Tesis Doctorals en Xarxa
Not a member yet
46997 research outputs found
Sort by
The Role of constraints in coputation exploring optimality through limited resources and intrinsic motivation
Get PDFWhen interacting with the world, agents take actions they consider optimal, that is, best. Typically, this optimality is evaluated over the entire space of possibilities. However, agents are inherently bounded -- for instance by energy, time, or even lifespan -- resulting in behavior that often deviates from global optimality. In this work, we investigate how introducing constraints reshapes the concept of optimality. First, we explore optimality within the framework of the Breadth-Depth (BD) dilemma, a one-shot allocation of limited resources in large decision trees. Next, we rethink utility and reward within the Maximum Occupancy Principle (MOP): in this intrinsic motivation framework, extrinsic rewards are not the goals per se but means to sustain actions in the world. Finally, we introduce NeuroMOP, showing how intrinsic motivation provides a framework to interpret neural variability. Our results highlight the potential role of constraints in shaping computations in the brain, spanning from neural activity to behavior.Quan interactuen amb el món, els agents prenen les accions que consideren òptimes, és a dir, les millors. Normalment, aquesta òptimització s’avalua en tot l’espai de possibilitats. Tanmateix, els agents estan intrínsecament limitats -- per exemple, per l’energia, el temps o fins i tot l’esperança de vida --, cosa que provoca comportaments que sovint s’allunyen de l’òptim global. En aquest treball, investiguem com la introducció de restriccions redefineix el concepte d’òptimització. Primer, explorem l’òptimització dins el marc del Breadth-Depth (BD) dilema, una assignació única de recursos limitats en grans arbres de decisions. A continuació, replantegem la utilitat i la recompensa dins el Principi de Màxima Ocupació (MOP): en aquest marc de motivació intrínseca, les recompenses extrínseques no són els objectius en si mateixos, sinó els mitjans per sostenir accions en el món. Finalment, introduïm NeuroMOP, mostrant com la motivació intrínseca ofereix un marc per comprendre l’activitat neuronal. Els nostres resultats subratllen el paper potencial de les restriccions en la configuració dels càlculs al cervell, des de l’activitat neuronal fins al comportament.Programa de Doctorat en Tecnologies de la Informació i les Comunicacion
Testing the ΛCDM Model: Cross-Correlations of Cosmic Voids and CMB Lensing
Get PDFLa cosmologia moderna està experimentant una ràpida transformació, impulsada per
dades sense precedents de les cartografies d’estructures a gran escala de galàxies i
les observacions del fons còsmic de microones (CMB). Ara més que mai, és crucial
analitzar col·lectivament múltiples conjunts de dades per obtenir una comprensió
més profunda i aprofitar plenament la riquesa d’informació disponible. En conse-
qüència, la correlació creuada de les estructures a gran escala (LSS) de l’univers
amb el CMB s’està convertint en un camp cada vegada més vital i en ràpida evolució.
Les estructures observables més grans de l’univers, conegudes com a buits
còsmics, són regions extenses caracteritzades per una falta de galàxies. Aquests
buits còsmics influeixen en el CMB a través del fenomen de lent gravitacional,
causant una impressió negativa en la convergència del CMB (). Aquest efecte
proporciona una visió de la distribució de la matèria dins dels buits i també pot ser
utilitzat per estudiar el creixement de l’estructura. A més, els buits també són les
regions on podem observar l’efecte Sachs-Wolfe integrat (ISW) com a temperatura
del CMB més freda del normal en les posicions dels buits. Aquest efecte és una
sonda directa de l’acceleració de l’Univers.
Motivats per les discussions en curs sobre la força de l’efecte ISW causat pels
buits i la possible connexió d’un gran buit amb el Cold Spot del CMB, aquesta tesi
amplia aquests estudis per incloure les empremtes de lent del CMB dels buits.
Com el model estàndard de cosmologia, el model de Matèria Fosca Freda
Lambda (ΛCDM), s’ajusta a una gran quantitat d’observacions cosmologiques difer-
ents amb una eficiència increïble, la nostra principal motivació és testejar aquest
model utilitzant superestructures en el LSS i el CMB amb l’ajuda de simulacions de
molts cossos.
Comencem utilitzant dades del primer any de DES, emprant dos algoritmes
de cerca de buits distints: 2D i VIDE, juntament amb un mètode d’ajustament de
plantilles. Això implica filtrar gaussianament el CMB i reescalar retalls del CMB
centrats en posicions de buits. A més, també correlacionem creuadament els buits
amb els mapes de masses produïts pel conjunt de dades dels 3 primer anys de DES
per mostrar la consistència dels mapes de masses produïts.
Després mesurem aquesta empremta de lent correlacionant creuadament el mapa
de convergència de lent del CMB de Planck () amb buits identificats en el conjunt
de dades DES Y3, cobrint aproximadament 4.200 graus quadrats del cel. Utilitzem
de nou dos algoritmes de cerca de buits distints: un cercador de buits 2D que opera
sobre el camp de densitat de galàxies projectat en closques de redshift fines, i un
nou codi, Voxel, que opera sobre el mapa complet en 3D de posicions de galàxies.
Emprem un mètode de filtratge òptim per a la correlació creuada, utilitzant la
simulació molts cossos MICE tant per establir la plantilla per al filtre com per calibrar
les significances de detecció. Utilitzant la mostra de galàxies roges lluminoses
fotomètriques a DES Y3, mesurem , l’amplitud del senyal de lent observat en
relació amb la plantilla de simulació, obtenint = 1.03 ± 0.22 (significància de
4.6) per Voxel i = 1.02 ± 0.17 (significància de 5.9) per buits 2D, ambdós
consistents amb les expectatives de ΛCDM. A més, invertim el procés de cerca de
buits 2D per identificar supercúmuls en el camp de densitat projectat, per als quals
mesurem = 0.87±0.15 (significància de 5.9). Llavors mostrem que la principal
font de soroll en les nostres mesures és el soroll de Planck, la qual cosa implica
que futures dades del Telescopi de Cosmologia d’Atacama (ACT), el Telescopi del
Pol Sud (SPT) i el CMB-S4 augmentaran la sensibilitat i permetran mesures més
precises.La cosmología moderna está experimentando una rápida transformación, impulsada por datos sin precedentes provenientes de encuestas de estructura a gran escala de galaxias y observaciones del fondo cósmico de microondas (CMB). Ahora más que nunca, es crucial analizar colectivamente múltiples conjuntos de datos para obtener una comprensión más profunda y aprovechar al máximo la abundancia de información disponible. En consecuencia, la correlación cruzada de las estructuras a gran escala (LSS) del universo con el CMB se está convirtiendo en un campo cada vez más vital y de rápido avance. Las estructuras más grandes observables en el universo, conocidas como vacíos cósmicos, son regiones expansivas caracterizadas por una relativa escasez de galaxias. Estos vacíos cósmicos influyen en el CMB a través del enllazamiento gravitacional, causando una huella negativa en la convergencia del CMB (). Este efecto proporciona información sobre la distribución de la materia dentro de los vacíos y también puede utilizarse para estudiar el crecimiento de la estructura. Además, los vacíos son también las regiones donde podemos observar anisotropías secundarias del CMB causadas por el efecto Sachs-Wolfe Integrado (ISW) como temperaturas del CMB más frías de lo habitual en las posiciones de los vacíos. Este efecto es una sonda directa de la aceleración del Universo.
Motivada por las discusiones en curso sobre la intensidad del efecto ISW causado por los vacíos y la posible conexión de un gran vacío con la Mancha Fría del CMB, esta tesis amplía estos estudios para incluir las huellas de enllazamiento del CMB de los vacíos. Dado que el modelo estándar de cosmología, ΛCDM (Materia Fría Oscura Λ), se ajusta a una gran cantidad de diferentes observaciones cosmológicas con una eficiencia increíble, nuestra principal motivación es probar este modelo utilizando superestructuras en la LSS y el CMB con la ayuda de simulaciones N-body.
Comenzamos utilizando los datos del Año-1 de DES, empleando dos algoritmos distintos de detección de vacíos—2D y VIDE—junto con un método de ajuste de plantillas que incluye el filtrado gaussiano del mapa de convergencia de enllazamiento del CMB () y la apilación de parches del CMB en los centros de los vacíos.Además, también correlacionamos cruzadamente los vacíos con los mapas de masa producidos por el conjunto de datos del Año-3 de Dark Energy Survey para mostrar la consistencia de los mapas de masa producidos. Luego medimos esta huella de enllazamiento correlacionando cruzadamente el mapa de CMB de Planck () con vacíos identificados en el conjunto de datos del Año-3 de DES, que cubre aproximadamente 4,200 deg² del cielo. Nuevamente, utilizamos dos algoritmos distintos de detección de vacíos: un detector de vacíos 2D que opera sobre el campo de densidad de galaxias proyectado en delgadas capas de desplazamiento al rojo, y un nuevo código, Voxel, que opera sobre el mapa 3D completo de las posiciones de las galaxias. Empleamos un método de filtrado óptimo emparejado para la correlación cruzada, utilizando la simulación N-body MICE tanto para establecer la plantilla para el filtro emparejado como para calibrar las significancias de detección. Usando la muestra fotométrica de galaxias rojas luminosas del Año-3 de DES, medimos , la amplitud de la señal de enllazamiento observada en relación con la plantilla de la simulación, obteniendo = 1.03 ± 0.22 (significancia de 4.6) para Voxel y = 1.02 ± 0.17 (significancia de 5.9) para vacíos 2D, ambos consistentes con las expectativas de ΛCDM. Adicionalmente, invertimos el proceso de detección de vacíos 2D para identificar supercúmulos en el campo de densidad proyectada, para los cuales medimos = 0.87 ± 0.15 (significancia de 5.9).Modern cosmology is undergoing a rapid transformation, driven by unprecedented
data from large-scale structure surveys of galaxies and observations of the cosmic
microwave background (CMB). Now more than ever, it is crucial to collectively
analyze multiple datasets to gain deeper insights and fully exploit the wealth of
available information. Consequently, the cross-correlation of large-scale structures
(LSS) of the universe with the CMB is becoming an increasingly vital and rapidly
advancing field.
The largest observable structures in the universe, known as cosmic voids, are
expansive regions characterized by a relative lack of galaxies. These cosmic voids
influence the CMB through gravitational lensing, causing a negative imprint on the
CMB convergence (). This effect provides insight into the distribution of matter
within voids, and can also be used to study the growth of structure. In addition, voids
are also the regions where we can observe secondary CMB anisotropies caused by
the Integrated Sachs-Wolfe (ISW) effect as colder than usual CMB temperature in
void positions. This effect is a direct probe of the acceleration of the Universe.
Motivated by ongoing discussions regarding the strength of the ISW effect caused
by voids and the possible connection of a large void to the CMB Cold Spot, this
thesis extends these studies to include the CMB lensing imprints of voids.
As the standard model of cosmology, Λ Cold Dark Matter (ΛCDM), fits a great
amount of different cosmological observations with incredible efficiency, our main
motivation is to test this model using superstructures in the LSS and the CMB with
the help of N-body simulations.
We begin by utilizing DES Year-1 data, employing two distinct void finder
algorithms— 2D and VIDE—along with a template fitting method which includes Gaussian filtering of the CMB lensing convergence () map and stacking CMB patches on void centers.
Moreover, we also cross-correlate voids with the mass
maps produced by Dark Energy Survey Y3 data set to show the consistency of
produced mass maps.
We then measure this lensing imprint by cross-correlating the Planck CMB ()
map with voids identified in the DES Y3 data set, covering approximately 4,200
deg2 of the sky. We again use two distinct void-finding algorithms: a 2D void-finder
which operates on the projected galaxy density field in thin redshift shells, and a new
code, Voxel, which operates on the full 3D map of galaxy positions. We employ
an optimal matched filtering method for cross-correlation, using the MICE N-body
simulation both to establish the template for the matched filter and to calibrate
detection significances. Using the DES Y3 photometric luminous red galaxy sample,
we measure , the amplitude of the observed lensing signal relative to the simulation
template, obtaining = 1.03 ± 0.22 (4.6 significance) for Voxel and = 1.02 ±
0.17 (5.9 significance) for 2D voids, both consistent with ΛCDM expectations.
We additionally invert the 2D void-finding process to identify superclusters in the
projected density field, for which we measure = 0.87 ± 0.15 (5.9 significance).
We then show that the leading source of noise in our measurements is Planck noise,
implying that future data from the Atacama Cosmology Telescope (ACT), South
Pole Telescope (SPT) and CMB-S4 will increase sensitivity and allow for more
precise measurements.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Físic
Astronomical Data Compression
No full textEl progrés exponencial del camp de l'astronomia va unit a un progrés exponencial de la tecnologia. L'augment dels telescopis terrestres, de les missions espacials i de la qualitat i la mida de les seves òptiques i detectors està generant i generarà dades a un ritme igualment exponencial. Malauradament, l'augment del volum de dades no es correspon amb els avenços en la capacitat demmagatzematge i transmissió. El volum astronòmic de dades pronostica sobrecostos computacionals. Afortunadament, hi ha una manera plausible de gestionar tot l'ingrés de dades sense gastar recursos econòmics i materials en hardware. Les dades poden ser codificades, reduint el nombre de símbols necessaris per expressar un missatge i, per tant, comprimint-ne el volum.
L'objectiu d'aquesta investigació és proporcionar tècniques alternatives de compressió amb pèrdues i sense, que superin fpack (el compressor per defecte en els observatoris més importants), per ajudar la comunitat astronòmica a afrontar el futur repte de l'allau de dades. Per assolir l'objectiu, s'ha dut a terme una investigació exhaustiva de l'estat de l'art de les tècniques de compressió amb pèrdues i sense. Les estratègies de compressió s'han provat en un conjunt de dades representatives i amb una mida sense precedents.
S'ha comprovat que els mètodes de compressió sense pèrdues superen tant el rendiment de la compressió fpack com els temps de compressió i descompressió. S'ha comprovat que JPEG 2000 o LPAQ9M tenen un Ràtio de Compressió (RC) més gran i, en el cas del primer, fins i tot menors temps de compressió. Les tècniques proposades podrien implementar-se a la llibreria CFITSIO per ser suportades per fpack i treballar directament amb dades FITS. Aquestes tècniques podrien ser les tècniques de compressió sense pèrdues per defecte per reduir de manera més eficient els arxius dels observatoris.
La investigació sobre la compressió amb pèrdues combina no només els resultats de la compressió, sinó una anàlisi addicional sobre els efectes de la pèrdua d'informació a l'anàlisi científic. Els resultats van revelar que el millor compressor sense pèrdues trobat, LPAQ9M, combinat amb un procés previ de quantització a dues regions, per introduir pèrdues i millorar l'eficiència de compressió de LPAQ9M, supera fpack. La nova tècnica de compressió amb pèrdues presentada manté una major fidelitat amb l'anàlisi fotomètrica astronòmica alhora que iguala o fins i tot supera els resultats de RC de fpack. Igualment, el mètode amb pèrdues proposat també podria implementar-se a CFITSIO per ser suportat per fpack, com a alternativa de compressió amb pèrdues en cas que els requisits de compressió siguin més restrictius. Com suggereixen els resultats, la pèrdua dinformació encara pot garantir la fidelitat fotomètrica per a la majoria de les anàlisis científiques.
L'ús d'aquestes noves tècniques proposades permet a la comunitat científica reduir els costos d'emmagatzematge i de transmissió de dades.El progreso exponencial del campo de la astronomía va unido a un progreso exponencial de su tecnología. El aumento de los telescopios terrestres, de las misiones espaciales y de la calidad y tamaño de sus ópticas y detectores está generando y generará datos a un ritmo igualmente exponencial. Desgraciadamente, el aumento del volumen de datos no se corresponde con los avances en la capacidad de almacenamiento y transmisión. El volumen astronómico de datos pronostica sobrecostes computacionales. Afortunadamente, existe una forma plausible de gestionar todo el ingreso de datos sin gastar recursos económicos y materiales en hardware. Los datos pueden ser codificados, reduciendo el número de símbolos necesarios para expresar un mensaje y, por tanto, comprimiendo su volumen.
El objetivo de esta investigación es proporcionar técnicas alternativas de compresión con y sin pérdidas, que superen a fpack (el compresor por defecto en los observatorios más importantes), para ayudar a la comunidad astronómica a afrontar el futuro reto de la avalancha de datos. Para lograr el objetivo, se ha llevado a cabo una investigación exhaustiva del estado del arte de las técnicas de compresión con y sin pérdidas. Las estrategias de compresión se han probado en un conjunto de datos representativo y con un tamaño sin precedentes.
Se ha comprobado que los métodos de compresión sin pérdidas superan tanto el rendimiento de la compresión fpack como los tiempos de compresión y descompresión. Se ha comprobado que JPEG 2000 o LPAQ9M tienen un mayor Ratio de Compresión (RC) y, en el caso del primero, incluso menores tiempos de compresión. Las técnicas propuestas podrían implementarse en la librería CFITSIO para ser soportadas por fpack y trabajar directamente con datos FITS. Estas técnicas podrían ser las técnicas de compresión sin pérdidas por defecto para reducir de forma más eficiente los archivos de los observatorios.
La investigación sobre la compresión con pérdidas combinan no sólo los resultados de la compresión, sino un análisis adicional sobre los efectos de la pérdida de información en el análisis científico. Los resultados revelaron que el mejor compresor sin pérdidas encontrado, LPAQ9M, combinado con un proceso previo de cuantización en dos regiones, para introducir pérdidas y mejorar la eficiencia de compresión de LPAQ9M, supera a fpack. La nueva técnica de compresión con pérdidas presentada mantiene una mayor fidelidad con el análisis fotométrico astronómico al tiempo que iguala o incluso supera los resultados de RC de fpack . Igualmente, el método con pérdidas propuesto también podría implementarse en CFITSIO para ser soportado por fpack, como alternativa de compresión con pérdidas en caso de que los requisitos de compresión sean más restrictivos. Como sugieren los resultados, la pérdida de información aún puede garantizar la fidelidad fotométrica para la mayoría de los análisis científicos.
El uso de estas nuevas técnicas propuestas permite a la comunidad científica reducir los costes de almacenamiento y transmisión de datos.
Traducción realizada con la versión gratuita del traductor DeepL.comThe exponential progress of the field of astronomy is coupled with an exponential progress of its technology. The increase in ground-based telescopes, space missions, and the quality and size of their optics and detectors, is generating and will generate data at an equally exponential rate. Data volume income, unfortunately, is not equated with advances in storage and transmission capacity. Astronomical data volume forecasts computational overcosts. Fortunately, there exists a plausible way to manage all the data income without expending economical and material resources on hardware. Data can be
encoded, reducing the number of symbols required to express a message and therefore compressing its volume.
The goal of this research is to provide alternative lossless and lossy compression techniques, which outperform fpack (the default compressor in the most important observatories), to help the astronomical community address the future challenge of the data avalanche. To accomplish the objective, a thorough research of the state of the art of lossless and lossy compression techniques has been carried out. The compression strategies have been tested
on a representative and unprecedentedly large dataset.
Lossless compression methods have been found to surpass both fpack compression performance and compression and decompression times. JPEG 2000 or LPAQ9M have been found to have higher Compression Ratio (CR) and, in the case of the former, even lower compression times. The techniques proposed could be implemented in the CFITSIO library to be supported by fpack and to work directly with FITS data. These techniques could be the default lossless compression techniques to more efficiently reduce observatories archives.
The research on lossy compression combined not only compression results, but an additional analysis on the effects of information loss on scientific analysis. The results revealed that the best lossless compressor found, namely LPAQ9M, combined with a previous bi-region quantization process to introduce loss and enhance LPAQ9M compression efficiency, outperforms fpack. The presented novel lossy compression technique maintains higher fidelity with the astronomical photometric analysis while equaling or even outperforming fpack CR results. Equally, the lossy method proposed could also be implemented in CFITSIO to be supported by fpack, as a lossy compression alternative in case the compression requirements are more restrictive. As results suggest, the information loss can still guarantee photometric fidelity for most scientific analyses.
The use of these proposed new techniques allows scientific community to reduce data storage and transmission costs.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Informàtic
Del Estado Constitucional al Estado Convencional del Derecho: Análisis del Caso Bolivia
Get PDFAquesta tesi doctoral aborda la transformació de l'Estat constitucional de Dret cap a un Estat convencional de Dret a Bolívia, i examina com els drets humans i els estàndards internacionals han modelat el seu ordenament jurídic. En aquest context, el control de convencionalitat emergeix com a instrument central per garantir la conformitat del dret intern amb els tractats internacionals, especialment en el marc de la Convenció Americana sobre Drets Humans (CADH). Aquest control, exercit tant per la Cort Interamericana de Drets Humans (Tall IDH) com pels jutges nacionals, ha generat un canvi normatiu que prioritza la protecció dels drets fonamentals a través de la incorporació del bloc de constitucionalitat. La investigació situa aquest fenomen en un marc històric i doctrinal, analitzant com Bolívia ha integrat aquestes normes internacionals a través de la seva Constitució del 2009, establint la seva preferència en casos on ofereixen més garanties que el dret intern.
El treball explora, a més, les tensions inherents al control de convencionalitat, incloent-hi l'impacte sobre la sobirania estatal i els principis constitucionals tradicionals com la supremacia i la rigidesa constitucional. S'argumenta que, si bé aquest paradigma enforteix la protecció dels drets humans, també introdueix desafiaments significatius, com ara la reconfiguració del rol del poder judicial i les possibles contradiccions entre el dret intern i les interpretacions de la Cort IDH. A través d'un enfocament comparat amb altres països llatinoamericans com Argentina, Colòmbia i Mèxic, la tesi avalua com el control de convencionalitat ha evolucionat a la regió, considerant les particularitats del cas bolivià i les limitacions estructurals i polítiques.
Un capítol destacat de la tesi examina el “cas Evo Morales”, com a exemple paradigmàtic dels excessos i desafiaments del control de convencionalitat a Bolívia. En aquest cas, la Sentència Constitucional 0084/2017, que va habilitar la reelecció presidencial, va mostrar com la interpretació convencional es pot utilitzar políticament, comprometent l'estabilitat institucional i la independència judicial. Finalment, la tesi conclou que, tot i que Bolívia ha avançat cap a la consolidació d'un Estat convencional de dret, aquest procés enfronta obstacles significatius, especialment a l'aclariment de la relació entre les normes internes i els estàndards internacionals, així com a la necessitat d'enfortir la institucionalitat democràtica per evitar que el control de convencionalitat es converteixi en un instrument de poder polític.Esta tesis doctoral aborda la transformación del Estado constitucional de Derecho hacia un Estado convencional de Derecho en Bolivia, examinando cómo los derechos humanos y los estándares internacionales han moldeado su ordenamiento jurídico. En este contexto, el control de convencionalidad emerge como un instrumento central para garantizar la conformidad del derecho interno con los tratados internacionales, especialmente en el marco de la Convención Americana sobre Derechos Humanos (CADH). Este control, ejercido tanto por la Corte Interamericana de Derechos Humanos (Corte IDH) como por los jueces nacionales, ha generado un cambio normativo que prioriza la protección de los derechos fundamentales a través de la incorporación del bloque de constitucionalidad. La investigación sitúa este fenómeno en un marco histórico y doctrinal, analizando cómo Bolivia ha integrado estas normas internacionales a través de su Constitución de 2009, estableciendo su preferencia en casos donde ofrecen mayores garantías que el derecho interno.
El trabajo explora además las tensiones inherentes al control de convencionalidad, incluyendo el impacto sobre la soberanía estatal y los principios constitucionales tradicionales como la supremacía y la rigidez constitucional. Se argumenta que, si bien este paradigma fortalece la protección de los derechos humanos, también introduce desafíos significativos, como la reconfiguración del rol del poder judicial y las posibles contradicciones entre el derecho interno y las interpretaciones de la Corte IDH. A través de un enfoque comparado con otros países latinoamericanos como Argentina, Colombia y México, la tesis evalúa cómo el control de convencionalidad ha evolucionado en la región, considerando las particularidades del caso boliviano y sus limitaciones estructurales y políticas.
Un capítulo destacado de la tesis examina el “caso Evo Morales”, como ejemplo paradigmático de los excesos y desafíos del control de convencionalidad en Bolivia. En este caso, la Sentencia Constitucional 0084/2017, que habilitó la reelección presidencial, mostró cómo la interpretación convencional puede ser utilizada políticamente, comprometiendo la estabilidad institucional y la independencia judicial. Finalmente, la tesis concluye que, aunque Bolivia ha avanzado hacia la consolidación de un Estado convencional de Derecho, este proceso enfrenta obstáculos significativos, especialmente en la clarificación de la relación entre las normas internas y los estándares internacionales, así como en la necesidad de fortalecer la institucionalidad democrática para evitar que el control de convencionalidad se convierta en un instrumento de poder político.This doctoral thesis addresses the transformation of the constitutional State of Law into a conventional State of Law in Bolivia, examining how human rights and international standards have shaped its legal system. In this context, conventionality control emerges as a central instrument to guarantee the conformity of domestic law with international treaties, especially within the framework of the American Convention on Human Rights (ACHR). This control, exercised by both the Inter-American Court of Human Rights (IACHR) and national judges, has generated a normative change that prioritizes the protection of fundamental rights through the incorporation of the constitutionality block. The research places this phenomenon in a historical and doctrinal framework, analyzing how Bolivia has integrated these international norms through its 2009 Constitution, establishing its preference in cases where they offer greater guarantees than domestic law.
The work also explores the tensions inherent in conventionality control, including the impact on state sovereignty and traditional constitutional principles such as supremacy and constitutional rigidity. It is argued that, while this paradigm strengthens the protection of human rights, it also introduces significant challenges, such as the reconfiguration of the role of the judiciary and the possible contradictions between domestic law and the interpretations of the IACHR. Through a comparative approach with other Latin American countries such as Argentina, Colombia and Mexico, the thesis evaluates how conventionality control has evolved in the region, considering the particularities of the Bolivian case and its structural and political limitations.
A prominent chapter of the thesis examines the “Evo Morales case”, as a paradigmatic example of the excesses and challenges of conventionality control in Bolivia. In this case, Constitutional Sentence 0084/2017, which enabled presidential reelection, showed how conventional interpretation can be used politically, compromising institutional stability and judicial independence. Finally, the thesis concludes that, although Bolivia has made progress towards the consolidation of a conventional State of Law, this process faces significant obstacles, especially in clarifying the relationship between internal norms and international standards, as well as in the need to strengthen democratic institutions to prevent conventionality control from becoming an instrument of political power.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Dre
Movimientos y variabilidad geográfica en la codorniz común (Coturnix coturnix) en su área de distribución occidental
Get PDF[spa] El desplazamiento en las aves está asociado a la variación espacio- temporal en los recursos. La variación estacional predecible se relaciona con la migración, un desplazamiento regular anual que puede ser de larga distancia, entre un lugar de reproducción y otro de descanso, y que se asocia a unos rasgos morfológicos, fisiológicos y comportamentales característicos. La variación irregular e impredecible se relaciona con el nomadismo y la dispersión, desplazamientos sin una dirección determinada. Existe un insuficiente conocimiento de la ecología de movimiento de muchas especies nomádicas debido a la dificultad en su seguimiento; por ejemplo, la codorniz común (Coturnix coturnix) es un ave cinegética que exhibe un complejo patrón de movimientos migratorios, nomádicos y dispersivos aún poco conocidos. Las poblaciones del Paleártico occidental son principalmente migratorias transaharianas, pero albergan también individuos migratorios de corta distancia y residentes. Estos últimos serían más abundantes en áreas más meridionales del sur del mediterráneo o en las islas atlánticas y mediterráneas. Además de la migración, la codorniz se desplaza durante la época reproductora en latitud y altitud siguiendo la dinámica del hábitat y, en el caso de los machos, entre zonas de reproducción en búsqueda de nuevas parejas. La distancia y dirección de estos movimientos es poco conocida y no se entiende bien el mantenimiento de diferentes estrategias migratorias en una misma población. Además, los jóvenes se incorporan a la población reproductora a los pocos meses y pueden desplazarse y potencialmente reproducirse en zonas distantes el mismo año de su nacimiento. Esta tesis pretende profundizar en el conocimiento de las estrategias de movimiento en la codorniz común en la península ibérica, sureste de Francia y archipiélago balear y en cómo se relacionan con la diferenciación poblacional. Concretamente, se comparan rasgos morfológicos asociados a la migración entre los machos
adultos de la península ibérica para diferenciar fracciones de la población con diferentes estrategias migratorias; se cuantifican los jóvenes presentes en una zona de reproducción en la que no pueden haber nacido (foráneos) y se analiza cómo varía su proporción con la latitud y altitud desde el sur de la península ibérica hasta el sur de Francia; por último, se describe la dinámica temporal de la densidad de jóvenes y adultos durante la época reproductora en dos poblaciones del noreste de la península ibérica y una insular de Mallorca. Hemos diferenciado dos morfotipos en la península ibérica que seguirían estrategias migratorias distintas según sus rasgos del aparato de vuelo. En el este y norte peninsular predomina un morfotipo migratorio de larga distancia y en la mitad occidental, principalmente en el suroeste, un morfotipo migratorio de corta distancia o sedentario. En el este son más pequeños y de coloración más clara que en el oeste, sugiriendo una diferenciación de la población de la península en un eje occidental – oriental. Por otro lado, la proporción de jóvenes foráneos aumenta exponencialmente con la latitud y altitud de las zonas de reproducción, llegando en determinados años a constituir más de la mitad de la población reproductora en las zonas más altas. Este resultado indica la interdependencia demográfica de las poblaciones a gran escala geográfica. Finalmente, la densidad de machos jóvenes y adultos varía durante la época reproductora, probablemente por los continuos desplazamientos y por la reproducción local. A pesar de la elevada movilidad, las poblaciones insulares parecen más aisladas, como la de Mallorca, donde la dinámica de densidad sugiere una fracción sedentaria. La codorniz se encuentra actualmente en un controvertido acusado declive poblacional, que requiere una coordinación internacional e invertir esfuerzos en conocer sus patrones de movimiento para disponer de estimaciones más precisas de su abundancia.[eng] Spatiotemporal variation in resources drives different movement types in birds, like seasonal migrations, that usually are associated with particular morphological, physiological and behavioral traits, or more irregular patterns like nomadism. Currently, the movement ecology of many nomadic species is scarce due to the difficulty in tracking them. For example, the common quail (Coturnix coturnix) is a game bird that exhibits a complex pattern of large-scale migratory and nomadic movements that are poorly understood. The common quail is mainly a trans-Saharan migrant breeding in the Palearctic, but also with resident and partial migratory populations. Moreover, it exhibits movements during the breeding season in latitude and altitude following the dynamics of habitat (cereal crops, mainly), and males move continuously between breeding areas in search of new mates. The direction and distance of these movements are mostly unknown. Besides, juveniles can also move and potentially breed in areas distant from their hatching place the same year of hatching. In this thesis we aim to improve our knowledge about the movement patterns in the species by (i) addressing the morphological differentiation in the populations of the Iberian peninsula, (ii) quantifying the proportion of juveniles present in a breeding area but probably coming from areas where breeding started earlier (foreigners), and analyzing its variation with latitude and latitude in a geographic gradient from south of Iberian peninsula to south France, and (iii) describing the variation in the density of adult and juvenile males in two breeding populations in northeast of the Iberian peninsula and one in Mallorca. We differentiated two morphotypes, one with traits indicative of long-distance migration, found mainly in eastern areas, and another resembling short-distance migrants, primarily in the west. The proportion of juvenile foreigners increased significantly with latitude and altitude, reaching up to half the population in northern areas in some years. Density variation suggested that certain areas are more suitable for reproduction and attract males from other regions, and suggested a resident population in Mallorca. Given the possible ongoing population decline of quails, the research emphasizes the need for international collaboration to better understand their movement patterns for improved abundance estimates.Biodiversita
Novel insights on the impact of very weak and conventional electric and magnetic fields by transcranial neuromodulation technologies: from low level neurophysiological effects to the rehabilitation of stroke patients
No full textLa present tesi es centra en la necessitat d'implementar noves solucions efectives d'estimulació cerebral per a la recerca bàsica i clínica, amb l'objectiu de millorar la detecció de biomarcadores sensibles i desenvolupar enfocaments innovadors en teràpies cerebrals basades en circuits. Primer, s'emmarca la neurofisiologia bàsica del sistema nerviós central, els mecanismes de plasticitat, l'estimulació cerebral no invasiva (NIBS) i els mètodes de neuroimatge. A partir d'aquest marc, la recerca experimental es desglossa en capítols.
El primer capítol aborda l'exploració de les fonts de variabilitat en NIBS i el desenvolupament de noves metodologies de neuroimatge per a l'extracció de biomarcadores causals. Aquestes busquen millorar l'estimació espai-temporal del les senyals electrofisiológiques en les estructures cerebrals d'interès durant els experiments o intervencions amb NIBS.
El segon capítol s'enfoca a comprendre millor els efectes de l'estimulació magnètica transcraneal (TMS). A través d'una sèrie d'experiments, que combinen TMS-EEG-EMG neuronavegada, la tesi ofereix noves evidències sobre els principis d'acció de la TMS. Els nostres resultats mostren que la interacció de camps magnètics febles amb els sistemes neuronals corticals provoca predominantment un alliberament inhibitori. Els resultats obren el camí per a noves estratègies terapèutiques de neuromodulació, especialment dirigides a trastorns cerebrals de caràcter inhibitori.
El tercer capítol explora els efectes de mètodes d'estimulació basats en xarxes, com l'estimulació transcraneal per corrent directe multifocal (tDCS), en trastorns de moviment i cognitius post-ictus. Situant a pacients post-ictus en el centre d'un assaig experimental preclínic, es desenvolupa un protocol basat en circuits que s'enfoca en xarxes d'atenció, recompensa i motores. Finalment, es conclou que les noves aproximacions en l'estimulació multifocal adaptativa i en temps real milloraran la precisió i efectivitat de les intervencions neurològiques, obrint noves oportunitats per a enfrontar els reptes futurs.La presente tesis se centra en la necesidad de implementar soluciones novedosas y efectivas de estimulación cerebral para la investigación básica y clínica, con el objetivo de mejorar la detección de biomarcadores sensibles y desarrollar enfoques innovadores en terapias cerebrales basadas en circuitos. Primero, se enmarca la neurofisiología básica del sistema nervioso central, los mecanismos de plasticidad, la estimulación cerebral no invasiva (NIBS) y los métodos de neuroimagen. A partir de este marco, la investigación experimental se desglosa en capítulos.
El primer capítulo aborda la exploración de las fuentes de variabilidad en NIBS y el desarrollo de nuevas metodologías de neuroimagen para la extracción de biomarcadores causales. Estas buscan mejorar la estimación espaciotemporal de las señales electrofisiológicas en las estructuras cerebrales de interés durante los experimentos o intervenciones con NIBS.
El segundo capítulo se enfoca en comprender mejor los efectos de la estimulación magnética transcraneal (TMS). A través de una serie de experimentos, que combinan TMS-EEG-EMG neuronavegada, esta tesis ofrece nuevas evidencias sobre los principios de acción de la TMS. Nuestros resultados muestran que la interacción de campos magnéticos débiles con los sistemas neuronales corticales provoca predominantemente una liberación inhibitoria. Los hallazgos abren el camino para nuevas estrategias terapéuticas de neuromodulación, especialmente dirigidas a trastornos cerebrales de carácter inhibitorio.
El tercer capítulo explora los efectos de métodos de estimulación basados en redes, como la estimulación transcraneal por corriente directa multifocal (tDCS), en trastornos de movimiento y cognitivos post-ictus. Situando a pacientes post-ictus en el centro de un ensayo experimental preclínico, se desarrolla un protocolo basado en circuitos que se enfoca en redes de atención, recompensa y motoras. Finalmente, se concluye que las nuevas aproximaciones en la estimulación multifocal adaptativa y en tiempo real mejorarán la precisión y efectividad de las intervenciones neurológicas, abriendo nuevas oportunidades para enfrentar los retos futuros.The present thesis is motivated by the urgent need to implement novel effective stimulation solutions for basic and clinical research, paving the way for the detection of sensitive biomarkers with unprecedented spatial resolution and implementing novel approaches for circuit-based brain therapeutics.
First of all, basic neurophysiology of the central nervous system, plasticity mechanisms, non-invasive brain stimulation and neuroimaging methods are framed. Next, experimental research conducted is dissected into chapters. The first chapter, aims to explore sources of variability of NIBS outcomes and aims at developing/implementing novel brain-imaging methodologies for improved spatiotemporal electrophysiological signal estimation of the primarily targeted structures in NIBS experiments/interventions.
The second chapter aims to better understand the primary effects of transcranial magnetic stimulation. Throughout a series of online and offline experiments combining neuronavigated TMS-EEG-EMG, this thesis apport novel evidence to the principles of action of TMS and pave the way for novel therapeutic neuromodulation strategies to target specifically inhibitory brain disorders. We report unprecedented results indicating a predominant inhibitory release when weak magnetic fields interact with neuronal cortical systems.
The third and last chapter aims at implementing and exploring the effects of network-based stimulation methods, with multifocal transcranial direct current stimulation (tDCS) on post-stroke clinical movement and cognitive disorders. Positioning the patient in the center of the research framing tDCS in a pre-clinical experimental trial, a circuit-based NIBS protocol is developed and implemented targeting attentional/reward and motor networks.
However, as in every sophisticated neuroscience domain, our results essentially open new questions and challenges. The thesis concludes that new approaches in the field considering multifocal network stimulation, targeting regional and distributed aberrant neural communication leading neurological symptoms, incorporating adaptive brain-state dependent stimulation systems together with automatized real time close-loop stimulation, will enhance the precision and effectivity of our interventions and tackle unprecedented challenges in the following decades."Universitat Rovira i Virgili. Programa de doctorat en Salut, Psicologia i Psiquiatria
Caracterización del microbioma respiratorio en pacientes con bronquiectasias y su impacto en el curso de la enfermedad. Proyecto Bronchi-Omics
Get PDFLa infecció bronquial té un paper fonamental en la fisiopatologia i progressió de les bronquièctasis. Els avenços en les tècniques moleculars independents del cultiu han millorat la nostra comprensió d’aquest procés.
Aquesta tesi presenta el projecte Bronchi-Omics, que té com a objectiu caracteritzar el bacterioma i micobioma en pacients amb bronquièctasis, explorant possibles associacions amb l’etiologia de la malaltia, resultats clínics, patrons inflamatoris i remodelat bronquial, així com el seu impacte en l’evolució de la malaltia.
Per dur-lo a terme, s’ha realitzat un estudi multicèntric i prospectiu en què han participat nou hospitals espanyols i s’han inclòs 153 pacients amb bronquièctasis. Es van recollir mostres d’esput i sang i es va dur a terme l’anàlisi del microbioma utilitzant tecnologia de seqüenciació de nova generació, dirigida a les regions 16S rRNA bacteriana i ITS fúngica. Es van avaluar marcadors inflamatoris i de remodelat bronquial, així com d’inflamació sistèmica.
Els principals resultats de l’estudi van revelar que la composició del microbioma respiratori en pacients amb bronquièctasis varia segons l’etiologia de la malaltia i està estretament relacionada amb la gravetat clínica i els patrons inflamatoris.
Pel que fa als gèneres dominants, Pseudomonas i Haemophilus, ambdós vinculats a una baixa diversitat microbiana, van mostrar associacions clíniques oposades. Mentre que la dominància de Pseudomonas es va correlacionar amb una major gravetat de la malaltia i amb una evolució menys favorable al llarg del temps, Haemophilus es va associar amb resultats clínics més favorables, malgrat la seva relació amb un augment de la inflamació i el remodelat bronquial. Per altra banda, el predomini de Streptococcus es va relacionar amb una alta diversitat microbiana i millors resultats clínics, amb una menor inflamació. A nivell fúngic, l’equilibri entre Ascomycota i Basidiomycota també va influir en l’estabilitat del microbioma. També es va observar que les mesures de distanciament social durant la pandèmia de COVID-19 podrien haver afectat la diversitat del microbioma en els pacients.
Aquests resultats suggereixen que tant el bacterioma com el micobioma tenen un paper crucial en l’evolució clínica de les bronquièctasis. Com a tal, el microbioma pot ser una eina valuosa per a l’estratificació dels pacients, i la seva anàlisi es podria integrar en estratègies d’abordatge personalitzat per a les bronquièctasis.La infección bronquial desempeña un papel fundamental en la fisiopatología y progresión de las bronquiectasias. Los avances en las técnicas moleculares independientes del cultivo han mejorado nuestra comprensión de este proceso.
Esta tesis presenta el proyecto Bronchi-Omics que tiene como objetivo caracterizar el bacterioma y micobioma en pacientes con bronquiectasias, explorando posibles las asociaciones con la etiología de la enfermedad, resultados clínicos, patrones inflamatorios y remodelado bronquial, así como su impacto en la evolución de la enfermedad.
Para llevarlo a cabo se ha realizado un estudio multicéntrico y prospectivo en el que han participado nueve hospitales españoles y se han involucrado a 153 pacientes con bronquiectasias. Se recogieron muestras de esputo y sangre y se llevó a cabo el análisis del microbioma utilizando tecnología de secuenciación de nueva generación, dirigida a las regiones 16S rRNA bacteriana y ITS fúngica. Se evaluaron marcadores inflamatorios y de remodelado bronquial, así como de inflamación sistémica.
Los principales resultados del estudio revelaron que la composición del microbioma respiratorio en pacientes con bronquiectasias varía según la etiología de la enfermedad y está estrechamente relacionada con la gravedad clínica y los patrones inflamatorios.
En cuanto a los géneros dominantes, Pseudomonas y Haemophilus, ambos vinculados a una baja diversidad microbiana, mostraron asociaciones clínicas opuestas. Mientras que la dominancia de Pseudomonas se correlacionó con una mayor gravedad de la enfermedad y con una evolución menos favorable en el tiempo, Haemophilus se asoció con resultados clínicos más favorables, a pesar de su relación con un aumento en la inflamación y el remodelado bronquial. Por otro lado, el predominio de Streptococcus se relacionó con una alta diversidad microbiana y mejores resultados clínicos, con menor inflamación. A nivel fúngico, el equilibrio entre Ascomycota y Basidiomycota también influyó en la estabilidad del microbioma. También se observó que las medidas de distanciamiento social durante la pandemia de COVID-19 podrían haber afectado la diversidad del microbioma en los pacientes.
Estos hallazgos sugieren que tanto el bacterioma como el micobioma desempeñan un papel crucial en la evolución clínica de las bronquiectasias. Como tal, el microbioma puede ser una herramienta valiosa para la estratificación de los pacientes y su análisis se podría integrar en estrategias de abordaje personalizado para las bronquiectasias.Bronchial infection plays a crucial role in the pathophysiology and progression of bronchiectasis. Advances in culture-independent molecular techniques have enhanced our understanding of this process. This thesis presents the Bronchi-Omics project, which aims to characterize the bacteriome and mycobiome in patients with bronchiectasis, exploring potential associations with disease aetiology, clinical outcomes, inflammatory patterns, bronchial remodelling, and their impact on disease progression.
A multicentre, prospective study was conducted across nine hospitals in Spain, involving 153 patients with bronchiectasis. Sputum and blood samples were collected, and microbiome analysis was performed using next-generation sequencing technologies, targeting bacterial 16S rRNA regions and fungal ITS regions. Inflammatory and bronchial remodelling markers, as well as systemic inflammation markers, were assessed.
The main findings revealed that the composition of the respiratory microbiome in bronchiectasis patients varies according to the disease aetiology and is closely related to clinical severity and inflammatory patterns. Regarding dominant genera, Pseudomonas and Haemophilus, both linked to low microbial diversity, showed contrasting clinical associations. While Pseudomonas dominance correlated with greater disease severity and poorer longitudinal outcomes, Haemophilus was associated with more favourable clinical outcomes, despite its link to increased inflammation and bronchial remodelling. Conversely, Streptococcus dominance was associated with high microbial diversity and better clinical outcomes, with lower inflammation. On the fungal level, the balance between Ascomycota and Basidiomycota also influenced microbiome stability. Additionally, social isolation measures during the COVID-19 pandemic were observed to potentially influence microbiome diversity in these patients.
These findings suggest that both the bacteriome and mycobiome play a crucial role in the clinical evolution of bronchiectasis and underscore the importance of microbiome profiling in patient stratification and the potential for microbiome-based interventions in disease management.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicin
Youth doing literature online: negotiating agency and identity in everyday digital practices of literary socialisation
Get PDFAquesta recerca examina les pràctiques de socialització literària dels joves a l'entorn digital, a través de la perspectiva conceptual dels nous materialismes i la teoria de l'afecte. La recerca, que s’estructura en quatre estudis qualitatius entrellaçats, ha tingut com a objectiu comprendre quin rol desenvolupen l'agència, la identitat i l'aferrament en les interaccions de lectors joves i àvids amb els llibres i els altres lectors en el context digital. Dotze joves entre 13 i 24 anys, d’orígens diversos com Bèlgica, Espanya i Xile, han col·laborat com a participants en la investigació. El primer estudi ha consistit en una revisió sistemàtica de la investigació sobre les pràctiques de socialització literària en línia dels adolescents. El segon estudi, de caire empíric, ha implicat la realització d’una enquesta exploratòria en línia per obtenir informació sobre les pràctiques digitals actuals dels joves al voltant de la lectura i l'escriptura literàries. El tercer estudi ha servit per aprofundir en la comprensió de com les experiències de socialització literària dels joves els orienten cap a la participació digital, a través de la metodologia de l'anàlisi fenomenològica interpretativa (AFI). El quart i darrer estudi ha consistit en un estudi de cas d'etnografia digital, de 16 mesos de durada, que ha permès identificar com els joves, els llibres i els mitjans digitals formen un assemblatge en el procés de socialització de la literatura.
El conjunt de resultats obtinguts ha donat lloc a la definició de la socialització literària en línia com un procés d'aprenentatge informal en interacció social que és dinàmic, col·laboratiu, adaptatiu, global i que es basa en l'interès personal. Les experiències de socialització literària dels participants, analitzades des de la perspectiva de la teoria de l'afecte, han portat a la identificació de quatre orientacions per a la participació literària digital; és a dir, parentiu, intuïció, intimitat i activisme literari. Tot i això, una discussió sobre l'orientació també tracta sobre la desorientació, que podria oferir oportunitats d'agència als joves als mitjans digitals. L’anàlisi de les pràctiques dels joves en línia ha portat a la identificació de l'aferrament com un impuls clau en la socialització literària, concretat en aspectes com la diversitat de gènere, el feminisme i la inclusió. L'aferrament s'entén com una qualitat afectiva per descriure la intensitat amb què es vinculen els cossos i les coses o, en altres paraules, quant importa alguna cosa. Els llibres que aborden temes percebuts com a importants són més valorats pels lectors i, per tant, paga la pena socialitzar-los en línia. A més, aquest estudi ha demostrat que l'aferrament està relacionat amb la capacitat de trobar sintonia literària a través de respostes afectives. Les xarxes socials brinden als lectors un espai per pertànyer, participar i crear una comunitat, utilitzant música, sons, selfies i moments de lectura en viu com a artefactes de l'afecte, que és precisament allò que desencadena la sintonia amb un llibre.
Les xarxes socials brinden als lectors un espai per pertànyer, participar i crear comunitat utilitzant música, sons, selfies i moments de lectura en viu com a artefactes de l'afecte, que és precisament allò que desencadena la sintonia amb un llibre. Així com la desorientació podria oferir una perspectiva diferent als joves que participen a l'àmbit digital, aquesta investigació suggereix que la dissonància podria fomentar lectures resistents. Desconnectar-se dels atributs comuns d'altres lectors i llibres podria desorientar els sistemes algorítmics, que s'alimenten de similituds, no de diferències.
Els algorismes digitals es basen en l’economia afectiva de les pràctiques literàries quotidianes. Trobar afectes plaents amb els llibres fa que el cos vulgui que aquesta experiència es repeteixi, per la qual cosa es produeix la formació d'un hàbit de lectura.Esta investigación examina las prácticas de socialización literaria de los jóvenes en el entorno digital a través de la perspectiva de los nuevos materialismos y la teoría del afecto. Estructurada en cuatro estudios cualitativos, la investigación tuvo como objetivo comprender qué roles cumplen la agencia, la identidad y el apego en las interacciones de lectores jóvenes y ávidos con libros y otros lectores en los medios digitales. Doce jóvenes de entre 13 y 24 años, procedentes de Bélgica, España y Chile, colaboraron como participantes en la investigación. El primer estudio consistió en una revisión sistemática de la investigación sobre las prácticas de socialización literaria en línea de los adolescentes. En el segundo estudio, se realizó una encuesta exploratoria en línea para obtener información sobre las prácticas digitales actuales en torno a la lectura y la escritura literarias. En el tercer estudio, la investigación profundizó en comprender cómo las experiencias de socialización literaria de los jóvenes los orientan hacia la participación digital, a través de la metodología del análisis fenomenológico interpretativo (AFI). El cuarto y último estudio fue un estudio de caso de etnografía digital de 16 meses de duración donde fue posible identificar cómo los jóvenes, los libros y los medios digitales forman un ensamblaje en el proceso de socialización de la literatura.
Los hallazgos han dado lugar a la definición de la socialización literaria en línea como un proceso de aprendizaje informal en interacción social que es dinámico, colaborativo, adaptativo, global y que se basa en el interés personal. Las experiencias de socialización literaria de los participantes, analizadas desde la perspectiva de la teoría del afecto, permitieron identificar cuatro orientaciones para la participación literaria digital, a saber, parentesco, intuición, intimidad y activismo literario. Sin embargo, una discusión sobre la orientación también trata sobre la desorientación, que podría ofrecer oportunidades de agencia a los jóvenes en los medios digitales. Un examen de las prácticas de los jóvenes en línea posibilitó identificar el apego como un impulso clave en la socialización literaria, concretado en aspectos como la diversidad de género, el feminismo y la inclusión. El apego se entiende como una cualidad afectiva para describir la intensidad con la que se vinculan los cuerpos y las cosas o, en otras palabras, cuánto importa algo. Los libros que abordan temas percibidos como importantes son más valorados por los lectores y, por lo tanto, vale la pena socializarlos en línea. Además, esta investigación ha demostrado que el apego está relacionado con la capacidad de encontrar sintonía literaria a través de respuestas afectivas.
Las redes sociales brindan a los lectores un espacio para pertenecer, participar y crear una comunidad, utilizando música, sonidos, selfies y momentos de lectura en vivo como artefactos del afecto, que es precisamente lo que desencadena la sintonía con un libro. Así como la desorientación podría ofrecer una perspectiva diferente a los jóvenes que participan en el ámbito digital, esta investigación sugiere que la disonancia podría fomentar lecturas resistentes. Desconectarse de los atributos comunes de otros lectores y libros podría desorientar los sistemas algorítmicos, que se alimentan de similitudes, no de diferencias.
Los algoritmos digitales se basan en la economía afectiva de las prácticas literarias cotidianas. Encontrar afectos placenteros con los libros hace que el cuerpo desee que esa experiencia se repita, por lo que se produce la formación de un hábito de lectura. Encontrarse en línea con otros lectores que experimentan los mismos afectos intensifica esos sentimientos y, nuevamente, esto conduce a la formación del hábito de participación digital. Dentro de esta economía afectiva, la escuela podría ser un actor crucial de mediación y negociación.This research examines young people’s literary socialisation practices in the digital environment through a new materialist and affective perspective. Structured in four intertwined studies with different qualitative methodologies, the research aimed at understanding the roles of agency, identity, and attachment in young avid readers’ interactions with books and other readers in digital media. Twelve youths aged 13 to 24 from Belgium, Spain, and Chile collaborated as research participants. The first study consisted of a systematic research review on adolescents’ online literary socialisation practices, using a grounded theory literature review method. Secondly, an exploratory online survey was performed to gain insights into current digital practices around literary reading and writing. In the third stage, the research delved into understanding how young people’s experiences of literary socialisation orient them toward digital participation through the interpretative phenomenological analysis (IPA) methodology. The fourth and final study was a 16-month digital ethnography case study where it was possible to demonstrate how youth, books and digital media have entangled roles in the process of socialising literature.
Findings have given place to defining online literary socialisation as an informal learning process in social interaction that is dynamic, collaborative, adaptative, global, and relies on engagement. Participants’ experiences of literary socialisation, analysed through an affect theory lens, led to the proposal of four orientations to digital literary participation, namely, literary kinship, literary intuition, literary intimacy, and literary activism. However, a discussion on orientation is also about disorientation, which is suggested to offer opportunities to youths’ agency in relation to digital media. A closer examination of young people’s practices online gave way to propose attachment as a key drive for literary socialisation, such as gender diversity, feminism and inclusivity. Attachment is understood as an affective quality to describe the intensity in which bodies and things are tied, or in other words, how much something matters. Books that touch upon topics that matter are more valued by readers and, therefore, are worth socialising online. Moreover, as the research has shown, mattering relates to the capacity to find literary attunement through affective responses.
Social media affords readers a space to belong, participate and create community, using music, sounds, selfies, and live reading moments as artefacts of affect, precisely what triggers being attuned to a book. As disorientation could offer a different slant to youth participating digitally, this research suggests that dissonance could enable resistant readings. Tuning out from the common attributes of other readers and books might disorient algorithmic systems, which feed on similarity rather than on difference.
Digital algorithms rely on the affective economy of everyday literary practices. Encountering pleasurable affections with books makes a body wish for its repetition. Hence, the formation of a reading habit occurs. Encountering other readers online who experience the same affects intensifies those feelings, which leads to the habit formation of digital participation. Within this affective economy, school could be a crucial actor of mediation and negotiation. Aligned with this approach, schools could bring reading closer to readers’ identities, preoccupations, and attachments. At the same time, teaching students tools for active reflexivity when moving online and awareness of their role and agency in the digital environment’s everyday transactions could make a difference in the education that the present world needs.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Educaci
Monitorización terapéutica de infliximab en enfermedad inflamatoria intestinal pediátrica
Get PDFIntroducció: La monitorització terapèutica (TDM) d'infliximab (IFX) és una eina útil per a individualitzar i optimitzar el tractament en pacients amb malaltia inflamatòria intestinal (MII).
Objectius: El primer objectiu de l'estudi va ser desenvolupar un model farmacocinètic poblacional (popPK) de IFX en població pediàtrica amb MII incloent biomarcadors i polimorfismes genètics. El segon objectiu va ser avaluar l'eficàcia i seguretat a llarg termini, amb dades en vida real, d'un programa multidisciplinari de TDM proactiva amb ajustos de posologies calculades mitjançant estimacions bayesianes a través d'un model popPK (Fasanmade et al. 2011)
Metodologia: Tots dos estudis van ser descriptius, longitudinals, ambispectius i unicéntrics que van incloure a pacients pediàtrics (≤ 18 anys) amb MII en tractament amb IFX. En el primer estudi, per a la construcció del model popPK, es van recollir variables demogràfiques, clíniques i analítiques dels pacients tractats amb IFX entre Juliol de 2016 i Maig de 2022 (n=31). Es van analitzar 20 polimorfismes d'un sol nucleòtid (SNP). Les concentracions sèriques d’IFX i els anticossos anti IFX (ATI) es van determinar mitjançant assaig inmunoenzimàtic (ELISA). La modelització popPK es va realitzar mitjançant anàlisi no lineal d'efectes mixtos (NONMEM). En el segon estudi, per a avaluar l'eficàcia i seguretat de la TDM proactiva, es van comparar els pacients als quals es va realitzar TDM proactiva entre Setembre 2019 i Setembre de 2023 (n=21) amb els pacients en TDM reactiva entre Setembre 2015 i Agost 2019 (n=17). Les dosis de IFX es van ajustar per a mantenir Cmin d’IFX en setmanes 1-3 ≥ 25 µg/ml, setmanes 6-7 ≥ 15 µg/ml i en manteniment 5-8 µg/ml. En el cas de malaltia perianal fistualizant o de malaltia inflamatòria intestinal d'inici molt precoç, l'objectiu de Cmin va ser entre 10-15 µg/ml. La determinació de concentracions d’IFX i d’ATI es va realitzar amb ELISA, i a partir de Maig de 2022 per quimioluminescència (CLIA). Es van analitzar les remissions clíniques, biològiques i endoscòpiques, fallides de tractament, hospitalitzacions, visites a urgències i reaccions adverses.
Resultats: La farmacocinètica d’IFX es va descriure mitjançant un model de dos compartiments. El pes, la velocitat de sedimentació globular (VSG), la calprotectina fecal (CF) i el SNP rs1048610 (ADAM17) van mostrar significació estadística per l’aclarament (CL), i l'albúmina per a l’aclarament intercompartimental (Q). Les estimacions de CL1 (genotip-AA), CL2 (genotip-AG), CL3 (genotip-GG), Q, Vc i Vp (volums de distribució central i perifèrica) van ser de 0,0066 L/h/46,4 kg; 0,0055 L/h/46,4 kg; 0,0081 L/h/46,4 kg; 0,0029 L/h/46,4 kg; 0,6750 L/46,4 Kg; i 1,19 L/46,4 kg, respectivament. Les estimacions de la variabilitat interindividual (VII) per a CL, Vc i Vp van ser del 19,33, 16,42 i 36,02%, respectivament. Les Cmin mitjanes (desviació estàndard) d’IFX van ser de 6,83 (5,66) µg/ ml en TDM reactiva i de 12,38 (9,24) µg/ml en TDM proactiva (p=0,08). No es van trobar diferències estadísticament significatives entre els grups en les taxes de remissió o fracàs del tractament. El grup proactiu va tenir menys hospitalitzacions (14,29% vs. 23,53%; p=0,47) i una mitjana de dies d'hospitalització més curta (6 vs 19; p=0,50), encara que sense significació estadística. El nombre de pacients amb reaccions adverses van ser majors en el grup proactiu (38,10% vs 23,53%; p=0,34), però sense diferències significatives.
Conclusió: Un model popPK que utilitza el pes, l'albúmina, la CF, la VSG i el SNP rs1048610 prediu amb exactitud les concentracions mínimes d’IFX en nens amb MII. La
TDM proactiva no va mostrar diferències significatives en els resultats analitzats en comparació amb la TDM reactiva. Els resultats obtinguts en tots dos grups van ser similars als grups d'intervenció (TDM proactius) reportats en altres estudis. Es necessiten estudis amb mostres més grans per a optimitzar l'estratègia de monitorització.Introducción: La monitorización terapéutica (TDM) de infliximab (IFX) es una herramienta útil para individualizar y optimizar el tratamiento en pacientes con enfermedad inflamatoria
intestinal (EII).
Objetivos: El primer objetivo del estudio fue desarrollar un modelo farmacocinético poblacional (popPK) de IFX en población pediátrica con EII incluyendo biomarcadores y polimorfismos genéticos. El segundo objetivo fue evaluar la eficacia y seguridad a largo plazo, con datos en vida real, de un programa multidisciplinar de TDM proactiva con ajustes de posologías calculadas mediante estimaciones bayesianas a través de un modelo popPK (Fasanmade et al. 2011)
Metodología: Ambos estudios fueron descriptivos, longitudinales, ambispectivos y unicéntricos que incluyeron a pacientes pediátricos (≤ 18 años) con EII en tratamiento con IFX. En el primer estudio, para la construcción del modelo popPK, se recogieron variables demográficas, clínicas y analíticas de los pacientes tratados con IFX entre Julio de 2016 y Mayo de 2022 (n=31). Se analizaron 20 polimorfismos de un solo nucleótido (SNP). Las concentraciones séricas de IFX y los anticuerpos frente a IFX (ATI) se determinaron mediante ensayo inmunoenzimático (ELISA). La modelización PopPK se realizó mediante análisis no lineal de efectos mixtos (NONMEM). En el segundo estudio, para evaluar la eficacia y seguridad de la TDM proactiva, se compararon los pacientes a los que se realizó TDM proactiva entre Septiembre 2019 y Septiembre de 2023 (n=21) con los pacientes en TDM reactiva entre Septiembre 2015 y Agosto 2019 (n=17). Las dosis de IFX se ajustaron para mantener Cmin de IFX en semanas 1-3 ≥ 25 µg/ml, semanas 6-7 ≥ 15 µg/ml y en mantenimiento 5-8 µg/ml. En el caso de enfermedad perianal fistualizante o de enfermedad inflamatoria intestinal de inicio muy precoz, el objetivo de Cmin fue entre 10-15 µg/ml. La determinación de concentraciones de IFX y de ATI se realizó con ELISA, y a partir de Mayo de 2022 por quimioluminiscencia (CLIA). Se analizaron las remisiones clínicas, biológicas y endoscópicas, fallos de tratamiento, hospitalizaciones, visitas a urgencias y reacciones adversas.
Resultados: La farmacocinética de IFX se describió mediante un modelo de dos compartimentos. El peso, la velocidad de sedimentación globular (VSG), la calprotectina fecal (CF) y el SNP rs1048610 (ADAM17) mostraron significación estadística para el aclaramiento (CL), y la albúmina para el aclaramiento intercompartimental (Q). Las estimaciones de CL1 (genotipo-AA), CL2 (genotipo-AG), CL3 (genotipo-GG), Q, Vc y Vp (volúmenes de distribución central y periférica) fueron de 0,0066 L/h/46,4 kg; 0,0055 L/h/46,4 kg; 0,0081 L/h/46,4 kg; 0,0029 L/h/46,4 kg; 0,6750 L/46,4 Kg; y 1,19 L/46,4 kg, respectivamente. Las estimaciones de la variabilidad interindividual (VII) para CL, Vc y Vp fueron del 19,33, 16,42 y 36,02%, respectivamente. Las Cmin medias (desviación estándar) de IFX fueron de 6,83 (5,66) µg/ ml en TDM reactiva y de 12,38 (9,24) µg/ml en TDM proactiva (p=0,08). No se encontraron diferencias estadísticamente significativas entre los grupos en las tasas de remisión o fracaso del tratamiento. El grupo proactivo tuvo menos hospitalizaciones (14,29% vs. 23,53%; p=0,47) y una mediana de días de hospitalización más corta (6 vs 19; p=0,50), aunque sin significación estadística. El número de pacientes con reacciones adversas fueron mayores en el grupo proactivo (38,10% vs 23,53%; p=0,34), pero sin diferencias significativas.
Conclusión: Un modelo popPK que utiliza el peso, la albúmina, la CF, la VSG y el SNP rs1048610 predice con exactitud las concentraciones mínimas de IFX en niños con EII. La
TDM proactiva no mostró diferencias significativas en los resultados analizados en comparación con la TDM reactiva. Los resultados obtenidos en ambos grupos fueron similares a los grupos de intervención (TDM proactivos) reportados en otros estudios. Se necesitan estudios con muestras más grandes para optimizar la estrategia de monitorización.Background: Therapeutic drug monitoring (TDM) of infliximab (IFX) is a useful tool to individualise and optimise treatment in patients with inflammatory bowel disease (IBD).
Objectives: The first objective of the study was to develop a population pharmacokinetic (popPK) model of IFX in the paediatric IBD
population including biomarkers and genetic polymorphisms. The second objective was to evaluate the long-term efficacy and safety, with real-life data, of a multidisciplinary proactive TDM programme with dosage adjustments calculated by Bayesian estimation using a popPK model (Fasanmade et al. 2011).
Methods: Both studies were descriptive, longitudinal, ambispective and single-centre studies involving paediatric patients (≤ 18 years) with IBD on IFX treatment. In the first study, for the construction of the popPK model, demographic, clinical and analytical variables were collected from patients treated with IFX between July 2016 and May 2022 (n=31). Twenty single nucleotide polymorphisms (SNPs) were analysed. IFX serum concentrations and antibodies to IFX (ATI) were determined by enzyme-linked immunosorbent assay (ELISA). PopPK modelling was performed using non-linear mixed-effects analysis (NONMEM). In the second study to evaluate the efficacy and safety of proactive TDM, patients undergoing proactive TDM between September 2019 and September 2023 (n=21) were compared with patients on reactive TDM between September 2015 and August 2019 (n=17). Target Cmin was > 25 µg/ml at weeks 1-3, >15 µg/ml at weeks 6-7, and 5-8 µg/ml during maintenance. For fistulising CD, including perianal fistulae or severe very early-onset inflammatory bowel disease, the maintenance target was 10-15 µg/ml. IFX and ATI concentrations were determined by ELISA and from May 2022 by chemiluminescence immunoassays (CLIA). We analysed clinical, biological, and endoscopic remission, treatment failure, hospitalisations, emergency visits, and adverse drug reactions.
Results: The pharmacokinetics (PK) of IFX was described using a two-compartment model. Weight, erythrocyte sedimentation rate (ESR), faecal calprotectin (FC), and the SNP rs1048610 (ADAM17) showed statistical significance for CL, and albumin for inter-compartmental clearance (Q). Estimates of CL1 (genotype-AA), CL2 (genotype-AG), CL3 (genotype-GG), Q, Vc and Vp (central and peripheral distribution volumes) were 0.0066 L/h/46.4 kg; 0.0055 L/h/46.4 kg; 0.0081 L/h/46.4 kg; 0.0029 L/h/46.4 kg; 0.6750 L/46.4 Kg; and 1.19 L/46.4 kg, respectively. The interindividual variability (IIV) estimates for CL, Vc, and Vp were 19.33, 16.42, and 36.02%, respectively. The mean (standard deviation) IFX trough concentrations were 6.83 (5.66) µg/ml (reactive) and 12.38 (9.24) µg/ ml (proactive) (p=0.08). No statistically significant differences between groups were found in remission rates or treatment failure. The proactive group had fewer hospitalisations (14.29% vs. 23.53%; p=0.47) and shorter median hospitalisation days (6 vs. 19; p=0.50), although
not statistically significant. The number of patients with adverse reactions was higher in the proactive group (38.10% vs. 23.53%; p = 0.34) but the difference was not significantly different.
Conclusions: A popPK model utilising weight, albumin, FC, ESR, and the SNP rs1048610, accurately predicted IFX trough concentrations in children with IBD. Proactive TDM showed no significant differences in the results analysed compared to reactive TDM. The results obtained in our study in both monitoring groups were similar to the intervention groups (proactive TDM) reported in other studies. Further studies with larger samples are needed to optimise the monitoring strategy for paediatric IBD patients.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Pediatria, Obstetrícia i Ginecologi
Suberoylanilide hydroxamic acid exerts both brain and peripheral protective effects in transient hypertensive stroke
Get PDFL'accident cerebrovascular (ACV) és una greu condició mèdica que es produeix quan el flux sanguini cerebral s’interromp, privant els teixits d’oxigen i glucosa. L’ACV isquèmic representa la majoria dels casos i està impulsat principalment per l’envelliment de la població i per factors de risc modificables, especialment la hipertensió. Tot i la seva gravetat, els tractaments disponibles es limiten a la trombòlisi i la trombectomia mecànica, que presenten restriccions importants com una finestra terapèutica estreta i riscos com l’hemorràgia intracerebral. Aquestes limitacions subratllen la necessitat urgent de desenvolupar noves estratègies terapèutiques. Malgrat els avenços en la comprensió dels efectes de la isquèmia cerebral, l’impacte sistèmic, especialment en teixits perifèrics com el sistema vascular, continua sent un àmbit que requereix més investigació.
L’àcid suberoylanilida hidroxàmic (SAHA), un inhibidor de les desacetilases d’histones ja aprovat per a altres usos clínics, ha demostrat un potencial efecte neuroprotector en l’ACV. Tanmateix, la seva eficàcia a temps rellevants des del punt de vista clínic i el seu impacte en condicions com la hipertensió han estat poc estudiats. Aquesta tesi explora els efectes de SAHA en rates hipertenses sotmeses a isquèmia transitòria, analitzant els resultats tant a nivell central com perifèric, en la fase aguda i a més llarg termini.
A la primera part de l’estudi, es va induir l’oclusió de l’artèria cerebral mitja en rates hipertenses, administrant SAHA en diferents moments després de la reperfusió. Els efectes aguts es van avaluar 24 h després, mentre que els resultats a més llarg termini es van analitzar al cap de 8 dies. Durant la fase aguda, SAHA va incrementar significativament l’acetilació de la histona H3 i va aconseguir penetrar al cervell isquèmic. També va millorar la discapacitat neurològica, reduint el volum d’infart i l’edema cerebral, i va mitigar l’activació microglial. A més, SAHA va disminuir la permeabilitat de la barrera hematoencefàlica i l’angiogènesi maligne, va normalitzar l’estrès oxidatiu i el remodelat vascular, i va modular les respostes inflamatòries tant al cervell com a les artèries cerebrals. Aquests efectes cerebroprotectors es van mantenir a més llarg termini.
La segona part de l’estudi va examinar l’impacte de SAHA a les artèries de resistència mesentèriques (ARM) de rates hipertenses, analitzades a 1 i 8 dies després de la reperfusió. La isquèmia va provocar alteracions irreversibles en les respostes contràctils de les ARM a l’agonista del receptor de tromboxà A2, U46619. A més, l’ACV va agreujar els canvis estructurals associats amb la hipertensió, com l’augment de l’àrea de la secció transversal, el gruix de la paret i la relació paret/lumen, atribuïbles principalment a la deposició de col·lagen. Aquests canvis van ser evidents al cap de 24 h i, en part, van persistir fins al dia 8. L’administració de SAHA va reduir l’estrès oxidatiu i la deposició de col·lagen, mitigant parcialment el remodelat vascular durant la fase aguda. Tanmateix, no va aconseguir restaurar les respostes contràctils alterades, i als 8 dies no es van observar efectes significatius sobre l’estructura o funció de les ARM, indicant que els beneficis de SAHA a les artèries perifèriques són limitats.
Els resultats d’aquesta tesis posen en relleu el potencial de SAHA com a teràpia per a l’ACV, demostrant efectes cerebroprotectors significatius tant en la fase aguda com a més llarg termini. La seva aprovació prèvia per a altres condicions clíniques facilita la seva possible aplicació en el tractament de l’ACV. Tanmateix, les limitacions observades en els seus efectes sobre els canvis estructurals i funcionals de les artèries perifèriques destaquen la necessitat de desenvolupar tractaments que abordin tant les complicacions centrals com les sistèmiques, per tal de millorar els resultats globals en pacients amb ACV.El accidente cerebrovascular (ACV) es una grave condición médica que ocurre cuando el flujo sanguíneo cerebral se interrumpe, privando a los tejidos cerebrales de oxígeno y glucosa. El ACV isquémico constituye la mayoría de los casos y está impulsado principalmente por el envejecimiento poblacional y factores de riesgo modificables, entre los que destaca la hipertensión. A pesar de su gravedad, los tratamientos disponibles se limitan a la trombólisis y la trombectomía mecánica, ambos con restricciones significativas, como una ventana terapéutica estrecha y el riesgo de hemorragias intracerebrales. Estas limitaciones subrayan la necesidad urgente de desarrollar nuevas estrategias terapéuticas. Aunque los efectos de la isquemia sobre el cerebro han sido ampliamente estudiados, el impacto sistémico, especialmente en tejidos periféricos como el sistema vascular, sigue siendo un campo que requiere mayor investigación.
El ácido suberoylanilida hidroxámico (SAHA), un inhibidor de las desacetilasas de histonas aprobado para otros usos clínicos, ha mostrado un potencial efecto neuroprotector en el ACV. Sin embargo, su eficacia en estadios clínicamente relevantes y su impacto en el contexto de comorbilidades como la hipertensión han sido poco explorados. Esta tesis investiga los efectos de SAHA en ratas hipertensas sometidas a isquemia transitoria, evaluando sus resultados a nivel central y periférico tanto en la fase aguda como a más largo plazo.
En la primera parte del estudio, se ocluyó la arteria cerebral media en ratas hipertensas, administrando SAHA en diferentes momentos tras la reperfusión. Los efectos agudos se evaluaron a las 24 h después de la reperfusión, mientras que los resultados más a largo plazo se evaluaron a los 8 días. Durante la fase aguda, SAHA incrementó significativamente la acetilación de la histona H3 y logró penetrar en el cerebro isquémico. También mejoró la discapacidad neurológica, redujo el volumen de infarto y el edema cerebral, y mitigó la activación microglial. Además, disminuyó la permeabilidad de la barrera hematoencefálica y la angiogénesis maligna, normalizó el estrés oxidativo y el remodelado vascular, y moduló las respuestas inflamatorias en el cerebro y las arterias cerebrales. Estos efectos cerebroprotectores se mantuvieron a lo largo del tiempo.
La segunda parte del estudio exploró los efectos de SAHA en las arterias de resistencia mesentéricas (ARM) de ratas hipertensas a 1 y 8 días tras la reperfusión. La isquemia provocó alteraciones irreversibles en las respuestas contráctiles de las ARM al agonista del receptor de tromboxano A2, U46619. Además, el ACV exacerbó los cambios estructurales previamente asociados con la hipertensión, como el aumento del área de la sección transversal, el grosor de la pared y la relación pared/lumen, atribuibles principalmente a la deposición de colágeno. Estos cambios fueron evidentes 24 h después de la reperfusión y, en cierta medida, persistieron hasta el día 8. La administración de SAHA redujo el estrés oxidativo y la deposición de colágeno en las ARM, mitigando parcialmente el remodelado vascular durante la fase aguda. Sin embargo, no logró restaurar las respuestas contráctiles alteradas y, a los 8 días, no se observaron efectos significativos sobre la estructura o función de las ARM, lo que sugiere un impacto limitado en las arterias periféricas.
Los resultados de esta tesis resaltan el potencial de SAHA como terapia para el ACV, evidenciando efectos cerebroprotectores relevantes tanto en fase aguda como a más largo plazo. Su aprobación previa para otras condiciones clínicas facilita su posible traslación clínica al tratamiento del ACV. No obstante, la limitada eficacia de SAHA sobre los cambios estructurales y funcionales en las arterias periféricas resalta la necesidad de desarrollar tratamientos que aborden tanto las complicaciones centrales como las sistémicas. Este enfoque integral será clave para mejorar los resultados en pacientes con ACV.Stroke is a critical medical condition caused by the interruption of blood flow to the brain, depriving brain tissue of oxygen and glucose. Ischaemic stroke, accounts for most cases and is largely driven by factors such as aging population and modifiable risks, particularly hypertension. Despite its significant burden, current treatment options are limited to thrombolysis and mechanical thrombectomy. These treatments have limitations, including a narrow therapeutic window and significant risks, including intracerebral haemorrhage. These limitations highlight the urgent need for new therapeutic approaches. While research has advanced our understanding of the brain-specific effects of ischaemia, the systemic impacts, especially on peripheral tissues like the vascular system, remain poorly understood and warrant further investigation.
Suberoylanilide hydroxamic acid (SAHA), a histone deacetylase inhibitor approved for other clinical uses, has shown promise for neuroprotection in stroke. However, its efficacy at clinically relevant time points and in the presence of comorbid conditions such as hypertension remains inadequately explored. This thesis investigates the effects of SAHA in hypertensive rats subjected to transient ischaemia, examining both central and peripheral outcomes during the acute and longer-term stages.
Firstly, hypertensive rats underwent transient middle cerebral artery occlusion, and SAHA was administered at different reperfusion time points. The acute effects were assessed at 24 h after reperfusion, while longer-term outcomes were evaluated at 8 days post-reperfusion. In the acute phase, SAHA increased histone H3 acetylation and successfully reached the ischaemic brain. It improved neurological outcomes, reduced infarct volume and brain oedema, and mitigated microglial activation. Furthermore, SAHA enhanced blood-brain barrier integrity, decreased malignant angiogenesis, normalised oxidative stress and vascular remodelling, and modulated inflammatory responses in both the brain and cerebral arteries. These cerebroprotective effects were sustained into the longer-term phase, suggesting that SAHA provides enduring benefits following ischaemia.
The study also explored the effects of SAHA on mesenteric resistance arteries (MRAs) from hypertensive rats at 1- and 8-days post-stroke. Ischaemia caused significant and irreversible impairments in the contractile responses of MRAs to the thromboxane A2 receptor agonist U46619. Structural changes associated with hypertension, such as increased cross-sectional area, wall thickness, and wall/lumen ratio, primarily due to collagen deposition, were exacerbated by stroke. These alterations were evident 1 day after reperfusion and persisted, in part, at 8 days. SAHA administration reduced oxidative stress and collagen deposition in MRAs, partially mitigating vascular remodelling at 24 h post-reperfusion. However, it did not restore impaired contractile responses, and by 8 days post-reperfusion, SAHA had no significant impact on the structure or function of MRAs. These findings indicate that while SAHA exerts potent cerebroprotective effects, its benefits for peripheral vascular complications are limited.
The results of this thesis underscores the potential of SAHA as a stroke therapy, demonstrating significant cerebroprotective effects during both acute and longer-term stages. Its ability to improve neurological outcomes and mitigate brain damage, combined with its existing clinical approval for other conditions, makes it a promising candidate for clinical translation. However, the limited effects of SAHA on peripheral vascular changes emphasize the need for therapies that address both central and systemic complications of stroke. Future studies should focus on developing comprehensive treatment strategies and exploring the potential of SAHA in combination with other therapies to improve overall outcomes in stroke patients.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Farmacologi