Tesis Doctorals en Xarxa
Not a member yet
46997 research outputs found
Sort by
Impacto sobre la cognición de la epilepsia en adultos
No full textIntroducció: els pacients amb epilèpsia del lòbul temporal (ELT) presenten una alteració cognitiva multidomini, de predomini amnèsic, que evoluciona paral·lelament a la malaltia i ocasiona un gran impacte en la seva qualitat de vida. A més, presenten un risc augmentat de desenvolupar demència en comparació amb la població general. Tenint en compte que actualment el tractament de l'epilèpsia se centra gairebé exclusivament en el control de les crisis, la identificació de biomarcadors que permetin detectar aquells pacients amb un major risc de deteriorament cognitiu és clau, ja que permetria fer un seguiment específic, i potencialment, obrir noves línies de recerca orientades a tractaments dirigits.
Objectius: determinar la presència de biomarcadors associats a disfunció neuronal i deteriorament cognitiu en pacients adults amb ELT fármaco-resistent, mitjançant l'anàlisi dels nivells d'Aβ1-42 i p181-tau en líquid cefalorraquidi (LCR), els dipòsits de beta-amiloide amb la tomografia per emissió de positrons (PET amiloide) i l'activitat cerebral de base mesurada mitjançant electroencefalografia quantitativa (qEEG), correlacionant aquestes troballes amb el rendiment cognitiu.
Mètodes: es van realitzar dos estudis transversals incloent pacients adults amb ELT fármaco-resistent d'entre 25 i 55 anys d'edat. En el primer estudi, es va realitzar un PET amb 18F-flutemetamol, es van determinar nivells d'Aβ1-42, p181-tau i tau total en LCR i es va dur a terme una avaluació neuropsicològica reglada a cada participant. En el segon estudi, que va incloure controls sans, es van analitzar mostres de qEEG sobre les quals es va aplicar la transformada ràpida de Fourier. Es va calcular la densitat espectral de potència (PSD) per a quatre bandes de freqüència: delta (1-3,9Hz), theta (4-7,9Hz), alfa (8-12,9Hz) i beta (13-18Hz).
Resultats: Es va seleccionar una mostra inicial de 30 pacients, observant-se un augment de la captació en el PET amiloide en ambdues regions temporals mesials (SUVR z-scores: ipsilateral 0,90 [IC95%=0,60-1,20] i contralateral 0,92 [IC95%=0,57-1,27]; p<0,001) i en el cíngol anterior ipsilateral (SUVR z-score=0,27; IC95%=0,04-0,49; p=0,020), sent aquesta captació significativament major en comparació amb els SUVR z-score de totes les regions restants. En l'anàlisi d'LCR, es van detectar nivells baixos d'Aβ1-42 en set pacients (23%) i nivells elevats de p181-tau en dos pacients (7%). Els nivells elevats de p181-tau es van associar a un pitjor rendiment en la fluència verbal (R=-0,427, p=0,044). En analitzar el qEEG, els pacients amb ELT van mostrar un increment de la PSD ipsilateral per a les bandes theta (p=0,045), alfa (p=0,023) i beta (p=0,029) a la regió anterior, i per a la banda delta a la regió posterior (p=0,03). A més, es va identificar un decrement de la ràtio alfa-theta (ATR) en el quadrant posterior de l'hemisferi epileptogen (p=0,013). Els pacients amb deteriorament cognitiu de tipus amnèsic van mostrar un increment de la PSD en la majoria de bandes de freqüència (p<0,005), associant-se una disfunció en memòria verbal i funció executiva a aquest increment de la PSD.
Conclusions: en el nostre estudi, identifiquem un increment del dipòsit de beta-amiloide en regions temporals mesials i en el cíngol anterior ipsilateral, aixi com nivells anormals d'Aβ1-42 en LCR en pacients amb ELT fármaco-resistent. Els nivells elevats de p181-tau es van associar a un pitjor rendiment en la fluència verbal. L'anàlisi de l'activitat cerebral de base mitjançant qEEG va mostrar un augment de la PSD en totes les bandes de freqüència en l'hemisferi epileptogen, especialment en aquells pacients amb deteriorament cognitiu amnèsic, associant-se aquest increment de la PSD a una alteració la memòria verbal i funcions executives. Aquestes troballes aporten nova informació sobre possibles biomarcadores de disfunció neuronal relacionats amb l'epilèpsia; no obstant això, es requereixen estudis a llarg termini per a validar aquestes observacions.Introducción: los pacientes con epilepsia del lóbulo temporal (ELT) presentan una alteración cognitiva multidominio, de predominio mnésico, que evoluciona de forma paralela a la enfermedad y que ocasiona un gran impacto en su calidad de vida. Además, presentan un riesgo aumentado de desarrollar demencia en comparación con la población general. Teniendo en cuenta que actualmente el tratamiento de la epilepsia se centra casi exclusivamente en el control de las crisis, la identificación de biomarcadores que permitan detectar aquellos pacientes con un mayor riesgo deterioro cognitivo es clave, ya que permitiría hacer un seguimiento específico, y potencialmente, abrir nuevas líneas de investigación orientadas a tratamientos dirigidos.
Objetivos: determinar la presencia de biomarcadores asociados a daño neuronal y deterioro cognitivo en pacientes adultos con ELT farmacorresistente, mediante el análisis de los niveles de Aβ1-42 y p181-tau en líquido cefalorraquídeo (LCR), los depósitos de beta-amiloide en la tomografía por emisión de positrones (PET amiloide) y la actividad cerebral de base medida mediante electroencefalografía cuantitativa (qEEG), correlacionando estos hallazgos con el rendimiento cognitivo.
Métodos: se llevaron a cabo dos estudios transversales incluyendo pacientes adultos con ELT farmacorresistente de entre 25 y 55 años de edad. En el primer estudio, se realizó un PET con 18F-flutemetamol, se determinaron niveles de Aβ1-42, p181-tau y tau total en LCR y se llevó a cabo una evaluación neuropsicológica reglada a cada participante. En el segundo estudio, que incluyó controles emparejados por edad y sexo, se analizaron muestras de qEEG sobre las que se aplicó la transformada rápida de Fourier. Se calculó la densidad espectral de potencia (PSD) para cuatro bandas de frecuencia: delta (1-3,9Hz), theta (4-7,9Hz), alfa (8-12,9Hz) y beta (13-18Hz).
Resultados: Se seleccionó una muestra inicial de 30 pacientes, observándose un aumento de la captación en el PET amiloide en ambas regiones temporales mesiales (SUVR z-scores: ipsilateral 0,90 [IC95%=0,60-1,20] y contralateral 0,92 [IC95%=0,57-1,27]; p<0,001) y en el cíngulo anterior ipsilateral (SUVR z-score=0,27; IC95%=0,04-0,49; p=0,020), siendo esta captación significativamente mayor en comparación con los SUVR z-score de todas las regiones restantes. En el análisis de LCR, se detectaron niveles bajos de Aβ1-42 en siete pacientes (23%) y niveles elevados de p181-tau en dos pacientes (7%). Los niveles elevados de p181-tau se asociaron a un peor rendimiento en la fluencia verbal (R=-0,427, p=0,044). Al analizar el qEEG, los pacientes con ELT mostraron un incremento de la PSD ipsilateral para las bandas theta (p=0,045), alfa (p=0,023) y beta (p=0,029) en la región anterior, y para la banda delta en la región posterior (p=0,03). Además, se identificó un descenso del alfa-theta ratio (ATR) en el cuadrante posterior del hemisferio epileptógeno (p=0,013). Los pacientes con deterioro cognitivo de tipo amnésico mostraron un incremento de la PSD en la mayoría de bandas de frecuencia (p<0,005), asociándose una disfunción en memoria verbal y la función ejecutiva a este aumento de la PSD.
Conclusiones: en nuestro estudio identificamos un aumento del depósito de beta-amiloide en regiones temporales mesiales y en el cíngulo anterior ipsilateral, junto con niveles anormales de Aβ1-42 en LCR en pacientes con ELT farmacorresistente. Niveles elevados de p181-tau se asociaron a un peor rendimiento en la fluencia verbal. El análisis de la actividad cerebral de base mediante qEEG mostró un aumento de la PSD en todas las bandas de frecuencia en el hemisferio epileptógeno, especialmente en aquellos pacientes con deterioro cognitivo amnésico, asociándose este incremento de la PSD a una alteración la memoria verbal y funciones ejecutivas. Estos hallazgos aportan nueva información sobre posibles biomarcadores de daño neuronal relacionados con la epilepsia; sin embargo, se requieren estudios a largo plazo para validar estas observaciones.Introduction: patients with temporal lobe epilepsy (TLE) present with multidomain cognitive impairment, predominantly affecting memory, which progresses in parallel with the disease and has a significant impact on their quality of life. Furthermore, they have an increased risk of developing dementia compared to the general population. Given that currently epilepsy treatment is focused almost exclusively on seizure control, the identification of biomarkers that allow early detection of TLE patients at higher risk of cognitive decline is crucial, as it would enable mor specific patient monitoring, and potentially open new lines of research aimed at developing targeted disease-specific treatments.
Objectives: to determine the presence of biomarkers associated with neuronal damage and cognitive impairment in adult patients with drug-resistant TLE, by examining cerebrospinal fluid (CSF) Aβ1-42 and p181-tau levels, cerebral Aβ deposits on positron emission tomography (Aβ PET) and baseline cerebral activity assessed by quantitative electroencephalography (qEEG), and correlating these findings with cognitive performance.
Methods: we conducted two cross-sectional studies including adult patients with drug-resistant TLE who were 25–55 years old. In the first study, each participant underwent 18F- flutemetamol PET, determination of CSF Aβ1-42, p181-tau, and total tau, as well as a comprehensive neuropsychological assessment. In the second study, which also included age and sex-matched controls, we analyzed qEEG samples using the fast Fourier transform approach. Power spectral density (PSD) was calculated for four frequency bands: delta (1–3.9Hz), theta (4–7.9Hz), alpha (8–12.9Hz), and beta (13–18Hz).
Results: in our initial sample of 30 patients, high uptake on Aβ PET was observed in both mesial temporal regions (ipsilateral: SUVR z-score= 0.90, 95% confidence interval [CI] = 0.60–1.20; contralateral: SUVR z-score= 0.92, 95% CI = 0.57–1.27; p <0.001), and in the ipsilateral anterior cingulate (SUVR z-score = 0.27, 95% CI = 0.04–.49, p = 0.020), which was significantly higher compared to SUVR z-scores in all the remaining regions. Seven patients (23%) had low Aβ1-42 levels, and two (7%) had elevated p181-tau levels in CSF. Higher p181-tau levels correlated with poorer verbal fluency (R = −.427, p = .044). When comparing baseline qEEG activity to controls, TLE patients showed increased ipsilateral PSD for the theta (p = 0.045), alpha (p = 0.023) and beta (p = 0.029) bands in the anterior region, and for the delta band in the posterior region (p = 0.03). Additionally, the alpha/theta ratio (ATR) was lower in the posterior quadrant of the epileptogenic hemisphere (p = 0.013). TLE patients with amnestic cognitive impairment exhibited higher PSD across most frequency bands (p < 0.005), and impaired verbal memory and executive function were associated with increased PSD.
Conclusions: our study identified increased Aβ load in mesial temporal regions and ipsilateral anterior cingulate, along with abnormal CSF Aβ1-42 levels in patients with drug-resistant TLE. Higher pTau levels were associated with impaired verbal fluency. Analysis of baseline qEEG revealed increased PSD in all frequency bands in the epileptogenic hemisphere, particularly in those patients with amnestic cognitive impairment. This finding was associated with impaired verbal memory and executive functioning. These findings offer insights into potential biomarkers of neuronal damage associated with epilepsy, however, further long-term follow-up studies are warranted to validate these observations.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicin
Effect of High-Production-Volume Chemicals on Human Health through Seafood Consumption
No full textL'exposició a contaminants emergents d'alt volum de producció (HPVCs) mitjançant el consum de peix és una àrea d'interès creixent en seguretat alimentària i salut pública. Aquesta tesi aborda de manera integral la presència, anàlisi, cuinat, bioaccessibilitat i risc per exposició a compostos HPVCs, com èsters de ftalat, retardants de flama organofosforats, benzotiazols i mescles d'almizcles sintètics, en productes pesquers àmpliament consumits. Mitjançant tècniques avançades d'extracció i cromatografia, es va optimitzar la determinació simultània de 30 compostos en teixits de peix. Es va estudiar la seva acumulació diferencial en múscul, pell i fetge, així com l'efecte del cuinat sobre la seva concentració i la seva posterior bioaccessibilitat mitjançant digestió in vitro. A més, es va realitzar un assaig in vivo en orada (Sparus aurata) per estudiar l'acumulació del compost TCPP després d'una exposició dietètica crònica. Finalment, es va avaluar l'exposició habitual del consumidor i es va estimar el risc toxicològic associat. Els resultats aporten coneixement rellevant sobre la seguretat del peix com a aliment i milloren les eines per a l'avaluació de riscos de contaminants emergents.La exposición a contaminantes emergentes de alto volumen de producción (HPVCs) a través del consumo de pescado representa un área creciente de interés en el ámbito de la seguridad alimentaria y la salud pública. Esta tesis aborda de forma integrada la presencia, análisis, cocinado, bioaccesibilidad y riesgo por exposición a compuestos HPVCs, como ésteres de ftalato, retardantes de llama organofosforados, benzotiazoles y almizcles sintéticos, en productos pesqueros ampliamente consumidos. A través de métodos avanzados de extracción y cromatografía, se optimizó la determinación simultánea de 30 compuestos en tejidos de pescado. Se investigó su acumulación diferencial en músculo, piel e hígado, así como los efectos del cocinado sobre su concentración y su posterior bioaccesibilidad mediante digestión in vitro. Además, se realizó un ensayo in vivo en dorada (Sparus aurata) para estudiar la bioacumulación del compuesto TCPP tras exposición dietética crónica. Finalmente, se evaluó la exposición del consumidor a través del consumo habitual y se estimó el riesgo toxicológico asociado. Los resultados contribuyen al conocimiento actual sobre la seguridad del pescado como alimento y aportan herramientas para mejorar la evaluación de riesgos de contaminantes emergentes.Exposure to high-production-volume chemicals (HPVCs) through fish consumption is a growing concern in food safety and public health. This thesis provides an integrated assessment of the presence, analytical determination, cooking effects, bioaccessibility, and dietary risk of several HPVCs, including phthalates, organophosphate flame retardants, benzothiazoles, and synthetic musks, in widely consumed seafood products. Advanced extraction and chromatographic techniques were optimized for the simultaneous determination of 30 compounds in fish tissues. The research evaluated their differential accumulation in muscle, skin, and liver, as well as the impact of cooking on their concentrations and in vitro bioaccessibility. An in vivo chronic exposure trial in gilthead seabream (Sparus aurata) was also conducted to assess the bioaccumulation of TCPP following dietary intake. Finally, consumer exposure was estimated based on actual consumption data, and the potential toxicological risk was evaluated. The findings provide relevant insights into seafood safety and contribute to improved risk assessment strategies for emerging contaminants."Universitat Rovira i Virgili. Programa de Doctorat en Ciència i Tecnologia Química
Study of mitochondrial fatty acid oxidation in the brain and the mechanisms underlying its inhibition by glutamate in astrocytes
No full textEls canvis metabòlics juguen un paper important en la plasticitat cerebral i les funcions cognitives. Durant molts anys, la glucosa s’ha considerat el principal combustible energètic del cervell. Tot i això, evidències emergents suggereixen que els astròcits presenten un metabolisme oxidatiu actiu d’àcids grassos (OAG). No obstant això, el coneixement actual sobre el mecanisme regulador de la OAG i la seva desregulació en condicions patològiques continua sent limitat. En aquesta tesi, hem caracteritzat la OAG en astròcits i hem estudiat la seva regulació pel glutamat, com a indicador de l’activitat neuronal. Fent servir talls cerebrals, demostrem una OAG activa i a més utilitzem cultius primaris d’astròcits, neurones, micròglia i co-cultius de neurones i astròcits per explorar les vies moleculars subjacents. Els nostres resultats confirmen que la OAG i el metabolisme de la glucosa coexisteixen en els astròcits i aporten evidències que el glutamat redueix de manera reversible la OAG i el consum d’oxigen, augmentant així la disponibilitat local d’oxigen. No es van trobar diferències entre astròcits de diferent regions cerebrals ni entre sexes. La inhibició de la OAG implica transportadors de glutamat, però no l’activació dels receptors metabotròpics, NMDA o AMPA del glutamat. A més, el glutamat provoca una disminució del potencial de membrana mitocondrial i un augment de la ràtio NADH/NAD+, comprometent així el transport d’electrons. De manera destacable, el glutamat i l’aspartat inhibeixen la OAG en astròcits humans de forma dependent dels transportadors de glutamat EAAT, mentre que la carnitina potencia aquesta via metabòlica. Com a primer pas per analitzar les conseqüències de modular la OAG i l’adaptació metabòlica induïda pel glutamat en les astròcits i la fisiologia cerebral, mostrem que el glutamat indueix una fissió mitocondrial mitjançada per Drp1 i assegura la supervivència dels astròcits, en contrast amb les neurones, on indueix excitotoxicitat. A més, la inhibició de la OAG modula les respostes de calci induïdes per purines en astròcits, que són claus per a la comunicació entre neurones i astròcits. En resum, els nostres resultats ofereixen noves perspectives conceptuals i mecanístiques sobre el metabolisme oxidatiu astrocític i representen un avanç significatiu en la compressió de les interaccions metabòliques entre astròcits i neurones.Los cambios metabólicos juegan un papel clave en la plasticidad cerebral y las funciones cognitivas. Durante muchos años, se consideró la glucosa como el principal combustible energético en el cerebro. Sin embargo, evidencias emergentes sugieren que los astrocitos presentan un metabolismo oxidativo activo de ácidos grasos (OAG). No obstante, el conocimiento actual sobre los mecanismos reguladores de la OAG y su desregulación en condiciones patológicas sigue siendo limitado. En esta tesis, hemos caracterizamos la OAG en astrocitos y hemos estudiamos su regulación por glutamato, como indicativo de actividad neuronal. Usando cortes cerebrales, demostramos una FAO activa, y además empleamos cultivos primarios de astrocitos, neuronas, microglía y co-cultivos de neuronas y astrocitos para explorar las vías metabólicas subyacentes. Nuestros resultados confirman que el OAG y el metabolismo de la glucosa coexisten en los astrocitos y aportan evidencia de que el glutamato reduce de forma reversible la OAG y el consumo de oxígeno, aumentando así la disponibilidad local de oxígeno. No se encontraron diferencias en la actividad de la FAO entre astrocitos de distintas regiones cerebrales ni entre sexos. La inhibición de la OAG implica transportadores de glutamato, pero no la activación de los receptores metabotrópicos, NMDA o AMPA del glutamato. Además, el glutamato reduce el potencial mitocondrial de membrana y aumenta la ratio NADH/NAD+, lo que compromete el transporte de electrones. De manera destacable, el glutamato y el aspartato inhiben la OAG en astrocitos humanos de forma dependiente de los transportadores de glutamato EAAT, mientras que la carnitina potencia esta vía metabólica. Como primer paso para analizar las consecuencias de modular la FAO y la adaptación metabólica inducida por el glutamato en los astrocitos y la fisiología cerebral, mostramos que el glutamato induce fisión mitocondrial mediada por Drp1 y aumenta la supervivencia astrocítica, en contraste con las neuronas donde induce excitotoxicidad. Además, la inhibición de la FAO modula las respuestas de calcio inducidas por purinas en astrocitos, las cuales son clave para la comunicación neurona-astrocito. En resumen, nuestros resultados ofrecen nuevas perspectivas conceptuales y mecanísticas sobre el metabolismo oxidativo astrocítico y representan un avance significativo en la comprensión de las interacciones metabólicas entre astrocitos y neuronas.Metabolic changes play a critical role in brain plasticity and cognitive function. For many years, glucose was considered the main energy fuel for the brain. However emerging evidence suggests that astrocytes engage in active fatty acid oxidation (FAO). Despite this, our understanding of the regulatory mechanisms governing FAO - and how they are disrupted in pathological conditions - remains limited. In this thesis, we characterize astrocytic FAO and investigate its regulation by glutamate, indicative of neuronal activity. Using brain slices, we demonstrate active FAO, and we further employ primary cultures of astrocytes, neurons, microglia, and neuron-astrocyte co-cultures to explore the underlying molecular pathways. Our results confirm that FAO and glucose metabolism coexist in astrocytes. We also provide evidence that glutamate tunes down reversibly FAO and oxygen consumption, thereby increasing local oxygen availability. No significant differences in FAO activity were observed among astrocytes from different brain regions or between sexes. We show that FAO inhibition involves glutamate transporters but not the activation of glutamate metabotropic, NMDA or AMPA receptors. Additionally, glutamate reduces mitochondrial membrane potential and increases the NADH/NAD+ ratio, indicating impaired electron transport. Remarkably, both glutamate and aspartate inhibit FAO in human astrocytes via a mechanism dependent on the glutamate transporter EAAT, whereas carnitine potentiates this metabolic pathway. As a first step toward understanding the consequences of FAO modulation and the glutamate-induced metabolic adaptation in astrocytes and brain physiology, we show that glutamate induces Drp1-mediated mitochondrial fission and promotes astrocytic survival, in contrast to neurons where it induces excitotoxicity. Furthermore, FAO inhibition modulates purinergic-induced calcium responses in astrocytes, key events for neuron-astrocyte communication. In summary, our results offer new conceptual and mechanistic insights into astrocytic oxidative metabolism and represent a significant step forward in understanding the metabolic interactions between astrocytes and neurons.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Bioquímica, Biologia Molecular i Biomedicin
Síntesis y caracterización fotoquímica de nuevos filtros Smart UV®
No full textAquesta tesi doctoral s’emmarca en el programa de Doctorats Industrials promogut per la Generalitat de Catalunya i s’ha desenvolupat en col·laboració entre el grup d’“Electroquímica, Fotoquímica i Reactivitat Orgànica” de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’empresa Roka Furadada SL (ROKA). ROKA és una start-up de tecnologia avançada (Deep-Tech) fundada a Barcelona l’any 2019 amb la missió de reduir la incidència del càncer de pell i altres malalties cutànies relacionades amb l’exposició a la radiació UV solar mitjançant la investigació, el desenvolupament, la producció i la comercialització d’ingredients actius per a la formulació de productes cosmètics.
És ben conegut que l’exposició excessiva a la radiació ultraviolada procedent de la llum solar provoca diversos efectes perjudicials a la pell, com cremades solars, envelliment prematur i un increment en la probabilitat de patir càncer de pell. Per mitigar aquests efectes i protegir la pell, és essencial l’ús de protectors solars. Aquests es poden classificar en orgànics i inorgànics en funció de la seva estructura química i del seu mecanisme d’absorció de la radiació UV. Fa uns anys, es va desenvolupar una classe de filtre UV orgànic intel·ligent (Smart UV®) que es caracteritza per aportar a la formulació cosmètica una millora progressiva de la protecció UV durant l’exposició solar. Aquest comportament s’aconsegueix mitjançant la fototransformació progressiva del filtre Smart UV® inicial en un filtre solar més eficaç sota radiació UV. Com a resultat, aquest procés permet una protecció solar prolongada i ajustable en funció de l’exposició a la llum solar. En aquest context, aquest treball es centra en la síntesi i caracterització fotoquímica de nous compostos capaços de fototransformar-se després d’absorbir radiació UV solar, amb la finalitat d’avaluar-ne l’eficàcia com a filtres solars progressius en aplicacions cosmètiques.
A la primera part d’aquest treball s’ha descrit el desenvolupament d’una nova generació de filtres progressius de tipus preavobenzona amb l’objectiu de millorar les prestacions del producte comercial ROKA Smart UV® PVB360. Mitjançant un estudi computacional, es van seleccionar quatre candidats per assolir aquest objectiu, que posteriorment van ser sintetitzats i avaluats fotoquímicament com a filtres Smart UV®. El candidat que va mostrar millors propietats va ser PVB-1, que, gràcies a la seva major absorció de radiació UVB solar i velocitat de fotoconversió, presenta millors atributs com a filtre solar progressiu que PVB360.
A la segona part d’aquesta tesi doctoral s’ha dut a terme la preparació i estudi fotoquímic de nous filtres progressius preoxibenzònics. En relació amb els compostos desenvolupats prèviament, un d’ells (POB-6) va mostrar una major eficàcia en la protecció UVB durant tot el procés de fototransformació, juntament amb una bona velocitat de fotoreacció. A més, la seva baixa solubilitat en emol·lients aptes per a formulacions cosmètiques es va poder resoldre mitjançant la incorporació de cadenes alifàtiques ramificades en el derivat POB-8, que, en models de formulació cosmètica, va demostrar la seva efectivitat com a filtre Smart UV® centrat en la protecció UVB.
A la darrera part, s’ha descrit l’estudi d’una nova família de potencials filtres Smart UV®. Per a això, en primer lloc, es va estudiar el comportament fotoquímic d’un compost comercial model (AsT-M) i, a continuació, es van dissenyar, preparar i caracteritzar anàlegs per tal d’avaluar els paràmetres estructurals que determinen les seves propietats fotoquímiques. Tanmateix, encara que els millors d’aquests compostos actuen com a potencials filtres progressius capaços de fototransformar-se en productes amb capacitat fotoprotectora àmplia sota irradiació solar, la seva lenta cinètica de fototransposició i la fotoinestabilitat dels productes generats en limiten la viabilitat com a filtres Smart UV®.Esta tesis doctoral se enmarca en el programa de Doctorados Industriales promovido por la Generalitat de Catalunya y se ha desarrollado en colaboración entre el grupo de “Electroquímica, Fotoquímica y Reactividad Orgánica” de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) y la empresa Roka Furadada SL (ROKA). ROKA es una start-up de tecnología avanzada (Deep-Tech) fundada en Barcelona en 2019 con la misión de reducir la incidencia de cáncer de piel y otras enfermedades cutáneas relacionadas con la exposición a la radiación UV solar mediante la investigación, el desarrollo, la producción y la comercialización de ingredientes activos para la formulación de productos cosméticos.
Es bien conocido que la exposición excesiva a la radiación ultravioleta procedente de la luz solar provoca diversos efectos perjudiciales en la piel, como quemaduras solares, envejecimiento prematuro y un incremento en la probabilidad de padecer cáncer de piel. Para mitigar estos riesgos y proteger la piel, es esencial el uso de protectores solares. Estos pueden clasificarse en orgánicos e inorgánicos, en función de su estructura química y de su mecanismo de absorción la radiación UV. Hace unos años, se desarrolló una clase de filtro UV orgánico inteligente (o Smart UV®) que se caracteriza por aportar a la formulación cosmética una mejora progresiva de protección UV bajo irradiación solar. Este comportamiento se consigue mediante la fototransformación progresiva del filtro Smart UV® inicial en un filtro solar más eficaz bajo la radiación UV. Como resultado, este proceso permite una protección solar prolongada y ajustable en función de la exposición a la luz solar. En este contexto, el presente trabajo se centra en la síntesis y caracterización fotoquímica de nuevos de compuestos capaces de fototransformarse tras absorber radiación UV solar con la finalidad de evaluar su eficacia como filtros solares progresivos en la aplicación de formulaciones cosméticas.
En la primera parte de este trabajo se ha descrito el desarrollo de una nueva generación de filtros progresivos de tipo preavobenzona con la finalidad de mejorar las prestaciones del producto comercial ROKA Smart UV® PVB360. Mediante un estudio computacional, se han seleccionado cuatro candidatos para alcanzar ese objetivo, que posteriormente han sido sintetizados y evaluados fotoquímicamente como filtros Smart UV®. El candidato que mostró mejores propiedades fue PVB-1, que gracias a su mayor absorción de radiación UVB solar y velocidad de fotoconversión presenta mejores atributos como filtro solar progresivo que PVB360. En la segunda parte de esta tesis doctoral se ha realizado la preparación y estudio fotoquímico de nuevos filtros progresivos preoxibenzónicos. En relación con compuestos desarrollados previamente a este trabajo, uno de ellos (POB-6) mostró una mayor eficacia en la protección UVB durante todo el proceso de fototransformación, junto a una buena velocidad de fotoreacción. Además, su baja solubilidad en emolientes aptos para formulación cosmética se pudo subsanar mediante la incorporación de cadenas alifáticas ramificadas en el derivado POB-8, que en modelos de formulaciones cosméticas demostró su efectividad como filtro Smart UV® centrado en la protección UVB. En la última parte, se ha descrito el estudio de una nueva familia de potenciales filtros Smart UV®. Para ello, en primer lugar, se ha estudiado el comportamiento fotoquímico de un compuesto comercial modelo (AsT-M), y a continuación se han diseñado, preparado y caracterizado análogos para evaluar los parámetros estructurales que determinan sus propiedades fotoquímicas. Sin embargo, aunque los mejores de esos compuestos actúan como potenciales filtros progresivos que pueden fototransformarse en productos con capacidad fotoprotectora amplia bajo irradiación solar, su lenta cinética de fototransposición y la fotoinestabilidad de los productos generados limitan su viabilidad como filtros Smart UV®.This PhD is part of the Industrial Doctorates programme promoted by the Generalitat de Catalunya and has been carried out in collaboration between the “Electrochemistry, Photochemistry and Organic Reactivity” group at the Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) and the company Roka Furadada SL (ROKA). ROKA is a Deep-Tech start-up founded in Barcelona in 2019 with the mission of reducing the incidence of skin cancer and other skin diseases related to exposure to solar UV radiation through the research, development, production, and commercialisation of active ingredients for cosmetic product formulations.
Excessive exposure to ultraviolet (UV) radiation from sunlight is known to cause various damaging effects on the skin, including sunburns, premature aging, and an increased risk of certain types of skin cancer. To mitigate these effects and protect the skin, the application of sunscreen is essential. UV filters can be categorized into organic and inorganic types, depending on their chemical structure and their mechanism for absorbing UV radiation. A few years ago a class of intelligent organic UV filters (Smart UV®) was developed. It is characterized by a progressive enhancement of their sun filtering effect under solar irradiation. This behavior is achieved by progressive phototransformation of the initial Smart UV filter into a more efficient sunscreen upon UV radiation. As a result, this process enables prolonged and adjustable solar protection during sunlight exposure. In this context, the present work focuses on the synthesis and photochemical characterisation of new compounds capable of phototransforming after absorbing solar UV radiation, with the aim of evaluating their efficacy as progressive sunscreens in cosmetic formulations.
In the first part of this work, a new generation of progressive pre-avobenzone-type filters has been described, with the aim of improving the performance of the commercial product ROKA Smart UV® PVB360. Through a computational study, four candidates were selected to achieve this objective, which were subsequently synthesised and photochemically evaluated as Smart UV® filters. The candidate that exhibited the best properties was PVB-1, which, due to its higher absorption of solar UVB radiation and faster photoconversion rate, demonstrated better attributes as a progressive sunscreen than PVB360.
In the second part of this PhD, the preparation and photochemical study of new progressive pre-oxybenzone filters were carried out. Compared to the compounds developed prior to this work, one of them (POB-6) showed higher efficacy in UVB protection throughout the entire phototransformation process, along with a good photoreaction rate. Additionally, its low solubility in emollients suitable for cosmetic formulation was addressed by incorporating branched aliphatic chains into the derivative POB-8, which demonstrated its effectiveness in cosmetic formulation models as a Smart UV® filter focused on UVB protection.
In the final part, the study of a new family of potential Smart UV® filters is described. First, the photochemical behaviour of a commercial model compound (AsT-M) was studied. Then some analogues were designed, synthesised, and characterised in order to evaluate the structural parameters that determine their photochemical properties. However, although the best of these compounds act as potential progressive filters capable of phototransforming into products with broad photoprotective capacity under sunlight irradiation, their slow phototransposition kinetics and the photoinstability of the generated products limit their viability as Smart UV® filters.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Químic
El periodismo desde la mirada de los profesionales uruguayos: prácticas, dilemas y áreas de oportunidad para la innovación
No full textA l’Uruguai, un país de tres milions i mig d’habitants, els avenços tecnològics i els canvis en els hàbits de consum informatiu han generat transformacions profundes en l’exercici del periodisme. Aquesta investigació recull les percepcions de professionals del periodisme sobre l’impacte de la transformació digital, els nous models de negoci i les dinàmiques de les audiències, amb l’objectiu d’analitzar les seves perspectives sobre la innovació en el periodisme uruguaià, així com els factors que la impulsen o la frenen.
Mitjançant un disseny metodològic mixt —que va combinar entrevistes a 23 directors, gerents i editors periodístics, i una enquesta a 178 periodistes de mitjans nacionals— s’examinen els efectes d’aquests canvis sobre les pràctiques professionals i organitzatives. L’estudi identifica tres dilemes centrals del periodisme uruguaià contemporani: mantenir la qualitat informativa en la interacció amb les audiències; sostenir el paper del periodisme com a bé públic davant la percepció de gratuïtat de la informació; i preservar la identitat editorial en un entorn econòmic restrictiu.
Es proposa un model d’innovació periodística adaptat al context local, estructurat en cinc dimensions: audiències, producció, distribució, model de negoci i pràctica professional. Aquest model, fonamentat en la literatura internacional, reconeix tant els catalitzadors (lideratge, estratègia, obertura al canvi) com els frens (escassetat de recursos, rigidesa organitzativa, aversió al risc) que condicionen la innovació. Finalment, l’estudi ofereix aportacions rellevants per a la presa de decisions en els àmbits professional, acadèmic i empresarial, en un escenari de transformació constant.En Uruguay, un país de tres millones y medio de habitantes, los avances tecnológicos y los cambios en los hábitos de consumo informativo han generado transformaciones profundas en el quehacer periodístico. Esta investigación recoge las percepciones de profesionales del periodismo sobre el impacto de la transformación digital, los nuevos modelos de negocio y las dinámicas de las audiencias, con el objetivo de analizar sus perspectivas sobre la innovación en el periodismo uruguayo, así como los factores que la impulsan o la frenan.
A través de un diseño metodológico mixto —que combinó entrevistas a 23 directores, gerentes y editores periodísticos, y una encuesta a 178 periodistas de medios nacionales— se examinan los efectos de estos cambios sobre las prácticas profesionales y organizacionales. El estudio identifica tres dilemas centrales del periodismo uruguayo contemporáneo: mantener la calidad informativa en la interacción con las audiencias; sostener el rol del periodismo como bien público frente a la percepción de gratuidad de la información; y preservar la identidad editorial en un entorno económico restrictivo.
Se propone un modelo de innovación periodística adaptado al contexto local, estructurado en cinco dimensiones: audiencias, producción, distribución, modelo de negocios y práctica profesional. Este modelo, fundamentado en la literatura internacional, reconoce tanto los catalizadores (liderazgo, estrategia, apertura al cambio) como los frenos (escasez de recursos, rigidez organizacional, aversión al riesgo) que condicionan la innovación. Finalmente, el estudio ofrece insumos relevantes para la toma de decisiones en los ámbitos profesional, académico y empresarial, en un escenario de transformación constante.In Uruguay, a country of three and a half million inhabitants, technological advancements and changes in news consumption habits have brought about profound transformations in journalistic practice. This study gathers the perceptions of journalism professionals regarding the impact of digital transformation, new business models, and audience dynamics, with the aim of analyzing their views on innovation in Uruguayan journalism, as well as the factors that drive or hinder it.
Using a mixed-methods research design —which combined interviews with 23 newsroom directors, managers, and editors, and a survey of 178 journalists from national media outlets— the study examines the effects of these changes on professional and organizational practices. It identifies three central dilemmas in contemporary Uruguayan journalism: maintaining information quality while engaging with audiences; upholding journalism’s role as a public good amid the perception that information is free; and preserving editorial identity in a restrictive economic environment.
The study proposes a journalism innovation model tailored to the local context, structured around five key dimensions: audiences, production, distribution, business models, and professional practice. Grounded in international literature, the model acknowledges both the catalysts (leadership, strategy, openness to change) and the barriers (resource scarcity, organizational rigidity, risk aversion) that shape innovation. Finally, the research provides valuable insights for decision-making in professional, academic, and business spheres, within a constantly evolving media landscape
Repertoires of political agency among elite return migrants: the case of Morocco
No full textL’objectiu d’aquesta tesi és analitzar el repertori d’accions utilitzades per l’elit retornat en els seus intents de promoure el canvi en el context del Marroc. Aquesta investigació es centra en tres buits de recerca. En primer lloc, la literatura existent mostra com els retornats poden formar part del canvi polític en el seu país d’origen, però no explora suficientment les particularitats i restriccions dels contextos semi-autoritars. Així doncs, aquesta tesi aborda com els migrants retornats actuen per generar canvi i quines són les realitats polítiques de treballar dins un context il·liberal. Aquest buit s’analitza mitjançant la perspectiva de l’estructura d’oportunitats polítiques, per examinar com els retornats naveguen per les estructures polítiques d’un context semi-autoritari com el del Marroc.
La tesi se centra en les estratègies quotidianes a nivell micro que els retornats utilitzen per, simultàniament, advocar pel canvi i gestionar el control i la repressió de l’Estat. Analitzo com aquests actors aprofiten la seva doble posicionalitat —com a retornats i com a locals/nacionals— per negociar les oportunitats i les limitacions dins d’aquest entorn.
En segon lloc, hi ha un buit metodològic, ja que la literatura està dominada per estudis quantitatius que es concentren en la finalitat del procés migratori en termes de resultats, però això no reflecteix les estratègies quotidianes emprades per aquests retornats. Per abordar aquest buit, la metodologia que utilitzo en aquesta tesi combina diverses tècniques qualitatives per seguir i rastrejar els processos a través dels quals els retornats de l’elit tradueixen la seva experiència migratòria en estratègies de canvi polític i també de resistència a la repressió.
Finalment, hi ha un buit empíric, relacionat amb el fet que la literatura sobre el comportament polític dels migrants retornats se centra principalment en migrants “ordinaris” i no pas en aquells més formats o pertanyents a l’elit. Per abordar aquest buit, la tesi es focalitza en les elits, representades per retornats acadèmics, actors de la societat civil que han tornat de l’estranger, i retornats elegits al Parlament marroquí. Aquestes elits són importants perquè estudis anteriors han demostrat la seva capacitat d’influir en el context sociopolític de diversos països. A més, la seva posició estratègica dins d’estructures institucionals clau mostra com diferents grups d’elits poden seguir enfocaments diversos per promoure el canvi polític, depenent de la seva posicionalitat, xarxa i del context específic en què operen.El objetivo de esta tesis es analizar el repertorio de acciones utilizadas por los retornados de élite en sus intentos de promover el cambio en el contexto de Marruecos. Esta investigación se centra en tres vacíos de la literatura académica.
En primer lugar, la literatura existente muestra cómo los migrantes retornados pueden formar parte del cambio político en su país de origen, pero no explora suficientemente las limitaciones específicas de los contextos semiautoritarios. Por tanto, esta tesis aborda cómo los retornados impulsan el cambio y cómo enfrentan las realidades políticas de actuar dentro de un entorno iliberal. Este vacío se examina a través del enfoque de la estructura de oportunidades políticas, para analizar cómo los retornados navegan las estructuras políticas propias de un contexto semiautoritario como el de Marruecos.
La tesis se enfoca en las estrategias cotidianas a nivel micro que emplean los retornados para, al mismo tiempo, promover el cambio y gestionar el control y la represión del Estado. Analizo cómo estos actores aprovechan su doble posición —como retornados y como locales/nacionales— para negociar las oportunidades y limitaciones dentro de este entorno.
En segundo lugar, existe un vacío metodológico, ya que la literatura está dominada por estudios cuantitativos que se centran en los resultados del proceso migratorio, sin capturar adecuadamente las estrategias cotidianas empleadas por estos retornados. Para abordar este vacío, la metodología que utilizo en esta tesis combina diversas técnicas cualitativas para seguir y rastrear los procesos mediante los cuales los retornados de élite traducen su experiencia migratoria en estrategias de cambio político y de resistencia a la represión.
Por último, existe un vacío empírico relacionado con el hecho de que la literatura sobre el comportamiento político de los migrantes retornados se ha centrado principalmente en los migrantes “comunes”, y no en aquellos más educados o pertenecientes a la élite. Para llenar este vacío, esta tesis se centra en las élites, representadas por académicos retornados, actores de la sociedad civil que regresan del extranjero y retornados electos al Parlamento marroquí. Estas élites son relevantes porque estudios previos han demostrado su capacidad para influir en el contexto sociopolítico de distintos países. Además, su posicionamiento estratégico dentro de estructuras institucionales clave pone de relieve cómo distintos grupos de élites pueden adoptar enfoques diversos para promover el cambio político, dependiendo de su posición, redes y del contexto específico en el que operan.The objective of this thesis is to analyze the repertoire of actions used by elite returnees in their attempts to promote change in the context of Morocco. This dissertation is centered around three research gaps. First, the existing literature shows how returnees can be part of political change in their country of origin but do not sufficiently explore the particular constraints of semi-authoritarian contexts. Hence this dissertation tackles how return migrants enact change and the political realities of operating within an illiberal context. This gap is examined through the lens of the political opportunity structure to analyze how returnees navigate the political structures of a semi-authoritarian context, such as Morocco. The dissertation focuses on the micro-level, everyday strategies, returnees employ to simultaneously advocate for change and manage state control and repression. I analyze how returnees leverage their dual positionalities as both returnees and locals/nationals to negotiate opportunities and constraints within this environment. Second, a methodological gap in so far that the literature is dominated by quantitative studies focusing on the finality of the migration process in terms of outcomes, but this does not capture the everyday strategies employed by these returnees. To address this gap, the methodology I use in this thesis blends various qualitative techniques to follow and trace the processes of how elite returnees translate their migration experience into strategies for political change but also resist repression. Third and last, an empirical gap, centered on the fact that the literature on the political behavior of return migrants focuses mainly on ‘ordinary’ migrants rather than the more educated, elite ones. To address this gap, this thesis focuses on the elites, represented by academic returnees, civil society actors returning from abroad, and returnees elected to the Moroccan Parliament. These elites are important because past studies have demonstrated the capacity of such actors to influence the sociopolitical context in different countries. Moreover, their strategic placement within key institutional structures highlights how distinct elite groups may pursue different approaches to political change, depending on their positionality, network, and the specific context in which they operate.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Ciència Política, Polítiques Públiques i Relacions Internacional
Estrategias de gestión de los recursos animales en la Civilización del Valle del Indo. Evolución diacrónica del manejo ganadero en las comunidades Harapienses a través de la Zooarqueología y el análisis de isótopos estables
No full textThe Indus Valley Civilization (IVC) was one of the earliest urban societies in South Asia, emerging at the beginning of the 3rd millennium BCE across present-day Pakistan and northwest India. This doctoral thesis focuses on the central or nuclear region of the IVC, specifically the lower Indus basin (Sindh, Pakistan), during the Early/Transitional and Mature Harappan phases (ca. 2800–2200 BCE). Through an interdisciplinary methodology combining classical zooarchaeology, sequential isotopic analysis (δ13C, δ18O, 87Sr/86Sr), and the development of a regional Isoscape of bioavailable strontium, the research examines two key sites: Bhando Qubo and Taloor Jee Bhitt. The findings suggest an intensive caprine exploitation, predominantly local mobility with signs of seasonal transhumance and interregional exchange, and reproductive planning of small livestock. This study provides new insights into the productive and economic articulation between rural and urban settlements in the core region of the IVC.Universitat Pompeu Fabra. Doctorat en Històri
Nuevos vínculos entre metabolismo del peptidoglicano, producción de β–lactamasas, eficacia biológica y virulencia en Gram-negativos ESKAPE
No full text[spa] Introducción: El uso de antibióticos es, actualmente, esencial para la salud humana. Aun así, la progresiva aparición de bacterias resistentes y el limitado desarrollo de nuevos compuestos desemboca en infecciones cada vez más difíciles de tratar. Esta situación impulsa el desarrollo de nuevas estrategias terapéuticas, para lo cual es esencial un conocimiento profundo del funcionamiento del patógeno y sus puntos débiles. En consecuencia, el objetivo general de esta tesis fue aportar nuevos datos en el contexto de la relación entre producción de β-lactamasas, metabolismo de la pared celular y virulencia en tres patógenos ESKAPE de especial relevancia (Pseudomonas aeruginosa, Enterobacter cloacae y Klebsiella pneumoniae).
En trabajos previos realizados en P. aeruginosa, se demostró que la combinación simultánea de (i) alteración del reciclaje del peptidoglicano y (ii) hiperproducción de la β-lactamasa intrínseca AmpC, causaba una drástica disminución de la virulencia.
Contenido de la investigación: Por tanto, en esta tesis quisimos comprobar si, al sustituir AmpC por otras β-lactamasas horizontales, se reproducía el citado coste biológico. Con este objetivo, analizamos el efecto de distintas enzimas pertenecientes a las clases A, B, C (incluyendo enzimas que aportan resistencia a nuevas combinaciones de β-lactámico/inhibidor de β-lactamasas [BLBLIs]) y D de Ambler, combinadas o no con alteraciones en el reciclaje del peptidoglicano, hallando costes biológicos nulos o muy bajos para β-lactamasas de gran diseminación como la GES-1, la VIM-1 y la OXA-2. En cambio, se registraron costes muy exagerados para variantes de OXA-2 de espectro extendido, para las que describimos que, a mayor capacidad de hidrólisis de ceftazidima y resistencia a nuevos BLBLIs, mayor atenuación de virulencia.
Pretendimos también aportar nuevos datos en relación a las bases responsables del coste biológico asociado a la mencionada producción de AmpC en P. aeruginosa. Así, tras inactivar su centro activo, demostramos que además de potenciales alteraciones de la pared celular y sobrecostes energéticos, la actividad enzimática de AmpC en P. aeruginosa es esencial para provocar la atenuación ligada a su hiperproducción, al afectar diferentes características relacionadas con la patogénesis (velocidad de crecimiento, citotoxicidad y motilidad).
Nuestros resultados indican, además, que la cefalosporinasa cromosómica de E. cloacae (controlada por AmpR, como AmpC en P. aeruginosa), presenta particularidades que la diferencian de esta última: ausencia de desrepresión escalonada asociada a la inactivación de amidasas tipo AmpD, y ausencia de costes biológicos relevantes ligados al bloqueo del reciclaje del peptidoglicano y/o hiperproducción de la β-lactamasa. Además, demostramos que la segunda cefalosporinasa cromosómica putativa presente en E. cloacae no contribuye a la resistencia de esta especie.
Finalmente, pretendimos determinar si estos hallazgos en P. aeruginosa y E. cloacae podían ser aplicables a K. pneumoniae portadora de β-lactamasas plasmídicas de clase C (CMY-2 y DHA-1), describiendo costes biológicos poco relevantes, incluso en caso de bloqueo del reciclaje del peptidoglicano. Sin embargo, el hallazgo más importante fue la demostración de la posibilidad de hiperproducción de la DHA-1, que causó incrementos significativos en el perfil de resistencia (incluyendo ceftolozano/tazobactam), tanto en mutantes hiperproductores generados in vitro como en cepas clínicas. Este fenómeno pone de manifiesto que no sólo debería considerarse la presencia/ausencia de estos determinantes en la rutina clínica, sino también su nivel de producción, ante el riesgo de implicar resistencias desconocidas y la posibilidad de diseminación horizontal.
Conclusión: En definitiva, la interrelación entre metabolismo del peptidoglicano, producción de β-lactamasas y virulencia es un tema altamente complejo, que ha demostrado grandes variaciones en función de la enzima y la especie bacteriana. Aun así, esta tesis supone un claro avance en el conocimiento dentro de este campo, acercándonos a estrategias que permitirían utilizar la propia resistencia antibiótica de los patógenos ESKAPE como arma de doble filo para disminuir su patogénesis.[eng] Introduction: Antibiotics are currently essential for human health. Nevertheless, the progressive emergence of resistant bacteria and the limited development of new compounds have led to infections that are increasingly difficult to treat. This situation drives the development of new therapeutic strategies, for which a deep understanding of the pathogen's metabolism and their weak points is essential. Consequently, the overall goal of this thesis was to provide new data in the context of the relationship between β-lactamase production, cell wall metabolism and virulence in three particularly relevant ESKAPE pathogens (Pseudomonas aeruginosa, Enterobacter cloacae, and Klebsiella pneumoniae).
Previous work on P. aeruginosa demonstrated that the simultaneous combination of (i) alteration of peptidoglycan recycling and (ii) hyperproduction of the intrinsic β-lactamase AmpC resulted in a drastic decrease in virulence.
Research content: Therefore, in this thesis, we aimed to test whether replacing AmpC with other horizontal β-lactamases would reproduce this biological cost. To this end, we analyzed the effect of various enzymes from classes A, B, C (including enzymes that confer resistance to new combinations of β-lactam/inhibitor of β-lactamases [BLBLIs]), and D of Ambler, combined or not with alterations in peptidoglycan recycling, finding negligible or very low biological costs for widely disseminated β-lactamases such as GES-1, VIM-1, and OXA-2. In contrast, very exaggerated costs were recorded for extended-spectrum variants of OXA-2, where we observed that, as the capacity to hydrolyze ceftazidime and resistance to new BLBLIs increased, there was greater attenuation of virulence.
We also aimed to provide new data on the bases responsible for the biological cost associated with the production of AmpC in P. aeruginosa. Thus, after inactivating its active site, we demonstrated that, in addition to potential alterations in the cell wall and energy overcosts, the enzymatic activity of AmpC in P. aeruginosa is essential to induce the attenuation linked to its hyperproduction, as it affects various characteristics related to pathogenesis (growth rate, cytotoxicity, and motility).
Our results also indicate that the chromosomal cephalosporinase of E. cloacae (controlled by AmpR, as AmpC in P. aeruginosa) has particularities that differentiate it from the latter: the absence of gradual derepression associated with the inactivation of AmpD-type amidases, and the absence of significant biological costs linked to the blockage of peptidoglycan recycling and/or hyperproduction of the β-lactamase. Moreover, we demonstrated that the second putative chromosomal cephalosporinase present in E. cloacae does not contribute to the resistance of this species.
Finally, we aimed to determine whether these findings in P. aeruginosa and E. cloacae could be applicable to K. pneumoniae carrying plasmid-borne class C β-lactamases (CMY-2 and DHA-1), describing minimal biological costs even in the case of peptidoglycan recycling blockade. However, the most important finding was the demonstration of the possibility of hyperproduction of DHA-1, which caused significant increases in the resistance profile (including ceftolozane/tazobactam), both in in vitro generated hyperproducer mutants and in clinical strains. This phenomenon highlights that not only should the presence/absence of these determinants be considered in routine clinical practice, but also their production levels, given the risk of involving unknown resistances and the possibility of horizontal spread.
Conclusion: In conclusion, the interplay between peptidoglycan metabolism, β-lactamase production, and virulence is a highly complex issue that has shown large variations depending on the enzyme and bacterial species. Nevertheless, this thesis represents a clear advancement in knowledge within this field, bringing us closer to strategies that could use the antibiotic resistance of ESKAPE pathogens as a double-edged sword to reduce their pathogenesis.[cat] Introducció: L'ús d'antibiòtics és, actualment, essencial per a la salut humana. Tot i això, l'aparició progressiva de bacteris resistents i el desenvolupament limitat de nous composts ha conduït a infeccions cada cop més difícils de tractar. Aquesta situació impulsa el desenvolupament de noves estratègies terapèutiques, per a les quals és essencial un coneixement profund del funcionament del patogen i els seus punts febles. En conseqüència, l'objectiu general d'aquesta tesi fou aportar noves dades en el context de la relació entre producció de β-lactamases, metabolisme de la paret cel•lular i virulència en tres patògens ESKAPE de particular rellevància (Pseudomonas aeruginosa, Enterobacter cloacae i Klebsiella pneumoniae). En treballs anteriors realitzats a P. aeruginosa es va demostrar que la combinació simultània de: (i) alteració del reciclatge del peptidoglicà i (ii) hiperproducció de la β-lactamasa intrínseca AmpC, causava una disminució dràstica de la virulència.
Contingut de la investigació: Per tant, en aquesta tesi vam voler comprovar si, substituint AmpC per altres β-lactamases horitzontals, es reproduïa el cost biològic esmentat. Així, vam analitzar l'efecte de diversos enzims de les classes A, B, C (incloent enzims que aporten resistència a noves combinacions de β-lactàmic/inhibidor de β-lactamases [BLBLIs]) i D d'Ambler, combinades o no amb alteracions al reciclatge del peptidoglicà, trobant costs biològics nuls o molt baixos per a β-lactamases de gran disseminació com la GES-1, la VIM-1 i la OXA-2. En canvi, es van registrar costs molt exagerats per a variants d’OXA-2 d'espectre ampliat, per a les quals vam descriure que, a mesura que augmentava la capacitat d'hidròlisi de la ceftazidima i la resistència a nous BLBLIs, disminuïa la virulència.
Vam voler aportar també noves dades relacionades amb les bases responsables del cost biològic associat a la producció d’AmpC a P. aeruginosa. En conseqüència, després d'inactivar el seu centre actiu, vam demostrar que, a més d'alteracions potencials de la paret cel•lular i sobrecosts energètics, l'activitat enzimàtica d'AmpC era essencial per a provocar l'atenuació lligada a la seva hiperproducció, ja que afecta diferents característiques relacionades amb la patogènesi (velocitat de creixement, citotoxicitat i mobilitat).
Els nostres resultats indiquen, a més, que la cefalosporinasa cromosòmica d' E. cloacae (controlada per AmpR, com l’AmpC de P. aeruginosa) presenta particularitats que la diferencien d'aquesta darrera: absència de desrepressió escalonada associada a la inactivació d'amidases de tipus AmpD, i absència de costs biològics rellevants lligats al bloqueig del reciclatge del peptidoglicà i/o hiperproducció de la β-lactamasa. A més, vam demostrar que la segona cefalosporinasa cromosòmica putativa present a E. cloacae no contribueix a la resistència d'aquesta espècie.
Finalment, vam voler determinar si aquests descobriments a P. aeruginosa i E. cloacae podrien ser aplicables a K. pneumoniae portadora de β-lactamases plasmídiques de classe C (CMY-2 i DHA-1), descrivint costs biològics poc rellevants fins i tot en cas de bloqueig del reciclatge del peptidoglicà. Tanmateix, el descobriment més important fou la demostració de la possibilitat d’hiperproducció de DHA-1, que generà increments significatius al perfil de resistència (incloent ceftolozano/tazobactam), tant a mutants hiperproductors generats in vitro com a soques clíniques. Aquest fenomen posa de manifest que no només s'hauria de considerar la presència/absència d'aquests determinants a la rutina clínica, sinó també el nivell de producció, davant el risc d'implicar resistències desconegudes i la possibilitat de disseminació horitzontal.
Conclusió: En definitiva, la interrelació entre el metabolisme del peptidoglicà, producció de β-lactamases i virulència és un tema altament complex, que ha demostrat grans variacions en funció de l'enzim i l'espècie bacteriana. Tot i així, aquesta tesi suposa un clar avanç en el coneixement dins aquest camp, apropant-nos a estratègies que permetrien emprar la pròpia resistència antibiòtica dels patògens ESKAPE com a arma de doble tall per a disminuir la seva patogènesi.Doctorat en Microbiologia Ambiental i Biomèdic
El turismo regenerativo en Salento: Estrategia para la salvaguardia del Paisaje Cultural Cafetero UNESCO de Colombia
No full textAquesta tesi doctoral parteix de la hipòtesi que l'aplicació de les dimensions teòriques del turisme regeneratiu pot facilitar la salvaguarda del Paisatge Cultural Cafeter de Colòmbia al Municipi de Salento (Quindío). En aquest sentit, la recerca indaga sobre els fenòmens adversos del model de desenvolupament turístic sostenible, proposant el turisme regeneratiu com una alternativa paradigmàtica des de les ciències de la complexitat.
A efectes metodològics, es va incorporar un Disseny Transformatiu Seqüencial (DITRAS) basat en mètodes mixts, que va incloure en una primera fase entrevistes en profunditat a investigadors, experts i caficultors del municipi de Salento. Per la seva banda, es van realitzar enquestes a empreses turístiques per avaluar accions regeneratives per a la salvaguarda del patrimoni cultural del municipi. Pel que fa a l'anàlisi de les dades, es va executar anàlisi qualitativa de les entrevistes mitjançant MAXQDA, proves estadístiques amb SPSS (Khi quadrat, correlacions de Spearman, regressions i prova exacta de Fisher), anàlisi estructural MICMAC i reflexions a partir de diagrames causals amb Vensim.
Malgrat que es van trobar barreres estructurals per a la transició regenerativa, relacionades amb la governança i el compromís institucional, els resultats demostren que el turisme regeneratiu pot ser efectiu en la salvaguarda del Paisatge Cultural Cafeter de Colòmbia i útil per abordar els fenòmens adversos no tractats pel model sostenible. En conseqüència, aquest document planteja recomanacions pràctiques per a la incorporació del turisme regeneratiu, orientades a conservar un patrimoni que amenaça de desaparèixer.La presente tesis doctoral parte de la hipótesis de que la aplicación de las dimensiones teóricas del turismo regenerativo puede facilitar la salvaguardia del Paisaje Cultural Cafetero de Colombia en el Municipio de Salento (Quindío). En este sentido, la investigación indaga sobre los fenómenos adversos del modelo de desarrollo turístico sostenible, proponiendo el turismo regenerativo como una alternativa paradigmática desde las ciencias de la complejidad.
A efectos metodológicos se incorporó un Diseño Transformativo Secuencial (DITRAS) basado en métodos mixtos, que incluyó en una primera fase entrevistas en profundidad a investigadores, expertos y caficultores del municipio de Salento. Por su parte, se realizaron encuestas a empresas turísticas para evaluar acciones regenerativas para la salvaguardia del patrimonio cultural del municipio. En lo concerniente al análisis de los datos, se ejecutaron análisis cualitativo/s de las entrevistas a través de MAXQDA, pruebas estadísticas en SPSS (Chi cuadrado, correlaciones Spearman, regresiones y prueba exacta de Fisher), análisis estructural MICMAC y reflexiones a partir de diagramas causales con Vensim.
A pesar de que se encontraron barreras estructurales para la transición regenerativa, relacionadas con la gobernanza y el compromiso institucional, los resultados demuestran que el turismo regenerativo puede ser efectivo en la salvaguardia del Paisaje Cultural Cafetero de Colombia y útil para abordar los fenómenos adversos no tratados por el modelo sostenible. En consecuencia, este documento plantea recomendaciones prácticas para la incorporación del turismo regenerativo, tendientes a conservar un patrimonio que amenaza con desaparecer.This doctoral thesis originates from the hypothesis that applying the theoretical dimensions of regenerative tourism can facilitate the safeguarding of Colombia's Coffee Cultural Landscape in the Municipality of Salento (Quindío). In this context, the research investigates the adverse phenomena associated with the sustainable tourism development model, proposing regenerative tourism as a paradigmatic alternative grounded in complexity sciences.
Methodologically, a Sequential Transformative Design (DITRAS) employing mixed methods was adopted. The initial phase involved in-depth interviews with researchers, experts, and coffee growers from the Salento municipality. Subsequently, surveys were administered to tourism businesses to evaluate regenerative actions for the preservation of the municipality's cultural heritage. Regarding data analysis, this included qualitative analysis of interviews using MAXQDA, statistical tests in SPSS (Chi-square, Spearman correlations, regressions, and Fisher's exact test), MICMAC structural analysis, and reflections based on causal diagrams developed with Vensim.
Although structural barriers to the regenerative transition were identified, particularly concerning governance and institutional commitment, the findings demonstrate that regenerative tourism can be effective in safeguarding Colombia's Coffee Cultural Landscape. It also proves useful for addressing adverse phenomena not effectively managed by the sustainable model. Consequently, this document puts forward practical recommendations for the incorporation of regenerative tourism, aimed at conserving a heritage that is under threat of disappearing.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Turism
La Sintaxis en el cine inmersivo las posibilidades plásticas y expresivas del montaje en la Cinematic Virtual Reality
No full textLa Realidad Virtual Cinemática (Cinematic Virtual Reality, CVR) está emergiendo como un medio narrativo que combina elementos del cine, el teatro y los videojuegos, ofreciendo a los usuarios experiencias inmersivas de narración. Aunque comúnmente se denomina "cine inmersivo" debido a las características que comparte con el arte cinematográfico, la CVR aún se encuentra en una fase exploratoria, esforzándose por establecer un lenguaje propio que integre enfoques narrativos y estéticos diversos.
Esta investigación aplicada explora las conexiones entre la CVR y el lenguaje cinematográfico, con un enfoque particular en el montaje. A través de un análisis teórico combinado con la experimentación práctica, el estudio examina cómo las estructuras de montaje influyen en las dimensiones narrativa, estética y expresiva de la CVR. Para ello, se ha desarrollado un prototipo de CVR utilizando imágenes sintéticas, proporcionando un marco controlado para probar y demostrar el impacto de estas técnicas de montaje.Cinematic Virtual Reality (CVR) is emerging as a narrative medium that blends elements of cinema, theater, and video games, offering users immersive storytelling experiences. While commonly referred to as "immersive cinema" due to its shared characteristics with cinematic art, CVR is still in an exploratory phase, striving to establish a unique language that integrates diverse narrative and aesthetic approaches.
This applied research explores the connections between CVR and cinematic language, focusing particularly on editing. Through a combination of theoretical analysis and practical experimentation, the study examines how editing structures influence the narrative, aesthetic, and expressive dimensions of CVR. To achieve this, a CVR prototype using synthetic images was developed, providing a controlled framework to test and demonstrate the impact of these editing techniques.Programa de Doctorat en Comunicaci