Tesis Doctorals en Xarxa
Not a member yet
46997 research outputs found
Sort by
A Gendered Palestinization of Identity. An Arab Philosophy and Colonial-Modernity Perspective
Get PDFAquesta tesi avalua críticament les preguntes que s'han plantejat durant molt de temps sobre l'adequació dels cànons filosòfics tradicionals per abordar les injustícies socials perdurables a les quals s'enfronten els grups marginats, especialment les dones. Els elements clau d'aquesta avaluació s'obtenen a partir d'un examen dels trets destacats de les estructures patriarcals i matriarcals, la gènesi i la situació de l'alteritat en la filosofia àrab oriental i els efectes de la modernitat colonial sobre la identitat. En conjunt, aquests elements posen de manifest les limitacions associades a atribuir la persistència de la marginació de les minories al domini del patriarcat i a una orientació occidental en la filosofia, i advoquen per un enfocament de la investigació filosòfica que tingui en compte el context i que inclogui les perspectives minoritàries. Mitjançant la integració de la teoria del punt de vista, els coneixements situats, la interseccionalitat i el discurs de les terres frontereres, es proposa un marc matisat per entendre la identitat, la resistència i la justícia. A més d'argumentar per anar més enllà de les construccions binàries de patriarcat i matriarcat, es proposa el concepte de "continuum d'humanitat" com a mitjà per conciliar les teories feministes de la performativitat de gènere amb el determinisme biològic. Aquest continu situa els individus al llarg d'un espectre de masculinitat i feminitat, una construcció que fa que el determinisme biològic del gènere no sigui incompatible amb la fluïdesa dels rols o identitats de gènere. A més, el concepte d'Asabiyyah (solidaritat grupal) d'Ibn Khaldûn es desplega per proposar una explicació de l'aparentment inevitable alteritat i marginació de les minories en les estructures socials. Aquesta explicació, que la filosofia àrab arrela en l'existència de la diferència, també serveix per aclarir els factors que subjauen a l'embassament orientalista amb què Occident tendeix a veure Orient, així com la resistència d'aquest i a fer-hi front. En aquest sentit, s'explora l'impacte de la modernitat colonial sobre la identitat palestina, especialment a través del prisma de la palestinització, un concepte que es proposa per retratar la identitat palestina sota l'ocupació israeliana com una condició anòmala semblant a la vida fronterera, i per subratllar la manipulació de la identitat i el llenguatge per perpetuar la submissió, així com la necessitat de recuperar la identitat com a mitjà d'empoderament i resistència.Esta tesis evalúa críticamente cuestiones que se han planteado durante mucho tiempo sobre la idoneidad de los cánones filosóficos tradicionales para abordar las injusticias sociales persistentes que enfrentan los grupos marginados, en particular las mujeres. Los elementos clave de esta evaluación se extraen de un examen de las características salientes de las estructuras patriarcales y matriarcales, la génesis y la situación de la alteridad en la filosofía árabe oriental y los efectos de la modernidad colonial en la identidad. En conjunto, estos elementos resaltan las limitaciones asociadas con la atribución de la persistencia de la marginación de las minorías al dominio del patriarcado y una orientación occidental en la filosofía, y abogan por un enfoque de la investigación filosófica que sea sensible al contexto e inclusivo de las perspectivas minoritarias. Al integrar la teoría del punto de vista, los conocimientos situados, la interseccionalidad y el discurso de las zonas fronterizas, se propone un marco matizado para comprender la identidad, la resistencia y la justicia. Además de defender la idea de ir más allá de las construcciones binarias del patriarcado y el matriarcado, se propone el concepto de un “continuum de humanidad” como un medio para reconciliar las teorías feministas de la performatividad de género con el determinismo biológico. Este continuo sitúa a los individuos a lo largo de un espectro de masculinidad y feminidad, una construcción que hace que el determinismo biológico del género no sea incompatible con la fluidez de los roles de género o las identidades de género. Además, se utiliza el concepto de ‘Asabiyyah (solidaridad grupal) de Ibn Khaldûn para proponer una explicación de la aparentemente inevitable alteridad y marginación de las minorías en las estructuras sociales. Esta explicación, que la filosofía árabe basa en la existencia de la diferencia, también sirve para arrojar luz sobre los factores que subyacen a la difamación orientalista con la que Occidente tiende a ver a Oriente, así como a la resistencia de este último a ella y a su modo de afrontarla. En este sentido, se explora el impacto de la modernidad colonial en la identidad palestina, en particular a través del prisma de la palestinización, un concepto que se propone para retratar la identidad palestina bajo la ocupación israelí como una condición anómala similar a la vida en las zonas fronterizas, y para subrayar la manipulación de la identidad y el lenguaje para perpetuar la subyugación, así como la necesidad de recuperar la identidad como medio de empoderamiento y resistencia.This dissertation critically assesses questions that have long been raised about the adequacy of traditional philosophical canons for addressing the enduring social injustices faced by marginalized groups, particularly women. Key elements of this assessment are gleaned from an examination of salient features of patriarchal and matriarchal structures, the genesis and situatedness of otherness in Arab Eastern philosophy, and the effects of colonial modernity on identity. Together, these elements highlight the limitations associated with ascribing the persistence of the marginalization of minorities to the dominance of patriarchy and a Western orientation in philosophy, and they advocate for an approach to philosophical inquiry that is context-sensitive and inclusive of minority perspectives. By integrating Standpoint Theory, Situated Knowledges, Intersectionality, and Borderlands discourse, a nuanced framework is proposed for understanding identity, resistance, and justice. In addition to making the case for moving beyond binary constructions of patriarchy and matriarchy, the concept of a “humanness continuum” is proposed as a means of reconciling feminist theories of gender performativity with biological determinism. This continuum situates individuals along a spectrum of maleness and femaleness—a construction that renders the biological determinism of gender not inconsistent with the fluidity of gender roles or gender identities. In addition, Ibn Khaldûn’s concept of ‘Asabiyyah (group solidarity) is deployed to propose an explanation of the seemingly inevitable otherness and marginalization of minorities in social structures. This explanation, which Arab philosophy roots in the existence of differentness, also serves to shed light on the factors that underlie the orientalist besmirchment with which the West tends to view the East, as well as the latter’s resistance to it and coping with it. In this connection, the impact of colonial modernity on Palestinian identity is explored, particularly through the prism of palestinization--a concept that is proposed to portray Palestinian identity under Israeli occupation as an anomalous condition akin to borderland life, and to underscore the manipulation of identity and language to perpetuate subjugation, as well as the need for the reclamation of identity as a means of empowerment and resistance.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Filosofi
Access mechanisms for massive Internet of Things in 5G and beyond networks
Get PDF(English) The Massive Internet of Things (MIoT) characterizes a communication scenario where a massive number of battery-operated devices perform infrequent, primarily uplink-oriented small data transmissions to a network. The connectivity and management of a massive number of such devices pose challenges, and this thesis aims to tackle the issues related to the initial access mechanism of MIoT in the context of 5G and beyond networks. The thesis begins by conducting a thorough examination of both licensed and unlicensed spectrum technologies for the MIoT. Additionally, we investigate different test beds and simulators employed for the analysis. In the initial phase of the thesis, our focus is on examining existing standardized technologies in Massive IoT, with specific attention given to the Narrow-Band Internet of Things (NB-IoT) as a critical component for supporting MIoT in 5G networks. The performance of the NB-IoT access procedure is thoroughly analyzed under different network densities and combinations of configuration parameters. The findings lead to the development of an adaptive access mechanism that adjusts the access parameters based on the anticipated network density, improving the overall performance of the access procedure.
In the subsequent stages of the study, we qualitatively analyzed network-based and User Equipment (UE) based relaying solutions for IoT applications, motivated by the fact that effective support of IoT requires cellular service in deep coverage areas. Relaying is a promising solution to extend the coverage while at the same time meeting the battery life requirements of IoT devices. While various relay-ing architectures and technologies have emerged in research and standardization, it is not yet clear which is best suited for IoT applications. Hence, we examine relay architectures and evaluate the suitability of UE-based relaying and network-based relaying solutions for IoT applications. We analyze the relaying solutions in terms of radio aspects, such as connection establishment, protocol architecture, and resource allocation. Our findings suggest that even though the standardized layer-2 network-based relaying solution (e.g., integrated access and backhaul networks) may be better suited to handle large numbers of low-complexity, low energy-consuming devices with better interference management, any optimizations aimed at supporting IoT traffic will directly affect existing networks, such as the introduction of new control plane signaling over the Uu interface. Conversely, the standardized layer-3 UE-based relaying solution can be optimized for handling massive IoT relaying with minimal impact on existing networks, since the optimizations can be made on the PC-5 interface with a subdued effect on the Uu interface.
Based on the outcome of the qualitative study of relaying architecture, we analyze the suitability of layer-3 relaying over the New Radio (NR)-PC5 interface to support massive IoT applications. More precisely, we study the unicast connection establishment mechanism over the NR PC5 interface in a partial coverage scenario. Further, a set of optimizations on the NR-PC5 procedure to effectively support massive IoT applications are proposed and analyzed. The obtained performance evaluation results, which are presented in terms of data success probability, device power consumption, and signaling overhead, quantify how effectively the NR-PC5 interface can support the requirement of IoT in the 5G and beyond era. The proposed sidelink small data transmission and frame-level access provides the largest gain overall and can reduce the device power consumption by an average of 68 percent and signaling overhead by 15 percent while maintaining a data success probability of more than 90 percent in an International Mobile Telecommunications (IMT)-2020 defined IoT traffic scenario.(Català) L'Internet de les Coses Massiu (MIoT) descriu un escenari de comunicació en què molts dispositius amb bateria realitzen transmissions de dades petites, poc freqüents i principalment orientades a l'enviament. La connectivitat i gestió d'un gran nombre d'aquests dispositius plantegen reptes, i aquesta tesi busca resoldre els problemes relacionats amb el mecanisme d'accés inicial del MIoT en el context de les xarxes 5G i més enllà. La tesi comença amb una anàlisi exhaustiva de les tecnologies de l'espectre llicenciat i no llicenciat per al MIoT i explora diferents bancs de proves i simuladors per a l'anàlisi. En la fase inicial, ens centrem en les tecnologies estandarditzades de MIoT, amb èmfasi especial en el Narrow-Band Internet of Things (NB-IoT) com a component essencial per donar suport al MIoT en xarxes 5G. Analitzem el rendiment del procediment d'accés NB-IoT sota diverses densitats de xarxa i paràmetres de configuració. Els resultats condueixen a un mecanisme d'accés adaptatiu que ajusta els paràmetres d'accés segons la densitat de xarxa anticipada, millorant el rendiment del procediment.
En etapes posteriors, analitzem qualitativament solucions de retransmissió basades en xarxa i en dispositius d'usuari (UE) per a aplicacions IoT, ja que donar suport efectiu a l'IoT requereix servei cel·lular en àrees de cobertura profunda. La retransmissió és una opció prometedora per a ampliar la cobertura i satisfer els requisits de bateria dels dispositius IoT. Tot i que han sorgit diverses arquitectures de retransmissió en la investigació i estandardització, encara no queda clar quina és la millor per a aplicacions IoT. Per tant, examinem les arquitectures de retransmissió i avaluem la idoneïtat de les solucions basades en UE i xarxa per a aplicacions IoT. Analitzem les solucions de retransmissió pel que fa a l'establiment de connexions, arquitectura de protocols i assignació de recursos. Els nostres resultats suggereixen que, encara que la solució de retransmissió basada en xarxa de capa-2 estandarditzada (p. ex., xarxes d'accés integrades i de retrocés) pot ser millor per gestionar molts dispositius de baixa complexitat i consum d'energia baix amb una millor gestió de la interferència, qualsevol optimització per donar suport al tràfic IoT impactarà directament les xarxes existents, com la introducció de nous senyals de control a través de la interfície Uu. En canvi, la solució de retransmissió basada en UE de capa-3 es pot optimitzar per gestionar la retransmissió massiva de l'IoT amb un impacte mínim a les xarxes existents, ja que les optimitzacions es poden fer a la interfície PC-5 amb poc efecte sobre la interfície Uu.
A partir dels resultats de l’estudi qualitatiu de l’arquitectura de retransmissió, analitzem la idoneïtat de la retransmissió de capa-3 a través de la interfície NR-PC5 per donar suport a aplicacions d’IoT massiu. En particular, estudiem el mecanisme d'establiment de connexions unicast sobre la interfície NR PC5 en un escenari de cobertura parcial. A més, es proposa i analitza un conjunt d'optimitzacions del procediment NR-PC5 per donar suport efectiu a aplicacions de MIoT. Els resultats d’avaluació del rendiment, presentats en termes de probabilitat d'èxit de dades, consum d'energia dels dispositius i sobrecàrrega de senyalització, quantifiquen com la interfície NR-PC5 pot donar suport als requisits de l'IoT en l'era 5G i més enllà. La proposta de transmissió de dades petites mitjançant l'enllaç lateral i accés a nivell de trama ofereix el major guany global i pot reduir el consum d'energia del dispositiu en un 68% de mitjana i la sobrecàrrega de senyalització en un 15%, mantenint una probabilitat d'èxit de dades superior al 90% en un escenari de trànsit IoT definit per les Telecomunicacions Mòbils Internacionals (IMT) -2020.(Español) El Internet de las Cosas Masivo (MIoT) describe un escenario de comunicación en el que una gran cantidad de dispositivos con batería realizan transmisiones de datos pequeñas, poco frecuentes y principalmente orientadas al envío. La conectividad y la gestión de este gran número de dispositivos plantean desafíos, y esta tesis busca resolver los problemas relacionados con el mecanismo de acceso inicial del MIoT en el contexto de las redes 5G y futuras. La tesis comienza con un análisis exhaustivo de las tecnologías de espectro licenciado y no licenciado para el MIoT, y explora diferentes bancos de pruebas y simuladores para el análisis. En la fase inicial, nos centramos en las tecnologías estandarizadas de MIoT, con especial énfasis en el Narrow-Band Internet of Things (NB-IoT) como un componente esencial para soportar el MIoT en redes 5G. Se analiza el rendimiento del procedimiento de acceso de NB-IoT bajo diversas densidades de red y configuraciones de parámetros. Los resultados conducen a un mecanismo de acceso adaptativo que ajusta los parámetros de acceso según la densidad de red anticipada, mejorando el rendimiento del procedimiento.
En etapas posteriores, analizamos cualitativamente soluciones de retransmisión basadas en red y en dispositivos de usuario (UE) para aplicaciones IoT, ya que el soporte efectivo del IoT requiere servicio celular en áreas de cobertura profunda. La retransmisión es una opción prometedora para ampliar la cobertura y satisfacer los requisitos de batería de los dispositivos IoT. Aunque han surgido varias arquitecturas de retransmisión en la investigación y estandarización, aún no queda claro cuál es la mejor para aplicaciones de IoT. Por lo tanto, examinamos las arquitecturas de retransmisión y evaluamos la idoneidad de las soluciones basadas en UE y en red para aplicaciones de IoT. Analizamos las soluciones de retransmisión en términos de establecimiento de conexiones, arquitectura de protocolos y asignación de recursos. Nuestros hallazgos sugieren que, aunque la solución de retransmisión basada en red estandarizada de capa-2 (por ejemplo, redes de acceso y retroceso integradas) puede ser mejor para gestionar numerosos dispositivos de baja complejidad y bajo consumo de energía con una mejor gestión de la interferencia, cualquier optimización para soportar el tráfico IoT impactará directamente en las redes existentes, como la introducción de nueva señalización en el plano de control a través de la interfaz Uu. En cambio, la solución de retransmisión basada en UE de capa-3 se puede optimizar para gestionar la retransmisión masiva de IoT con un impacto mínimo en las redes existentes, ya que las optimizaciones se pueden realizar en la interfaz PC-5 con un efecto reducido en la interfaz Uu.
A partir de los resultados del estudio cualitativo de la arquitectura de retransmisión, analizamos la idoneidad de la retransmisión de capa-3 a través de la interfaz NR-PC5 para soportar aplicaciones de IoT masivo. En particular, estudiamos el mecanismo de establecimiento de conexiones unicast sobre la interfaz NR PC5 en un escenario de cobertura parcial. Además, se propone y analiza un conjunto de optimizaciones del procedimiento NR-PC5 para soportar de manera efectiva aplicaciones de MIoT. Los resultados de la evaluación del rendimiento, presentados en términos de probabilidad de éxito de datos, consumo de energía de los dispositivos y sobrecarga de señalización, cuantifican cómo la interfaz NR-PC5 puede satisfacer los requisitos del IoT en la era del 5G y más allá. La propuesta de transmisión de datos pequeños mediante el enlace lateral y acceso a nivel de trama ofrece el mayor beneficio general y puede reducir el consumo de energía del dispositivo en un 68% en promedio y la sobrecarga de señalización en un 15%, manteniendo una probabilidad de éxito de datos superior al 90% en un escenario de tráfico IoT definido por las Telecomunicaciones Móviles Internacionales (IMT)-2020.DOCTORAT EN TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS (Pla 2013
Riqueza competencial en una guía didáctica de matemáticas: el caso del proyecto Innovamat para primaria
Get PDFAquesta tesi doctoral industrial examina la riquesa competencial en matemàtiques des d’un enfocament basat en competències i, des d’aquesta perspectiva, se centra en la caracterització, l’anàlisi i la millora de guies didàctiques de matemàtiques per a l’educació primària.
A partir d’un marc teòric que pren com a base l’Enfocament Documental de la Didàctica (DAD), es desenvolupa i valida una eina modular que permet caracteritzar la riquesa competencial de les activitats incloses en una guia didàctica, amb un èmfasi especial en les connexions matemàtiques. La recerca respon a preguntes clau sobre la definició de riquesa competencial, la naturalesa de les guies didàctiques com a documents que es diferencien dels llibres de text, i la rellevància d’explicitar les connexions en el disseny curricular. Els resultats no només aclareixen aquestes qüestions fonamentals, sinó que també mostren la utilitat de l’eina per enriquir guies didàctiques, especialment en el cas d’Innovamat, l’organització que acull aquest doctorat industrial.
A més de les seves aportacions acadèmiques, la tesi ha generat un impacte directe en la pràctica professional de l’organització. Els principis didàctics d’Innovamat, que aquesta recerca sistematitza i refina, s’han consolidat en el que es coneix com el «Llibre blanc», un recurs que s’ha tornat essencial per a la formació de l’equip intern i una eina estratègica per a la comunicació, el desenvolupament de materials i la fonamentació de la visió didàctica dels referents de l’organització.
En conclusió, aquesta tesi aporta coneixements a l’àmbit de la didàctica de les matemàtiques, mitjançant la seva contribució a l’anàlisi i la millora de documents curriculars, com són les guies didàctiques, des d’una perspectiva basada en competències, amb un interès especial en les connexions, i estableix una base sòlida per a futurs desenvolupaments en el disseny de materials educatius de matemàtiques competencialment rics.Esta tesis doctoral industrial examina la riqueza competencial en matemáticas desde un enfoque basado en competencias y, desde esta perspectiva, se centra en la caracterización, el análisis y la mejora de guías didácticas de matemáticas para la educación primaria.
A partir de un marco teórico que parte del Enfoque Documental de la Didáctica (DAD), se desarrolla y valida una herramienta modular que permite caracterizar la riqueza matemática de las actividades incluidas en una guía didáctica, con un énfasis en las conexiones matemáticas. La investigación responde a preguntas clave sobre la definición de riqueza competencial, la naturaleza de las guías didácticas como documentos que se diferencian de los libros de texto, y la relevancia de explicitar las conexiones en el diseño curricular. Los resultados no solo aclaran estas cuestiones fundamentales, sino que también muestran la utilidad de la herramienta para enriquecer guías didácticas, especialmente en el caso de Innovamat, la organización que acoge este doctorado industrial.
Además de sus aportaciones académicas, la tesis ha generado un impacto directo en la práctica profesional de la organización. Los principios didácticos de Innovamat, que esta investigación sistematiza y refina, se han consolidado en el llamado «Libro blanco», un recurso que se ha vuelto esencial para la formación del equipo interno y una herramienta estratégica para la comunicación, el desarrollo de materiales y la fundamentación de la visión didáctica de los referentes de la organización.
En conclusión, esta tesis aporta conocimientos al área de didáctica de las matemáticas, mediante su contribución al análisis y mejora de documentos curriculares, como las guías didácticas, desde una perspectiva basada en competencias, con especial interés en las conexiones, y establece una base sólida para futuros desarrollos en el diseño de materiales educativos de matemáticas competencialmente ricos.This industrial doctoral thesis explores competence richness in mathematics from a competency-based perspective. It focuses on the characterization, analysis, and improvement of teaching guides for elementary mathematics education.
Grounded in a theoretical framework based on the Documentational Approach to Didactics (DAD), the research develops and validates a modular tool to characterize the competency-based richness of the activities included in teaching guides, with a particular emphasis on mathematical connections. The study addresses key questions regarding the definition of competency-based richness, the unique nature of teaching guides as documents distinct from textbooks, and the importance of explicitly highlighting connections in curriculum design. The findings not only clarify these fundamental issues but also demonstrate the tool's usefulness in enhancing teaching guides, specifically in the case of Innovamat, the organization hosting this industrial doctorate.
In addition to its academic contributions, the thesis has had a direct impact on the organization's professional practices. Innovamat's didactic principles, which have been systematized and refined through this research, are now consolidated in the «White Paper». This resource has become essential for internal team training and serves as a strategic tool for communication, the development of materials, and the articulation of the organization's didactic vision.
In conclusion, this thesis contributes to the field of mathematics education by offering insights into the analysis and improvement of curricular documents, such as teaching guides, from a competency-based approach with a special focus on connections. It lays a solid foundation for future advancements in the design of rich educational materials in mathematics.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Educaci
Unveiling blood-based dementia biomarkers: insights from sncRNA profiling and metabolomics
No full textEl deteriorament cognitiu i la demència són desafiaments per a una població en envelliment. Explorar biomarcadors en sang és essencial per proporcionar vies mínimament invasives, eficaces, de baix cost i accessibles pel diagnòstic, pronòstic i monitorització d’aquestes malalties. A més, aquests biomarcadors proporcionen una millor comprensió de la fisiopatologia. Els ARN petits no codificants (sncRNAs) i els metabòlits circulants estan associats amb la demència, la malaltia d'Alzheimer (AD) i la resistència a la insulina (IR), cosa que els converteix en candidats com a biomarcadors per a la neurodegeneració.
L'objectiu d'aquesta tesi és identificar biomarcadors en sang, amb un enfocament en els sncRNAs i els metabòlits, per al deteriorament cognitiu, la demència i l'AD. A més, busca investigar els mecanismes fisiopatològics d’aquestes condicions. Aquesta investigació utilitza dades de dos estudis prospectius longitudinals: la cohort d'ACE CSF (Espanya) i el Cardiovascular Health Study (CHS) (EUA).
Els resultats revelen una signatura de 15 sncRNAs relacionada amb l'AD, que mostra potencial per predir la progressió de deteriorament cognitiu lleu (MCI) a AD. També identifica una signatura metabòlica que reflecteix la IR i millora la nostra comprensió dels mecanismes biològics mitjançant els quals la IR afecta la demència de Type AD. Aquesta investigació ressalta el paper del metabolisme energètic en el desenvolupament de la demència i les manifestacions relacionades, particularment l'alteració del metabolisme de la glucosa, les alteracions en el cicle de Krebs i el canvi cap a la utilització de cossos cetònics.
En conclusió, aquesta tesi identifica biomarcadors en sang per la demència i l'AD. A més, suggereix mecanismes subjacents a la fisiopatologia, incloent-hi la IR i el metabolisme energètic. Els sncRNAs i els metabòlits circulants poden ajudar a identificar persones amb alt risc per a la progressió de demència i proporcionar nous coneixements sobre els mecanismes biològics subjacents a aquesta condició.El deterioro cognitivo y la demencia son grandes desafíos para la población. Explorar biomarcadores en sangre es esencial para proporcionar vías mínimamente invasivas, eficaces, de bajo coste, y accesibles para el diagnóstico, pronóstico y monitorización de estas enfermedades. Además, estos proporcionan una mejor comprensión de la fisiopatología. Los ARN pequeños no codificantes (sncRNAs) y metabolitos circulantes están asociados con la demencia, la enfermedad de Alzheimer (AD) y la resistencia a la insulina (IR), lo que los convierte en candidatos como biomarcadores para la neurodegeneración.
El objetivo de esta tesis es identificar biomarcadores en sangre, con un enfoque en los sncRNAs y metabolitos, para el deterioro cognitivo, la demencia y la AD. Además, busca investigar los mecanismos fisiopatológicos de estas condiciones. Esta investigación utiliza datos de dos estudios prospectivos longitudinales: la cohorte de ACE CSF (España) y el Cardiovascular Health Study (CHS) (EE.UU).
Los resultados de este trabajo revelan una firma de 15 sncRNAs relacionada con la AD, con potencial para predecir la progresión de deterioro cognitivo leve (MCI) a AD. También identifica una firma metabólica de IR que mejora nuestra comprensión de los mecanismos biológicos mediante los cuales la IR afecta la demencia de tipo AD. Esta investigación resalta el metabolismo energético en el desarrollo de demencia y sus manifestaciones, particularmente la alteración del metabolismo de la glucosa, las alteraciones en el ciclo de Krebs y el cambio hacia la utilización de cuerpos cetónicos.
En conclusión, esta tesis identifica biomarcadores en sangre para la demencia y la AD en personas mayores. Además, sugiere posibles mecanismos subyacentes a su fisiopatología, incluyendo la IR y el metabolismo energético. Los sncRNAs y metabolitos circulantes pueden ayudar a identificar a personas de alto riesgo para la progresión de la demencia y proporcionar nuevos conocimientos sobre los mecanismos biológicos subyacentes a esta condición.Cognitive decline and dementia are major challenges to an aging population. Exploring blood-based biomarkers is essential to provide minimally invasive, cost-effective, and accessible means to improve disease diagnosis, prognosis, and monitoring. These biomarkers also offer valuable insights into the underlying disease’s pathophysiology. Circulating small non-coding RNAs (sncRNAs) and metabolites are associated with dementia, Alzheimer’s disease (AD), and insulin resistance (IR), making them promising candidates as biomarkers for neurodegeneration and related outcomes.
The primary aim of this thesis is to identify blood-based biomarkers, with a focus on sncRNAs and metabolites, for cognitive decline, dementia, and its main form, AD. Additionally, it seeks to investigate the pathophysiological mechanisms underlying these conditions. This research uses Date from two large longitudinal prospective studies: the ACE CSF Cohort in Spain and the Cardiovascular Health Study (CHS) in the U.S.
The results of this work reveal an AD-related signature of 15 sncRNAs, which shows potential for predicting progression from mild cognitive impairment (MCI) to AD. It also identifies a metabolic signature reflecting IR, enhancing our understanding of the biological mechanisms by which IR affects AD dementia. Notably, this research highlights the role of energetic metabolism in the development of dementia and related outcomes, particularly in the context of impaired glucose metabolism, alterations in the TCA cycle, and the subsequent shift towards ketone body utilization.
In conclusion, this thesis identifies blood-based biomarkers for dementia and AD in older adults. Moreover, it suggests potential mechanisms underlying its pathophysiology, including IR and energy metabolism. Circulating sncRNAs and metabolites may support in identifying high-risk individuals for dementia progression and provide valuable insights into the biological mechanisms underlying this condition."Universitat Rovira i Virgili. Programa de doctorat en Biomedicina
Factores postnatales y periquirúrgicos predictivos de alteraciones en el neurodesarrollo temprano en cardiopatía congénita
Get PDFIntroducció: S'ha establert un increment en les morbiditats associades a les cardiopaties congènites (CC), la més temible les alteracions al neurodesenvolupament. Es reporta fins a un 50% dels nens amb una CC complexes amb seqüeles al neurodesenvolupament. No existeix al nostre medi una descripció concloent del tipus d'anomalies neurocognitives ni dels factors de risc específics associats. No disposem d'eines clíniques d'alta fiabilitat al llarg de la vida del pacient amb CC que permetin identificar els casos d'alt risc de mals resultats al neurodesenvolupament.
Mètodes: Estudi observacional prospectiu en nadons (RN) amb CC complexa. Identifica la presència d'esdeveniments neurològics aguts (ENA), la mortalitat i l'avaluació del neurodesenvolupament primerenc dels pacients de la cohort als dos anys de vida i els factors postnatals i periquirúrgics. Ús de biomarcadors de lesió cerebral (S100B i enolasa neuronal específica) i oximetria cerebral regional per a la neuromonitorització. Pacients classificats en subgrups fisiològics de CC (univentricular UV, biventricular BV), i 4 subgrups segons obstrucció sistèmica (OS) i segons grau de cianosi (no cianosi, cianosi tipus transposició grans artèries -TGA- i cianosi neonatal)
Resultats: 127 RN inclosos després de confirmar CC postnatalment. La CC més freqüent, la TGA seguida del Fallot. 74% cor BV. US en un 22,8%. Incidència d'ENA prequirúrgic de 4,7%; mortalitat prequirúrgica del 2,4% (prematuritat, baix pes i sepsi nosocomial). Es van sotmetre a cirurgia 124 RN el primer any de vida. 68% de cirurgia neonatal. Resultats adversos: ENA postnatal incidència de 13,4%, mortalitat postquirúrgica 6,5%. Estades més perllongades per al grup UV sobretot si tenia OS i aquells amb ventilació mecànica perllongada. Un 40% de nens amb alteracions al neurodesenvolupament als dos anys. Més de la meitat, lleus i la més freqüent, el llenguatge. Pitjor resultats en UV, cianosi neonatal i major gravetat del retard en anomalies genètiques i en ENA postnatal. Factor protector, haver-se sotmès a cirurgia neonatal. Les CC amb pitjors resultats, hipoplàsia de cavitats esquerres, TGA millor que el Fallot, i similar a pacients sense cianosi. Més estada hospitalària, pitjor neurodesenvolupament. Les variacions de S100B periquirúrgic es van associar amb ENA postnatal i més risc de retard. La hipòxia cerebral prequirúrgica es va associar amb patir ENA postquirúrgic; la hipòxia cerebral prequirúrgica i intraquirúrgica va tenir tendència a ser més gran en pacients amb retard. La hipòxia cerebral postquirúrgica es va relacionar amb mortalitat.
Conclusions: La classificació de les CC en subgrups segons la seva fisiologia contribueix a identificar grups de pacients amb més risc de patir resultats adversos durant el seguiment. La mortalitat postquirúrgica es va associar amb el cor UV, la US i la cianosi neonatal no TGA. La necessitat d'ECMO i de ventilació mecànica perllongada després de la cirurgia es va associar a mortalitat. La fisiologia UV, la cirurgia pal·liativa i la parada cardiorespiratòria postquirúrgica van tenir més risc d'ENA. Un 40% dels pacients tenen retard als dos anys, el més freqüent el llenguatge i de grau lleu per a tots els dominis. Pacients amb cor UV i cianosi neonatal tenen més retard que la resta, així com aquells amb anomalies genètiques i ENA. Nivells plasmàtics elevats de S100B durant el període perioperatori es van associar amb més risc d'ENA i pitjors resultats al neurodesenvolupament. Els pacients que van patir ENA postquirúrgic van tenir valors de SrcO2 prequirúrgics més baixos i els que van morir SrcO2 més baix tant durant com després de la cirurgia. Valors de SrcO2 prequirúrgics i intraquirúrgics més baixos es van associar amb pitjor neurodesenvolupament global als dos anys.Introducción: Se ha establecido un incremento en las morbilidades asociadas a las cardiopatías congénitas (CC), la más temible las alteraciones en el neurodesarrollo. Se reporta hasta un 50% de los niños con una CC complejas con secuelas en el neurodesarrollo. No existe en nuestro medio una descripción concluyente del tipo de anomalías neurocognitivas ni de los factores de riesgo específicos asociados. No disponemos de herramientas clínicas de alta fiabilidad a lo largo de la vida del paciente con CC que permitan identificar los casos de alto riesgo de malos resultados en el neurodesarrollo.
Métodos: Estudio observacional prospectivo en recién nacidos (RN) con CC compleja. Identifica la presencia de eventos neurológicos agudos (ENA), la mortalidad y el evalua el neurodesarrollo temprano de los pacientes de la cohorte a los dos años de vida y los factores postnatales y periquirúrgicos. Uso de biomarcadores de lesión cerebral (S100B y enolasa neuronal específica) y oximetría cerebral regional para la neuromonitorización. Pacientes clasificados en subgrupos fisiológicos de CC (univentricular UV, biventricular BV), y 4 subgrupos según obstrucción sistémica (OS) y según grado de cianosis (no cianosis, cianosis tipo transposición grandes arterias -TGA- y cianosis neonatal)
Resultados: 127 RN incluidos tras confirmar CC postnatalmente. La CC más frecuente, la TGA seguida del Fallot. 74% corazón BV. OS en un 22,8%. Incidencia de ENA prequirúrgico de 4,7%, mortalidad prequirúrgica del 2,4% (prematuridad, bajo peso y sepsis nosocomial). Se sometieron a cirugía 124 RN en el primer año de vida. 68% de cirugía neonatal. Resultados adversos: ENA postnatal incidencia de 13,4%, mortalidad postquirúrgica 6,5%. Estancias más prolongadas para el grupo UV sobre todo si tenía OS y aquellos con ventilación mecánica prolongada. Un 40% de niños con alteraciones en el neurodesarrollo a los dos años. Más de la mitad, leves y la más frecuente, el lenguaje. Peor resultados en UV, cianosis neonatal y mayor gravedad del retraso en anomalías genéticas y en ENA postnatal. Factor protector, haberse sometido a cirugía neonatal. Las CC con peores resultados, hipoplasia de cavidades izquierdas, TGA mejor que el Fallot, y similar a pacientes sin cianosis. Más estancia hospitalaria, peor neurodesarrollo. Las variaciones de S100B periquirúrgico se asociaron con ENA postnatal y más riesgo de retraso. La hipoxia cerebral prequirúrgica se asoció con sufrir ENA postquirúrgico; la hipoxia cerebral prequirúrgica e intraquirúrgica tuvo tendencia a ser mayor en pacientes con retraso. La hipoxia cerebral postquirúrgica se relacionó con mortalidad.
Conclusiones: La clasificación de las CC en subgrupos según su fisiología contribuye a identificar grupos de pacientes con mayor riesgo a sufrir resultados adversos durante el seguimiento. La mortalidad postquirúrgica se asoció con el corazón UV, la OS y la cianosis neonatal no TGA. La necesidad de ECMO y de ventilación mecánica prolongada tras la cirugía se asoció a mortalidad. La fisiología UV, la cirugía paliativa y la parada cardiorrespiratoria postquirúrgica tuvieron más riesgo de ENA. Un 40% de los pacientes tiene retraso a los dos años, el más frecuente el lenguaje y de grado leve para todos los dominios. Pacientes con corazón UV y cianosis neonatal tienen más retraso que el resto, así como aquellos con anomalías genéticas y ENA. Niveles plasmáticos elevados de S100B durante el periodo perioperatorio se asociaron con mayor riesgo de ENA y peores resultados en el neurodesarrollo. Los pacientes que sufrieron ENA postquirúrgico tuvieron valores de SrcO2 prequirúrgicos más bajos y los que fallecieron SrcO2 más bajo tanto durante como después de la cirugía. Valores de SrcO2 prequirúrgicos e intraquirúrgicos más bajos se asociaron con peor neurodesarrollo global a los dos años.Introduction: An increase in morbidities associated with congenital heart diseases has been established, the most feared being alterations in neurodevelopment. Up to 50% of children with complex CHD are reported to have neurodevelopmental consequences. In our setting, there is no conclusive description of the type of neurocognitive anomalies or the specific associated risk factors. We do not have highly reliable clinical tools throughout the life of the patient with CHD that allow us to identify cases at high risk of poor neurodevelopmental outcomes.
Methods: Prospective observational study in newborns with complex CHD. It identifies the presence of acute neurological events (ANE), mortality and evaluates the early neurodevelopment of the patients in the cohort at two years of age and postnatal and perisurgical factors. Use of brain injury biomarkers (S100B and neuronal-specific enolase) and regional brain oximetry for neuromonitoring. Patients classified into physiological subgroups of CHD (univentricular UV, biventricular BV), and 4 subgroups according to systemic obstruction (OS) and according to the degree of cyanosis (no cyanosis, transposition great artery type cyanosis -TGA- and neonatal cyanosis).
Results: 127 NB included after confirming CC postnatally. The most frequent CHD, TGA followed by Fallot. 74% heart BV. OS by 22.8%. Incidence of pre-surgical ANE of 4.7%, pre-surgical mortality of 2.4% (prematurity, low weight and nosocomial sepsis). 124 newborns underwent surgery in the first year of life. 68% neonatal surgery. Adverse outcomes: postnatal ANE incidence of 13.4%, postsurgical mortality 6.5%. Longer stays for the UV group especially if they had OS and those with prolonged mechanical ventilation. 40% of children with neurodevelopmental disorders at two years of age. More than half, mild and the most frequent, language. Worse results in UV, neonatal cyanosis and greater severity of delay in genetic anomalies and postnatal ANE. Protective factor, having undergone neonatal surgery. CHD with worse results, hypoplasia of left cavities, TGA better than Fallot, and similar to patients without cyanosis. Longer hospital stay, worse neurodevelopment. Peri-surgical S100B variations were associated with postnatal ANE and increased risk of delay. Pre-surgical cerebral hypoxia was associated with post-surgical ANE; Pre-surgical and intra-surgical cerebral hypoxia tended to be greater in patients with delay. Postoperative cerebral hypoxia was related to mortality.
Conclusions: The classification of CHD into subgroups according to their physiology contributes to identifying groups of patients with a higher risk of suffering adverse outcomes during follow-up. Postsurgical mortality was associated with heart UV, OS, and non-TGA neonatal cyanosis. The need for ECMO and prolonged mechanical ventilation after surgery was associated with mortality. UV physiology, palliative surgery, and postsurgical cardiorespiratory arrest had a higher risk of ANE. 40% of patients have a delay at two years, the most common being language and mild in all domains. Patients with UV heart and neonatal cyanosis have more delay than the rest, as well as those with genetic anomalies and ANE. Elevated plasma levels of S100B during the perioperative period were associated with increased risk of ANE and poorer neurodevelopmental outcomes. Patients who suffered postsurgical ANE had lower presurgical cerebral oximetry values and those who died had lower cerebral oximetry values both during and after surgery. Lower presurgical and intrasurgical cerebral oximetry values were associated with worse overall neurodevelopment at two years.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Pediatria, Obstetrícia i Ginecologi
El fons de la Banda de Música de la Milícia de la Bisbal (ca. 1838-1843) i la construcció d'un repertori liberal
No full textLa descoberta de dos fons musicals deslocalitzats, un a la rectoria de Sant Joan de Palamós (PalSJ) i l’altre a les golfes de Mas Torró a Sant Climent de Peralta (CliFP), ambdós al Baix Empordà, esdevenen el centre d’estudi d’aquesta tesi. Al llarg de la investigació s’ha constatat que es complementen i són el testimoni musical de l’existència de la Banda de Música de la Milícia de la Bisbal.
L’any 1838 es redactava el document que havia de regir la normativa per formar part de la Banda de Música de la Milícia de la Bisbal. La Primera Guerra Carlina arribava a la seva fi i el rol preponderant que havia exercit la Milícia Nacional des de la seva creació el 1834 en la defensa de la població, feia un gir i passava a ostentar un gran protagonisme en l’esfera pública. La banda de música es va convertir en un gran suport a la institució armada, fent proclames d’exaltació política mitjançant la interpretació d’himnes patriòtics i recreant un ambient festiu com a conseqüència de la celebració de les festes cíviques.
La formació musical es composava d’instruments de vent-metall, vent-fusta i percussió, i s’adaptava a les novetats organològiques que sorgien a França. El lideratge en la direcció anava a càrrec del músic major, figura representada sempre per un hisendat local. Els individus d’aquest col·lectiu, descendents de la noblesa i l’estament militar, formaven part de la plana major de l’organització de la milícia i del funcionament de la banda de música, que esta composta per una dotzena d’intèrprets com a mínim.
El repertori institucional estava compost per himnes, tocs militars i marxes; en l’àmbit dels balls, els pasdobles, valsos, minuets i jotes; i provinent de l’àmbit operístic, les àries, cavatines i duets. El seu espai d’actuació eren els cercaviles, l’acompanyament de la tropa, les acadèmies i la música per al ball.
La figura central del notari Felip Pons tingué rellevància per la seva implicació en els manuscrits. El seu entorn familiar estava format per membres que havien rebut educació musical a la catedral de Girona, i alguns exercien d’organistes, cabiscols, i beneficiats de cant a la capella de música gironina. També el seu besavi patern formava part de la cobla de músics local dels Maymí de la Bisbal.
La relació que s’establí entre els Pons de la Bisbal i els copistes que apareixen en el fons musical de la banda, confirma que en el període posterior a les exclaustracions i com a conseqüència de la minva d’ingressos de les capelles, els beneficiats es veieren en la necessitat de recórrer a escriure música no religiosa. La seva participació a la banda de la milícia va dotar de nou repertori i d’arranjaments la formació instrumental que estava integrada per músics professionals, hisendats i artesans. Els músics professionals formaven part de les cobles de músics locals; els hisendats reflectien les seves habilitats mitjançant la música domèstica, habitual a les cases benestants; i els artesans es convertiren en els nous músics, que ajudaven al manteniment dels instruments gràcies a la seva destresa manual.
Durant el Trienni Progressista, la banda de música va tenir el seu moment més àlgid acompanyant la milícia en els actes d’exaltació patriòtica i els institucionals, que representaven l’assoliment dels ideals progressistes en l’espai públic, fins que els moderats canviaren el curs d’aquesta lluita.El descubrimiento de dos fondos musicales, uno en la casa parroquial de Sant Joan de Palamós (PalSJ) y el otro en la buhardilla de Mas Torró, en Sant Climent de Peralta (CliFP), ambos en la comarca del Baix Empordà, configuran el centro de estudio de esta tesis. A lo largo de la investigación se ha constatado que se complementan y se convierten en el testimonio musical que justifica la existencia de la Banda de Música de la Milicia de la Bisbal.
En 1838 se redactó el documento donde se dictaba la normativa para formar parte de la Banda de Música de la Milicia de la Bisbal. La Primera Guerra Carlina estaba llegando a su fin y el rol preponderante que había ejercido la Milicia Nacional, desde su creación en 1834 defendiendo a la población, estaba efectuando un giro y se convirtió en protagonista de la esfera pública. En aquella fecha la banda de música se convirtió en un gran apoyo a la institución armada, gracias a sus proclamaciones de exaltación política a través de la interpretación de himnos patrióticos y recreando el ambiente festivo como consecuencia de la celebración de las fiestas cívicas.
La formación instrumental se hallaba formada por instrumentos de viento-metal, viento-madera y percusión, adaptándose a las novedades organológicas que llegaban de Francia. El liderazgo de la dirección iba a cargo del músico mayor, una figura que se encontraba representada por un hacendado local. Los individuos de este colectivo, descendientes de la nobleza y el estamento militar, formaban parte de la plana mayor de la organización de la milicia y del funcionamiento de la banda de música, que estaba compuesta por una docena de intérpretes como mínimo.
El repertorio institucional estaba constituido por himnos, toques militares y marchas; en el ámbito de los bailes, los pasodobles, valses, minuetos y jotas; y del ámbito operístico, las arias, cavatinas y duetos. El espacio donde efectuaban las actuaciones consistía en pasacalles, el acompañamiento a la tropa, las academias y la música para el baile.
La figura central, el notario Felip Pons, tubo relevancia por su implicación en los manuscritos. El entorno familiar al que pertenecía estaba formado por miembros que habían recibido su educación musical en la catedral de Girona, y algunos ejercían de organistas, maestros de canto y beneficiados en la capilla de Girona. También su bisabuelo paterno había formado parte de la “cobla” de músicos local de los Maymí de la Bisbal.
La relación establecida entre la familia Pons de la Bisbal y los copistas que aparecen en el fondo musical de la banda, confirma que durante el periodo posterior a las exclaustraciones y como consecuencia de la reducción de los ingresos en las capillas, los beneficiados se encontraron con la necesidad de escribir música no religiosa. Su participación en la banda de la milicia ofreció repertorio nuevo y arreglos para la formación instrumental que estaba integrada por músicos profesionales, hacendados y artesanos. Los músicos profesionales pertenecían a las “coblas” de músicos locales; los hacendados mostraban sus habilidades en la música doméstica, habitual en las casas acomodadas, y los artesanos se convirtieron en los nuevos músicos, que ayudaban al mantenimiento de los instrumentos gracias a sus habilidades manuales.
Durante el Trienio Progresista, la banda de música tuvo su momento de esplendor acompañando la milicia en los actos de exaltación política y en los institucionales, que representaban la consecución de los ideales progresistas en el espacio público, hasta que los moderados cambiaron el curso de esta lucha.The discovery of two music collections, one in the vicarage in Sant Joan de Palamós (PalSJ), and the other in the attics in Mas Torró in Sant Climent de Peralta (CliFP), both located in Baix Empordà, have become the object of study of the present thesis. Along the research it has been confirmed that they complement eachother and represent the musical evidence to the existance of the Banda de Música de la Milícia de la Bisbal (La Bisbal’s Military Band).
In 1838, the document that was to govern the rules for enrolling in the Banda de Música de la Milícia de la Bisbal was written. The First Carlist War was coming to an end and the predominant role that the National Militia exerted since its creation in 1834 defending the population took a turn and came to hold a leading role in the public sphere. The music band became a considerable suport to the military institution, making proclamations of political exaltation through the interpretation of patriotic hyms and recreating a celebratory atmosphere as a consequence of the celebration of civic festivities.
The musical ensemble was made up of brass, woodwind and percussion instruments, and adapted to the new organological developments in France. The leadership was in the hands of the chief musician, a figure always represented by a local landowner. The members in this group, descendants of the nobility and the military class, were part of the top brass of the militia and the functioning of the brass band, which was made up of at least a dozen players.
The institutional repertoire consisted of hymns, military music and marches; in the field of dances, pasodobles, waltzes, minuets and jotas; and from the operatic field, arias, cavatinas and duets. Their sphere of activity was the parades, the accompanying of the troop, the academies and dance music.
The central figure of the sollicitor Felip Pons was important for his involvement in the manuscripts. His family circle was made up of members who had received musical education at Girona Cathedral, and some of them were organists, preceptors and chanters in the Girona music chapel. His paternal grandfather was also a member of the local group of musicians known as the Maymí de La Bisbal.
The relationship established between the Pons family in La Bisbal and the copyists who appear in the band's musical collection confirms that in the period after the exclaustrations and as a consequence of the drop in income of the chapels, the beneficiaries found it necessary to resort to writing non-religious music. Their participation in the militia band provided new repertoire and arrangements for the instrumental ensemble, which was made up of professional musicians, landowners and craftsmen. The professional musicians were part of the local musicians' groups; the landowners reflected their skills through their domestic music, which they were accustomed to playing in their homes; and the artisans became the new musicians, who helped with the preservation of instruments thanks to their manual skills.
During the Three Liberal Years, the brass band reached its peak, accompanying the militia in patriotic and institutional events, which represented the assertion of progressive ideals in the public sphere, until the moderates changed the course of this struggle.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Història de l'Art i Musicologi
Classifying Breast Lesions Using Ultrasound Images and Effective Pooling Techniques
No full textAquesta tesi presenta el desenvolupament de mètodes eficients per a la classificació de lesions mamàries utilitzant
imatges d'ecografia i tècniques d'aprenentatge profund, amb un enfocament en la consideració de la qualitat de les
imatges en el marc de classificació. En primer lloc, ens vam endinsar en la física de la imatge per ultrasons, els modes
i el control de qualitat. Posteriorment, vam examinar l'eficàcia dels transformadors de visió profunds àmpliament
utilitzats en la tasca de detecció de la malignitat dels tumors mamàries en imatges d'ultrasons, aconseguint resultats
de classificació prometedors. No obstant això, l'ús d'una sola imatge d'ultrasons per lesió mamària pot donar lloc a una
precisió limitada en la classificació a causa de l'existència de soroll de granulat, ombres, així com altres artefactes que
degraden la qualitat de les imatges d'ultrasons. Per tant, vam proposar un mètode nou per classificar lesions mamàries
utilitzant seqüències d'ultrasons i ConvNext profund. Es va proposar una tècnica de fusió eficient i conscient de la
qualitat de les imatges per combinar la puntuació de malignitat predita a partir de cada fotograma de la seqüència
d'ultrasons d'entrada i generar la puntuació final de malignitat de tota la seqüència. Comparacions numèriques i visuals
indiquen que el mètode proposat supera altres mètodes d'estat de l'art per a la classificació de lesions mamàries.
També vam demostrar que la qualitat de les imatges de BUS pot afectar la precisió dels models de predicció de
malignitat.Esta tesis presenta el desarrollo de métodos eficientes para clasificar lesiones mamarias utilizando imágenes de
ultrasonido y técnicas de aprendizaje profundo, con un enfoque en la consideración de la calidad de las imágenes en
el marco de clasificación.
En primer lugar, se exploró la física de la imagenología por ultrasonido, los modos y el control de calidad.
Posteriormente, se examinó la eficacia de los ampliamente utilizados transformadores de visión profunda en la tarea
de detección de la malignidad de tumores mamarios en imágenes de ultrasonido, logrando resultados de clasificación
prometedores. Sin embargo, el uso de una única imagen de ultrasonido por lesión mamaria puede producir una
precisión limitada en la clasificación debido a la existencia de ruido speckle, sombras y otros artefactos que degradan
la calidad de las imágenes de ultrasonido.
Por lo tanto, se propuso un método novedoso para la clasificación de lesiones mamarias utilizando secuencias de
ultrasonido y el modelo profundo ConvNext.This thesis presents the development of efficient methods for classifying breast lesions utilizing ultrasound images and
deep learning techniques, with a focus on considering the quality of the images in the classification framework.
Firstly, we delved into the physics of ultrasound imaging, modes, and quality control. Subsequently, we examined the
efficacy of widely-used deep vision transformers in the task of breast tumor malignancy detection in ultrasound
images, achieving promising classification results . However, the use of single ultrasound image per breast lesion may
yield limited classification accuracy due to the existence of speckle noise, shadow, as well as other artifacts that
degrade the quality of ultrasound images.
Therefore, we proposed a novel method for classifying breast lesions using ultrasound sequences and deep
ConvNext. An efficient image quality-aware pooling technique was proposed to fuse the malignancy score predicted
from each frame in the input ultrasound sequence and generate the final malignancy score of the whole sequence.
Numerical and visual comparisons indicate that the proposed method outperforms other state-of-the-art breast lesion
classification methods. We also demonstrated that the quality of the BUS images can affect the accuracy of the
malignancy prediction models. Besides, the thesis also proposed an efficient method for breast tumor classification
based on the dynamic pooling of ultrasound sequences."Universitat Rovira i Virgili. Programa de doctorat en Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la Seguretat
Paisaje, bien común y servicios ecosistémicos culturales. Nuevos parámetros de planificación territorial en la interfase de tierras secas (Mendoza - Argentina)
No full textENG- Dryland landscapes around the world face significant challenges due to their inherent fragility and the increasing pressure they face from multiple dimensions. Research suggests that developing territorial management approaches that consider both the tangible and intangible aspects of the environment could be beneficial in addressing these complexities. This doctoral thesis explores the integration of the contemporary notion of landscape, cultural ecosystem services, and the concept of landscape as a common good, with the aim of proposing new parameters for territorial planning that respond to the particularities of these territories. The study focuses on the piedmont of the Metropolitan Area of Mendoza, Argentina, a region representative of drylands, often underestimated, that also acts as an interface between the irrigated urban oasis and the non-irrigated drylands, which gives it particular interest. This uniqueness provides a valuable context to investigate how these new parameters can be applied in an environment marked by the tension between landscape appreciation and urban development demands.
The research begins with an exploratory review of the historical and cultural evolution of the landscape concept, with special emphasis on how intangible values—such as cultural, historical, aesthetic, spiritual elements, among many others—have been fundamental in shaping the contemporary landscape. This approach is framed in the understanding of the landscape not only as a physical space but as a dynamic entity and a social construct, whose management is essential for people's well-being. The European Landscape Convention is presented as a key reference, offering a flexible framework that promotes the inclusion of these intangible values in territorial planning.
The study focuses on the piedmont of the Metropolitan Area of Mendoza, an interface between the urban oasis and the drylands. Through a mixed-methods approach combining qualitative and quantitative approaches, the spatialization of the landscape’s intangible values is carried out using tools such as participatory mapping and citizen science. These methods allow local actors to identify and assess the landscape elements (both tangible and intangible) that they consider essential for their quality of life and well-being, facilitating their integration into territorial planningCAT- Els paisatges de les terres seques arreu del món es troben davant de desafiaments significatius degut a la seva fragilitat inherent i a la creixent pressió que afronten des de múltiples dimensions. La recerca suggereix que podria ser beneficiós desenvolupar enfocaments de gestió territorial que considerin tant els aspectes tangibles com els intangibles de l’entorn per abordar aquestes complexitats. En aquesta tesi doctoral, s'explora la integració de la noció contemporània de paisatge, els serveis ecosistèmics culturals i el concepte de paisatge com a bé comú, amb l’objectiu de proposar nous paràmetres per a la planificació territorial que responguin a les particularitats d’aquests territoris. L’estudi se centra en el Piedemonte de l’Àrea Metropolitana de Mendoza, Argentina, una regió representativa de les terres seques, sovint subestimades, que també actua com a interfície entre l’oasi urbà (regat) i el secà (no regat), cosa que li confereix un interès particular. Aquesta singularitat ofereix un context valuós per investigar com aquests nous paràmetres poden aplicar-se en un entorn marcat per la tensió entre la valoració del paisatge i les demandes de desenvolupament urbà.
La recerca parteix d’una revisió exploratòria de l’evolució històrica i cultural del concepte de paisatge, amb especial èmfasi en com els valors intangibles —com ara els elements culturals, històrics, estètics, espirituals, entre molts altres— han estat fonamentals en la configuració del paisatge contemporani. Aquest enfocament s'emmarca en la comprensió del paisatge no només com un espai físic, sinó com un ésser dinàmic i una construcció social, la gestió de la qual és essencial per al benestar de les persones. El Conveni Europeu del Paisatge es presenta com un referent clau, en oferir un marc flexible que promou la inclusió d’aquests valors intangibles en la planificació territorial.
L’estudi se centra en el Piedemonte de l’Àrea Metropolitana de Mendoza, una interfície entre l’oasi urbà i les terres seques. A través d’una metodologia mixta que combina enfocaments qualitatius i quantitatius, es duu a terme l’espacialització dels valors intangibles del paisatge, utilitzant eines com el mapatge participatiu i la ciència ciutadana. Aquests mètodes permeten als actors locals identificar i valorar els elements (tangibles i intangibles) del paisatge que consideren fonamentals per a la seva qualitat de vida i benestar, facilitant la seva integració en la planificació territorialPrograma de Doctorat en Medi Ambien
Implicaciones clínicas de las pruebas de imagen en la evaluación de la sarcopenia asociada a las bronquiectasias
Get PDFLa bronquiectasia es una enfermedad pulmonar compleja cuyas manifestaciones sistémicas han sido poco estudiadas. La presente tesis explora en profundidad la presencia y características de la sarcopenia en pacientes con bronquiectasias y la correlación entre la debilidad muscular y la gravedad de las bronquiectasias. Se incluyeron 20 pacientes con bronquiectasias en fase estable de enfermedad y 10 sujetos sanos como controles. A través de un enfoque multidisciplinar que incluyó evaluaciones clínicas, funcionales, radiológicas (ultrasonido y resonancia magnética) e histológicas (procedimiento de biopsia abierta en el vasto lateral, VL), se observó una disminución significativa de la masa muscular y la fuerza en los pacientes con bronquiectasias comparados con controles sanos. Los hallazgos de imagen revelaron una reducción del grosor y área muscular, así como un aumento de la infiltración grasa, que se correlacionó con la gravedad de la enfermedad. A nivel histológico, se evidenció un fenotipo muscular alterado caracterizado por un aumento de fibras híbridas, núcleos internos y otras anormalidades, lo que sugiere una degeneración muscular y una menor capacidad regenerativa. Se concluye que, en los pacientes con bronquiectasias estables de leves a moderadas, la sarcopenia se evidenció clínicamente a través de la reducción significativa de la masa y la función muscular de los miembros superiores e inferiores. Las técnicas de imagen (ultrasonido, resonancia magnética) han demostrado ser herramientas poderosas para caracterizar la sarcopenia asociada a bronquiectasias, al revelar alteraciones específicas en la arquitectura muscular y la composición del tejido, estas técnicas no solo facilitan el diagnóstico precoz, sino que también permiten un seguimiento más preciso de la evolución de la enfermedad y la respuesta a las intervenciones terapéuticas.Bronchiectasis is a complex lung disease whose systemic manifestations have been little studied. The present thesis investigates the presence and characteristics of sarcopenia in patients with bronchiectasis and the correlation between muscle weakness and the severity of bronchiectasis. Twenty patients with bronchiectasis in stable disease and 10 healthy controls were included. Using a multidisciplinary approach including clinical, functional, radiological (ultrasound and MRI) and histological (open biopsy of the vastus lateralis, VL) assessments, a significant decrease in muscle mass and strength was observed in patients with bronchiectasis compared to healthy controls. Imaging findings showed reduced muscle thickness and area and increased fatty infiltration, which correlated with disease severity. Histologically, an altered muscle phenotype characterized by an increase in hybrid fibers, internal nuclei and other abnormalities was evident, suggesting muscle degeneration and reduced regenerative capacity. It is concluded that in patients with mild to moderate stable bronchiectasis, sarcopenia is clinically evidenced by a significant reduction in muscle mass and function of the upper and lower limbs. Imaging techniques (ultrasound, magnetic resonance imaging) have proven to be powerful tools to characterize bronchiectasis-associated sarcopenia by revealing specific alterations in muscle architecture and tissue composition. These techniques not only facilitate early diagnosis, but also allow more accurate monitoring of disease progression and response to therapeutic interventionsPrograma de Doctorat en Biomedicin
Tratamiento informativo sobre protocolo en la prensa escrita española. Análisis de las ediciones digitales de los periódicos El País, El Mundo, La Vanguardia y ABC en 2016 y 2017
Get PDFEl objetivo principal de esta investigación es conocer cómo los medios de comunicación abordan la temática del protocolo, centrándose en los principales diarios españoles en su edición digital —El País, El Mundo, La Vanguardia y ABC— durante el período comprendido entre los años 2016 y 2017. A través de
un enfoque empírico, se busca determinar si la representación que la prensa refleja del protocolo se alinea con las definiciones establecidas por la disciplina científica y académica. Este trabajo se inscribe en un ámbito de estudio aún poco explorado, considerando el protocolo como una herramienta inherente a la disciplina de las Relaciones Públicas. No obstante, se observa que, con frecuencia, el tratamiento
informativo del término tiende a distorsionar su significado, asociándolo erróneamente con conceptos como ceremonial, cortesía, etiqueta o buenas maneras. La investigación profundiza en esta disociación conceptual mediante el análisis de una muestra empírica, abordando desde una perspectiva rigurosa las
implicaciones sociales que esta problemática genera, especialmente en el ámbito de los medios de comunicación contemporáneos y los públicos especializados.The main objective of this research is to examine how the media addresses the concept of protocol, focusing on the leading digital Spanish newspapers - El País, El Mundo, La Vanguardia and ABC - during the period from 2016 to 2017. Using an empirical approach, the study seeks to determine whether the portrayal of protocol in the press aligns with the definitions established by scientific and academic disciplines. This work falls within a relatively unexplored area of study, considering protocol as a tool inherent to the field of Public Relations. However, it is frequently observed that the manner in which the term is treated in the media often results in the distortion of its true meaning mistakenly associating it with concepts such as ceremonial, courtesy, etiquette and good manners. The research delves into this conceptual dissociation through the analysis of an empirical sample, which rigorously addresses the social implications that this issue generates particularly within contemporary media and professional fields.L'objectiu principal d'aquesta investigació és conèixer com els mitjans de comunicació tracten la temàtica del protocol, centrant-se en els principals diaris espanyols en la seva edició digital —El País, El Mundo, La Vanguardia i ABC—durant el període comprès entre els anys 2016 i 2017. Mitjançant un enfocament
empíric, es pretén determinar si la representació que la premsa reflecteix del protocol s'alinea amb les definicions establertes per la disciplina científica i acadèmica. Aquest treball s'inscriu en un àmbit d'estudi encara poc explorat, considerant el protocol com una eina inherent a la disciplina de les Relacions Públiques. Tanmateix, s'observa que, amb freqüència, el tractament informatiu del terme tendeix a distorsionar-ne el significat, associant-lo erròniament amb conceptes com cerimonial, cortesia, etiqueta o bones maneres. La investigació aprofundeix en aquesta dissociació conceptual mitjançant l'anàlisi d'una mostra empírica, abordant des d'una perspectiva rigorosa les implicacions socials que aquesta problemàtica genera, especialment en l'àmbit dels mitjans de comunicació contemporanis i els públics especialitzats.Societat de la informació i el coneixemen