Tesis Doctorals en Xarxa
Not a member yet
46997 research outputs found
Sort by
Cooperación público-local y comunitaria en el resguardo de los cuidados. Una lectura feminista de los cuidados colectivos a la soledad no deseada de las personas mayores en Quito y Barcelona
No full textLa presente tesis doctoral examina, en clave feminista, los potenciales y limitaciones de las alianzas entre la comunidad y la administración pública local acompañando a las necesidades relacionales de cuidados de las personas mayores que viven situaciones de soledad no deseada y aislamiento social. Para ello, la investigación se propone un ejercicio comparativo entre las ciudades de Barcelona y Quito dentro del marco analítico y estratégico de la Democratización de los cuidados (Ezquerra & Mansilla, 2018). A partir de la adaptación de este marco, se ajusta el foco del análisis en su segundo y tercer eje: la redistribución de los cuidados más allá del hogar, y la reducción de las desigualdades de género en la recepción y provisión de estos. Los cuidados públicos-comunitarios entendidos desde el prisma de “lo común” se abordan a través de una investigación cualitativa de estudios de casos holísticos y múltiples. En la ciudad de Barcelona se estudiaron, entre 2018 y 2021, los casos: el proyecto de acción comunitaria para personas mayores “Radars” y el programa “Baixem al Carrer” en el barrio de Poble Sec. En la ciudad de Quito se estudiaron, entre 2021 y 2022, los casos: el “Programa Sesenta y PiQuito” y el proyecto de mediación comunitaria del Museo de la Ciudad de Quito con el grupo “Memorias del Ayer”. Los resultados advierten fortalezas y aspectos a redefinirse desde dos dimensiones: una primera, sobre lo comunitario defendiendo a los cuidados relacionales como un derecho de todas y todos, y, una segunda, sobre lo público-local defendiendo los cuidados en común e impregnándose de sus valores. Finalmente, esta evidencia empírica aportó a la construcción de propuestas de política pública para colectivizar la atención a las demandas relacionales de las personas mayores con base en los principios de la corresponsabilidad y la justicia social y de género.La present tesi doctoral examina, en clau feminista, els potencials i les limitacions de les aliances entre la comunitat i l’administració pública local per donar resposta a les necessitats relacionals de cures de la gent gran que viu situacions de solitud no desitjada i aïllament social. Per a això, la recerca proposa un exercici comparatiu entre les ciutats de Barcelona i Quito dins del marc analític i estratègic de la Democratització de les cures (Ezquerra & Mansilla, 2018). A partir de l’adaptació d’aquest marc, es focalitza l’anàlisi en el seu segon i tercer eix: la redistribució de les cures més enllà de la llar, i la reducció de les desigualtats de gènere en la recepció i provisió d’aquestes. Les cures públic-comunitàries, enteses des del prisma de “el comú,” s’aborden a través d’una investigació qualitativa d’estudis de casos holístics i múltiples. A la ciutat de Barcelona, entre 2018 i 2021, es van estudiar els casos: el projecte d’acció comunitària per a les persones grans “Radars” i el programa “Baixem al Carrer” al barri del Poble-sec. A la ciutat de Quito, entre 2021 i 2022, es van analitzar els casos: el “Programa Sesenta y PiQuito” i el projecte de mediació comunitària del Museu de la Ciutat de Quito amb el grup “Memorias del Ayer.” Els resultats identifiquen fortaleses i aspectes a redefinir des de dues dimensions: una primera, centrada en l’àmbit comunitari, defensant les cures relacionals com un dret de totes i tots; i una segona, centrada en l’àmbit públic-local, defensant les cures en comú i impregnades dels seus valors. Finalment, aquesta evidència empírica ha contribuït a la construcció de propostes de política pública per col·lectivitzar l’atenció a les demandes relacionals de les persones grans, basant-se en els principis de la corresponsabilitat i la justícia social i de gènere.This doctoral thesis examines, from a feminist perspective, the potential and limitations of alliances between the community and local public administration to answer to the relational needs of care for elderly people living in situations of unwanted loneliness and social isolation. To this end, the research proposes a comparative exercise between the cities of Barcelona and Quito within the analytical and strategic framework of the Democratization of care (Ezquerra & Mansilla, 2018). Based on the adaptation of this framework, the analysis focuses on its second and third axis: the redistribution of care beyond the home environment and the reduction of gender inequalities in the reception and provision of care. Public-community care, approached from the prism of “the common,” is addressed through a qualitative investigation of holistic and multiple case studies. In the city of Barcelona, between 2018 and 2021, the following cases were studied: the community action project for the elderly “Radars” and the program “Baixem al Carrer” in the neighborhood of Poble-Sec. In the city of Quito, between 2021 and 2022, the following cases were analyzed: the “Sesenta y PiQuito Program” and the community mediation project of the Quito’s city Museum with the group “Memorias del Ayer”. The results highlight strengths and areas requiring redefinition across two dimensions: first, at the community level, defending relational care as a right for all; and second, at the public-local level, advocating for care as a common good and taking into account its values. Finally, this empirical evidence contributed to the development of public policy proposals aimed at collectivizing the response to the relational demands of elderly, grounded in the principles of shared responsibility and social and gender justice.Estudis de gènere: Cultura, Societat i Polítique
Bridging the gap between homogeneous catalysis and organic electrosynthesis
No full textL’electrosíntesi orgànica ha esdevingut una àrea d’interés en química gràcies a les seves nombroses avantatges, com
ara alts rendiments, excel·lent selectivitat i la capacitat d’assolir una reactivitat sense precedents. No obstant, aquests
processos són inherentment complexos, ja que habitualment impliquen etapes de transferència d’electrons tant
homogènies com heterogènies, fet que en dificulta especialment el seu estudi.
En aquesta Tesi Doctoral, s’exploren dues transformacions electroquímiques catalitzades per metalls de transició:
l’acoblament C–N utilitzant iode com a mediador redox, i l’acoblament reductiu C–C facilitat per un protector de
sobrecàrrega per evitar la degradació del catalitzador. Per a ambdues reaccions, es van emprar càlculs DFT per
caracteritzar tant els processos homogenis que tenen lloc en solució com les reaccions electródiques en fase
heterogènia. A continuació, es van realitzar simulacions microcinètiques amb la finalitat d’incorporar explícitament
variables experimentals rellevants, com ara el potencial aplicat i la intensitat de corrent, modelitzades a través de les
barreres energètiques de les reaccions electròdiques. Els resultats simulats concorden satisfactoriament amb les
dades experimentals.
El treball de recerca presentat en aquesta Tesi proporciona un marc computacional sistemàtic per estudiar les
reaccions electrosintètiques a nivell microscòpic, a més d’oferir valuosos coneixements mecanístics sobre aquests
processos complexos.La electrosíntesis orgánica se ha convertido en un área de interés en química debido a sus numerosas ventajas,
como altos rendimientos, excelente selectividad y la capacidad de alcanzar una reactividad sin precedentes. Sin
embargo, estos procesos son inherentemente complejos, ya que típicamente involucran tanto etapas de transferencia
de electrones homogéneas como heterogéneas, lo que dificulta especialmente su estudio.
En esta Tesis Doctoral, se exploran dos transformaciones electroquímicas catalizadas por metales de transición: el
acoplamiento C–N utilizando yodo como mediador redox, y el acoplamiento reductivo C–C facilitado por un protector
de sobrecarga para evitar la degradación del catalizador. Para ambas reacciones, se emplean cálculos DFT para
caracterizar tanto los procesos homogéneos que ocurren en solución como las reacciones electródicas en fase
heterogénea. Posteriormente, se realizaron simulaciones microcinéticas con la finalidad de incorporar explícitamente
variables experimentales relevantes, como el potencial aplicado y la intensidad de corriente, modelizadas a través de
las barreras energéticas de las reacciones electródicas. Los resultados simulados concuerdan satisfactoriamente con
los datos experimentales.
El trabajo de investigación presentado en esta Tesis proporciona un marco computacional sistemático para estudiar
las reacciones electrosintéticas a nivel microscópico, además de ofrecer valiosos conocimientos mecanísticos sobre
estos procesos complejos.Organic electrosynthesis has gained significant attention in chemistry due to its numerous advantages, including high
yields, excellent selectivities and the ability to achieve unprecedented reactivity. These processes, however, are
inherently complex, as they typically involve both homogeneous and heterogeneous electron transfer steps, making
their study particularly challenging.
In this Doctoral Thesis, we explored two distinct transition-metal-catalyzed electrochemical transformations: C–N
coupling using iodine as a redox mediator, and C–C reductive coupling facilitated by an overcharge protector to avoid
catalyst degradation. For both reactions, we employed DFT calculations to successfully characterize the
homogeneous processes occurring in solution as well as the heterogeneous electrodic reactions. Subsequently, we
conducted microkinetic simulations that explicitly incorporated key experimental variables such as applied potential
and current intensity, modeled through the energy barriers of the electrodic reactions. The simulated results
demonstrated strong agreement with experimental data.
The research work presented in this Thesis provides a systematic computational framework for studying
electrosynthetic reactions at the microscopic level, while also offering valuable mechanistic insights into these complex
processes."Universitat Rovira i Virgili. Programa de Doctorat en Ciència i Tecnologia Química
Computational studies in glycobiological chemistry
No full textLa química glicobiològica, que se centra en l'estudi de l'estructura, la funció i la biosíntesi dels glicans, ha esdevingut un camp crític per entendre processos biològics complexos i desenvolupar noves intervencions terapèutiques. La naturalesa intricada dels glicans, juntament amb els seus amplis rols en la comunicació cel·lular, la resposta immune i la patologia de malalties, requereixen metodologies avançades per a la seva anàlisi i manipulació. En aquest context, la integració de simulacions de dinàmica molecular convencional (cMD), mètodes de mostreig millorats i algoritmes genètics han esdevingut indispensables, proporcionant una visió profunda del comportament dinàmic i els paisatges conformacionals dels enzims i complexos relacionats amb els glicans.
Els recents avenços en química glicobiològica han aprofundit significativament en la nostra comprensió de les estructures de glicans i els seus rols en els sistemes biològics, impulsats per innovacions tant en tècniques experimentals com computacionals. Experimentalment, mètodes d'avantguarda com la criomicroscòpia electrònica (cryo-EM), l'espectrometria de masses avançada i la ressonància magnètica nuclear (RMN) d'alta resolució han permès la caracterització precisa de les estructures de glicans i les seves interaccions amb proteïnes, proporcionant informació sobre els mecanismes de la glicosilació i les seves implicacions en malalties. Paral·lelament, els enfocaments computacionals esmentats anteriorment han millorat la capacitat de modelar el comportament dinàmic dels glicans i els enzims associats a nivell atòmic, revelant estats conformacionals clau i paisatges energètics que sustenten la funció dels glicans i la catàlisi enzimàtica. Aquests desenvolupaments han estat complementats per algoritmes d'aprenentatge automàtic i eines de bioinformàtica que faciliten la predicció de les estructures de glicans i els seus rols biològics. Aquestes tècniques computacionals ofereixen una eina potent per explorar el comportament temporal de biomolècules a nivell atòmic, permetent l'elucidació de relacions estructurals i funcionals que sovint són inaccessibles mitjançant tècniques experimentals. A més, la programació científica juga un paper fonamental en la implementació i optimització d'aquestes tècniques computacionals, permetent el desenvolupament d'algoritmes i fluxos de treball personalitzats adaptats als reptes específics que plantegen els sistemes relacionats amb glicans. Junts, aquests avenços experimentals i computacionals estan impulsant els límits de la recerca glicobiològica, oferint noves vies per a la intervenció terapèutica i l'enginyeria biomolecular.
La primera part d'aquest treball presenta l'aplicació d'un protocol computacional multi-escala per estudiar les vies d'egressió i la dinàmica de l'aigua en productes basats en glicans a la glico-hidrolasa HvExoI, la formació i caracterització de complexos pre-catalítics en la glicotransferasa GGCGT, la caracterització dels estats conformacionals de lloop en la glicoxidasa PsG3Ox i l'exploració conformacional del pèptid beta-endorfina. HvExoI és crucial per a la descomposició de carbohidrats complexos, influint en els mecanismes de defensa de les plantes i en el metabolisme energètic, amb possibles implicacions per a la producció de biocombustibles i la biotecnologia agrícola. GGCGT és clau en la biosíntesi de glicans complexos amb enllaços C-glicosídics, que són essencials per a la senyalització cel·lular, les respostes immunitàries i l'estabilitat de les proteïnes, destacant la seva importància en el desenvolupament de noves estratègies de glicointegració i glicoproteïnes terapèutiques. PsG3Ox està implicada en la degradació oxidativa dels enllaços glicosídics, un procés que té aplicacions significatives en la biocatàlisi i en el desenvolupament de processos biotecnològics per a la conversió de carbohidrats. Finalment, la beta-endorfina, un pèptid opioide endogen, té un paper vital en la modulació del dolor, la funció immune i la resposta a l'estrès.
La segona part d'aquest treball s'ha centrat en la millora i desenvolupament d'un nou algoritme genètic multi-objectiu per al modelatge molecular complex, GaudiM2. GaudiM2 és una aplicació de codi obert desenvolupada com una extensió del seu predecessor, GaudiMM, amb un enfocament en l'ús d'estratègies de cerca multi-objectiu per explorar sistemes complexos.La química glicobiológica, que se centra en el estudio de la estructura, función y biosíntesis de los glicanos, ha emergido como un campo crucial para comprender procesos biológicos complejos y desarrollar nuevas intervenciones terapéuticas. La naturaleza intrincada de los glicanos, junto con sus amplios roles en la comunicación celular, la respuesta inmune y la patología de enfermedades, requiere de metodologías avanzadas para su análisis y manipulación. En este contexto, la integración de simulaciones de dinámica molecular convencional (cMD), métodos de muestreo mejorado y algoritmos genéticos se ha vuelto indispensable, proporcionando una comprensión profunda del comportamiento dinámico y de los paisajes conformacionales de los enzimas y complejos relacionados con glicanos.
Los avances recientes en la química glicobiológica han profundizado significativamente nuestra comprensión de las estructuras de los glicanos y de sus roles en los sistemas biológicos, impulsados por innovaciones tanto en técnicas experimentales como computacionales. Experimentalmente, métodos de vanguardia como la microscopía crioelectrónica (cryo-EM), la espectrometría de masas avanzada y la resonancia magnética nuclear (NMR) de alta resolución han permitido la caracterización precisa de las estructuras de los glicanos y sus interacciones con proteínas, proporcionando información sobre los mecanismos de la glicosilación y sus implicaciones en enfermedades. Paralelamente, los enfoques computacionales mencionados anteriormente han avanzado en la capacidad de modelar el comportamiento dinámico de los glicanos y de sus enzimas asociados a nivel atómico, revelando estados conformacionales clave y paisajes energéticos que fundamentan la función de los glicanos y la catálisis enzimática. Estos desarrollos han sido complementados por algoritmos de aprendizaje automático y herramientas de bioinformática que facilitan la predicción de las estructuras de los glicanos y sus roles biológicos. Estos enfoques computacionales ofrecen una herramienta poderosa para explorar el comportamiento dependiente del tiempo de las biomoléculas a nivel atómico, permitiendo la elucidación de relaciones estructurales y funcionales que a menudo son inaccesibles a través de técnicas experimentales tradicionales. Además, la programación científica juega un papel clave en la implementación y optimización de estas técnicas computacionales, permitiendo el desarrollo de algoritmos personalizados y flujos de trabajo adaptados a los desafíos específicos que plantean los sistemas relacionados con glicanos.
La primera parte de este trabajo reporta la aplicación de un protocolo computacional multiescala para estudiar las vías de egresión y la dinámica del agua de los productos basados en glicanos en la glico-hidrolasa HvExoI, la formación y caracterización de complejos pre-catalíticos en la glicotransferasa GGCGT, la caracterización de estados conformacionales de los loops en la glucósido-oxidasa PsG3Ox, y la exploración conformacional del péptido beta-endorfina. HvExoI es crucial para la degradación de carbohidratos complejos, influyendo en los mecanismos de defensa de las plantas y en el metabolismo energético, con posibles implicaciones en la producción de biocombustibles y en la biotecnología agrícola. GGCGT es clave en la biosíntesis de glicanos complejos con enlaces C-glicosídicos, que son esenciales para la señalización celular, la respuesta inmune y la estabilidad de las proteínas. PsG3Ox participa en la degradación oxidativa de enlaces glicosídicos, un proceso con aplicaciones significativas en la biocatálisis y en el desarrollo de procesos biotecnológicos para la conversión de carbohidratos. Finalmente, la beta-endorfina, un péptido opioide endógeno, desempeña un papel vital en la modulación del dolor, la función inmune y la respuesta al estrés, convirtiéndose en un objetivo crucial para la investigación en neurofaramcología.
La segunda parte de este trabajo se ha centrado en la mejora y desarrollo de un nuevo algoritmo genético multi-objetivo para el modelado molecular complejo, GaudiM2. GaudiM2 es una aplicación de código abierto desarrollada como una extensión de su predecesor, GaudiMM, con el objetivo de emplear estrategias de búsqueda multi-objetivo para explorar sistemas complejos con un gran número de soluciones potenciales.Glycobiological chemistry, which focuses on the study of the structure, function, and biosynthesis of glycans, has emerged as a critical field in understanding complex biological processes and developing novel therapeutic interventions. The intricate nature of glycans, coupled with their extensive roles in cellular communication, immune response, and disease pathology, necessitates advanced methodologies for their analysis and manipulation. In this context, the integration of conventional molecular dynamics (cMD) simulations, enhanced sampling methods and genetic algorithms have become indispensable, providing deep insights into the dynamic behavior and conformational landscapes of glycan-related enzymes and complexes.
Recent advances in glycobiological chemistry have significantly deepened our understanding of glycan structures and their roles in biological systems, driven by innovations in both experimental and computational techniques. Experimentally, cutting-edge methods such as cryo-electron microscopy (cryo-EM), advanced mass spectrometry, and high-resolution NMR spectroscopy have enabled the precise characterization of glycan structures and their interactions with proteins, providing insights into the mechanisms of glycosylation and its implications in disease. Concurrently, the above mentioned computational approaches have advanced the ability to model the dynamic behavior of glycans and their associated enzymes at an atomic level, revealing key conformational states and energy landscapes that underlie glycan function and enzyme catalysis. These developments have been further augmented by machine learning algorithms and bioinformatics tools that facilitate the prediction of glycan structures and their biological roles. Such computational approaches offer a powerful tool to explore the time-dependent behavior of biomolecules at the atomic level, allowing for the elucidation of structural and functional relationships that are often inaccessible through experimental techniques alone. In addition, scientific programming plays a pivotal role in the implementation and optimization of these computational techniques, enabling the development of custom algorithms and workflows tailored to the specific challenges posed by glycan-related systems. Together, these experimental and computational advancements are pushing the boundaries of glycobiological research, offering new avenues for therapeutic intervention and biomolecular engineering. The present Ph.D. thesis has focused on applying and developing computational techniques, protocols and analysis to complex glycan-protein systems.
The first part of this work reports the application of a multi-scale computational protocol to study egression pathways and water dynamics of glycan-based products in the glycohydrolase HvExoI, the formation and characterization of pre-catalytic complexes in glycotransferase GGCGT, the characterization of loop conformational states in glycoside oxidase PsG3Ox and the conformational exploration of the peptide beta-endorphin. HvExoI is crucial for the breakdown of complex carbohydrates, influencing plant defense mechanisms and energy metabolism, with potential implications for biofuel production and agricultural biotechnology. GGCGT is key in the biosynthesis of complex glycans with C-glycosydic linkages, which are essential for cell signaling, immune responses, and protein stability, highlighting its importance in developing novel glycoengineering strategies and therapeutic glycoproteins. PsG3Ox is involved in the oxidative degradation of glycosidic bonds, a process that has significant applications in biocatalysis and the development of biotechnological processes for carbohydrate conversion. Finally, beta-endorphin, an endogenous opioid peptide, plays a vital role in pain modulation, immune function, and stress response, making it a crucial target for research into pain management and neuropharmacology.
The second part of this work has focused on the improvement and development of a new multi-objective genetic algorithm for complex molecular modeling, GaudiM2. GaudiM2 is an open-source application developed as an extension of its predecessor, GaudiMM, with a focus on employing multi-objective search strategies to explore complex systems with a large number of potential solutions.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Químic
Cold plasma-treated hydrogels for multimodal cancer therapy
No full textTesi en modalitat de cotutela: Universitat Politècnica de Catalunya i Universiteit Antwerpen (Bèlgica)(English) Cold atmospheric plasma (hereon just plasma) is a weakly ionized gas that gained attention as a cost-efficient and well-tolerated cancer treatment that selectively targets the altered redox metabolism of malignant cells. The short penetration depth of direct plasma treatment limits its clinical applications to surface targets. Plasma-treated hydrogels (PTHs) emerge as vehicles for local delivery of therapeutic plasma-derived reactive oxygen and nitrogen species (RONS) to internal targets. To prepare a PTH, an aqueous solution containing low concentrations of polymers is exposed to plasma to enrich it with RONS and is then crosslinked into the three-dimensional hydrogel network entrapping RONS inside. Once in contact with the target, RONS can diffuse from PTH and, above a cell-specific threshold, cause irreversible damage and death to cancer cells. Importantly, PTHs could broaden the clinical application of plasma not only by acting as RONS vehicles but also by being a versatile physicochemical platform that can incorporate different bioactive polymers or drugs for combined therapeutic effects, as explored for the first time in this Thesis.
This Thesis proposes and follows an iterative workflow cycle for the development and characterization of PTHs. Here, alginate was chosen as a biopolymer for the preparation of PTHs, due to its biocompatibility, relevance, and versatility in biomedical research, as well as the ability to crosslink under mild conditions. In the first place, an optimized protocol for the preparation of alginate-based PTHs was identified, in order to ensure high retention of therapeutic RONS during the crosslinking process and obtain an injectable, shear-thinning formulation useful for minimally-invasive delivery and shape-adaptability of the PTH. Before this Thesis, biological characterization of PTHs was limited to cancer cytotoxicity reports. Here, the ability of a PTH to induce immunogenic cell death was demonstrated for the first time. As a result, PTH-treated osteosarcoma cells were increasingly phagocytized when co-cultured with immature dendritic cells derived from human monocytes isolated from healthy blood donors. Following the initial physicochemical and biological characterization, the feasibility and efficacy of incorporating a secondary therapeutic modality to the PTH were investigated. For this, a bioactive polymer or a chemotherapeutic drug was introduced into the alginate PTH formulation to achieve biological effects beyond or in synergy with plasma-derived RONS. Importantly, these effects were studied in a relevant model: an in ovo cancer model, where three-dimensional and vascularized tumors were grown on the membrane of a fertilized chicken egg (in ovo). This enabled the assessment of cancer cells in an environment more similar to a native, clinical one. In ovo tumor models emerge as cost- and time-effective models and can help replace, reduce, and refine in vivo experiments in preclinical research. In contrast to mono-therapy with PTH or drug alone, which showed no effect in ovo, a single administration of PTH-drug co-therapy could diminish osteosarcoma tumor weight and the expression of a protein linked to treatment resistance.
Altogether, the work presented in this PhD Thesis helped characterize and establish PTHs within the plasma community as a novel modality that can broaden the clinical application of plasma. Furthermore, it provided a proof of concept that PTHs can be used as versatile dual platforms for multimodal cancer management.(Català) El plasma fred a pressió atmosfèrica (en endavant, simplement plasma) és un gas feblement ionitzat que ha rebut atenció com a tractament econòmic contra el càncer que és ben tolerat, i és capaç d'actuar de manera selectiva sobre el metabolisme redox alterat de les cèl·lules malignes. La poca profunditat de penetració del plasma directe en els teixits, en limita les aplicacions clíniques a dianes superficials. Els hidrogels tractats amb plasma (PTHs, per les sigles en anglès) emergeixen com a vehicles per a l’administració local d’espècies reactives d’oxigen i nitrogen derivades del plasma (RONS, per les sigles en anglès) cap a teixits interns. Per preparar un PTH, una solució aquosa amb concentracions baixes de polímers s’exposa al plasma per enriquir-la amb RONS i posteriorment es reticula en una xarxa tridimensional formant un hidrogel que atrapa aquestes espècies en el seu interior. Un cop en contacte amb la diana, els RONS es poden difondre des del PTH i, superant un llindar específic per a cada tipus de cèl·lula, poden causar dany irreversible i mort de les cèl·lules canceroses. Els PTHs podrien ampliar les aplicacions clíniques del plasma no només com a vehicles de RONS, sinó també com a plataformes fisicoquímiques versàtils, capaces d’incorporar diferents polímers bioactius o fàrmacs per aconseguir efectes terapèutics combinats, tal com s’explora per primera vegada en aquesta Tesi.
Aquesta Tesi proposa i segueix un cicle iteratiu de treball per al desenvolupament i caracterització dels PTHs. Es va seleccionar alginat com a biopolímer per a la preparació dels PTHs, degut a la seva biocompatibilitat, rellevància i versatilitat en investigació biomèdica, així com a la seva capacitat de reticulació en condicions suaus. En primer lloc, es va identificar un protocol optimitzat per preparar PTH d’alginat, assegurant una alta retenció de RONS terapèutics durant la reticulació i obtenint una formulació injectable, amb comportament pseudoplàstic, útil per a una administració mínimament invasiva i adaptable en forma. Abans d’aquesta Tesi, la caracterització biològica dels PTHs es limitava a l’avaluació de citotoxicitat en càncer. Aquí, per primera vegada, es va observar la capacitat d’un PTH per induir mort cel·lular immunogènica. Les cèl·lules d’osteosarcoma tractades amb PTH van ser fagocitades amb més freqüència quan es van co-cultivar amb cèl·lules dendrítiques immadures derivades de monòcits humans obtinguts de donants sans. Després de la caracterització fisicoquímica i biològica inicial, es va investigar la viabilitat i l'eficàcia d'incorporar una modalitat terapèutica secundària a PTH. Per això, es va introducir un polímer bioactiu o un agent de quimioteràpia en la formulació d’alginat per avaluar la possibilitat d’aconseguir efectes biològics superiors als proporcionats pels RONS o en sinergia amb ells. Aquests efectes es van observar en un model tumoral in ovo, on tumors tridimensionals vascularitzats es van cultivar sobre la membrana d’un ou de gallina fertilitzat (in ovo). Això va permetre avaluar les cèl·lules en un entorn més similar al natiu i de rellevància clínica. Els models tumorals in ovo emergeixen com a models rendibles i eficaços i poden ajudar a reemplaçar, reduir i refinar els experiments in vivo en la investigació preclínica. A diferència de les monoteràpies amb PTH o fàrmac, que no van mostrar efecte in ovo, després d'una sola administració de la PTH-fàrmac co-teràpia, es podria disminuir el pes del tumor d'osteosarcoma i l'expressió d'una proteïna relacionada amb la resistència al tractament.
En conjunt, aquesta Tesi Doctoral ha establert els PTHs com una modalitat de tractament innovadora dins la comunitat del plasma, ampliant-ne les aplicacions clíniques. A més, ha demostrat que els PTH podrien actuar com a plataformes duals versàtils per al tractament multimodal del càncer.(Español) El plasma frío a presión atmosférica (en adelante simplemente plasma) es un gas débilmente ionizado que ha ganado atención como un tratamiento económico contra el cáncer, bien tolerado y que se dirige selectivamente al metabolismo redox alterado de las células malignas. La escasa profundidad de penetración del plasma directo en los tejidos, limita sus aplicaciones clínicas a dianas superficiales. Los hidrogeles tratados con plasma (PTHs) emergen como vehículos para la administración local de especies reactivas de oxígeno y nitrógeno derivadas del plasma (RONS) hacia tejidos internos. Para preparar un PTH, una solución acuosa que contiene concentraciones bajas de polímeros se expone al plasma para enriquecerla con RONS y luego se reticula en una red tridimensional formando un hidrogel que atrapa los RONS en su interior. Una vez en contacto con la diana, los RONS pueden difundirse desde el PTH y, por encima de un umbral, causar daño irreversible y muerte de las células cancerosas. Los PTHs podrían ampliar la aplicación clínica del plasma no solo actuando como vehículos de RONS, sino también como una plataforma físico-química versátil que puede incorporar diferentes polímeros bioactivos o medicamentos para efectos terapéuticos combinados, como se explora por primera vez en esta Tesis.
Esta Tesis propone y sigue un ciclo iterativo de trabajo para el desarrollo y caracterización de los PTHs. Aquí, se eligió alginato como biopolímero para la preparación de PTHs, debido a su biocompatibilidad, relevancia y versatilidad en la investigación biomédica, así como a su capacidad para reticular bajo condiciones suaves. En primer lugar, se identificó un protocolo optimizado para la preparación de PTH a base de alginato, con el fin de asegurar una alta retención de RONS terapéuticos durante el proceso de reticulación y obtener una formulación inyectable con comportamiento pseudoplástico para una administración mínimamente invasiva y adaptable en forma. Antes de esta Tesis, la caracterización biológica de los PTHs estaba limitada a la evaluación de su de citotoxicidad en cáncer. Aquí, por primera vez, se observó la capacidad de un PTH para inducir muerte celular inmunogénica. Se observó que las células de osteosarcoma tratadas con PTH son fagocitadas con mayor frecuencia cuando se co-cultivan con células dendríticas inmaduras derivadas de monocitos humanos aislados de donantes de sangre sanos. Tras la caracterización fisicoquímica y biológica inicial, se investigó la viabilidad y eficacia de incorporar una modalidad terapéutica secundaria a PTH. Para ello, se introdujo un polímero bioactivo o un agente de quimioterapia en la formulación de PTH de alginato para obtener efectos biológicos superiores a los proporcionados por los RONS derivados del plasma o en sinergia con ellos. Estos efectos se observaron en un modelo relevante de cáncer, donde tumores tridimensionales y vascularizados se cultivaron en la membrana de un huevo de gallina fertilizado (in ovo), permitiendo estudiar las células cancerosas en un entorno tumoral más similar a uno nativo con mayor relevancia clínica. Los modelos tumorales in ovo emergen como modelos rentables y eficaces y pueden ayudar a reemplazar, reducir y refinar los experimentos in vivo en la investigación preclínica. En contraste con las monoterapias (PTH o fármaco), que no mostraron efecto in ovo, tras una sola administración de la PTH-fármaco co-terapia, se podría disminuir el peso del tumor de osteosarcoma y la expresión de una proteína relacionada con la resistencia al tratamiento.
En conjunto, el trabajo presentado en esta Tesis Doctoral ha contribuido a establecer los PTH dentro de la comunidad del plasma como una modalidad de tratamiento novedosa que podría ampliar las aplicaciones clínicas del plasma. Además, ha proporcionado una prueba de concepto de que los PTHs podrían utilizarse como plataformas duales versátiles para el manejo multimodal del cáncer.DOCTORAT EN ENGINYERIA BIOMÈDICA (Pla 2012
Organic Electrochemical Transistor Arrays for Advanced Point-of-Need Diagnostics
No full textEn els últims anys, la transformació digital ha impulsat canvis significatius en múltiples sectors, promovent sistemes descentralitzats i personalitzats. En aquest context, els dispositius de punt de necessitat (PON) han guanyat rellevància en oferir solucions portàtils i accessibles, facilitant diagnòstics ràpids i personalitzats. Entre aquestes tecnologies emergents, els transistors electroquímics orgànics (OECTs) han demostrat un gran potencial com a plataformes avançades per a biosensors, gràcies a la seva alta sensibilitat, baix consum energètic i capacitat per a convertir senyals iònics en electròniques en temps real.
Aquesta tesi doctoral es centra en el disseny i desenvolupament de plataformes basades en matrius de OECTs selectius d'ions per a diagnòstic avançat en el punt de necessitat. A diferència d'enfocaments convencionals, aquest treball aborda l'optimització de materials, el disseny de models quimiomètrics per a millorar la precisió analítica i la integració amb sistemes electrònics portàtils. La recerca explora la fabricació de sensors en substrats de paper i la seva validació en mostres reals, amb aplicacions en el monitoratge d'electròlits i biomarcadors clau en fluids biològics.
En definitiva, l'objectiu d'aquesta tesi doctoral és demostrar la viabilitat d'aquestes plataformes per al desenvolupament de dispositius compactes, econòmics i altament eficients, obrint noves possibilitats en el diagnòstic descentralitzat i en el monitoratge de la salut en temps real.En los últimos años, la transformación digital ha impulsado cambios significativos en múltiples sectores, promoviendo sistemas descentralizados y personalizados. En este contexto, los dispositivos de punto de necesidad (PON) han ganado relevancia al ofrecer soluciones portátiles y accesibles, facilitando diagnósticos rápidos y personalizados. Entre estas tecnologías emergentes, los transistores electroquímicos orgánicos (OECTs) han demostrado un gran potencial como plataformas avanzadas para biosensores, gracias a su alta sensibilidad, bajo consumo energético y capacidad para convertir señales iónicas en electrónicas en tiempo real.
Esta tesis doctoral se centra en el diseño y desarrollo de plataformas basadas en matrices de OECTs selectivos de iones para diagnóstico avanzado en el punto de necesidad. A diferencia de enfoques convencionales, este trabajo aborda la optimización de materiales, el diseño de modelos quimiométricos para mejorar la precisión analítica y la integración con sistemas electrónicos portátiles. La investigación explora la fabricación de sensores en sustratos de papel y su validación en muestras reales, con aplicaciones en el monitoreo de electrolitos y biomarcadores clave en fluidos biológicos.
En definitiva, el objetivo de esta tesis doctoral es demostrar la viabilidad de estas plataformas para el desarrollo de dispositivos compactos, económicos y altamente eficientes, abriendo nuevas posibilidades en el diagnóstico descentralizado y en la monitorización de la salud en tiempo real.In recent years, digital transformation has driven significant changes in multiple sectors, promoting decentralized and personalized systems. In this context, point-of-need (PON) devices have gained relevance by offering portable and accessible solutions, facilitating rapid and personalized diagnostics. Among these emerging technologies, organic electrochemical transistors (OECTs) have shown great potential as advanced platforms for biosensors, thanks to their high sensitivity, low power consumption and ability to convert ionic signals into electronic signals in real time.
This PhD thesis focuses on the design and development of platforms based on ion-selective OECT arrays for advanced point-of-need diagnostics. In contrast to conventional approaches, this work addresses materials optimization, chemometric model design for improved analytical accuracy and integration with portable electronic systems. The research explores the fabrication of sensors on paper substrates and their validation on real samples, with applications in monitoring key electrolytes and biomarkers in biological fluids.
In short, the objective of this doctoral thesis is to demonstrate the feasibility of these platforms for the development of compact, inexpensive and highly efficient devices, opening new possibilities in decentralized diagnosis and real-time health monitoring."Universitat Rovira i Virgili. Programa de doctorat en Nanociència, Materials i Enginyeria Química
Culpabilidad sin posibilidad de obrar en contrario: fundamentos teóricos de la imputación personal
No full textEl estudio que se presenta a continuación explora las bases teóricas de la imputación
personal del injusto, centrándose en la relación entre el concepto de libertad individual y
la responsabilidad penal. Se somete a consideración una nueva perspectiva sobre el
fundamento material de la culpabilidad, sugiriendo que esta puede fundamentarse sin
necesidad de referirse a la posibilidad de que el sujeto haya podido actuar (o motivarse a
hacerlo) de otra manera.
En la primera parte del trabajo, se revisan las teorías históricas y filosóficas que han
incidido -directa e indirectamente- en la forma que se le ha dado a la noción de
culpabilidad en los últimos siglos, al tiempo que se analizan las implicaciones prácticas
de adoptar una visión diferente sobre la imputación y el reproche penal. Hecho esto, se
propone una reinterpretación del fundamento de la culpabilidad, así como sus
implicaciones para el sentido de la disculpa y la ubicación sistemática de la
(in)imputabilidad. Al final, se aplican las consideraciones desarrolladas en abstracto al
análisis de algunos casos concretos que suscitan debate en la doctrina contemporánea
respecto de uno o varios componentes de la teoría material del delito.
Esta tesis propone que la relación de imputación personal que caracteriza a la culpabilidad
penal sea evaluada desde la (in)compatibilidad de la determinación del injusto con la vida
en sociedad y que el análisis de la consecuencia jurídica a adoptar frente a la comisión
del delito sea realizado con referencia a la capacidad de la pena para cumplir el fin
pretendido en el caso concreto, en vez de la capacidad del autor de obrar en contrario.The study presented here explores the theoretical foundations of personal attribution of
the criminal wrongdoing («unjust»), focusing on the relationship between the concept of
individual freedom and criminal responsibility. It offers a new perspective on the material
basis of culpability, suggesting that it can be recognized without the need to refer to the
possibility that the individual could have acted (or been motivated to act) differently.
In the first part of the work, historical and philosophical theories that have directly and
indirectly influenced the concept of culpability over the past centuries are reviewed, while
also analyzing the practical implications of adopting a different view on attribution and
criminal reproach. Following this, a reinterpretation of the basis of culpability is
proposed, along with its implications for the meaning of excuses and the proper location
of the discussion about (in)imputability. Finally, the abstract considerations are applied
to the analysis of specific cases that promote debate in contemporary doctrine regarding
one or more components of the material theory of crime.
This thesis proposes that the personal attribution that characterizes criminal culpability
should be considered taking into account the (in)compatibility of the determination of the
unlawful conduct with life in society, and that the selection of the legal consequence to
impose in response to the commission of a crime should take into account the penalty's
capacity to fulfill its intended purpose in the specific case, rather than the offender's
capacity to have acted otherwise.Programa de Doctorat en Dre
Intention: knowledge, content, and metaphysics
No full textENG- In the articles that form the core of this thesis, the defense of a central idea regarding practical knowledge and the contents of intention justify the critical revision of certain widespread assumptions in the field of action theory. Although the idea that practical knowledge is non-observational is not new, this work does present original arguments which try to show that the scope of such knowledge extends beyond what is normally accepted. The additional thesis that the content of practical knowledge must be closely linked to the content of intention also serves, in an original way, to justify the conclusion that the content of our intentions, including so-called "pure" intentions, refers to particular acts, the details of which are unknown to the agent. The derivations of this thesis help clarify and evaluate ongoing controversies in contemporary philosophy concerning the metaphysics of intentional actionCAT- En els articles que constitueixen el nucli d’aquesta tesi es defensa una idea central sobre el coneixement pràctic i el contingut de les nostres intencions, la qual pretén justificar una revisió crítica de certs llocs comuns en el camp de la teoria de l’acció. Encara que la idea que el coneixement pràctic és no-observacional no és innovadora, presento en aquest treball arguments originals que tracten de demostrar que l’abast d’aquesta forma de coneixement és superior del que normalment s’accepta. La tesi addicional que el coneixement pràctic ha d’estar estretament vinculat al contingut de la intenció serveix, a més, per justificar de manera original la conclusió que el contingut de les nostres intencions, incloses les dites “pures” ha de fer referència a actes particulars, els detalls dels quals són desconeguts per l’agent. Les derivacions d’aquesta tesi permeten esclarir i avaluar controvèrsies vigents en la filosofia contemporània respecte de la metafísica de l’acció intencionalPrograma de Doctorat en Ciències Humanes, del Patrimoni i de la Cultur
Trabajo colaborativo entre fisioterapeutas y maestras en el contexto educativo de la región de Valparaíso, Chile: Propuesta de prácticas interdisciplinares para el desarrollo de aulas inclusivas
No full textAquesta tesi doctoral analitza el treball col·laboratiu entre fisioterapeutes i mestres en el context educatiu de la regió de Valparaíso, Xile, amb un enfocament en com es desenvolupa la interacció professional en aquesta col·laboració orientada a enfortir el desenvolupament d'aules inclusives. La investigació es situa en un escenari on els fisioterapeutes, com a professionals no docents, s'han incorporat a l'àmbit escolar per enriquir i diversificar els processos d'ensenyament-aprenentatge, emprant el moviment com una eina pedagògica accessible a tot l'alumnat. Malgrat els avenços normatius que promouen aquesta col·laboració, la implementació de pràctiques col·laboratives afronta importants desafiaments, com la manca de formació pedagògica en fisioterapeutes i l'absència de temps formal de coordinació entre aquests professionals i el professorat.
La tesi adopta una metodologia qualitativa seqüencial, amb una primera fase fenomenològica, utilitzant entrevistes semiestructurades individualitzades; i una segona fase observacional, mitjançant l'observació no participant. La població objectiu inclou mestres i fisioterapeutes que treballen conjuntament en els processos didàctico-organitzatius d'ensenyament-aprenentatge. El mostreig va ser intencional i es va conformar per 12 parelles en la primera fase i 11 en la segona.
Mitjançant l'anàlisi de discurs i l'observació, s'identifiquen punts coincidents entre fisioterapeutes i mestres respecte les fortaleses del treball col·laboratiu interprofessional, destacant el desenvolupament professional conjunt, la incorporació del moviment en els continguts acadèmics i l'aprenentatge per modelatge, comptant amb un model de col·laboració dins l'aula. Malgrat això, també es detecten discrepàncies entre les percepcions dels professionals i la realitat a les aules. Ambdós grups reconeixen el valor del treball conjunt en el procés d'ensenyament-aprenentatge i en la inclusió de tot l'alumnat, especialment d´aquells que no aprenen amb mètodes convencionals; no obstant això, mencionen barreres significatives, com la manca de temps per planificar i coordinar-se, i l'absència d'una estructura que promogui una col·laboració constant. Malgrat aquests obstacles, els resultats indiquen que, quan la col·laboració s’implementa adequadament, genera un impacte positiu en la qualitat educativa, afavorint una major participació i motivació de l'alumnat.
En resposta a aquests descobriments, la tesi proposa una guia pràctica per enfortir i sistematitzar el treball col·laboratiu interprofessional, oferint recomanacions clau per millorar la coordinació, la formació i la sostenibilitat d'aquestes pràctiques en el sistema educatiu xilè. La tesi conclou que, tot i que existeixen barreres importants per a la implementació d'aquesta pràctica pedagògica, la col·laboració entre fisioterapeuta i mestre enriqueix els processos educatius i facilita aprenentatges significatius. Aquesta pràctica és essencial per abordar la diversitat estudiantil i promoure l'èxit educatiu, i el seu enfortiment podria contribuir a la construcció d'un sistema educatiu més inclusiu i equitatiu.Esta tesis doctoral analiza el trabajo colaborativo entre fisioterapeutas y maestras en el contexto educativo de la región de Valparaíso, Chile, con un enfoque en cómo se desarrolla la interacción profesional en esta colaboración orientada a fortalecer el desarrollo de aulas inclusivas. La investigación se sitúa en un escenario donde las/los fisioterapeutas, como profesionales no docentes, se han incorporado al ámbito escolar para enriquecer y diversificar los procesos de enseñanza-aprendizaje, empleando el movimiento como una herramienta pedagógica accesible a todo el alumnado. A pesar de los avances normativos que promueven esta colaboración, la implementación de prácticas colaborativas enfrenta importantes desafíos, como la falta de formación pedagógica en fisioterapeutas y la ausencia de tiempos formales de coordinación entre estos profesionales y el profesorado.
La tesis adopta una metodología cualitativa secuencial, con una primera fase fenomenológica, empleando entrevistas semiestructurada individualizadas; y una segunda fase observacional, empleando observación no participante. La población objetivo incluye maestras y fisioterapeutas que trabajan conjuntamente en los procesos didáctico-organizativos de enseñanza-aprendizaje. El muestreo fue intencional y queda conformado por 12 parejas en la primera fase y 11 en la segunda.
Mediante el análisis de discurso y observación, se identifican puntos coincidentes entre fisioterapeutas y maestras respecto a las fortalezas del trabajo colaborativo interprofesional, destacando el desarrollo profesional conjunto, la incorporación del movimiento en los contenidos académicos y el aprendizaje por modelaje, al contar con un modelo de colaboración dentro del aula. A pesar de esto, también se detectan discrepancias entre las percepciones de los profesionales y la realidad en las aulas. Ambos grupos reconocen el valor del trabajo conjunto en el proceso de enseñanza-aprendizaje y en la inclusión de todo el alumnado, especialmente aquellos que no aprenden con métodos convencionales, no obstante, mencionan barreras significativas, como la falta de tiempo para planificar y coordinarse, y la ausencia de una estructura que promueva una colaboración constante. A pesar de estos obstáculos, los resultados indican que, cuando la colaboración se implementa adecuadamente, genera un impacto positivo en la calidad educativa, favoreciendo una mayor participación y motivación del alumnado.
En respuesta a estos hallazgos, la tesis propone una guía práctica para fortalecer y sistematizar el trabajo colaborativo interprofesional, ofreciendo recomendaciones clave para mejorar la coordinación, la formación y la sostenibilidad de estas prácticas en el sistema educativo chileno. La tesis concluye que, aunque existen importantes barreras para la implementación de esta práctica pedagógica, la colaboración fisioterapeuta-maestra enriquece los procesos educativos y facilita aprendizajes significativos. Esta práctica es esencial para abordar la diversidad estudiantil y promover el éxito educativo, y su fortalecimiento podría contribuir a la construcción de un sistema educativo más inclusivo y equitativo.This doctoral thesis analyzes collaborative work between physiotherapists and teachers in the educational context of the Valparaíso region, Chile, focusing on how professional interaction develops in this collaboration aimed at strengthening the development of inclusive classrooms. The research is situated in a context where physiotherapists, as non-teaching professionals, have been integrated into the school environment to enrich and diversify teaching-learning processes, using movement as a pedagogical tool accessible to all students. Despite regulatory advancements promoting this collaboration, the implementation of collaborative practices faces significant challenges, such as the lack of pedagogical training for physiotherapists and the absence of formal coordination time between these professionals and teachers.
The thesis adopts a sequential qualitative methodology, with a first phenomenological phase, using individualized semi-structured interviews, and a second observational phase, employing non-participant observation. The target population includes teachers and physiotherapists working together in the didactic-organizational processes of teaching and learning. The sampling was intentional and consisted of 12 pairs in the first phase and 11 in the second.
Through discourse analysis and observation, common points between physiotherapists and teachers have been identified regarding the strengths of interprofessional collaborative work, highlighting joint professional development, the incorporation of movement into academic content, and learning through modeling, with a collaboration model within the classroom. Despite this, discrepancies are also detected between professionals' perceptions and the reality in classrooms. Both groups recognize the value of joint work in the teaching-learning process and in including all students, especially those who do not learn through conventional methods; however, they mention significant barriers, such as lack of time for planning and coordination and the absence of a structure that promotes continuous collaboration. Despite these obstacles, the results indicate that when collaboration is implemented effectively, it has a positive impact on educational quality, fostering greater student participation and motivation.
In response to these findings, the thesis proposes a practical guide to strengthen and systematize interprofessional collaborative work, offering key recommendations to improve coordination, training, and sustainability of these practices in the Chilean educational system. The thesis concludes that, although there are significant barriers to implementing this pedagogical practice, the collaboration between physiotherapists and teachers enriches educational processes and facilitates meaningful learning. This practice is essential for addressing student diversity and promoting educational success, and its enhancement could contribute to the development of a more inclusive and equitable educational system.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Educaci
Extremism, marginalization, and talibanization: an ethnographic analysis of culture and state narratives of the pashtun society of Pakistan
No full textDoctorat internacionalThe US troops’ withdrawal and the Taliban’s takeover of Kabul in 2021 led to the resurgence of extremist groups like ISIS Khurasan and Tehreek I Taliban Pakistan, expanding their bases in the Indigenous Pashtun-populated region of Pakistan along the Durand Line, a contested border between Afghanistan and Pakistan. The region’s indigenous social structure is eroding due to militancy, religious intolerance, continuous militarization, and marginalization in the decision-making processes in the center of the post-colonial state. This qualitative research examines the growing culture of extremism and its contributing factors in this volatile region. The study is based on autoethnographic fieldwork and empirical evidence collected in the Khyber Pakhtunkhwa province of Pakistan from 2020 to 2024. It includes eight focus group discussions, 22 open-ended interviews, a research stay, and participation in communal and political activities related to the issue. The study showcases the current state of militarization and marginalization of the region by the military dominated center, religious indoctrination, and manipulation of extreme narratives by extremists in society. It investigates cases of mob violence related to blasphemy allegations, issues of mistrust between marginalized Pashtuns and the state, and an indigenously emerged nonviolent social movement, the Pashtun Tahafuz Movement, aka PTM, that seeks to protect ethnic Pashtuns’ equal rights. The primary investigation shows that the movement is oppressed by the state’s security agencies, which marginalize and mistreat the Pashtuns – highlighting a correlation between marginalization and extremism in society. The primary data indicate that over five decades of militarization of the region has significantly impacted the socio-political and indigenous cultural aspects of the population, and militants manipulate the society’s narratives of culture, religion, marginalization, and racial profiling by the state – resulting in a culture of intolerance – fueling extremism. Based on theories of social change, this research presents a blueprint for practitioners to implement resilient peace structures in volatile Indigenous populations.Programa de Doctorat en Estudis Internacionals de Pau, Conflictes i Desenvolupamen
The Fight for Intersectional Claims: An Analysis of Women in Movement
No full textThis dissertation examines women's political representation and participation from an intersectional perspective in Catalonia. It encompasses three different, yet interconnected research articles. The first paper analyses the claim-making process within the feminist movement. It finds that employing intersectional solidarity enables the improvement of the descriptive, substantive, and constitutive representation of minoritized women and gender minorities. The second article studies the intersectional dynamics of inclusion and exclusion within the feminist movement. It identifies the process of marginalization among women and emphasizes the role of emotions in the transformation of feminist practices. The third article explores the informal rules that facilitate or hinder the participation of women in the racial justice movement, the LGBTI+ movement, and the disability rights movement. It shows how male privilege is sustained, the informal rules that distribute resources in a fairer way among groups, and the factors that contribute to adopting more equitable rules.Aqueta tesi examina la representació i participació política de les dones a Catalunya des d’una perspectiva interseccional. Es composa de tres articles acadèmics diferents, però interconnectats entre sí. El primer article analitza el procés d’elaboració de demandes polítiques dins del moviment feminista. Aquest mostra com l’ús de la solidaritat interseccional millora la representació descriptiva, substantiva i constitutiva de les dones minoritizades i de les identitats dissidents. El segon article estudia les dinàmiques interseccionals d’inclusió i exclusió dins del moviment feminista. Els resultats identifiquen els processos de marginalització entre dones i posen èmfasi en el paper de les emocions en la transformació de les pràctiques feministes. El tercer article explora les normes informals que faciliten o dificulten la participació de les dones en el moviment antiracista, el moviment LGBTI+, i el moviment de persones amb diversitat funcional. Aquest últim article mostra com es manté el privilegi masculí, les regles informals que distribueixen els recursos d’una manera més justa entre grups, i els factors que contribueixen a adoptar regles més equitatives.Programa de Doctorat en Ciències Polítiques i Social