Tesis Doctorals en Xarxa
Not a member yet
46997 research outputs found
Sort by
Efecto de la suplementación con metionina protegida en rumiantes en lactación
No full textLa Metionina és considerada un aminoàcid essencial en les dietes dels remugants, ja que ha demostrat ser un important protagonista en la producció làctia i en la síntesi de proteïna de la llet
Al primer estudi experimental, es va determinar la biodisponibilitat relativa per a vaques lleteres de producte comercial de RP-Met (KESSENT®, Kemin Animal Nutrition and Health, Bèlgica). La suplementació amb metionina va augmentar la concentració de Met a la sang proporcionant una estimació de la biodisponibilitat relativa de RP-Met 74,6% ± 5,2%, dades que van demostrar una biodisponibilitat elevada.
Al segon estudi experimental, es va determinar l'efecte de l'alimentació amb dues fonts comercials de RP-Met sobre la ingesta de matèria seca, la producció de llet i la composició de la llet en vaques Holstein en lactació. En comparació del CTR, tots dos suplements RP-Met van tenir efectes positius sobre el rendiment productiu de les vaques, però les diferències observades entre els dos suplements comercials en algunes de les variables també van ser evidents.
Al tercer estudi experimental es va determinar l'efecte de la suplementació amb tres nivells de Metionina metabolitzable sobre la producció i composició de la llet en ovelles de lactància primerenca. L'augment de l'aportació de Met no va millorar la producció de llet, però va incrementar el contingut proteic. Aquesta resposta va ser significativa per a nivells de 2,5%, però no va millorar en nivells més alts de Met (2,7% MetDig/PDIE).La Metionina es considerada un aminoácido esencial en las dietas de los rumiantes, ya que ha demostrado ser un importante protagonista en la producción láctea y en la síntesis de proteína de la leche.
En el primer estudio experimental, se determinó la biodisponibilidad relativa para vacas lecheras de un producto comercial de RP-Met (KESSENT®, Kemin Animal Nutrition and Health, Bélgica). La suplementación con metionina aumentó la concentración de Met en sangre proporcionando una estimación de la biodisponibilidad relativa de RP-Met 74,6 % ± 5,2 %, datos que demostraron una biodisponibilidad elevada.
En el segundo estudio experimental, se determinó el efecto de la alimentación con dos fuentes comerciales de RP-Met sobre la ingesta de materia seca, la producción de leche y la composición de la leche en vacas Holstein en lactación. En comparación con el CTR, ambos suplementos RP-Met tuvieron efectos positivos sobre el rendimiento productivo de las vacas, pero las diferencias observadas entre ambos suplementos comerciales en algunas de las variables tambien fueron evidentes.
En el tercer estudio experimental se determinó el efecto de la suplementación con tres niveles de Metionina metabolizable sobre la producción y composición de la leche en ovejas de lactancia temprana. El aumento del aporte de Met no mejoró la producción de leche, pero incrementó el contenido proteico. Esta respuesta fue significativa para niveles de 2,5 % pero no mejoró en niveles más altos de Met (2,7 % MetDig/PDIE).Methionine is considered an essential amino acid in ruminant diets, since it has proven to be an important protagonist in milk production and milk protein synthesis.
In the first experimental study, the relative bioavailability for dairy cows of the commercial RP-Met product (KESSENT®, Kemin Animal Nutrition and Health, Belgium) was determined. Methionine supplementation increased blood Met concentration providing an estimate of the relative bioavailability of RP-Met 74.6% ± 5.2%, data that demonstrated elevated bioavailability.
In the second experimental study, the effect of feeding two commercial sources of RP-Met on dry matter intake, milk production and milk composition in lactating Holstein cows was determined. Compared to CTR, both RP-Met supplements had positive effects on the productive performance of cows, but the differences observed between both commercial supplements in some of the variables were also evident.
In the third experimental study, the effect of supplementation with three levels of metabolizable Methionine on milk production and composition in early lactation sheep was determined. Increasing Met intake did not improve milk production, but increased protein content. This response was significant for 2.5% levels but did not improve at higher Met levels (2.7% MetDig/PDIE).Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Producció Anima
Deep learning applied to brain MRI data for patient stratification and prediction of multiple sclerosis disease course
No full textL'esclerosi múltiple és una malaltia crònica del sistema nerviós central caracteritzada per la inflamació, la desmielinització i la neurodegeneració. L'esclerosi múltiple és una de les principals causes no traumàtiques de discapacitat irreversible en adults joves, la qual presenta un curs altament variable entre individus. En la pràctica clínica, l'ús d'imatges de ressonància magnètica ha esdevingut una eina essencial en la diagnosi i prognosi de l'esclerosi múltiple. En els últims anys, la combinació de models basats en l'aprenentatge profund (deep learning) amb imatges de ressonància magnètica ha presentat resultats prometedors en l'estudi de l'esclerosi múltiple. No obstant això, les característiques predictives subjacents de la progressió de l'esclerosi múltiple encara són desconegudes.
En aquesta tesi doctoral, qüestionem si els mètodes d'aprenentatge profund aplicats únicament a l'anàlisi de imatges cerebrals de ressonància magnètica poden ser utilitzats per predir diferents estats del curs de la malaltia en pacients amb esclerosi múltiple i, com podrien ser aplicats en la pràctica clínica. Per aconseguir aquest objectiu, presentem dues aproximacions per a l'estratificació de pacients amb esclerosi múltiple: dos estudis d'anàlisis transversals i un estudi de pronòstic. Per a cada proposta, incloem estratègies d'interpretació per a que els models d'aprenentatge profund siguin més explicatius i fiables des d'un punt de vista clínic. Tots els experiments que composen aquesta tesi doctoral han estat realitzats amb una cohort interna de pacients amb esclerosi múltiple seguits prospectivament en el temps després del seu primer brot desmielinitzant.
En el primer estudi, vam proposar un model d'aprenentatge profund per a l'estratificació binària de pacients amb esclerosi múltiple en funció de la seva puntuació de discapacitat avaluada per un neuròleg. El model presentat, únicament pren com a entrada imatges de ressonància magnètica cerebral en un únic punt temporal en qualsevol estat del curs de la malaltia. En avaluar la interpretació dels resultats obtinguts mitjançant mapes d'atenció, vàrem observar una major importància en el còrtex frontotemporal i el cerebel en el desenvolupament de l'acumulació de discapacitat.
En el següent estudi, vàrem analitzar l'ús del mateix model d'aprenentatge profund utilitzant diferents dades d'entrada regionals, prèviament definides, per a comparar-les amb l'entrada global de tot el cervell. Aquestes regions incloïen els teixits de matèria blanca i matèria grisa, els ventricles laterals, el cerebel i tronc cerebral i les estructures subcorticals de matèria grisa. Tot i que el model regional de matèria grisa va obtenir el millor rendiment, en avaluar els models en un conjunt de dades d'una cohort externa, es va suggerir que l'enfocament global oferia un millor rendiment i més robust per a la generalització.
Finalment, vam proposar un model de supervivència en temps discret per predir la probabilitat de desenvolupar una primera progressió independent de l'activitat de brots (PIRA, per les sigles en anglès) a partir de la primera ressonància magnètica del cervell després del primer brot desmielinitzant. Amb els resultats obtinguts, vam ser capaços de millorar el poder predictiu d'un model de supervivència clàssic construït amb el predictor de PIRA més rellevant, l'edat en el primer brot.
En aquesta tesi doctoral, hem desenvolupat amb èxit models d'aprenentatge profund precisos i automatitzats amb el suport d'algoritmes d'interpretació que intenten revelar quines regions en el cervell dirigeixen les decisions obtingudes a partir del model. Aquest treball marca els passos inicials de potencials models predictius destinats a millorar la gestió dels pacients amb esclerosi múltiple, aplanant el camí cap a la seva potencial integració en la pràctica clínica en el futur.La esclerosis múltiple (EM) es una enfermedad crónica del sistema nervioso central caracterizada por la inflamación, la desmielinización y la neurodegeneración. La EM es una de las principales causas no traumáticas de discapacidad irreversible en adultos jóvenes y cuyo curso de la enfermedad varía ampliamente entre individuos. En la práctica clínica, el uso de imágenes de resonancia magnética (RM) ha acontecido una herramienta esencial en el diagnóstico y pronóstico de la EM. En los últimos años, la combinación de modelos basados en aprendizaje profundo (deep learning) con imágenes de RM ha presentado resultados prometedores en el estudio de la EM. Sin embargo, las características predictivas subyacentes de la progresión de la EM aún son desconocidas.
En esta tesis doctoral, cuestionamos si los modelos de aprendizaje profundo aplicados únicamente al análisis de imágenes cerebrales de RM pueden utilizarse para predecir diferentes estados del curso de la enfermedad en pacientes con EM y su potencial aplicabilidad en la práctica clínica. Para lograr este objetivo, presentamos dos aproximaciones diferentes para la estratificación de pacientes con EM en estudios transversales y un estudio de pronóstico. Para cada propuesta, incluimos estrategias de interpretación para que los modelos de aprendizaje profundo sean más explicativos y fiables des de un punto de vista clínico. Todos los experimentos que componen esta tesis doctoral han sido realizados con una cohorte interna de pacientes con EM seguidos prospectivamente en el tiempo después de su primer brote desmielinizante.
En el primer estudio, propusimos un modelo de aprendizaje profundo para la estratificación binaria de pacientes con EM en función de su puntuación de discapacidad evaluada por un neurólogo. El modelo propuesto toma como únicos datos de entrada imágenes de RM cerebral tomadas en un único punto temporal en cualquier estado del curso de la enfermedad. Al evaluar la interpretación de los resultados obtenidos mediante mapas de atención, observamos una mayor importancia en la corteza frontotemporal y el cerebelo en el desarrollo de la acumulación de discapacidad.
En el siguiente estudio, analizamos el uso del mismo modelo de aprendizaje profundo utilizando diferentes datos regionales de entrada, predefinidos, para compararlos con la entrada global de todo el cerebro. Estas regiones incluyeron los tejidos de sustancia blanca y gris, los ventrículos laterales, el cerebelo y el tronco cerebral, y las estructuras subcorticales de sustancia gris. A pesar de que el modelo regional de sustancia gris obtuvo el mejor rendimiento, al evaluar los modelos en una cohorte externa, los resultados sugirieron que una entrada global ofrece un mayor y más robusto rendimiento para la generalización del modelo.
Finalmente, propusimos un modelo de supervivencia en tiempo discreto para predecir la función de supervivencia de pacientes con un primer brote desmielinizante que desarrollarán un primer evento de progresión independiente de la actividad de brotes (PIRA, por sus siglas en inglés), utilizando la primera RM de cerebro adquirida después del primer brote desmielinizante. Con los resultados obtenidos, pudimos mejorar el poder predictivo de un modelo de supervivencia clásico usando como covariante la edad en el momento del primer brote, conocido como el predictor de PIRA más relevante.
En esta tesis doctoral, hemos desarrollado con éxito modelos de aprendizaje profundo precisos y automatizados respaldados por algoritmos de interpretabilidad con el objetivo de revelar las regiones en el cerebro que dirigen las decisiones obtenidas a partir del modelo. Este trabajo marca los primeros pasos de posibles nuevos modelos predictivos destinados a mejorar la gestión de pacientes con EM, sentando las bases para una potencial futura integración en la práctica clínica rutinaria.Multiple sclerosis (MS) is a chronic disease of the central nervous system characterised by inflammation, demyelination and neurodegeneration. MS is one of the main non-traumatic causes of irreversible disability in young adults, and its disease course is highly variable among individuals. In the clinical routine, magnetic resonance imaging (MRI) is an essential tool to help with the diagnosis and prognosis of MS. The combination of deep learning-based models with MRI has presented promising results in this field. However, the underlying predictive features of MS progression remain a subject of ongoing research.
In this PhD Thesis, we question whether deep learning models solely applied to structural brain MRI scans can be used to predict different disease course status of patients with MS and their potential applicability in clinical practice. To achieve this goal, we present two approaches for stratifying MS patients in cross-sectional studies and one prognostic study. For each proposal we include interpretability strategies to make the deep learning models more explainable and trustworthy to clinicians. An in-house cohort of MS patients prospectively followed over time after their first demyelinating attack has been the unifying thread of this PhD Thesis.
In the first study, we proposed a deep learning approach to perform a binary stratification of patients with MS based on their disability score assessed by a neurologist, building a model that only takes as input the whole brain MRI at a single time-point. Assessing the interpretability of the results obtained through attention maps, we observed the importance of the frontotemporal cortex and the cerebellum for the development of disability accumulation.
In the subsequent study, we analysed the use of the same deep learning approach applied to different predefined regional inputs to compare them with the whole brain approach. These regions included white matter and grey matter tissues, lateral ventricles, brain stem and cerebellum structures, and subcortical grey matter structures. Even though the grey matter regional model performed the best, when evaluating the model in an external validation dataset, the results suggested that the global approach offered the best and most robust performance for generalisation.
Finally, we proposed a discrete-time survival model to predict the survival function of patients with a first demyelinating attack who will develop a first event of progression independent of relapse activity (PIRA), only using a brain MRI scan acquired at symptom onset as input. With the obtained results, we were able to improve the predictive power of a classical survival model built with the strongest PIRA predictor, the age at the first attack. Furthermore, we extracted attention maps that revealed the frontoparietal cortex as the most important anatomical region for the decisions made by the deep learning survival model.
In this PhD Thesis, we have successfully developed precise and automated deep learning models supported by explainability algorithms trying to reveal the focuses leading the output decisions. This work marks the initial steps of potential new predictive models aimed to improve the management of patients with MS, paving the path toward potential integration into routine clinical practice in the future.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Bioinformàtic
Reclaiming voices: Nigeria’s EndSARS Movement in online and offline spheres through the lens of memory studies
Get PDFThis multidisciplinary research explores the EndSARS movement in Nigeria through memory studies, focusing on the Special Anti-Robbery Squad (SARS) and its human rights abuses. Using a qualitative, digital ethnographic approach, the study spans three years and includes interviews with eleven participants. It examines how Instagram and WhatsApp were used during the EndSARS protests and their
anniversaries in 2021, 2022, and 2023. The research shows that EndSARS represents broader socio-economic challenges like youth unemployment, poverty, and corruption, concepts termed ""implicit collective memory."" Instagram and WhatsApp were used for not-entirely performative activism, acting as dynamic newsreels and facilitating private activism, especially via WhatsApp. The study highlights EndSARS's episodic nature, driven by high-visibility events that sustain public interest. It concludes that EndSARS embodies a dual nature of collective memory—both retrospective and prospective—and underscores the need for future progress to address these enduring challenges.Esta investigación multidisciplinaria examina el movimiento EndSARS en Nigeria a través de los estudios de la memoria, enfocándose en la Brigada Especial contra el Robo (SARS) y sus abusos de derechos humanos. Con un enfoque cualitativo y etnográfico digital, el estudio abarca tres años e incluye entrevistas a once participantes. Se analiza cómo utilizaron Instagram y WhatsApp durante las protestas de EndSARS y sus aniversarios en 2021, 2022 y 2023. La investigación muestra que EndSARS simboliza desafíos socioeconómicos como el desempleo juvenil, la pobreza y la corrupción, conceptos de "memoria colectiva implícita". Instagram y WhatsApp se emplearon para un activismo no completamente performativo, actuando como noticiarios dinámicos y facilitando el activismo privado, especialmente a través de WhatsApp. El estudio resalta la naturaleza episódica de EndSARS, impulsada por eventos de alta visibilidad. Concluye que EndSARS refleja una doble naturaleza de memoria colectiva—retrospectiva y prospectiva—y subraya la necesidad de progreso futuro.Aquesta investigació multidisciplinària examina el moviment EndSARS a Nigèria a través dels estudis de la memòria, centrant-se en l'Escamot Especial Antirobatori (SARS) i els seus abusos de drets humans. Utilitzant un enfocament qualitatiu i etnogràfic digital, el treball abasta tres anys i inclou entrevistes amb onze participants. S'explora com aquests van utilitzar Instagram i WhatsApp durant les protestes d'EndSARS i els seus aniversaris del 2021, 2022 i 2023. La recerca mostra que EndSARS simbolitza desafiaments socioeconòmics més amplis com la desocupació juvenil, la pobresa i la corrupció, conceptes de "memòria col·lectiva implícita". Instagram i WhatsApp es van utilitzar per a un activisme no completament performatiu, funcionant com a noticiaris dinàmics i facilitant l'activisme privat, especialment via WhatsApp. L'estudi revela la naturalesa episòdica d'EndSARS, impulsada per esdeveniments de gran visibilitat que mantenen l'interès públic. Conclou que EndSARS representa una doble naturalesa de memòria col·lectiva—tant retrospectiva com prospectiva—i subratlla la necessitat de progrés futur.Arts i humanitat
Academic help-seeking as a self-regulated learning strategy in adults
No full textEl modelo de aprendizaje autorregulado de Zimmerman propone un rol activo del alumnado en la
construcción de su conocimiento a partir de una serie de estrategias que pueden aplicar para
gestionar su aprendizaje de manera satisfactoria. Entre estas estrategias encontramos la búsqueda
de ayuda académica, que implica buscar asistencia cuando se experimentan dificultades o se tienen
dudas sobre las tareas de clase. Esta tesis busca incrementar nuestro conocimiento sobre esta
estrategia, así como con qué variables se relaciona y de qué manera influye en problemas sociales
como el abandono de los estudios. Para lograr este objetivo se han desarrollado cuatro estudios: el
estudio I consiste en una revisión sistemática de la literatura reciente; el estudio II narra el
proceso de adaptación y validación de un cuestionario para medir la búsqueda de ayuda académica; el
estudio 111 analiza el papel de la búsqueda de ayuda académica, otras variables vinculadas al
aprendizaje autorregulado y variables educativas y sociodemográficas sobre el abandono de los
estudios universitarios; el estudio IV busca entender cómo las habilidades sociales, los rasgos de
personalidad y los estilos de toma de decisiones pueden predecir la búsqueda de ayuda académica.
Los resultados de esta tesis contribuyen al debate sobre la búsqueda de ayuda académica como constructo y facilitan una herramienta con buenas propiedades psicométricas para su uso en investigación y en práctica educativa.El model d'aprenentatge autoregulat de Zimmerman propasa un rol actiu de l'alumnat en la construcció del seu coneixement a partir d'una série d'estratégies que poden aplicar per gestionar el seu aprenentatge de manera satisfactoria. Entre aquestes estratégies trobem la cerca d'ajuda académica que implica buscar assisténcia quan s'experimenten dificultats o es tenen dubtes sobre les tasques de classe. Aquesta tesi busca incrementar el nostre coneixement sobre aquesta estratégia, així com amb quines variables es relaciona i de quina manera influeix en problemes socials com l'abandonament deis estudis. Per aconseguir aquest objectiu s'han desenvolupat quatre estudis: l'estudi I consisteix en una revisió sistemática de la literatura recen!; l'estudi II narra el procés d'adaptació i validació d'un qüestionari per mesurar la cerca d'ajuda académica; l'estudi 111 analitza el paper de la cerca d'ajuda académica, altres variables vinculades a l'aprenentatge autoregulat i variables educatives i sociodemográfiques sobre l'abandonament deis estudis universitaris; l'estudi IV busca entendre com les habilitats socials, els trets de personalitat i els estils de presa de decisions poden predir la cerca d'ajuda académica. Els resultats d'aquesta tesi contribueixen al debat sobre la cerca d'ajuda académica com a constructe i faciliten una eina amb bones propietats psicométriques pel seu ús en recerca i en práctica educativa.Zimmerman's self-regulated learning model propases an active role for students in constructing
their knowledge through a series of strategies they can apply to manage their learning
satisfactorily. Among these strategies is academic help-seeking, involving seeking assistance when
encountering difficulties or having doubts about class tasks. This thesis aims to enhance our
understanding of this strategy, as well as its related variables and how it influences social
issues such as dropout thoughts. To achieve this objective, four studies were conducted: Study I
involves a systematic review ofrecen! literature; Study II describes the adaptation and validation
process of a questionnaire to measure academic help-seeking; Study 111 examines the role of
academic help-seeking, other variables related to self regulated learning, and educational and
sociodemographic variables on university dropout thoughts; Study IV seeks to understand how social
skills, personality traits, and decision-making styles can predict academic help-seeking. The
findings contribute to the debate on academic help-seeking as a construct and provide a tool with
good psychometric properties for use in research and educational practice. Additionally, it offers
relevan! information for education professionals to design guidance programs to preven! dropout
rates and improve the use of self-regulated learning strategies. Finally, it presents evidence for public administrations to enhance educational curricula by explicitly incorporating the development of self-regulated learning strategies
Redesigning the process
No full textAquesta tesi explora el potencial transformador de redisenyar els processos arquitectònics per fomentar la innovació, la col·laboració i la sostenibilitat. La introducció estableix l'escenari destacant els reptes evolutius que enfronta la disciplina arquitectònica, emfatitzant la necessitat de superar els paradigmes tradicionals cap a enfocaments més inclusius, adaptables i èticament responsables.
A través d'una sèrie d'experiments en estudis de disseny i llocs de construcció, aquesta recerca explora el concepte de prendre riscos perpetus, testant nous mètodes i abraçant una estratègia de canvi en l'educació i pràctica arquitectònica. El tema central gira entorn de l'alliberament dels processos arquitectònics de plantejaments dogmàtics per impulsar la disciplina cap endavant.
La conclusió consolida aquestes idees, emfatitzant la importància de l'obertura en els processos arquitectònics i la participació activa de diversos actors. Posant de manifest el valor de la col·laboració entre disciplines, l'adaptabilitat a contextos canviants i la responsabilitat ètica dels arquitectes en la conformació del nostre entorn construït.This thesis delves into the transformative potential of redesigning architectural processes to foster innovation, collaboration, and sustainability. The introduction sets the stage by highlighting the evolving challenges faced by the architectural discipline, emphasizing the need to move beyond traditional paradigms towards more inclusive, adaptable, and ethically responsible approaches.
Through a series of experiments in design studios and building sites, this research explores the concept of perpetual risk-taking, testing new methods, and embracing a shifting strategy in architectural education and practice. The central theme revolves around liberating architectural processes from dogmatic approaches to propel the discipline forward.
The conclusion consolidates these ideas, emphasizing the importance of openness in architectural processes and the active involvement of diverse stakeholders. It underscores the value of collaboration across disciplines, adaptability to changing contexts, and the ethical responsibility of architects in shaping our built environment
Microencapsulación de aceites vegetales mediante emulsiones O/W usando mazada como emulgente y diferentes tecnologías de homogeneización. Aplicación a una fórmula láctea líquida UHT
No full textL'objectiu principal d'aquesta tesi doctoral se centra en l'avaluació de l'efecte que exerceixen diferents tecnologies d'homogeneïtzació (convencional, microfluïdització, ultra alta pressió i ultrasons) sobre les propietats fisicoquímiques d'emulsions tipus oli en aigua (O/W), emprant olis vegetals rics en àcids grassos ω-3 i ω-6. Aquesta recerca aprofundeix en l'impacte que té les concentracions de la fase oliosa i l'emulsionant sobre aquestes emulsions, posant atenció en el rol exercit per l'emulsionant sèrum de mantega (SM) o un producte enriquit en membrana del glòbul gras (MFGMP). A més, s'analitza de manera exhaustiva com aquestes emulsions, en particular aquelles amb SM, influeixen en les propietats fisicoquímiques d'una fórmula líquida per a alimentació infantil.
En un primer estudi es va avaluar el paper essencial del SM com a agent emulgent en la creació d'emulsions. Es va determinar que una concentració del 7% de SM era òptima per a obtenir emulsions amb un balanç ideal entre la grandària de partícula i l'estabilitat físic-oxidativa per a les tècniques d'homogeneïtzació utilitzades, subratllant la rellevància d'una precisa concentració de SM i fase oliosa (10% i 20%) per a obtenir emulsions estables. Les emulsions amb un 20% de fase oliosa van presentar una reducció en l'oxidació, un augment en la viscositat i una estabilitat física millorada, en comparació amb les de 10%, independentment de la tècnica d'homogeneïtzació utilitzada. A més, es van comparar diferents tecnologies d'homogeneïtzació, determinant que les formulacions amb un 10% de mescla d'olis i un 7% de SM, processades mitjançant microfluïdització a 100 MPa i homogeneïtzació a ultra alta pressió (UHPH) a 200 MPa, eren les més efectives. Aquests mètodes van proporcionar emulsions amb grandàries de partícula ideals, una major estabilitat física i menor oxidació comparat amb altres tecnologies d'homogeneïtzació. L'elecció adequada de la tecnologia d'homogeneïtzació va demostrar ser crucial per a complir amb els objectius específics del procés.
En un segon estudi, es van preparar i van caracteritzar emulsions O/W amb 10% de fase oliosa, comparant un MFGMP amb el xerigot de mantega, i utilitzant les tecnologies d'homogeneïtzació descrites. Les emulsions amb MFGMP, produïdes per microfluïdització i UHPH, van mostrar grandàries de partícula uniformes i una estabilitat física superior, mentre que les emulsions preparades amb per homogeneïtzació convencional (CH) i ultrasons van ser més inestables i de major grandària de partícula. La selecció de l'emulsionant va influir en la consistència, estabilitat física i resistència a l'oxidació de les emulsions. Utilitzant el MFGMP, la microfluïdització a 100 MPa i la UHPH a 200 MPa van demostrar ser processos d'emulsionament prometedors, ressaltant la importància en l'elecció de la tecnologia d'homogeneïtzació i del tipus d'emulsionant per a aconseguir emulsions O/W amb propietats millorades.
En un tercer estudi, es van elaborar i van caracteritzar fórmules làcties infantils (FLIs) líquides UHT, compostes per emulsions amb olis vegetals rics en àcids grassos ω-3 i ω-6, SM com a emulsionant i sotmetent-les a CH i UHPH. Encara que la UHPH va aconseguir una reducció de la grandària de partícula en les emulsions, totes dues FLIs van exhibir grandàries similars a causa de la presència d'agregats lipoproteics, més notables en la FLI amb emulsió UHPH. Durant l'emmagatzematge es van observar canvis de color, presentant les FLIs addicionades d'emulsions UHPH, índexs de blancor més elevats. D'altra banda, la FLI amb emulsió UHPH van presentar major estabilitat física, amb menors fenòmens de separació de fases i una menor susceptibilitat a l'oxidació en comparació amb la FLI addicionada d'emulsió CH. Aquest estudi suggereix la producció de FLIs mitjançant l'ús d'olis vegetals, SM i tecnologia de UHPH, oferint beneficis nutricionals, millores en la seva estabilitat física i resistència a l'oxidació lipídica, estenent significativament la seva vida útil comercial.El objetivo principal de esta tesis doctoral se centra en la evaluación del efecto que ejercen diferentes tecnologías de homogeneización (convencional, microfluidización, ultra alta presión y ultrasonidos) sobre las propiedades fisicoquímicas de emulsiones tipo aceite en agua (O/W), empleando aceites vegetales ricos en ácidos grasos ω-3 y ω-6. Esta investigación profundiza en el impacto que tiene las concentraciones de la fase oleosa y el agente emulsionante sobre estas emulsiones, con atención en el rol desempeñado por el emulsionante de tipo mazada o un producto enriquecido en membrana del glóbulo graso (MFGMP). Además, se analiza cómo estas emulsiones, en particular aquellas con mazada, influyen en las propiedades fisicoquímicas de una fórmula líquida para alimentación infantil.
En un primer estudio se evaluó el papel de la mazada como agente emulgente en la creación de emulsiones O/W. Se determinó que una concentración del 7% de mazada era óptima para obtener emulsiones con un balance ideal entre el tamaño de partícula y la estabilidad físico-oxidativa para las técnicas de homogeneización utilizadas, subrayando la relevancia de una precisa concentración de mazada y fase oleosa (10% y 20%) para obtener emulsiones estables. Las emulsiones con un 20% de fase oleosa presentaron una reducción en la oxidación, un aumento en la viscosidad y una estabilidad física mejorada, en comparación con las de 10%, independientemente de la técnica de homogeneización utilizada. Además, se compararon diferentes tecnologías de homogeneización, determinando que las formulaciones con un 10% de mezcla de aceites y un 7% de mazada, procesadas mediante microfluidización a 100 MPa y homogeneización a ultra alta presión (UHPH) a 200 MPa, eran las más efectivas. Estos métodos proporcionaron emulsiones con tamaños de partícula ideales, mayor estabilidad física y menor oxidación comparado con otras tecnologías de homogeneización. La elección adecuada de la tecnología de homogeneización demostró ser crucial para cumplir con los objetivos específicos del proceso.
En un segundo estudio, se prepararon y caracterizaron emulsiones O/W con 10% de fase oleosa, comparando un MFGMP con la mazada, y utilizando las tecnologías de homogeneización descritas. Las emulsiones con MFGMP, producidas por microfluidización y UHPH, mostraron tamaños de partícula uniformes y una estabilidad física superior, mientras que las emulsiones preparadas por homogeneización convencional (CH) y ultrasonidos fueron más inestables y de mayor tamaño de partícula. La selección del emulsionante influyó en la consistencia, estabilidad física y resistencia a la oxidación de las emulsiones. Utilizando el MFGMP, la microfluidización a 100 MPa y la UHPH a 200 MPa demostraron ser procesos de emulsificación prometedores, resaltando la importancia en la elección de la tecnología de homogeneización y del tipo de emulsionante para lograr emulsiones O/W con propiedades mejoradas.
En un tercer estudio, se elaboraron y caracterizaron fórmulas lácteas infantiles (FLIs) líquidas UHT, compuestas por emulsiones con aceites vegetales ricos en ácidos grasos ω-3 y ω-6, mazada como emulsionante y sometiéndolas a CH y UHPH. Aunque la UHPH logró una reducción del tamaño de partícula en las emulsiones, ambas FLIs exhibieron tamaños similares debido a la presencia de agregados lipoproteicos, más notables en la FLI con emulsión UHPH. Durante el almacenamiento se observaron cambios en el color, presentando las FLIs adicionadas de emulsiones UHPH, índices de blancura más elevados. Por otra parte, la FLI con emulsión UHPH presentó mayor estabilidad física, con menores fenómenos de separación de fases y una menor susceptibilidad a la oxidación en comparación con la FLI adicionada de emulsión CH. Este estudio sugiere la producción de FLIs mediante el uso de aceites vegetales, mazada y tecnología de UHPH, ofreciendo beneficios nutricionales, mejoras en su estabilidad física y resistencia a la oxidación lipídica, extendiendo significativamente su vida útil comercial.The main objective of this doctoral thesis is focused on evaluating the effect generated by different homogenization technologies (conventional, microfluidization, ultra-high pressure, and ultrasound) on the physicochemical properties of oil-in-water (O/W) emulsions, using vegetable oils rich in ω-3 and ω-6 fatty acids. This research delves into the impact of variations in the concentration of the oily phase and the emulsifying agent on these emulsions, paying special attention to the role played by either a buttermilk-based emulsifier or one product enriched in milk fat globule membrane (MFGMP). Additionally, it comprehensively analyses how these emulsions, especially those with buttermilk-based emulsifiers, influence the physicochemical properties of liquid formula for infant nutrition.
In a first study, the essential role of buttermilk-based emulsifier in the creation of O/W emulsions was evaluated. It was determined that a concentration of 7% buttermilk was optimal for obtaining emulsions with an ideal balance between particle size and physical-oxidative stability for all homogenization techniques used. This underscores the importance of precise concentrations of both buttermilk-based emulsifier and oil phase (10% and 20%) to achieve stable emulsions. Emulsions with a 20% oil phase showed reduced oxidation, increased viscosity, and improved physical stability compared to those with 10%, regardless of the homogenization technique used. Furthermore, different homogenization technologies were compared, revealing that formulations with a 10% oil blend and 7% buttermilk, processed through microfluidization at 100 MPa and ultra-high-pressure homogenization (UHPH) at 200 MPa, were the most effective. These methods yielded emulsions with ideal particle sizes, greater physical stability, and lower oxidation compared to other homogenization technologies. The appropriate choice of homogenization technology proved to be crucial in meeting the specific objectives of the process.
In a second study, O/W emulsions were prepared and characterized with a 10% oil phase, comparing the MFGMP and buttermilk-based emulsifier using the homogenization technologies described earlier. Emulsions with MFGMP, produced by microfluidization and UHPH, exhibited uniform particle sizes and superior physical stability, while emulsions prepared with conventional homogenization (CH) and ultrasonication processes were more unstable and had larger particle sizes. The choice of emulsifier influenced the consistency, physical stability, and resistance to oxidation of the emulsions. Using MFGMP, both microfluidization at 100 MPa and UHPH at 200 MPa technologies proved to be promising emulsification processes, highlighting the importance of selecting the right homogenization technology and emulsifier type to achieve O/W emulsions with enhanced properties.
In a third study, UHT liquid infant formulae (LIF) composed of emulsions based on vegetable oils rich in ω-3 and ω-6 fatty acids, buttermilk-based emulsifier and subjected to the homogenization treatments CH and UHPH, were elaborated and characterized. Although UHPH achieved a reduction in particle size in the emulsions, both LIF exhibited similar sizes due to the presence of lipoprotein aggregates, more pronounced in the LIF with UHPH emulsion. During storage, perceptible changes in color were observed, with those produced with UHPH emulsion showing higher whiteness indices. On the other hand, the LIF with UHPH emulsion demonstrated greater physical stability, with fewer phase separation phenomena and lower susceptibility to oxidation compared to the LIF containing CH emulsion. This study suggests the production of LIF using vegetable oils, buttermilk-based emulsifier, and UHPH technology, offering nutritional benefits, improvement in physical stability, and resistance to lipid oxidation, significantly extending its commercial shelf life.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Ciència dels Aliment
Essays in Macroeconometrics
No full textThe thesis consists of three chapters on macroeconometric analysis with heterogeneity.
Chapter 1 introduces an efficient data-driven clustering methodology for
grouping heterogeneous responses within the local projection-IV framework. The
proposed group local projection (GLP) estimator consistently recovers the latent
group structure and the group-specific impulse responses. Chapter 2 introduces
a quasi-Bayesian framework that combines general classes of loss functions and
priors for joint inference on the latent group structures, including group-level parameters
and group assignments. Simulation results demonstrate significant improvements
in bias and coverage for group-level parameters compared to existing
methods, particularly when group assignments cannot be precisely estimated.
Chapter 3 models the joint dynamics of macro aggregates and functional variables
within the Structural VAR framework. The proposed functional VAR (FVAR) is
easy to implement and fully compatible with conventional SVAR tools. Simulation
evidence shows that it performs satisfactorily in finite samples.La tesi consta de tres capítols sobre anàlisi macroeconomètrica amb heterogeneïtat.
El capítol 1 presenta una metodologia eficient de clustering basada en dades per
agrupar respostes heterogènies dins del marc de projecció local-IV. L’estimador
de projecció local de grup (GLP) proposat recupera constantment l’estructura del
grup latent i les respostes d’impuls específics del grup. El capítol 2 introdueix un
marc quasi bayesià que combina classes generals de funcions de pèrdua i priors per
a la inferència conjunta sobre les estructures de grup latents, incloent paràmetres
a nivell de grup i assignacions de grup. Els resultats de la simulació demostren
millores significatives en el biaix i la cobertura dels paràmetres a nivell de grup
en comparació amb els mètodes existents, especialment quan les assignacions de
grup no es poden estimar amb precisió. El capítol 3 modela la dinàmica conjunta
dels macroagregats i les variables funcionals dins del marc VAR estructural. El
VAR funcional proposat (FVAR) és fàcil d’implementar i totalment compatible
amb les eines SVAR convencionals. L’evidència de simulació mostra que funciona
satisfactòriament en mostres finites.Programa de Doctorat en Economia, Finances i Empres
Essays in Behavioral Macroeconomics and Finance
No full textThis thesis explores how personal experiences influence individuals’
beliefs about the macroeconomy and their economic decisions. Chapter
1 uses US household survey data to show that personally experiencing a
rejection in a credit application leads to increased pessimism about aggregate
credit markets, inflation, unemployment, and stock prices, suggesting
significant spillover effects from individual experiences into domain
and non-domain specific expectations. Chapter 2 investigates the
origin of this pessimism through an associative memory model, which
is then integrated into a consumption-saving framework to examine its
economic implications. The findings indicate that the rejection-induced
pessimismdistorts consumption choices, especially among younger and
lower socio-economic groups, and during economic downturns, thereby
amplifying contractions in aggregate demand. Chapter 3 examines the
impact of past inflation experiences on households’ mortgage choices
across the Eurozone, revealing that individuals who have lived through
periods of higher and more volatile inflation are less likely to choose
fixed-rate mortgages over adjustable-rate mortgages.Esta tesis explora cómo las experiencias personales influyen en las creencias
de los individuos sobre la macroeconomía y sus decisiones económicas.
El capítulo 1 utiliza datos de encuestas de hogares de EE. UU.
para mostrar que experimentar personalmente un rechazo en una solicitud
de crédito conduce a un mayor pesimismo sobre los mercados
crediticios agregados, la inflación, el desempleo y los precios de las acciones.
El capítulo 2 investiga los orígenes de este pesimismo a través
de un modelo de memoria asociativa, que luego se integra en un marco
de ahorro y consumo para examinar sus implicaciones económicas.
Este análisis muestra que el pesimismo inducido por el rechazo en el
mercado de crédito distorsiona las decisiones de consumo, especialmente
entre los grupos socioeconómicos más jóvenes y más bajos, y
durante las crisis económicas, amplificando así el efecto negativo en la
demanda agregada. El capítulo 3 examina el impacto de las experiencias
inflacionarias pasadas en las decisiones hipotecarias de los hogares
de la eurozona, y revela que las personas que han vivido períodos de
inflación más alta y más volátil tienen menos probabilidades de elegir
hipotecas a tasa fija en lugar de hipotecas a tasa ajustable.Programa de Doctorat en Economia, Finances i Empres
Identificació de processos fotogràfics a les tintes grasses. Caracterització d’impressions al bromoli i al bromoli transportat mitjançant tècniques d’anàlisi no invasives
No full textPrograma de Doctorat La Realitat Assetjada: Concepte, Procés i Experimentació Artística[cat] Des de la seva invenció al segle XIX, la fotografia ha experimentat canvis constants que, inevitablement, han impactat en el seu propòsit i percepció originals. Inicialment concebuda com un mitjà per capturar fidelment la realitat, ha passat per transformacions tècniques i estètiques que han anat redefinint la seva funció i valor cultural. La diversitat de procediments, suports i materials fotogràfics sorgits al llarg de la història de la fotografia són un reflex de la recerca de noves formes d'expressió i documentació, resultant en col·leccions extenses amb una àmplia gamma d'objectes de naturalesa molt diversa. Aquest desenvolupament continu, juntament amb el tardà reconeixement de la fotografia com a objecte patrimonial, ha plantejat reptes significatius per a la seva preservació, agreujats per l' escassetat de professionals especialitzats. Des de finals del segle XX, el creixent interès per estudiar i preservar les fotografies històriques ha fomentat el desenvolupament de la conservació-restauració de fotografies com una especialitat emergent, centrada a establir les bases científiques per a la permanència i comprensió dels mecanismes de deteriorament de les imatges fotogràfiques, i ressaltant la importància d' identificar i comprendre la naturalesa compositiva dels procediments fotogràfics per assegurar la seva adequada gestió i tractament.
Aquesta investigació aborda una àrea d'estudi pràcticament inexplorada en la conservació-restauració de fotografies: l' estudi i la caracterització d'impressions fotogràfiques al bromeu i al bromoli transportat a partir d'exemplars històrics i contemporanis originals. Aquests processos de positivat en tintes greixos, introduïts a principis del segle XX, van ser especialment practicats pels fotògrafs pictorialistes per l' alta capacitat de manipulació que permeten durant el processament i la seva estètica propera a la pintura i el gravat, que produeixen impressions amb una aparença i bellesa úniques. Tot i que avui dia aquestes impressions en tintes greixos formen part de moltes de les col·leccions i fons patrimonials d'institucions, museus i arxius de tot el món, és molt poc el coneixement general i especialitzat que tenim sobre aquests procediments fotogràfics.
L' estat actual de la conservació-restauració de fotografies revela una notable mancança d' estudis i recursos per a la identificació i preservació dels procediments en tintes grasses. Tot i que existeixen diversos casos on les tècniques d'anàlisi invasives són aplicades per al reconeixement de materials i processos fotogràfics, hi ha una mancança absoluta de referències especialitzades en relació amb l' aplicació d'anàlisis no invasives per a l' estudi d'impressions al bromoli i al bromoli transferit. Aquesta investigació aborda aquesta bretxa, convertint-se en un dels primers estudis complets i sistematitzats sobre els processos al bromoli i al bromoli transportat mitjançant l' aplicació de tècniques d'anàlisi no invasives.
Aquesta investigació combina metodologies d'anàlisi avançades i no invasives, com l'espectroscòpia infraroja per Transformada de Fourier (FTIR), l'espectroscòpia Raman i la fluorescència de raigs X (FRX), juntament amb el sistema d'identificació més comuna mitjançant l'examen visual i microscòpic. L' objectiu és proporcionar un marc de coneixement precís sobre la composició fisicoquímica i les característiques clau d'identificació d'aquests procediments històrics en tintes grasses que permeti omplir el buit existent i que faciliti als professionals del sector eines i protocols per afrontar el reconeixement d'aquest tipus d'obres fotogràfiques, així com les tasques de preservació associades.[spa] Desde su invención en el siglo XIX, la fotografía ha experimentado cambios constantes que, inevitablemente, han impactado en su propósito y percepción originales. Inicialmente concebida como un medio para capturar fielmente la realidad, ha pasado por transformaciones técnicas y estéticas que han ido redefiniendo su función y valor cultural. La diversidad de procedimientos, soportes y materiales fotográficos surgidos a lo largo de la historia de la fotografía son un reflejo de la búsqueda de nuevas formas de expresión y documentación, resultando en colecciones extensas con una amplia gama de objetos de naturaleza muy diversa. Este desarrollo continuo, junto con el tardío reconocimiento de la fotografía como objeto patrimonial, ha planteado retos significativos para su preservación, agravados por la escasez de profesionales especializados. Desde finales del siglo XX, el creciente interés por estudiar y preservar las fotografías históricas ha fomentado el desarrollo de la conservación-restauración de fotografías como una especialidad emergente, centrada en establecer las bases científicas para la permanencia y comprensión de los mecanismos de deterioro de las imágenes fotográficas, y resaltando la importancia de identificar y comprender la naturaleza compositiva de los procedimientos fotográficos para asegurar su adecuada gestión y tratamiento.
Esta investigación aborda un área de estudio prácticamente inexplorada en la conservación-restauración de fotografías: el estudio y la caracterización de impresiones fotográficas al bromóleo y al bromóleo transportado a partir de ejemplares históricos y contemporáneos originales. Estos procesos de positivado en tintas grasas, introducidos a principios del siglo XX, fueron especialmente practicados por los fotógrafos pictorialistas por la alta capacidad de manipulación que permiten durante el procesamiento y su estética cercana a la pintura y el grabado, que producen impresiones con una apariencia y belleza únicas. Aunque hoy en día estas impresiones en tintas grasas forman parte de muchas de las colecciones y fondos patrimoniales de instituciones, museos y archivos de todo el mundo, es muy poco el conocimiento general y especializado que tenemos sobre dichos procedimientos fotográficos.
El estado actual de la conservación-restauración de fotografías revela una notable carencia de estudios y recursos para la identificación y preservación de los procedimientos en tintas grasas. Aunque existen varios casos donde las técnicas de análisis invasivas son aplicadas para el reconocimiento de materiales y procesos fotográficos, hay una carencia absoluta de referencias especializadas en relación con la aplicación de análisis no invasivos para el estudio de impresiones al bromóleo y al bromóleo transferido. La presente investigación aborda esta brecha, convirtiéndose en uno de los primeros estudios completos y sistematizados sobre los procesos al bromóleo y al bromóleo transportado mediante la aplicación de técnicas de análisis no invasivas.
Esta investigación combina metodologías de análisis avanzadas y no invasivas, como la espectroscopia infrarroja por Transformada de Fourier (FTIR), la espectroscopia Raman y la fluorescencia de rayos X (FRX), junto con el sistema de identificación más común mediante el examen visual y microscópico. El objetivo es proporcionar un marco de conocimiento preciso sobre la composición fisicoquímica y las características clave de identificación de estos procedimientos históricos en tintas grasas que permita llenar el vacío existente y que facilite a los profesionales del sector herramientas y protocolos para afrontar el reconocimiento de este tipo de obras fotográficas, así como las tareas de preservación asociadas
Omnichannel Retailing and Customer Dynamics: Exploring the Efficacy of Branded Apps and Coupons
Get PDFEl comerç omnicanal combina canals de distribució en línia i fora de línia, millorant l'experiència de compra del consumidor permetent transicions sense problemes entre ambdós. L'adopció d'aquest model està augmentant, impulsada per la seva flexibilitat que permet als consumidors canviar de canal sense esforç. Els minoristes optimitzen operacions implementant promocions basades en preus, especialment promocions de cupons, que fomenten la lleialtat i atrauen nous clients. Els cupons redueixen preus i guien el tràfic de consumidors dins del marc omnicanal, encara que adquirir-los pot requerir esforç per part dels consumidors, com usar l'aplicació de marca del minorista. Malgrat els beneficis potencials, l'ús real d'aquestes aplicacions i les taxes de redempció de cupons sovint segueixen sent baixes.Així que, optimitzar la seva aplicació de marca i també l'estratègia de cupons continua sent un desafiament per als minoristes, amb el reenganxament a través de mitjans digitals presentant un problema major. Aquesta tesi consta de tres estudis. El primer estudi ofereix una revisió holística de la literatura sobre aplicacions de marca, identificant bretxes i delineant futures direccions de recerca. Proposa un nou marc integrat per entendre els antecedents, mecanismes i resultats associats amb aquestes aplicacions. El segon estudi explora els factors que influencien l'efectivitat dels cupons, centrant-se particularment en com característiques dels cupons com la durada i l'enquadrament afecten les taxes de redempció. Les troballes inicials indiquen que l'efecte de la durada en l'efectivitat del cupó no és lineal i està moderat per l'enquadrament, desafiant les expectatives tradicionals i suggerint un enfocament matís per a l'estratègia de cupons. El tercer estudi investiga els efectes longitudinals de les redempcions de cupons en els comportaments de compra del client, examinant canvis en la despesa, la freqüència de compra i la mida del carret en diverses categories de productes durant diferents períodes de temps. Les troballes d'aquest estudi destaquen els impactes complexos i diversos dels cupons al llarg del temps, encoratjant els minoristes a considerar estratègies a llarg termini i enfocaments personalitzats per a diferents categories de productes i segments de consumidors. Finalment, discuteixo els troballes de la tesi i les seves contribucions a la literatura, les implicacions d'aquests resultats per als practicants i conclueixo reconeixent les limitacions de la tesi i suggerint direccions futures per a la recerca.El comercio omnicanal combina canales de distribución en línea y fuera de línea, mejorando la experiencia de compra del consumidor al permitir transiciones sin problemas entre ambos. La adopción de este modelo está aumentando, impulsada por su flexibilidad que permite a los consumidores cambiar de canal sin esfuerzo. Los minoristas optimizan operaciones implementando promociones basadas en precios, especialmente promociones de cupones, que fomentan la lealtad y atraen nuevos clientes. Los cupones reducen precios y guían el tráfico de consumidores dentro del marco omnicanal, aunque adquirirlos puede requerir esfuerzo por parte de los consumidores, como usar la aplicación de marca del minorista. A pesar de los beneficios potenciales, el uso real de estas aplicaciones y las tasas de redención de cupones a menudo siguen siendo bajas. Por lo tanto, optimizar su aplicación de marca y también la estrategia de cupones sigue siendo un desafío para los minoristas, con el reenganche a través de medios digitales presentando un problema importante. Esta tesis consta de tres estudios. El primer estudio ofrece una revisión holística de la literatura sobre aplicaciones de marca, identificando brechas y delineando futuras direcciones de investigación. Propone un nuevo marco integrado para entender los antecedentes, mecanismos y resultados asociados con estas aplicaciones. El segundo estudio explora los factores que influyen en la efectividad de los cupones, enfocándose particularmente en cómo características de los cupones como la duración y el enmarcado afectan las tasas de redención. Los hallazgos iniciales indican que el efecto de la duración en la efectividad del cupón no es lineal y está moderado por el enmarcado, desafiando las expectativas tradicionales y sugiriendo un enfoque matizado para la estrategia de cupones. El tercer estudio investiga los efectos longitudinales de las redenciones de cupones en los comportamientos de compra del cliente, examinando cambios en el gasto, la frecuencia de compra y el tamaño del carrito en varias categorías de productos durante diferentes períodos de tiempo. Los hallazgos de este estudio destacan los impactos complejos y diversos de los cupones a lo largo del tiempo, alentando a los minoristas a considerar estrategias a largo plazo y enfoques personalizados para diferentes categorías de productos y segmentos de consumidores. Finalmente, discuto los hallazgos de la tesis y sus contribuciones a la literatura, las implicaciones de estos resultados para los practicantes y concluyo reconociendo las limitaciones de la tesis y sugiriendo direcciones futuras para la investigación.Omnichannel retailing combines online and offline distribution channels, enhancing consumer shopping experiences by allowing seamless transitions between the two. This model’s adoption is increasing, driven by its flexibility that lets consumers effortlessly switch between channels. Retailers optimize operations by implementing price-based promotions, notably coupon promotions, which boost loyalty and attract new customers. Coupons reduce prices and guide consumer traffic within the omnichannel framework, although acquiring them may require effort from consumers, such as using a retailer’s branded app. Despite the potential benefits, the actual usage of these apps and coupon redemption rates often remains low. So, optimizing their branded app and also coupon strategy continues to be a challenge for retailers, with re-engagement through digital means presenting a major issue. This thesis is comprised of three studies. The first study provides a holistic review of the literature on branded apps, identifying gaps and outlining future research directions. It proposes a new integrated framework for understanding the antecedents, mechanisms, and outcomes associated with these apps. The second study explores the factors influencing coupon effectiveness, particularly focusing on how coupon characteristics like duration and framing affect redemption rates. Initial findings indicate that the effect of duration on coupon effectiveness is not linear and is moderated by framing, challenging traditional expectations, and suggesting a nuanced approach to coupon strategy. The third study investigates the longitudinal effects of coupon redemptions on customer purchasing behaviors, examining changes in spending, purchase frequency, and basket size across various product categories over different time periods. Findings from this study highlight the complex and divers impacts of coupons over time, encouraging retailers to consider long-term strategies and tailored approaches for different product categories and consumer segments. Finally, I discuss the findings of the thesis and their contributions to the literature, the implications of these results for practitioners, and conclude by acknowledging the limitations of the thesis and suggesting future research directions