Tesis Doctorals en Xarxa
Not a member yet
46997 research outputs found
Sort by
Bioinformatics Strategies for Molecular Characterization and Treatment Prediction in Muscle-invasive Bladder Cancer
El càncer de bufeta amb invasió muscular (MIBC) representa un repte clínic a causa de la seva heterogeneïtat molecular i la resposta variable al tractament. Aquesta tesi explora dues estratègies bioinformàtiques complementàries per millorar la caracterització molecular i la predicció de resposta al tractament en el MIBC utilitzant dades d’RNA-Seq.
En la primera part de la tesi, s’avalua sistemàticament l’impacte dels mètodes de preprocessament d’RNA-Seq en la classificació dels subtipus moleculars. Mitjançant la comparació de diferents combinacions d’alineadors, quantificadors, tècniques de normalització i transformacions, es demostra que la transformació de dades, especialment la transformació logarítmica, afecta significativament la consistència i precisió de la classificació dels subtipus quan s’utilitzen classificadors basats en centròids com consensusMIBC i TCGAclas. En canvi, el classificador LundTax va mostrar una major robustesa davant les variacions de preprocessament, proporcionant una separació de subtipus més consistent. A més, es va observar que els alineadors genòmics (p. ex., STAR) combinats amb quantificadors a nivell gènic (p. ex., featureCounts) oferien els resultats més fiables pel que fa a la detecció gènica i la precisió en la quantificació. Aquests resultats posen en relleu el paper crític de les decisions metodològiques en les anàlisis transcriptòmiques i subratllen la necessitat d’un preprocessament estandarditzat per garantir la reproductibilitat i rellevància clínica.
En la segona part, es presenta un marc d’aprenentatge automàtic basat en transcriptòmica per predir la resposta a la quimioteràpia neoadjuvant amb cisplatí (NAC) en el MIBC. És important destacar que la metodologia utilitzada per al processament i normalització de les dades transcriptòmiques es va seleccionar a partir dels resultats obtinguts en la primera part de la tesi, assegurant així el rigor metodològic i la fiabilitat. Mitjançant l’anàlisi integrativa de dades transcriptòmiques (RNA-Seq) i genòmiques (WES) de 100 tumors de pacients, es van identificar signatures gèniques i alteracions genòmiques associades amb la resposta al tractament. Es va desenvolupar i validar externament un model d’aprenentatge automàtic (XGB-R) basat exclusivament en característiques transcriptòmiques, assolint un alt rendiment predictiu (AUC = 0.85). L’alta precisió del model i la seva dependència de dades transcriptòmiques el situen com una eina prometedora per a la presa de decisions clíniques, pendent de validació en cohorts de pacients més àmplies.
En conjunt, aquests estudis subratllen la doble importància del rigor metodològic i de la modelització integrativa per avançar en l’oncologia de precisió en el càncer de bufeta. En abordar tant el procés de preprocessament com la modelització predictiva, aquesta tesi aporta enfocaments computacionals robustos que donen suport a la translació clínica de les dades d’RNA-Seq en el MIBC.Bioinformàtic
Influence of the social determinants on adherence to a lifestyle modification intervention in people with prediabetes
[eng] Introduction: Type 2 Diabetes Mellitus (T2D) is a highly prevalent chronic condition that represents a significant global health and social burden. Lifestyle modification interventions—such as healthy eating and regular physical activity—have proven effective in preventing or delaying the onset of T2D in individuals with prediabetes. However, the ability to adopt these changes does not depend solely on individual factors; it is also shaped by the social determinants of health (SDH), with gender and social class playing important roles.
Objective: To analyse the influence of SDH and explore the contextual and social barriers and facilitators that affect adherence to lifestyle recommendations among individuals with prediabetes and overweight or obesity.
Methodology: A sequential explanatory mixed-methods study was conducted, combining a cross-sectional quantitative analysis with a qualitative ethnomethodological approach, framed within the critical-social paradigm. The quantitative phase included participants from the intervention group of the PREDIPHONE clinical trial (n = 86), who received a nurse-led telephone intervention aimed at promoting healthy eating and regular physical activity in individuals with prediabetes and overweight or obesity. Adherence was assessed using a composite index based on the standardised scores of the PREDIMED and REGICOR questionnaires. Correlation analyses were performed to examine the relationship between adherence and age, and chi-square and ANOVA tests were conducted to assess the influence of SDH on adherence to recommendations. In the qualitative phase, semi-structured interviews (n = 15) and a focus group (n = 5) were conducted with participants from the quantitative phase who had shown either high or low adherence. The data were analysed using thematic analysis and critical discourse analysis, applying triangulation and reflexivity as strategies to ensure rigour. Finally, the quantitative and qualitative findings were integrated to provide a more holistic understanding of the phenomenon.
Results: Employment status was significantly associated with adherence to healthy lifestyle recommendations, with higher adherence observed among unemployed or retired individuals. Although no statistically significant differences were found by social class or gender, individuals from less advantaged social classes reported economic barriers and lack of time—particularly those working full-time—which hindered adherence to the recommendations. Women reported greater family caregiving responsibilities and less time for self-care, while men reported receiving more family support, generally provided by women in their households. The asymptomatic nature of prediabetes, the influence of health beliefs, and a low perception of risk were identified as key barriers to adopting healthy behaviours. Additionally, the quality of the patient–professional relationship emerged as a critical factor. Empathetic, motivating, and trust-based communication facilitated adherence, whereas lack of follow-up and poor communication generated feelings of abandonment and demotivation.
Conclusions: Employment status and time availability are key factors in self-care processes and adherence to lifestyle changes. In addition, gender and social class shape the barriers and facilitators that influence adherence, with women from more disadvantaged social classes emerging as a particularly vulnerable group requiring tailored interventions with an equity-based approach. Finally, the importance of strengthening the patient–professional relationship is emphasised, particularly through shared decision-making processes, as a means to support sustained adherence over time.[cat] Introducció: La diabetis mellitus tipus 2 (DM2) és una malaltia crònica d’elevada prevalença que representa una important càrrega sanitària i social a escala mundial. Les intervencions centrades en la modificació dels estils de vida —com una alimentació saludable i la pràctica regular d’activitat física— han demostrat ser eficaces per prevenir o retardar l’aparició de DM2 en persones amb prediabetis. Ara bé, la capacitat d’adoptar aquests canvis no depèn exclusivament de factors individuals, sinó que es troba condicionada pels determinants socials de la salut, especialment el gènere i la classe social. Objectiu: Analitzar la influència dels determinants socials de la salut (DSS) i explorar les barreres i facilitadors, tant contextuals com socials, que afecten l’adherència a les recomanacions sobre estils de vida saludables en persones amb prediabetis i sobrepès o obesitat. Metodologia: Es va dur a terme un estudi mixt seqüencial explicatiu que combinà una anàlisi quantitativa transversal amb un enfocament qualitatiu etnometodològic, emmarcat en el paradigma crític-social. A la fase quantitativa, es van incloure els participants del grup intervenció de l’assaig clínic PREDIPHONE (n = 86), els quals van rebre una intervenció telefònica infermera per promoure un patró d’alimentació saludable i la pràctica regular d’activitat física en persones amb prediabetis i sobrepès o obesitat. L’adherència es va avaluar mitjançant un índex compost, elaborat a partir de la suma estandarditzada de les puntuacions dels qüestionaris PREDIMED i REGICOR. Es van realitzar anàlisis de correlació per examinar la relació entre l’adherència i l’edat, així com proves de ji quadrat i ANOVA per avaluar la influència dels DSS. A la fase qualitativa, es van dur a terme entrevistes semiestructurades (n = 15) i un grup focal (n = 5) amb participants de la fase quantitativa segons el seu nivell d’adherència (alt o baix). Les dades es van analitzar mitjançant una anàlisi temàtica i una anàlisi crítica del discurs, emprant la triangulació i la reflexivitat com a estratègies de rigor. Finalment, es van integrar els resultats quantitatius i qualitatius per oferir una comprensió més holística del fenomen. Resultats: La situació laboral es va associar de manera significativa amb l’adherència a les recomanacions sobre estils de vida saludables, observant-se una major adherència entre les persones jubilades o desocupades. Tot i que no es van observar diferències estadísticament significatives segons la classe social o el gènere, les persones de classes socials menys afavorides van reportar barreres econòmiques i manca de temps —especialment aquelles amb treball a temps complet— que dificultaven el seguiment de les recomanacions. Les dones van manifestar una major càrrega de cures familiars i menys temps per a l’autocura, mentre que els homes van reportar més suport familiar, generalment proporcionat per dones del seu entorn. El caràcter asimptomàtic de la prediabetis, les creences sobre la salut i una baixa percepció del risc es van identificar com a barreres importants per a l’adopció de comportaments saludables. A més, la qualitat de la relació pacient-professional va emergir com un factor clau. Una comunicació empàtica, motivadora i basada en la confiança facilitava l’adherència, mentre que la manca de seguiment i una comunicació deficient generaven sentiments d’abandonament i desmotivació. Conclusions: La situació laboral i la disponibilitat de temps són factors determinants en els processos d’autocura i adherència als canvis en l’estil de vida. Igualment, el gènere i la classe social configuren les barreres i facilitadors que condicionen aquests processos, destacant especialment les dones de classes socials més desfavorides com un grup vulnerable que requereix intervencions adaptades i amb un enfocament d’equitat. Finalment, cal enfortir la relació pacient-professional mitjançant processos de presa de decisions compartida com a via per afavorir una adherència sostinguda en el temps.[spa] Introducción: La Diabetes Mellitus Tipo 2 (DM2) es una enfermedad crónica de alta prevalencia que representa una importante carga sanitaria y social a nivel mundial. Las intervenciones centradas en la modificación del estilo de vida—como una alimentación saludable y la práctica regular de actividad física—han demostrado ser eficaces para prevenir o retrasar la aparición de DM2 en personas con prediabetes. No obstante, la capacidad para adoptar estos cambios no depende exclusivamente de factores individuales, sino que está condicionada por los determinantes sociales de la salud (DSS), entre los cuales destacan el género y la clase social.
Objetivo: Analizar la influencia de los DSS y explorar las barreras y facilitadores, tanto contextuales como sociales, que afectan la adherencia a las recomendaciones sobre estilo de vida saludable en personas con prediabetes y sobrepeso u obesidad.
Metodología: Se llevó a cabo un estudio mixto secuencial explicativo, que combinó un análisis cuantitativo transversal con un enfoque cualitativo etnometodológico, enmarcado en el paradigma crítico-social. En la fase cuantitativa, se incluyó a los participantes del grupo intervención del ensayo clínico PREDIPHONE (n = 86), que recibieron una intervención telefónica enfermera para promover la alimentación saludable y la práctica regular de actividad física en personas con prediabetes y sobrepeso u obesidad. La adherencia se evaluó mediante un índice compuesto a partir de la suma de las puntuaciones estandarizada de los cuestionarios PREDIMED y REGICOR. Se realizaron análisis de correlación para examinar la relación entre adherencia y edad, así como pruebas de chi-cuadrado y ANOVA para evaluar la influencia de los DSS en la adherencia a las recomendaciones. En la fase cualitativa se llevaron a cabo entrevistas semiestructuradas (n = 15) y un grupo focal (n = 5) con los participantes de la fase cuantitativa que presentaron alta y baja adherencia. Los datos se analizaron mediante análisis temático y análisis crítico del discurso, empleando triangulación y reflexividad como estrategias de rigor. Finalmente, se integraron los resultados cuantitativos y cualitativos para ofrecer una comprensión más holística del fenómeno.
Resultados: La situación laboral se asoció significativamente con la adherencia a las recomendaciones sobre estilo de vida saludable, observándose una mayor adherencia en personas desempleadas o jubiladas. Aunque no se observaron diferencias estadísticamente significativas según la clase social o el género, las personas de clases sociales menos favorecidas reportaron barreras económicas y falta de tiempo, especialmente entre quienes trabajaban a tiempo completo, que dificultaban el cumplimiento de las recomendaciones. Las mujeres reportaron mayores cargas de cuidados familiares y menor tiempo para el autocuidado, mientras que los hombres reportaron mayor apoyo familiar, generalmente proporcionado por mujeres de su entorno. El carácter asintomático de la prediabetes, la influencia de las creencias sobre la salud y una baja percepción del riesgo se identificaron como barreras importantes para la adopción de comportamientos saludables. Además, la calidad de la relación paciente-profesional emergió como un factor fundamental. Una comunicación empática, motivadora y basada en la confianza facilitaba la adherencia, mientras que la falta de seguimiento y una comunicación deficiente generaron sentimientos de abandono y desmotivación.
Conclusiones: La situación laboral y la disponibilidad de tiempo son factores determinantes en los procesos de autocuidado y adherencia a los cambios en el estilo de vida. Asimismo, el género y la clase social configuran las barreras y facilitadores que influyen en la adherencia, destacando a las mujeres de clases sociales más desfavorecidas como un grupo especialmente vulnerable que requiere intervenciones adaptadas y con un enfoque de equidad. Finalmente, se debe de fortalecer la relación paciente-profesional mediante procesos de toma de decisiones compartida como vía para favorecer una adherencia sostenida en el tiempo.Doctorat en Salut Global, Serveis de Salut i Atenció Sociosanitàri
Evaluación de la producción científica durante el periodo de formación sanitaria especializada
RESUM
La formació dels metges especialistes a Espanya es basa en l'adquisició de coneixements i habilitats durant el període de formació sanitària especialitzada (FSE). Les publicacions que es realitzen durant la FSE són el “motor” per iniciar-se a la recerca.
En aquesta Tesi Doctoral avaluem diversos aspectes del període de FSE: la presentació de treballs a Congressos, la producció científica i els factors associats a lelecció de la plaça de metge intern resident (MIR).
MATERIAL I MÈTODES
S'han fet 3 treballs de recerca:
1) Comunicacions o pòsters acceptats al XXXVI Congrés Nacional de la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI) de l'any 2015 que finalment van ser publicats en alguna revista científica.
2) Publicacions dels residents de les especialitats mèdiques la formació de les quals comprèn 5 anys i que van finalitzar la residència l'any 2019.
3) Enquesta als estudiants de 6è curs i residents de 1r any per valorar els condicionants per triar la plaça de MIR.
RESULTATS
Dels pòsters enviats al XXXVI Congrés Nacional de la SEMI de l'any 2015, només el 5% es van acabar publicant. Dels residents amb especialitats de 5 anys, menys de la meitat va acabar amb alguna publicació indexada. El factor més important en lelecció de la plaça MIR va ser lespecialitat desitjada. Es van valorar prioritàriament el nivell assistencial, el bon ambient i les condicions laborals del centre escollit.
CONCLUSIÓ
Els residents envien comunicacions als congressos mèdics que la majoria d'ocasions no arriben a publicar-se. Com a factors condicionants a l'hora de triar plaça MIR, l'especialitat és una de les prioritats principals.RESUMEN La formación de los médicos especialistas en España está basada en la adquisición de conocimientos y habilidades durante el periodo de formación sanitaria especializada (FSE). Las publicaciones que se realizan durante la FSE son el “motor” para iniciarse en la investigación. En esta Tesis Doctoral evaluamos varios aspectos del periodo de FSE: la presentación de trabajos a Congresos, la producción científica y los factores asociados a la elección de la plaza de médico interno residente (MIR). 2 MATERIAL Y MÉTODOS Se han realizado 3 trabajos de investigación: 1) Comunicaciones o posters aceptados en el XXXVI Congreso Nacional de la Sociedad Española de Medicina Interna (SEMI) del año 2015 que finalmente fueron publicados en alguna revista científica. 2) Publicaciones de los residentes de las especialidades médicas cuya formación comprende 5 años y que finalizaron la residencia en el año 2019. 3) Encuesta a los estudiantes de 6º curso y residentes de 1º año para valorar los condicionantes para elegir la plaza de MIR. RESULTADOS De los pósteres enviados al XXXVI Congreso Nacional de la SEMI del año 2015, solo el 5% terminaron publicándose. De los residentes con especialidades de 5 años, menos de la mitad terminó con alguna publicación indexada. El factor más importante en la elección de la plaza MIR fue la especialidad deseada. Se valoraron prioritariamente el nivel asistencial, el buen ambiente y las condiciones laborales del centro elegido. CONCLUSIÓN Los residentes envían comunicaciones a los congresos médicos que en la mayoría de ocasiones no llegan a publicarse. Como factores condicionantes al elegir plaza MIR, la especialidad es una de las principales prioridadesABSTRACT The training of medical specialists in Spain is based on the acquisition of knowledge and skills during the specialized healthcare training (SHT) period. The publications produced during the SHT are the driving force behind the initiation of research. In this doctoral thesis, we evaluate several aspects of the SHT period: the presentation of papers at conferences, scientific production, and factors associated with the selection of a medical resident (MIR) position. 2 MATERIALS AND METHODS Three research projects were conducted: 1) Papers or posters accepted at the 36th National Congress of the Spanish Society of Internal Medicine (SEMI) in 2015, which were ultimately published in a scientific journal. 2) Publications by residents in medical specialties whose training spans 5 years and who completed their residency in 2019. 3) Survey of 6th-year students and 1st-year residents to assess the factors determining the selection of a MIR position. RESULTS Of the posters submitted to the 36th SEMI National Congress in 2015, only 5% were ultimately published. Of the residents with 5-year specialties, less than half ended up with an indexed publication. The most important factor in choosing a MIR position was the desired specialty. Priority was given to the level of care, the favorable environment, and the working conditions at the chosen center. CONCLUSION Residents submit papers to medical conferences, which often go unpublished. Among the determining factors when choosing a resident internship position, specialty is one of the main priorities
Arquitectura radical al dominio público. Juan O’Gorman, programa escolar, 1932
Tesi amb menció de Doctorat Internacional(English) This dissertation focuses on architect Juan O'Gorman's 1932 program for the construction of elementary schools in Mexico City. The main subject of this thesis is the group of 26 new schools designed by O'Gorman and his team and included in the official book Escuelas primarias, 1932, published in 1933.
Although Juan O'Gorman's work has always been present in the historiography of Mexican architecture—particularly his houses—the school program has been little studied. The schools mark a mythical moment in the history of Mexican architecture, in which the architect's social responsibility went beyond the artistic expectations of the discipline. The primary schools, with their extreme and radical rationality, were first rejected by select circles of architecture and then mentioned only superficially by historiography for decades, solely to point them out as a serious mistake. However, these buildings have acquired a mythical aura at certain moments in the history of Mexican architecture. Through a critical and thorough analysis, the thesis aims to bring to light some overlooked aspects of Mexican functionalist architecture, to open up other possible avenues of research, and to construct new interpretations of a specific moment in 20th-century history—the 1930s.
The research is based on the analysis and activation of primary sources and archival objects—letters, photographs, bureaucratic documents, pieces of stucco, government memoirs, pigments, promotional brochures, etc.—and on the material reality of the buildings that remain: half of the schools that were built. But, in addition, for the first time, it is based on a series of documents that have come to light after being systematically hidden for decades—although others remain hidden.
This analysis stems from the need to explain and unravel the multifaceted reality in which primary schools emerged in 1932. O'Gorman implemented various avant-garde strategies that he used simultaneously in both his best-known houses and schools. Likewise, the analysis reveals a series of coincidences in time that forged a network of political, artistic, social, and cultural relationships around the object of study.
The research also analyzes the reasons for the initial rejection of the school program, which can only be explained in its complex political conditions. In turn, these conditions will be analyzed not only as part of a local context, but as interconnected with other far-reaching international conditions—which were political, cultural, and even religious. In this way, the archival material—and the historical phenomena it explains—reveals an intertwined history that requires us to go beyond national borders and show its various transnational relationships.
Recognizing the unquestionable vitality and social utility that the schools demonstrate after almost a century in many of the neighborhoods where they were built, the aim is to recover the provocative nature of an architecture that was perceived at the time as too new. The schools were an expression of the rights that had been fought for in Mexico during the revolution and were the repositories of a new communal way of understanding education, in line with the ethical principles of the Mexican leftist intelligentsia.
The radical architecture's strategies of rupture, carefully designed and implemented for the most sophisticated members of the Mexican cultural elite, would pass, through school projects, to socializing projects, to the masses and to the “anonymous” characters of the metropolis: girls and boys, mothers and fathers from the poorest neighborhoods learning to help and contribute to the community collectively. The avant-garde's cherished goal of having the masses truly embrace the new architecture may have come true—albeit briefly—in Mexico City in the early 1930s.(Català) Aquesta investigació se centra en el programa de construcció d'escoles primàries a la Ciutat de Mèxic del 1932 de l'arquitecte Juan O’Gorman (1905-1982). El principal objecte d'estudi d'aquesta tesi és el grup de 26 escoles noves dissenyades per O’Gorman i el seu equip i incloses al llibre oficial Escoles primarias, 1932, publicat el 1933.
Tot i que l'obra de Juan O'Gorman sempre ha estat present a la historiografia de l'arquitectura mexicana, el programa escolar ha estat molt poc estudiat. Les escoles marquen un moment mític a la història de l'arquitectura mexicana, en què la responsabilitat social de l'arquitecte va anar més enllà de les expectatives artístiques de la disciplina. Les escoles primàries, de racionalitat extrema i radical, van ser primer rebutjades pels cercles selectes de l'arquitectura i, després, només esmentades superficialment per la historiografia durant dècades i només per assenyalar-les com un greu error. Aquests edificis, però, han adquirit una aura mítica en certs moments de la història de l'arquitectura mexicana. A través d'una anàlisi crítica i minuciosa, la tesi pretén treure a la llum alguns aspectes ignorats de l'arquitectura funcionalista mexicana per obrir altres camins de recerca possibles i construir noves interpretacions sobre un moment específic de la història del segle XX –els anys trenta–.
La investigació parteix de l'anàlisi i l'activació de les fonts primàries i dels objectes de l'arxiu —cartes, fotografies, documents burocràtics, trossos d'estuc, memòries governamentals, pigments, fulletons promocionals, etcètera— i de la realitat material dels edificis que es conserven: la meitat de les escoles construïdes. Però, a més, per primera vegada, es parteix d'una sèrie de documents que han sortit a la llum després d'haver estat sistemàticament ocultats per dècades —tot i que altres romanen ocults—.
Aquesta anàlisi parteix de la necessitat d'explicar i desentramar la realitat polièdrica en què sorgeixen les escoles primàries el 1932. O’Gorman va implementar diverses estratègies avantguardistes que va utilitzar de forma simultània tant a casa més coneguda com a les escoles. Així mateix, l'anàlisi revela una sèrie de coincidències en el temps que forgen una xarxa de relacions polítiques, artístiques, socials i culturals al voltant de l'objecte d'estudi.
La investigació també analitza les raons del rebuig inicial al programa escolar, les quals només es poden explicar en les seves complexes condicions polítiques. D'aquesta manera, el material d'arxiu —i els fenòmens històrics que explica— mostra una història entrellaçada que obliga a sortir de les fronteres nacionals i mostrar les relacions transnacionals diverses.
En reconèixer la inqüestionable vitalitat i utilitat social que les escoles mostren després de gairebé un segle a molts dels barris on van ser construïdes, s'intenta recuperar la naturalesa provocadora —d'una arquitectura que va ser percebuda en el seu moment com a massa nova. Les escoles foren l'expressió dels drets pels quals s'havia barallat a Mèxic durant la revolució i foren les dipositàries d'una nova forma comunitària d'entendre l'educació, d'acord amb els principis ètics d'una intel·lectualitat de l'esquerra mexicana.
Les estratègies de ruptura de l'arquitectura radical, dissenyades i implementades acuradament per als personatges més sofisticats de l'elit cultural mexicana passarien, a través dels projectes escolars, als projectes socialitzants, a les masses i als personatges “anònims” de la metròpoli. L'objectiu tan acariciat de les avantguardes que les multituds s'apropiessin autènticament de la nova arquitectura potser es va arribar a fer realitat —encara que fos breument— a la Ciutat de Mèxic a principis dels anys trenta.(Español) Esta investigación se centra en el programa de construcción de escuelas primarias en la Ciudad de México de 1932 del arquitecto Juan O’Gorman (1905-1982). El principal objeto de estudio de esta tesis es el grupo de 26 escuelas nuevas diseñadas por O’Gorman y su equipo e incluidas en el libro oficial Escuelas primarias, 1932, publicado en 1933.
A pesar de que la obra de Juan O’Gorman siempre ha estado presente en la historiografía de la arquitectura mexicana, el programa escolar ha sido muy poco estudiado. Las escuelas marcan un momento mítico en la historia de la arquitectura mexicana, en el que la responsabilidad social del arquitecto fue más allá de las expectativas artísticas de la disciplina. Las escuelas primarias, de racionalidad extrema y radical, fueron primero rechazadas por los círculos selectos de la arquitectura y, después, mencionadas solo superficialmente por la historiografía durante décadas y solo para señalarlas como un grave error. Sin embargo, estos edificios han adquirido un aura mítica en ciertos momentos de la historia de la arquitectura mexicana. A través de un análisis crítico y minucioso, la tesis pretende sacar a la luz algunos aspectos ignorados de la arquitectura funcionalista mexicana, para abrir otros caminos de investigación posibles y construir nuevas interpretaciones sobre un momento específico de la historia del siglo XX –los años treinta–.
La investigación parte del análisis y activación de las fuentes primarias y de los objetos del archivo —cartas, fotografías, documentos burocráticos, pedazos de estuco, memorias gubernamentales, pigmentos, folletos promocionales, etcétera—, y de la realidad material de los edificios que se conservan: la mitad de las escuelas construidas. Pero, además, por primera vez, se parte de una serie de documentos que han salido a la luz después de haber sido sistemáticamente ocultados por décadas —aunque otros permanecen ocultos—.
Este análisis parte de la necesidad de explicar y desentramar la realidad poliédrica en la que surgen las escuelas primarias en 1932. O’Gorman implementó diversas estrategias vanguardistas que utilizó de forma simultánea tanto en sus casas más conocidas como en las escuelas. Así mismo, el análisis revela una serie de coincidencias en el tiempo que fueron forjando una red de relaciones políticas, artísticas, sociales y culturales alrededor del objeto de estudio.
La investigación también analiza las razones del rechazo inicial al programa escolar, las cuales solo pueden explicarse en sus complejas condiciones políticas. De esta forma, el material de archivo —y los fenómenos históricos que explica— muestra una historia entrelazada que obliga a salir de las fronteras nacionales y mostrar sus diversas relaciones transnacionales
Al reconocer la incuestionable vitalidad y utilidad social que las escuelas muestran después de casi un siglo en muchos de los barrios en que fueron construidas, se intenta recuperar la naturaleza provocadora —de una arquitectura que fue percibida en su momento como demasiado nueva. Las escuelas fueron la expresión de los derechos por los que se había peleado en México durante la revolución y fueron las depositarias de una nueva forma comunitaria de entender la educación, acorde con los principios éticos de una intelectualidad de la izquierda mexicana.
Las estrategias de ruptura de la arquitectura radical, diseñadas e implementadas cuidadosamente para los personajes más sofisticados de la élite cultural mexicana pasarían, a través de los proyectos escolares, a los proyectos socializantes, a las masas y a los personajes “anónimos” de la metrópoli. El tan acariciado objetivo de las vanguardias de que las multitudes se apropiaran auténticamente de la nueva arquitectura quizá llegó a hacerse realidad —aunque fuera brevemente— en la Ciudad de México a principio de los años treinta.DOCTORAT EN TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA (Pla 2013
Reclamaciones por responsabilidad médica relacionadas con la cirugía general
Aquesta tesi analitza en profunditat les reclamacions per responsabilitat professional mèdica interposades contra cirurgians generals a Catalunya, amb l’objectiu de caracteritzar-ne la naturalesa, freqüència i resolució, i d’identificar factors que permetin reduir-ne la incidència i millorar la qualitat assistencial.
Marc teòric i context:
La responsabilitat professional mèdica ha adquirit una importància creixent en la pràctica clínica moderna. Aquest fenomen respon a una transformació en la relació metge-pacient, més participativa i exigent, així com a l’augment de la judicialització de la medicina. En cirurgia general, especialitat d’alt risc per la complexitat i la freqüència dels seus procediments, aquesta problemàtica és especialment rellevant.
Objectius:
L’objectiu principal de la tesi és quantificar i analitzar les reclamacions per responsabilitat mèdica en l’àmbit de la cirurgia general i de l’aparell digestiu. Com a objectius secundaris, es pretén identificar els factors que influeixen en l’aparició d’aquestes reclamacions i avaluar el perfil tant dels reclamants com dels professionals implicats, així com proposar recomanacions preventives.
Metodologia:
Es va dur a terme un estudi retrospectiu descriptiu basat en 191 expedients de reclamació registrats entre el 2013 i el 2021 al Servei de Responsabilitat Professional del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya. S’analitzaren variables relacionades amb el perfil dels reclamants i reclamats, el tipus d’actuació, la patologia, el context assistencial, les causes al·legades i les resolucions judicials o extrajudicials. L’anàlisi estadística es va realitzar amb el programa Stata i s’hi aplicaren proves descriptives i inferencials.
Resultats principals:
- El 41,36% dels casos van concloure amb algun tipus de responsabilitat atribuïda (36,65% mitjançant acord extrajudicial i 4,71% mitjançant sentència judicial), una xifra inferior a la hipòtesi inicial que preveia més del 50%.
- El 80% de les reclamacions estaven relacionades amb patologia benigna, especialment en cirurgia colorrectal, hepatobiliar i de paret abdominal.
- L’àmbit privat va concentrar el 68,6% de les reclamacions.
- Es van observar diferències significatives segons el gènere i l’edat del professional: els homes van ser reclamats amb més freqüència i presentaven una mitjana d’edat superior.
- Les principals causes van ser errors quirúrgics, complicacions postoperatòries i manca d’informació.
- El 25% dels casos van ocórrer en contextos d’urgència, però la majoria de reclamacions es van concentrar en assistència no urgent.
- L’anàlisi dels documents de consentiment informat va revelar una elevada proporció de formularis incomplets o inadequats en els casos amb desenllaç desfavorable.
Conclusions:
Les reclamacions per responsabilitat mèdica en cirurgia general no són tan freqüents com es podria suposar, però presenten patrons clars que poden servir de base per dissenyar estratègies preventives. La majoria de reclamacions es produeixen en contextos quirúrgics no urgents, per patologia benigna i en l’àmbit privat. Factors com el perfil del professional, el tipus de cirurgia, la comunicació amb el pacient i la qualitat documental influeixen significativament en la seva aparició. A més, es destaca l’impacte emocional i professional que les reclamacions tenen sobre els facultatius implicats, en el seu rol de “segona víctima”.
Aportacions:
Aquest treball ofereix una eina d’anàlisi útil per a la millora de la seguretat clínica, la reducció del risc legal i el disseny de polítiques formatives i organitzatives adreçades tant als professionals com a les institucions sanitàries.Esta tesis analiza en profundidad las reclamaciones por responsabilidad profesional médica interpuestas contra cirujanos generales en Cataluña, con el objetivo de caracterizar su naturaleza, frecuencia y desenlace, y de identificar factores que permitan reducir su incidencia y mejorar la calidad asistencial.
Marco teórico y contexto:
La responsabilidad profesional médica ha adquirido una importancia creciente en la práctica clínica moderna. Este fenómeno responde a una transformación en la relación médico-paciente, más participativa y exigente, así como al aumento de la judicialización de la medicina. En cirugía general, especialidad de alto riesgo por la complejidad y frecuencia de sus procedimientos, esta problemática es especialmente relevante.
Objetivos:
El objetivo principal de la tesis es cuantificar y analizar las reclamaciones por responsabilidad médica en el ámbito de la cirugía general y del aparato digestivo. Como objetivos secundarios, se busca identificar los factores que influyen en la aparición de estas reclamaciones y evaluar el perfil tanto de los reclamantes como de los profesionales implicados, así como proponer recomendaciones preventivas.
Metodología:
Se realizó un estudio retrospectivo descriptivo basado en 191 expedientes de reclamación registrados entre 2013 y 2021 en el Servicio de Responsabilidad Profesional del Consejo de Colegios de Médicos de Cataluña. Se analizaron variables relacionadas con el perfil de los reclamantes y reclamados, el tipo de actuación, la patología, el contexto asistencial, las causas alegadas y los desenlaces judiciales o extrajudiciales. El análisis estadístico se llevó a cabo con Stata y se aplicaron pruebas descriptivas e inferenciales.
Resultados principales:
- El 41,36% de los casos concluyeron con algún tipo de responsabilidad atribuida (36,65% mediante acuerdo extrajudicial y 4,71% mediante condena judicial), cifra inferior a la hipótesis inicial que preveía más del 50%.
- El 80% de las reclamaciones estaban relacionadas con patología benigna, especialmente en cirugía colorrectal, hepatobiliar y de pared abdominal.
- El ámbito privado concentró el 68,6% de las reclamaciones.
- Se observaron diferencias significativas por género y edad del profesional: los hombres fueron más frecuentemente reclamados y presentaban una media de edad superior.
- Las principales causas fueron errores quirúrgicos, complicaciones postoperatorias y falta de información.
- El 25% de los casos ocurrieron en contextos de urgencia, pero fue la asistencia no urgente la que concentró la mayoría de reclamaciones.
- El análisis de los documentos de consentimiento informado reveló una alta proporción de formularios incompletos o inadecuados en los casos con desenlace desfavorable.
Conclusiones:
Las reclamaciones por responsabilidad médica en cirugía general no son tan frecuentes como se podría suponer, pero presentan patrones claros que pueden ser utilizados como base para diseñar estrategias preventivas. La mayoría de reclamaciones se producen en contextos quirúrgicos no urgentes, por patología benigna y en el ámbito privado. Factores como el perfil del profesional, el tipo de cirugía, la comunicación con el paciente y la calidad documental influyen significativamente en su aparición. Además, se destaca el impacto emocional y profesional que las reclamaciones tienen sobre los facultativos implicados, en su rol de “segunda víctima”.
Aportaciones:
Este trabajo ofrece una herramienta de análisis útil para la mejora de la seguridad clínica, la reducción del riesgo legal y el diseño de políticas formativas y organizativas dirigidas tanto a los profesionales como a las instituciones sanitarias.This thesis presents an in-depth analysis of medical malpractice claims filed against general surgeons in Catalonia, with the aim of characterizing their nature, frequency, and outcomes, and identifying factors that could help reduce their incidence and improve healthcare quality.
Theoretical framework and context:
Medical liability has become increasingly important in modern clinical practice. This trend reflects a transformation in the doctor–patient relationship—now more participatory and demanding—as well as a broader judicialization of healthcare. In general surgery, a high-risk specialty due to the complexity and frequency of its procedures, this issue is particularly relevant.
Objectives:
The main objective of the thesis is to quantify and analyze malpractice claims in the field of general and digestive surgery. Secondary objectives include identifying the factors associated with these claims, profiling both claimants and professionals involved, and proposing preventive strategies.
Methodology:
A retrospective descriptive study was conducted based on 191 malpractice claim files registered between 2013 and 2021 at the Professional Liability Service of the Medical Council of Catalonia. Variables related to the claimant and the physician, type of procedure, pathology, healthcare setting, alleged causes, and legal outcomes were analyzed. Statistical analysis was performed using Stata, with both descriptive and inferential techniques applied.
Key findings:
- 41.36% of the cases ended with some form of recognized liability (36.65% through out-of-court settlement, and 4.71% with a court conviction), a figure below the initial hypothesis of over 50%.
- 80% of claims involved benign pathologies, especially in colorectal, hepatobiliary, and abdominal wall surgery.
- 68.6% of claims arose from the private healthcare sector.
- Significant differences were found by gender and age of the professionals: men were more often subject to claims and had a higher average age.
- The main reasons for claims were surgical errors, postoperative complications, and poor communication or lack of information.
- While 25% of claims arose from urgent care contexts, most were related to non-urgent, scheduled procedures.
- Review of informed consent documents revealed that many were incomplete or inadequate in cases that resulted in professional liability.
Conclusions:
Medical malpractice claims in general surgery are not as frequent as might be assumed, but they follow identifiable patterns that may serve as a foundation for preventive measures. Most claims arise in non-urgent surgical settings, for benign pathologies, and within private institutions. Factors such as the physician’s profile, type of surgery, communication quality, and documentation standards significantly influence the likelihood of a claim. Additionally, the emotional and professional toll on the involved physicians—referred to as “second victims”—is substantial and must be addressed.
Contributions:
This work provides a useful analytical tool to support the improvement of clinical safety, reduce legal risk, and inform training and organizational policies for both healthcare professionals and institutions.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Psiquiatri
Credencials anònimes enllaçables: com aplicar la identitat autogestionada a comptadors d'ús en un entorn hostil amb tecnologia blockchain
Aquesta tesi explora l'aplicació de les credencials anònimes enllaçables com a part d'un sistema d'identitat autogestionada per a protegir la privadesa i la seguretat dels usuaris, en particular, en entorns hostils. El treball se centra en el desenvolupament d'un sistema capaç de garantir la verificació segura de la identitat, especialment per a comptadors d'ús en entorns vulnerables, utilitzant tecnologies emergents com la tecnologia blockchain.
Les identitats autogestionades permeten als usuaris controlar completament les seves credencials, evitant la dependència d'entitats centralitzades, i les credencials anònimes enllaçables permeten validar la identitat sense exposar dades personals sensibles. Aquest model proposa una solució robusta per a minimitzar els riscos associats a l'emmagatzematge i la transmissió de dades personals en línia, mantenint un alt nivell de privadesa per als usuaris. Mitjançant l'ús de la tecnologia blockchain, es crea un registre immutable i transparent que garanteix la seguretat de les credencials, mentre que els contractes intel·ligents automatitzen els processos de validació, permetent interaccions segures i eficients sense necessitat de confiança en intermediaris. Aquesta tesi proposa una arquitectura tecnològica que integra aquestes eines per a dissenyar un sistema segur i privat, adaptat a les necessitats específiques dels entorns hostils en què la protecció de la identitat és crucial.Programa de Doctorat de la Universitat d'Andorr
Aprender ciencia en un espacio familiar: vivencias y experiencias con niñas, niños y madres magrebíes. Un enfoque etnográfico narrativo
Esta tesis surge del interés por comprender el papel que desempeñan los espacios pedagógicos no formales en la educación infantil y en la manera en que las madres magrebíes de contexto inmigrante viven y perciben su implicación en estos entornos. A través de una metodología cualitativa de carácter etnográfico-narrativo, se analizan las dinámicas de interacción en el espacio Nana, un centro de soporte familiar donde madres, hijas e hijos participan en actividades científicas. La investigación se apoya en entrevistas, grupos de discusión, observación participante y el diario de campo como herramientas principales, con el propósito de explorar cómo estos espacios contribuyen o limitan la inclusión y el desarrollo de competencias en la infancia.
Desde una perspectiva narrativa, la investigación recoge voces y experiencias que reflejan la complejidad del aprendizaje en comunidad y los distintos matices que atraviesan la relación entre madres, hijas e hijos y los espacios pedagógicos. No se pretende idealizar estos espacios ni presentar soluciones definitivas, sino más bien evidenciar la riqueza y los desafíos que emergen cuando distintas trayectorias culturales y educativas convergen. En el análisis se incluyen referentes teóricos sobre inclusión educativa, aprendizaje situado y pedagogía intercultural que permiten situar estas experiencias en un marco más amplio y contribuir a la reflexión sobre cómo se configuran las relaciones de enseñanza y aprendizaje en contextos multiculturales.
El estudio se aproxima a la intersección entre aprendizaje, identidad cultural y pedagogía intercultural, sin pretender ofrecer respuestas definitivas, sino más bien generar preguntas y reflexiones que puedan contribuir a la comprensión de estas experiencias. A partir de los testimonios de las madres y de la observación de sus interacciones con sus hijas e hijos en el espacio Nana, se pone de manifiesto que su participación en actividades científicas no es un proceso lineal ni homogéneo, sino que está atravesado por tensiones, dudas y oportunidades. Se identifican barreras estructurales y culturales que influyen en su grado de implicación y se exploran algunas estrategias que podrían favorecer una mayor apropiación de estos espacios por parte de las familias.
Las conclusiones de este estudio destacan el papel de las madres magrebíes en la estimulación científica de sus hijos e hijas en el espacio Nana, evidenciando cómo su participación activa fortalece el aprendizaje infantil y los vínculos familiares. Además, se resalta la importancia de diseñar espacios pedagógicos inclusivos que integren la diversidad cultural como un recurso valioso para la enseñanza de la ciencia. La investigación también subraya que la confianza y la apropiación del conocimiento emergen cuando las experiencias previas de las familias son reconocidas y valoradas, permitiendo la resignificación de su rol en el aprendizaje de sus hijos e hijas.
En este sentido, se plantea la necesidad de seguir explorando cómo estos espacios pueden convertirse en entornos más accesibles y significativos, sin perder de vista la diversidad de experiencias y expectativas que conviven en ellos. Esta tesis aporta una visión compleja y situada sobre las dinámicas pedagógicas que se dan en estos espacios, sin perder de vista que se trata de un proceso en constante transformación, en el que tanto investigadora como participantes han ido aprendiendo y resignificando sus propias experiencias a lo largo del camino.This thesis stems from an interest in understanding the role of non-formal educational spaces in early childhood education and how immigrant Maghrebi mothers experience and perceive their involvement in these environments. Using a qualitative, ethnographic-narrative methodology, this study analyzes interaction dynamics within the Nana Space—a family support center where mothers and children participate in scientific activities. The research relies on interviews, discussion groups, participant observation, and field notes as primary tools to explore how these spaces support or limit inclusion and the development of competencies in childhood.
From a narrative perspective, the study captures voices and experiences that reflect the complexity of community learning and the various nuances that shape the relationships between mothers, children, and educational spaces. The goal is not to idealize these spaces or offer definitive solutions but to highlight the richness and challenges that arise when diverse cultural and educational paths converge. The analysis is informed by theoretical frameworks on educational inclusion, situated learning, and intercultural pedagogy, placing these experiences within a broader context and contributing to reflections on how teaching and learning relationships are shaped in multicultural settings.
The study approaches the intersection of learning, cultural identity, and intercultural pedagogy without the intent to provide final answers. Instead, it seeks to raise questions and foster reflections that help better understand these experiences. Based on the mothers’ testimonies and observations of their interactions with their children in the Nana Space, it becomes clear that their participation in scientific activities is neither linear nor homogeneous. It is shaped by tensions, doubts, and opportunities. Structural and cultural barriers affecting their level of engagement are identified, and strategies that might enhance family appropriation of these spaces are explored.
The findings of this study underscore the role of Maghrebi mothers in fostering their children’s scientific learning at the Nana Space, showing how their active involvement strengthens childhood learning and family bonds. The research also emphasizes the importance of designing inclusive educational spaces that embrace cultural diversity as a valuable asset for science education. It highlights that trust and knowledge-building occur when families’ previous experiences are recognized and valued, allowing them to reclaim their role in their children’s learning.
In this regard, the study calls for ongoing exploration into how these spaces can become more accessible and meaningful, while recognizing the diversity of experiences and expectations they contain. This thesis offers a complex, situated view of the pedagogical dynamics in such spaces, acknowledging that this is a process in constant transformation—one in which both the researcher and participants have learned and reinterpreted their own experiences along the way.Innovació i Intervenció educative
Machine Learning contributions to the diagnosis of Categorical Psychiatric Constructs based on Structured Clinical Interviews: Screening Optimization and Unsupervised Classification.
Els constructes psiquiàtrics que s'inclouen en el manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (DSM per les seues sigles en anglès) són categòrics per definició, la qual cosa comporta múltiples conseqüències en el procés diagnòstic. Les eines de cribratge més utilitzades en la pràctica actual van ser desenvolupades sobre la base de criteris diagnòstics obsolets i sense considerar mètodes estadístics moderns. Així mateix, la concepció dicotòmica dels trastorns que separa subjectes “sans” de “malalts” ignora l'existència de pacients subclínics/subllindars i fomenta l'estigmatització, mentre que l'evidència científica actual suggereix que alguns constructes definits pel DSM -com la depressió major (DM)- es descriuen millor mitjançant dimensions.Psychiatric constructs included in the Diagnostic and statistical manual of mental disorders (DSM) are categorical by definition, which entails several consequences for the diagnostic process. The most employed psychiatric screening tools were developed based on obsolete diagnostic criteria and without employing modern statistical methods. In addition, a dichotomous conception of disorders which separates “ill” from “healthy” patients disregards subthreshold cases and favors stigmatization, while modern evidence suggests that some constructs introduced by the DSM -such as major depression (MD)- are better described by dimensions.Ciències de la Salut (RD 99/2011
Reduced order models and machine learning techniques for digital twin applications
Tesi en modalitat de compendi de publicacionsTesi amb menció de Doctorat Internacional(English) This thesis advances intrusive projection-based reduced order modeling (PROM) as a scalable, physics-consistent foundation for real-time digital twins in industrial applications. By integrating high-fidelity numerical methods with robust model reduction techniques, it addresses the computational bottlenecks limiting the deployment of large-scale simulations for design, optimization, and operational monitoring.
Structured as a compendium of peer-reviewed articles, the work presents three key methodological contributions. First, it introduces a novel hyper-reduction framework for Petrov–Galerkin PROMs that eliminates the need for complementary meshes, enabling element-wise sampling fully compatible with standard finite element workflows, such as Kratos Multiphysics. Second, it proposes a scalable, HPC-enabled workflow for PROM training and deployment, leveraging parallel snapshot generation, distributed singular value decomposition, and a parallel version of the empirical cubature method, demonstrated on an industrial thermal digital twin of an electric motor. Third, it extends PROM methodologies into nonlinear regimes using latent-space closure strategies, including PROM-ANN and interpretable kernel-based surrogates (PROM-GPR, PROM-RBF), to overcome the Kolmogorov n-width barrier in convection-dominated flows. This extension includes a discrete physics-informed training strategy aligning neural network-based manifolds with the residual behavior of the underlying numerical scheme, ensuring physical consistency.
The developed methods are systematically validated on canonical model problems such as the inviscid one-dimensional Burgers' equation, and extended to industrial configurations like the Ahmed body wake flow using the AERO-F framework. Classical techniques, including piecewise-linear and quadratic manifolds, are also discussed to contextualize the limitations of global linear subspaces and motivate the nonlinear strategies presented.
All contributions have been implemented in the Kratos Multiphysics and AERO-F open-source frameworks, highlighting their practical applicability for large-scale engineering workflows. While this thesis does not implement a closed-loop digital twin, it provides a robust foundation for future Component Twins and Asset Twins, bridging high-fidelity modeling and real-time predictive capabilities.
Lastly, this thesis supports technology transfer through the SimTwins spin-off initiative, delivering scalable and open-source digital shadows and digital twins tailored to meet emerging Industry 4.0 and 5.0 demands. Collectively, these contributions position intrusive projection-based ROMs as robust, interpretable, and high-performance tools essential for next-generation digital twin ecosystems.(Català) Aquesta tesi desenvolupa els models d’ordre reduït intrusius basats en projecció (PROM) com a base escalable i amb consistència física per habilitar bessons digitals industrials amb operació en temps real. En integrar mètodes numèrics d’alta fidelitat amb tècniques sòlides de reducció de models, aborda els colls d’ampolla computacionals que dificulten el desplegament de simulacions a gran escala per a disseny, optimització i monitoratge de l’operació.
Estructurada com un compendi d’articles revisats per parells, la tesi presenta tres contribucions metodològiques principals. En primer lloc, es proposa un marc d’hiperreducció per a PROM de Petrov–Galerkin que elimina la necessitat de malles complementàries i permet un mostreig a nivell d’element plenament compatible amb els fluxos de treball estàndard d’elements finits (per exemple, Kratos Multiphysics). En segon lloc, es planteja un flux de treball escalable habilitat per a la computació d’alt rendiment (HPC) per a l’entrenament i el desplegament de PROM, que aprofita la generació paral·lela d’instantànies (snapshots), la descomposició en valors singulars (SVD) distribuïda i una versió paral·lela del mètode de cubatura empírica (ECM), demostrada en un bessó digital tèrmic industrial d’un motor elèctric. En tercer lloc, s’estenen les metodologies PROM a règims no lineals mitjançant estratègies de tancament en l’espai latent, incloses PROM-ANN (xarxes neuronals artificials) i models substituts interpretables basats en kernel, com PROM-GPR (regressió per processos gaussians) i PROM-RBF (funcions de base radial), amb l’objectiu de superar la barrera de l’amplada n de Kolmogórov en fluxos dominats per la convecció. Aquesta extensió incorpora una estratègia d’entrenament informat per la física discreta que alinea les varietats apreses amb xarxes neuronals amb el comportament del residu de l’esquema numèric subjacent i en garanteix la consistència física.
Els mètodes desenvolupats es validen de manera sistemàtica en problemes canònics, com l’equació de Burgers unidimensional inviscida, i s’apliquen a configuracions industrials com l’estela del cos d’Ahmed mitjançant l’entorn AERO-F. Així mateix, es revisen tècniques clàssiques, com les varietats lineals a trossos i les quadràtiques, per contextualitzar les limitacions dels subespais lineals globals i motivar les estratègies no lineals proposades.
Totes les contribucions s’han implementat en els marcs de codi obert Kratos Multiphysics i AERO-F, cosa que subratlla la seva aplicabilitat pràctica en fluxos de treball d’enginyeria a gran escala. Tot i que aquesta tesi no implementa un bessó digital de bucle tancat, proporciona una base sòlida per a futurs bessons digitals de component i d’actiu, i estableix un pont entre la modelització d’alta fidelitat i les capacitats predictives en temps real.
Finalment, la tesi impulsa la transferència tecnològica mitjançant la iniciativa SimTwins, que ofereix ombres digitals i bessons digitals escalables i de codi obert, adaptats a les demandes emergents de la Indústria 4.0 i 5.0. En conjunt, aquestes contribucions situen els PROM intrusius basats en projecció com a eines robustes, interpretables i d’alt rendiment, essencials per als ecosistemes de bessons digitals de pròxima generació.(Español) Esta tesis desarrolla los modelos de orden reducido intrusivos basados en proyección (PROM) como base escalable y con consistencia física para habilitar gemelos digitales industriales con operación en tiempo real. Al integrar métodos numéricos de alta fidelidad con técnicas sólidas de reducción de modelos, aborda los cuellos de botella computacionales que dificultan el despliegue de simulaciones a gran escala para diseño, optimización y monitorización de la operación.
Estructurada como un compendio de artículos revisados por pares, la tesis presenta tres contribuciones metodológicas principales. En primer lugar, se propone un marco de hiperreducción para PROM de Petrov-Galerkin que elimina la necesidad de mallas complementarias y permite un muestreo a nivel de elemento plenamente compatible con los flujos de trabajo estándar de elementos finitos (por ejemplo, Kratos Multiphysics). En segundo lugar, se plantea un flujo de trabajo escalable habilitado para computación de alto rendimiento (HPC) para el entrenamiento y el despliegue de PROM, que aprovecha la generación paralela de instantáneas (snapshots), la descomposición en valores singulares (SVD) distribuida y una versión paralela del método de cubatura empírica (ECM), demostrada en un gemelo digital térmico industrial de un motor eléctrico. En tercer lugar, se extienden las metodologías PROM a regímenes no lineales mediante estrategias de cierre en espacio latente, incluidas PROM-ANN (redes neuronales artificiales) y modelos sustitutos interpretables basados en kernel, como PROM-GPR (regresión por procesos gaussianos) y PROM-RBF (funciones de base radial), con el fin de superar la barrera de la anchura n de Kolmogórov en flujos dominados por la convección. Esta extensión incorpora una estrategia de entrenamiento informada por la física discreta que alinea las variedades aprendidas con redes neuronales con el comportamiento del residuo del esquema numérico subyacente y garantiza la consistencia física.
Los métodos desarrollados se validan de forma sistemática en problemas canónicos, como la ecuación de Burgers unidimensional inviscida, y se trasladan a configuraciones industriales como la estela del cuerpo de Ahmed mediante el entorno AERO-F. Asimismo, se revisan técnicas clásicas, como las variedades lineales a trozos y las cuadráticas, para contextualizar las limitaciones de los subespacios lineales globales y motivar las estrategias no lineales propuestas.
Todas las contribuciones se han implementado en los marcos de código abierto Kratos Multiphysics y AERO-F, lo que subraya su aplicabilidad práctica en flujos de trabajo de ingeniería a gran escala. Aunque esta tesis no implementa un gemelo digital de bucle cerrado, proporciona una base sólida para futuros gemelos digitales de componente y de activo, y tiende un puente entre la modelización de alta fidelidad y las capacidades predictivas en tiempo real.
Por último, la tesis impulsa la transferencia tecnológica mediante la iniciativa SimTwins, que ofrece sombras digitales y gemelos digitales escalables y de código abierto, adaptados a las demandas emergentes de la Industria 4.0 y 5.0. En conjunto, estas contribuciones sitúan a los PROM intrusivos basados en proyección como herramientas robustas, interpretables y de alto rendimiento, esenciales para los ecosistemas de gemelos digitales de próxima generación.DOCTORAT EN ENGINYERIA CIVIL (Pla 2012
La religiosidad digital vivida: el cibercristianismo en el espacio universitario de Chile
La religiositat digital viscuda: el cibercristianisme a l’espai universitari de Xile
Aquesta tesi doctoral aborda l’emergència i la configuració de la religiositat digital en dues comunitats universitàries de Xile: una de catòlica i una altra d’evangèlica. Sosté que la manifestació en línia correspon a una reconfiguració activa i sostinguda de la pràctica religiosa presencial, el dinamisme de la qual és generat i alhora condicionat per les interaccions en grups virtuals.
Per abordar aquesta qüestió, la tesi articula una proposta metodològica anomenada "fenomenoetnografia". Aquest enfocament combina la microetnografia amb la fenomenologia; d’una banda, per aprehendre el "fer" situat i la praxi ritual i, de l’altra, per accedir al "dir" i al "sentir" de l’experiència viscuda mitjançant entrevistes en profunditat.
Les troballes revelen un procés de construcció social que no comença amb un impuls cap a la innovació religiosa, sinó més aviat amb les necessitats funcionals de coordinació grupal. La transició de la simple utilitat a una comunitat cohesionada i a pràctiques religioses innovadores és impulsada per l’aparició de la confiança. Paradoxalment, aquesta confiança es consolida a través de la crítica compartida de la institució religiosa original (fora de línia). Aquest dissens controlat, expressat dins de l’espai segur del grup virtual, funciona com un ritu de pas que solidifica la identitat col·lectiva i estableix un cert grau de distància de l’autoritat tradicional.
Sobre aquesta base de confiança, els participants s’estableixen a si mateixos com a "arquitectes col·lectius", construint una realitat social religiosa amb la seva pròpia lògica. Aquest procés s’alinea amb el model de Berger i Luckmann (1991) d’externalització, objectivació i sedimentació. Els joves adults externalitzen les seves experiències a través d’artefactes digitals (mems, vídeos curts, textos fragmentats), les objectiven a través de la negociació col·lectiva i les sedimenten en un univers simbòlic que, malgrat la fluïdesa del mitjà, adquireix una solidesa notable. El resultat és una identitat "quiral" que inclou elements del seu origen, però que també comporta incongruències que la fan única.
No obstant això, aquesta realitat construïda opera dins de límits sociotècnics definits. La investigació identifica tres limitacions principals: una resistència a la tecnologia percebuda com a "complexa"; la "tirania de la brevetat", que afavoreix els formats de consum ràpid; i el rebuig a plataformes considerades "antigues" o institucionalment contaminades, com Facebook. L’exclusió més significativa, però, és la Intel·ligència Artificial (IA), la qual és rebutjada per motius ontològics a causa de la seva percebuda manca d’"ànima", sentiment i fal·libilitat humana —atributs considerats indispensables per a una experiència religiosa autèntica. La IA és considerada "blasfema" pel grup catòlic i "apocalíptica" pel grup evangèlic, com un baluard per protegir l’agència hermenèutica humana.
En conclusió, la tesi postula que aquests joves construeixen un "hivernacle sociotècnic": un ecosistema digital protegit on és possible cultivar una fe personal i interpersonal, al marge del control institucional i la immensitat del ciberespai sense filtrar. La resistència a la IA és l’acte definitiu de defensa d’aquest hivernacle, una afirmació que el locus del sagrat roman, inflexiblement, en l’experiència humana.La religiosidad digital vivida: el cibercristianismo en el espacio universitario de Chile"
Esta tesis doctoral aborda la emergencia y configuración de la religiosidad digital en dos comunidades universitarias de Chile: una católica y otra evangélica. Sostiene que la manifestación en línea corresponde a una reconfiguración activa y sostenida de la práctica religiosa presencial, cuyo dinamismo es generado y a la vez condicionado por las interacciones en grupos virtuales.
Para abordar esta cuestión, la tesis articula una propuesta metodológica denominada "fenomenoetnografía". Este enfoque combina la microetnografía con la fenomenología; por un lado, para aprehender el "hacer" situado y la praxis ritual y, por otro, para acceder al "decir" y "sentir" de la experiencia vivida mediante entrevistas en profundidad.
Los hallazgos revelan un proceso de construcción social que no comienza con un impulso hacia la innovación religiosa, sino más bien con las necesidades funcionales de coordinación grupal. La transición de la mera utilidad a una comunidad cohesionada y a prácticas religiosas innovadoras es impulsada por la aparición de la confianza. Paradójicamente, esta confianza se consolida a través de la crítica compartida de la institución religiosa original (offline). Tal disenso controlado, expresado dentro del espacio seguro del grupo virtual, funciona como un rito de paso que solidifica la identidad colectiva y establece un cierto grado de distancia de la autoridad tradicional.
Sobre esta base de confianza, los participantes se establecen a sí mismos como "arquitectos colectivos", construyendo una realidad social religiosa con su propia lógica. Este proceso se alinea con el modelo de Berger y Luckmann (1991) de externalización, objetivación y sedimentación. Los jóvenes adultos externalizan sus experiencias a través de artefactos digitales (memes, videos cortos, textos fragmentados), las objetivan a través de la negociación colectiva y las sedimentan en un universo simbólico que, a pesar de la fluidez del medio, adquiere una notable solidez. El resultado es una identidad "quiral" que incluye elementos de su origen, pero también conlleva incongruencias que la hacen única.
No obstante, esta realidad construida opera dentro de límites sociotécnicos definidos. La investigación identifica tres limitaciones principales: una resistencia a la tecnología percibida como "compleja"; la "tiranía de la brevedad", que favorece los formatos de consumo rápido; y el rechazo a plataformas consideradas "antiguas" o institucionalmente contaminadas, como Facebook. La exclusión más significativa, sin embargo, es la Inteligencia Artificial (IA), la cual es rechazada por motivos ontológicos debido a su percibida falta de "alma", sentimiento y falibilidad humana —atributos considerados indispensables para una experiencia religiosa auténtica. La IA es considerada "blasfema" por el grupo católico y "apocalíptica" por el grupo evangélico, como un baluarte para proteger la agencia hermenéutica humana.
En conclusión, la tesis postula que estos jóvenes construyen un "invernadero sociotécnico": un ecosistema digital protegido donde es posible cultivar una fe personal e interpersonal, al margen del control institucional y la inmensidad del ciberespacio sin filtrar. La resistencia a la IA es el acto definitivo de defensa de este invernadero, una afirmación de que el locus de lo sagrado permanece, inflexiblemente, en la experiencia humana.Lived Digital Religiosity: Cyber-Christianity in a Chilean University
This doctoral research examines the emergence and configuration of digital religiosity within two university communities in Chile—one Catholic and one Evangelical. It posits that online religious engagements correspond with an active and sustained reconfiguration of offline religious practice, whose dynamism is both generated and conditioned by interactions within virtual groups.
To address this issue, the thesis articulates a methodological approach termed "phenomeno-ethnography." This approach combines micro-ethnography with phenomenology in order to apprehend situated "doing" and ritual praxis, on the one hand, and to access the "saying" and "feeling" of lived experience through in-depth interviews, on the other.
The findings reveal a process of social construction that does not begin with an impulse toward religious innovation, but rather with the functional needs of group coordination. The transition from mere utility to a cohesive community and innovative religious practice is made possible by the emergence of trust. Paradoxically, this trust is consolidated through shared criticism of the original (offline) religious institution. Such controlled dissent, expressed within the safe space of the virtual group, functions as a rite of passage that solidifies collective identity and establishes a degree of distance from traditional authority.
Upon this foundation of trust, the participants establish themselves as "collective architects," constructing a religious social reality with its own logic. This process aligns with Berger and Luckmann's (1991) model of externalization, objectivation, and sedimentation. The young adults externalize their experiences through digital artifacts (memes, short videos, fragmented texts), objectify them through collective negotiation, and sediment them into a symbolic universe that, despite the fluidity of the medium, acquires a notable solidity. The result is a "chiral" identity that includes elements of its origin but also incongruencies that make it unique.
This constructed reality operates within defined socio-technical limits. The research identifies three main limitations: a resistance to technology perceived as "complex"; the "tyranny of brevity," which favors formats of rapid consumption; and the rejection of platforms considered "old" or institutionally contaminated, such as Facebook. The most significant exclusion, however, is Artificial Intelligence (AI), which is rejected on ontological grounds for its perceived lack of "soul," feeling, and human fallibility—attributes considered indispensable for an authentic religious experience. AI is deemed "blasphemous" by the Catholic group and "apocalyptic" by the Evangelical group as a bulwark to protect human hermeneutical agency.
In conclusion, the thesis posits that these young adults construct a "socio-technical greenhouse": a protected digital ecosystem where it is possible to cultivate personal and interpersonal faith, apart from institutional control and the vastness of unfiltered cyberspace. Resistance to AI is the definitive act of defending this greenhouse, an affirmation that the locus of the sacred remains, unyieldingly, within human experience.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Sociologi