Tesis Doctorals en Xarxa
Not a member yet
46997 research outputs found
Sort by
Thermo-hydro-mechanical-chemical impacts of high-temperature aquifer thermal energy storage
No full text(English) High Temperature Aquifer Thermal Energy Storage (HT-ATES) involves the injection and extraction of non-isothermal fluids into aquifers and triggers thermo-hydro-mechanical-chemical processes. These processes must be analysed and understood for obtaining safe and efficient HT-ATES systems. This thesis aims to deepen the understanding of these processes, provide methods and solutions that can be easily and straghtforwardly implemented, for assessing the impact and feasibility of these systems and iii) forecast the system's long-term performance.
First, the coupled thermo-hydro-mechanical finite (THM) element code CODE_BRIGHT has been verified against several tests of a benchmark for thermo-hydraulic processes (TH) in geothermal situations. This code has been used in the development of other methods of the thesis. It has been showed that CODE_BRIGHT is competent in performing all these tests.
Second, a method that can be used to develop analytical and semi-analytical solutions for calculating reaction rates for non-isothermal cases has been developed. The method assumes that aqueous and mineral reactions are in equilibrium. The chemistry has been decoupled from the TH processes. In the chemical part of the method, batch calculations are performed to obtain dissolution or precipitation of minerals and water chemistry changes due to temperature variations. The TH part consists of calculating temperature and spatial and temporal derivatives of temperature. From this, one can easily calculate both the chemical composition of groundwater and the rates of mineral precipitation or dissolution. The method facilitates comprehension of the dominant reactive transport processes, mineral reaction rates and porosity changes. The application of this method for simulating a HT-ATES system resulted in a reduction of computational costs by a factor of seven compared to a conventional coupled thermo-hydro-chemical numerical code.
Third, a dimensional and numerical analysis of the THM behaviour of a pilot HT-ATES system has been proposed. Three dimensionless numbers that could be easily implemented have been obtained: Peclet number and two numbers for the hydraulic and thermal strains. The Peclet number, which has been decomposed in conductive and dispersive terms, is useful to identify the dominant TH flux (advection, dispersion or conduction). Hydraulic and thermal strains numbers relate the strain generated by changes of hydraulic head and temperature, respectively, with respect the initial total strain of the system. This study's findings have revealed information about the main TH fluxes and their domain areas, evolution of the energy efficiency of the system over time and the role of the hydraulic and thermal loads generated by the injection and extraction of hot water in the vertical displacement of the terrain. The study has provided information about the behaviour and efficiency of the system to long term operation.
Finally, an analytical solution for calculating ground surface uplift due to point non-isothermal injections which takes into account thermal and hydraulic head changes has been presented. The main advantage of this solution is its easy implementation in a superfast way, in terms of computational cost, in comparison to a standard thermo-hydro-mechanical code. This solution has been verified satisfactorily against results from a coupled THM numerical model and field data (levelling and PS-INSAR) in a leakage case in a geothermal power plant. The results have demonstrated the contribution of hydraulic head and temperature to ground surface displacements and have facilitated an understanding of the effect of the natural geothermal gradient. The solution is useful for forecasting ground displacement resulting from point injections and extractions under various conditions and time scales.(Català) L'emmagatzematge d'energia tèrmica d’alta temperatura en aqüífers (HT-ATES) implica la injecció i extracció de fluids no isotèrmics en aqüífers, provocant processos termo-hidro-mecànic-químics. Aquests processos han de ser analitzats i compresos per aconseguir sistemes HT-ATES segurs i eficients. Aquesta tesi té com a objectius aprofundir en la comprensió d'aquests processos, proporcionar mètodes i solucions d'implementació fàcil i directa per avaluar l'impacte i la viabilitat dels sistemes HT-ATES, i preveure el rendiment a llarg termini d’aquests sistemes.
En primer lloc, s’ha verificat el codi d'elements finits acoblat termo-hidro-mecànic (THM) CODE_BRIGHT davant dels processos termo-hidràulics (TH) en situacions geotèrmiques mitjançant diverses proves d'un benchmark. Aquest codi s'ha utilitzat en el desenvolupament d'altres mètodes de la tesi. S’ha demostrat que CODE_BRIGHT és competent per realitzar totes aquestes proves.
En segon lloc, s’ha desenvolupat un mètode que pot ser utilitzat per desenvolupar solucions analítiques i semi-analítiques per calcular les velocitats de reacció en casos no isotèrmics. El mètode assumeix que les reaccions aquoses i de minerals estan en equilibri. S’ha desacoblat la química dels processos TH. En la part química del mètode, es realitzen càlculs per lots en què els minerals es dissolen o precipiten, i la química de l'aigua canvia a causa de les variacions de temperatura. La part TH consisteix a calcular la temperatura i les derivades espacials i temporals de la temperatura. A partir d'això, es pot calcular fàcilment tant la composició química de l'aigua subterrània com les velocitats de precipitació o dissolució dels minerals. El mètode facilita la comprensió dels processos dominants de transport reactiu, les taxes de reacció de minerals i els canvis en la porositat. L'aplicació d'aquest mètode per simular un sistema HT-ATES va reduir els costos computacionals en un factor de set en comparació amb un codi numèric convencional acoblat termo-hidro-químic.
En tercer lloc, s’ha proposat una anàlisi adimensional i numèrica del comportament THM d'un sistema pilot HT-ATES. S’han obtingut tres números adimensionals de fàcil implementació: el número de Peclet, que s'ha descompost en els termes conductiu i dispersiu, és útil per identificar els fluxos TH dominants (advecció, dispersió o conducció); i dos números que relacionen la deformació generada pels canvis en la càrrega hidràulica i la temperatura, respectivament, amb la deformació total inicial del sistema. Els resultats han revelat informació sobre els principals fluxos TH i les seves àrees de domini, l'evolució temporal de l'eficiència energètica del sistema i el paper de les càrregues hidràuliques i tèrmiques generades per la injecció i extracció d'aigua calenta en el desplaçament vertical del terreny. L'estudi ha brindat informació sobre el comportament i eficiència del sistema per a la seva operació a llarg termini.
Finalment, s’ha presentat una solució analítica per calcular l’aixecament de la superfície terrestre degut a injeccions puntuals no isotèrmics, tenint en compte els canvis de temperatura i de càrrega hidràulica. Els casos d'injecció puntual inclouen la fuga dels pous d'un sistema HT-ATES o d'altres aplicacions geotèrmiques. El principal avantatge d'aquesta solució és la seva fàcil implementació de manera súper ràpida, en termes de cost computacional, en comparació amb un codi estàndard THM. Aquesta solució ha estat verificada satisfactòriament amb els resultats d'un model numèric THM acoblat i dades de camp (nivellació i PS-INSAR) en un cas de fuga d’una planta geotèrmica. Els resultats han demostrat la contribució de la càrrega hidràulica i la temperatura als desplaçaments de la superfície terrestre i han facilitat la comprensió de l'efecte del gradient geotèrmic natural. La solució és útil per preveure el desplaçament del terreny resultant d'injeccions i extraccions puntuals sota diverses condicions o al llarg del temps.(Español) El almacenamiento de energía térmica de alta temperatura en acuíferos (HT-ATES) implica la inyección y extracción de fluidos no isotérmicos en acuíferos, desencadenando procesos termo-hidro-mecánico-químicos. Estos procesos deben ser analizados y comprendidos para obtener sistemas HT-ATES seguros y eficientes. Esta tesis tiene como objetivos profundizar en la comprensión de estos procesos, proporcionar métodos y soluciones de implementación fácil y directa para evaluar el impacto y la viabilidad de los sistemas HT-ATES, y predecir el rendimiento a largo plazo de estos sistemas.
En primer lugar, se ha verificado el código de elementos finitos acoplado termo-hidro-mecánico (THM) CODE_BRIGHT frente a procesos termo-hidráulicos (TH) en situaciones geotérmicas mediante varios tests de un benchmark. Este código se ha utilizado en el desarrollo de otros métodos de la tesis. Se ha demostrado que CODE_BRIGHT es competente para realizar todos los tests.
En segundo lugar, se ha desarrollado un método que puede ser utilizado para desarrollar soluciones analíticas y semi-analíticas para calcular las velocidades de reacción en casos no isotérmicos. El método asume que las reacciones acuosas y de minerales están en equilibrio. Se ha desacoplado la química de los procesos TH. En la parte química del método, se realizan cálculos por lotes en los que los minerales se disuelven o precipitan, y la química del agua cambia debido a las variaciones de temperatura. La parte TH consiste en calcular la temperatura y las derivadas espaciales y temporales de la temperatura. A partir de esto, se puede calcular fácilmente tanto la composición química del agua subterránea como las velocidades de precipitación o disolución de los minerales. El método facilita la comprensión de los procesos dominantes de transporte reactivo, las tasas de reacción de minerales y los cambios en la porosidad. La aplicación de este método en un sistema HT-ATES redujo los costos computacionales en un factor de siete en comparación con un código numérico convencional acoplado termo-hidro-químico.
En tercer lugar, se ha propuesto un análisis adimensional y numérico del comportamiento THM de un sistema piloto HT-ATES. Se han obtenido números adimensionales de fácil implementación: el número de Peclet, que se ha descompuesto en los términos conductivo y dispersivo, es útil para identificar los flujos TH dominantes (advección, dispersión o conducción); y dos números que relacionan la deformación generada por los cambios en la carga hidráulica y la temperatura, respectivamente, con respecto a la deformación total inicial del sistema. Los hallazgos de este estudio han revelado información sobre los principales flujos TH y sus áreas de dominio, la evolución temporal de la eficiencia energética y el papel de las cargas hidráulicas y térmicas debidas a la inyección de agua caliente en el desplazamiento vertical del terreno. El estudio ha brindado información sobre el comportamiento y la eficiencia del sistema para su operación a largo plazo.
Finalmente, se ha presentado una solución analítica para calcular el levantamiento de la superficie terrestre debido a inyecciones puntuales no isotérmicas, teniendo en cuenta los cambios de temperatura y de carga hidráulica. La principal ventaja de esta solución es su fácil implementación de manera súper rápida, en términos de costo computacional, en comparación con un código estándar THM. Esta solución ha sido verificada satisfactoriamente con los resultados de un modelo numérico THM acoplado y datos de campo (nivelación y PS-INSAR) en un caso de fuga de una planta geotérmica. Los resultados han demostrado la contribución de la carga hidráulica y la temperatura en los desplazamientos de la superficie terrestre y han facilitado la comprensión del efecto del gradiente geotérmico natural. La solución es útil para prever el desplazamiento del terreno resultante de inyecciones y extracciones puntuales bajo diversas condiciones o a lo largo del tiempo.DOCTORAT EN ENGINYERIA DEL TERRENY (Pla 2012
Macrophage iron metabolism dysregulation in psoriasis
No full textPrograma de Doctorat en Biomedicina / Tesi realitzada a l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS)[eng] Macrophages are the most plastic immune cells, representing the first line of defence after the physical barriers and acting as antigen-presenting cells to activate the adaptive immunity. They are present in the tissues at homeostatic conditions and, in case of infection or injury, their number increases by extravasation of circulating monocytes. Macrophage infiltration is a common feature of both acute and chronic inflammatory conditions. Psoriasis is a chronic autoimmune disease characterized by skin lesions and systemic manifestations. ZEB1 is a transcription factor and a key regulator of cell plasticity with roles from embryonic development to cancer progression. The role of ZEB1 in macrophages is now being characterized. It regulates the switch from a pro-inflammatory and immunogenic to an anti-inflammatory and tolerogenic phenotype. Our analysis of a published transcriptomics study indicates that ZEB1 expression is reduced in psoriasis-affected skin areas compared to unaffected regions and healthy controls skin.
These precedents led us to investigate the role of ZEB1 in macrophages in psoriasis. We found that mice lacking ZEB1 in their macrophages (1∆") exposed to a chemical model of psoriasis (imiquimod) exhibited worsening of skin (increased skin thickness and skin oxidative damage levels) and systemic (e.g., splenomegaly) inflammation. To characterize ZEB1 regulated transcriptome in this model, we conducted skin scRNA-seq and macrophage ATAC-seq of control and 1∆" mice, which revealed the upregulation of iron-related genes in 1∆" macrophages, subsequently supported by histological analysis. We also found that ZEB1 interacts with BACH1, a master transcriptional repressor of iron-related genes, and that this interaction is weakened in the context of the imiquimod treatment. The link between increased iron levels and macrophages function in skin microenvironment was supported by in vivo experiments, where skin macrophages and iron were depleted. Our results in mice were supported by data in psoriatic patients that exhibited increased iron and iron-related damage levels in the monocytes from peripheral blood compared to healthy controls. Altogether, our data show a role for ZEB1 in skin macrophages protecting against local and systemic inflammation in psoriasis through the repression of iron metabolism genes.[cat] Els macròfags són les cèl·lules immunitàries més plàstiques, representant la primera línia de defensa després de les barreres físiques i actuant com a cèl·lules presentadores d'antígens per activar la immunitat adaptativa. Estan presents en els teixits en condicions homeostàtiques i, en cas d'infecció o lesió, el seu nombre augmenta per extravasació dels monòcits circulants. La infiltració de macròfags és una característica comuna de les condicions inflamatòries agudes i cròniques. La psoriasi és una malaltia autoimmune crònica caracteritzada per lesions cutànies i manifestacions sistèmiques. ZEB1 és un factor de transcripció i un regulador clau de la plasticitat cel·lular amb un rol clau en processos com el desenvolupament embrionari i la progressió del càncer. El paper de ZEB1 en macròfags s'està caracteritzant actualment. Regula el canvi d'un fenotip proinflamatori i immunogènic a un fenotip antiinflamatori i tolerogen. La nostra anàlisi d'un estudi de transcriptòmica publicat indica que l'expressió ZEB1 es redueix en les àrees de la pell afectades per psoriasi en comparació amb les no afectades i als controls sans de la pell.
Aquests precedents ens van portar a investigar el paper de ZEB1 en macròfags en la psoriasi. Vam trobar que els ratolins que no tenien ZEB1 en els seus macròfags (1∆"), quan eren exposats a un model químic de psoriasi (imiquimod), mostraven un empitjorament de la pell (augment del gruix i del dany oxidatiu a la pell) i un augment de la inflamació sistèmica (per exemple, esplenomegàlia). Per caracteritzar el transcriptoma regulat per ZEB1 en aquest model, vam dur a terme un scRNA-seq de la pell i un ATAC-seq de macròfags de ratolins control i 1∆", que van revelar un augment de la regulació de gens relacionats amb el ferro en macròfags 1∆, posteriorment suportat per anàlisis histològiques. També vam trobar que ZEB1 interactua amb BACH1, un important repressor transcripcional de gens relacionats amb el ferro, i que aquesta interacció es debilita en el context del tractament amb imiquimod. El vincle entre l'augment dels nivells de ferro i la funció dels macròfags en el microambient de la pell va ser corroborat per experiments in vivo, on els macròfags de la pell i el ferro es van eliminar. Els nostres resultats en ratolins van ser suportats per dades en pacients psoriàtics, on s’observava un augment dels nivells de ferro i del dany relacionat amb el ferro en els monòcits de la sang perifèrica en comparació amb els controls sans. En conjunt, les nostres dades indiquen que ZEB1 té un paper clau als macròfags de la pell, protegint contra la inflamació local i sistèmica en la psoriasi a través de la repressió dels gens del metabolisme del ferro
Applications of hydroxyapatite nanoparticles in the field of biomedicine
No full text(English) In the biomedical field, calcium phosphates have attracted attention due to their biocompatibility and bioactivity. They can be found in different individual phases (e.g., amorphous calcium phosphate, tricalcium phosphate, tetracalcium phosphate, octacalcium phosphate and hydroxyapatite), which vary in composition, Ca/P ratio, crystalline structure, degree of substitution, and properties. Among them, carbonated-low crystallinity and highly crystalline hydroxyapatite (CHAp and HAp, respectively) have principally been used for the design of targeted drug delivery systems (DDS) and implant coatings.
As the study of the CHAp and HAp nanoparticles with modified morphologies or with different ionic substituents is commonly focused on the characterization of the systems or on the general analysis of the induced biochemical response, the main objective of the thesis was to extend the knowledge of their biomolecular impact in a variety of cell lines (e.g., tumoral or osteoblastic cell lines).
On the first chapter, the potential of CHAp as a carrier for doxycycline (DOX) was evaluated. The system was designed to facilitate the delivery of the antibiotic, repurposed as an antitumoral agent. Moreover, the additive effect of the constituent CHAp ions was demonstrated and the triggered changes in the proteomic and lipidomic profiles were in detail described for the first time by SR-FTIRM. The analysis of TEM micrographs helped to elucidate the morphological variations in the cells treated with CHAp or DOX- CHAp nanoparticles, providing evidence that the mineral systems induce different death mechanisms in the normal and tumoral cell lines. In order to offer a more controlled drug release and to reduce the effect of CHAp components on the normal cells, the nanoparticles were included in electrospun PLA or PLA-PEG fibers in the following chapter. Interestingly, only the PLA-PEG scaffolds allowed the release of antibiotic.
In the subsequent chapter, HAp was synthesized with an urchin-like morphology. These nanoparticles were characterized and their potential role as drug carrier of gentamicin was similarly described for the first time. In addition, urchin like nanoparticles with a fluor substitution were prepared and their encapsulation efficiency compared to the values obtained with CHAp and the non-substituted urchin-like systems. The formulated carriers were originally thought as an implant coating that could help prevent the post-surgical infections that remain the principal complication of the orthopedic procedures. The newly developed systems were successfully electrodeposited on the polydopamine/collagen coated implants, followed by a final electrodeposited layer of poly-lysine.(Català) En el camp de la biomedicina, els fosfats de calci atrauen l'atenció dels investigadors a causa de la seva biocompatibilitat i bioactivitat. Aquests minerals es poden trobar en diverses fases individuals (per exemple, el fosfat de calci amorf, el tricalci fosfat, el tetracalci fosfat, l’octocalci fosfat i la hidroxiapatita), les quals varien en la seva composició, proporció Ca/P, estructura cristal·lina, percentatge de substitució i propietats. Entre elles, la hidroxiapatita carbonatada i de baixa cristal·linitat i la hidroxiapatita altament cristal·lina (CHAp i HAp, ambdues per les seves sigles en anglès, respectivament) han estat principalment considerades per al disseny de sistemes d'administració de fàrmacs dirigits (DDS per les seves sigles en anglès) i recobriment d'implants.
Pel que fa a l'estudi de les fases minerals esmentades, la investigació està comunament focalitzada en modificar la seva morfologia o variar la seva estructura química mitjançant diverses substitucions iòniques que comporten una detallada caracterització de les propietats fisicoquímiques dels sistemes. En contrast, l'efecte biològic de les nanopartícules sol limitar-se a una anàlisi bàsica de viabilitat o adherència cel·lular al biomaterial. Per aquest motiu, l'objectiu principal d'aquesta tesi va ser ampliar el coneixement sobre la resposta bioquímica de diverses línies cel·lulars (per exemple, línies tumorals i osteoblàstiques).
En el primer capítol, es va estudiar el potencial de CHAp com a portador de l'antibiòtic doxiciclina (DOX). El sistema va ser dissenyat per facilitar el transport i alliberament del fàrmac, el qual va ser replantejat com a agent antitumoral. Així mateix, l'efecte additiu dels ions constituents de CHAp va ser demostrat tant en una línia normal com en una tumoral. A aquest respecte, la principal aportació d'aquesta investigació correspon a la descripció dels canvis en els perfils proteics i lipídics en ambdues línies cel·lulars mitjançant l’espectroscòpia infraroja transformada de Fourier basada en radiació de sincrotró (SR-FTIR, per les seves sigles en anglès). L'anàlisi de les micrografies obtingudes per microscòpia electrònica de transmissió (TEM, per les seves sigles en anglès) va contribuir en la determinació dels canvis morfològics induïts en les línies cel·lulars tractades amb nanopartícules de CHAp o DOX-CHAp, oferint evidència que aquests sistemes minerals desencadenen mecanismes de mort diferents i dependents del tipus cel·lular. Basant-se en aquests resultats, les nanopartícules van ser incloses en fibres de PLA o PLA-PEG electrofilades en el següent capítol. L'objectiu va ser millorar l'alliberament del fàrmac i disminuir els efectes dels ions constituents de CHAp en les línies normals. Entre ambdues, els bastides de PLA-PEG van ser els únics que van demostrar l'alliberament de l'antibiòtic.
El següent capítol va ser destinat a la síntesi de HAp amb una morfologia tipus eriçó (UHAp). Simultàniament, es van elaborar nanopartícules de UHAp substituïdes amb fluor (FUHAp) i, posteriorment, es va analitzar per primera vegada el potencial d'ambdues tipologies per encapsular gentamicina i actuar com a portadores de l'antibiòtic. Els resultats van ser comparats amb els obtinguts amb CHAp. Els sistemes d'administració de gentamicina produïts van ser inicialment concebuts com a recobriments d'implants que podrien ajudar a prevenir la infecció de les estructures protètiques, la qual es manté com la principal causa de complicacions de les cirurgies ortopèdiques. Les nanopartícules van ser exitosament electrodepositades sobre implants de titani prèviament recoberts amb polidopamina i col·lagen, seguit pel recobriment amb una última capa electrodepositada de polilisina.(Español) En el campo de la biomedicina, los fosfatos de calcio atraen la atención de los investigadores debido a su biocompatibilidad y bioactividad. Estos minerales pueden ser encontrados en diversas fases individuales (por ejemplo, el fosfato de calcio amorfo, el tricalcio de fosfato, el tetracalcio de fosfato, el octocalcio de fosfato y la hidroxiapatita), las cuales varían en su composición, proporción Ca/P, estructura cristalina, porcentaje de sustitución y propiedades. Entre ellos, la hidroxiapatita carbonatada y de baja cristalinidad y la hidroxiapatita altamente cristalina (CHAp y HAp, ambos por sus siglas en inglés, respetivamente) han sido principalmente considerados para el diseño de sistemas de administración de fármacos dirigidos (DDS por sus siglas en inglés) y recubrimiento de implantes.
Respecto al estudio de las fases minerales mencionadas, la investigación está comúnmente focalizada en modificar su morfología o variar su estructura química por medio de diversas sustituciones iónicas que conllevan a una detallada caracterización de las propiedades fisicoquímicas de los sistemas. En contraste, el efecto biológico de las nanopartículas suele limitarse a un análisis básico de viabilidad o adherencia celular al biomaterial. Por este motivo, el objetivo principal de esta tesis fue ampliar el conocimiento sobre la respuesta bioquímica de diversas líneas celulares (por ejemplo; líneas tumorales y osteoblásticas).
En el primer capítulo, se estudió el potencial de CHAp como carrier del antibiótico doxiciclina (DOX). El sistema fue diseñado para facilitar el transporte y liberación del fármaco, el mismo que fue replanteado como agente antitumoral. Asimismo, el efecto aditivo de los iones constituyentes de CHAp fue demostrado tanto en una línea normal como en una tumoral. Al respecto, el principal aporte de esta investigación corresponde a la descripción de los cambios en los perfiles proteicos y lipídicos en ambas líneas celulares por medio de la espectroscopia infrarroja transformada de Fourier basada en radiación de sincrotrón (SR-FTIR, por sus siglas en inglés). El análisis de las micrografías obtenidas por microscopia electrónica de transmisión (TEM, por sus siglas en inglés) contribuyó en la determinación de los cambios morfológicos inducidos en las líneas celulares tratadas con nanopartículas de CHAp o DOX- CHAp, ofreciendo evidencia de que estos sistemas minerales desencadenan mecanismos de muerte diferentes y dependientes del tipo celular. Con base a estos resultados, las nanopartículas fueron incluidas en fibras de PLA o PLA-PEG electrohiladas en el siguiente capítulo. El objetivo fue mejorar la liberación del fármaco y disminuir los efectos de los iones constituyentes de CHAp en las líneas normales. Entre ambos, los scaffolds de PLA-PEG fueron los únicos que demostraron la liberación del antibiótico.
El capítulo siguiente fue destinado a la síntesis de HAp con una morfología tipo erizo (UHAp). Simultáneamente, se elaboraron nanopartículas de UHAp sustituidas con fluor (FUHAp) y, posteriormente, se analizó por primera vez el potencial de ambas tipologías para encapsular gentamicina y actuar como carriers del antibiótico. Los resultados fueron comparados con los obtenidos con CHAp. Los sistemas de administración de gentamicina producidos fueron inicialmente concebidos como recubrimientos de implantes que podrían ayudar a prevenir la infección de las estructuras protésicas, la cual se mantiene como la principal causa de complicaciones de las cirugías ortopédicas. Las nanopartículas fueron exitosamente electrodepositadas sobre implantes de titanio previamente recubiertos con polidopamina y colágeno, seguido por el recubrimiento con una última capa electrodepositada de poli-lisina.DOCTORAT EN POLÍMERS I BIOPOLÍMERS (Pla 2012
Prior vaccination maintains lymphatic structure organisation and avoids post-acute virus infection sequelae
No full textLa síndrome de Post-infecció aguda (PAIS) és un fenomen poc estudiat que es produeix després d’una infecció viral aguda. Malgrat que la infecció inicial es resol en poques setmanes, poden aparèixer símptomes persistents o tardans un cop la infecció s’ha resolt. Mitjançant el model murí d’infecció pel virus de la coriomeningitis limfocítica (LCMV), hem investigat els mecanismes relacionats amb la immunitat de l’hoste en aquestes síndromes. Els resultats mostren que, després de superar la infecció, els animals experimenten immunodepressió causada per la destrucció del teixit limfàtic esplènic que afecta la seva estructura i funció. La vacunació contra LCMV prevé aquest dany i el consegüent estat d’immunosupressió associat. Aquestes troballes posicionen el model LCMV com a clau per estudiar les PAIS i ressalten la importància de la vacunació, no només per evitar les complicacions de la infecció inicial, sinó també per prevenir seqüeles immunològiques a llarg termini.Post-acute infection syndromes (PAIS) represent significant yet poorly understood phenomena following acute viral infections. While the host typically resolves acute infections within weeks, emerging evidence suggests that long-term symptoms can persist or arise after primary infection resolution. Using the Lymphocytic choriomeningitis virus (LCMV) infection mice model, we investigated the mechanisms underlying immune-related PAIS. We demonstrate that LCMV-infected animals exhibit an immune-depressed state even after successful viral control. The underlying mechanism is the massive destruction of splenic lymphatic tissue which is extended far beyond the time of virus control and affects compartmentalization and extracellular matrix networks. Importantly, LCMV vaccination prevents from LCMV-mediated lympathic tissue destruction and subsequent compromised immunological state. These findings establish LCMV infection as a viable model for studying immune-related PAIS and highlight the importance of vaccination in preventing both acute infection mediated pathology and potential PAIS.Universitat Pompeu Fabra. Doctorat en Biomedicin
Senyors, pagesia i inversions barcelonines. La llarga transició a la vall baixa del Llobregat (segles XI fins a principis del XIX)
No full textENG- This research explores how the agricultural landscape of a part of the lower Llobregat valley was shaped from the Middle Ages to the nineteenth century, specifically in the territories of Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, and Santa Creu d’Olorda. The study delves into how the region’s agrarian development was closely linked to investments from Barcelona and to the way local peasantry managed their lands.
One of the main threads is to understand the relationship between large landowners and smallholdings, how the peasantry differentiated among themselves, and how processes of indebtedness could lead peasants to lose their lands. The importance of access to water is also addressed, as well as the role played by Barcelona’s elites, who, over the centuries, accumulated land in this region.
To achieve this, the research is based on sources such as property registers, tax records, wills, sharecropping or lease contracts, and legal disputes over water and land ownership. In addition, documents relating to political and social activities of the most significant case studies have been analyzed occasionally.
The study emphasizes how, over time, crops became increasingly specialized, especially in fruit trees and vineyards, and how all this transformed the rural landscape and society. Through concrete examples of estates belonging to Barcelona and local families—such as the Quadra del Palau, Torre Blanca, Can Falguera, or the Rovira and Ribes de la Iglesia families—it becomes clear how pivotal their role was in shaping the fields of the lower Llobregat.
In this way, the work offers a comprehensive look at how social, economic, and political factors gradually shaped the agrarian model of this territory, showing its evolution from feudalism to the beginnings of rural capitalismCAT- Aquesta recerca explora com es va formar el paisatge agrícola a una part de la vall baixa del Llobregat des de l’Edat Mitjana fins al segle XIX, concretament als territoris de Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern i Santa Creu d’Olorda. L’estudi posa el focus en el desenvolupament agrari de la zona, que va estar estretament lligat a les inversions provinents de Barcelona i a la manera com la pagesia gestionava les terres.
Un dels fils conductors és entendre la relació entre grans propietaris i petites explotacions, la manera com la pagesia es diferenciava internament i com els processos d’endeutament podien comportar la pèrdua de terres per part dels camperols. També tracta la importància de l’accés a l’aigua i el paper de les elits barcelonines, que al llarg dels segles van acumular terres en aquesta comarca.
Per assolir aquests objectius, la investigació parteix de documents com capbreus, cadastres, testaments, contractes de masoveria o arrendaments i litigis sobre l’aigua i la propietat. A més, de manera puntual, s’han analitzat documents relacionats amb activitats polítiques i socials dels casos més destacats.
L’estudi destaca com, al llarg del temps, els cultius es van especialitzar, sobretot en fruiters i vinyes, i com aquestes transformacions van alterar el paisatge i la societat rural. Mitjançant exemples concrets de patrimonis de famílies barcelonines i locals —com la Quadra del Palau, Torre Blanca, can Falguera o les famílies Rovira i Ribes de la Iglesia— es posa en evidència el paper clau que van tenir en la configuració del camp baixllobregatí.
D’aquesta manera, el treball ofereix una mirada completa sobre com els factors socials, econòmics i polítics van donar forma al model agrari d’aquest territori, tot mostrant la seva evolució des del feudalisme fins als inicis del capitalisme ruralPrograma de Doctorat en Ciències Humanes, del Patrimoni i de la Cultur
Clasificación de productos basada en la incertidumbre de la demanda para la gestión eficiente de inventarios
No full textLa necessitat de tancar la bretxa existent entre la pràctica actual i els resultats de la recerca teòrica sobre la gestió de la incertesa en les cadenes de subministrament requereix l’adopció de tècniques de gestió de la incertesa de la demanda, que facilitin la presa de decisions tàctiques i operatives per tal de millorar l’eficiència de les cadenes. La idoneïtat de les tècniques proposades es contrasta mitjançant estudis de cas en diferents contextos empresarials (indústria vitivinícola, una cadena de farmàcies amb missió social i una fàbrica de sacs de polipropilè).
Les cadenes de subministrament s’enfronten a nivells creixents d’incertesa que han de ser gestionats a nivell estratègic, tàctic i operatiu. Aquesta tesi avalua una metodologia de classificació de productes basada en la incertesa de la demanda, amb l’objectiu de millorar la gestió d’inventaris. Mitjançant estudis de cas en indústries diverses, es comparen enfocaments tradicionals com la classificació ABC amb un mètode quantitatiu de matriu 2x2 que utilitza el volum mitjà i la variabilitat de la demanda (coeficient de variació). També es compara aquest mètode amb enfocaments qualitatius de classificació de productes.
El mètode quantitatiu proposat permet identificar la incertesa aportada per cada unitat de producte, la qual cosa constitueix una informació essencial per a la presa de decisions en la gestió de la cadena, on la incertesa de l’entorn es veu amplificada per decisions tàctiques o operatives adoptades pels gestors sense disposar d’aquesta informació.
Els resultats mostren que els mètodes basats en la incertesa permeten una classificació més precisa, milloren les decisions sobre nivells de servei i estoc de seguretat, i tenen una major acceptació per part dels usuaris. Aquesta tesi contribueix a reduir la bretxa entre la teoria i la pràctica en la classificació d’inventaris sota incertesa, i proposa un model replicable, fàcil d’implementar, de baix cost i aplicable a diversos sectors industrials.La necesidad de cerrar la brecha existente entre la práctica actual y los resultados de la investigación teórica sobre la gestión de la incertidumbre de las cadenas de suministro, requiere la adopción de técnicas de gestión de la incertidumbre de la demanda, que faciliten la toma de decisiones tácticas u operativas para mejorar la eficiencia de las cadenas. Se contrasta la adecuación de las técnicas propuestas mediante estudios del caso en diferentes contextos empresariales (industria vitivinícola, cadena de farmacias con una misión social y fábrica de sacos de polipropileno).
Las cadenas de suministro enfrentan crecientes niveles de incertidumbre que deben ser gestionados a nivel estratégico, táctico y operativo. Esta tesis evalúa una metodología de clasificación de productos basada en la incertidumbre de la demanda, con el objetivo de mejorar la gestión de inventarios. A través de estudios de caso en industrias diversas se comparan enfoques tradicionales, como la clasificación ABC, con un método cuantitativo de matriz 2x2 que utiliza el volumen promedio y la variabilidad de la demanda (coeficiente de variación). También se compara este método de matriz 2x2 con métodos cualitativos de productos.
El método cuantitativo propuesto permite identificar la incertidumbre aportada por cada unidad de producto, lo que constituye una información esencial para la toma de decisiones en la gestión de la cadena, donde la incertidumbre del entorno se ve amplificada por decisiones tácticas u operativas adoptadas por los gestores sin esa información.
Los resultados muestran que los métodos basados en incertidumbre permiten una clasificación más precisa, mejoran las decisiones sobre niveles de servicio y stock de seguridad, y tienen una mayor aceptación por parte de los usuarios. Esta tesis contribuye al cierre de la brecha entre teoría y práctica en la clasificación de inventarios bajo incertidumbre, y propone un modelo replicable, fácil de implementar, de bajo costo y aplicable a distintos sectores industriales.The need to close the gap between current practice and theoretical research results on supply chain uncertainty management calls for the adoption of demand uncertainty management techniques that support tactical and operational decision-making to improve supply chain efficiency. The suitability of the proposed techniques is assessed through case studies in different business contexts (wine industry, a pharmacy chain with a social mission, and a polypropylene bag manufacturing plant).
Supply chains face increasing levels of uncertainty that must be managed at strategic, tactical, and operational levels. This thesis evaluates a product classification methodology based on demand uncertainty, with the objective of improving inventory management. Through case studies in diverse industries, traditional approaches such as ABC classification are compared with a quantitative 2x2 matrix method that uses average demand volume and variability (coefficient of variation). This 2x2 matrix method is also compared with qualitative product classification methods.
The proposed quantitative method makes it possible to identify the uncertainty contributed by each product unit, which constitutes essential information for decision-making in supply chain management, where environmental uncertainty is amplified by tactical or operational decisions made by managers without that information.
The results show that uncertainty-based methods allow for more accurate classification, improve decisions regarding service levels and safety stock, and have greater user acceptance. This thesis contributes to bridging the gap between theory and practice in inventory classification under uncertainty, and proposes a replicable, easy-to-implement, low-cost model applicable to various industrial sectors
Early post-fire regeneration dynamics of Mediterranean forests under current climate and future scenarios
No full textEls incendis forestals són una de les pertorbacions que de forma més freqüent afecten als boscos mediterranis. Moltes espècies de plantes mediterrànies presenten diferents trets que els permeten fer front al foc i faciliten la regeneració després del foc. Malgrat això, el canvi climàtic podria dificultar la recuperació dels boscos alterant l’ocurrència tan dels incendis com de les condicions climàtiques que afavoreixen la regeneració de les plantes.
L’objectiu d’aquesta tesi és entendre la dinàmica inicial de la regeneració postincendi dels boscos mediterranis de pi blanc, en el context del clima actual i d’escenaris futurs, descrivint aquest procés des de la perspectiva de la comunitat vegetal fins a la de l’espècie. Hem examinat els factors condicionants i els patrons temporals de recuperació de la vegetació en el clima actual, per després avaluar els efectes d'una simulació experimental del canvi climàtic en diferents fases de la recuperació demogràfica del pi blanc.
Tant els factors abiòtics (l’exposició i la severitat del foc) com els biòtics (les característiques forestals prèvies al foc i l’historia de l'ús del sol) han afectat la recuperació del pi blanc i de les plantes llenyoses coexistents, tot i que de manera diferent. Probablement, aquestes diferencies son impulsades per característiques funcionals específiques. Amb les condicions climàtiques actuals, el regenerat de pi blanc emergeix durant el primer any després del foc. Una emergència primerenca ofereix clars avantatges en termes de supervivència i creixement de les plàntules. En canvi, l’escalfament climàtic simulat ha causat la pèrdua de la finestra d’oportunitat per la germinació i l’emergència durant la tardor, causant una reducció en les emergències i un augment de la mortalitat. L'augment de la temperatura va intensificar el risc de mortalitat de les plàntules reclutades i va reduir la seva capacitat d’ajustar trets morfo-fisiològics per suportar l’estrès tèrmic i la sequera. No obstant això, l’alçada de les plantes sembla reduir aquest efecte, ja que els individus més grans mostren menys vulnerabilitat a l'augment de les temperatures.Los incendios forestales son una de las perturbaciones más frecuentes que afectan a los bosques mediterráneos. Muchas especies de plantas mediterráneas presentan un conjunto de rasgos funcionales para hacer frente a los incendios, facilitando la recuperación vegetal tras ellos. Sin embargo, las tendencias climáticas cambiantes pueden dificultar este proceso, alternando la ocurrencia tanto de los incendios como de las condiciones climáticas óptimas para la regeneración tras el incendio.
El objetivo de esta tesis es comprender la dinámica de la regeneración inicial post-incendio de los bosques mediterráneos de pino carrasco bajo el clima actual y los escenarios futuros, describiendo este proceso desde el nivel de la comunidad vegetal hasta una escala de la especie principal. Por un lado, examinamos los factores impulsadores y los patrones temporales de recuperación de la vegetación en las condiciones climáticas actuales, y por otro lado evaluamos los efectos de una simulación de cambio climático en diferentes fases de la recuperación del pino carrasco.
Nuestros resultados mostraron que tanto los factores abióticos (exposición y severidad del incendio) como los bióticos (características del bosque antes del incendio e historia del uso del suelo) afectaron a la recuperación del pino carrasco y a la comunidad de plantas leñosas coexistentes de formas distintas, probablemente causadas por características funcionales específicas. En las condiciones climáticas actuales, la regeneración del pino carrasco alcanza su punto máximo en el primer año tras el incendio, y la emergencia temprana en otoño confiere claras ventajas en términos de supervivencia y crecimiento de las plántulas. La simulación de cambio climático provocó la pérdida de la ventana de oportunidad otoñal de germinación y emergencia, resultando en una reducción de emergencias y un aumento de la mortalidad. El aumento de la temperatura intensificó aún más el riesgo de mortalidad de los brinzales reclutados y redujo su capacidad de realizar ajustes morfo i fisiológicos para soportar el estrés térmico y la sequía. Sin embargo, el tamaño de los brinzales influyó en este efecto, ya que los individuos de mayor tamaño mostraron una menor vulnerabilidad al aumento de las temperaturas.Wildfires are among the most frequent disturbances affecting Mediterranean forests. Mediterranean plant species present fire-responsive traits to cope with fire and facilitate post-fire regeneration. However, climate change might jeopardise their recovery by altering wildfire occurrence as well as the optimal climatic conditions for plant regeneration.
This thesis explores the early post-fire regeneration dynamics of Aleppo pine-dominated Mediterranean forests under current climate and future scenarios, from a community-level perspective down to a species-specific scale. We examined the drivers and temporal patterns of vegetation recovery under current climatic conditions and then assessed the effects of an in-field experimental simulation of climate change on distinct phases of Aleppo pine demographic recovery.
Abiotic (slope and fire severity) and biotic factors (pre-fire forest characteristics and land-use history) affected the recovery of Aleppo pine and the coexisting woody plant community in distinct ways, likely because of species-specific functional characteristics. Under current climatic conditions, Aleppo pine regeneration peaks within the first post-fire year, with early emergence conferring clear advantages in terms of seedling survival and growth. In contrast, simulated climate change using open-top chambers caused the loss of the autumnal emergence window of opportunity, resulting in reduced emergences and recruitment. Increased temperature intensified mortality risk for saplings and reduced their ability to perform morpho-physiological adjustments to withstand heat and drought stress. However, sapling size mediated this effect with larger individuals showing less vulnerability to increased temperatures
El sentido del humor como elemento clave para el fomento de un ambiente educativo resiliente en Educación Primaria: risaliencia en acción
No full textLa presente tesis doctoral nace del proyecto de investigación “Fomento de la resiliencia en la Educación Primaria: innovación y formación continua del profesorado” (ANDREIA) (PID2019-111032RB-I00), un proyecto de tres años de duración financiado por el Ministerio de Ciencia e Innovación de España. En el marco de dicho proyecto se ha reconocido la necesidad de promover la resiliencia en la población infantil. Los datos obtenidos a través de entrevistas semiestructuradas con profesores del último ciclo de Educación Primaria han posibilitado identificar los retos educativos a los que se enfrenta el alumnado y descubrir el papel que los docentes otorgan a la escuela como espacio de fomento de la resiliencia. Se ha puesto de manifiesto que es fundamental que los niños sean capaces de afrontar, superar y salir fortalecidos de posibles dificultades y retos vitales. En este sentido, los centros educativos pueden desempeñar un papel crucial. La literatura indica que el sentido del humor es un pilar importante de resiliencia y que son necesarias investigaciones en esta área. El propósito principal de esta tesis doctoral es explorar la relación entre la resiliencia y el sentido del humor, específicamente en el alumnado del último ciclo de Educación Primaria. Al potencial del sentido del humor como arma de defensa, estrategia de afrontamiento, factor protector y mecanismo impulsor de la resiliencia es a lo que hacemos referencia con el término risaliencia. Por un lado, tras la exposición del estado de la cuestión sobre resiliencia y sentido del humor, se propone un modelo teórico en el que el sentido del humor es un pilar base que favorece otros cuatro pilares de resiliencia: relaciones interpersonales, pensamiento positivo, motivos para luchar y centro interno de control. Estos son los pilares que forman las líneas generales del Programa MaRIpoSA. Por otro lado, se presenta un estudio empírico llevado a cabo en centros educativos de Educación Primaria. Se han aplicado cuatro instrumentos de recogida de información (dos cuestionarios estandarizados y dos cuestionarios ad hoc) a una muestra intencional de doce colegios de las comunidades autónomas españolas de Cataluña, Comunidad de Madrid y Comunidad Valenciana. Se obtuvo la participación de 576 niños de sexto curso de Educación Primaria y de 23 docentes de entre 28 y 61 años del último ciclo de Educación Primaria. Los resultados indican una correlación positiva entre el desarrollo de las competencias de resiliencia y sentido del humor, tanto a nivel individual como a nivel grupal. Se evidencian puntuaciones más altas en ambas variables en niñas. Asimismo, el análisis de las percepciones del profesorado señala que la mayoría de los alumnos utiliza a menudo el humor para crear un ambiente positivo en el aula. No obstante, muestra que su uso como mecanismo para tolerar la frustración y animar al resto de compañeros es menor. Por lo tanto, esta investigación visibiliza la importancia de seguir investigando en esta área para desarrollar herramientas pedagógicas que fortalezcan ambos constructos, contribuyendo a un desarrollo integral y a una mejor capacidad para afrontar los retos en la educación y en la vida.This doctoral dissertation stems from the research project “Fostering resilience in Primary Education: innovation and continuous teacher training” (ANDREIA) (PID2019-111032RB-I00), a three-year project funded by the Spanish Ministry of Science and Innovation. The project has recognised the need to promote resilience in children. The data obtained through semi-structured interviews with teachers of the last years of Primary Education have made it possible to identify the educational challenges faced by pupils and to discover the role that teachers give to the school as a space for promoting resilience. It is essential for children to be able to face, overcome and emerge stronger from possible difficulties and life’s challenges. Schools can play a crucial role in this regard. The literature indicates that a sense of humour is an important pillar of resilience, and that research is needed in this area. The main purpose of this doctoral dissertation is to explore the relationship between resilience and sense of humour, specifically in pupils of the last years of Primary Education. The potential of a sense of humour as a defence weapon, a coping strategy, a protective factor, and a resilience-boosting mechanism is what we refer to as “risaliencia”1. On the one hand, after the state-of-the-art presentation on resilience and sense of humour, a theoretical model is proposed in which humour is the foundation that favours four pillars of resilience: interpersonal relationships, positive thinking, reasons to fight, and internal centre of control. These are the pillars that form the general lines of the MaRIpoSA2 Programme. On the other hand, an empirical study carried out in primary schools is presented. Four information-gathering instruments (two standardised questionnaires and two ad hoc questionnaires) were applied to a purposive sample of twelve schools in the Spanish autonomous communities of Catalonia, the Community of Madrid and the Community of Valencia. The participation of 576 children in the sixth year of Primary Education and of 23 teachers between 28 and 61 years of age in the last years of Primary Education was obtained. The results indicate a positive correlation between the development of resilience and sense of humour competences, both at the individual and group level. Higher scores on both variables are found in girls. Furthermore, the analysis of teachers' perceptions shows that most students often use humour to create a positive atmosphere in the classroom, whereas analytical results reveal that it is used less often as a mechanism for tolerating frustration and encouraging peers. Therefore, this research highlights the importance of further research in this area to develop pedagogical tools that strengthen both constructs, contributing to a holistic development and a better ability to cope with challenges in education and in life. 1 Risaliencia is a Spanish word that cannot be translated into English. 2 Mariposa means butterfly in English.Humanidades para el Mundo Contemporáne
L’acció dels professionals de joventut: una anàlisi de les dinàmiques i els impactes comunitaris de la participació juvenil
No full textENG- This research analyses youth participation in the community sphere as a central element for empowerment. The thesis examines the contribution of socio-educational professionals to the promotion of community-based youth participation, with the aim of fostering collective empowerment. The three studies that make up the research address the relationship between community youth participation and the work of professionals who engage directly with young people. The first study shows that socio-educational projects with a focus on youth empowerment tend to concentrate on the development of individual skills, without sufficiently addressing the collective dimension of empowerment, such as participation or community identification. We consider this to be partly due to the increasing influence of individualism — also present in socio-educational practices — and to the lack of reflective time within educational teams, which hinders their ability to take a critical stance on their own work. The second study focuses on the barriers encountered by youth professionals when promoting community participation. Key obstacles include adults’ resistance to sharing decision-making power and the appropriation of the concept of participation by public administrations, which often use it instrumentally. The third study explores how young people describe participation through their life stories. The study highlights how their concept of participation is tied to recognition within formally established spaces and disconnected from collective involvement in favour of individual engagementCAT- Aquesta investigació analitza la participació juvenil en l’àmbit comunitari com a element central per a l’empoderament. La tesi es pregunta per la contribució dels professionals de l’acció socioeducativa en el foment de la participació juvenil comunitària, amb l’objectiu de contribuir a l’empoderament col·lectiu. Els tres estudis que constitueixen la recerca aborden la relació entre la participació juvenil en l’àmbit comunitari i l’acció dels professionals que treballen directament amb persones joves.
El primer estudi revela que els projectes socioeducatius amb voluntat d’empoderament juvenil solen limitar-se a fomentar habilitats individuals, sense abordar profundament variables de la dimensió col·lectiva del concepte, com la participació o la identificació comunitària. Considerem que això es deu, en part, a la influència de l’individualisme creixent, també en les formes d’intervenció socioeducativa, i a la manca de temps de reflexió per part dels equips educatius, cosa que els dificulta ser crítics amb la seva tasca. El segon estudi se centra en les barreres que els professionals de joventut es troben a l’hora de promoure una participació juvenil en l’àmbit comunitari. Destaquen les resistències dels adults a compartir poder de decisió i l’apropiació del concepte de participació per part de les administracions públiques, que sovint l’instrumentalitzen. El tercer estudi s’enfoca en com els joves descriuen la participació des de les seves biografies. L’estudi mostra la relació entre el concepte de participació de la joventut i el reconeixement en espais formalment reconeguts, i la desconnexió d’aquesta definició de les formes d’implicació col·lectiva a favor de la implicació individualPrograma de Doctorat en Educaci
“In helping my mentee, I grew too”. A qualitative study of socio-emotional growth among mentors in India
No full textENG- This thesis explores the socio-emotional development of college student mentors participating in a school-based mentoring (SBM) program in India. Situated within the broader challenges of educational inequity, urban-rural divides, and the underutilization of mentoring in Indian education, the study seeks to understand how college student mentors practice and develop socio-emotional skills—such as empathy, self-regulation, social awareness, and humility—within their mentoring relationships. Guided by Vygotsky’s sociocultural theory and Bandura’s social learning theory, the research adopts a qualitative case study design and is grounded in a constructivist epistemology. The thesis comprises three interconnected studies: the first examines mentors' perceptions of power and their role execution styles; the second explores how humility is understood and practiced by mentors as a leadership quality; and the third investigates how mentors' perceptions of effective mentoring qualities evolve over time. Data were gathered from seventeen college student mentors through interviews, focus groups, field notes, and reflective memos, and analyzed using constructivist grounded theory. Findings reveal that mentors actively engage in processes of self-reflection and emotional regulation to navigate complex relational dynamics. Over time, they cultivate a more nuanced understanding of power, humility, and emotional responsibility within the mentoring dyad. These socio-emotional competencies were found to be central to fostering equitable, reciprocal, and responsive relationships with mentees. Beyond contributing to the limited body of research on mentor development in non-Western, collectivist contexts, this study offers practical insights for higher education institutions, policy makers, and mentoring program designers. It highlights the transformative potential of mentoring not only for mentees but also for mentors—positioning SBM programs as meaningful platforms for youth development, educational partnership, and the cultivation of emotionally intelligent leadership in IndiaCAT- Aquesta tesi explora el desenvolupament socioemocional dels estudiants universitaris que actuen com a mentors en un programa de mentoratge escolar (SBM) a l’Índia. Emmarcada dins dels desafiaments més amplis de la desigualtat educativa, les divisions entre àrees urbanes i rurals i la infrautilització del mentoratge en l’educació índia, l’estudi busca entendre com els estudiants mentors practiquen i desenvolupen habilitats socioemocionals—com l’empatia, l’autoregulació, la consciència social i la humilitat—dins de les seves relacions de mentoratge. Guiada per la teoria sociocultural de Vygotsky i la teoria de l’aprenentatge social de Bandura, la recerca adopta un disseny d’estudi de cas qualitatiu i es fonamenta en una epistemologia constructivista. La tesi comprèn tres estudis interconnectats: el primer examina les percepcions dels mentors sobre el poder i els seus estils d’execució del rol; el segon explora com els mentors entenen i practiquen la humilitat com a qualitat de lideratge; i el tercer investiga com evolucionen amb el temps les percepcions dels mentors sobre les qualitats d’un mentor eficaç. Les dades es van recollir de disset mentors universitaris mitjançant entrevistes, grups focals, notes de camp i memòries reflexives, i es van analitzar utilitzant la teoria fonamentada constructivista. Els resultats revelen que els mentors participen activament en processos d’autorreflexió i regulació emocional per navegar per dinàmiques relacionals complexes. Amb el temps, cultiven una comprensió més matisada del poder, la humilitat i la responsabilitat emocional dins de la diada de mentoratge. Aquestes competències socioemocionals es van trobar centrals per fomentar relacions equitatives, recíproques i sensibles amb els mentorats. Més enllà de contribuir al cos limitat de recerca sobre el desenvolupament del mentoratge en contextos col·lectivistes no occidentals, aquest estudi ofereix idees pràctiques per a les institucions d’educació superior, responsables polítics i dissenyadors de programes de mentoratge. Destaca el potencial transformador del mentoratge no només per als mentorats, sinó també per als mentors—posicionant els programes SBM com a plataformes significatives per al desenvolupament juvenil, les associacions educatives i el cultiu d’un lideratge emocionalment intel·ligent a l’ÍndiaPrograma de Doctorat en Educaci