Tesis Doctorals en Xarxa
Not a member yet
46997 research outputs found
Sort by
Impresión 3D y propiedad intelectual: un análisis comparado entre el derecho europeo y mexicano
No full textLa impresión 3D es una tecnología que hasta hace apenas un par de décadas parecía extremadamente futurista y distante de la realidad. A medida que esta tecnología se ha desarrollado, la impresión 3D o fabricación aditiva se ha generalizado tanto en el ámbito industrial como en el personal. Su amplia aplicación en diversas industrias, como la médica, metalúrgica y de la moda, ha fomentado su democratización y ha abierto la puerta al derecho para comprender sus implicaciones y resolver cuestiones relacionadas con esta tecnología. Los retos que se presentan a nivel jurídico son significativos. Sin embargo, a través del estudio comparado del derecho europeo y mexicano, se abordan criterios comunes que permiten vislumbrar soluciones prácticas para acortar la brecha entre tecnología y derecho.3D printing is a technology that until just a couple of decades ago seemed extremely futuristic and distant from reality. As this technology has developed, 3D printing —or additive manufacturing— has become widespread in both the industrial and personal spheres. Its broad application in various industries, such as medical, metallurgical and fashion, has fostered its democratization and has opened the door for legal studies to understand its implications and resolve important issues related to this technology. The challenges that arise at the legal level are significant. However, through a comparative study of European and Mexican law, common criteria are addressed in a manner that allow us to envision practical solutions to bridge the gap between technology and law.Programa de Doctorat en Dre
Estudio y modelado de la dispersión de contaminantes procedentes de fuentes pasivas con OpenFOAM
No full textLas emisiones odoríferas de las estaciones depuradoras de aguas residuales (EDARs) constituyen un importante desafío ambiental debido a su impacto en la calidad de vida de las comunidades cercanas. Estas emisiones, originadas principalmente en fuentes pasivas superficiales como tanques abiertos, incluyen compuestos como el sulfuro de hidrógeno y amoníaco, los cuales son detectables incluso a bajas concentraciones. El presente estudio aborda el modelado de la dispersión de contaminantes mediante Dinámica de Fluidos Computacional (CFD), empleando el software OpenFOAM. Se modelan las fuentes pasivas mediante la analogía con cavidades bidimensionales, con el objetivo de desarrollar un modelo analítico que pueda integrarse en simulaciones de microescala urbana, reduciendo el coste computacional al simplificar la representación de las fuentes emisoras. Además, se incluye el uso de redes neuronales entrenadas con resultados CFD para predicciones rápidas, lo que permite realizar estudios paramétricos extensos y optimizar la gestión de las emisiones odoríferas.Odorous emissions from wastewater treatment plants (WWTPs) have low detection thresholds, causing discomfort in nearby communities. These emissions mainly originate from passive surface sources, whose volatilization depends on environmental factors. This study models pollutant dispersion using Computational Fluid Dynamics (CFD) in OpenFOAM, representing passive sources as two-dimensional cavities. The emission rate is analyzed based on geometric and physical variables to develop an analytical model that optimizes microscale simulations. To reduce computational cost, neural networks trained with CFD results are employed, enabling efficient predictions of wind fields and pollutant concentrations. The combination of physical models and Deep Learning enhances the assessment of environmental impact and optimizes emission management in urban and industrial environments.Programa de Doctorat en Tecnologies Industrials i Material
People, plants, animals and other beings: a multi-perspective approach to amazonian cultural landscapes
No full textThis thesis employs a transdisciplinary and multi-perspective approach to explore how humans and a multitude of non-human beings in Amazonia interact to construct and sustain cultural landscapes. It investigates these relationships across both temporal and spatial scales, with a particular focus on the Ponta da Castanha archaeological site, a mosaic of cultural forests located in the Tefé National Forest in the middle Solimões River basin, Central Amazonia.Programa de Doctorat en Històri
Development of photoswitchable compounds for the modulation of neuronal activity
No full textPrograma de Doctorat en Química Orgànica / Tesi realitzada a l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC)[eng] One of the major challenges in nanotechnology and pharmacology is ensuring that drugs act precisely where and when they are needed, maximizing therapeutic effects while reducing side effects. In addition to traditional targeting methods, photopharmacology offers a unique approach to achieving localized drug action. This technique enables the direct, rapid, and reversible control of endogenous protein activity using light, without the need for genetic manipulation or photosensitive proteins. Remarkably, photopharmacology has become a powerful tool for studying neuromodulation within neuronal circuits and investigating the role of specific neuronal receptors in intact tissues and their involvement in neurotransmission.
The purpose of this project is developing new photopharmacological compounds that modulate neuronal excitability upon illumination in a reversible and light-dependent manner, aiming at voltage-gated sodium channel pharmacology in the context of different tissues and in vivo. To achieve this aim, different objectives have been set in this thesis.[cat] Aquest treball investiga la modulació fotofarmacològica de l'excitabilitat neuronal mitjançant el desenvolupament de derivats fotocommutables de lligands de canals de sodi dependents de voltatge (VGSC), inclosos bloquejadors, moduladors i obridors, respectivament utilitzant carbamazepina, rufinamida i veratridina com a compostos de partida. Els VGSC són crucials per l'excitabilitat dels teixits, però han rebut menys atenció en fotofarmacologia que altres canals iònics malgrat el seu paper en malalties com l'epilèpsia, les arítmies cardíaques, el dolor crònic i les malalties musculars, en les quals l'acció farmacològica focalitzada i sota demanda permetria reduir els efectes adversos. Per aconseguir aquest objectiu, hem utilitzat diverses estratègies de disseny basades en l'anàlisi de la relació estructura-activitat (structure-activity relationship, SAR). Vam obtenir els anàlegs de carbamazepina mitjançant el mètode de criptoazologització, donant lloc a les Carbazopines 1-7 i a la Carbadiazocina. Vam dissenyar els anàlegs de rufinamida mitjançant azologització, donant lloc als Rufinazols 1-3, mentre que vam fer la veratridina fotocommutable (Azo-VTD) mitjançant l'extensió amb azobenè i la modificació en fase tardana de la toxina. Els estudis fotoquímics van demostrar que les Carbazopines 1-7, Rufinazols 1-3 i Azo-VTD requereixen llum ultraviolada (UV) per isomeritzar, mentre que la Carbadiazocina es pot manipular amb llum visible (400-590 nm) in vivo, que és una característica clau per a aplicacions terapèutiques. L'estabilitat tèrmica dels isòmers foto-excitats és diferent a cada compost, i destaquen els Rufinazols 1-3 i l'Azo-VTD amb una estabilitat tèrmica excepcional. La Carbadiazocina i el Rufinazol-1 i 2 permeten fotoisomerització quantitativa, que té avantatges per aplicacions biològiques. Hem avaluat la modulació amb llum de l'activitat neuronal amb els derivats sintetitzats mitjançant assajos electrofisiològics en cultius de neurones d'hipocamp. Idealment, els compostos fotocommutables haurien de romandre inactius en la seva forma tèrmicament estable (trans-off) i esdevenir actius després de la il·luminació (cis-on). Tanmateix, alguns compostos, com la Carbazopina-1 i el Rufinazol-1 i 2, són neuroinhibidors però mostren activitat en la foscor (trans-on). Per obtenir anàlegs de carbamazepina inactius en la foscor, vam emprar amb el mecanisme de commutació invertit de la diazocina. D'altra banda, l'Azo-VTD va mostrar activitat cis-on sota il·luminació tant en teixits neuronals com cardíacs, tal com es pretenia. De la mateixa manera, Rufinazol-3 permet controlar la locomoció amb la isoforma cis en experiments de comportament de larves de peix zebra, d'acord amb les prediccions dels càlculs molecular de l'acoblament entre el lligand i la seva proteïna diana. Hem explorat les aplicacions in vivo d'aquestes molècules petites per fer proves de concepte. La carbadiazocina és activa i fotocommutable tant en assajos de comportament de larves de peix zebra com en un model de dolor neuropàtic en rata, demostrant que pot produir analgèsia localitzada a demanda. També hem avaluat les respostes optomotores de larves de peix zebra produïdes per aquest compost, per esbrinar si afecten principalment el processament sensorial o la funció motora. El Rufinazol-3 mostra activitat cis-on en larves de peix zebra silvestres, i això suggereix avaluar-lo en el futur per al control localitzat de les convulsions mitjançant la llum en models d'epilèpsia induïda genèticament i químicament. En conclusió, en aquest treball hem aconseguit avenços substancials en la fotofarmacologia dels VGSC, amb els objectius de superar les limitacions dels fàrmacs antiepilèptics (AED) actuals com la carbamazepina i la rufinamida, i d'introdur la primera toxina fotocommutable reversiblement, l'Azo-VTD. La Carbadiazocina s'alça com un candidat prometedor per tractar el dolor neuropàtic amb llum, mentre que els rufinazols tenen potencial per desenvolupar una teràpia precisa i focalitzada contra l'epilèpsia. L'Azo-VTD és el primer fotoactivador de VGSCs reversible i ofereix una nova eina de neuromodulació. En conjunt, aquests innovadors fàrmacs fotocommutables de VGSCs permeten noves aplicacions terapèutiques de la neuromodulació amb control espaciotemporal
The impacts of urban nature-based solutions: An integrated spatial vulnerability perspective
No full textAquesta tesi aborda la necessitat urgent de millorar la nostra comprensió de com les solucions basades en la natura (SBN) poden tenir una àmplia gamma d'impactes desitjats i indesitjats. Tot i que les SBN són promogudes en les agendes urbanes com a eines versàtils per abordar desafiaments urbans i globals, l'avaluació dels seus impactes segueix estant poc estudiada. Aquesta deficiència resulta en una comprensió incompleta de les sinergies i els compromisos potencials que les SBN podrien estar produint tant dins com fora dels espais urbans. Per aquest motiu, aquesta tesi examina críticament l'estat actual de les avaluacions dels impactes de les SBN urbanes i proposa un camí a seguir per a la seva millora.
Primer, presento l'abast dels impactes de les SBN en entorns urbans complexos, mostrant les seves connexions amb els desafiaments de sostenibilitat, resiliència i equitat. Il·lustro com les interaccions entre aquests desafiaments poden conduir a resultats tant desitjats com indesitjats, destacant la complexitat d'anticipar els impactes de les SBN. A més, reviso els enfocaments d'avaluació existents i identifico les principals limitacions entre ells. Basant-me en això, argumento a favor d'adoptar un enfocament centrat en la vulnerabilitat per millorar l'avaluació dels impactes de les SBN.
A continuació, introdueixo un marc per a l'avaluació dels impactes de les SBN que va més enllà dels enfocaments tradicionals centrats en els impactes ambientals i els serveis ecosistèmics. Aquest marc avalua fins a quin punt les SBN alteren les vulnerabilitats a escala local (dins les àrees urbanes), utilitzant indicadors espacials (exposició/sensibilitat) i anàlisi de decisió multicriteri per integrar-los. Per demostrar la seva efectivitat, aplico aquest marc a l'estudi de cas de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, avaluant els impactes de l'augment de l'agricultura (peri-)urbana en vulnerabilitats crítiques. Els resultats revelen diversos resultats espacials i compromisos en les vulnerabilitats urbanes, influenciats tant per la quantitat com per la ubicació de l'agricultura (peri-)urbana.
Partint d'això, amplio el marc de vulnerabilitat per avaluar els impactes a diferents escales espacials. Això implica avaluar els impactes de les SBN en vulnerabilitats a escala local i a gran escala. Aquestes últimes es valoren considerant els seus efectes sobre els límits planetaris. Aplico aquest marc ampliat a l'estudi de cas de les cobertes verdes extenses a Oslo. Aquest enfocament ofereix una comprensió nova i integrada dels compromisos i sinergies de les SBN a escala transversal i permet produir resultats espacials explícits que mostren configuracions òptimes de SBN on els impactes desitjats de les SBN es maximitzen mentre els indesitjats es minimitzen.
Aquesta investigació contribueix a millorar les dinàmiques de planificació de les SBN oferint tant perspectives teòriques com pràctiques sobre com les SBN urbanes poden produir simultàniament efectes desitjats i indesitjats dins i fora dels entorns urbans. En vincular els impactes de les SBN a les vulnerabilitats, el marc provat presenta una metodologia versàtil i replicable per avaluar més a fons les SBN urbanes. Aquest enfocament novell té valor per a la política i la planificació urbana, ja que permet una avaluació integrada, a escala transversal i específica del lloc de les SBN alineada amb les agendes urbanes, reduint així les incerteses i tancant la bretxa entre els impactes a curt i llarg termini.Esta tesis aborda la necesidad urgente de mejorar nuestra comprensión de cómo las soluciones basadas en la naturaleza (SBN) pueden tener una amplia gama de impactos deseados e indeseados. A pesar de que las SBN son promovidas en las agendas urbanas como herramientas versátiles para abordar desafíos urbanos y globales, la evaluación de sus impactos sigue estando poco estudiada. Esta deficiencia resulta en una comprensión incompleta de las sinergias y las compensaciones potenciales que las SBN podrían estar produciendo tanto dentro como fuera de los espacios urbanos. Por este motivo, esta tesis examina críticamente el estado actual de las evaluaciones de los impactos de las SBN urbanas y propone un camino a seguir para su mejora.
Primero, presento el alcance de los impactos de las SBN en entornos urbanos complejos, mostrando sus conexiones con los desafíos de sostenibilidad, resiliencia y equidad. Ilustro cómo las interacciones entre estos desafíos pueden conducir a resultados tanto deseados como indeseados, destacando la complejidad de anticipar los impactos de las SBN. Además, reviso los enfoques de evaluación existentes e identifico las principales limitaciones entre ellos. Basándome en esto, argumento a favor de adoptar un enfoque centrado en la vulnerabilidad para mejorar la evaluación de los impactos de las SBN.
A continuación, introduzco un marco para la evaluación de los impactos de las SBN que va más allá de los enfoques tradicionales centrados en los impactos ambientales y los servicios ecosistémicos. Este marco evalúa hasta qué punto las SBN alteran las vulnerabilidades a escala local (dentro de las áreas urbanas), utilizando indicadores espaciales (exposición/sensibilidad) y análisis de decisión multicriterio para integrarlos. Para demostrar su efectividad, aplico este marco al estudio de caso del Área Metropolitana de Barcelona, evaluando los impactos del aumento de la agricultura (peri-)urbana en vulnerabilidades críticas. Los resultados revelan diversos resultados espaciales y compensaciones en las vulnerabilidades urbanas, influenciados tanto por la cantidad como por la ubicación de la agricultura (peri-)urbana.
A partir de esto, amplío el marco de vulnerabilidad para evaluar los impactos a diferentes escalas espaciales. Esto implica evaluar los impactos de las SBN en vulnerabilidades a escala local y a gran escala. Estas últimas se valoran considerando sus efectos sobre los límites planetarios. Aplico este marco ampliado al estudio de caso de los techos verdes extensos en Oslo. Este enfoque ofrece una comprensión nueva e integrada de las compensaciones y sinergias de las SBN a escala transversal y permite producir resultados espaciales explícitos que muestran configuraciones óptimas de SBN donde los impactos deseados de las SBN se maximizan mientras los indeseados se minimizan.
Esta investigación contribuye a mejorar las dinámicas de planificación de las SBN ofreciendo tanto perspectivas teóricas como prácticas sobre cómo las SBN urbanas pueden producir simultáneamente efectos deseados e indeseados dentro y fuera de los entornos urbanos. Al vincular los impactos de las SBN a las vulnerabilidades, el marco de evaluación propuesto presenta una metodología versátil y replicable para evaluar más a fondo las SBN urbanas. Este enfoque novedoso tiene valor para la política y la planificación urbana, ya que permite una evaluación integrada, a escala transversal y específica del lugar de las SBN alineada con las agendas urbanas, reduciendo así las incertidumbres y cerrando la brecha entre los impactos a corto y largo plazo.This thesis tackles the pressing need to enhance our comprehension of how urban nature-based solutions (NBS) can have a wide array of desired and undesired impacts. Despite NBS being promoted in urban agendas as versatile tools to address urban and global challenges, the assessment of their impacts remains understudied. This deficiency results in an incomplete understanding of the potential synergies and trade-offs that NBS could be producing both within and beyond urban spaces. For this matter, this thesis critically examines the current state of assessments of urban NBS impacts and proposes a path forward for their improvement.
I first portray the scope of NBS impacts within complex urban environments, showing their connections to sustainability, resilience, and equity challenges. I illustrate how the interactions between these challenges can lead to both desired and undesired outcomes, highlighting the complexity of anticipating NBS impacts. Furthermore, I review existing evaluation approaches and identify the key limitations among them. Based on these, I argue for adopting a vulnerability-focused approach to enhance NBS impact evaluation.
Next, I introduce a framework for assessing NBS impacts that go beyond traditional approaches centered on environmental impacts and ecosystem services. This framework evaluates the extent to which NBS alter local-scale vulnerabilities (within urban areas), employing spatial indicators (exposure/sensitivity) and multi-criteria decision analysis to integrate them. To demonstrate its effectiveness, I apply this framework to the case study of the Metropolitan Area of Barcelona, assessing the impacts of increasing (peri-)urban agriculture on critical vulnerabilities. The results reveal diverse spatial outcomes and trade-offs in urban vulnerabilities, influenced by both the quantity and location of (peri-)urban agriculture
Building upon this, I extend the vulnerability framework to assess impacts across different spatial scales. This involves evaluating NBS impacts on local-scale vulnerabilities and on broad-scale vulnerabilities. The latter are assessed by considering their effects on planetary boundaries. I apply this extended framework to the case study of extensive green roofs in Oslo. This approach offers a novel and integrated understanding of NBS cross-scale trade-offs and synergies and allows to produce spatially explicit outcomes depicting optimal NBS configurations where the desired NBS impacts are maximized while undesired minimized.
This research contributes to enhancing NBS planning dynamics by offering both theoretical and practical insights into how urban NBS can simultaneously produce desired and undesired effects within and beyond urban environments. Through linking NBS impacts to vulnerabilities, the tested NBS-vulnerability framework presents a versatile and replicable methodology for further assessing urban NBS. This novel approach holds value for urban policy and planning as it enables an integrated, cross-scale, and site-specific assessment of NBS aligned with urban agendas, thereby reducing uncertainties and bridging the gap between short-term and long-term impacts.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Ciència i Tecnologia Ambiental
Urban planning and health in all policies: the health impact of green space interventions in cities
No full textThe geographical, environmental, and sociocultural characteristics of cities impact
residents' health and well-being. Modern cities, while beneficial for people, also face high
air and noise pollution, urban heat, and limited green spaces. These conditions promote
sedentary lifestyles, exacerbate socioeconomic disparities, and contribute to stress and
mental health problems, leading to further diseases and premature deaths. Quantifying
these impacts provides evidence for policy-makers, contributing to the development of
more sustainable, healthy, and equitable urban planning. In this context, urban greening
can enhance environmental quality, and foster active transport, physical activity, and
social interactions in cities. This thesis assessed the health impacts of insufficient green
spaces in about 1000 European cities, analyzed socioenvironmental inequalities in six
cities, estimated the health and economic benefits of a greening plan in Barcelona, and
identified priority areas for intervention using multi-criteria decision analysis. The
findings highlighted a significant health burden from limited green spaces, varying by
city and socioeconomic group, and demonstrated the benefits of real-life greening
policies. Future greening initiatives should be tailored to local contexts and aligned with
broader policies to maximize co-benefits and reduce inequalities.Les característiques geogràfiques, ambientals i socioculturals de les ciutats afecten la
salut i el benestar dels residents. Les ciutats modernes, tot i ser beneficioses per a les
persones, també pateixen una alta contaminació de l’aire i acústica, calor urbana i espais
verds limitats. Aquestes condicions fomenten estils de vida sedentaris, exacerben les
desigualtats socioeconòmiques i contribueixen a l’estrès, als problemes de salut mental,
provoca malalties i morts prematures. Quantificar aquests impactes proporciona
evidencies per als responsables polítics, contribuïnt al desenvolupament d’una
planificació urbana més sostenible, saludable i equitativa. En aquest context, la
renaturalització urbana pot millorar la qualitat ambiental i fomentar el transport actiu,
l’activitat física i les interaccions socials a les ciutats. Aquesta tesi va avaluar els impactes
a la salut deguts a la manca d’espais verds en unes 1000 ciutats europees, va analitzar les
desigualtats socioambientals a sis ciutats, va estimar els beneficis sanitaris i econòmics
d’un pla de renaturalització a Barcelona i va identificar àrees prioritàries per a la
intervención mitjançant l’anàlisi de decisions multicriteri. Els resultats van destacar una
càrrega significativa per a la salut derivada de la manca d’espais verds, amb variacions
segons la ciutat i el grup socioeconòmic, i van demostrar els beneficis de les polítiques
de renaturalització. Les futures iniciatives de renatura-lització haurien d’adaptar-se als
contextos locals i alinear-se amb polítiques més àmplies per maximitzar els co-beneficis
i reduir les desigualtats.Programa de Doctorat en Biomedicin
Light-responsive polymer systems based on molecular photoswitches
No full textLa combinació d’interruptors moleculars fotoinduïts amb polímers pot donar lloc a una gran varietat de materials intel·ligents fotofuncionals amb aplicacions a diferents camps. Aquest era el principal objectiu d’aquesta tesi, que va ser estudiat seguint dues aproximacions: a) la funcionalització de matrius polimèriques amb espiropirans, amb la qual aspiràvem a desenvolupar un nou material fotosensible per captura i detecció de CO2; i b) l’us de diariletens com a agents entrecreuants per la preparació de xarxes polimèriques amb elevat control.
A la primera part de la tesi, vam demostrar que la detecció colorimètrica controlada per la llum de CO2 gasós amb materials sòlids es podia aconseguir combinant el comportament àcid i fotocròmic dels espiropirans amb l'estructura interna i la composició dels hidrogels. Per fer-ho, primer vam demostrar que adaptar químicament les propietats àcid-base del SP soluble en aigua permet discriminar la seva resposta acidòcròmica quan s'exposa a gasos de diferent acidesa, com CO2 i HCl. Per transferir aquest comportament a l'estat sòlid, vam preparar hidrogels funcionalitzats amb SP de diferents propietats àcid-base, els valors de pKa dels quals es va demostrar que es conservaven essencialment dins d'aquests materials. Com a resultat, es podrien promoure respostes colorimètriques per a aquests hidrogels quan es tracten amb CO2, permetent així la la seva detecció òptica. A més, vam demostrar que els canvis de color induïts pel CO2 als hidrogels són ràpids, quantificables i reversibles després de la desorció de CO2 amb llum, mentre que es poden mesurar directament a la interfície gas-sòlid sense necessitat d'immersió o pretractament amb aigua.
En la segona part d'aquesta tesi s'han explorat tres tipus de reaccions de fotolligació que es podrien aplicar a la preparació de xarxes polimèriques sota control de dos colors mitjançant agents entrecreuants basats en diariletens: i) reaccions oxo-Diels-Alder, ii) amidació i iii) hemiacetalització.
En el cas de la reacció oxo-Diels-Alder, vam preparar un copolímer de metacrilat decorat amb el precursor del diè fotoactivable i un dienòfil fotoisomeritzable difuncional que presentava dues unitats DTE-COCF3, que es van utilitzar per optimitzar les condicions de reacció per regular l’entrecreuament del polímer sota irradiació de dos colors, és a dir, es va induir de manera eficient a 365 nm i es va poder aturar amb la il·luminació concomitant a 625 nm. Es va demostrar que aquesta metodologia antagonística permetia un control en dos colors de la generació de xarxes de polímers sòlids i, en donar forma al feix d'il·luminació vermella amb una màscara, es van generar pel·lícules primes de polímers amb disseny espacial.
Per explorar el control de dos colors de la formació d'enllaços amida, es va idear una nova estratègia basada en la preparació d'èsters de nuclis DAE fotocròmics fets d'un anell de fenol i tiofè. En el seu isòmer obert aquests compostos presenten un grup fenolat que hauria de ser un grup sortint pobre; en canvi, es van transformar en èsters d'enol després de la fotoisomerització a l'estat tancat, que hauria de produir un grup sortint d'enolat molt millor. Tanmateix, les proves preliminars de reactivitat d'aquests èsters DAE amb una amina no van mostrar cap modulació de la reactivitat respecte la fotoisomerització.
L'estratègia final que es va explorar en aquesta tesi per al control de la formació de xarxes polimèriques va ser el procés d'hemiacetalització entre grups hidroxil i carbonil fotoisomeritzables. Per provar aquest concepte, vam estudiar la reacció entre els grups etanol i trifluorometil cetona units a un nucli DAE, l'electrofilia del qual hauria de canviar a la fotoisomerització. En particular, es va aconseguir una reactivitat 50 vegades més ràpida en DMSO per a la reacció d'hemichetalització de l'etanol amb l'estat DAE tancat.La combinación de interruptores moleculares fotoinducidos con polímeros puede dar lugar a una gran variedad de materiales inteligentes fotofuncionales con aplicaciones en distintos campos. Éste era el principal objetivo de esta tesis, que fue estudiado siguiendo dos aproximaciones: a) la funcionalización de matrices poliméricas con espiropiranos, con la que aspirábamos a desarrollar un nuevo material fotosensible para captura y detección de CO2; y b) el uso de diarietenos como agentes entrecruzantes para la preparación de redes poliméricas con elevado control.
En la primera parte de la tesis, demostramos que la detección colorimétrica controlada por la luz de CO2 gaseoso con materiales sólidos se podía conseguir combinando el comportamiento ácido y fotocrómico de los espiropiranos con la estructura interna y la composición de los hidrogeles. Para ello primero demostramos que adaptar químicamente las propiedades ácido-base del SP soluble en agua permite discriminar su respuesta acidocrómica cuando se expone a gases de diferentes acideces, como CO2 y HCl. Para transferir este comportamiento al estado sólido, preparamos hidrogeles funcionales con SP de diferentes propiedades ácido-base, cuyos valores de pKa se demostró que se conservaban esencialmente dentro de estos materiales. Como resultado, podrían promover respuestas colorimétricas para estos hidrogeles cuando se traten con CO2, permitiendo así su detección óptica. Además, demostramos que los cambios de color inducidos por el CO2 en los hidrogeles son rápidos, cuantificables y reversibles después de la desorción de CO2 con luz, mientras que pueden medir directamente en la interfaz gas-sólido sin necesidad de inmersión o pretratamiento con agua.
En la segunda parte de esta tesis se han explorado tres tipos de reacciones de fotoligación que podrían aplicarse a la preparación de redes poliméricas bajo control de dos colores mediante agentes entrecruzados basados en diario: i) reacciones oxo-Diels-Alder, ii ) amidación y iii) hemiacetalización.
En el caso de la reacción oxo-Diels-Alder, preparamos un copolímero de metacrilato decorado con el precursor del dieno fotoactivable y un dienófilo fotoisomerizable difuncional que presentaba dos unidades DTE-COCF3, que se utilizaron para optimizar las condiciones de reacción para regular el entrecruzamiento del polímero bajo irradiación de dos colores, es decir, inducirlo de forma eficiente a 365 nm y pudo detenerse con la iluminación concomitante a 625 nm. Se demostró que esta metodología antagonística permitía un control de dos colores de la generación de redes de polímeros sólidos y, al dar forma al haz de iluminación roja con una máscara, se generaron películas finas de polímeros con diseño espacial.
Para explorar el control de dos colores de la formación de enlaces amida, se ideó una nueva estrategia basada en la preparación de ésteres de núcleos DAE fotocrómicos hechos de un anillo de fenol y tiofeno. En su isómero abierto estos compuestos presentes un grupo fenolato que debería ser un grupo saliente pobre; en cambio, se transformaron en ésteres de enol después de la fotoisomerización en el estado cerrado, que debería producir un grupo saliente de enolato mucho mejor. Sin embargo, las pruebas preliminares de reactividad de estos ésteres DAE con una amina no mostraron ninguna modulación de la reactividad respeto la fotoisomerización.
La estrategia final que se exploró en esta tesis para el control de la formación de redes poliméricas fue el proceso de hemiacetalización entre grupos hidroxilo y carbonilo fotoisomerizables. Para probar este concepto, estudiamos la reacción entre los grupos etanol y trifluorometil cetona unidos a un núcleo DAE, cuya electrofilia debería cambiar a la fotoisomerización. En particular, se logró una reactividad 50 veces más rápida en DMSO para la reacción de hemiacetalización del etanol con el estado DAE cerrado.The combination of photoinduced molecular switches and polymers can give rise to a variety of smart photofunctional materials with application in different fields. This was the main goal of this thesis, which was pursued using two different approaches a) the functionalization of polymer matrices with spiropyran switches, with which we aimed to develop novel photoresponsive materials for CO2 capture and sensing; and b) the use of diarylethene photoswitches as crosslinkers for the photoinduced preparation of polymer networks with enhanced light-control.
In the first part of the thesis, we demonstrated that light-controlled colorimetric detection of gaseous CO2 with solid materials could be accomplished by combining the acido- and photochromic behavior of spiropyrans with the internal structure and composition of hydrogels. To do so, we first proved that chemically tailoring the acid-base properties of water-soluble SP allows discriminating their acidochromic response when exposed to gases of different acidity – e.g., CO2 and HCl. To transfer this behavior to the solid state, we prepared hydrogels functionalized with SP of distinct acid-base properties, whose pKa values were proven to be essentially preserved inside these materials. As a result, differential colorimetric responses could be promoted for these hydrogels when treated with CO2 relative to HCl, thus allowing selective optical detection of carbon dioxide. In addition, we demonstrated that the CO2-induced color changes in the hydrogels are fast, quantifiable and reversible upon CO2 desorption, while they can be directly measured at the gas-solid interface without the need of immersion or pretreatment with water. Additionally, we proved that violet light irradiation promotes CO2 desorption, thus obtaining a light-induced recycling of the sensing material.
In the second part of this thesis we explored three types of photoligation reactions that could be applied to the preparation of polymer networks under two-color control using photoswitchable diarylethene-based crosslinkers: i) oxo-Diels-Alder reactions, ii) amidation, and iii) hemiketalization.
In the case of the oxo-Diels-Alder reaction, we prepared a methacrylate copolymer decorated with the photoactivable diene precursor and a difunctional photoswitchable dienophile presenting two DTE-COCF3 units, which were used to optimize the reaction conditions to regulate polymer crosslinking under two-color irradiation - i.e., it was efficiently induced at λexc = 365 nm and could be halted upon concomitant illumination at λexc = 625 nm. This antagonistic methodology was proven to enable two-color control of solid polymer network generation and, by shaping the red illumination beam with a mask, spatially-patterned polymer thin films were successfully generated.
To explore the two-color control of amide bond formation, a novel strategy was devised based on the preparation of esters of photochromic DAE cores made of a phenol and a thiophene ring. In their open isomer these compounds present a phenolate group that should be a poor leaving group for the reaction with amines; in contrast, they transformed to enol esters upon photoisomerization to the closed state, which should produce a much better enolate leaving group for amidation due to keto-enol tautomerism. However, preliminary tests of reactivity of those DAE-esters with an amine showed no modulation of the reactivity upon photoisomerization, which prevented their use for the preparation of polymeric materials.
The final strategy that was explored in this thesis for the two-color control of polymer network formation was the hemiketalization process between hydroxyl groups and photoswitchable carbonyl dienophiles. To test this concept, we studied the reaction between ethanol and trifluoromethyl ketone groups attached to a DAE core, whose electrophilicity should change upon photoisomerization. In particular, a 50-fold enhancement in reactivity was achieved in DMSO for the first hemiketalization reaction of ethanol with the closed DAE state.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Químic
Synthesis of nitrogenated compounds with potential interest for the treatment of Unmet Medical Needs
No full textPrograma de Doctorat en Química OrgànicaThe synthesis of heterocyclic organic compounds allows access to a wide arsenal of compounds with potential pharmacological activity. This Thesis is part of the field of pharmaceutical chemistry, developing new therapeutic strategies through the design, synthesis and pharmacological evaluation of various families of compounds aimed at treating diseases that currently do not have a therapeutic solution.
In the first chapter, the steps followed for the development, in its preclinical phase, of a representative compound that was the object of intellectual protection by the Fundació Bosch i Gimpera (UB) are explained. In the second chapter, the synthetic studies resulting from the exploration of the reactivity of different positions of the family of bicyclic α-iminophosphonates are exposed, which have allowed access to new structures that have been subjected to pharmacological evaluation. Specifically, it has been possible to access a family of compounds that have shown a very relevant biological activity and with potential application to Alzheimer's disease, whose diffusion will be preserved as it is being evaluated for intellectual protection by of the Bosch i Gimpera Foundation.
In the third chapter, the synthetic studies resulting from the in-depth study of a multicomponent reaction that has given rise to a family of compounds with antiproliferative activity in a glioblastoma cell line are presented. This activity is similar to that of the drug used in the first line of treatment and, therefore, preliminary studies have been carried out that have made it possible to characterize the representative compound, promoting its development at the preclinical level.
In the fourth chapter, a family of compounds that inhibit an enzyme directly related to inflammatory processes is provided. This new family has improved metabolic characteristics compared to previous families developed in the group and that were the subject of intellectual protection.
The fifth chapter includes results derived from joint work with collaborating research groups, aimed at finding new applications for both compounds already previously published by us, with which we continue to work, and new compounds that we are developing.La síntesis de compuestos orgánicos heterocíclicos permite acceder a un amplio arsenal de compuestos con potencial actividad farmacológica. El presente manuscrito se enmarca en el campo de la química farmacéutica, desarrollando nuevas estrategias terapéuticas mediante el diseño, síntesis y evaluación farmacológica de diversas familias de compuestos orientadas al tratamiento de enfermedades que no tienen una solución terapéutica actualmente.
Después de una recopilación publicaciones y congresos en los que se ha realizado difusión de los resultados, en la introducción se comenta cuál es la problemática en relación a las enfermedades no cubiertas farmacológicamente y las posibles soluciones y, se comentan los objetivos que han guiado el trabajo realizado en los 5 capítulos que componen la Tesis.
En el primer capítulo, se explican los pasos seguidos para el desarrollo, en su fase preclínica, de un compuesto representativo que fue objeto de protección intelectual por parte de la Fundació Bosch i Gimpera (UB). En el segundo capítulo, se exponen los estudios sintéticos resultantes de la exploración de la reactividad de diferentes posiciones de la familia de α-iminofosfonatos bicíclios que han permitido acceder a nuevas estructuras que han sido sometidas a evaluación farmacológica. En concreto, se ha podido acceder a una familia de compuestos que han mostrado una actividad biológica muy relevante y con potencial aplicación a la enfermedad de Alzheimer, de la que se preservará su difusión por estar siendo objeto de evaluación para la su protección intelectual por parte de la Fundación Bosch i Gimpera.
En el tercer capítulo, se presentan los estudios sintéticos resultantes del estudio en profundidad de una reacción multicomponente que ha dado lugar a una familia de compuestos con actividad antiproliferativa en una línea celular de glioblastoma. Esta actividad es similar a la del fármaco que se utiliza en la primera línea de tratamiento y, por tanto, se han realizado estudios preliminares que han permitido caracterizar el compuesto representativo propulsando su desarrollo a nivel preclínico.
En el cuarto capítulo se aporta una familia de compuestos inhibidores de una enzima directamente relacionada con procesos inflamatorios. Esta nueva familia posee unas características metabólicas mejoradas respecto a familias anteriores desarrolladas en el grupo y que fueron objeto de protección intelectual.
En el quinto capítulo, se incluyen resultados derivados del trabajo conjunto con grupos de investigación colaboradores, orientados a la búsqueda de nuevas aplicaciones tanto de compuestos ya publicados previamente por nosotros, con los que seguimos trabajando, como nuevos compuestos que estamos desarrollando.
Al final de la memoria, en una sección anexa, se adjuntan publicaciones en revistas del ámbito de la química médica y farmacología de las que soy coautora pero que no son el objetivo principal de la Tesis.
Es importante destacar que la Tesis recoge un trabajo multidisciplinar en el que han participado grupos de investigación muy relevantes a nivel nacional e internacional y diversas instituciones
PROICTUS: proyecto socioasistencial y estudio de la continuidad asistencial y seguridad en pacientes con enfermedades cerebrovasculares
No full textL'ictus representa una de les principals causes de discapacitat i mortalitat a nivell mundial, amb un impacte social i econòmic de gran magnitud. En particular, l'ictus minor (IM), definit per una puntuació a l’escala NIHSS ≤5, s’associa a un risc elevat de recurrència precoç i a complicacions com la dependència funcional i el deteriorament cognitiu. Tot i que hi ha evidència que dona suport a seguiments personalitzats en aquest perfil de pacients, encara no s’han desenvolupat estratègies integrals que optimitzin la seva atenció i millorin els resultats en salut. L’objectiu de PROICTUS va ser demostrar la viabilitat i l’impacte d’un pla d’atenció individualitzat gestionat per una infermera líder del projecte, amb la finalitat de millorar l’experiència del pacient segons els resultats del qüestionari PROMIS 57 Profile v2.1 i la qualitat de vida mesurada amb l’EQ-5D-5L, així com reduir el risc de patir un nou ictus. Per això, es va realitzar un assaig clínic aleatoritzat (1:1) amb grups paral·lels i emmascarament parcial. Es van incloure pacients de 40 a 80 anys amb ictus isquèmic (NIHSS ≤5) o AIT amb dèficit motor, visual o de la parla, puntuació en l’escala Rankin modificada (mRS) <3, inici de l’episodi entre les 72 hores i els 14 dies previs a la inclusió, estabilitat clínica i neuroimatge compatible amb isquèmia. Entre 2020 i 2022 es van reclutar 25 pacients que van formar el grup d’intervenció (GI), el qual va rebre un seguiment telefònic mensual per al desenvolupament d’un pla d’atenció individualitzat estructurat en 7 intervencions. Mentrestant, el grup control (GC), format per 26 pacients, va rebre un seguiment convencional per part de l’atenció primària i neurologia. Ambdós grups estaven equilibrats pel que fa a antecedents, factors de risc vascular, etiologia i puntuació NIHSS. Tanmateix, les persones del GC tendien a ser més grans (67,1 [9,9] vs. 61,7 [10,2] anys) i presentaven una puntuació mRS més alta en el moment del reclutament (1,0 [1,0-2,0] vs. 1,0 [0,0-1,0]). L’estudi va ser viable amb una taxa de retenció del 92,4%. A més, es va observar una millora significativa en l’evolució de l’ansietat en el GI segons el qüestionari PROMIS 57 Profile v2.1 entre la visita de cribratge i la visita als 365 dies (1,6 [1,3-2,3] vs. 1,1 [1,0-1,8]). Va ser destacable l’efecte sobre l’adherència a la dieta mediterrània, que va augmentar al GI del 56% inicial fins al 80% als 365 dies, enfront d’un 46,2% inicial al GC que va disminuir fins al 25% als 365 dies. Tot i no observar-se diferències estadísticament significatives, en termes generals, el GI va mostrar una evolució favorable pel que fa al control de la pressió arterial, nivells de LDL i índex de massa corporal. L’anàlisi qualitativa va aportar una visió integral de l’experiència després de l’ictus tant en pacients com en familiars i cuidadores. La metodologia mixta va permetre una millor comprensió de les conseqüències de l’IM mitjançant la integració de dades quantitatives i qualitatives. Es va mostrar una major confirmació entre aquestes dues aproximacions per al GI (58,3% vs. 37,5%), una menor expansió del coneixement entre elles (16,7% vs. 37,5%) i la mateixa proporció de discordança (25%) per a ambdós grups. En conclusió, els resultats donen suport a la implementació de models de seguiment personalitzats amb efectes positius en la millora dels hàbits de prevenció secundària. Així mateix, posen de manifest el valor d’utilitzar enfocaments més amplis amb metodologia qualitativa enfront de models convencionals més tancats i limitats.El ictus representa una de las principales causas de discapacidad y mortalidad a nivel mundial, con un impacto social y económico de gran magnitud. En particular, el ictus minor (IM), definido por una puntuación en la escala NIHSS ≤5, se asocia a un elevado riesgo de recurrencia precoz y a complicaciones como la dependencia funcional y el deterioro cognitivo. Aunque existe evidencia que respalda seguimientos personalizados en este perfil de pacientes, aún no se han desarrollado estrategias integrales que optimicen su atención y mejoren sus resultados en salud. El objetivo de PROICTUS fue demostrar la viabilidad y el impacto de un plan de atención individualizado gestionado por una enfermera líder del proyecto, con el fin de mejorar la experiencia del paciente determinada por los resultados en el cuestionario PROMIS 57 Profile v2.1 y la calidad de vida medida a través del EQ-5D-5L, así como reducir el riesgo de sufrir un nuevo ictus. Para ello, se realizó un ensayo clínico aleatorizado (1:1) de grupos paralelos y enmascaramiento parcial. Se incluyeron pacientes de 40 a 80 años con ictus isquémico (NIHSS ≤5) o AIT con déficit motor, visual o del habla, puntuación en la escala Rankin modificada (mRS) <3, inicio del episodio entre las 72 h y 14 días previos a la inclusión, estabilidad clínica y neuroimagen compatible con isquemia. Entre 2020 y 2022 se reclutaron 25 pacientes que conformaron el grupo intervención (GI), el cual recibió seguimiento telefónico mensual para el desarrollo de un plan de atención individualizado y estructurado en 7 intervenciones. Mientras que el grupo control (GC) por su parte, contó con 26 pacientes que recibieron un seguimiento convencional por parte de AP y neurología. Ambos grupos estuvieron balanceados en cuanto a antecedentes, factores de riesgo vascular, etiología y NIHSS. Sin embargo, las personas del GC tendieron a ser mayores (67,1 [9,9] vs. 61,7 [10,2] años) y presentaron una puntuación en la mRS en el momento del reclutamiento superior (1,0 [1,0-2,0] vs. 1,0 [0,0-1,0]). El estudio fue viable con una tasa de retención del 92,4%. Además, se observó una mejora significativa en la evolución de la ansiedad en el GI según el cuestionario PROMIS 57 Profile v2.1 entre la visita screening y la visita a los 365 días (1,6 [1,3-2,3] vs. 1,1 [1,0-1,8]). Fue destacable el efecto en la adherencia a la dieta mediterránea, que aumentó en el GI desde el 56% inicial hasta el 80% a los 365 días frente a un 46,2% inicial en el GC que descendió al 25% a los 365 días. Pese a no observarse diferencias estadísticamente significativas, en términos generales, el GI registró una evolución favorable respecto al control de la presión arterial, niveles de LDL e índice de masa corporal. El análisis cualitativo aportó una visión integral de la experiencia después del ictus tanto en pacientes como en familiares y cuidadoras. La metodología mixta permitió una mejor comprensión de las consecuencias del IM al integrar datos cuantitativos y cualitativos. Se mostró una mayor confirmación entre estas dos aproximaciones para el GI (58,3% vs. 37,5%), una menor expansión de conocimiento entre ellas (16,7% vs. 37,5%) y la misma proporción de discordancia (25%) para ambos grupos. En conclusión, los resultados respaldan la implementación de modelos de seguimiento personalizados con efectos positivos en la mejora de hábitos de prevención secundaria. Asimismo, pone de relieve el uso de enfoques más amplios utilizando metodología cualitativa, frente a modelos convencionales, más cerrados y limitados.Stroke is one of the leading causes of disability and mortality worldwide, with a significant social and economic impact. In particular, minor stroke (MS), defined by a score on the NIHSS ≤5, is associated with a high risk of early recurrence and complications such as functional dependence and cognitive impairment. Although there is evidence supporting personalized follow-up in this patient profile, comprehensive strategies to optimize their care and improve health outcomes have not yet been developed. The objective of PROICTUS was to demonstrate the feasibility and impact of an individualized care plan managed and lead by a nurse, aiming to improve patient experience measured by the PROMIS 57 Profile v2.1 questionnaire and quality of life as assessed by the EQ-5D-5L, as well as reduce the risk of a recurrent stroke. To this end, a randomized controlled trial (1:1) with parallel groups and partial blinding was conducted. Patients aged 40 to 80 with ischemic stroke (NIHSS ≤5) or TIA with motor, visual, or speech deficits, a modified Rankin Scale (mRS) score <3, episode onset between 72 hours and 14 days prior to inclusion, clinical stability, and neuroimaging consistent with ischemia were included. Between 2020 and 2022, 25 patients were recruited into the intervention group (IG), which received monthly phone follow-up to undergo an individualized care plan structured in 7 interventions. Meanwhile, the control group (CG), composed of 26 patients, received conventional follow-up by primary care and neurology. Both groups were balanced in terms of medical history, vascular risk factors, aetiology, and NIHSS score. However, CG participants tended to be older (67.1 [9.9] vs. 61.7 [10.2] years) and had a higher mRS score at recruitment (1.0 [1.0–2.0] vs. 1.0 [0.0–1.0]). The study was feasible with a retention rate of 92.4%. Additionally, a significant improvement in anxiety evolution was observed in the IG according to the PROMIS 57 Profile v2.1 questionnaire between the screening visit and the 365-day visit (1.6 [1.3–2.3] vs. 1.1 [1.0–1.8]). Notable was the effect on adherence to the Mediterranean diet, which increased in the IG from 56% at baseline to 80% at 365 days, compared to a drop from 46.2% to 25% in the CG. Although no statistically significant differences were observed, overall, the IG showed favourable trends in blood pressure control, LDL levels, and body mass index. The qualitative analysis provided a comprehensive view of the post-stroke experience for patients, family members, and caregivers. The mixed methodology allowed a better understanding of the consequences of MS by integrating quantitative and qualitative data. There was greater confirmation between these two approaches in the IG (58.3% vs. 37.5%), less knowledge expansion between them (16.7% vs. 37.5%), and the same proportion of discordance (25%) in both groups. In conclusion, the results support the implementation of personalized follow-up models with positive effects on improving secondary prevention habits. Furthermore, it highlights the value of broader approaches using qualitative methodology compared to conventional, more restricted models
Relación entre el bienestar subjetivo y el bienestar psicológico en niños y niñas de 10 y 12 años: el rol de los afectos
No full textENG- Subjective well-being (SW) and psychological well-being (PH) constitute complex psychosocial phenomena that are undergoing conceptual and empirical development, which is reflected, among other things, in the lack of consensus on their definitions. SW refers to an individual's capacity to experience the maximum amount of pleasure and happiness possible and thereby achieve an ideal state of well-being. This includes emotional responses (positive and negative affects), satisfaction with various areas of life, and global judgments or appraisals of one's overall life satisfaction. PB, on the other hand, encompasses the individual's capacity to express positive emotions and engage in constructive self-reflection, aimed at fostering personal growth and improvement. Both have been primarily studied in adulthood, so several questions remain about whether their functioning and structure are comparable in boys and girls, especially with regard to PB, due to the scarcity of appropriate instruments for measuring the latter construct at these ages. Furthermore, the relationship between SW and BP is not yet sufficiently established, which greatly limits its understanding, so further research is needed. Consequently, the objective of this thesis is to identify the relationship between SW and BP, as well as the role of affect in this relationship, in children from 31 countries who participated in the third wave of the Children's Worlds project (https://isciweb.org/). To address this objective, three articles were written using descriptive, correlational, predictive, and instrumental methodologies with SEM techniques. Participants were selected from a database of 95,752 children, of whom 51.71% were 10-year-olds and the remaining 48.29% were 12-year-olds. Regarding gender distribution, 49.28% were boys and the remaining 50.72% were girls. The participants came from 31 countries across Europe, Asia, Africa, and the Americas. The results of the three studies point to: a) the existence of a multidimensional theoretical construct of BP in boys and girls, with significant differences observed based on age (higher BP in 10-year-olds than in 12-year-olds) and gender (boys reported higher BP than girls); b) the presence of a relationship and influence of positive affect (PA) on BP; however, the strength of this intensity varies depending on the participants' countries of origin, demonstrating that cultural factors impact the intensity of the relationship between these variables; and c) PA and negative affect (NA), which are part of SW, maintain a strong relationship with BP, establishing a correspondence between these two theoretical traditions from childhood. It is concluded from this doctoral thesis that both SW and BP function clearly during this developmental stage. Furthermore, these constructs are influenced by the cultural context, which leads to a differential assessment of well-being between groupsCAT- El Benestar Subjectiu (BS) i el Benestar Psicològic (BP) constitueixen fenòmens psicosocials complexos que es troben en procés de desenvolupament conceptual i empíric, cosa que es reflecteix, entre altres coses, en la manca de consens en la seva definició. El BS té a veure amb la capacitat de l'individu per experimentar la màxima quantitat de plaer i felicitat possible i assolir un estat ideal de benestar, això inclou les respostes emocionals (afectes positius i negatius), la satisfacció amb diversos àmbits de la vida i els judicis globals o valoracions sobre el grau de satisfacció amb la vida en general. Per part seva, el BP comprèn la capacitat dels individus per manifestar emocions positives i participar en una autoreflexió constructiva, destinada a fomentar el creixement i la millora personal. Tots dos han estat principalment estudiats en l'edat adulta, per la qual cosa encara existeixen diverses interrogants sobre si el seu funcionament i estructura és equiparable en nens i nenes, especialment pel que fa al BP, per l'escassetat d'instruments apropiats per mesurar aquest últim constructe a aquestes edats. A més, la relació entre el BS i el BP no està encara prou establerta, cosa que limita enormement la seva comprensió, i per això cal dur a terme més investigació sobre això. Per tant, l'objectiu de la present tesi és identificar la relació entre el BS i el BP, així com el rol dels afectes en aquesta relació, en nens i nenes de 31 països que van participar de la 3a onada del projecte Children's Worlds (https://isciweb.org/). Per respondre aquest objectiu, s'han elaborat tres articles emprant metodologia descriptiva, correlacional, predictiva i instrumental amb tècniques SEM. La selecció dels participants va partir d'una base de dades de 95.752 nens i nenes, el 51.71% dels quals corresponen a nens/es de 10 anys i el 48.29% restant a nens/es de 12 anys. Pel que fa a la distribució pel gènere, el 49,28% són nens i el 50,72% restant són nenes. Els participants provenen de 31 països d'Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica. Els resultats dels tres estudis apunten a: a) l'existència d'un constructe teòric de BP, amb caràcter multidimensional, en nens i nenes, observant diferències significatives en funció de l'edat (major BP en nens de 10 anys que de 12 anys) i del gènere (els nens reporten més BP que les nenes); b) la presència d'una relació i la influència de l'afecte positiu (AP) al BP, però, la força de la intensitat varia en funció dels països d'origen dels participants, mostrant que el factor cultural impacta en la intensitat de la relació entre aquestes variables; ic) L'AP i l'afecte negatiu (AN), que formen part del BS, mantenen una relació forta amb el BP, la qual cosa estableix una correspondència entre aquestes dues tradicions teòriques des de la infància. Es conclou després d'aquest treball de tesi doctoral que tant del BS com el BP funcionen de manera manifesta durant aquesta etapa evolutiva. A més, aquests constructes es troben influenciats pel context cultural, cosa que porta a una avaluació diferencial del benestar entre grupsPrograma de Doctorat en Psicologia, Salut i Qualitat de Vid