Tesis Doctorals en Xarxa
Not a member yet
46997 research outputs found
Sort by
Insights into the Stability of Single-Atom Catalysts on Doped Carbon Using Machine Learning Techniques
No full textEl desenvolupament de tecnologies sostenibles és crucial per superar els reptes ambientals i fomentar el progrés socioeconòmic. Els catalitzadors d'àtoms individuals (SACs) ofereixen una activitat i selectivitat excepcionals, però la seva estabilitat continua sent un repte clau en el disseny de catalitzadors. Les tècniques convencionals de caracterització i síntesi tenen dificultats per identificar amb precisió els llocs actius a causa de les àmplies configuracions dels SACs, mentre que la projecció de gran capacitat basada en la teoria del funcional de densitat es veu limitada pel cost computacional i el temps. En aquest treball, s'utilitza un enfocament multinivell, integrant l'aprenentatge automàtic amb mètodes computacionals, per investigar sistemàticament l'estabilitat dels SACs sobre carboni dopat. Es desenvolupa un marc d'aprenentatge automàtic per identificar els principals descriptors d'estabilitat, capturant la interacció entre els metalls i els suports. Es deriva una formulació d'energia d'adsorció, revelant les contribucions covalents i iòniques que regeixen l'estabilitat. L'anàlisi de l'estructura electrònica destaca la influència de l'especiació de l'azot en les propietats electròniques dels SACs, mentre que les tècniques de reducció de dimensionalitat descobreixen regions de similitud electrònica. S'avalua la transferibilitat dels descriptors d'estabilitat en catalitzadors d'àtoms dobles, demostrant la seva aplicabilitat a sistemes més complexos. Finalment, s'examina el mecanisme de desactivació dels grups Fe-NxCy en condicions de reacció de reducció d'oxigen, revelant l'efecte desestabilitzador de les espècies reactivades d'oxigen sobre els enllaços metall-suport. S'identifica un entorn de coordinació d'azot de quatre àtoms com la configuració més robusta. Aquest estudi avança en el disseny de catalitzadors aprofitant l'aprenentatge automàtic i la química computacional per dilucidar els factors d'estabilitat dels SACs. Els resultats proporcionen informació útil per desenvolupar catalitzadors més robustos, eficients i sostenibles per a aplicacions energètiques i mediambientals.El desarrollo de tecnologías sostenibles es crucial para superar los desafíos ambientales y fomentar el progreso socioeconómico. Los catalizadores de átomos individuales (SACs) ofrecen una actividad y selectividad excepcionales, pero su estabilidad sigue siendo un desafío clave en el diseño de catalizadores. Las técnicas convencionales de caracterización y síntesis tienen dificultades para identificar con precisión los sitios activos debido a las vastas configuraciones de los SACs, mientras que la proyección de alta capacidad basada en la teoría del funcional de densidad se ve limitada por el costo computacional y el tiempo. En este trabajo, se emplea un enfoque multinivel, integrando aprendizaje automático con métodos computacionales, para investigar sistemáticamente la estabilidad de los SACs sobre carbono dopado. Se desarrolla un marco de aprendizaje automático para identificar los principales descriptores de estabilidad, capturando la interacción entre los metales y los soportes. Se deriva una formulación de energía de adsorción, revelando las contribuciones covalentes e iónicas que rigen la estabilidad. El análisis de la estructura electrónica destaca la influencia de la especiación del nitrógeno en las propiedades electrónicas de los SACs, mientras que las técnicas de reducción de dimensionalidad descubren regiones de similitud electrónica. Se evalúa la transferibilidad de los descriptores de estabilidad en catalizadores de átomos dobles, demostrando su aplicabilidad a sistemas más complejos. Finalmente, se examina el mecanismo de desactivación de los grupos Fe-NxCy en condiciones de reacción de reducción de oxígeno, revelando el efecto desestabilizador de las especies reactivas de oxígeno sobre los enlaces metal-soporte. Se identifica un entorno de coordinación de nitrógeno de cuatro átomos como la configuración más robusta. Este estudio avanza en el diseño de catalizadores al aprovechar el aprendizaje automático y la química computacional para dilucidar los factores de estabilidad de los SACs. Los hallazgos proporcionan información útil para desarrollar catalizadores más robustos, eficientes y sostenibles para aplicaciones energéticas y medioambientales.Developing sustainable technologies is crucial for overcoming environmental challenges and driving socioeconomic progress. Single-atom catalysts (SACs) offer exceptional activity and selectivity, yet their stability remains a key challenge in catalyst design. Conventional characterization and synthesis techniques struggle to precisely identify active sites due to the vast configurations of SACs, while density functional theory based high-throughput screening is constrained by computational cost and time. Here, a multilevel approach is employed, integrating machine learning with computational methods, to systematically investigate the stability of SACs on doped carbon. A machine learning framework is developed to identify key stability descriptors, capturing the interplay between metal and support interactions. An adsorption energy formulation is derived, revealing the covalent and ionic contributions governing stability. Electronic structure analysis highlights the influence of nitrogen speciation on SACs electronic properties, while dimensionality reduction techniques uncover regions of electronic similarity. The transferability of the stability descriptors is assessed in dual-atom catalysts, demonstrating their applicability to more complex systems. Finally, the deactivation mechanism of Fe-NxCy moieties under oxygen reduction reaction conditions is examined, revealing the
destabilizing effect of reactive oxygen species on metal-host bonds. A four-fold nitrogen coordination environment is identified as the most robust configuration. This study advances catalyst design by leveraging machine learning and computational chemistry to elucidate SAC stability factors. The findings provide actionable insights for developing more robust, efficient, and sustainable catalysts for energy and environmental applications."Universitat Rovira i Virgili. Programa de Doctorat en Ciència i Tecnologia Química
MANIFESTATIONS OF AUTHENTICITY IN MODERNSYRIAN ART IN THE POST-INDEPENDENCE PERIOD (1946-1991)
No full textEn esta tesis se analiza el concepto y manifestaciones de “autenticidad” en el arte sirio moderno y los motivos de su adopción como paradigma evaluativo. Estudia, específicamente, cómo los artistas sirios respondieron a las llamadas realizadas por los intelectuales reivindicando el legado del pasado como medio para afirmar la independencia cultural y política del país, e identifica el período histórico en el que esta apelación a lo auténtico, lo genuino (al-asala) adquirió mayor protagonismo. A través de la documentación del arte sirio en su contexto sociopolítico, la investigación aporta una comprensión más profunda de la evolución de dicho arte, deduciéndose que los acontecimientos políticos posteriores a la independencia de Siria impulsaron, especialmente entre 1967 y 1991, la búsqueda y expresión de la “autenticidad” basada en la tradición cultural. El estudio adopta un enfoque analítico en el que se emplean fuentes primarias y secundarias, incluidos archivos, entrevistas e imágenes de obras de arte, para examinar la intersección entre expresión artística, herencia cultural e identidad nacional en el arte sirio moderno.Universitat Pompeu Fabra. Doctorat en Humanitat
Intervención logopédica y educativa en trastorno del desarrollo del lenguaje (TDL). Un estudio cualitativo
No full textENG- This report is a synthesis of the research work developed by the undersigned doctoral student, called Speech-Language an educational Intervention in Developmental Language Disorder (DLD). A Qualitative study.
From the theoretical consideration of the referents in terminology and characterization of DLD, the brief historical review of the concept, as well as the new recommendations on the subject, it will be possible to appreciate a conception of the diagnosis beyond the difficulties of communication and language, showing the evidence in problems of academic, social and emotional development of students with this diagnosis. The new theoretical recommendations invite a more dynamic, flexible and natural process in the way of understanding, intervening, researching and disseminating the findings on DLD.
Regarding intervention as a particular object of study, the traditional models and strategies contemplated in the logopedic tradition are analyzed, as well as their possibilities from the pedagogical space. In order to obtain a general vision of this phenomenon, the following general research objective is proposed: To describe and analyze the intervention aimed at students with DLD, with emphasis on professional collaboration, by means of the specific objectives: 1.To deepen in the beliefs of speech-language pathologists and speech therapists about terminology, characterization, comorbidity and specific DLD intervention; 2. To explore the beliefs and intervention practices of speech- language pathologists who serve students with DLD and their perceptions regarding collaboration with teachers.
The main results lead us to a general understanding of DLD, on the part of the participants, as a difficulty that, from the communicative-linguistic level, involves a series of obstacles in the academic, social and emotional life of the students. The proximity between the beliefs and practices recognized by the participants, and their linkage with the theoretical recommendations in this regard, reflects a degree of professional competence highly connected with the progress of research and training, regardless of geographical locationCAT- L'informe que s'exposa correspon a una síntesi del treball de recerca desenvolupat pel doctorand que subscriu, anomenat Intervenció logopèdica i educativa en el Trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL). Un estudi qualitatiu.
Des de la consideració teòrica dels referents en terminologia i caracterització del TDL, la breu ressenya històrica del concepte, així com les noves recomanacions en la matèria, es podrà apreciar una concepció del diagnòstic més enllà de les dificultats de comunicació i llenguatge, exhibint les evidències en problemes de desenvolupament acadèmic, social i emocional de l'alumnat amb aquest diagnòstic. Les noves recomanacions teòriques conviden a un procés de caràcter més dinàmic, flexible i natural en la manera de comprendre, intervenir, investigar i difondre els avenços en TDL.
Sobre la intervenció com a objecte particular d'estudi, s'analitzen els models i estratègies tradicionals contemplats en la logopèdia, així com les seves possibilitats des de l'espai pedagògic. Per a aconseguir una visió global d'aquest fenomen, es planteja com a objectiu general de recerca: Descriure i analitzar la intervenció dirigida a l'alumnat amb TDL, amb èmfasi en la col·laboració professional, el qual es concreta en dos objectius específics: 1. Aprofundir en les creences de logopedes i fonoaudiòlegs sobre la terminologia, caracterització, comorbiditat i intervenció específica en TDL; 2. Explorar les creences i pràctiques d'intervenció de logopedes que atenen l'alumnat amb TDL i les seves percepcions enfront de la col·laboració amb els mestres.
Els principals resultats ens condueixen a una comprensió general del TDL, per part dels participants, com una dificultat que des del pla comunicativo- lingüístic suposa una sèrie d'obstacles en la vida acadèmica, social i emocional de l'alumnat. La proximitat entre les creences i pràctiques reconegudes pels participants, i la seva vinculació amb les recomanacions teòriques relacionades, reflecteix un grau de competència professional altament connectat amb l'avanç de la recerca i la formació, indistintament de la localització geogràficaPrograma de Doctorat en Educaci
The lived experience of caregiving from vulnerabilization: pedagogical and methodological contributions
No full textPrograma de Doctorat en Educació i Societat[eng] This doctoral thesis focuses on the phenomenon of caregiving from vulnerabilization, seeking its meaning structures through an Applied Hermeneutic Phenomenological study, based on Van Manen’s and Ayala-Carabajo’s method. The introduction deals with the professional, social and personal relevance of the thesis; the doctoral student's experiences with care and vulnerabilization in the educational context; and justifying why to carry out a phenomenological thesis on care and vulnerabilization in education. In the following, in the first part of the thesis, two conceptual reviews are presented: the first on vulnerability and vulnerabilization and the second on care. In the second part, a review is presented on phenomenological research: in the first chapter some ideas on philosophical phenomenology are explored, and in the second three of the main empirical phenomenology method schools for education are exposed. In the third part of the thesis, its empirical study is displayed: the methodological design for the thesis (chapter 5), the research results (chapter 6), the discussion (chapter 7) and finally a methodological meta reflection (chapter 8). In the final part of the thesis, the fourth, its pedagogical contributions are presented: the phenomenological text and its pedagogical contributions (chapter 9) and some reflections on a caring education (chapter 10). The dissertation ends with some final considerations, including the main lessons learned through the process of the thesis, the research’s limitations and recommendations for future studies. We find that the caregiving from vulnerabilization manifests itself in taking great responsibility for the cared-for, in depending on the other’s well being, in suppressing one’s emotions, in operating from a state of exception, that it is depleting and that in it there are key absences, but also in knowing the life-changing importance of care. Then, we present reflexive questions for working the phenomenological text with social educators, questions: (i) for an initial general approach to the phenomenological text, (ii) about caring relationships in social education, (iii) about the duties and ethical behavior in social education, (iv) about accompanying a caregiver, (v) about organizing a pedagogical setting for care, and (vi) for closure. We also share pedagogical principles and ideas for educating in and for care, regarding: organizing the educational setting for care; resources for training in care (for professionals and educants); ideas on reflection practices (what is care and what does it generate in us); sharing practices (outside the organization); spaces for vulnerability; spaces for giving and receiving care; anti racist spaces. We speak of the importance of overcoming the contradictions in a caring education and taking consciousness of care. Those results may have implications in the training of Social Educators, regarding caring relationships in social education, the duties and ethical behavior in social education, the accompanying of a caregiver, and the organizing of a pedagogical setting for care.[cat] Aquesta tesi doctoral se centra en el fenomen de la cura des de la vulnerabilització, cercant-ne les estructures de significat mitjançant un estudi fenomenològic hermenèutic aplicat, basat en el mètode de Van Manen i Ayala-Carabajo. La introducció versa sobre la rellevància professional, social i personal de la tesi; les experiències de la doctoranda amb la cura i la vulnerabilització en el context educatiu; i justificatives sobre per què realitzar una tesi fenomenològica sobre la cura i la vulnerabilització en l'educació. De seguida, a la primera part de la tesi es presenten dues revisions conceptuals: la primera sobre la vulnerabilitat i la vulnerabilització, i la segona sobre la cura. A la segona part, es presenta una revisió sobre la recerca fenomenològica: al primer capítol s’exploren algunes idees sobre la fenomenologia filosòfica, i al segon s’exposen tres de les principals escoles de mètode fenomenològic empíric per a l’educació. A la tercera part de la tesi es desenvolupa l’estudi empíric: el disseny metodològic de la tesi (capítol 5), els resultats de la recerca (capítol 6), la discussió (capítol 7) i, finalment, una metareflexió metodològica (capítol 8). A la quarta i última part de la tesi es presenten les aportacions pedagògiques: el text fenomenològic i les seves contribucions pedagògiques (capítol 9) i algunes reflexions sobre una educació des de la cura (capítol 10). La dissertació finalitza amb algunes consideracions finals, que inclouen les principals lliçons apreses durant el procés de la tesi, les limitacions de la recerca i recomanacions per a futurs estudis. Es constata que la cura des de la vulnerabilització es manifesta en assumir una gran responsabilitat envers la persona cuidada, en dependre del benestar de l’altre, en suprimir les pròpies emocions, en operar des d’un estat d’excepció, cosa que resulta esgotadora i en la qual hi ha absències clau, però també en reconèixer la importància transformadora de la cura. Després, presentem preguntes reflexives per treballar el text fenomenològic amb educadors socials, preguntes: (i) per a un enfocament general inicial del text fenomenològic, (ii) sobre les relacions de cura en l'educació social, (iii) sobre els deures i el comportament ètic en l'educació social, (iv) sobre l'acompanyament d'un/a cuidador/a, (v) sobre l'organització d'un entorn pedagògic per a l'atenció, i (vi) per al tancament. També compartim principis i idees pedagògiques per educar en i per a les cures, pel que fa a: organitzar l'entorn educatiu per a les cures; recursos per a la formació en cures (per a professionals i educants); idees sobre pràctiques de reflexió (què és la cura i què genera en nosaltres); compartir pràctiques (fora de l'organització); espais per a la vulnerabilitat; espais per donar i rebre cures; espais antiracistes. Parlem de la importància de superar les contradiccions en una educació de cura i prendre consciència de les cures. Aquests resultats poden tenir implicacions en la formació d’Educadors Socials, en les relacions de cura en l’educació social, en els deures i comportaments ètics en l’educació social, en l’acompanyament al cuidador i en l’organització d’un entorn pedagògic per a la cura.[por] Esta tese de doutorado foca no fenômeno do cuidado a partir da vulnerabilização, buscando suas estruturas de significado por meio de um estudo fenomenológico hermenêutico aplicado, baseado no método de Van Manen e Ayala-Carabajo. A introdução versa sobre a relevância profissional, social e pessoal da tese; as experiências da doutoranda com o cuidado e a vulnerabilização no contexto educativo; e justificativas sobre por que realizar uma tese fenomenológica sobre o cuidado e a vulnerabilização na educação. Em seguida, na primeira parte da tese são apresentadas duas revisões conceituais: a primeira sobre vulnerabilidade e vulnerabilização, e a segunda sobre cuidado. Na segunda parte, é realizada uma revisão sobre a pesquisa fenomenológica: no primeiro capítulo, exploram-se algumas ideias sobre a fenomenologia filosófica, e no segundo, são expostas três das principais escolas de método fenomenológico empírico aplicadas à educação. Na terceira parte da tese, desenvolve-se o estudo empírico: o desenho metodológico da tese (capítulo 5), os resultados da pesquisa (capítulo 6), a discussão (capítulo 7) e, por fim, uma metarreflexão metodológica (capítulo 8). Na quarta e última parte da tese, são apresentadas as contribuições pedagógicas: o texto fenomenológico e suas contribuições pedagógicas (capítulo 9) e algumas reflexões sobre uma educação a partir do cuidado (capítulo 10). A dissertação conclui com considerações finais, que incluem as principais lições aprendidas ao longo do processo da tese, as limitações da pesquisa e recomendações para estudos futuros. Constatamos que o cuidado a partir da vulnerabilização manifesta-se em assumir grande responsabilidade pela pessoa cuidada, em depender do bem-estar do outro, em suprimir as próprias emoções, em operar a partir de um estado de exceção, o que é exaustivo e no qual há ausências-chave, mas também em reconhecer a importância transformadora do cuidado. Depois, apresentamos perguntas reflexivas para trabalhar com o texto fenomenológico com educadores/as sociais, perguntas: (i) para uma abordagem geral inicial do texto fenomenológico, (ii) sobre relações de cuidado na educação social, (iii) sobre deveres e comportamento ético na educação social, (iv) sobre o acompanhamento de quem cuida, (v) sobre a organização de um ambiente pedagógico para o cuidado e (vi) para o encerramento. Também compartilhamos princípios pedagógicos e ideias para educar no e para o cuidado, no que diz respeito a: organização do ambiente educativo para o cuidado; recursos para a formação em cuidado (para profissionais e educandos/as); ideias sobre práticas de reflexão (o que é o cuidado e o que ele gera em nós); práticas de intercâmbio (fora da organização); espaços de vulnerabilidade; espaços para dar e receber cuidado; espaços antirracistas. Falamos da importância de superar as contradições em uma educação para o cuidado e de tomar consciência do cuidado. Esses resultados podem ter implicações na formação de Educadores Sociais, nas relações de cuidado na educação social, nos deveres e comportamentos éticos na educação social, no acompanhamento do cuidador e na organização de um ambiente pedagógico voltado ao cuidado.[spa] Esta tesis doctoral se centra en el fenómeno del cuidado desde la vulnerabilización, buscando sus estructuras de significado a través de un estudio fenomenológico hermenéutico aplicado, basado en el método de Van Manen y Ayala-Carabajo. La introducción versa sobre la relevancia profesional, social y personal de la tesis; las experiencias de la doctoranda con el cuidado y la vulnerabilización en el contexto educativo; y justificativas sobre por qué realizar una tesis fenomenológica sobre el cuidado y la vulnerabilización en la educación. Enseguida, en la primera parte de la tesis se presentan dos revisiones conceptuales: la primera sobre la vulnerabilidad y la vulnerabilización, y la segunda sobre el cuidado. En la segunda parte, se realiza una revisión sobre la investigación fenomenológica: en el primer capítulo se exploran algunas ideas sobre la fenomenología filosófica, y en el segundo se exponen tres de las principales escuelas de método fenomenológico empírico para la educación. En la tercera parte de la tesis se desarrolla el estudio empírico: el diseño metodológico de la tesis (capítulo 5), los resultados de la investigación (capítulo 6), la discusión (capítulo 7) y, finalmente, una meta reflexión metodológica (capítulo 8). En la cuarta y última parte de la tesis se presentan las aportaciones pedagógicas: el texto fenomenológico y sus contribuciones pedagógicas (capítulo 9) y algunas reflexiones sobre una educación desde el cuidado (capítulo 10). La disertación concluye con algunas consideraciones finales, que incluyen las principales lecciones aprendidas durante el proceso de la tesis, las limitaciones de la investigación y recomendaciones para futuros estudios. Encontramos que el cuidado desde la vulnerabilización se manifiesta en asumir una gran responsabilidad hacia la persona cuidada, en depender del bienestar del otro, en suprimir las propias emociones, en operar desde un estado de excepción, lo que resulta agotador y en el que existen ausencias clave, pero también en reconocer la importancia transformadora del cuidado. Entonces, presentamos preguntas reflexivas para trabajar el texto fenomenológico con educadores/as sociales, preguntas: (i) para un enfoque general inicial del texto fenomenológico, (ii) sobre las relaciones de cuidado en la educación social, (iii) sobre los deberes y el comportamiento ético en la educación social, (iv) sobre el acompañamiento de quienes cuidan, (v) sobre la organización de un entorno pedagógico para el cuidado, y (vi) para el cierre. También compartimos principios e ideas pedagógicas para educar en y para los cuidados, en cuanto a: organizar el entorno educativo para los cuidados; recursos para la formación en cuidados (para profesionales y educandos/as); ideas sobre prácticas de reflexión (qué es el cuidado y que genera en nosotros); compartir prácticas (fuera de la organización); espacios para la vulnerabilidad; espacios para dar y recibir cuidados; espacios antirracistas. Hablamos de la importancia de superar las contradicciones en una educación cuidadora y tomar conciencia de los cuidados. Estos resultados pueden tener implicaciones en la formación de Educadores Sociales, en las relaciones de cuidado en la educación social, en los deberes y comportamientos éticos en la educación social, en el acompañamiento al cuidador y en la organización de un entorno pedagógico para el cuidado
Language as a digital biomaker across mental disorders: automatic detection and relation to brain dysfunction
No full textLanguage is increasingly regarded as a key readout of mental states and how they change in health and disease. This thesis collects four studies jointly exploring spontaneous speech as a potential digital biomarker of mental disorders. The first study aims at providing a new baseline of computational semantic markers of psychosis, using a variety of large language models in a theory-driven fashion. The second study expands these results with a view to exploring a missing link between semantic changes and brain function, focusing on a group of drug-naïve patients with a first episode of schizophrenia. Together, these first two studies demonstrate structural changes in the organization of the semantic space, as related to a shift in the hierarchical organization of functional networks in the cortex. The final two studies seek to further validate speech as a biomarker in a computational, crosslinguistic, and transdiagnostic scheme, using machine learning. Model accuracies in both a schizophrenia and Alzheimer’s sample exceeded the 80% mark. Overall, these findings further validate spontaneous speech as a biomarker and add further insights into its mechanistic and neurocognitive underpinnings.El lenguaje se considera cada vez más como un indicador clave de los estados mentales y de cómo cambian en la salud y la enfermedad. Esta tesis recopila cuatro estudios que exploran conjuntamente el habla espontánea como un posible biomarcador digital de trastornos mentales. El primer estudio tiene como objetivo proporcionar una nueva base de marcadores semánticos computacionales de la psicosis, utilizando una variedad de grandes modelos del lenguaje desde una perspectiva teórica. El segundo estudio amplía estos resultados con vistas a explorar un eslabón perdido entre los cambios semánticos y la función cerebral, centrándose en un grupo de pacientes sin tratamiento farmacológico con un primer episodio de esquizofrenia. En conjunto, estos dos primeros estudios demuestran cambios estructurales en la organización del espacio semántico, en relación con un cambio en la organización jerárquica de las redes funcionales corticales. Los dos
xii
últimos estudios buscan validar aún más el habla como un biomarcador en un esquema computacional, translingüístico y transdiagnóstico, utilizando el aprendizaje automático. Las precisiones de los modelos tanto en una muestra de pacientes con esquizofrenia como de pacientes con Alzheimer superaron 80%. En resumen, estos hallazgos validan el uso del habla espontánea como biomarcador y aportan un mayor entendimiento sobre sus fundamentos mecánicos y neurocognitivos.El llenguatge és considerat cada cop més com un indicador clau dels estats mentals i de com canvien en la salut i la malaltia. Aquesta tesi recull quatre estudis que exploren conjuntament la parla espontània com a potencial biomarcador digital. El primer estudi té com a objectiu proporcionar una nova base de marcadors semàntics computacionals de la psicosi, utilitzant una varietat de models del llenguatge grans basat en la teoria. El segon estudi amplia aquests resultats amb l'objectiu d'explorar per primera vegada un enllaç entre els canvis semantics i la funció cerebral, centrant-se en un grup de pacients sense tractament farmacològic amb un primer episodi d'esquizofrènia. En conjunt, aquests dos primers estudis demostren canvis estructurals en l'organització de l'espai semàntic, relacionats amb un canvi en l'organització jeràrquica de les xarxes funcionals cerebrals. Els dos últims estudis pretenen validar encara més l'ús de la parla com a biomarcador en un esquema computacional, interlingüístic i transdiagnòstic, mitjançant l'aprenentatge automàtic. Les precisions dels models tant en una mostra de pacients amb esquizofrènia com de pacients amb Alzheimer van superar 80%. En resum, aquests descrobiments validen encara més l'ús de la parla espontània com a biomarcador i amplien els nostres coneixements sobre els seus fonaments mecànics i neurocognitius.Programa de Doctorat en Traducció i Ciències del Llenguatg
Joan Brossa, Antoni Tàpies. "Amb cor de foc", correspondència (1950-1991). Estudi i edició crítica
No full textThe poet Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) and the painter Antoni Tàpies (Barcelona, 1923-2012) have been two of the most outstanding Catalan creators of the second half of the 20th century. From the moment they met, in November 1946, they immediately forged a great friendship that will soon also be the seed of an extensive artistic collaboration, in the spirit of the avant-garde, that spans from the beginning of the magazine Dau al Set, in September 1948, which both helped to found, until the great bibliophile book Carrer de Wagner, 1989, which was their last great work signed in common. For more than forty years they had collaborated together in a multitude of projects (graphic work editions, bibliophile books and artist books, magazines, catalogs, theater and music projects) in which they had maintained a relationship of permanent friendship, only interrupted the last years.
In December 1950, Antoni Tàpies left for Paris, with a grant from the French Institute. On December 15, 1950, he wrote to his friend Joan Brossa to tell him his first impressions of the city and to tell him how important his friendship was to him. It is the first of the letters that constitute the epistolary between the two creators. The
correspondence between Joan Brossa and Antoni Tàpies consists of 32 documents from 1950 to 1991. Of these documents, 20 are written by the painter and 12 by the poet. 23 of these documents, which form the most important nucleus of correspondence, were written during Tàpies’ stay in Paris in 1950 and 1951. The rest of the letters document the artist’s international success in Paris and New York, or let us know the work process of some works made in collaboration, such as the book Frègoli, published in 1969, or other vicissitudes of their friendship and common projects. Although some letters are known, there is still no edition of the correspondence between Brossa and Tàpies.
The aim of this work is, therefore, to make a study on the relationship and collaboration between Joan Brossa and Antoni Tàpies, their cultural, social and political context, and furthermore to establish the critical edition of their correspondence. By rereading and reviewing his published texts and collaborative works, the most outstanding critical texts that have meditated on their works and collaboration, and by the search for unpublished or little-known material, we construct, with rigor, a story and a study also enriched with their correspondence, largely unpublished. Thus, the study and critical editing of the correspondence between Joan Brossa and Antoni Tàpies want to contribute to deepen their work, their friendship and their collaboration,
showing the uniqueness and the power of their works in common that make up an extraordinary and emblematic contribution to the Catalan and European culture of the second half of the 20th century.El poeta Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) i el pintor Antoni Tàpies (Barcelona,1923-2012) han estat dos dels creadors catalans més destacats de la segona meitat del segle XX. Des del primer moment que es coneixen, el novembre del 1946, de seguida teixeixen una gran amistat que ben aviat també serà la llavor d’una extensa col·laboració artística, en l’esperit de l’avantguarda, que abasta des de l’inici de la revista Dau al Set, el setembre de 1948, que tots dos van contribuir a fundar, fins al gran llibre de bibliòfil Carrer de Wagner, del 1989, que fou la seva darrera gran obra signada en comú. Són més de quaranta anys en els quals col·laboraren conjuntament en multitud de projectes (edicions d’obra gràfica, llibres de bibliòfil i llibres d’artista, revistes, catàlegs, projectes teatrals i musicals) i en els quals mantingueren una relació d’amistat permanent, només interrompuda els darrers anys. El desembre de 1950, Antoni Tàpies marxava a París, becat per l’Institut Francès. El 15 de desembre de 1950 escrivia al seu amic Joan Brossa per explicar-li les seves primeres impressions de la ciutat i comentar-li com era d’important per a ell la seva amistat. És la primera de les cartes que constitueixen l’epistolari entre els dos creadors. La correspondència entre Joan Brossa i Antoni Tàpies està formada per 32 documents que van del 1950 al 1991. D’aquests documents 20 són escrits pel pintor i 12 pel poeta.
23 d’aquests documents, que formen el nucli més important de la correspondència, estan escrits durant l’estada de Tàpies a París, el 1950 i el 1951. La resta de cartes documenten l’èxit internacional de l’artista a París i Nova York, o permeten de conèixer el procés de treball d’algunes obres fetes en col·laboració, com
el llibre Frègoli, publicat el 1969, o altres vicissituds de la seva amistat i projectes en comú. Per bé que algunes cartes són conegudes, no existeix encara una edició de la correspondència entre Brossa i Tàpies.
L’objectiu d’aquest treball és, doncs, fer un estudi sobre la relació i la col·laboració entre Joan Brossa i Antoni Tàpies, el seu context cultural, social i polític, i, així mateix, establir l’edició crítica de la seva correspondència. Mitjançant la relectura i revisió dels seus textos publicats i de les obres fetes en col·laboració, dels textos
crítics més destacats que han reflexionat sobre la seva obra i la seva col·laboració, i la recerca de material inèdit o poc conegut, es construeix, amb rigor, un relat i un estudi enriquit també amb la seva correspondència, en gran part inèdita. Així, l’estudi i l’edició crítica de la correspondència entre Joan Brossa i Antoni Tàpies volen contribuir a aprofundir en la seva obra, la seva amistat i la seva col·laboració, tot mostrant la singularitat i la potència de les seves obres en comú que configuren una aportació extraordinària i emblemàtica a la cultura catalana i europea de la segona meitat del segle XX.Programa de Doctorat en Ciències Humanes, de Patrimoni i de la Cultur
Characterization of gut microbiota in Sprague Dawley rats from different commercial sources and therapeutic outcomes and gut microbial changes after biological and probiotic treatments in a TNBS-induced colitis model
No full textLa microbiota comensal intestinal és essencial per a la salut tant a nivell gastrointestinal com sistèmic. En les darreres dècades, gran quantitat d'estudis han evidenciat la importància de la microbiota en la preservació de l'homeòstasi intestinal, així com la implicació que té el seu desequilibri, conegut com a disbiosi, en el desenvolupament i el curs de malalties que afecten múltiples òrgans i sistemes. La pròpia genètica de l'hoste, així com la influència de diversos factors ambientals, poden condicionar canvis en la composició i les funcions de la microbiota que derivin en una major susceptibilitat a patir malalties inflamatòries. Particularment, la malaltia inflamatòria intestinal (MII) s'acompanya d'una disminució en la diversitat microbiana i alteració en la composició de la microbiota. Els models animals de rosegador han contribuït en gran mesura a la generació de coneixement al voltant de l'etiopatogènia de la MII i al desenvolupament de teràpies per al tractament d'aquesta malaltia. Malgrat això, aquests animals estan subjectes també a variacions en la conformació de la seva microbiota, amb possibles repercusions en la reproductibilitat dels experiments que es realitzen i la seva translacionalitat a la clínica humana.
Aquest treball de tesi investiga les variacions que hi ha a la microbiota intestinal de rates Sprague Dawley, habitualment utilitzades en estudis preclínics, obtingudes de diferents orígens comercials, i alhora explora la implicació que té la microbiota en el desenvolupament de la colitis experimental induïda per TNBS i en el curs de tractaments locals de tipus biològic i probiòtic aplicats mitjançant un hidrogel endoscòpic: Covergel®.
En un primer experiment, els resultats obtinguts de la comparació de la microbiota entre quatre proveïdors comercials diferents van revelar diferències significatives en la diversitat i composició de la microbiota, així com diferent nivell d'expressió gènica de receptors de reconeixement de patrons (PRR) al còlon .
En un segon experiment realitzat en condicions ambientals convencionals d'estabulació, el tractament biològic antiintegrina Vedolizumab administrat endoscòpicament amb Covergel® va demostrar tenir efectes terapèutics reduint les lesions ulceroses i revertint la disbiosi associada a la colitis experimental.
D'altra banda, en el nostre darrer experiment, realitzat en condicions ambientals controlades segons l'estàndard Specific Pathogen Free (SPF), no es va reproduir la disbiosi intestinal durant la colitis i les lesions observades van ser més lleus. El tractament endoscòpic de Covergel® per si sol, així com el tractament de probiòtic VSL#3 administrat endoscòpicament amb Covergel®, van generar una millora clínica notòria a les rates amb colitis induïda que no es va observar en els animals tractats amb teràpia biològica anti-TNF-α Infliximab.
Els resultats d'aquest treball assenyalen la importància de la caracterització de la microbiota intestinal en els models de rosegador utilitzats per a la investigació de les malalties intestinals, ja que les diferències en la composició microbiana exerceixen canvis en el comportament del sistema immune i això podria tenir repercussió en la reproductibilitat dels models experimentals i dels resultats terapèutics dels tractaments objecte d'estudi. Així mateix, el tractament endoscòpic amb Covergel® confirma que el seu ús com a alliberador de fàrmacs és útil i reprodueix de manera general els efectes terapèutics propis dels fàrmacs utilitzats als estudis clínics quan s'administren de manera sistèmica. Els resultats preliminars obtinguts amb Covergel® i VSL#3 amb Covergel® quant a reducció de simptomatologia clínica són prometedors i mereixen ser investigats amb més detall.La microbiota comensal intestinal es esencial para la salud tanto a nivel gastrointestinal como sistémico. En las últimas décadas, gran cantidad de estudios han evidenciado la importancia de la microbiota en la preservación de la homeostasis intestinal, así como la implicación que tiene su desequilibrio, conocido como disbiosis, en el desarrollo y curso de enfermedades que afectan a múltiples órganos y sistemas. La propia genética del huésped, así como la influencia de múltiples factores ambientales pueden condicionar cambios en la composición y funciones de la microbiota que deriven en una mayor susceptibilidad a padecer enfermedades inflamatorias. Particularmente, la enfermedad inflamatoria intestinal (EII) se acompaña de una disminución en la diversidad y alteración en la composición microbiana del intestino. Los modelos animales de roedor han contribuido en gran medida a la generación de conocimiento en torno a la etiopatogenia de la EII y al desarrollo de terapias para el tratamiento de esta enfermedad. No obstante, estos animales están sujetos asimismo a variaciones en la conformación de su microbiota, pudiendo repercutir esto en la reproducibilidad de los experimentos que se realizan y su translacionalidad a la clínica humana.
Este trabajo de tesis investiga las variaciones que existen en la microbiota intestinal de ratas Sprague Dawley, habitualmente utilizadas en estudios preclínicos, obtenidas de diferentes orígenes comerciales, y a su vez explora la implicación que tiene la microbiota en el desarrollo de la colitis experimental inducida por TNBS y en el curso de tratamientos locales de tipo biológico y probiótico aplicados mediante un hidrogel endoscópico: Covergel®.
En un primer experimento, los resultados obtenidos de la comparación de la microbiota entre cuatro proveedores comerciales distintos revelaron diferencias significativas en la diversidad y composición de la microbiota, así como distinto nivel de expresión génica de receptores de reconocimiento de patrones (PRR) en el colon.
En un segundo experimento realizado en condiciones ambientales convencionales de estabulación, el tratamiento biológico anti-integrina Vedolizumab administrada endoscópicamente con Covergel® demostró tener efectos terapéuticos reduciendo las lesiones ulcerosas y revirtiendo la disbiosis asociada a la colitis experimental.
Por otro lado, en nuestro último experimento, realizado en condiciones ambientales controladas según el estándar Specific Pathogen Free (SPF), no se reprodujo la disbiosis intestinal durante la colitis y las lesiones observadas fueron más leves. El tratamiento endoscópico de Covergel® por sí solo, así como el tratamiento de probiótico VSL#3 administrado endoscópicamente con Covergel®, generaron una mejoría clínica notoria en las ratas con colitis inducida que no se observó en los animales tratados con terapia biológica anti-TNF- α Infliximab.
Los resultados de este trabajo señalan la importancia de la caracterización de la microbiota intestinal en los modelos de roedor utilizados para la investigación de las enfermedades intestinales, ya que las diferencias en composición microbiana ejercen cambios en el comportamiento del sistema inmune y esto podría tener repercusión en la reproducibilidad de los modelos experimentales y de los resultados terapéuticos de los tratamientos objeto de estudio. Asimismo, el tratamiento endoscópico con Covergel® confirma que su uso como liberador de fármacos es útil y reproduce de manera general los efectos terapéuticos propios de los fármacos utilizados cuando se administran de manera sistémica. En el caso de Vedolizumab, estos efectos terapéuticos van acompañados de cambios en la composición microbiana intestinal acorde a los cambios microbianos observados en los estudios clínicos. Los resultados preliminares obtenidos con Covergel® y VSL#3 con Covergel® en cuanto a reducción de sintomatología clínica son prometedores y merecen ser investigados en mayor detalle.The commensal gut microbiota is essential for both, gastrointestinal and systemic health. Over the past decades, several studies have highlighted the importance of the microbiota in sustaining intestinal homeostasis and the impact of dysbiosis on the development and progression of diseases across multiple organs and systems. The host's own genetics, together with the influence of multiple environmental factors, can alter the composition and functions of the microbiota, leading to an increased susceptibility to inflammatory diseases. Particularly, inflammatory bowel disease (IBD) is correlated with a decline in microbial diversity and shifts in the intestinal microbiota composition. Rodent animal models have been pivotal in elucidating the etiopathogenesis of IBD and in the development of therapeutic strategies for managing the disease. These animals, however, are also prone to variations in their microbiota composition, which can affect the reproducibility of experiments and their translation into human clinical practice.
This work analyzes the variations in the gut microbiota of Sprague Dawley rats, commonly employed in preclinical studies and obtained from different commercial suppliers, and investigates the role of the gut microbiota in the development of TNBS-induced experimental colitis and the effects of local biological and probiotic treatments administered via an endoscopic hydrogel: Covergel®.
In the first experiment, the results obtained from comparing the microbiota of four different commercial suppliers revealed significant differences in the diversity and composition of the microbiota, as well as differing levels of gene expression of pattern recognition receptors (PRRs) in the colon. In a second experiment conducted under conventional housing conditions, the biological treatment with the anti-integrin Vedolizumab administered endoscopically with Covergel® demonstrated therapeutic effects by reducing ulcerative lesions and reversing dysbiosis associated with experimental colitis. In our last experiment, conducted under Specific Pathogen Free (SPF) controlled environmental conditions, intestinal dysbiosis was not reproduced during colitis, and the lesions observed were milder. The endoscopic treatment of Covergel® alone, as well as the probiotic VSL#3 administered endoscopically with Covergel®, generated notable clinical improvement in rats with induced colitis, which was not observed in animals treated with the anti-TNF-α biological therapy Infliximab.
This research emphasizes the importance of characterizing the gut microbiota in rodent models used for the investigation of intestinal diseases, since disparities in microbial composition can lead to changes in immune system behavior, potentially affecting the reproducibility of experiments and the outcomes of the therapies under examination.
Furthermore, the endoscopic treatment with Covergel® confirms its usefulness as a drug delivery system and broadly reproduces the therapeutic effects of the used drugs when administered systemically. In the case of Vedolizumab, these effects are accompanied by changes in the intestinal microbial composition consistent with the microbial changes observed in clinical studies upon treatment. The early results obtained from using Covergel® and VSL#3-in-Covergel® in the alleviation of clinical symptoms are promising and warrant further investigation.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Farmacologi
Rostro de diáspora (movilizada) anacronismo, y relaciones de diferencia en imágenes de la migración contemporánea hacia Europa
No full text¿Qué identidad política puede deducirse de un gesto que, para establecerla, la encubre, y difiere indefinidamente? De acuerdo con Stuart Hall (2013), la Diferencia, como principio regulador de la representación, y la identidad política, consiste en un ejercicio de variación y combinación según el que, al igual que sucede con el lenguaje, estas jamás pueden llegar a un punto conclusivo. Además, el crítico cultural añade, si esto sucede, es porque las dos son históricas, sujetas a luchas de poder. De acuerdo con esta premisa, la investigación propone la tesis que es posible abordar la representación del sujeto colectivo diaspórico en Europa, hoy, como cuestión de diferencia. Se toma un uso académico específico del concepto de Diáspora como referente, y no una diáspora en particular, y, de acuerdo con él, se interroga por el potencial de construcción de comunidad en la imagen de un gesto, que, no obstante, emerge dentro de ellas, se articula como medio de resistencia a las redes de poder fronterizo europeo contemporáneo.¿ What political identity can be deduced from a gesture that, to establish it, conceals, and differs it indefinitely? According to Stuart Hall (2013), Difference, as a regulating principle of representation, and political identity, consists of an exercise of variation and combination according to which, as with language, these can never reach a conclusive point. Furthermore, the cultural critic adds, if this happens, it is because both are historical, subject to power struggles. In accordance with this premise, the research proposes the thesis that it is possible to address the representation of the diasporic collective subject in Europe, today, as a question of difference. A specific academic use of the concept of Diaspora is taken as a reference, and not a particular diaspora, and, in accordance with it, the research questions the potential for community building in the image of a gesture, which, nonetheless, emerges within them, is articulated as a means of resistance to contemporary European border power networks.Programa de Doctorat en Comunicaci
Development of reactors with immobilized fungal biomass for the degradation of organophosphate flame retardants in effluents
No full textL'aparició persistent de retardants de flama d'organofosfats (OPFRs) en els efluents d'aigües residuals posa de manifest les limitacions dels tractaments convencionals per a la seva eliminació efectiva. En resposta, el tractament mitjançant fongs de podridura blanca (WRF) és una solució prometedora degut al seu sistema enzimàtic robust, capaç de degradar diversos contaminants.
La present tesi doctoral pretén desenvolupar un tractament basat en fongs per a l'eliminació de cinc OPFRs: tri-n-butil fosfat (TBP), tris (2-butoxietil) fosfat (TBEP), tris (2-cloroetil) fosfat ( TCEP), tris(2-cloropropil) fosfat (TCPP) i trietil fosfat(TEP) de les aigües residuals urbanes (UWW). Això es farà mitjançant l'ús de bioreactors amb WRF immobilitzats i en condicions no estèrils.
Inicialment, es va desenvolupar un mètode analític per a un seguiment ràpid de les concentracions d'aquests contaminants, tenint en compte els efectes de la matriu. A continuació, es van seleccionar uns fongs candidats en funció de la seva eficiència en l’assimilació d’una fonts de carboni menys fàcilment assimilable (acetat) i l'eliminació d'OPFRs per un grup de fongs WRF i Ascomycota. Tots els fongs van assimilar l'acetat, però els WRF van superar els fongs Ascomycota en l'eliminació d'OPFRs. Els compostos clorats eren més difícils d'eliminar i la polaritat de l'OPFR es correlacionava inversament amb la seva susceptibilitat a la degradació per fongs. A més, es va identificar que el sistema intracel·lular CYP450 estava involucrat en la degradació dels OPFRs. Es van seleccionar tres WRF de millor rendiment: Trametes versicolor, Ganoderma lucidum i Pycnoporus sanguineus, en un enfocament de co-cultiu per al tractament de la UWW.
Els tres WRF es van emparellar amb OPFRs individuals i es van identificar productes potencials de transformació (TP). A partir d'aquestes dades, es van proposar vies de degradació, on es van identificar passos comuns mediats per CYP450, però també es van proposar mecanismes nous. També es van realitzar avaluacions de toxicitat in vivo i in silico, identificant certs TP com a potencialment tòxics.
Un dels suports utilitzats per a la immobilització dels WRF va ser la fusta, contribuint parcialment a la sorció dels OPFRs. En conseqüència, es va examinar la capacitat de T. versicolor de degradar TBP sorbit a la fusta després de múltiples cicles de sorció, com a cas estudi, per al tractament de residus de fusta del tractament de la UWW. Després de 90 dies de tractament, el fong va degradar eficaçment el TBP sorbit en residus de cada cicle. No obstant això, es va observar que un temps de tractament més extens era necessari per disminuir la toxicitat associada a TPs formats.
A partir dels coneixements adquirits, es va tractar una UWW dopada amb els OPFRs en bioreactors de tambor rotatiu (RDB) durant tres mesos. Els tres WRF seleccionats es van immobilitzar sobre fusta o àcid polilàctic (PLA). A més, es va incloure un reactor de control que només contenia fusta per avaluar la contribució de la sorció de la fusta. Els resultats van suggerir que el reactor amb suport de fusta era la millor opció per a la supervivència dels fongs i el control de la contaminació durant el tractament. Tant el TBP com el TBEP es van degradar efectivament en tots els RDBs, ja sigui per WRF o per altres microorganismes. No obstant això, G. lucidum va sorgir com a particularment important per degradar els OPFRs clorats. Els TPs potencialment tòxics es van eliminar amb èxit a llarg termini. Finalment, el post-tractament amb fongs dels residus de fusta va eliminar eficaçment els OPFRs sorbits i va reduir la toxicitat.
En general, els resultats d'aquest estudi posen de manifest el potencial d'aplicar els WRF a la degradació dels OPFR a les aigües residuals reals.La persistente presencia de retardantes de llama organofosforados (OPFRs) en los efluentes de depuradora destaca las limitaciones de los tratamientos convencionales para su remoción efectiva. En respuesta, el tratamiento con hongos de podredumbre blanca (WRF) es una solución prometedora debido a su robusto sistema enzimático capaz de degradar diversos contaminantes.
La presente tesis doctoral tiene como objetivo el desarrollar un tratamiento basado en el uso de WRF para la eliminación de cinco OPFRs: tri-n-butilfosfato (TBP), tris(2-butoxietilo) fosfato (TBEP), tris(2-cloroetil) fosfato (TCEP), tris(2-cloropropil) fosfato (TCPP) y trietil fosfato (TEP) de aguas residuales urbanas (UWW). Esto se realizó en condiciones no estériles mediante el uso de biorreactores con WRF inmovilizados.
Inicialmente, se desarrolló un método analítico para el monitoreo rápido de las concentraciones de estos contaminantes, considerando también los efectos de las matrices utilizadas. Posteriormente, se seleccionaron los mejores candidatos de un grupo de WRF y Ascomicetos, en función de su capacidad para consumir una fuente de carbono menos asimilable (acetato) y de la eficiencia de eliminación de OPFRs. Todos los hongos consumieron el acetato, pero los WRF superaron a los Ascomicetos en la eliminación de OPFRs. Los compuestos clorados eran más difíciles de eliminar y la polaridad de los OPFRs y su susceptibilidad a ser degradados estaban inversamente correlacionados. Adicionalmente, se identificó al sistema enzimático intracelular CYP450 como responsable de la degradación de los OPFRs. Se seleccionaron tres WRF que mostraron el mejor desempeño: Trametes versicolor, Ganoderma lucidum y Pycnoporus sanguineus, en un enfoque de co-cultivo de cepas para el tratamiento de la UWW.
Los tres WRF se emparejaron con cada OPFR y se identificaron posibles productos de transformación (TPs). A partir de estos datos se propusieron rutas de degradación, donde se identificaron pasos comunes mediados por el sistema enzimático CYP450, además de mecanismos novedosos. También se llevaron a cabo análisis de toxicidad in vivo e in silico, identificando ciertos TPs como potencialmente tóxicos.
Uno de los soportes utilizados para la inmovilización de los WRF fue la madera, que contribuye parcialmente a la eliminación de OPFRs mediante sorción. Por ello, a modo de estudio de caso para el tratamiento de residuos de madera obtenidos después de tratar la UWW, se evaluó la capacidad de T. versicolor para degradar TBP sorbido en madera después de numerosos ciclos de sorción. Tras 90 días de inoculación, el hongo degradó efectivamente el TBP sorbido en los residuos de cada ciclo. Sin embargo, se observó que un tiempo de tratamiento más extenso era necesario para disminuir la toxicidad asociada a TPs formados.
En base al conocimiento adquirido, se trató la UWW dopada con OPFRs en biorreactores de tambor rotatorio (RDBs) durante tres meses. Los tres WRF seleccionados fueron inmovilizados ya sea en madera o en ácido poliláctico (PLA). Además, se incluyó un reactor de control que contenía solo madera para estudiar la contribución de ésta a la sorción de los OPFRs. Los resultados sugirieron que el reactor usando un soporte de madera era la mejor opción para la supervivencia de los WRF y el control de la contaminación durante el tratamiento. Tanto TBP como TBEP fueron efectivamente degradados en todos los RDBs, ya sea por los WRF u otros microorganismos. Sin embargo, G. lucidum resultó particularmente importante para la degradación de OPFRs clorados. Los TPs potencialmente tóxicos fueron eliminados con éxito a largo plazo. Finalmente, el post-tratamiento fúngico de los residuos de madera eliminó eficazmente los OPFRs embebidos en éstos, reduciendo la toxicidad.
En resumen, los hallazgos de este estudio destacan el potencial del uso de los WRF en la degradación de OPFRs en aguas residuales.The persistent occurrence of Organophosphate Flame Retardants (OPFRs) in wastewater effluents highlights the limitations of conventional treatments for their effective remotion. In response, fungal treatment by white rot fungi (WRF) stands out as a promising solution due to their robust enzymatic system, capable of degrading various contaminants.
The present PhD thesis aims to develop a fungal-based treatment for the removal of five OPFRs: tri-n-butyl phosphate (TBP), tris (2-butoxy ethyl) phosphate (TBEP), tris(2-chloroethyl) phosphate (TCEP), tris(2-chloropropyl) phosphate (TCPP), and triethyl phosphate (TEP) from urban wastewater (UWW). This was done by using bioreactors with immobilized WRF under non-sterile conditions.
Initially, a simple quantification method was developed for rapid monitoring of these contaminant’s concentrations, considering matrix-effects. Next, optimal fungal candidates were screened out based on their efficiency in less assimilable carbon source (acetate) uptake and OPFRs removal from a group of WRF and Ascomycota fungi. All fungi removed acetate, but WRF outperformed Ascomycota fungi in OPFRs removal. Chlorinated compounds were more challenging to remove and OPFR polarity inversely correlated with its susceptibility to fungal degradation. Additionally, the CYP450 intracellular enzymatic system was identified as responsible for OPFRs degradation. Three top-performing WRF: Trametes versicolor, Ganoderma lucidum and Pycnoporus sanguineus were selected in a co-culture approach for UWW treatment.
The three selected WRF were paired with individual OPFRs, and potential transformation products (TPs) were identified. From these data, degradation pathways were proposed, where common CYP450-mediated steps were identified but also novel mechanisms were proposed. In vivo and in silico toxicity assessments were also conducted, identifying certain TPs as potentially toxic.
One of the supports used for WRF immobilization was wood, partially contributing to OPFRs removal by sorption. In consequence, the ability of T. versicolor to degrade TBP sorbed in wood after multiple sorption cycles was examined, as a case study for potential treatment of wood residues from UWW treatment. After 90 days of inoculation, the fungus effectively degraded the TBP sorbed in wood residues from each cycle. However, it was observed that a longer treatment time was necessary to reduce the toxicity associated with formed TPs.
Based on the gained knowledge, UWW spiked with the targeted OPFRs was treated in rotating drum bioreactors (RDBs) for three months. The three selected WRF were immobilized on either wood or polylactic acid (PLA). In addition, a control reactor containing only wood was included to assess its sorption contribution. Results suggested that the wood supported reactor was the best option for WRF survival and contamination control during treatment. Both TBP and TBEP were effectively degraded in all RDBs, either by WRF or other microorganisms. However, G. lucidum emerged as particularly important for degrading chlorinated OPFRs. Potentially toxic TPs were successfully eliminated in the long-term. Finally, fungal post-treatment of the wooden residues effectively removed embedded OPFRs and reduced toxicity.
Overall, the findings of this study highlight the potential for applying WRF on the degradation of OPFRs in real wastewater.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Biotecnologi
Access of Migrant Women to Labor Market in Germany: Exploring the Barriers, Opportunities, and Experiences
No full textThis dissertation is a mixed-method research project divided into three articles, each of
which focuses on a different aspect of labor market integration for migrant women. The
first chapter analyzes the experiences of first- and second-generation migrant women of
Turkish origin working in various segments of the labor market, including the
mainstream market, the peripheral sector, and the enclave economy. The study finds
that both groups face similar barriers to employment in the mainstream market,
including gendered division of labor and discrimination based on ethnicity and religion.
Contrary to the hitherto literature on male migrants’ gains in the enclave economies, the
enclave labor market does not provide a shelter for migrant women, as the working
conditions are similar to those in the secondary sectors of the mainstream market, and
the gender-based problems limit opportunities for women's advancement in the enclave.
The second chapter investigates the impact of subsidized childcare on the access of
migrant women to paid work. The study finds that state-provided subsidized childcare
has a positive impact on maternal employment, but the effect is smaller for both first-and second-generation migrant women compared to native women. The third chapter
examines the gender-specific effect of settlement policies on refugees' access to paid
work. The study finds that the residency obligation act, which requires refugees to stay
in assigned areas for a period of three years, fails to achieve its intended objective of
refugee integration within the economic integration, specifically in terms of refugees’
access to paid work. The dissertation concludes that individual-, social-, and policy-level factors shape the labor market participation of migrant women, and that state
policies need to expressly address the needs and challenges of this specific group to
ensure economic integration.Esta tesis es un proyecto de investigación de métodos mixtos dividido en tres artículos,
cada uno de los cuales se centra en un aspecto diferente de la integración en el mercado
laboral de las mujeres inmigrantes. El primer capítulo analiza las experiencias de las
mujeres inmigrantes de origen turco de primera y segunda generación que trabajan en
diversos segmentos del mercado laboral, como el mercado general, el sector periférico y
la economía de enclave. El estudio concluye que ambos grupos se enfrentan a
obstáculos similares para encontrar empleo en el mercado general, como la división del
trabajo en función del género y la discriminación por motivos étnicos y religiosos.
Contrariamente a lo que se ha publicado hasta ahora sobre las ganancias de los
emigrantes varones en las economías de enclave, el mercado laboral de enclave no
ofrece un refugio para las mujeres emigrantes, ya que las condiciones de trabajo son
similares a las de los sectores secundarios del mercado principal, y los problemas
basados en el género limitan las oportunidades de ascenso de las mujeres en el enclave.
El segundo capítulo investiga el impacto de las guarderías subvencionadas en el acceso
de las mujeres inmigrantes al trabajo remunerado. El estudio concluye que las
guarderías subvencionadas por el Estado tienen un impacto positivo en el empleo
materno, pero el efecto es menor para las mujeres inmigrantes de primera y segunda
generación que para las nativas. El tercer capítulo examina el efecto específico de
género de las políticas de asentamiento sobre el acceso de los refugiados al trabajo
remunerado. El estudio concluye que la ley de obligación de residencia, que obliga a los
refugiados a permanecer en las zonas asignadas durante un período de tres años, no
logra el objetivo previsto de integración de los refugiados en la integración económica,
concretamente en lo que se refiere al acceso de los refugiados al trabajo remunerado. La
tesis concluye que los factores individuales, sociales y políticos determinan la
participación en el mercado laboral de las mujeres inmigrantes, y que las políticas
estatales deben abordar expresamente las necesidades y los retos de este grupo
específico para garantizar la integración económica.Programa de Doctorat en Ciències Polítiques i Social