Tesis Doctorals en Xarxa
Not a member yet
46997 research outputs found
Sort by
Exploring the use of tolerogenic dendritic cells and pore-forming toxins in the context of oncolytic adenoviruses
Get PDFPrograma de Doctorat en Biomedicina / Tesi realitzada a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL)[eng] Oncolytic viruses (OVs), engineered to infect preferentially and selectively replicate within cancer cells while sparing healthy tissues, have regained interest in oncology for their potential to restore host anti-tumor immunity. OVs have been evaluated in clinical settings as standalone therapies or in combination with chemotherapy, radiotherapy, and immunotherapy. Among them, oncolytic adenoviruses (OAds) are well-studied and commonly employed as OVs for their powerful oncolysis capacity and immune response stimulation. However, their therapeutic efficacy as anticancer agents remains unsatisfactory due to the limited intratumoral virus spreading and subsequent antiviral immune responses. This doctoral thesis addresses these challenges in two distinct chapters.
Viral epitopes are often more immunogenic than tumor epitopes, leading to predominant antiviral immune responses following OAd administration, which can undermine or even mask antitumoral immune responses. To counteract this, we hypothesized that tolerogenic dendritic cells (tolDCs) exposed to OAd-derived epitopes could induce specific viral tolerance, thereby shifting the balance from viral to tumor antigen adaptive immune responses. Our findings revealed that IL-10-induced tolDCs primarily belonged to the CD11c+CD11b+ cDC2 subset, exhibited an anti-inflammatory cytokine profile, and demonstrated a reduced ability to drive allogeneic CD8+ T cell proliferation in mixed lymphocyte reactions (MLRs). However, in an immunocompetent model, no viral-specific tolerance but a generalized immunosuppression was elicited upon treatment with OAd peptide-pulsed tolDCs.
To improve the intratumoral spread of OAds, we armed the ICOVIR15K virus with a modified version of the pore-forming toxin (PFT) Parasporin 2 (PS2), as this toxin has been reported to display a selective antitumor activity in its active form. We presumed the toxin-mediated cell lysis would amplify the OAd’s oncolytic capacity and induce an immunogenic cell death (ICD) in bystander non-infected cells. PS2-enriched supernatant treatment exhibited selective cytocidal effects against several human and murine cancer cell lines in vitro and efficiently controlled tumor growth in a lung carcinoma immunocompetent model. Moreover, vaccination with PS2- treated tumor cells acted as an ICD inducer that promoted a protective antitumor immune response in a vaccination-rechallenge setting. Finally, we showed that the ICOVIR15K-PS2 OAd significantly exerted an enhanced antitumor efficacy compared with the ICOVIR15K parental virus in an immunodeficient model, expecting better outcomes when both oncolysis and toxin ICD-mediated responses could act synergistically in clinical testing, where the OAd can replicate.[cat] Els virus oncolítics (OVs) són capaços d’infectar preferiblement les cèl·lules tumorals i replicar- s’hi selectivament sense malmetre els teixits sans. El seu potencial en restaurar la immunitat antitumoral de l’hoste ha tornat a generar interès en oncologia. Els OVs s'han avaluat en assajos clínics com a monoteràpies o combinats amb quimioteràpia, radioteràpia i immunoteràpia. Entre aquests, els adenovirus oncolítics (OAds) han sigut àmpliament estudiats i utilitzats pel seu poder oncolític i la seva capacitat d’estimular la resposta inmunitària. Malgrat això, la seva eficacia terapèutica com a agents anticancerosos es veu limitada per la distribució restringida dins del tumor i les respostes immunitàries antivirals consegüents. Aquesta tesi doctoral aborda, en dos capítols diferenciats, diferents estratègies per superar aquests obstacles.
Sovint les respostes immunitàries antivirals esdevenen predominants després d'administrar OAds, que poden minvar o fins i tot emmascarar les respostes antitumorals. A fi de contrarestar- ho, hem explorat si les cèl·lules dendrítiques tolerogèniques (tolDCs) exposades a epítops derivats d'OAds podrien induir una tolerància viral específica, afavorint així les respostes antitumorals. Els resultats van revelar que les tolDCs induïdes amb IL-10 pertanyien principalment al subtipus CD11c+CD11b+ cDC2, secretaven citocines antiinflamatòries i presentaven una capacitat reduïda d’aloresposta en reaccions limfocitàries mixtes (MLRs). No obstant, el tractament amb tolDCs pulsades amb pèptids adenovirals no va induir una tolerància viral específica, sinó més aviat una immunosupressió generalitzada.
Per a millorar la propagació intratumoral dels OAds, es va armar l’adenovirus ICOVIR15K amb la toxina formadora de porus (PFT) Parasporina 2, ja que aquesta toxina ha demostrat tenir una activitat antitumoral selectiva en la seva forma activa. Suposàvem que la lisi cel·lular mediada per la toxina ampliaria la capacitat oncolítica de l'OAd i induiria una mort cel·lular immunogènica (ICD) en les cèl·lules adjacents no infectades. El tractament amb PS2 va mostrar efectes citocides selectius contra diverses línies cel·lulars tumorals humanes i murines in vitro, així com controlava de manera eficient el creixement tumoral en un model de carcinoma pulmonar. A més, la vacunació amb cèl·lules tumorals tractades amb PS2 actuava com a inductor d'ICD que promovia una resposta antitumoral protectora. Finalment, vam demostrar que l'OAd ICOVIR15K-PS2 exercia una eficàcia antitumoral millorada en comparació amb el virus parental ICOVIR15K en un model immunodeficient. Anticipem resultats més prometedors quan es puguin combinar els efectes de la oncolisi i l’ICD mediada per la toxina en l’àmbit clínic, on l’OAd pot replicar-se
Evaluation of the effectiveness of an Optimal-Massive Intervention in older patients with oropharyngeal dysphagia
Get PDFLa disfàgia orofaríngia (DO) és un trastorn digestiu caracteritzat per la dificultat en el pas del bol alimentari des de la boca fins a l’esòfag, fet que pot provocar aspiracions orofaríngies. Es tracta d’un síndrome geriàtric comú que comporta complicacions com la malnutrició (MN), deshidratació (DH), infeccions respiratòries i pneumònia aspirativa (PA), amb un impacte significatiu en la salut i els recursos sanitaris. La DO és un factor de risc per a la PA i per a les readmissions hospitalàries, especialment en persones grans.
La fisiopatologia de les infeccions respiratòries en pacients d’edat avançada amb DO implica l’aspiració orofaríngia, la MN i una higiene oral (HO) deficient, elements que afavoreixen la colonització per patògens respiratoris.
La DO també és prevalent en pacients amb COVID-19: el 51,7% dels adults hospitalitzats presenta alteracions en la deglució i el 45,5% pateix MN amb pèrdua de pes (PP) significativa. Tot i això, hi ha poca recerca sobre l’impacte de la COVID-19 en l’estat clínic, deglutori i nutricional al llarg de les diferents onades de la pandèmia.
Un estudi pilot previ va demostrar que una intervenció multimodal centrada en la DO millorava l’estat nutricional, la funcionalitat i la supervivència, tot reduint les readmissions hospitalàries i les infeccions respiratòries de via baixa (IRVB).
Aquesta tesi doctoral consta de cinc estudis:
Estudi 1: Estudi transversal amb 235 pacients ancians hospitalitzats amb DO per descriure les seves característiques i necessitats terapèutiques. Es va identificar una població fràgil amb alt risc de MN i DH, HO deficient i complicacions associades, destacant la necessitat d’intervencions multimodals amb l’adaptació de la viscositat de fluids, dietes de textura modificada (DTM) i el maneig de la HO.
Estudi 2: Revisió sistemàtica i d’abast sobre la prevalença de la DH en adults amb DO i l’efecte terapèutic dels espessidors sobre l’estat d’hidratació. Es va observar una alta prevalença de DH (19–100%) i evidència limitada sobre el benefici dels espessidors. Es recomana més investigació i un seguiment acurat de la ingesta de líquids.
Estudi 3: Estudi transversal amb 218 pacients ancians amb DO a l’Hospital de Mataró, que va avaluar la DH amb tres mètodes (osmolaritat, rati nitrogen d’urea/creatinina, i bioimpedància). La prevalença de DH va ser del 78,9% al 81,2%, amb pitjor estat hídric en pacients amb fragilitat, MN i sarcopènia. Es remarca la importància d’avaluar i abordar la hidratació de manera multimodal.
Estudi 4: Assaig clínic aleatoritzat amb 463 participants (233 control, 230 intervenció) per analitzar l’efecte d’una intervenció òptima masiva (IOM) sobre la MN, DH, HO, IRVB i mortalitat. La IOM va millorar l’estat nutricional, funcionalitat, fragilitat i qualitat de vida, amb reducció significativa de les IRVB.
Estudi 5: Estudi comparatiu de les tres primeres onades de la COVID-19 per analitzar la prevalença de DO, MN i mortalitat. Es va implementar una intervenció multimodal a partir de la segona onada amb millores notables en l’estat nutricional.
Aquesta tesi aporta coneixement rellevant sobre la interrelació entre DO, MN, DH i complicacions associades, remarcant la necessitat d’intervencions multimodals per millorar els resultats en salut dels pacients ancians hospitalitzats.La disfagia orofaríngea (DO) es un trastorno digestivo caracterizado por la dificultad en el paso del bolo alimenticio desde la boca hasta el esófago, lo que puede provocar aspiraciones orofaríngeas. Se trata de un síndrome geriátrico común que conlleva complicaciones como la malnutrición (MN), deshidratación (DH), infecciones respiratorias y neumonía por aspiración (PA), con un impacto significativo en la salud y los recursos sanitarios. La DO es un factor de riesgo para la PA y para las readmisiones hospitalarias, especialmente en personas mayores.
La fisiopatología de las infecciones respiratorias en pacientes de edad avanzada con DO implica la aspiración orofaríngea, la MN y una higiene oral (HO) deficiente, elementos que favorecen la colonización por patógenos respiratorios.
La DO también es prevalente en pacientes con COVID-19: el 51,7% de los adultos hospitalizados presenta alteraciones en la deglución y el 45,5% sufre MN con pérdida de peso (PP) significativa. No obstante, hay poca investigación sobre el impacto de la COVID-19 en el estado clínico, deglutorio y nutricional a lo largo de las diferentes olas de la pandemia.
Un estudio piloto previo demostró que una intervención multimodal centrada en la DO mejoraba el estado nutricional, la funcionalidad y la supervivencia, reduciendo además las readmisiones hospitalarias y las infecciones respiratorias de vías bajas (IRVB).
Esta tesis doctoral consta de cinco estudios:
Estudio 1: Estudio transversal con 235 pacientes ancianos hospitalizados con DO para describir sus características y necesidades terapéuticas. Se identificó una población frágil con alto riesgo de MN y DH, HO deficiente y complicaciones asociadas, destacando la necesidad de intervenciones multimodales con adaptación de la viscosidad de los fluidos, dietas de textura modificada (DTM) y el manejo de la HO.
Estudio 2: Revisión sistemática y de alcance sobre la prevalencia de la DH en adultos con DO y el efecto terapéutico de los espesantes sobre el estado de hidratación. Se observó una alta prevalencia de DH (19–100%) y evidencia limitada sobre el beneficio de los espesantes. Se recomienda mayor investigación y un seguimiento cuidadoso de la ingesta de líquidos.
Estudio 3: Estudio transversal con 218 pacientes ancianos con DO en el Hospital de Mataró, que evaluó la DH mediante tres métodos (osmolaridad, ratio nitrógeno ureico/creatinina y bioimpedancia). La prevalencia de DH fue del 78,9% al 81,2%, con peor estado hídrico en pacientes con fragilidad, MN y sarcopenia. Se destaca la importancia de evaluar y abordar la hidratación de forma multimodal.
Estudio 4: Ensayo clínico aleatorizado con 463 participantes (233 control, 230 intervención) para analizar el efecto de una intervención óptima masiva (IOM) sobre la MN, DH, HO, IRVB y mortalidad. La IOM mejoró el estado nutricional, funcionalidad, fragilidad y calidad de vida, con una reducción significativa de las IRVB.
Estudio 5: Estudio comparativo de las tres primeras olas de la COVID-19 para analizar la prevalencia de DO, MN y mortalidad. Se implementó una intervención multimodal a partir de la segunda ola, con mejoras notables en el estado nutricional.
Esta tesis aporta conocimiento relevante sobre la interrelación entre la DO, la MN, la DH y las complicaciones asociadas, subrayando la necesidad de intervenciones multimodales para mejorar los resultados en salud de los pacientes ancianos hospitalizados.Oropharyngeal dysphagia (OD) is a digestive disorder characterized by difficulty in moving the bolus safely from the mouth to the esophagus, which can lead to oropharyngeal aspirations. It is a common geriatric syndrome which leads to complications such as malnutrition (MN), dehydration (DH), respiratory infections, and aspiration pneumonia (AP), significantly impacting health outcomes and healthcare resources. OD is a risk factor for AP and hospital readmissions, particularly in older patients. The pathophysiology of respiratory infections in older adults with OD involves oropharyngeal aspiration, MN, and poor oral hygiene (OH), which predispose patients to colonization by respiratory pathogens. The global needs of hospitalized older patients with OD have often been overlooked, particularly in addressing nutritional, hydration, and swallowing aspects from a multimodal perspective. OD is also prevalent in COVID-19 patients, with 51.7% of adult hospital admissions showing swallowing dysfunction, and 45.5% experiencing MN with significant weight loss (WL). However, there is limited research on the impact of COVID-19 on clinical, swallowing and nutritional status across different pandemic waves. A previous pilot study showed that a multimodal intervention targeting OD-related factors improved nutritional status, functionality, and survival while reducing hospital readmissions and lower respiratory tract infections (LRTI).
This doctoral thesis comprises five studies:
Study 1: A cross-sectional study of 235 older hospitalized patients with OD aimed atdescribing their characteristics and therapeutic needs. The findings revealed a frail population at high risk for N and DH, with poor OH and related complications, highlighting the need for multimodal interventions, including fluid thickening, texture modified diets (TMD) and OH care, to improve health outcomes.
Study 2: A systematic and scoping review n the prevalence of DH in adult patients with OD and the effect of thickened fluid (TF) therapy on hydration status revealed that DH was highly prevalent (19–100%), with limited evidence on the benefits of TF. The review suggested the need for ore studies on TF and emphasized the importance of monitoring fluid intake and hydration interventions in patients with OD.
Study 3: This cross-sectional study of 218 older patients with OD at Mataró Hospital evaluated DH using three ethods (osmolarity, ratio of blood urea nitrogen to creatinine, and bioimpedance analysis). The prevalence of DH was found to range from 78.9% to 81.2%, with worse hydration status in patients with frailty, MN, and sarcopenia. The study underlined the importance of assessing hydration status and promoting multimodal hydration interventions.
Study 4: A randomized clinical trial with 463 participants (233 controls and 230 intervention group) examined the effect of an optimal massive ntervention (OMI) on OD complications such as MN, DH, poor OH, LRTI, and mortality over six months. The intervention, which included fluid thickening, TMD, and OH care, led to improvements in nutritional status, functionality, frailty, and uality of life, with a significant reduction in LRTI. Survival rates were higher in the intervention group compared to historical untreated controls, reinforcing the need for multimodal interventions.
Study 5: A comparative study of the first three aves of the COVID-19 pandemic aimed at assessing the prevalence of OD, MN, and mortality. The first wave revealed significant WL due to inadequate management of the disease, particularly on the nutritional level. In response, a multimodal intervention was implemented, focusing on fluid viscosity, TMD, and nutritional support. This approach led to improvements in the nutritional status of COVID-19 patients, demonstrating the benefits of early, proactive interventions for OD and MN management in this population.
This thesis provides valuable insights into the complex interplay between OD, MN, DH, and related complications in older hospitalized patients, emphasizing the importance of comprehensive multimodal interventions to improve health outcomes.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicin
Nature and function of prehistoric plant-based artefacts: biomolecular approach
No full textEls artefactes d'origen vegetal són part essencials de la cultura material perible de les societats prehistòriques, aquests artefactes contenen informació significativa sobre la gestió dels recursos, l'artesania i les activitats de poblacions passades. No obstant això, estan poc representats en les narracions arqueològiques degut als processos naturals de degradació de la matèria orgànica. Per preservar aquests artefactes i evitar-ne la seva degradació natural, calen contextos ambientals específics, com ara contextos humits, secs o congelats, o que es produeixi la seva mineralització o carbonització parcial. Com a resultat, només un nombre limitat de contextos aporten coneixements sobre la riquesa i diversitat de l'ús de les plantes en el passat.
Els mètodes habitualment emprats en l’estudi d'aquests material se centren en l'estudi de la cadena operativa o procés de producció dels artefactes, des de l'obtenció de matèries primeres vegetals fins al seu ús i rebuig. No obstant això, existeixen llacunes en el nostre coneixement en relació a aquest procés de producció i especialment en relació a la funció dels artefactes orgànics. L’objectiu d’aquesta tesi es aportar nous coneixements sobre el procés d’elaboració i la funció dels artefactes d'origen vegetal a partir de l’estudi dels residus i substàncies orgàniques associades a aquests artefactes. Tot i que ocasionalment s'han documentat residus orgànics amorfs associats a aquests artefactes, només alguns estudis n'han identificat la composició molecular. Això limita la nostra comprensió dels productes que poden haver estat associats, processats o emmagatzemats dins dels artefactes d'origen vegetal.
Aquesta recerca de doctorat se centra a identificar materials i diversos residus implicats en la fabricació o l'ús d'artefactes d'origen vegetal. És el primer estudi que integra l'anàlisi de residus orgànics a la cadena operativa dels artefactes d'origen vegetal de tres assentaments arqueològics: La Cueva de Murciélagos (7986-3740 cal BC; Albuñol, Espanya), La Draga (5324-4977 cal BC; Banyoles, Espanya) i Dąbki 9 (5220-3580 cal BC, Dąbki, Poland). Aquests jaciments presenten una preservació excepcional d'elements orgànics, que permeten una investigació sobre la preservació de residus orgànics en contextos àrids, saturats d'aigua i torberes.
Els mètodes analítics emprats han estat l’estudi morfològic dels objectes, l'examen visual i microscòpic dels residus, la seva classificació preliminar en funció de l'aspecte i l'aplicació de l'espectroscòpia i l'espectrometria per analitzar proteïnes i lípids. A més, s’ha implementat un protocol experimental per revertir els consolidants aplicats als artefactes de La Draga durant la seva restauració post-excavació i poder avaluar la presència de proteïnes en alguns dels residus identificats en aquesta col·lecció.
Els resultats d'aquesta investigació proporcionen una imatge més completa de les pràctiques d’elaboració i ús dels diversos artefactes. Els resultats indiquen que les substàncies i residus orgànics s’introdueixen en diferents etapes de la cadena operativa. Ha estat possible la identificació d’adhesius i revestiments, però també residus generats durant l’ús i consum. A més, aquest treball millora la nostra comprensió sobre la preservació biomolecular en diferents entorns i posa de manifest la necessitat d'un examen sistemàtic dels artefactes de natura vegetal i els seus residus. Finalment es proposen qüestions a explorar en el futur per contribuir encara més a l'aplicació de l'arqueologia biomolecular a les anàlisis d'artefactes elaborats en plantes.Los artefactos de origen vegetal son parte esencial de la cultura material perecedera de las sociedades prehistóricas, estos artefactos contienen información significativa sobre la gestión de los recursos, la artesanía y las actividades de poblaciones pasadas. Sin embargo, están poco representados en las narraciones arqueológicas debido a los procesos naturales de degradación de la materia orgánica. Para preservar estos artefactos y evitar su degradación natural, se necesitan contextos ambientales específicos, como contextos húmedos, secos o congelados, o que se produzca su mineralización o carbonización parcial. Como resultado, sólo un número limitado de contextos aporta conocimientos sobre la riqueza y diversidad del uso de las plantas en el pasado.
Los métodos habitualmente empleados en el estudio de la cadena operativa o proceso de producción de los artefactos, desde la obtención de materias primas vegetales hasta su uso y desecho. Sin embargo, existen lagunas en nuestro conocimiento en relación a este proceso de producción y especialmente en relación a la función de los artefactos orgánicos. El objetivo de esta tesis es aportar nuevos conocimientos sobre el proceso de elaboración y función de los artefactos de origen vegetal a partir del estudio de los residuos y sustancias orgánicas asociadas a estos artefactos. Aunque ocasionalmente se han documentado residuos orgánicos amorfos asociados a estos artefactos, sólo algunos estudios han identificado su composición molecular. Esto limita nuestra comprensión de los productos que pueden haber sido asociados, procesados o almacenados en los artefactos de origen vegetal.
Esta investigación de doctorado se centra en la identificación de materiales y diversos residuos implicados en la fabricación o uso de artefactos de origen vegetal. Es el primer estudio que integra el análisis de residuos orgánicos en la cadena operativa de los artefactos de origen vegetal de tres asentamientos arqueológicos: La Cueva de Murciélagos (7986-3740 cal BC; Albuñol, España), La Draga (5324-4977 cal BC; Banyoles, España) i Dąbki 9 (5220-3580 cal BC, Dąbki, Poland). Estos yacimientos presentan una preservación excepcional de elementos orgánicos, que permiten una investigación sobre la preservación de residuos orgánicos en contextos áridos, saturados de agua y turberas.
Los métodos analíticos empleados han sido el estudio morfológico de los objetos, el examen visual y microscópico de los residuos, su clasificación preliminar en función del aspecto y aplicación de la espectroscopia y espectrometría para analizar proteínas y lípidos. Además, se ha implementado un protocolo experimental para revertir los consolidantes aplicados a los artefactos de La Draga durante su restauración post-excavación y poder evaluar la presencia de proteínas en algunos de los residuos identificados en esta colección.
Los resultados de esta investigación proporcionan una imagen más completa de las prácticas de elaboración y uso de los distintos artefactos. Los resultados indican que las sustancias y residuos orgánicos se introducen en distintas etapas de la cadena operativa. Ha sido posible la identificación de adhesivos y revestimientos, pero también residuos generados durante el uso y consumo. Además, este trabajo mejora nuestra comprensión sobre la preservación biomolecular en distintos entornos y pone de manifiesto la necesidad de un examen sistemático de los artefactos de naturaleza vegetal y sus residuos. Por último, se proponen cuestiones a explorar en el futuro para contribuir aún más a la aplicación de la arqueología biomolecular a los análisis de artefactos elaborados en plantas.Plant artefacts are an essential part of the perishable material culture of prehistoric societies, these artefacts contain important information about resource management, craftsmanship and the activities of past populations. However, they are poorly represented in the archaeological narratives due to the natural processes of degradation of organic matter. To preserve these artefacts and avoid their natural degradation, specific environmental contexts are needed, such as humid, dry or frozen contexts, or their mineralization or partial carbonization. As a result, only a limited number of contexts provide knowledge about the richness and diversity of plant use in the past.
The methods commonly used to study plant artefacts focus on the study of the operational chain or production process of the artefacts, from obtaining plant raw materials to their use and disposal. However, there are gaps in our knowledge in relation to this production process and especially in relation to the function of organic artefacts. The objective of this thesis is to provide new knowledge about the process of making and the function of plant-based artefacts from the study of the organic substances associated with these artefacts. Although amorphous organic residues associated with these artefacts have occasionally been documented, only some studies have identified their molecular composition. This limits our understanding of the products that may have been associated, processed or stored in the artefacts of plant origin.
This doctoral research focuses on the identification of materials and residue involved in the manufacture or use of artefacts of plant origin. It is the first study that integrates the analysis of organic residues in the operational chain of artefacts of plant origin from three archaeological settlements: La Cueva de Murciélagos (7986-3740 cal BC; Albuñol, Spain), La Draga (5324-4977 cal BC; Banyoles, Spain) and Dąbki 9 (5220-3580 cal BC, Dąbki, Poland). These sites present an exceptional preservation of organic elements, which allow an investigation into the preservation of organic residue in arid contexts, saturated with water and peatlands.
The analytical methods used have been the morphological study of the objects, the visual and microscopic examination of the residues, their preliminary classification according to the aspect and the application of spectroscopy and spectrometry to analyse proteins and lipids. In addition, an experimental protocol has been implemented to reverse the consolidants applied to the La Draga artefacts during their post-excavation restoration and to be able to evaluate the presence of proteins in some of the residues identified in this collection.
The results of this research provide a more complete picture of the practices of making and using the different artefacts. The results indicate that organic substances are introduced at different stages of the operational chain. It has been possible to identify adhesives and coatings, but also residues generated during use or consumption. In addition, this work improves our understanding of biomolecular preservation in different environments and highlights the need for a systematic examination of natural plant artefacts and their residues. Finally, questions to be explored in the future are proposed to contribute even more to the application of biomolecular archaeology to the analysis of artefacts made in plants.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Arqueologia Prehistòric
Identificació de senyals d’alerta de manipulació comptable amb més poder predictiu a través de Random Forest
Get PDFLa tesi analitza la manipulació comptable, un fenomen que afecta la transparència financera i pot tenir greus conseqüències econòmiques.
Utilitzant metodologies estadístiques com Random Forest, s’identifiquen els senyals d’alerta amb més poder predictiu per detectar frau comptable. Es confirma que la combinació de variables qualitatives (com les pràctiques de govern corporatiu) i quantitatives (com la liquiditat i l’endeutament) millora la predicció del maquillatge comptable.
L’anàlisi també revela que els escàndols comptables es multipliquen en períodes posteriors a crisis financeres. La investigació destaca la importància d’identificar patrons complexos i validar tècniques de Machine Learning per millorar la detecció de fraus. Tot i les limitacions d’accés a dades internes, els resultats poden ser útils per auditors, reguladors i inversors.
Es proposen futures línies de recerca que integrin tècniques avançades com xarxes neuronals i NLP per reforçar la prevenció del frau i vincular-lo amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).La tesis analiza la manipulación contable, un fenómeno que afecta la transparencia financiera y puede tener graves consecuencias económicas.
Utilizando metodologías estadísticas como Random Forest, se identifican las señales de alerta con mayor poder predictivo para detectar fraudes contables. Se confirma que la combinación de variables cualitativas (como las prácticas de gobierno corporativo) y cuantitativas (como la liquidez y el endeudamiento) mejora la predicción del maquillaje contable.
El análisis también revela que los escándalos contables aumentan significativamente en períodos posteriores a crisis financieras. La investigación destaca la importancia de identificar patrones complejos y validar técnicas de Machine Learning para mejorar la detección de fraudes. A pesar de las limitaciones en el acceso a datos internos, los resultados pueden ser útiles para auditores, reguladores e inversores.
Se proponen futuras líneas de investigación que integren técnicas avanzadas como redes neuronales y NLP para reforzar la prevención del fraude y vincularlo con los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS).The thesis examines accounting manipulation, a phenomenon that affects financial transparency and can have severe economic consequences.
Using statistical methodologies such as Random Forest, it identifies the most predictive warning signs for detecting accounting fraud. The study confirms that combining qualitative variables (such as corporate governance practices) and quantitative variables (such as liquidity and debt levels) improves fraud prediction.
The analysis also reveals that accounting scandals increase significantly in periods following financial crises. The research highlights the importance of identifying complex patterns and validating Machine Learning techniques to enhance fraud detection. Despite limitations in accessing internal company data, the findings can be useful for auditors, regulators, and investors.
Future research directions propose integrating advanced techniques such as neural networks and NLP to strengthen fraud prevention and link it to the Sustainable Development Goals (SDGs).Dret, Economia i Empres
Enfermedades víricas emergentes en la región sanitaria metropolitana nord de Barcelona; evolución y riesgos en poblaciones autóctona e inmigrante
Get PDFEl virus del Zika presenta un baix risc endèmic a la unió europea. La prevenció de la malaltia congènita aconsella considerar la implementació de programes de cribratge de la infecció fetal en dones embarassades exposades, especialment immigrants de zones
endèmiques. El virus Mpox s'ha establert a la unió europea i podria considerar-se ja una malaltia endèmica. Hi ha un bon programa de diagnòstic precoç i estudi de contactes que s'hauria de reforçar a Atenció Primària i considerar el paper epidemiològic
dels viatgers internacionals intra-europeus a la seva expansió.
Els virus de Marburg i Èbola guanyen lentament terreny quant a incidència i extensió geogràfica, encara que no hi ha un risc endèmic identificable a la unió europea a curt o mitjà termini. La unió europea hauria de millorar la seva eficàcia a prestar ajuda internacional a les zones d'epidèmia, així com augmentar la capacitat diagnòstica i d'atenció als casos importats, amb la formació del personal assistencial com a punt clau dels dispositius de contingència. El virus del Nil Occidental es pot considerar autòcton i
de risc general moderat al conjunt de la unió europea, però moderat-alt en zones costaneres mediterrànies com Metropolitana Nord. S'hauria de capacitar quant a coneixements als assistencials hospitalaris i d'atenció primària de la zona, així com
disposar de mitjans diagnòstics (PCR i serologia) que permetin cribratges massius. El virus Dengue també es pot considerar autòcton i amb un risc general alt a la conca mediterrània de la unió europea i específicament a la zona Metropolitana Nord.
S'hauria de capacitar els que presten assistència a Urgències ia l'Atenció Primària en coneixements i dotar-los de mitjans diagnòstics (PCR i antigenèmia NS + serologia IgM) que permetin un diagnòstic precoç dels casos índex importats o autòctons.El virus del Zika presenta un bajo riesgo endémico en la unión europea. La prevención de la enfermedad congénita aconseja considerar la implementación de programas de cribado de la infección fetal en mujeres embarazadas expuestas, especialmente inmigrantes de zonas
endémicas. El virus Mpox se ha establecido en la unión europea y podría considerarse ya una enfermedad endémica. Existe un buen programa de diagnóstico precoz y estudio de contactos que debería reforzarse en Atención Primaria y considerar el papel epidemiológico
de los viajeros internacionales intra-europeos en su expansión.
Los virus de Marburg y Ébola ganan lentamente terreno en cuanto a incidencia y extensión geográfica, aunque no existe un riesgo endémico identificable en la unión europea a corto o medio plazo. La unión europea debería mejorar su eficacia en prestar ayuda internacional a las zonas de epidemia, así como aumentar la capacidad diagnóstica y de atención a los casos importados, con la formación del personal asistencial como punto-clave de los dispositivos de contingencia. El virus del Nilo Occidental puede considerarse autóctono y
de riesgo general moderado en el conjunto de la unión europea, pero moderado-alto en zonas costeras mediterráneas como Metropolitana Nord. Se debería capacitar en cuanto a conocimientos a los asistenciales hospitalarios y de Atención Primaria de la zona, así como
disponer de medios diagnósticos (PCR y serología) que permitan cribados masivos. El virus Dengue puede asimismo considerarse autóctono y con un riesgo general alto en la cuenca mediterránea de la unión europea y específicamente en la zona Metropolitana Nord.
Se debería capacitar a los que prestan asistencia en Urgencias y en la Atención Primaria en conocimientos y dotarlos de medios diagnósticos (PCR y antigenemia NS + serología IgM) que permitan un diagnóstico precoz de los casos índice importados o autóctonos.The Zika virus is a low endemic risk in the European Union. Prevention of congenital disease suggests considering the implementation of screening programs for fetal infection in exposed pregnant women, especially immigrants from endemic areas. The Mpox virus has established itself in the European Union and could already be considered an endemic disease. There is a good early diagnosis and contact study program that should be reinforced in Primary Care and consider the epidemiological role of intra-European international travelers in its expansion.
The Marburg and Ebola viruses are slowly gaining ground in terms of incidence and geographical spread, although there is no identifiable endemic risk in the European Union in the short or medium term. The European Union should improve its effectiveness in providing international aid to epidemic areas, as well as increase the diagnostic capacity and care for imported cases, with the training of healthcare personnel as a key point in contingency measures. The West Nile virus can be considered autochthonous and of moderate general risk in the whole of the European Union, but moderate-high risk in Mediterranean coastal areas such as Metropolitan Nord. Hospital and Primary Care workers in the area should be trained in this knowledge, as well as having diagnostic tools (PCR and serology) that allow mass screening. The Dengue virus can also be considered autochthonous and of high general risk in the Mediterranean basin of the European Union and specifically in the Metropolitan Nord area.
Those who provide assistance in the Emergency Care and in Primary Care should be trained in knowledge and provided with diagnostic tools (PCR and NS antigenemia + IgM serology) that allow an early diagnosis of imported or autochthonous index cases.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicin
Genome-wide approach to the evolution and dynamics of Neotropical primate populations
No full textEls primats neotropicals (platirrins) estan clarament infrarepresentats en estudis genòmics, tot i ser el grup de primats més divers del planeta i enfrontar-se a greus amenaces antropogèniques. Tradicionalment, la seva evolució i biogeografia s'han estudiat a partir de paràmetres morfològics i marcadors genètics, explorant hipòtesis com l'efecte dels rius en la seva distribució. No obstant això, aquestes aproximacions no han mostrat prou resolució per aclarir completament la seva història. Les dades genòmiques poblacionals, com les emprades en aquesta tesi, són cada vegada més accessibles i permeten abordar aquesta limitació. A aquesta tesi analitzem més de 100 genomes dels gèneres Cacajao, Ateles i Brachyteles i introduïm un genoma de referència d'alta contigüitat d’Ateles hybridus. Aquestes dades han permès realitzar el primer estudi poblacional sobre la genòmica evolutiva de platirrins. Mitjançant la bioinformàtica, hem refinat estimacions prèvies de paràmetres de la seva història demogràfica, diversitat genètica i filogènia. Així mateix, hem explorat diferents trajectòries evolutives posteriors a la seva divergència, els seus nivells d'endogàmia i càrrega genètica. La nostra recerca revela una ràpida diferenciació dins dels gèneres, així com patrons de diversitat genètica i migració alineats amb paradigmes biogeogràfics coneguts o el dinamisme dels ecosistemes Amazònics. Amb aquesta tesi ampliem la representació genòmica dels platirrins i recalquem el paper crític de la genòmica en la seva descripció i conservació, aportant coneixements rellevants per preservar-los lligats a la necessària protecció dels seus hàbitats.Los primates neotropicales (platirrhinos) siguen estando muy poco representados en los estudios genómicos, a pesar de presentar la mayor diversidad de primates del planeta y de enfrentarse a fuertes amenazas antropogénicas. Tradicionalmente, la primatología neotropical se ha basado en la morfología y los marcadores genéticos para estudiar la evolución y su biogeografía, explorando paradigmas como la hipótesis fluvial. Sin embargo, estos enfoques carecían de la resolución necesaria para resolver plenamente estas cuestiones. Los conjuntos de datos genómicos a nivel poblacional, cada vez más al alcance, como los empleados en esta tesis, pueden ayudar a colmar esta laguna. Analizamos más de 100 genomas completos de los géneros Cacajao, Ateles y Brachyteles y presentamos un genoma de referencia de alta contigüidad para Ateles hybridus. Este conjunto de datos nos permitió realizar el primer estudio a nivel poblacional sobre la genómica evolutiva de los platirrinos. Gracias a la bioinformática, hemos perfeccionado estimaciones anteriores sobre su historia demográfica, diversidad genética y filogenética. Así mismo, exploramos las trayectorias evolutivas de estas especies posteriores a su divergencia y evaluamos sus niveles de endogamia y carga genética. Nuestros hallazgos revelan una rápida divergencia intragénero, así como patrones de heterocigosidad y migración que se alinean con características biogeográficas conocidas y el dinamismo de la cuenca del Amazonas. A través del trabajo de esta tesis, mejoramos significativamente la representación genómica de los platirrinos, a la vez que proporcionamos conocimientos clave para la conservación de las especies de estos géneros vinculados a la urgencia de proteger sus hábitats. Al conectar la genómica evolutiva y la de conservación, el trabajo de esta tesis subraya el papel crítico de las herramientas genómicas en la comprensión y preservación de los platirrinos.Neotropical primates (platyrrhines) remain vastly underrepresented in genomic studies, despite showing the greatest primate diversity on the planet and facing strong anthropogenic threats. Traditionally, Neotropical primatology relied on morphology and genetic markers to study platyrrhini evolution and biogeography, exploring paradigms such as the riverine hypothesis. Yet, these approaches lacked the resolution to fully resolve these questions. Increasingly available population-level genomic datasets, such as those employed in this thesis, can help address this gap. We analyzed over 100 whole genomes from the Cacajao, Ateles, and Brachyteles genera and presented a high-contiguity reference genome for Ateles hybridus. This dataset enabled the first population-level study on platyrrhine evolutionary genomics. Using bioinformatics, we refined past estimates of their demographic history, genetic diversity, and phylogenetics while also exploring post-divergence evolutionary trajectories and assessing their inbreeding and genetic load. Our findings reveal intra-genus fast divergence as well as heterozygosity and migration patterns that align with known biogeographic features and the dynamism of the Amazon basin. Through the work in this thesis, we significantly improve platyrrhine genomic representation, while providing key insights for the conservation of the species in these genera linked to the urgency of protecting their habitats. By connecting evolutionary and conservation genomics, the work in this thesis underscores the critical role of genomic tools in understanding and preserving platyrrhines.Universitat Pompeu Fabra. Doctorat en Biomedicin
Diseño de un entorno virtual de aprendizaje para el Centro de Educación a Distancia de la Universidad Federal de Amazonas (Brasil) desde la perspectiva de la usabilidad
Get PDF[spa] La Educación a Distancia (EAD) está evolucionando y adquiriendo el status de educación calificada, dejando de ser vista como una opción inferior y ganando cada vez más espacio entre estudiantes, instituciones y gobiernos, especialmente después de la pandemia del COVID-19. En algunas regiones de Brasil, la educación a distancia es una exigencia por diversas razones. Dada la dimensión continental de la Amazonia, la baja renta per cápita de los municipios y las limitadas condiciones de circulación interurbana e interestatal, el estudio a distancia o híbrido es tal vez la única forma de acceso a la enseñanza superior para jóvenes y adultos del interior. Es la oportunidad de estudiar sin salir de sus ciudades, generando el desarrollo del conocimiento en las comunidades urbanas y rurales. En el estado de Amazonas, la Universidad Federal (UFAM) tiene un programa de educación superior centrado en la enseñanza a distancia, el Centro de Educación a Distancia (CED). A través de este programa, es posible formar estudiantes en diversas áreas. Actualmente, con el aumento del número de plataformas con interfaces digitales y experiencias en línea, existe la necesidad de evaluarlas para garantizar que su usabilidad mejore las experiencias de aprendizaje. Este estudio propone soluciones basadas en principios de diseño para la plataforma de enseñanza del CED, con el objetivo de mejorar la usabilidad percibida por profesores, alumnos, coordinadores y tutores. La metodología del estudio es la Investigación Basada en el Diseño (IBD) que, aplicada al campo de la Tecnología Educativa, ayuda a comprender todas las etapas del proceso de creación, desarrollo, revisión, implementación y difusión de cualquier programa o producto relacionado con la introducción de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) en los procesos de enseñanza y aprendizaje. Como resultado, se ha diseñado un prototipo de entorno virtual de aprendizaje que permite a este público mejorar el proceso de interacción con las personas y los contenidos. Además, la investigación contribuye a la mejora continua de los recursos educativos digitales de la Universidad y abre la puerta a futuros trabajos comparativos mediante cuestionarios basados en el concepto de postestudio.[cat] L'Educació a Distància (EAD) està evolucionant i adquirint l'estatus d'educació qualificada, deixant de ser vista com una opció inferior i guanyant cada cop més espai entre estudiants, institucions i governs, especialment després de la pandèmia del COVID-19. En algunes regions del Brasil, l'educació a distància és una exigència per diverses raons. Atesa la dimensió continental de l'Amazònia, la baixa renda per càpita dels municipis i les condicions limitades de circulació interurbana i interestatal, l'estudi a distància o híbrid és potser l'única forma d'accés a l'ensenyament superior per a joves i adults de l'interior. És l'oportunitat d'estudiar sense sortir de les seves ciutats, generant el desenvolupament del coneixement a les comunitats urbanes i rurals. A l'estat d'Amazones, la Universitat Federal (UFAM) té un programa d'educació superior centrat a l'ensenyament a distància, el Centre d'Educació a Distància (CED). A través d'aquest programa és possible formar estudiants en diverses àrees. Actualment, amb l'augment del nombre de plataformes amb interfícies digitals i experiències en línia, hi ha la necessitat d'avaluar-les per garantir que la seva usabilitat millori les experiències d'aprenentatge. Aquest estudi proposa solucions basades en principis de disseny per a la plataforma densenyament del CED, amb lobjectiu de millorar la usabilitat percebuda per professors, alumnes, coordinadors i tutors. La metodologia de l'estudi és la Recerca Basada en el Disseny (IBD) que, aplicada al camp de la Tecnologia Educativa, ajuda a comprendre totes les etapes del procés de creació, desenvolupament, revisió, implementació i difusió de qualsevol programa o producte relacionat amb la introducció de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) als processos d'ensenyament i aprenentatge. Com a resultat, s‟ha dissenyat un prototip d‟entorn virtual d‟aprenentatge que permet a aquest públic millorar el procés d‟interacció amb les persones i els continguts. A més, la investigació contribueix a la millora contínua dels recursos educatius digitals de la Universitat i obre la porta a futurs treballs comparatius mitjançant qüestionaris basats en el concepte de postestudio.[eng] Distance Education (DE) is evolving and acquiring the status of qualified education, ceasing to be seen as an inferior option and gaining more and more space among students, institutions and governments, especially after the COVID-19 pandemic. In some regions of Brazil, distance education is a requirement for various reasons. Given the continental dimension of the Amazon, the low per capita income of the municipalities and the limited conditions of intercity and interstate circulation, distance or hybrid study is perhaps the only form of access to higher education for young people and adults from the interior. It is the opportunity to study without leaving their cities, generating the development of knowledge in urban and rural communities. In the state of Amazonas, the Federal University (UFAM) has a higher education program focused on distance learning, the Distance Education Center (CED). Through this program, it is possible to train students in various areas. Currently, with the increase in the number of platforms with digital interfaces and online experiences, there is a need to evaluate them to ensure that their usability enhances learning experiences. This study proposes solutions based on design principles for the CED teaching platform, with the objective of improving the usability perceived by teachers, students, coordinators and tutors. The methodology of the study is Design Based Research (DBR) which, applied to the field of Educational Technology, helps to understand all the stages of the process of creation, development, revision, implementation and dissemination of any program or product related to the introduction of Information and Communication Technologies (ICT) in the teaching and learning processes. As a result, a prototype of a virtual learning environment has been designed that allows this audience to improve the process of interaction with people and contents. Furthermore, the research contributes to the continuous improvement of the University's digital educational resources and opens the door to future comparative work through questionnaires based on the post-study concept.Doctorat en Tecnologia Educativ
Multimorbidity patterns and determinants in Europe: a crossnational longitudinal perspective
Get PDFENG- Population ageing comes along with an increase in the presence of chronic diseases, with the subsequent impact on people having them as well as on society and healthcare systems. With the accumulation of chronic diseases, the so-called multimorbidity phenomenon appears. The study of how these diseases are grouped among people, which are their risk factors and consequences of belonging to these groups and how they evolve may help targeting efforts towards preventing their apparition, advance and impact. Therefore, this thesis aimed to characterize these patterns, their progression, and their associated risk factors, as well as their relationship with limitations, quality of life and healthcare use, and how these last relationships change according to the socioeconomic level of regions where people live. For this study, data from the SHARE survey was used, conducted at European level to adults aged 50 and over.
Four classes were established in the analyses addressing changes and multimorbidity-related factors: the “healthy” class, the “metabolic” class, the “severely impaired" class and the “osteoarticular” (female-specific) and the “articular-COPD-ulcer” (male-specific) classes. More severe multimorbidity groups were related to age, smoke (with the articular-related classes in particular), material deprivation (notably to the “severely impaired”) and a high BMI, while education, being employed and physical activity were related to less multimorbidity. Changes were scarce and occurred from the “healthy” to the “metabolic” and the articular-related classes, and from the latter two to the “severely impaired” class. In the analysis addressing consequences, six multimorbidity groups were established. Limitations and healthcare utilization were lower in the “healthy”, the “metabolic” and the “osteoarticular” classes. Individuals within the “cardiovascular” class tend to be more hospitalized, and those in the “neuro-affective- ulcer” and the “several conditions” were the most likely to suffer from limitations. The association between multimorbidity and certain outcomes did differ according to the regional socioeconomic status, particularly those regarding limitations.
In conclusion, the identified multimorbidity groups are characterized by distinct sociodemographic and lifestyle factors and have distinct associations with health-related outcomes and healthcare use, with more multimorbid groups being the most impaired. In addition, there were few changes in a 4-year period with the proposed models, happening from the healthiest groups to the groups with intermediate morbidity, and from these latter to the group with the highest accumulation of chronic conditions. Finally, not only is multimorbidity related to worse individual socioeconomic conditions and outcomes, but multimorbid individuals appear to have a larger impairment when living in regions with a lower socioeconomic status, even within the European UnionCAT- L’envelliment de la població ve acompanyat d’un augment de presència de les malalties cròniques, amb el consegüent impacte tant a les persones que les pateixen com a la societat i als sistemes de salut. Amb l’acumulació de malalties cròniques, apareix el fenomen que anomenem multimorbiditat. L’estudi de com aquestes malalties s’agrupen en les persones, quins són els factors de risc i les conseqüències de pertànyer a aquests grups i com evolucionen pot ajudar a dirigir esforços per a prevenir la seva aparició, avenç i impacte. Per tant, en aquesta tesi es va marcar l’objectiu de caracteritzar aquests patrons, la seva progressió, i els seus factors de risc associats, així com la seva relació amb les limitacions, la qualitat de vida i l’ús de recursos sanitaris, i com aquestes darreres relacions canvien en funció del nivell socioeconòmic de la regió on les persones viuen. Per aquest estudi, es varen utilitzar dades de l’enquesta SHARE, realitzada a nivell europeu a adults de 50 anys i més.
Es van establir quatre grups a les anàlisis que estudiaren els canvis i els factors relacionats amb la multimorbiditat: la classe “sana”, la “metabòlica”, la “vàries-condicions” i la “osteoarticular” (en dones) i “l’articular-MPOC-úlcera” (per a homes). Els grups de multimorbiditat més severs es varen relacionar amb l’edat, el tabaquisme (especialment les classes articulars), la privació material (sobretot amb la “vàries-condicions”) i un elevat IMC. D’altra banda, l’educació, treballar i l’activitat física estaven relacionades amb una menor multimorbiditat. Els canvis d’un grup a un altre en un termini de quatre anys van ser baixos, i es donaren de la classe “sana" a les classes “metabòlica” i articulars i des d’aquestes dues a la “vàries-condicions”. En les anàlisis per a estudiar-ne les conseqüències, es van establir sis grups de multimorbiditat. Les limitacions i l’ús de recursos foren menors en les classes “sana”, “metabòlica” i “osteoarticular”. Els individus a la classe “cardiovascular” tendiren a ser més hospitalitzats, mentre que aquells a les classes “neuro-afectiva-úlcera” i “vàries-condicions” tingueren més probabilitats de sofrir limitacions. L’associació entre la multimorbiditat i una part dels resultats en salut diferiren en funció de l’estatus socioeconòmic regional, particularment aquells relacionats amb les limitacions.
Es va concloure que els grups de multimorbiditat identificats es caracteritzen per diferents factors sociodemogràfics i d’estil de vida, i tenen diferents associacions amb els resultats en salut i ús de recursos, essent els grups multimòrbids els més afectats. També, que amb els models proposats hi hagueren pocs canvis en un període de quatre anys, ocorrent dels grups més sans als de morbiditat intermèdia, i des d’aquests dos al grup amb la major acumulació de condicions cròniques. Finalment, que la multimorbiditat no només està associada a pitjors condicions socioeconòmiques i conseqüències relacionades amb la salut, si no que, a més, els individus amb multimorbiditat semblen tenir una major afectació en regions amb un menor estatus socioeconòmic, inclús dins de la Unió EuropeaPrograma de Doctorat en Biologia Molecular, Biomedicina i Salu
Paleoedafogénesis de loess mediterráneos: estructura, yeso y carbonatos en suelos en loess del NE Iberia
No full textAquesta tesi aborda l'estudi dels dipòsits de loess i els sòls associats al nordest de la Península Ibèrica (Conca de l'Ebre, Cubeta de Mora i subconca del Ter), considerats registres continus de les condicions paleoambientals quaternàries. L'objectiu principal ha sigut identificar i caracteritzar indicadors paleoclimàtics associats a climes àrids i semiàrids a partir d'un enfocament multidisciplinari. S'han aplicat anàlisis micromorfològiques, datacions (OSL, 14C, pIR-250), estudis de porositat i anàlisis isotòpiques (carbonats i guix). Destaquen les queres, cèl·lules d'arrels calcificades, com a marcadors de paleovegetació (tipus C3, C4 i CAM), així com el guix edàfic, que permet inferir-ne les dinàmiques al sòl. Els resultats permeten reconstruir els processos formadors de paleosòls desenvolupats sobre loess i establir hipòtesis sobre la seva evolució ambiental regional. La integració amb dades prèvies i models climàtics, proporciona una visió coherent de l'impacte de les condicions climàtiques, en la formació d'aquestes seqüències loess-paleosòl (LPS) durant el Quaternari.Esta tesis aborda el estudio de depósitos de loess y suelos asociados en el noreste de la Península Ibérica (Cuenca del Ebro, Cubeta de Mora y subcuenca del Ter), considerados registros continuos de las condiciones paleoambientales Cuaternarias. El objetivo principal ha sido identificar y caracterizar indicadores paleoclimáticos asociados a climas áridos-semiáridos mediante un enfoque multidisciplinar. Se han aplicafdo análisis micromorfológicos, dataciones (OSL,14C, pIR-250), estudios de porosidad y análisis isotópicos (carbonatos y yeso). Destacan las queras, células calcificadas de raíces, como marcadores de paleo-vegetación (tipos C3, C4 y CAM) y el yeso edáfico que permite inferir sus dinámicas en el suelo. Los resultados permiten reconstruir procesos formadores de paleosuelos sobre loess y establecer hipótesis sobre la evolución ambiental regional. La integración con datos previos y modelos climáticos ofrece una visión coherente del impacto de las condiciones climáticas en la formación de estas LPS durante el Cuaternario.This thesis focuses on the study of loess deposits and associated soils in the northeastern Iberian Peninsula (Ebro Basin, Mora basin, and Ter sub-basin), considered continuous records of Quaternary palaeoenvironmental conditions. The main objective has been to identify and characterize paleoclimatic indicators linked to arid and semi-arid climates through a multidisciplinary approach. Micromorphological analyses, dating techniques (OSL, 14C, pIR-250), porosity studies, and isotopic analyses (carbonates and gypsum) have been applied. Queras—calcified root cells—stand out as paleo-vegetation markers (C3, C4, and CAM types), while pedogenic gypsum helps infer soil water dynamics. The results allow for the reconstruction of soil-forming processes in loess deposits and the development of hypotheses on regional environmental evolution. Integration with previous data and climatic models provides a coherent understanding of the impact of climatic conditions on the formation of these loess–palaeosol sequences (LPS) during the Quaternary
New methods for radio frequency interference mitigation in microwave radiometry
No full text(English) Radio Frequency Interference (RFI) has emerged as the most critical challenge to the effective exploitation of the microwave spectrum for Earth observation. RFI consists of non-natural emissions that obscure the radiometric signals measured by microwave radiometers. The presence of RFI degrades the accuracy and completeness of radiometric measurements. This is evident, for example, in the European Space Agency’s (ESA) Soil Moisture and Ocean Salinity (SMOS) mission, which, despite operating in the protected L-band, is severely affected by interference. This PhD thesis presents innovative approaches to mitigate this issue, with a particular focus on Synthetic Aperture Interferometric Radiometers, which have been insufficiently studied in the context of RFI.
This PhD thesis introduces several novel RFI detection and mitigation techniques, including autocorrelation-based detection, non-linear decomposition using Empirical Mode Decomposition (EMD), and data-adaptive mitigation via the Karhunen-Loève Transform (KLT). These methods address some of the limitations of existing approaches and have been evaluated with simulated data using standard performance metrics. Furthermore, a new algebraic interpretation of mitigation is provided, bridging the gap between RFI detection and signal transformation methods, and introducing novel performance evaluation metrics.
In addition to the theoretical contributions, this thesis includes experimental validation of the proposed techniques using real-world data. The practical feasibility and performance of whiteness-based detection and KLT-based mitigation techniques are demonstrated in realistic scenarios. The research also explores the effects of signal quantization on mitigation techniques, a relevant concern for digital radiometer implementations.(Català) La Interferència de Radiofreqüència (RFI, per les seves sigles en anglès) s’ha convertit en un desafiament crític per a l’ús efectiu de l’espectre de microones en l’observació de la Terra. La RFI consisteix en emissions no naturals que oculten els senyals radiomètrics mesurats pels radiòmetres de microones, degradant la precisió i la integritat de les dades. Aquest problema és especialment evident en la missió Soil Moisture and Ocean Salinity (SMOS) de l’Agència Espacial Europea (ESA), que, tot i operar en la banda L protegida, es veu significativament afectada per interferències.
Aquesta tesi doctoral presenta propostes innovadores per mitigar la RFI, amb un èmfasi específic en els Radiòmetres Interferomètrics d’Obertura Sintètica, una àrea que ha estat insuficientment estudiada en el context de la RFI. S’hi introdueixen diverses tècniques innovadores de detecció i mitigació, incloent-hi la detecció basada en autocorrelació, la descomposició no lineal mitjançant la Descomposició Modal Empírica (EMD) i la mitigació adaptativa de dades utilitzant la Transformada de Karhunen-Loève (KLT). Aquests mètodes aborden les limitacions dels enfocaments existents i han estat avaluats amb dades simulades mitjançant mètriques de rendiment estàndard.
A més, aquest treball proporciona una nova interpretació algebraica de la mitigació, establint un pont entre els mètodes de detecció de RFI i les tècniques de transformació de senyals, alhora que introdueix noves mètriques d’avaluació del rendiment. Més enllà de les contribucions teòriques, la tesi inclou una validació experimental de les tècniques proposades utilitzant dades reals. Es demostra la viabilitat pràctica i el rendiment de la detecció basada en l'autocorrelació i la mitigació basada en KLT en escenaris realistes. Així mateix, la recerca analitza l’impacte de la quantificació de senyals en les tècniques de mitigació, un aspecte clau per a la seva implementació en radiòmetres digitals.(Español) La Interferencia de Radiofrecuencia (RFI, por sus siglas en inglés) se ha convertido en un desafío crítico para el uso efectivo del espectro de microondas en la observación de la Tierra. La RFI consiste en emisiones no naturales que ocultan las señales radiométricas medidas por los radiómetros de microondas, degradando la precisión y la integridad de los datos. Este problema es especialmente evidente en la misión Soil Moisture and Ocean Salinity (SMOS) de la Agencia Espacial Europea (ESA), que, a pesar de operar en la protegida banda L, se ve significativamente afectada por interferencias.
Esta tesis doctoral presenta enfoques innovadores para mitigar la RFI, con un enfoque específico en los Radiómetros Interferométricos de Apertura Sintética, un área que ha sido insuficientemente estudiada en el contexto de la RFI. Se introducen varias técnicas novedosas de detección y mitigación, incluidas la detección basada en autocorrelación, la descomposición no lineal mediante la Descomposición Modal Empírica (EMD, por sus siglas en inglés) y mitigación adaptativa a los datos utilizando la Transformada de Karhunen-Loève (KLT, por sus siglas en inglés). Estos métodos abordan las limitaciones de los enfoques existentes y han sido evaluados con datos simulados utilizando métricas de rendimiento estándar.
Además, este trabajo proporciona una nueva interpretación algebraica de la mitigación, estableciendo un puente entre los métodos de detección de RFI y las técnicas de transformación de señales, al tiempo que se introducen nuevas métricas de rendimiento. Más allá de las contribuciones teóricas, la tesis incluye una validación experimental de las técnicas propuestas utilizando datos reales. Así, se demuestra la viabilidad práctica de la detección basada en la autocorrelación y la mitigación basada en KLT en escenarios realistas. Asimismo, esta tesis analiza el impacto de la cuantización en las técnicas de mitigación, un aspecto clave para su implementación en radiómetros digitales.DOCTORAT EN TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS (Pla 2013