar en cetacis. L’ECC mostra correlacions elevades amb el cortisol en sèrum i greix, i varia de manera biològicament significativa en resposta a estressors, condicions de salut i modulació farmacològica, la qual cosa recolza la seva utilitat com a mesura retrospectiva de l’activitat de l’eix HPA. L’ECC també s’ha correlacionat amb una varietat de condicions associades a estats afectius, incloent-ne la seva gravetat i durada, reforçant així el seu potencial com a indicador no invasiu de benestar. Paral·lelament, l’EOC s’ha correlacionat significativament amb l’ECC i ha respost de manera inconsistent a estressors i a la motivació social i ambiental, possiblement reflectint el paper de l’oxitocina en la vinculació social i la recompensa, així com la seva interacció moduladora amb el sistema d’estrès. Addicionalment, s’han observat canvis similars en l’EOC sota condicions associades tant a estats afectius positius com negatius, cosa que actualment en limita l’aplicabilitat com a indicador fisiològic del benestar en cetacis.
En definitiva, aquesta tesi aporta evidència rellevant sobre la validesa i aplicabilitat de l’ECC i l’EOC com a indicadors fisiològics no invasius del benestar en cetacis, i ofereix orientació metodològica i pràctica per al seu ús i mesura. A més, obre noves preguntes de recerca que podrien ampliar el seu ús en l’estudi de qüestions relacionades amb el benestar i la conservació.La concienciación sobre el bienestar de los cetáceos, tanto en animales bajo cuidado humano como en libertad, ha aumentado considerablemente en los últimos años. En consecuencia, las consideraciones sobre bienestar desempeñan actualmente un papel relevante en políticas y regulaciones sobre protección y conservación de estas especies. En este contexto, desarrollar medidas fiables para evaluar el bienestar es esencial, especialmente por las dificultades históricas para investigar especies acuáticas. Los marcadores fisiológicos obtenidos de muestras biológicas pueden proporcionar indicadores fiables, aunque inespecíficos, del bienestar. En cetáceos, las concentraciones epidérmicas de oxitocina (EOC) y cortisol (ECC) podrían ofrecer métodos no invasivos para evaluar el bienestar a largo plazo y analizar cómo diversos estresores lo afectan. Sin embargo, antes de usarlos, es necesario validar rigurosamente estos indicadores para cada especie, garantizando que los métodos de muestreo y análisis sean precisos y que reflejen correctamente estados fisiológicos y afectivos.
Esta tesis tiene como objetivo validar y optimizar ECC y EOC como indicadores fisiológicos del bienestar en cetáceos. Se han desarrollado protocolos estandarizados, no invasivos, adaptados con éxito a distintas especies y contextos, incluyendo delfines mulares (Tursiops truncatus), belugas (Delphinapterus leucas) y orcas (Orcinus orca) bajo cuidado humano, así como delfines listados (Stenella coeruleoalba) varados y fallecidos. Para cada especie y hormona se han optimizado métodos de extracción y cuantificación epidérmica mediante inmunoensayos ELISA o AlphaLISA. Estos protocolos mostraron niveles altos de especificidad, precisión y sensibilidad, confirmando su utilidad para cuantificar hormonas de forma fiable. Además, la tesis analiza posibles factores de confusión no relacionados con bienestar que podrían influir en las concentraciones hormonales. Se observó que masas de muestra bajas (<20 mg) aumentan la variabilidad y reducen la precisión en las medidas de cortisol. Asimismo, ECC y EOC varían según región corporal, capa epidérmica y estación del año, destacando la importancia de protocolos estandarizados y de considerar variables ambientales.
Por otro lado, se evaluó si las ECC y EOC reflejan la actividad integrada del eje hipotalámico–hipofisario–adrenal (HPA) y del sistema oxitocina, respectivamente, examinando su relevancia como indicadores fisiológicos del bienestar. Las ECC mostraron correlaciones altas con cortisol en suero y grasa, variando significativamente ante probables estresores, condiciones de salud y modulación farmacológica, confirmando su utilidad como medida retrospectiva de la actividad del eje HPA. También se correlacionó con diversas condiciones afectivas, destacando su potencial como indicador no invasivo de bienestar. Las EOC mostraron correlación significativa con ECC, aunque con respuestas inconsistentes ante probables estresores y motivaciones sociales y ambientales, posiblemente debido al papel de la oxitocina en vínculos sociales, recompensa e interacción moduladora con el sistema del estrés. Se observaron cambios similares en EOC en condiciones afectivas positivas y negativas, limitando su aplicabilidad actual como indicador fisiológico del bienestar.
En conclusión, esta tesis aporta evidencia relevante sobre la validez y aplicabilidad de ECC y EOC como indicadores fisiológicos no invasivos del bienestar en cetáceos. Proporciona orientación metodológica práctica para su medición y plantea nuevas preguntas de investigación para ampliar su uso en estudios relacionados con bienestar y conservación, tanto en cetáceos en cautividad como en libertad.Awareness of cetacean welfare, both in managed care and in response to anthropogenic impacts in the wild, has increased substantially in recent years. As a result, welfare considerations now play a significant role in shaping institutional policies and informing regulations related to cetacean protection and conservation. In this context, developing robust and reliable welfare assessment measures has become essential, particularly for species whose aquatic lifestyle has historically posed significant research challenges. Physiological markers obtained from a variety of biological samples can provide reliable, nonspecific indicators of animal welfare. In cetaceans, epidermal cortisol concentrations (ECC) and oxytocin concentrations (EOC) may offer non-invasive methods for assessing long-term welfare and understanding how multiple stressors impact it. However, before its use and for each species, every indicator requires rigorous validation to ensure that both sampling and analytical methods reliably detect hormone concentrations, and that the resulting values accurately reflect physiological and affective states.
Accordingly, this thesis aimed to validate and optimize ECC and EOC as physiological welfare indicators in cetaceans. Standardized, non-invasive epidermal sampling protocols were successfully developed and adapted across species and contexts, including voluntarily participating bottlenose dolphins (Tursiops truncatus), belugas (Delphinapterus leucas), and killer whales (Orcinus orca) under human care, as well as stranded, deceased striped dolphins (Stenella coeruleoalba). For each species and hormone, epidermal extraction and quantification methods were optimized and validated using either ELISA or AlphaLISA immunoassays. These protocols consistently achieved high levels of specificity, precision, and sensitivity, supporting their use for reliable hormone quantification. The thesis also examined potential confounding factors unrelated to welfare that may affect hormone concentrations and compromise data interpretation. Low sample mass (<20 mg) was found to increase variability and reduce the accuracy of cortisol measurements. Additionally, both ECC and EOC varied by sampled body region, epidermal layer, and season, underscoring the need for consistent sampling protocols and careful consideration of environmental variables when using these indicators.
Further, this thesis evaluated whether ECC and EOC reflect integrated activity of the hypothalamic–pituitary–adrenal (HPA) axis and the oxytocin system, respectively, and assessed their relevance as physiological welfare indicators in cetaceans. ECC showed strong correlations with cortisol in serum and blubber and varied in a biologically meaningful way in response to assumed stressors, health conditions, and pharmacological modulation, supporting its utility as a retrospective, long-term measure of HPA axis activity. ECC correlated with a range of conditions assumed to reflect affective states, including their severity and duration, reinforcing its potential as a non-invasive welfare indicator. In parallel, EOC was significantly correlated with ECC and responded inconsistently to assumed stressors and to social and environmental motivation, likely reflecting oxytocin’s role in bonding and reward, as well as its modulatory interplay with the stress system. Additionally, similar changes in EOC were observed under conditions assumed to reflect both positive and negative affective states, currently limiting its applicability as a physiological welfare indicator in cetaceans.
Overall, this thesis provides important evidence on the validity and relevance of ECC and EOC as non-invasive physiological welfare indicators in cetaceans, offering methodological and practical guidance for their measurement and application. Furthermore, it opens up new research questions which could further expand the use of these indicators in addressing welfare and conservation-related issues, both in managed and wild cetacean populations.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Producció Anima
A multitemporal and multiscale analysis of soil erosion and sediment transport. Application to the badlands in the Upper Llobregat River Basin
No full textTesi en modalitat de compendi de publicacionsTesi amb menció de Doctorat Internacional(English) Badlands are among the most active geomorphic environments on Earth, exhibiting extreme erosion rates, sparse vegetation, and steep, deeply dissected slopes. In mountainous Mediterranean regions, seasonal climate variability - characterized by winter freeze-thaw cycles and intense summer convective storms - amplifies sediment production and transport. This study investigates the drivers and dynamics of erosion in the Upper Llobregat River Basin (ULRB), a representative Mediterranean badland system in the southeastern Pyrenees. Using a multi-scale and multi-method approach that integrates TLS monitoring, UAV-based photogrammetry, physically-based modelling, and machine learning, we assess sediment dynamics at slope, catchment, and regional scales. Erosion rates at the slope scale ranged from 16500 T km−2 year−1 to 30000 T km−2 year−1. Sediment export at the catchment scale ranged from 42 to 105 T·km⁻²·year⁻¹ over the study period (2020–2024), averaging only 10.7% of the long-term annual yield of 880 T·km⁻²·year-1. Landscape Evolution Model (LEM) reproduced seasonal sediment cycles and highlighted the importance of hydrological connectivity and temporary sediment storage. At the regional scale, Random Forest models predicted badland susceptibility with high accuracy, although model generalizability declined outside the training domain. Additionally, shallow landslides also played a minor episodic role in sediment delivery during some intense, widespread rainstorms, although not directly linked to badland dynamics. The findings underscore the importance of integrating diverse methods and spatial scales to capture the complexity of badland erosion processes. The work also provides essential insights for erosion monitoring, land management, and sediment risk mitigation in sensitive Mediterranean mountain landscapes.(Català) Els badlands són un dels entorns geomorfològics més actius de la Terra, caracteritzats per taxes d'erosió extremes, vegetació escassa i pendents abruptes. A les regions mediterrànies de muntanya, la variabilitat climàtica estacional —amb cicles de gel-desgel a l’hivern i tempestes convectives intenses a l’estiu— amplifica la producció i el transport de sediments. Aquest estudi investiga els factors i la dinàmica de l’erosió a la Conca Alta del riu Llobregat, un sistema de badlands mediterrani representatiu situat al sud-est del Pirineu. Mitjançant un enfocament multiescalar i multimètode que integra Escaneig Làser Terrestre, fotogrametria amb drons, modelització basada en processos físics i aprenentatge automàtic, s’avalua la dinàmica dels sediments a escala de talús, conca i regional.
Les taxes d’erosió a escala de talús han oscil·lat entre 16.500 i 30.000 T·km⁻²·any⁻¹. L’exportació de sediments a escala de conca han variat de 42 a 105 T·km⁻²·any⁻¹ durant el període d’estudi, la qual cosa representa només un 10,7% de la mitjana anual a llarg termini (880 T·km⁻²·any⁻¹). El Model d’Evolució del Paisatge ha reproduït els cicles estacionals de sediments i ha posat de manifest la importància de la connectivitat hidrològica i de l’emmagatzematge temporal de sediments.
A escala regional, els models de Random Forest han predit amb alta precisió la susceptibilitat a la formació de badlands, tot i que la capacitat de generalització del model disminuïa fora del domini d'entrenament. A més, els despreniments superficials han tingut un paper episòdic menor en l’aportació de sediments durant algunes tempestes intenses i extenses a escala regional, tot i no estar directament relacionats amb la dinàmica pròpia de les badlands.
Els resultats subratllen la importància d’integrar mètodes diversos i escales espacials diferents per capturar la complexitat dels processos d’erosió en badlands. Aquest treball també ofereix coneixements essencials per al monitoratge de l’erosió, la gestió del territori i la mitigació del risc per sediments en paisatges de muntanya mediterranis sensibles.(Español) Los badlands son uno de los entornos geomorfológicos más activos de la Tierra, caracterizados por tasas de erosión extremas, vegetación escasa y pendientes abruptos. En las regiones mediterráneas de montaña, la variabilidad climática estacional -con ciclos de hielo-deshielo en invierno y tormentas convectivas intensas en verano- amplifica la producción y el transporte de sedimentos. Este estudio investiga los factores y la dinámica de la erosión en la Cuenca Alta del río Llobregat, un sistema de badlands mediterráneo representativo situado en el sureste del Pirineo. Mediante un enfoque multiescalar y multimétodo que integra Escaneo Láser Terrestre, fotogrametría con drones, modelización basada en procesos físicos y aprendizaje automático, se evalúa la dinámica de los sedimentos a escala de ladera, cuenca y regional.
Las tasas de erosión a escala de ladera han oscilado entre 16.500 y 30.000 T·km⁻²·año⁻¹. La exportación de sedimentos a escala de cuenca ha variado de 42 a 105 T·km⁻²·año⁻¹ durante el período de estudio, lo que representa solo un 10,7% de la media anual a largo plazo (880 T·km⁻²·año⁻¹). El Modelo de Evolución del Paisaje ha reproducido los ciclos estacionales de sedimentos y ha puesto de manifiesto la importancia de la conectividad hidrológica y del almacenamiento temporal de sedimentos.
A escala regional, el modelo de Random Forest ha predicho con alta precisión la susceptibilidad a la formación de badlands, aunque la capacidad de generalización del modelo disminuía fuera del área de entrenamiento. Además, los desprendimientos superficiales han tenido un papel episódico menor en la aportación de sedimentos durante algunas tormentas intensas y extensas a escala regional, a pesar de no estar directamente relacionados con la dinámica propia de los badlands.
Los resultados subrayan la importancia de integrar métodos diversos y diferentes escalas espaciales para captar la complejidad de los procesos de erosión en badlands. Este trabajo también ofrece conocimientos esenciales para el monitoreo de la erosión, la gestión del territorio y la mitigación del riesgo por sedimentos en paisajes de montaña mediterráneos sensibles.DOCTORAT EN ENGINYERIA DEL TERRENY (Pla 2012
Forced online-level bureaucracy. The case of municipal social services and gender-based violence support in Spain during the Covid-19 crisis.
No full textLa pandèmia de COVID-19 va evidenciar vulnerabilitats en la prestació de serveis públics, especialment en àmbits que depenen del contacte directe. Tot i que el teletreball i les eines digitals van assegurar la continuïtat dels serveis, també van comportar nous reptes, sobretot per als professionals de primera línia que atenen col·lectius vulnerables. Aquesta tesi analitza l'impacte de la transformació digital provocada per la crisi en professionals dels serveis socials municipals i de suport a la violència de gènere (VG) a Espanya. L’estudi, basat en una investigació qualitativa amb 56 entrevistes semiestructurades, examina la transició de la street-level bureaucracy (SLB) a la online-level bureaucracy (OLB) durant la pandèmia.
L’objectiu principal és analitzar l’impacte pràctic, emocional i institucional d’aquest canvi brusc cap al teletreball en el sector públic. Primerament, s’explora com els professionals van viure aquesta transició forçada en relació amb les seves diverses funcions. Els resultats indiquen que la viabilitat del teletreball en serveis socials depèn de distingir quines tasques poden fer-se eficaçment en línia i quines requereixen presència física. Tanmateix, els límits burocràtics poden dificultar-ne l’eficiència, generant retards, estrès i problemes de comunicació que perjudiquen la coordinació i la col·laboració.
A més, la tesi amplia el marc de la SLB tot examinant l’impacte emocional del teletreball, especialment en serveis de VG. Es mostra com la prestació remota, els reptes de la crisi i les limitacions institucionals van afectar les emocions dels professionals de primera línia. L’estudi revela que l’increment de l’estrès va esborrar els límits entre la feina i la vida personal, mentre que les ineficiències burocràtiques van augmentar la frustració, l’aïllament i el malestar moral. Finalment, s’identifiquen mancances en el suport institucional i es reclama la necessitat d’intervencions estructurades per millorar el teletreball i la preparació davant futures crisis.La pandemia de COVID-19 expuso vulnerabilidades en la prestación de servicios públicos, especialmente en sectores de servicios humanos que dependen del contacto directo. Aunque las herramientas digitales y el teletrabajo permitieron continuar la atención, también generaron nuevos desafíos, particularmente para los trabajadores de primera línea que apoyan a poblaciones vulnerables. Esta tesis analiza el impacto de la transformación digital forzada por la crisis en profesionales de servicios sociales municipales y de atención a la violencia de género (VG) en España. A partir de una investigación cualitativa basada en 56 entrevistas semiestructuradas, el estudio examina la transición de la street-level bureaucracy (SLB) a la online-level bureaucracy (OLB) durante la pandemia.
El objetivo principal es analizar el impacto práctico, emocional e institucional de este cambio abrupto hacia el teletrabajo en el sector público. En primer lugar, se explora cómo los profesionales vivieron esta transición, considerando la diversidad de tareas que desempeñan. Los resultados muestran que la sostenibilidad del teletrabajo en servicios sociales depende de distinguir qué tareas pueden realizarse en línea y cuáles requieren presencia física. No obstante, las limitaciones burocráticas pueden dificultar su implementación, provocando retrasos, estrés y problemas de comunicación que afectan la coordinación y colaboración interinstitucional.
Asimismo, la tesis amplía el enfoque de SLB al estudiar el impacto emocional del trabajo remoto, especialmente en los servicios de VG. Se analiza cómo la prestación remota, los retos propios de la crisis y las restricciones institucionales incidieron en las emociones laborales de los profesionales. El estudio revela que el aumento del estrés diluyó los límites entre la vida laboral y personal, y que las ineficiencias burocráticas generaron frustración, aislamiento y malestar moral. También se identifican carencias en el apoyo institucional y se destaca la necesidad de intervenciones estructuradas para mejorar el teletrabajo y la preparación ante futuras crisis.The COVID-19 pandemic exposed significant vulnerabilities in public service delivery, particularly in human services sectors that rely heavily on face-to-face interaction. While digital tools and telework ensured service continuity, they also introduced new challenges, especially for frontline workers supporting vulnerable populations. This thesis analyses the impact of crisis-induced digital transformation on professionals working in municipal social services and gender-based violence (GBV) support services in Spain. Drawing on qualitative research, including 56 semi-structured interviews, the study focuses on the transition from street-level bureaucracy (SLB) to online-level bureaucracy (OLB) during the pandemic.
The main objective is to analyze the practical, emotional, and institutional impact of this abrupt and crisis-driven shift to telework on human services professionals in the public sector. First, the thesis explores how professionals experienced this forced transition, particularly in relation to the diverse tasks they perform. The findings suggest that the long-term sustainability of telework in social services depends on carefully distinguishing which tasks can be effectively carried out online and which require in-person engagement. However, bureaucratic constraints can hinder telework’s potential, creating delays, stress, and communication challenges that affect coordination and collaboration among stakeholders.
Additionally, the thesis expands the SLB framework by examining the emotional impact of remote work, particularly in GBV services. It explores how remote service provision, crisis-related challenges, and institutional limitations shaped the emotional experiences of frontline professionals. The study reveals that heightened stressors blurred work-life boundaries, and bureaucratic inefficiencies significantly increased frustration, isolation, and moral distress. Furthermore, it identifies critical gaps in institutional support and underscores the need for structured interventions to improve remote work conditions in the public sector and preparedness in case of future crises."Universitat Rovira i Virgili. Programa de Doctorat en Economia i Empresa
(Dis)information in Western Europe and the United States: A Challenge to Democratic Stability
No full textDurant l'última dècada, la proliferació de la (des)informació ha esdevingut una preocupació urgent per a les democràcies occidentals, ja que diversos actors estatals adversaris, especialment Rússia i Xina, han intensificat aquesta activitat. Mentre que les investigacions existents han examinat majoritàriament els mecanismes d'interferència estrangera de manera aïllada, aquesta tesi doctoral per compendi proporciona una anàlisi integrada de les campanyes russes de (des)informació dirigides a determinats estats occidentals entre 2014 i 2024. Basant-se en tres articles interconnectats, la tesi investiga com els actors estatals i paraestatals russos empren operacions de (des)informació per desestabilitzar les institucions democràtiques i la cohesió social.
Els estudis previs s'han centrat, en la seva major part, en les dimensions tècniques de la interferència digital sense tenir en compte la interconnexió entre les tàctiques i els objectius estratègics més amplis, els vincles entre els elements psicològics i tècnics d'aquestes campanyes, i els impactes socials més extensos. Per abordar aquesta bretxa, aquesta tesi introdueix noves perspectives teòriques i evidències que capturen la naturalesa multifacètica de les modernes operacions de (des)informació, emfatitzant com aquestes soscaven simultàniament la confiança institucional, erosionen la cohesió social i exploten les vulnerabilitats emocionals en les societats democràtiques.
Aquest treball està guiat per dues preguntes d'investigació fonamentals: Com afecten les campanyes russes de (des)informació a les relacions entre l'estat i la societat en les democràcies occidentals? i (2) Com s'han adaptat aquestes operacions en resposta a les contramesures occidentals? Per respondre a aquestes preguntes, aquesta investigació empra una combinació de mètodes, incloent-hi estudis de casos creuats, anàlisi de contingut i anàlisi de xarxes a través de múltiples plataformes i contextos. Les dades per a aquests estudis inclouen tant l'extracció de dades primàries com dades secundàries procedents d'informes publicats pel govern, mitjans de comunicació, laboratoris forenses digitals i organitzacions de la societat civil. En conjunt, els tres articles se centren a examinar el següent: (1) com la interferència híbrida russa erosiona la confiança vertical (institucional) i horitzontal (social) a França, Alemanya i el Regne Unit, (2) les estratègies de manipulació emocional desplegades contra els afroamericans a les xarxes socials, i (3) les tàctiques evolutives de les campanyes de (des)informació russes a Telegram.
Les troballes revelen un alt grau de sofisticació en les operacions d'influència russes a les societats occidentals objectiu, demostrant com aquestes operacions erosionen concurrentment la confiança institucional, exacerben les divisions socials, construeixen estratègies de manipulació emocional i treballen per fomentar operacions de (des)informació resistents a les contramesures. En desenvolupar marcs innovadors per identificar i analitzar aquests fenòmens en espais digitals, aquesta tesi avança en la comprensió teòrica de les campanyes contemporànies de (des)informació estrangera. A més, empíricament, proporciona evidència sistemàtica de com aquestes operacions evolucionen i s'adapten a través de diferents contextos democràtics en determinats estats occidentals.Durante la última década, la proliferación de la (des)información se ha convertido en una preocupación apremiante para las democracias occidentales, ya que diversos actores estatales adversarios, especialmente Rusia y China, han intensificado tales actividades. Mientras que las investigaciones existentes han examinado mayoritariamente los mecanismos de interferencia extranjera de forma aislada, esta tesis doctoral por compendio proporciona un análisis integrado de las campañas rusas de (des)información dirigidas a determinados estados occidentales entre 2014 y 2024. Basándose en tres artículos interconectados, la tesis investiga cómo los actores estatales y paraestatales rusos emplean operaciones de (des)información para desestabilizar las instituciones democráticas y la cohesión social.
Los estudios previos se han centrado, en su mayor parte, en las dimensiones técnicas de la interferencia digital sin tener en cuenta la interconexión entre las tácticas y los objetivos estratégicos más amplios, los vínculos entre los elementos psicológicos y técnicos de estas campañas, y los impactos sociales más extensos. Para abordar esta brecha, esta tesis introduce nuevas perspectivas teóricas y evidencias que capturan la naturaleza multifacética de las modernas operaciones de (des)información, enfatizando cómo éstas socavan simultáneamente la confianza institucional, erosionan la cohesión social y explotan las vulnerabilidades emocionales en las sociedades democráticas.
Este trabajo está guiado por dos preguntas de investigación fundamentales: (1) ¿Cómo afectan las campañas rusas de (des)información a las relaciones entre el estado y la sociedad en las democracias occidentales? y (2) ¿Cómo se han adaptado estas operaciones en respuesta a las contramedidas occidentales? Para responder a estas preguntas, esta investigación emplea una combinación de métodos, incluyendo estudios de casos cruzados, análisis de contenido y análisis de redes a través de múltiples plataformas y contextos. Los datos para estos estudios incluyen tanto la extracción de datos primarios como datos secundarios procedentes de informes publicados por el gobierno, medios de comunicación, laboratorios forenses digitales y organizaciones de la sociedad civil. En conjunto, los tres artículos se centran en examinar lo siguiente: (1) cómo la interferencia híbrida rusa erosiona la confianza vertical (institucional) y horizontal (social) en Francia, Alemania y el Reino Unido, (2) las estrategias de manipulación emocional desplegadas contra los afroamericanos en las redes sociales, y (3) las tácticas evolutivas de las campañas de (des)información rusas en Telegram.
Los hallazgos revelan un alto grado de sofisticación en las operaciones de influencia rusas en las sociedades occidentales objetivo, demostrando cómo tales operaciones erosionan concurrentemente la confianza institucional, exacerban las divisiones sociales, construyen estrategias de manipulación emocional y trabajan para fomentar operaciones de (des)información resistentes a las contramedidas. Al desarrollar marcos novedosos para identificar y analizar tales fenómenos en espacios digitales, esta tesis avanza en la comprensión teórica de las campañas contemporáneas de (des)información extranjera. Además, empíricamente, proporciona evidencia sistemática de cómo tales operaciones evolucionan y se adaptan a través de diferentes contextos democráticos en determinados estados occidentales.Over the past decade, the proliferation of (dis)information has become a pressing concern for Western democracies as a range of adversarial state actors, notably Russia and China, have escalated such activity. While existing research has largely examined the mechanisms of foreign interference in isolation, this doctoral thesis by compendium provides an integrated analysis of Russian (dis)information campaigns targeting select Western states between 2014 and 2024. Drawing on three interconnected papers, the thesis investigates how Russian state and semi-state actors employ (dis)information operations to destabilize democratic institutions and societal cohesion.
Prior scholarship has, for the most part, focused on the technical dimensions of digital interference without accounting for the interconnection between tactics and broader strategic goals, the links between psychological and technical elements of these campaigns, and the broader societal impacts. To address this gap, this thesis introduces new theoretical insights and evidence that capture the multifaceted nature of modern (dis)information operations, emphasizing how they simultaneously undermine institutional trust, erode social cohesion, and exploit emotional vulnerabilities in democratic societies.
This dissertation is guided by two core research questions: (1) How do Russian (dis)information campaigns affect state-society relations in Western democracies? and (2) How have these operations adapted in response to Western countermeasures? To answer these questions, this research employs a mixture of methods, including cross-case studies, content analysis, topic analysis, and network analysis across multiple platforms and contexts. The data for these studies includes both primary data scraping as well as secondary data from reports published by the government, media, digital forensic labs, and civil society organizations. Together, the three papers focus on examining the following: (1) how Russian hybrid interference erodes vertical (institutional) and horizontal (social) trust in France, Germany, and the United Kingdom, (2) the emotional manipulation strategies deployed against Black Americans on social media, and (3) the evolving tactics of Russian (dis)information campaigns on Telegram.
The findings reveal a high degree of sophistication in Russian influence operations in targeted Western societies, demonstrating how such operations concurrently erode institutional trust, exacerbate social divisions, construct emotional manipulation strategies, and work to foster (dis)information operations that are resilient to countermeasures. By developing novel frameworks to identify and analyze such phenomena in digital spaces, this thesis advances theoretical understandings of contemporary foreign (dis)information campaigns. In addition, empirically, it provides systematic evidence of how such operations evolve and adapt across different democratic contexts in select Western states.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Ciència Política, Polítiques Públiques i Relacions Internacional