UPCommons (Universitat Politècnica de Catalunya)
Not a member yet
281550 research outputs found
Sort by
Anàlisi de naufragis i accidents marítims al golf de Roses
Aquest treball té per objectiu analitzar els principals naufragis i accidents marítims que s’han produït, al llarg de la historia, al golf de Roses.
Consta de sis capítols. El primer descriu la zona dividint-la en tres parts: nord (del cap de Creus a Roses), central (de Roses a L’Escala) i sud (de L’Escala a les illes Medes). Es descriuen els principals accidents geogràfics, així com la composició del fons marí. El segon capítol tracta els principals accidents marítims i naufragis de la zona que estan documentats. S’ordenen cronològicament, posant-los en context, explicant-ne les causes i situant-los sobre la carta. El tercer capítol analitza els accidents esmentats en l’anterior, i els classifica en tres gràfics diferents segons el segle, el mes de l’any i la zona on van passar. En l’últim apartat d’aquest capítol s’expliquen els motius de l’elecció dels accidents que s’analitzen més a fons en els capítols posteriors. El capítol quart està dedicat al naufragi del navili de línia Triunfante a Sant Pere Pescador l’any 1795, i el cinquè analitza la varada i el rescat del mercant Amaze al mateix municipi l’abril de 2002. Finalment, al sisè capítol, s’extreuen les conclusions
Microencapsulación de aceite de clavo
Los aceites esenciales presentan propiedades de gran interés, y una de las estrategias más eficaces para su aprovechamiento es incorporarlo en sistemas de liberación controlada como lo son las microcápsulas. Estas permiten encapsular principios activos y liberar su contenido de forma progresiva y controlada en el tiempo, lo que supone un gran avance en áreas como la liberación de fármacos, cosmética o tejidos inteligentes. En este proyecto para obtener los resultados deseados se han realizado emulsiones empleando distintos tensioactivos (Span 80, Tween 20 y SDS) a diferentes concentraciones, con el objetivo de determinar cuáles favorecen la formación de microcápsulas estables. Las emulsiones obtenidas han sido caracterizadas mediante un equipo de medición de tamaño de partículas y potencial zeta, el Zetasizer. Este análisis también se ha realizado tras la incorporación de Chitosan, empleado en la primera capa de recubrimiento de las microcápsulas. Para determinar el mecanismo de liberación del principio activo y la ecuación cinética se ha llevado a cabo un experimento de drug delivery, analizado con el espectrofotómetro UVVis. Este análisis ha permitido determinar el sistema de liberación del principio activo determinando la influencia de las formulaciones y tejidos utilizados (poliéster y algodón). Como resultado, se ha logrado la formación de microcápsulas con distintas formulaciones y tejidos, concluyendo que formulaciones son las que más favorecen la creación de microcápsulas estables, así como las combinaciones de formulación y tejidos optimizan una liberación controlada y sostenida del principio activo.Essential oils exhibit highly valuable properties, and one of the most effective strategies for harnessing them is through incorporation into controlled release systems such as microcapsules. These systems allow the encapsulation of active ingredients and the progressive and controlled release of their content over time, representing a significant advancement in fields such as drug delivery, cosmetics, and smart textiles. In this project, to obtain the desired results, emulsions were prepared using different surfactants (Span 80, Tween 20, and SDS) at various concentrations, with the aim of identifying which ones favor the formation of stable microcapsules. The emulsions obtained were characterized using a particle size and zeta potential analyzer, the Zetasizer. This analysis was also performed after the incorporation of chitosan, which was used as the first coating layer of the microcapsules. To determine the release mechanism of the active compound and the kinetic equation, a drug delivery experiment was conducted and analyzed using a UV-Vis spectrophotometer. This analysis enabled the identification of the release system of the active compound, as well as the influence of the formulations and the materials used (polyester and cotton). As a result, the formation of microcapsules was achieved using different formulations and fabrics, concluding which formulations most favor the generation of stable microcapsules, as well as which formulation and fabric combinations optimize a controlled and sustained release of the active compound
Metamorphosis as a sculptural approach to the didactic process of design education
Traditionally, workshops prioritise art and composition in early stages, later replaced by technical and regulatory aspects, often leading to formal automatisms. In contrast, this second-year architecture workshop positions plastic exploration as an intrinsic, triggering dimension of the design process, informed by Goethe’s metamorphosis and delicate empiricism, foundational to phenomenological observation and morphology. Through serial clay modelling of metamorphic processes, students build a form bank that, via abstraction and recomposition, becomes the first traces of an architectural project, ensuring an unconventional germinal formal state. The workshop emphasises plasticity as the seed of the project, enhancing each student’s creative potential and reinforcing a more complete design foundation.Tradicionalmente, los talleres privilegian la plástica y la composición en los ciclos iniciales, reemplazándolas luego por lo técnico y normativo, lo que deriva en automatismos formales. Frente a ello, la propuesta expuesta, realizada en un taller de segundo año, busca reposicionar la exploración plástica como dimensión intrínseca y gatillante del proceso proyectual, informada por la metamorfosis y el empirismo delicado de Goethe, enfoques fundacionales de la observación fenoménica y la morfología. Mediante el modelado en serie en arcilla de procesos metamórficos, los estudiantes construyen un banco de formas que, a través de abstracción y recomposición, deviene en huellas iniciales de un proyecto arquitectónico, garantizando un estado formal germinal no convencional. El taller enfatiza así la plasticidad como origen del proyecto, potenciando la creatividad de cada estudiante y consolidando un fundamento proyectual más completo.Peer Reviewe
An artificial intelligence-based platform for personalized predictions of Metacognitive Training effectiveness
This study introduces a machine learning (ML)-based platform aimed at predicting the effectiveness of Metacognitive Training (MCT). The platform is meant to function as an experimental prototype in the scope of a clinical research project for a decision support system to assist clinicians in tailoring treatment plans for patients with psychosis. It integrates eight ML models to evaluate MCT effectiveness under a wide range of mental health questionnaires to assess a broad spectrum of psychological symptoms. By incorporating diverse measures, the platform aims to capture a comprehensive understanding of patient profiles, enabling more precise and tailored predictions for treatment personalization. Furthermore, the transparency requirements for artificial intelligence (AI) systems, as outlined in the AI Act regulation of the European Union, are addressed through the implementation of explainable AI models, using post-hoc explanations based on SHAP analysis for each predictive model. Ethical concerns related to ensuring gender-neutral behavior in the system are tackled by conducting a disparate impact analysis, which evaluates biases present in the models enhancing the system's accountability and alignment with ethical and regulatory standards.Peer ReviewedPostprint (published version
Cooperative planning and negotiation in human-robot teams
(English) As robots become increasingly integrated into everyday environments, rigid role paradigms and unilateral control models fall short of enabling meaningful collaboration. Preserving human autonomy while allowing robots to contribute proactively in shared decision-making tasks introduces the need for alignment and negotiation between agents. Negotiation arises not merely as a design preference but as a requirement when autonomous entities with partial knowledge, differing capabilities, or misaligned goals must act jointly in real-world settings.
This thesis investigates the challenge of integrating robots into human teams in unstructured environments, with a particular focus on Human-Robot Collaborative Navigation (HRCN). It seeks to empower them as active decision-making agents who flexibly and critically adapt to human preferences and needs. This technological development is framed as a social necessity: without it, robots would remain confined to controlled environments, or people would lose agency by having to adapt to rigid robot behaviour.
The core contributions of the thesis are threefold. First, it introduces the Social Reward Sources (SRS) model, a shared spatial and task representation for Human-Robot Teams (HRT). Second, it presents a multi-agent planning system leveraging the SRS model to generate collaborative plans for heterogeneous teams. Third, it proposes a negotiation framework for Human-Robot Plan Negotiation (HRPN), incorporating a novel plan characterisation model, the cooperativeness space. These and additional secondary contributions are validated through real-world experiments within the collaborative object search benchmark.
Altogether, the thesis offers a pathway for deploying robots as collaborative agents capable of negotiation, thereby supporting agency-preserving human-robot interaction in open-world contexts.(Català) A mesura que els robots s’integren cada cop més en entorns quotidians, els paradigmes rígids de rols d’interacció i els models de control unilateral resulten insuficients per permetre una col·laboració significativa. Preservar l’autonomia dels humans alhora que es permet als robots contribuir proactivament en tasques de presa de decisions compartida introdueix la necessitat d’alineació i negociació entre agents. La negociació no sorgeix només com una preferència de disseny, sinó com un requisit quan entitats autònomes amb coneixement parcial, capacitats diferents o objectius desalineats han d’actuar conjuntament en entorns reals.
Aquesta tesi investiga el repte d’integrar robots en equips humans en entorns no estructurats, amb un enfocament particular en la Navegació Col·laborativa Humà-Robot (HRCN). Pretén capacitar els robots com a agents actius en la presa de decisions, que s’adaptin de manera flexible i crítica a les preferències i necessitats humanes. Aquest desenvolupament tecnològic es planteja com una necessitat social: sense ell, els robots restarien confinats a entorns controlats, o les persones perdrien capacitat d’agència en haver-se d’adaptar a comportaments robòtics rígids.
Les contribucions principals de la tesi són tres. En primer lloc, introdueix el model de Fonts de Recompensa Social (SRS), una representació compartida de l’espai i de les tasques per a Equips Humà-Robot (HRT). En segon lloc, presenta un sistema de planificació multiagent que utilitza el model SRS per generar plans col·laboratius per a equips heterogenis. En tercer lloc, proposa un marc teòric de negociació per a la Negociació de Plans Humà-Robot (HRPN), que incorpora un nou model de caracterització de plans, l’espai de cooperativitat. Aquestes i altres contribucions secundàries es validen mitjançant experiments en entorns reals dins del cas d’ús de cerca col·laborativa d’objectes.
En conjunt, la tesi ofereix un camí per al desplegament de robots com a agents col·laboratius capaços de negociar, i així donar suport a una interacció humà-robot que preservi l’autonomia de les persones en la presa de decisions en contextos de món obert.(Español) A medida que los robots se integran cada vez más en entornos cotidianos, los paradigmas rígidos de roles de interacción y los modelos de control unilateral resultan insuficientes para permitir una colaboración significativa. Preservar la autonomía humana al mismo tiempo que se permite a los robots contribuir proactivamente en tareas de toma de decisiones compartida introduce la necesidad de alineación y negociación entre agentes. La negociación no surge únicamente como una preferencia de diseño, sino como un requisito cuando entidades autónomas con conocimiento parcial, capacidades distintas u objetivos desalineados deben actuar conjuntamente en entornos reales.
Esta tesis investiga el reto de integrar robots en equipos humanos en entornos no estructurados, con un enfoque particular en la Navegación Colaborativa Humano-Robot (HRCN). Pretende capacitar a los robots como agentes activos en la toma de decisiones, que se adapten de forma flexible y crítica a las preferencias y necesidades humanas. Este desarrollo tecnológico se plantea como una necesidad social: sin él, los robots quedarían confinados a entornos controlados, o las personas perderían capacidad de agencia al tener que adaptarse a comportamientos robóticos rígidos.
Las contribuciones principales de la tesis son tres. En primer lugar, introduce el modelo de Fuentes de Recompensa Social (SRS), una representación compartida del espacio y de las tareas para Equipos Humano-Robot (HRT). En segundo lugar, presenta un sistema de planificación multiagente que utiliza el modelo SRS para generar planes colaborativos para equipos heterogéneos. En tercer lugar, propone un marco de negociación para la Negociación de Planes Humano-Robot (HRPN), que incorpora un nuevo modelo de caracterización de planes, el espacio de cooperatividad. Estas y otras contribuciones secundarias se validan mediante experimentos en entornos reales dentro del caso de uso de búsqueda colaborativa de objetos.
En conjunto, la tesis ofrece un camino para el despliegue de robots como agentes colaborativos capaces de negociar, apoyando así una interacción humano-robot que preserve la autonomía de las personas en la toma de dexisiones en contextos de mundo abierto.Postprint (published version
Miró a través de los ojos del arquitecto : análisis comparativo de la Fundació Miró de J.L. Sert y R. Moneo
Este trabajo parte del deseo de explorar cómo la arquitectura puede dialogar con otras disciplinas artísticas, en este caso con el universo plástico y simbólico de Joan Miró. Uno de los objetivos fundamentales es analizar cómo una misma obra de arte puede generar sensaciones muy distintas según el espacio que la acoge. La arquitectura, la luz, el recorrido, la escala o el entorno son factores que afectan profundamente a la percepción del espectador. Se plantea también una pregunta clave: ¿Qué elementos influyen en la concepción de un museo monográfico? Desde el vínculo entre el artista y el arquitecto, hasta el lugar donde se ubica el proyecto, su relación con el paisaje, el tipo de colección que alberga o incluso el momento histórico y cultural en que se construye. Todos estos factores inciden en la forma en que la arquitectura se configura y en cómo interpreta el legado del artista. En ese sentido, el trabajo pone el foco en cómo la interpretación personal de la vida y obra de un artista puede reflejarse en un proyecto arquitectónico. No se trata de reproducir literalmente su estética, sino de captar su espíritu, su poética, su forma de mirar el mundo. La arquitectura puede entonces convertirse en
una extensión sensible del universo del creador. Para profundizar en estas cuestiones, el trabajo realiza un análisis comparativo detallado de dos museos monográficos dedicados al mismo artista: Joan Miró. Por un lado, la Fundació Joan Miró de Barcelona, proyectada por Josep Lluís Sert; por otro, la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma, obra de Rafael Moneo. Ambos edificios ofrecen soluciones muy distintas, pero igualmente válidas, para abordar el reto de dar espacio al legado del pintor. El estudio compara ambos proyectos punto por punto, atendiendo a aspectos como el contexto urbano, la circulación interior, el uso de la luz natural, la materialidad, el tratamiento de los patios y jardines, y, sobre todo, la forma en que cada uno de ellos ezpone la obra de Miró, desgranando estos edificios por sus tipos de espacio expositivo. Finalmente, este trabajo es también una oportunidad para profundizar en la trayectoria de dos de los arquitectos españoles más influyentes del siglo XX, Sert y Moneo, quienes, desde lenguajes formales distintos, han dedicado una parte importante de su carrera a la integración entre arte y arquitectura. Ambos comparten una sensibilidad extraordinaria hacia el espacio expositivo y una visión ética de la arquitectura como vehículo cultural
Análisis y caracterización del viento a lo largo de la costa catalana combinando datos modelados y observaciones
Aquest treball estudia l’evolució temporal i espacial del vent a la costa catalana utilitzant dades modelades calibrades amb observacions. S’han processat sèries temporals des del 1959 fins al 2022, aplicant mètodes d’agrupament jeràrquic i tècniques estadístiques per a l’anàlisi de tendències, amb l’objectiu de classificar zones amb comportaments similars. A més, s’ha estudiat l’existència de patrons predominants i possibles cicles en diferents àrees del litoral. L’objectiu és caracteritzar el comportament del vent al llarg del temps i aportar una base sòlida per a futurs estudis relacionats amb la dinàmica costanera i la variabilitat climàtica regional.Este trabajo analiza la variabilidad espacial y temporal del viento en la costa catalana a partir de datos de modelado numérico provenientes del ECMWF y de Puertos del Estado (SIMAR). Se utilizan técnicas estadísticas y de agrupamiento jerárquico para zonificar el litoral en sectores con patrones de viento homogéneos, seleccionando nodos representativos mediante métricas de similitud (RMSE). Posteriormente, se caracteriza la dirección e intensidad del viento, se calculan medias mensuales y se aplican métodos de tendencia (prueba de Mann-Kendall, pendiente de Sen y filtro de Hodrick-Prescott) y análisis espectral para detectar ciclos significativos. Los resultados muestran una marcada estacionalidad, con velocidades más altas en invierno y una rotación de la dirección hacia sectores sur y sureste en los meses cálidos, especialmente en las zonas centro y sur. Las tendencias detectadas son en su mayoría no significativas en el conjunto de la serie, aunque se observan indicios de aumento de la velocidad en periodos cálidos en datos de PdE. Este estudio contribuye a mejorar la comprensión del régimen de viento en la costa catalana, ofreciendo información útil para la planificación costera y la evaluación de impactos del cambio climático.This study analyzes the spatial and temporal variability of wind patterns along the Catalan coast using numerical modeling data from ECMWF and Puertos del Estado (SIMAR). Statistical and hierarchical clustering techniques are applied to divide the coastline into sectors with homogeneous wind behavior, selecting representative nodes based on similarity metrics (RMSE). Wind direction and speed are characterized, monthly means are calculated, and trend analyses (Mann-Kendall test, Sen’s slope, and Hodrick-Prescott filter) and spectral analyses are performed to identify significant cycles. Results reveal clear seasonality, with higher wind speeds during winter and a directional shift towards the south and southeast in warmer months, especially in central and southern areas. Overall trends are mostly non-significant for the complete time series, though some evidence suggests increased wind speed during warm periods in PdE data. This work enhances the understanding of wind regimes along the Catalan coast, providing valuable insights for coastal planning and climate change impact assessment.Objectius de Desenvolupament Sostenible::7 - Energia Assequible i No ContaminantObjectius de Desenvolupament Sostenible::13 - Acció per al ClimaObjectius de Desenvolupament Sostenible::14 - Vida Submarin
Desenvolupament d'un Pla Estratègic per a la creació d'una coalició d'inversió
El treball té per finalitat dissenyar un Pla Estratègic que permeti a dos inversors (Jordi i Álvaro) unir esforços i capital (50.000 € inicials) per crear una cartera conjunta altament diversificada, amb un perfil de risc controlat i orientada a aconseguir una rendibilitat del 100% en un període de tres anys. Es defineixen KPI per mesurar el rendiment, risc i diversificació. S’han usat els següents mètodes: • Anàlisi de mercats i actius: s’estudien regions utilitzant indicadors (PIB PPA, tendències, inflació, IED), mercats (renda fixa, renda variable, commodities, derivats, criptomonedes) i tendències globals (canvi climàtic, disrupció tecnològica, demografia, fractura geopolítica, inestabilitat social). • Classificació quantitativa: cada classe d’actiu rep un nivell de risc (1-10) basat en la volatilitat i un CAGR estimat per dades històriques. • Gestió del risc: s’han establert polítiques de mitigació de risc amb protocols de de crisi i d’oportunitat, stop-loss i take-profit i un fons de reserva. • Gestió operativa: s’ha dissenyat un pla d’execució amb assignació clara de rols i responsabilitats per a totes les operacions principals. METIS (MVP): integració d’Excel, Power BI i un bot de Telegram amb OCR i agent GPT-4o per automatitzar el registre d’operacions, calcular i mostrar en temps real els KPI i enviar alertes immediates davant desviacions. Com ha resultat, s’han acabat definint tres fases estratègiques: • Fase agressiva (0-3 anys): maximitzar el creixement, major pes en actius de més alta volatilitat. Rendibilitat esperada del 18,9% anual amb l’objectiu principal de duplicar el capital (de 50.000 € a 100.000 €) en tres anys. La cartera s’estructura inicialment amb un 38% en criptomonedes; 24,4% en renda variable; 14% en renda fixa, 8% en commodities i 5% en derivats. El risc total calculat de la cartera és de 6,3 sobre 10. • Fase moderada (4-17 anys): transició progressiva cap a classes d’actius més estables, reduint la volatilitat i fixant objectius anual del 15%. • Fase conservadora (a partir de l’any 18): priorització de la preservació de capital amb rendibilitat esperada del 10% anual. El Pla Estratègic demostra la viabilitat d’una coalició d’inversió que combina rigor analític, eines d’automatització i protocols de control de risc assegurant una selecció d’actius equilibrada i alineada amb les tendències globals, mentre que l’eina METIS facilita la gestió i presa de decisions diària. Operar com a persones físiques maximitza l’eficiència fiscal per patrimoni inicial moderat
Comportament en quant a estanqueïtat de les juntes entre dovelles prefabricades de túnels executats amb TBM
Aquest treball de final de grau analitza en profunditat el comportament de l’estanquitat en les juntes entre dovelles prefabricades en túnels construïts mitjançant tuneladora (Tunnel Boring Machine - TBM). Davant la problemàtica persistent de filtracions d’aigua en túnels, tot i els avenços tecnològics en disseny i materials, es planteja un estudi tècnic per identificar els punts crítics que comprometen la impermeabilització. S’estudien tant els factors de disseny (com el GAP, l’OFFSET, la disposició d’anells i la tipologia de juntes), com els condicionants de la fase constructiva (interacció mecànica entre dovelles, compressions insuficients, errors de col·locació) i les afectacions durant la fase de servei (envelliment del material, consolidació del terreny, fluència del formigó). Especial atenció es presta al comportament del cautxú EPDM com a material de junta i als processos de fabricació, extrusió i vulcanització d’aquestes peces. S’ha considerat incorporar el punt de vista d’un grup de professionals del sector que, des dels seus diferents àmbits de treball, han pogut aportar una valuosíssima aportació de realitat per a poder comparar amb l’estudi teòric que s’ha realitzat dins de la problemàtica. Aquesta aportació ha sigut mitjançant una enquesta preparada per a poder afrontar els reptes que presenta aquest treball, on hem profunditzat sobre la concepció del treball realitzat en problemàtiques reals respecte a l’estanqueïtat. A partir de l’anàlisi, es proposa una classificació dels punts de fallada més rellevants, valorant-ne la incidència segons la fase de vida del projecte. Això permet establir una base metodològica per a la millora de la impermeabilització en túnels, amb especial èmfasi en la selecció de materials, el control de qualitat de les juntes i la precisió en el muntatge. Aquest estudi pretén contribuir a l’optimització de les tècniques actuals d’estanquitat en túnels amb dovelles prefabricades, posant de manifest la necessitat d’abordar el problema des d’un enfocament multidisciplinari que combini enginyeria de materials, processos constructius i criteris de manteniment.Objectius de Desenvolupament Sostenible::9 - Indústria, Innovació i InfraestructuraObjectius de Desenvolupament Sostenible::6 - Aigua Neta i Sanejamen
El trenzado afrodescendiente como dispositivo simbólico de resistencia, comunicación y memoria: una aproximación desde el diseño gráfico decolonial
Esta investigación propone una relectura del trenzado afrocolombiano como un lenguaje visual, corporal y cartográfico de comunicación, resistencia y memoria, creado históricamente por mujeres afrodescendientes en contextos de esclavización y opresión. Lejos de ser una práctica meramente estética, el trenzado se comprende aquí como una tecnología simbólica que codifica saberes territoriales, tácticos y afectivos, transmitidos oral y corporalmente a lo largo de generaciones.
Desde una perspectiva crítica, feminista, decolonial e interseccional, el trabajo recupera el papel del trenzado como forma de conocimiento encarnado y sistema de comunicación cifrada, en diálogo con testimonios, relatos comunitarios y producción académica afrodescendiente. Este marco no solo analiza el trenzado como archivo de memorias silenciadas, sino que lo sitúa como una práctica activa de afirmación cultural frente a las lógicas coloniales de exclusión y borrado epistémico.
El principal aporte del proyecto radica en la articulación entre investigación crítica y traducción gráfica. A partir del análisis de siete peinados específicos —documentados como estrategias visuales utilizadas en los procesos de fuga y cimarronaje— se desarrolla una gráfica didáctica que desemboca en un alfabeto visual compuesto por pictogramas derivados de los trenzados seleccionados. Esta herramienta proyecta los códigos simbólicos del trenzado en clave pedagógica, y se complementa con una serie de piezas gráficas (cartel, cartas, librito y entrada) destinadas a la divulgación de una charla educativa y cultural.
Más que representar los peinados, el diseño busca traducir sus lógicas internas y visibilizar sus significados como archivos vivos de comunicación, resistencia y memoria. Desde esta perspectiva, el diseño gráfico se entiende como una práctica situada y comprometida, capaz de activar gramáticas visuales históricamente silenciadas y contribuir a su transmisión desde una mirada crítica y respetuosa.This research proposes a reinterpretation of Afro-Colombian braiding as a visual, bodily, and cartographic languageof communication, resistance, and memory, historically
created by Afro-descendant women in contexts of enslavement and oppression. Far from being merely an aesthetic practice, braiding is understood here as a symbolic
technology that encodes territorial, tactical, and affective knowledge, transmitted orally and bodily across generations.
From a critical, feminist, decolonial, and intersectional perspective, this work reclaims braiding as a form of embodied knowledge and a system of coded communication,
in dialogue with community testimonies, oral histories, and Afro-descendant academic production. This framework not only analyzes braiding as an archive of silenced
memories, but also situates it as an active practice of cultural affirmation in the face of colonial logics of exclusion and epistemic erasure.
The main contribution of the project lies in the connection between critical research and graphic translation. Based on the analysis of seven specific hairstyles—documented
as visual strategies used in acts of escape and resistance(cimarronaje)—a didactic graphic system is developed, culminating in a visual alphabet composed of pictograms
derived from the selected braids. This tool visually projects the symbolic codes of braiding in a pedagogical key and is complemented by a series of graphic pieces (poster,
cards, booklet, and entrance tag) designed for educational and cultural dissemination.
Rather than representing the hairstyles literally, the design aims to translate their internal logics and to make visible their meanings as living archives of communication,
resistance, and memory. From this perspective, graphic design is conceived as a situated and committed practice, capable of activating historically silenced visual grammars
and contributing to their transmission through a critical and respectful lens